pÀgines 2 i 3 dominical - diari de girona · després de passar uns mesos a conca, dels quals...

Reportatge Temps d’estalvi Mesures pràctiques i senzilles per reduir les despeses. PÀGI NA 8 Entrevista Nora Mohamed«Les noies magribines canviaran la societat» PÀGI NA 9 Reportatge Els rebels El moviment dels indignats i la revolta. PÀ GINA 10

MisterSofà

REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES

REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES

REBAIXESCtra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - 972 41 13 49 - GIRONA

REB

AIX

ES R

EBA

IXES

REB

AIX

ESR

EBAIX

ES REBA

IXES R

EBAIX

ES

Dom

inic

alDiumenge 31de juliol de 2011

Diari de Girona

ReportatgeAdrenalina amb risc

Les nombroses mesures deseguretat que s’adopten en

els anomenats esportsd’aventura han fet disminuirels accidents. PÀGINES 4, 5, 6 i 7

ReportatgeGran per dins

AbdessamadGhasane Zitouni,

de Girona,té divuit anys

i ha superatuna leucèmia.

PÀGINES 2 i 3

Nou llenguatge de disseny: El Hyundai Elantra demostra l’evolució de la marca coreana. PÀGINES 18 i 19�SUPLEMENT

La necessitat d’entendre és potser un dels atri-buts que ens fan humans; necessitem saberquè i per què, qui i quan, on i com. Saber, en-

tendre, ens relaxa, ens dóna forces, ens permet en-frontar-nos a una vida que a vegades pot arribar aser molt dura. D’Abdessamad Ghasane Zitouni,Abde, ens en parla Jaume, un dels voluntaris del’AECC-Catalunya Contra el Càncer Girona que tre-ballen amb ell: «És una persona molt sincera, ober-ta a tots els canvis. Increïblement positiu, enamo-rat de la tecnologia i l’electrònica. Una persona queha assimilat el procés que està passant des del prin-cipi, sense por. Abde és un noi al qual li agradalle gir, parlar, aprendre i sobretot buscar respostes.És algú a qui li agrada que les coses es puguin en-tendre».

Abde complirà 19 anys a finals d’agost. Va venird’Algèria amb el seu pare, Houari, la seva mare,Saliha, i el seu germà, un any menor que ell, fa uns11 anys. Com moltíssimes altres persones, fugiend’un país sense futur, amb grans limitacions en elsdrets bàsics, sense esperança per a les noves ge-neracions. Els seus pares van vendre les poquespropietats que tenien i van venir amb la il·lusió deprosperitat i d’un camí per als seus fills més acla-rit i esperançador. Després de passar uns mesos aConca, dels quals Abde, que llavors tenia només8 anys, únicament en recorda que feia una fred ho-rrible i insuportable, es van traslladar a Girona.Aquí, el pare va realitzar diferents cursos de for-mació, diferents treballs, una temporada per a l’a-juntament de Girona, i la parella va tenir un tercerfill. Vivien al carrer Nou del Teatre, al nucli anticde Girona.

Durant diversos anys, quan era petit, Abde pa-tia angines cada hivern. L’ús d’antibiòtics el dei-xava baix de defenses i passava força malamentels mesos de fred. Estudiava com qualsevol altrenoi i va insistir molt als seus professors que no vo-lia fer un cicle formatiu, o anar cap a la vida labo-ral, sinó que el seu interès era estudiar batxillerat,

selectivitat i fer estudis uniersitaris d’enginyeria.Abde és gran, i no només de cor; amb 13 anys

ja mesurava gairebé 1,80 metres d’alçada, li en-cantava el bàsquet i jugava a l’equip de l’institut.Mentre estudiava tercer d’ESO, amb 13 anys, vacomençar a sentir forts dolors a les cames i l’es-quena, però ho van atribuir al creixement, i a l’es-port. Els dolors van anar en augment, tant que vaacabar passant-se dues setmanes al llit. Al princi-pi, els metges van pensar que seria un esquinç oun pinçament, el dolor no remetia i al final en unavisita d’urgències a l’Hospital Josep Trueta de Gi-rona li van fer una anàlisi de sang a fi de descar-tar altres opcions. Abde explica que «va venir undoctor somrient per fora, però trist per dins, queem va dir que havien de fer-me unes proves i queestaria ingressat un parell de dies. Llavors es va en-dur al meu pare agafant-lo del braç i des de llunyvaig veure com parlaven i m’assenyalaven i comli canviava la cara al meu pare».

EL DIAGNÒSTICA Abde li van detectar una leucèmia mieloide crò-nica, una malaltia en la qual augmenta la produc-ció de glòbuls blancs a la medul·la òssia. La me-dul·la té la funció de produir les cèl·lules de la sang(blanques, vermelles i plaquetes), i per això s’hitroben les cèl·lules joves no diferenciades encara,en cadascun d’aquests grups (leucòcits, eritròcits,plaquetes). En la leucèmia, els blastos (cèl·lulesimmadures) que s’estan transformant en leucòcitspolimorfonuclears (granulòcits) no maduren i sónmolt nombroses. Per això apareixen a la sang, li-miten l’espai per a la resta de cèl.lules sanguíniesi per tant la capacitat de la sang de complir ambles seves funcions vitals.

Abde es va estar a l’hospital més d’una setmanai després el van derivar a l’Hospital UniversitariGermans Trias i Pujol (conegut com Can Ruti) deBadalona, que és un dels centres de referència encàncer. A causa de l’avançat estat de la malaltia, en

2 DominicalDiumenge 31de juliol de 2011

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

AdministradorFèlix Noguera

PublicitatPaco Martí

FOTOS PORTADA: A DALT, ABDESSAMAD GHA-SANE ZITOUNI (AÍCIA BADA/DIEGO ESPADA); ABAIX, FERRAN GUERRERO FENT ESCALADA AMONTGRONY.

31 de juliol de 2011

4, 5, 6 i 7 ReportatgeAdrenalina amb riscLes nombroses mesures deseguretat que s’adopten en elsanomenats esports d’aventurahan fet disminuir els accidents.

8 ReportatgeTemps d’estalviUn llibre proposa mesuresconcretes, pràctiquesi senzilles per intentar reduirles despeses quotidianes.

9 EntrevistaNora MohamedL’advocada d’origen rifenyestablerta a Figueres asseguraque «les dones magribinescanviaran la societat».

10 ReportatgeEls rebelsL’anomenat moviment delsindignats ha tornat a posard’actualitat una actitud vital moltcaracterística de l’adolescència.

11 Noms i llocs de l’artFerran de la Rosa

SUMARI

Supervivents: Abdessamad Ghasane

Reportatge


menys d’un mes l’estaven intervenint. Abde tenianomés 14 anys, llavors, i ens explica amb la pre-cisió de qui necessita entendre i comprendre elprocés que va viure: «Primer em van fer unes pro-ves per veure com estava físicament, i llavors livan fer signar una muntanya de papers al meupare. Després et posen un catèter a la vena cava(amb aquest catèter vaig viure gairebé un any imig, tant que quan me’l van treure notava com siem faltés alguna cosa). Una vegada posat el ca-tèter, passes uns dies amb sèrum i antibiòtic, i co-mença la radioteràpia, sessions de tortura de dueshores seguides, una hora un costat del cos i des-prés una altra hora l’altre, durant quatre dies. Ambla radioteràpia et canvia el color, és com si no tin-gués sang, els llavis es posen morats, la pell estàcom morta. Després de la ràdio comença la qui-mioteràpia. A la primera sessió ja et cau tot el ca-bell, se t’inflen la cara i el cos. Et diuen que hasde menjar, però no tens gana. Se’m van fer feri-des a la laringe, se’m van trencar els llavis, sag-nava per la boca i el nas».

(En aquesta època, la mare, que havia de tenircura dels seus altres dos fills, a penes suportavaveure així l’Abde, li feia mal al cor i era el parequi es feia càrrec d’estar amb ell a l’hospital. Arrande les contínues faltes a la feina, la va perdre, que-dant-se a l’atur).

Abde prossegueix el seu relat: «Després de laquimio, t’aïllen, no tens defenses i et posen enuna habitació segellada a la qual només podenentrar amb un vestit aïllant; quinze dies desprésanalitzen la sang per veure que no quedin cèl·lu-les cancerígenes i et fan un trasplantament de me-dul·la, que consisteix que t’introdueixen glòbulsblancs d’un donant que sigui compatible». (Enaquest cas el donant compatible va ser el seu ger-mà menor, que llavors tenia 7 anys; perquè po-gués produir prou sang per extreure les cèl·lulesdonants el van sotmetre a un tractament i desprésdurant diversos anys a un seguiment per compro -

var que no haguessin quedat efectes secundaris).Emocionat, Abde segueix explicant: «Quan t’in-

trodueixen pel catèter les cèl·lules és el momentmés estrany que he tingut en la meva vida; notesuna escalfor... Després de la quimio no tens sen-tit del gust, però notes l’olor i l’aroma de les cèl·lu-les, és com si una ànima o una força sobrenatu-ral t’entrés pel cos, et quedes sense paraules i des-prés..., després veus el món d’una altra manera».

CURSOS PERDUTSDesprés del trasplantament, durant tres mesos ha-via d’anar a l’hospital dues vegades per setmanaper fer-se una revisió. La Fundació Josep Carre-ras de lluita contra la leucèmia els va cedir un ha-bitatge a Badalona, on primer va estar amb el seupare i posteriorment amb la seva mare. Durantl’any posterior havia de fer-se una revisió cada 15dies. Amb tot això, òbviament, va perdre el curs.En aquesta primera estada, els companys d’Abdeel visitaven, li enviaven fotos, etc.... A l’any se-güent, Abde, minvat físicament, ja no estava ambaquest grup, sinó que repetia curs; eren nouscompanys que no coneixia, amb les visites al met-ge perdia moltes classes, i a més en estar baix dedefenses passava molts dies malalt. Arran de laquimio té cataractes que per la seva edat no potoperar-se fins a complir els 20 o 21 anys; li mo-lesta molt la llum i per llegir ha de tancar un ull.

Abans d’acabar l’any va tenir una recaiguda iva començar una sèrie d’ingressos periòdics al’Hospital Trueta. Va tornar a perdre el curs, iaquesta vegada ja no hi havia companys que anes-sin a visitar-lo. Explica com n’era d’avorrit d’estara l’hospital, amb la vista així li costava llegir i ambel tractament li costava mantenir l’atenció; la te-levisió l’avorria i s’entretenia escoltant la ràdio igràcies a la tasca dels voluntaris de l’AECC-Cata-lunya Contra el Càncer Girona. D’aquesta èpocaen recorda que va aprendre que «el principal ésser optimista i tenir molta voluntat, a més som el

que ens passa i també té una part bona, jo grà-cies a tot això he conegut molta gent bona, mol-ta gent de la qual realment t’arriba al cor».

No van ser bons anys per a la família; el pareanava d’una feina a una altra, van tenir un noufill, la petita de la família, es van traslladar al ca-rrer del Carme, on viuen ara, i Abde cada hivernes passava entre diverses setmanes i alguns me-sos a l’hospital.

En un trasplantament la compatibilitat poquesvegades és del 100 per 100, i en el cas d’Abde eradel 99 per cent. Aquest petit 1 per cent provocaalgun rebuig, que en el seu cas és una ferida gai-rebé crònica en una cama. Amb el seu intent percomprendre-ho tot ens comenta que «una perso-na mai no serà una altra, ni encara que li canviïntota la pell i tota la sang, sempre hi ha alguna cosaque fa que siguis tu mateix, per això has de va-lorar molt una persona, una persona és molt mésque algú que passa o que et saluda».

L’any passat, Abde va tenir una recaiguda moltforta. Li van haver de tornar a donar quimioterà-pia, col·locar-li una subclàvia i ingressar-lo unallarga temporada. Però ara està content: de nou liha crescut el cabell i ha tret bones notes en lesassignatures de ciències i tècnica, encara que fla-queja en lletres. L’any que ve cursarà segon debatxillerat, vol aprovar-lo i preparar la selectivi-tat. Té molt clar que no és un camí fàcil, que a ellli costarà molt més, però és el seu objectiu: unaenginyeria o medicina. Li preguntem si n’està se-gur, si realment és això el que vol fer i si podrà.Somriu: «He après que som molt fràgils, que hi hacoses que només comprens quan les vius, que alfinal hem de valorar el que tenim, són els sotracsels que ens fan la persona que som i cal tenir pa-ciència. Paciència i voluntat i amb això encara quesigui més tard, ho pots aconseguir tot».

Mires l’Abde i és només una mica més que unnen, un jove, el mires de nou i veus que és moltgran, per fora, però sobretot per dins.

Gran per dinsAbdessamad Ghasane Zitouni té divuit anys i vol estudiar alguna enginyeria, o medicina; la leucèmiali ha deixat seqüel·les, però no li ha reduït la voluntat ni la paciència amb què afronta el seu futur

TEXT I FOTOGRAFIA: ALÍCIA BADA/DIEGO ESPADA (WWW.SUPERVIVENTS.COM)

Fotos:A la pàgina anterior,un primer plad’AbdessamadGhasane Zitouni,Abde; en aquesta, elnoi passejant propde Girona.

Zitouni, 18 anys, Girona; ha superat una leucèmia mieloide

Amb la col·laboració de

GironaTelèfon: 972 20 13 06-972 22 00 29Correu electrònic: [email protected]

El turisme actiu intenta potenciar maneresdiferents de descobrir els indrets a partirdel senderisme, la bicicleta de muntanya,

les activitats subaquàtiques o l’escalada, entred’altres, i la seva irrupció ha dotat les vacancesde molts d’una nova dimensió. Les activitats,generalment de muntanya, que es porten prac-ticant des de fa anys han començat a anome-nar-se de manera comuna esports d’aventura,de risc o en alguns casos fins i tot extrems, fetque permet a les empreses presentar els seusserveis d’una manera molt més espectacular.Tanmateix, la utilització del concepte risc té unaaltra explicació que va més enllà del màrque-ting i el turisme. En la realització d’esports denatura hi ha un seguit de factors que cal tenirpresents però la realitat és que a vegades la gents’aventura a practicar-los sense anar acompan-yats de persones qualificades, sense haver-sepreocupat en excés per les condicions meteo-rològiques previstes, mancats dels mínims d’ex-periència necessària o sense anar equipats ambel material adequat. «D’aquí és d’on vénen lamajoria de problemes i accidents a la natura»,assegura Josep Maria Bosch, representant te-

rritorial de la Federació d’Entitats Excursionis-tes de Catalunya (FEEC) de la regió II (comar-ques gironines excepte el Ripollès i la Cerdan-ya). Pere Planagumà, caporal del Grup de Re-colzament d’Actuacions Especials (GRAE) d’O-lot, confirma l’afirmació de Bosch dient que lamajoria de rescats són de «gent sense prepara-ció que s’atreveix a fer coses que no s’han va-lorat prou bé», tot i que també hi ha «expertsque tenen mala sort i es fan mal». Cal tenir co-neixement i dominar la tècnica per poder rea-litzar l’esport amb seguretat, però això tampocno salva de la mala sort.

Bosch coneix bé les mesures de prevencióque cal prendre i els aspectes que cal tenir encompte abans de sortir a practicar esports denatura. «El més recomanable seria que les per-sones realitzessin un curset en el qual fossininstruïdes per especialistes sobre els aspectesa tenir en compte i les bones pràctiques, peròaixò no acostuma a passar», afirma amb con-tundència el veguer (així és com s’anomenenels representants territorials de la FEEC).

Més enllà de la bellesa d’un paisatge de con-trastos marcats i d’un clima mediterrani carac-

teritzat per la seva suavitat, les comarques gi-ronines conviden tot tipus de persones a prac-ticar-hi esports ben diversos. La varietat d’es-pais naturals fa que el ventall d’opcions siguiampli i que persones amb diferents nivells depreparació física puguin trobar activitats idò-nies per realitzar sense dificultat, però la mas-sificació de la muntanya i de retruc el desco-neixement del terreny i de les dificultats quepoden sorgir suposen un problema ja que so-vint les persones no són conscients dels seuspropis límits. «Per a mi que no s’incideix prouen què la natura és molt bonica però que témolts perills i s’han de conèixer», expressaBosch amb veu crítica.

ESPAI AERI SEGUR Santi Corella és de Saragossa però viu a Cata-lunya des de fa divuit anys. Quan en tenia pocmés de vint es va instal·lar a Empuriabrava perfer el que més li agrada: saltar en paracaigudes.El centre Skydive Empuriabrava (S.E.) li va ofe-rir contractar-lo com a instructor i Corella no vadubtar a acceptar l’oferta. El S.E. és la zona desalts més gran d’Europa. La proximitat del mar


PARACAIGUDISMEEMPURIABRAVAEl Skydive Empuriabravaés una de les zones desalt més grans del món iuna de les que presentamenys nombre d’acci-dents. La imprudència ésla causa principal delssinistres.

SENDERISME CADAQUÉS CAP DE CREUSCal anar amb compte al’hora de recórrer elscamins de ronda ja quel’acció del vent provoca eldesgast d’alguns trams ialgun cop han caigut per-sones al mar.

ESCALADASOLIUSLa zona d’escalada delBaix Empordà és apta pera escaladors de tots elsnivells i la bona tempera-tura del sector permetpracticar-hi escaladaesportiva durant bonapart de l’any.

ALPINISME CRESTA DELFERRAN (OIX)Tot i que en algunesguies apareix com a rutade dificultat mitja, PerePlanagumà, caporal debombers, subratlla que ésun «medi hostil» i reque-reix experiència.

1 2 3

6 7 8

amb riscAdrenalina

Les nombroses mesures de seguretat que s’adopten en l’actualitat per a la pràctica delsanomenats esports d’aventura han fet disminuir el nombre d’accidents i de rescats entreels seus seguidors, encara que la imprudència continua essent un problema a resoldre

TEXT: LAIA QUINTÀ

Reportatge


i les vistes que es tenen del golf de Roses desdel cel, sumades al clima de l’Alt Empordà –quepermet saltar al voltant de 300 dies a l’any– sónels principals atractius de la zona. El centre obreles portes indistintament a professio nals, afi-cionats i persones que salten per primer copacompanyades d’un monitor. «A més de les12.000 persones que vénen a fer el seu primersalt, cada any s’apropen entre 3.500 i 4.000 sal-tadors per fer-ho per lliure», explica Corella.

Tot i el rebuig que en un primer moment potproduir imaginar-se un salt des de 4.000 metresd’alçada amb dos minuts de caiguda lliure, lesestadístiques del S.E. són una garantia de se-guretat. L’últim informe del Comitè Internacio-nal de Paracaigudisme (IPC) reflecteix que alcentre català es produeixen un 19% menys d’ac-cidents mortals que el que marca la mitjanamundial i el situa un 19% per sobre dels cen-tres d’Estats Units i un 40% dels d’Alema nya pelque fa a mesures de seguretat preses. «Tot i així,a vegades hi ha accidents i jo he perdut algunamic», lamenta Corella. «Al llarg dels últims cincanys, S.E. ha patit tres accidents mortals entreels 719.000 salts realitzats», continua l’instruc-

tor. Segons paraules seves, la majoria d’acci-dents es produeixen per «imprudència temerà-ria a la qual s’hi suma la mala sort». Un exem-ple d’aquest comportament inapropiat és noconnectar el sistema d’obertura automàtic delparacaigudes per poder alliberar més adrenali-na al baixar més metres en caiguda lliure i obrirel paracaigudes per sota de l’altura de segure-tat.

El parapent també va trobar fa temps el seulloc a la demarcació de Girona, concretamenta Rocacorba, on hi ha instal·lada una bona pis-ta que permet llançar-se i gaudir de vistes so-bre les Guilleries i la cinglera de Sant Roc.

VERSATILITAT AQUÀTICAPer a aquells que prefereixin el medi marítim,la costa gironina també es presta a activitats es-portives ben diverses: des de tenir els peus aterra recorrent els camins de ronda amb el maral costat fins a explorar la bellesa del fons maríde la Costa Brava, caracteritzat per una gran va-rietat d’espècies i ambients com les coves deles Illes Medes o el fons rocallós del Cap deCreus. A aquestes zones, Toni Murray, presi-

dent de l’Associació de Centres Turístics Sub-aquàtics de la Costa Brava, hi afegeix el cap deBegur, els Ullastres (davant de Llafranc), les IllesFormigues (situades entre Palamós i Palafru-gell) i el Boreas. Aquest últim és un vaixell de«fàcil accessibilitat», segons Murray, i va ser en-fonsat per dos centres de submarinisme de Pa-lamós davant les costes del municipi.

Josep Pascual viu a l’Estartit i fa quaranta anysque estudia el comportament del mar a les cos-tes gironines. «Ens trobem en una zona on hiha tres punts que sobresurten més que els al-tres: el Cap de Creus, el Cap de Begur i el finalde la serralada del Montgrí. En aquestes zonessortints els corrents són més durs», remarca Pas-cual. Entre l’Estartit i les Medes el corrent és en-cara més fort. A aquests corrents marins cal su-mar-hi els de mar de fons, els quals es formenpràcticament sense vent i originen onades mésaviat baixes i amb molta distància entre elles.«Aquesta mar de fons aparentment inofensivaforma corrents marins a l’arribar a les platges ixocar contra elements que sobresurten com po-den ser els espigons, de tal manera que es creaun corrent contrari que va

WINDSURF SANT PEREPESCADORTot i ser considerada unazona excel·lent per a lapràctica del windsurf i elkitesurf, cal estar pendentdel vent, que ràpidamentpot allunyar els esportis-tes de la costa.

SUBMARINISME ILLES MEDESEntre l’Estartit i les Medesés on hi ha alguns delscorrents marins més fortsde la demarcació. Aaquests s’hi suma l’acu-mulació de llot al fons deles coves que en aixecar-se pot dificultar la visió.

VIA FERRATA SANT FELIUDE GUÍXOLSLa via de Cala del Molí vaser la primera del mónconstruïda a la costa.Actualment és un perillrecórrer-la perquè estàdesmuntada, tot i que hiha qui encara ho intenta.

BARRANQUISME ST. ANIOL D’AGUJASADERNESTot i no ser el més compli-cat de la demarcació, elbarranc de Sant Aniol potser molt dur si hi ha moltaaigua i el principal proble-ma és que el primer tramno té escapatòries.

ESCALADA LLAFRANCProp de la costa també hiha vies d’escalada. Enaquests casos cal vigilaramb l’estat de l’equipa-ment de les vies; la proxi-mitat a l’aigua saladadesgasta més les peces iles oxida més fàcilment.

BARRANQUISMEGORGUES DE NÚRIAEl barranc del termemunicipal de Queralbs ésconsiderat el més difícilde les comarques gironi-nes a causa de la baixatemperatura de les sevesaigües i de l’abundantcabal del riu.

4 5

9 10

Foto:A la imatge central,Santi Corella, ins-tructor del centre deparacaigudismed’Empuriabrava,durant un dels seussalts per lliure.

1 Empuriabrava

8 Sant Aniold’Aguja(Sadernes)

16 Banyoles

20 Rocacorba

GIRONA

La Bisbal

Castellód’Empúries

La Jonquera

Sant Joanles Fonts Besalú

Bas

Camprodon

Ripoll

Bellver deCerdanya

OLOT

Salt

Parc Naturaldel Monseny

Lloretde Mar

Cassà dela Selva

LlagosteraVidreres

Blanes

Palafrugell

Torroellade Montgrí

FIGUERES

2 Cadaqués

7 Oix

10-12 Núria

13 Campdevànol 18 Amer

17 Guilleries

11 Gombrèn

14 Puigcerdà

15 Meranges

3 Sant PerePescador

4 Illes Medes

6 Solius

9 Llafranc

5 Sant Feliude Guíxols

19 Tossade Mar

AP-7

AP-7

C-38

C-66

C-25

N-152

N-260

N-II

N-II

(Continua a la pàgina 6)

de la platja cap enfora bastantperillós de l’aigua estant», comenta l’expert bai-xempordanès. Aquests corrents poden afectartant a submarinistes com a petites embarcacionscom els kaiaks i als practicants de windsurf, elsquals han de tenir molt present també la in-tensitat de vent, especialment al nord de la Cos-ta Brava, on resulta freqüent que bufi tramun-tana.

Pascual també remarca el risc que resta ama-gat a les coves submarines sense tenir uns mí-nims d’experiència, especialment a les del sec-tor de les Medes. «El fet d’estar a prop de la des-embocadura del Ter ha fet que a força de mi-lers d’anys s’hagi acumulat sorra i llot al fonsmarí. En moure els peus d’ànec s’aixequenaquestes substàncies i la visibilitat es redueixpràcticament a zero, de tal manera que resultamolt difícil sortir de la cova», explica Pascual.A més, cal sumar-hi la dificultat de demanar aju-da en cas de necessitat quan s’està dins l’aiguai la impossibilitat de respirar-hi de manera na-tural, circumstància que augmenta el risc d’o-fegament.

Però no tota l’oferta esportiva relacionada

amb el mar implica estar submergit. Els més in-novadors han descobert en el perfil retallat iabrupte de la costa de l’Escala, Sant Feliu deGuíxols i Tossa de Mar llocs interessants per ala pràctica del psicobloc, una modalitat d’esca-lada sense corda que es practica en parets quetenen el mar a sota. Els amants d’aquest esporthan trobat en l’aigua una bona amiga que elspermet escalar parets més altes que quan es faboulder (modalitat d’escalada en roca tambésense cordes on per suavitzar la caiguda escol·loquen matalassos a terra). L’aigua amor-teix l’impacte en el moment de caure tot i quecal vigilar fer-ho de peus, si no, pot ser peri-llós.

Ferran Guerrero, tot i ser de Terrassa, coneixde primera mà el potencial de l’Escala com azona de psicobloc. La seva afició per aquestamodalitat d’escalada va néixer arran d’un viat-ge a Menorca i en tornar, juntament amb ungrup d’amics, van començar a obrir vies de psi-cobloc a l’Escala i l’Estartit. «La part de la costaque va des de l’Estartit fins a Punta Montgó estàplena de penya-segats, la majoria amb moltmala caiguda, però sempre hi ha llocs que va-

len molt la pena com La Foradada», detalla Guer rero al seu blog. Les vies relativament fà-cils d’aquesta zona contrasten amb la duresa deles de Tossa de Mar (Coves de Tossa) i amb lacaiguda dolenta, segons alguns, que té la viaconeguda com el Slab del hippie (Sant Feliu deGuíxols). Guerrero assenyala que el principalproblema que presenta la Costa Brava és la«poca profunditat de l’aigua en algunes zones»i tot seguit denuncia que un augment de la po-pularitat d’aquest esport «pot portar problemes»,com ja ha passat a Mallorca i Menorca, on s’hiha produït algun accident. «El psicobloc no ésuna cosa que pugui fer tothom, cal dominarmolt el tema del boulder o l’escalada», segueixl’egarenc.

MUNTANYA SENSE LÍMITSTot i no tenir cims molt alts o grans parets, lagermana gran del psicobloc, l’escalada, tambéha trobat el seu lloc a les comarques gironinesi l’augment dels adeptes a aquest esport ha do-nat origen a un nombre creixent de vies de di-ficultat variable repartides per bona part del ter -ritori. Montgrony, Sadernes, Beuda, Solius, Lla-


ESPELEOLOGIAGOMBRENEl Forat de Sant Hou ésuna cova amb simbolismellegendari al voltant delcomte Arnau. Es recoma-na avisar algú de forasobre el recorregut pro-gramat en qualsevol sorti-da d’espeleologia.

SENDERISME VALL DE NÚRIAEls llacs de Carançà nosón una ruta que puguifer qualsevol. Demanaestar en forma, tenir fons ihaver fet algun cop viesferrates ja que hi ha algunpetit tram de camí equi-pat com si en fos una.

NATACIÓBANYOLESA l’estany de Banyoless’hi practiquen esportsben diversos: rem, pira-güisme, natació... Enaquest últim cas cal res-pectar les zones marca-des com a aptes per tald’evitar riscos.

SENDERISMEGUILLERIESTot i que el senderismeno és considerat esportde risc, cal ser prudent ino sortir dels camins mar-cats per evitar perdre’sper la muntanya o posar-se en zones que presen-tin condicions hostils.

11 12 13

16 17 18

(Ve de la pàgina 5)

Reportatge


franc o Amer en són alguns exemples. A Sa-dernes (Alta Garrotxa) hi ha més de 150 viesd’escalada equipades, però proporcionalmentpoques de grau fàcil. Josep Maria Bosch justi-fica l’afluència d’escaladors a la zona dient que«la gent va molt forta» i per això tendeixen aanar a Sadernes. «A Solius també hi va moltagent perquè hi ha més grau mitjà i molt bonatemperatura», continua Bosch. Amb l’autoritatque li reporten trenta-cinc anys d’experiènciacom a escalador i el títol de monitor i instruc-tor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya(ECAM), Bosch valora Girona dins de Catalu -nya pel que fa a l’escalada: «Lleida té molt dePirineu amb grans parets, Tarragona, moltes zo-nes d’escalada esportiva dures, Barcelona té lesparets de conglomerat de Montserrat i nosal-tres tenim una mica de tot (calcari, granit, Piri-neu...) sense destacar per una característica enconcret».

El descens de barrancs tampoc es queda forade la llista d’esports que es poden practicar ala demarcació. Entre el Ripollès i la Garrotxa esreparteixen gairebé tot el pastís. «Sant Aniol, LesCanals i Núria són els millors barrancs que te-

nim per aquí», comenta Albert Gironès desprésde declarar-se un gran amant del barranquis-me. Gironès viu a Sant Feliu de Guíxols i és elpropietari d’un parc d’aventura, fet que li hapermès combinar les seves aficions amb l’acti-vitat professional. Els rius impliquen una sèriede perills que cal tenir presents i controlats: «Ésimportant conèixer el temps previst i l’estat deles gorgues», aconsella Bosch, i apunta que «ésun perill que plogui en algun punt allunyat deltram de riu que es baixa perquè el cabal potcréixer i en un tres i no res trobar-se atrapatsense poder continuar per excés d’aigua». Lapresència de troncs al llit del riu pot ser un pe-rill a l’hora de saltar a les gorgues si es trobencol·locats en punta.

Entre el senderisme i l’escalada hi ha una mo-dalitat esportiva que està adquirint molts adep-tes: les vies ferrates. Aquestes permeten cami-nar en vertical gràcies als suports que s’hancol·locat a les parets i als ponts penjants. Tot ino ser un esport que provoqui molts accidents,cal prendre les precaucions necessàries i anarben lligat en tots els trams de la via per evitardespenjaments. No obstant això, el que sí que

resulta un perill considerable és recorrer viesferrates tancades, com és la de la Cala del Molí(Sant Feliu de Guíxols), muntada a principis del2000 per Albert Gironés i que, després d’un ac-cident mortal, l’Ajuntament del municipi vaobligar a desmuntar. «Hi ha alguna guia que en-cara la recomana i diu que si et portes tu ma-teix alguna corda i material es pot fer, però tro-bo que és un perill increïble intentar-ho», co-menta el mateix constructor.

El món subterrani natural té moltes forma-cions espectaculars que van més enllà de lesconegudes estalactites i estalagmites. «Conèixertot això sense quedar-se a la primera galeria su-mat a l’emoció d’endinsar-se dins d’una covaté el seu atractiu», explica Bosch, qui tot i aixíconfessa que no té massa per mà l’espeleolo-gia. El principal perill d’aquesta activitat rau enles elevades possibilitats de perdre’s dins lesgrutes, per això es recomana seguir l’exempled’Hansel i Gretel i deixar un rastre al llarg delcamí per poder fer marxa enrere quan es des-itgi. Les molles de pa del conte han estat subs-titudïdes en el cas de l’espeleologia per un cor-dill que s’anomena línia de vida.

Foto:En la imatge central,Ferran Guerrero, de33 anys, escalant.

SALT A GORGUES CAMPDEVÀNOLLa ruta del Torrent de laCabana és ideal per fer al’estiu gràcies a les gor-gues que hi ha al llarg delcamí, però cal vigilar queno hi hagi troncs o rocs alllit del riu quan es saltades de les roques.

ESQUÍPUIGCERDÀTot i que generalment ésun esport controlat que esrealitza en circuits o pis-tes marcades, l’esquí demuntanya o fora pistespot suposar un perill pelrisc d’allaus i les possibili-tats de perdre’s.

SENDERISMEMERANGESEls llacs de Merangessón una ruta ideal per feren família per la poca difi-cultat que té. Cal vigilar sies fa a l’hivern; hi pothaver zones amb glaç ineu que obliguin a extre-mar les precaucions.

ESCALADAAMERA Santa Brigída es vanobrir vies d’escalada ja famolt temps. Cal tenir pre-sent quines són les viesantigues que es troben enmal estat i les noves quepoden presentar caigudade pedres.

PSICOBLOC TOSSAEl fort desplom de la rocacomplica l’ascens i famés probables les caigu-des. Per evitar accidentscal assegurar-se que hiha profunditat suficient,bona mar i que no hi hameduses a la zona.

ALA DELTAROCACORBAA Santa Brígida d’Amer hiha una zona habilitadaper saltar en ala delta iparapent, però la proximi-tat a la costa fa que siguiperillós saltar a l’estiu perles freqüents ràfegues demarinada.

Rescats per lesióEl passat 2010, els Bombers de la Generalitat de Catalunya

van realitzar 76 rescats de muntanya a les comarques gi-ronines, als quals cal sumar-ne 13 en medis fluvials (rius,barrancs i llacs) i 17 en el medi marítim. Entre l’1 de generi el 30 de juny del 2011 ja s’han efectuat 31 rescats de mun-tanya, 7 en medi fluvial i 10 en medi marítim, xifres lleu-gerament superiors a les del mateix període de l’any ante-rior excepte en el cas de rescats de muntanya (es van rea-litzar 33 operacions). A l’hora de relacionar aquestes dadesamb els anomenats esports d’aventura cal tenir en compte,però, que també inclouen rescats portats a terme sobre per-sones que no practicaven cap d’aquestes activitats (bole-taires, conductors que travessen rius amb el cabal crescut...).

Pere Planagumà, caporal del GRAE d’Olot, comenta queels casos que requereixen l’actuació més freqüent del seugrup són els accidents d’escalada esportiva per lesió i els

d’esquí de muntanya per fora pistes, i incideix sobre aquestsúltims dient que les allaus els donen força «maldecaps». Tam-bé resulta habitual la intervenció en cas de «lesions, defa-lliment i quan cau la nit».

Tanmateix, hi ha certs esports que han vist minvar el nom-bre d’accidents al llarg del temps. El cas més clar és el delbarranquisme, en el qual gràcies a la limitació de les bai-xades permeses durant un dia s’ha aconseguit tenir la si-tuació més controlada. «Quan hem d’intervenir acostuma aser per torçades de turmell o crescudes molt serioses i rà-pides del riu que impedeixen al grup de barranquistes se-guir amb el descens», comenta Planagumà.

El veguer de la regió II de la FEEC, Josep Maria Bosch,critica la situació actual dient que «la gent es pensa que ambun mòbil i el 112 ho tenen tot solucionat» i que a la més mí-nima situació d’incertesa «truquen al servei d’emergències».

14 15

19 20

Aquest llibre és com la Bíblia de l’estal-viador, o com tenir junts en un llibre elcunyat saberut i la veïna setciències,

però a l’engròs. Els consells són aquests.

1 Anar a comprar amb una llista... i ambl’estómac ple: Anar a comprar té els seustrucs. Primer, cal comparar preus. Després, s’had’anar a la botiga amb una llista del que s’hadecidit comprar. «Està demostrat que si no por-tem aquesta llista, el carro de la compra creixamb productes que realment podríem estal-viar-nos», assenyalen els autors. És importantno fer la compra amb l’estómac buit, perquèés el millor imant dels aliments superflus. Calbeneficiar-se de les targetes de fidelització idels descomptes (però no malbaratar-los encoses innecessàries!), i seguir l’estratègia del«caçador de gangues»: adquirir els productesen el moment en què són més barats i acu-mular-los al rebost.

Amb el carro a les mans cal no ser impe-tuosos. Paciència i comparació, i desconfiarsempre dels suposats paquets d’estalvi. I si éspossible, triar marques blanques.

2 Desconnectar el carregador de la xarxai no deixar aparells en espera: A casa esmalbaraten diners de forma innecessària. Heusubstituït les bombetes incandescents per lesde baix consum? N’hi ha des de 3 euros, ques’amortitzen ràpidament amb l’energia estal-viada. Una mica més sagnants són els artefac-tes que tothom deixa engegats en standby (elllum vermell). «Cada aparell continua consu-mint energia, fins al 30%, les 24 hores del diai els 365 dies de l’any», afegeixen. Per això, iper evitar la molèstia d’anar-los apagant un perun, el millor és usar regletes, endollar-hi totsels dispositius propers, i utilitzar l’interruptorper desconnectar-los tots alhora. Molt impor-tant: els carregadors de mòbils o d’ordinadorsportàtils continuen consumint electricitat –i nopoca– si estan endollats a la xarxa elèctrica,encara que no tinguin connectat l’aparell co-rresponent.

De la calefacció i l’aire condicionat no sen’ha d’abusar. I és bàsic assegurar-se que lesfinestres no tenen forats per on es filtra l’aire.Si n’hi ha, s’han de segellar mitjançant juntesd’escuma. A l’hivern, cal obrir cortines i per-sianes per aprofitar la calor natural. Quant algas, si es pot triar, el butà: no comporta des-peses de manteniment ni quotes mínimes.

3 Ampolles d’aigua a la cisterna perquèdescarregui menys aigua: Sorprèn saber quela despesa en aigua d’una família sol ser deuvegades menor que la despesa en automòbil.Però encara es pot reduir més. Cal no fer ser-vir el vàter com a paperera i tibar la cadena:és una despesa supèrflua d’aigua. Utilitzar elsbotons que permeten buidar parcialment ocompletament la cisterna permet estalviar mésde 30 litres d’aigua el dia. Si no existeixenaquests botons, només cal introduir una am-

polla d’un litre i mig al lateral de la cisterna perestalviar aquest mateix volum d’aigua quan estiba la cadena. Més consells: usar aixetes ter-mostàtiques, perquè: quants litres d’aigua esmalgasten fins que aconseguim la temperatu-ra adequada? D’altra banda, cal vigilar el queja sabem però de vegades no practiquem: tan-car l’aixeta mentre ens rentem les dents, ensensabonem a la dutxa o freguem els plats. Ah!Una aixeta que degota cada segon malgastauns 50 litres a la setmana.

4 No comprar el cupó diari, 375 euros, ino esmorzar al bar, 375 més: Les petites xi-fres es fan grosses al cap de l’any. I si hi ha vo-luntat d’estalviar al màxim, tot es pot corregirsense caure en l’austeritat total. Els hàbits a lafeina són un exemple indispensable. De mit-jana, es treballen 250 dies l’any. Un cafetó albar abans d’entrar a treballar equival a 250 eu-ros anuals. Fer-se un cafè soluble a casa per-met estalviar 187,5 euros. I si fos de la presti-giosa cafetera que anuncia George Clooney,podríeu comprar la cafetera i les càpsules i en-cara us sobrarien 85 euros.

Durant l’esmorzar, si us gasteu 2 euros a lamàquina o al bar, puja a 500 euros l’any. «Can-viar el dinar per una peça de fruita, o per unsuc amb galetes o un sandvitx» fa estalviar 375euros a l’any. I qui hagi de menjar fora de casa,deixar el menú de 7 euros (són 1.400 eurosl’any) per la carmanyola de casa implica un es-talvi de 700 euros a l’any. I si es deixa el pa-quet diari de tabac, són 1.200 euros anuals més.I si renuncieu al cupó que jugueu cada dia, usestalviareu 375 euros anuals. Deixeu l’agènciade viatges –i organitzeu-vos-les vosaltres ma-teixos– i canvieu el gimnàs pel parc.

5 El primer pis, de segona mà, i un comp-te bancari en línia: Pel que fa a les grans com-pres, Donoso i Sánchez donen les següents re-comanacions: comprar aviat l’habitatge, peròde segona mà, per aprofitar desgravacions fis-cals i subvencions i no llençar els diners ambel lloguer. Ja ens mudarem després. El primercotxe, també de segona mà. I, encara que nofiguri al llibre, triar la gasolinera més barata potfer estalviar fins a 3,2 euros per cada 50 litres.Al banc és aconsellable, diuen, tenir comptesen diferents entitats i lluitar per les millors con-dicions. Això sí: s’aconsella obrir un compteen línia per aconseguir la targeta gratuïta as-sociada, que permetrà fer-ne ús sense càrrecsen la majoria de caixers. Res de plans de pen-sions si aneu justos. I desconfieu dels regalsdels bancs per contractar productes financers.Com demostra el llibre, un iPad que en teoriaes regala acaba costant 285,80 euros més quea la botiga si cobréssim l’interès bancari en di-ners i anéssim a comprar-lo.

I si tot això us sembla massa complex, sem-pre queden els consells del refranyer popular:«Qui guarda quan té, menja quan vol»; «cal noestirar més el braç que la màniga»; i una de do-lenta: «Qui no sega, espigola».

Temps d’estalviVoleu estalviar milers d’euros en el vostre dia a dia? Comencem: si deixeu el tabac guanyareu

1.200 euros a l’any; si preneu el cafè a casa, estalviareu 187 euros; si compreu amb l’estómac plegastareu menys... I així, fins a l’infinit. El professor Jesús Miguel Donoso i Antonio Sánchez,estalviador empedreït en atur, en donen algunes receptes al llibre «Al diablo con la crisis»

TEXT: PACO CERDÀ

Reportatge


COMBUSTIBLE. La benzinera mésbarata permet estalviar 160 euros. Femnúmeros: posar combustible a la gasolineramés barata suposa un estalvi de 3,2 euros pera un dipòsit de 50 litres. Si es consumeix undipòsit a la setmana, la diferència és de 160euros l’any.

�

MENJAR DEL BAR.Canviar el menú del bar perla carmanyola dóna 700euros. Si treballeu lluny decasa i heu de menjar fora,fer-ho en un bar ambmenú de 7 eurosequival a gastar1.400 euros al’any. Però portarla carmanyola decasa surt per uns700 euros.

�

LUXES PRESCINDIBLES. Cafè propi iesmorzar de casa donen molts diners a l’any.Prendre el cafè al bar cada dia laborablesuposa 250 euros a l’any. Fer-se’l a casa, 62,5

euros. L’esmorzar albar representa 500

euros anuals, peròportat de casacosta 125 eurosa l’any.

�

TABAC.Si deixeu el paquet diariestalviareu. Fumar un paquet diari de tabacsuposa una despesa anualde 1.200 euros. Lapicadura de tabac és unestalvi. Però el millor, per ala salut i la butxaca, ésuna teràpia dedesintoxicació.

�

HABITATGE 25%

ALIMENTACIÓ 20%

OCI 10%

IMPREVISTOS 9%

MANTENIMENT AUTOMÒBIL 5%

ALTRES (educació, sanitat, roba, transport, higiene, neteja...) 20%

PERCENTATGE DE DESPESES RECOMANABLE

SUBMINISTRAMENTS I SERVEIS 8%

INTERNET Amenaçar de donar-se de baixa Per estalviar en la connexió a Internet,«el secret està a trucar a la companyia

per dir que ens donem de baixa. En el 99% delscasos ens faran una contraoferta. Descomptesdurant mesos o fins i tot un any».

BANC Compte amb les comissions!Les comissions del banc poden arribara més de 150 euros anuals. La banca on

line no en cobra. Tingueu diversos comptes.

�

�

Dos autors ambperfil diferent

El llibre Al diablo conla crisis, editat per Co-rona Borealis, l’han es-crit l’enginyer informàtici exprofessor de la UPVJesús Miguel Donoso

Arévalo, i el professional del sector ceràmic, ara al’atur, Antonio Sánchez.

� Un mòbil dual amb dues targetes SIMDescartada l’opció de quedar-se sense

mòbil, els autors del llibre recomanen adquirirun terminal dels anomenats duals. Són telèfonsque permeten utilitzar dues targetes SIM. És adir, poden portar en un sol aparell dos núme-ros de telèfon de dues operadores diferents.Així, es poden tenir dues tarifes diferents per-què surti barat trucar.

�

EL LLIBRE CONSELL TELEFÒNICEl secret del llibre

LITRES/SETMANA

Malbaratament d’una aixeta que degota Una aixeta que degota cada segon malgasta50 litres d’aigua la setmana. Són 400 litres perrebut.

Despesa d’un aparell en esperaEl pilot vermell d’un aparell apagat arriba agastar fins al 30% del consum d’aquest dispo-sitiu en marxa.

L’advocada Nora Mohamed (Melilla, 1969)va venir a exercir a l’Alt Empordà, fa dosanys, des de Barcelona, perquè volia un

canvi a la seva vida, i fugir de l’estrès. Feia tempsque s’havia adonat que tenia força clients del’àrea gironina. Té despatx a la Plaça de la Pal-mera de Figueres, des d’on s’ocupa de temeslaborals, penals, civils i administratius. I formapart del torn d’ofici.

Quina mena de clients té? El client que et tru-ca per muntar una empresa, posem per cas, ifer els estatuts o l’assessorament són pocs, re-alment. Hi ha molt més volum de treball de ci-vil, penal i laboral, més que no pas a nivell ad-ministratiu o d’estrangeria. La població magre-bina no està tan dispersa, i he notat que hi hauna segona generació que estan integrats, quese senten com un més.

La segona generació magrebina se sent in-tegrada a Girona? També depèn de la família.Però les famílies que conec s’integren. Són noisnascuts aquí, van a l’escola, fan el Batxiller...Sobretot els nois, amb les noies és diferent, ésun altre codi. Les noies estan més sotmeses aprincipis i valors que porta la seva família comuna maleta des de casa. Són principis i valorsreligiosos, en bona part. La dona està molt in-fluenciada per aquests principis. La seva situa-ció és més dèbil per enfrontar-se a aquests prin-cipis, o per rebel·lar-se.

Si una dona vol divorciar-se, deu ser unahecatombe familiar, oi? La dona magrebinaaguanta «carros y carretas». Ho passen realmentmalament durant anys, però no fan absoluta-ment res. Fins que arriben a un punt que es llan-cen a dir «no: ja n’hi ha prou». S’assabenten quehi ha llocs on poden informar-se, i perden lapor quan troben aquest suport extern. Dins laseva pròpia família no troben suport. És la ma-teixa mare que li diu que aguanti, que Déu so-lucionarà això.

La família acaba acceptant la separació? Enun principi hi estan completament en contra. Lidonen la culpa de la ruptura a la dona. Tenenmolt en compte el què diran. A Espanya hemevolucionat molt en aquest aspecte, però lespersones que provenen del Marroc tenen en-cara aquests clixés. Però amb el pas del temps,quan ella troba feina, això és important, la ma-teixa família toca a la seva porta. És trist. Refanel contacte quan veuen que ha refet la seva vidai no suposa cap càrrega. Al Marroc, la famíliacasa les seves filles perquè deixin de ser unaboca més per mantenir: passen a formar partde la família del marit i és aquesta la que s’en-carrega d’alimentar-les.

Els seus clients tenen algun prejudici pelfet que sigui una dona? No he tingut mai pro-blemes, el client que ha vingut aquí no ha tin-gut cap reticència. Ara, he tingut alguns temes,en l’àmbit penal, que els fa com vergonya. Te-nen un cert pudor. Ara, es crea un vincle moltmés fort, perquè et consideren del país. «Parlesel nostre idioma», diuen, i saben que no perdodetall d’allò que m’expliquen, que els escoltoen la seva pròpia llengua. Això ho valoren molt.

Hi ha més gent ara que vulgui emprendreal Marroc i que li demani que l’assessori?

He notat un cert augment de gent interessadaa invertir. Ara, no s’està creant feina a nivell ge-neral ni estructural. Hi ha inversió a nivell tu-rístic, i molta especulació. Pa per avui i ganaper demà. La creació de feines no arriba al po-ble. I les inversions de multinacionals en fàbri-ques no tenen unes condicions prou dignes. Nohi ha creació de riquesa sòlida, amb un aug-ment de la qualitat de vida i una educació i unasanitat públiques dignes i de qualitat.

Hi ha la imatge que a les presons hi hamolts immigrants... Les presons són plenesde gent de tot arreu. Ara, des de fa uns anys,no sé si és per l’augment de l’emigració, per-què a Gran Bretanya i França ens porten anysllum en aquest tema, molta gent s’ha trobat queno podia regularitzar la seva situació. I moltesvegades aquesta gent, que no podia treballarperquè no tenia papers, i estan en entorns pocafavoridors, s’han abocat a la petita deliqüèn-cia. Et podria dir que la meitat o gairebé de lesguàrdies que faig són romanesos, subsaharians,llatinoamericans o magrebins. La marginalitaten què es troben els aboca a perdre l’esperan-ça. En general, són furts, no són grans delictes.Fan la feina bruta. Ara, també hi ha molta po-blació magrebina que es forma, que parla uncatalà fantàstic. I no oblidis que la marginalitatés determinant per a l’estadística anterior.

A Girona la població immigrant està molt

concentrada... Elsguetos són perillosos?No són mai positius. Lahistòria ho demostra. Laconcentració fa que elsaspectes negatius esmultipliquin. Ajuden afer que la marginalitat si-gui més gran, i es con-verteixen en focus deconflicte. Ells mateixosno es consideren part dela societat. pensen queels rebutja. Cal que en-tri oxigen en aquests ca-rrers, que la gent respi-ri altres coses, que veginquelcom diferent a laseva vida diària. Si lagent no fa un pas enda-vant, si no veu elementspositius, s’enfonsa.

Es diu que als immi-grants se’ls donenmolts ajuts gratis. Noés cert que els immi-grants obtinguin méscoses que la resta. Sireuneixen els requisitsque es reclamen, compassa amb els espa -nyols, se’ls dóna un ajut.El que és cert és queaquests ajuts creen unaclasse passiva. Que novol tirar endavant. No vafuncionar la iniciativadel Govern perquè mar-xessin molts immigrantsal seu país. Pensa queals seus països d’origen

tenien un nivell molt diferent. Les famílies ma-grebines vivien al seu país sense res. Subsistienamb poquíssim; aquí poden tenir una feina,però aguanten la situació de crisi de forma di-ferent a la població autòctona. Tenen una xar-xa de suport entre ells. Aquí molta gent viu solaen un pis, mentre que ells poden viure vàriesfamílies conjuntament, i fins i tot aquesta si-tuació és millor que la que tenien al seu país.

La dona jove canviarà aquestes dinàmi-ques? Les noies magrebines canviaran la so-cietat, però no només la que vesteixa l’estil oc-cidental, sinó la que veus amb un mocador,però que a casa diu la seva opinió. Que no ca-lla ni accepta que li imposin coses. Pensa quemoltes joves duen el mocador perquè és unadecisió pròpia. Aquestes noies sabran trobaruna feina, i tiraran endavant. És una noia ca-paç, que solucionarà temes. Que se sap defen -sar, i quan ha dir al seu germà que no està d’a-cord amb una postura masclista, ho diu. L’acti-tud i la formació les farà créixer i ser més in-dependents.

És optimista o pessimista sobre la integra-ció dels magrebins gironins? La paraula in-tegració moltes vegades vol dir transformar-tetotalment. I no és això. S’han d’agafar coses d’uncostat i de l’altre. És un enriquiment entre duessocietats. Cal donar recursos perquè tinguin unaopinió pròpia, perquè puguin valorar les coses.

Entrevista


NORA Mohamed Belher Advocada d’origen rifeny resident a l’Empordà

Aquesta jove advocada d’origen rifeny té un munt de clients marroquins, a banda d’altres delpaís, que valoren que els parli en la seva pròpia llengua, i que accepten posar el seu cas enmans d’una dona. Parlem amb ella de la immigració a les comarques gironines

“Les noies magrebinescanviaran la societat”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: CONXI MOLONS

“Moltes joves

duen elmocadorperquè és

una decisiópròpia.

Aquestesnoies sabran

trobar unafeina, i tiraran

endavant.És una noiacapaç, quesolucionaràtemes. Que

se sap defen -sar, i quan hade dir al seu

germà que noestà d’acord

amb unapostura

masclista, hodiu. L’actitudi la formació

les faràcréixer

i ser mésindependents.“

El moviment 15-M, o dels indignats, comse l’ha batejat, transcendeix les fronteresde fenomen sociològic, antropològic i psi-

cològic. Realment ha estat un fenomen digned’estudi per les dimensions de la mobilitzacióde la població que ha aconseguit. Avui dia,quan la idea estesa és que la globalització ten-deix a uniformitzar la gent, a anestesiar-la desdel punt de vista de les inquietuds i de les rei-vindicacions, ha estat un agradable esdeve -niment psicològico-social adonar-nos que lamassa continua funcionant segons els matei-xos protocols que els pares de la psicologia so-cial ja varen teoritzar en el seu moment.

Cal una massa d’individus, ajuntar-la a tra-vés d’una idea comuna reivindicativa i que si-gui àmpliament acceptada, per despertar elcol·lectiu i posar-lo de ple a rebel·lar-se peraconseguir un objectiu comú. Seguramentaquest fenomen que hem observat encuriositsi amb atenció no té res d’especial si tenim encompte que altres moviments de reivindicaciósocial, d’igual o més magnitud, s’han produïtregularment al llarg de la història de la huma-nitat. Com a exemples podem citar la revolu-ció francesa, la revolta dels clavells, la revoltade les roses, la guerra dels segadors, la resis-tència passiva de Gandhi... Infinitat de conflic-tes que tenen com a denominador comú la re-volta social d’un grup de gent que sota una cau-sa s’agrupa i es rebel·la per intentar transfor-mar el que consideren una injustícia.

Ja diu l’antropòleg Manuel Delgado que laplaça i el carrer són i seran sempre el fòrumd’expressió de la societat. El lloc que necessà-riament aglutina i cohesiona les forces pròpiesde la psicologia dels grups; allà on es plasmenles inquietuds en forma de revolta dels grupssocials aliats en pro d’una determinada causa.

Quin és el fenomen que cal estudiar en la«revolta» dels indignats? Es pot analitzar des demúltiples òptiques, però aquí ens interessa va-lorar el sentiment de rebel·lió implícit en la mo-bilització. Com en moltes de les revoltes ques’han produït en la història, el sentiment de re-bel·lió ha unit milers de persones en pro d’u-na causa unitària de protesta. En moltes de lesrevoltes anteriors que han transcendit, aquestsentiment de rebel·lió tenia a veure amb injus-tícies socials i desigualtats econòmiques i declasses, en les quals un grup (sovint el que esconeix com a poble) es rebel·la contra uns es-taments establerts de poder. En aquest cas, elsindignats han reproduït aquest esquema i hanprotagonitzat una revolta pacífica per fer sen-tir el seu malestar davant l’actual crisi econò-mi ca. Col·lectiu de persones descontentes ambla gestió dels governs de països d’arreu delmón, que han portat les economies mundialsa una situació de risc i precarietat, que òbvia-ment ha repercutit en les propostes socials quecada govern té l’obligació de proposar.

DESENGANY I FRUSTRACIÓSi seguim el fil de la protesta ens adonarem dela força del sentiment de rebel·lió i la magni-tud que pren quan forma part de l’ideari d’uncol·lectiu. Recordar que aquesta «revolta» la ini-ciaren només dos joves, desencantats del futuri les perspectives que els ofereix el panoramaactual; desenganyats del que serà la realitat queanticipen en lloc de la que hauria de ser. Frus-trats quan s’han adonat que han seguit dictà-mens de la societat (estudia, ves pel bon camí,fes les coses així com toquen) i que possible-ment no tindran premi ni recompensa en for-ma de vida assegurada sobre una sèrie de ne-cessitats (com la realització o pitjor, fins i tot,les necessitats essencials de subsistència).

Sobre aquesta base de frustració neix la ne-cessitat de plasmar un sentiment de rebel·lióen forma de protesta i fer-la extensiva als seusconeguts i contactes. Aquí és on les tecnolo-gies pròpies de les xarxes socials troben la sevamàxima i principal rellevància avui dia; la ca-pacitat de propagació del missatge és tan ful-gurant que en pocs dies aconsegueixen cris-tal·litzar la seva ànsia de rebel·lió en un con-junt organitzat; ja són un moviment, agrupatsota una causa i amb un sentiment comú, la re-bel·lió contra uns «enemics» comuns. Així pre-nen forma les revoltes, sota la bandera psico-lògica del sentiment de rebel·lió. La resta l’ex-plica la psicologia dels grups a través de pro-cessos de cohesió i d’identitat grupal, de comel moviment s’estructura i pren un cos, que faràque cada cop siguin més els que s’identifiquinamb el moviment de rebel·lió.

Però com definir aquest sentiment tan po-derós que és el de rebel·lió? En general, comuna actitud que neix d’un sentiment d’oposi-ció (no té per què ser violenta) constant i per-sistent a allò establert; té un caràcter contesta-tari que es dirigeix contra allò establert com anorma imperant. L’objecte de la rebel·lió had’implicar una injustícia que desperti la cons-ciència de malestar i inciti al sentiment de re-volta. Aquest últim punt és important, ja que ésel mecanisme de base de la cohesió del grup,el que dóna sentit a la mobilització, fins i totdavant la possibilitat de posar en risc la pròpiaexistència (com és el cas dels moviments clan-destins de resistència).

En la base de l’actitud combatent, hostil i enocasions agressiva, hi ha els circuits orgànicsque es localitzen en estructures del diencèfal;però no tota la càrrega que determina la rebel· -lió és de tipus endogen, també s’hi ajunten fac-tors reactius que actuen com a elements acti-vadors d’aquesta bioquímica pròpia de la re-bel· lió. En aquest sentit, el sentiment de rebel· -lió només s’explica de forma ben definida sis’incorpora a aquest circuit bioquímic d’activa-ció emocional la motivació cap a l’acció de re-vol ta com a mecanisme intencional. Juntamentamb la motivació, els valors que poden apa-rèixer en cadascú de forma individual tambédonen més sentit al sentiment de rebel·lió.

Així, en termes neuropsicològics, la rebel·lióseria la integració dels circuits cognoscitius/in-

tel·lectuals i dels afectius/or-gànics, que permeten l’ex-pressió d’aquesta a través deles seves diferents manifes-tacions (violència externalit-zada en forma de paraula oaccions). Aquestes manifes-tacions inclouen des del ne-gativisme i la resistència pas-siva fins a la lluita armada. Entermes psicològics ens refe-rim a espressions com indo-cilitat, insubmissió, indisci-plina o insubordinació. So-bre les motivacions per re-bel·lar-se, aquestes solen en-globar explicacions més psi-cològiques que tinguin aveure amb raons vinculadesa necessitats pròpies de l’es-pècie: independència, ten-dència innata a rebutjar lesopressions injustes, recercade la llibertat (vista com l’ex-pressió de la dignitat huma-na) i desvirtuació de l’auto-ritat.

REBEL·LIÓ ADOLESCENTLa rebel·lió, d’altra banda, sibé pot ser pròpia de tothomi de qualsevol època, té laseva principal expressió enaquella que apareix a l’ado-lescència. Necessària per al’evolució psicològica delsindividus, en l’etapa adoles-cent cal un conflicte originatper la rebel·lió cap a les for-mes d’autoritat per aconse-guir aquest progrés en di-recció a l’etapa de jove adult.Moltes vegades són els pa-res, els professors o perso-nes del seu entorn els queocupen el lloc d’allò que elsadolescents considerenopo sat a les seves idees con-ductes, estructures, actituds,valors,…

Els adolescents manifes-ten aquest desacord en for-

ma de revolta de diferents maneres, murmu-rant, cridant, reclamant, i en el seu comporta-ment hostil traduït en violència física directa(cap a altres persones, les baralles són molt co-muns entre els joves) o destruint objectes coma símbol del seu desencant. Però aquestes ac-tituds rebels poden arribar a ser valuoses i po-sitives. L’únic que hem de buscar és que la ma-nera com es manifestin sigui en un ambient decordialitat i to humà.

Entre ells, és habitual que es manifestin trestipus de revoltes: la rebel·lia regressiva, queneix de la por a actuar i es tradueix en una con-ducta de retraïment i de reclusió en si mateix,en el qual l’adolescent adopta una postura deprotesta silenciosa i passiva contra tot. Un se-gon tipus de rebel·lia és l’agressiva, que s’ex-pressa de forma violenta. En ocasions és prò-pia del feble, de qui no pot suportar les dificul -tats que es presenten en la vida diària i inten-ta alleugerir el seu problema fent patir als al-tres. I un tercer tipus de rebel·lia consisteix aanar contra les normes de la societat, bé peregoisme i utilitat pròpia, bé pel simple plaer deno observar-les. És la rebel·lió transgressiva.

Les tres formes descrites són revoltes nega-tives que tenen l’origen en la inseguretat i im-maduresa de l’adolescent. A diferència d’elles,la rebel·lió progressiva és el signe de qui sapcomprendre la realitat, però no suporta les con-seqüències de la injustícia, de qui tracta de mi-llorar les regles i no transgredir.

Reportatge


Els rebelsTEXT: JORDI BARRIS I SANTIAGO BATLLE (*)

(*) Psicòlegs clínicsdel Centre de Psicolo-gia i Neuropsiquia-tria Heia de Girona,GEM Olot i Hospitalde Figueres(www.heiapsicolo-gia.com)

L’anomenat moviment dels indignats ha tornat a posard’actualitat una actitud vital molt característica de l’adolescència

ADRIÀ

Ferran de la Rosa (Girona, 1982) va apos-tar definitivament per la pintura quan jacomptava amb divuit anys (va esperar a

ser major d’edat?), després de temptejar la il·lus-tració i el disseny gràfic, unes disciplines, calsuposar, que mai no es deixen del tot de ban-da i que passen a enriquir la mirada dels nom-brosos imprudents –heroica imprudència!– quehan decidit formar part d’aquest heterogeniclub situat al bell mig de la palestra cultural, en-tre d’altres raons, atesa la seva condició d’ob-servadors observats. Ja ho va dir fa més de qua-ranta anys el galerista Jean Fournier, figura clauen el mogudíssim París dels anys seixanta: «Serartista sobretot sorgeix d’una decisió, no d’unaprenentatge o d’uns coneixements».

D’això es tracta: «Sóc un artista autodidacte,que ha confiat sempre en la curiositat pel co-neixement artístic i, sobretot, en la pràctica».Com el jove Stephen Dedalus disseccionat perJoyce al seu Retrat de l’artista adolescent –untext fonamental per a la literatura iniciàtica, moltmés que les cèlebres missives de Rilke–, Ferrande la Rosa no amaga els seus inicis diletants nil’estratègia especulativa que segueix a l’horad’anar configurant l’artista fruit d’aquella «deci-sió» que, com ell mateix explica, va adoptarmen tre estudiava a l’Escola d’Art d’Olot, bo idesatenent –com quasi sempre succeeix– lesclàs siques i assenyades recomanacions fami-liars encaminades a garantir uns mínims pràc-tics per a la supervivència material però queso vint són poc –o gens– permeables davantd’un altre tipus de supervivència molt més sub-til que és d’ordre espiritual i que, a la llarga, re-sul ta tan o més imprescindible que la prime-ra...

En tot cas, Ferran de la Rosa fa poc més dedeu anys que s’endinsa en un territori pictòricque s’endevina cada vegada més abstracte i quedeixa entreveure, de manera indissimulada i enun to proper a la declaració de principis, elsseus referents artístics, encapçalats per JacksonPollock i Mark Rothko, però també per l’a-brandat Willem de Kooning. Va ser precisamentaquest darrer un dels que més va vindicar elcaràcter silenciós de la pintura i, en aquest sen-

tit, un dels que més es va sorprendre davantl’enorme quantitat de literatura que generava,malgrat tot, la seva disciplina. I és que la pin-tura és silenciosa però receptiva com un mirall:«En el meu projecte –explica de la Rosa–, la na-tura es reflecteix en un mirall de grans dimen-sions; vull oferir un camp de flors en teles im-menses perquè l’espectador quedi immers isubmergit en unes pinzellades minúscules i de-goteigs amb gran càrrega cromàtica i de ritme».Per això, cada vegada que pinta, l’artista de Gi-rona cerca aquella «taca pròpia» que vindria a

ser la versió gràfica de la cambra reclamada perVirginia Woolf, és a dir, un espai de llibertat ondesplegar la creativitat sense condicionamentsexterns.

Finalment, Ferran de la Rosa opta per un ti-pus de pintura que assumeix el risc de la puraobertura, de la màxima disponibilitat. OscarWilde, per exemple, tenia clar quin eren els lí-mits de l’invent: «Tot art és, a l’ensems, super-fície i símbol. Aquells que volen recercar des-sota la superfície ho fan per llur compte i risc;aquells que volen compendre els símbols ho

fan per llur compte i risc». Ni més ni menys:«allò que l’art, en realitat, emmiralla, és l’es-pectador, i no la vida», opinava el pare irlandèsde Dorian Gray. La recerca del gironí és recur-siva i netament pictòrica, es tracta d’un procésque no només no finalitza sinó que troba en lareformulació dels mateixos problemes plàsticsla seva mateixa essència. Al cap i a la fi, quimés qui menys sap o intueix que les aventuresartístiques de debó són sempre un diàleg cons-tant que només acaba quan mor algun dels dosinterlocutors: o l’art o l’artista.

Noms i llocs del’art a Girona


Una taca pròpiaL’artista gironí Ferran de la Rosa fa deu anys que s’endinsa en un territori pictòric cada vegada

més abstracte i amb uns referents molt clars: Jackson Pollock, Mark Rothko i Willem de Kooning.

EudaldCampsCrític d’art

EU

DA

LD C

AM

PS

Establimentsantics


Rosa Verdaguer Freixas, la «Roseta», com lideien, feia de minyona a la fonda del san-tuari de la Salut, a Sant Feliu de Pallerols.

Allà va conèixer Josep Bosch, que va quedarvidu, i al poc temps es va casar amb ella. Vantenir una filla, i l’any 1912 es van traslladar a laCellera de Ter, on van obrir una fonda a la pla-ça de l’Església, també anomenada del Ce-mentiri perquè al costat del temple hi havia ha-gut l’indret on s’enterraven els difunts. La fon-da, inicialment, se’n deia «Cal Manyà», perquèal local abans hi havia hagut un ferrer.

A l’establiment, que era petit, hi feien men-jars, s’hi allotjaven alguns dels picapedrers quefeien les llambordes que després van ser col·lo-cades als carrers de Barcelona per a l’Exposi-ció Universal de 1929 i també hi havia una pe-tita botiga d’alimentació.

La filla de Josep Bosch i Rosa Verdaguer, Do-lors, s’havia casat uns anys abans (1925) ambAmadeu Rius i Marés, i tots dos portaven lacasa. D’aquí li va venir el nom de Ca l’Amadeu.Però l’any 1936, en esclatar la Guerra Civil,Amadeu Rius va haver d’anar al front, i RosaVerdaguer i la seva filla, Dolors, es varen que-dar a la fonda i a la botiga.

Durant el conflicte, les tropes republicanesvan omplir d’armes i explosius l’església delpoble, que per sort no van explosionar mai, toti que tothom temia una desgràcia pels cons-tants moviments que hi havia. La Cellera era,aleshores, com una mena de magatzem centralper abastir de municions des de Sant Feliu dePallerols fins ben passat Anglès.

FLECA, ALIMENTACIÓ, BAR I PIZZERIA A la postguerra tot va continuar igual, fins queel matrimoni va decidir deixar la fonda i man-tenir la botiga d’alimentació. Una de les granssorts de la familia és que al llarg dels anys cin-quanta van arribar a la Cellera centenars i cen-tenars de treballadors extremenys per construir,a base de pic i pala, el canal que havia de por-tar l’aigua des del Pasteral fins a la fàbrica Bu-rés d’Anglès, per fer-hi funcionar les turbines.Aquests treballadors anavan a comprar ambuna «cartilla», a crèdit, a la botiga de la famíliaRius. Pagaven cada quinze dies i era l’únic es-tabliment del poble que els fiava d’aquesta ma-

nera, cosa que els va beneficiar molt. L’any 1951, el fill del matrimoni, Amadeu Rius

Bosch, se’n va anar a fer el Servei Militar i, quanva tornar va obrir un forn de pa, ja que tempsabans havia après l’ofici de flequer primer aAnglès i també a Barcelona. L’any 1954, Ca l’A-madeu funcionava només com a fleca i botigade queviures. La dona d’Amadeu Rius Bosch,Dolors Busquets i Moragas, despatxava al mos-trador i ell es dedicava a fornar. Això ho van

fer durant uns quants anys, fins que els va arri-bar la jubilació i van llogar l’establiment.

Malgrat això, la seva filla, Montserrat Rius iBusquets, va decidir recuperar el negoci paterni l’any 2005, conjuntament amb el seu marit,Xavier Ensesa i Isern, hi van muntar una cafe-teria-bar, que també funciona com a pizzeria,però només els caps de setmana. Al local, amés, s’hi celebren amb èxit concerts i exposi-cions d’art, amb músics i artistes novells.

Ca l’AmadeuLa Cellera de TerQuan era fonda, s’hi van allotjar picapedrers que feien

llambordes per a Barcelona, i més endavant immigrantsextremenys que construïen un canal des del Pasteral a Anglès.

Història

La casa va néi-xer l’any 1912com a botigad’alimentació ifonda: s’hi allot-javen picape-drers de Barce-lona. Durant laGuerra Civil nova tancar i a lapostguerra vadeixar de serfonda per dedi-car-se nomésals queviures.Durant un tempsva estar llogadaper la jubilaciódels amos, peròla família l’ha re-cuperat per do-nar pas a uncafè-bar i pizze-ria, amb actua-cions musicals iexposicionsd’artistes no-vells.

Origen1912.FundadoraRosa Verdagueri Freixas.Propietarisactuals Montserrat RiusBusquets i Xa-vier Ensesa iIsern.TreballadorsRègim familiar.ActivitatCafè-Bar i Piz-zeria.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

La bleda és una verdura molt útil ja que ensofereix dues possibilitats. Les fulles, d’u-na banda, i els tronxos, de l’altra, que, fins

i tot, es poden cuinar de formes diferents. Així,les fulles es poden bullir –normalment acom-panyades de patates, mongetes, etc...–, es po-den menjar crues, en amanida, es poden afe-gir a guisats, acompanyades de cigrons, perexemple, es poden posar a les sopes; els tron-xos, a més de poder-se incloure en alguns d’a-quests plats, es poden guisar, arrebossar, etc...Per tant, ben utilitzada, potser és una verduraque no és tan «bleda», expressió figurada quefa referència a una dona una mica enze o dei-xatada...

La bleda és acelga en espanyol, blette en fran-cès, swiss chard en anglès, manogold en ale-many i bietola o bieta en italià. També tenim,de la família, la bleda-rave, coneguda més co-munament com a remolatxa, ja que la bledacultivada ve d’un creuament entre la remolat-xa i una bleda silvestre. Sembla que foren elsàrabs que iniciaren el seu cultiu, i a Catalunyahi ha les primeres receptes històriques culinà-ries, des del segle XIV. Hi ha diverses classesde bledes, amb el tronxo més o menys gruixut,amb les fulles més o menys allargades o arro-donides i també les boniques varietats porpra,com les que es troben a Suïssa.

D’ITÀLIA A GRÈCIA I FRANÇAIgualment hi ha una bleda silvestre, que sol créi-xer al llarg del litoral mediterrani. Aquí es men-java abans, i continua essent molt estimada aItàlia, sobretot al sud, on es posa a les focaccei als calzoni. A Itàlia, que és el país de les ver-dures, n’hi ha de diverses varietats reconegu-

des oficialment: bledes de la Toscana, de tron-xos molt fins, bleda de Bassano, etc. A Itàlia,com a Catalunya, es mengen bullides i amani-des amb oli d’oliva, i a vegades amb llimona ouna vinagreta. També es posen a les minestresi sopes, se’n fan pastissos salats i pastes farci-des. Igualment, es presenten amb tomàquet (alpomodoro). Es poden gratinar al forn, amb bei-xamel. A Catalunya s’arrebossen els tronxos ies fregeixen. També es fan, com els espinacs,amb panses i pinyons, que és una de les recep -tes més antigues d’Europa. A Espanya se solenmenjar «rehogadas», sofregides amb all, al quals’hi sol afegir un raget de vinagre i pebre ver-mell. Aquesta recepta a Andalusia se sol ano-me nar «a la malagueña». A Grècia també esmen gen bullides i amanides amb oli d’oliva, isegons el costum grec, suc de llimona. Com aCatalunya, es combinen amb llegums, com perexemple els fesolets o fesols de l’ull negre. Enla cuina francesa se’n fan quixes, tartes salades,tourtes, es fan «au gratin» (gratinades)...

Es poden combinar amb llegums, com ara ci-grons o mongetes. Igual que els espinacs, les

fulles tendres es poden menjar en amanida –encru tenen més vitamina C que cuites.

Com més tendres, fermes i cruixents són lesfulles de la bleda són millors, si són velles ten-deixen a amarguejar. Es troben tot l’any, peròl’època més pròpia és de finals de tardor a prin-cipis de primavera. És convenient consumir lesbledes acabades de collir o de comprar. En totcas, es poden conservar al caixó de les verdu-res de la nevera entre 3 i 5 dies, millor ficadesdins una bossa de plàstic amb forats. També estroben les bledes congelades i en conserva.

La composició bàsica de la bleda és l’aigua,amb presència molt menys important de glú-cids i proteïnes, i a penes lípids. És, doncs, pocenergètica, però rica en vitamines i minerals,recomanable en els règims d’aprimament. No-més n’han de moderar el consum les personesamb problemes renals i biliars, pel seu contin-gut en oxalats. L’aigua de cocció, com s’escauamb els espinacs, no s’ha de fer servir. És unade les verdures amb més calci, i té també iode,magnesi i àcid fòlic. Té vitamines A, B i C –enaquest cas força més si es consumeix crua.

La bleda

Gastronomia


JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabregahttp://jaumefabrega.blogspot.com

Les bledes, estimades per uns i menys-tingudes per d’altres, són, no obstantaixò, una verdura força popular arreu

de la Mediterrània. Es poden combinar ambmongetes i altres llegums amb un resultat ex-cel·lent. Tal com es fa a Catalunya... o a Grè-cia, d’on és aquesta recepta, i que l’amicMimi, de Creta, feia a casa seva, i em va dirque era molt típica de les Cíclades –i que po-dria ser perfectament catalana–. En grec s’a-nomena Mavromatika me séskulo.

ElaboracióBulliu les bledes amb força aigua i un polsde sal. Escorreu-les bé i guardeu-les.

– Les podeu servir de dues maneres: afegintles bledes al final de la cocció dels fesoletsfins que siguin toves. O bé, en una paellaamb l’oli o el llard, hi salteu les bledes, fentque es vagin enrossint una mica. Quan esti-guin, aparteu-les en un plat. A la mateixapaella, amb una mica més d’oli, salteu lesmongetes que, un cop rosses, posareu alcostat de les bledes.

NotesA Catalunya també és molt freqüent prepa-rar aquest plat afegint-hi patates, fent-les bu-llir amb les bledes. – A Grècia s’amaneix amb oli d’oliva i suc dellimona.– Hi podeu posar suc de cansalada, rostesde cansalada, o xulles, allioli, etc... També hipodeu fregir algun all, o fer-les, com els es-pinacs, amb panses i pinyons. O les podeufregir o guisar, com a Gandia, amb gambe-ta de riu.– Al País Valencià hi ha les penques i fesolsblancs, que se serveixen bullides, amb sal,oli i, si es vol, vinagre.

Bledes amb mongetes de l’ull negreLa recepta

És una verdura molt útil perquè se’n poden usar tant les fullescom el tronxo, i perquè admet un gran nombre de preparacions

Ingredients

� 2 kilos de ble-des.� Oli o llard.

� 250 grams demongetes de l’ullnegre cuites. � Sal.

Medalla de Bronze al Concurs de Vinsi Caves de Catalunya, Girovi 2011. És

un vi negre criat durant 12 mesos en bótade roure francès i americà, i 12 mesos mésen ampolla. Elaborat amb les varietatsclàssiques de l’Empordà Carinyena negrei Lledoner negre, i una varietat més ac-tual, la Merlot. Molta intensitat de colorgranat, ja que s’ha deixat macerar força

temps amb pells i pinyols. En nas desta-quen aromes de fruita madura, espèciesi torrats, que vénen de la criança en bóta.Gust equilibrat, golós i sedós. Preu apro-ximat: 3,80 euros. Recomanat per a platsde carn. Fa un bon maridatge amb els ca-nelons de la carnisseria Lloveras de Cas-sà de la Selva.

El celler elaborador: La Cooperativa

d’Espolla, al po-ble del mateixnom a l’Alt Em-pordà, va ser fun-dada l’any 1931amb un bonicprojecte arquitec-tònic de l’arqui-tecte figuerencPelai Martínez, iés el primer celler

cooperatiu de la comarca. L’esperit de su-peració dels socis, la renovació del seudepartament tècnic, i la incorporació demillores en la instal·lació, els han portata elaborar vins de bona qualitat. Mereixuna visita. Per a més informació: www.ce-llerespolla.com i www.girovi.cat.


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès(en col·laboracióamb lasommelierClara Antúnez)

Col·leccionisme

El cartell ha estat sempreun dels millors reclamspublicitaris, dels més

emprats i aprofitats, i des detemps immemorials. Conti-nuaran apareixent a diari no-ves modalidats de comunica-ció, enmig d’una competiciótècnica i electrònica que nos’atura, però de cartells se’ncontinuen editant, amb forçaprofusió, per cert i com resul-ta evident als carrers i als mit-jans de comunicació. Immer-sos com estem en la tempora-da turística, amb festes majors,concerts i exposicions i activi-tats d’oci diverses, és quan mésproliferen aquests anuncis im-presos, que fan gaudir entred’altres els aficionats al seu es-tudi i col·leccionisme. Els ma-teixos ens públics, arrencantdes dels Ajuntaments, solendonar prou importància aaquesta manera de contactaramb el ciutadà, i hi ha locali-tats amb una oferta cartòfiladestacada i amb molt bon gustquant al disseny.

D’altra banda, periòdica-ment apareixen publicacionsmonogràfiques o temàtiquesque atenen aquest apartat,com és el cas ja tractat al Dia-ri de Girona fa uns dies de l’a-parició d’un llibre editat per laFundació de les Caixes d’Estalvis que repassa lahistòria econòmica espanyola entre 1870 i 1960a través dels cartells publicitaris. El treball ésobra de Carlos Velasco, professor d’EconomiaAplicada de la UNED i reconegut col·leccionis-ta alhora, qui dels seus més de 7.000 exemplarsen paper, catró o xapa, n’ha reproduït uns 200.

Una altra iniciativa que caldria recordar és ladel dissenyador gràfic i publicista badaloní Al-bert Isern, que ha creat el Museo Virtual del Di-seño Creativity (www.guiacreativity.com), en elqual mostra una quantitat impressionant no no-més de cartells, sinó també d’altres petits ob-jectes impresos destinats a publicitar productesde tota mena –xocolates, fulles d’afaitar, ali-ments, joguines, paquets de tabac, cromos, por-tades de llibres i revistes, naips, hotels…– Unencert més del projecte Isern és mostrar expo-sicions temporals i monogràfiques, que duranttot l’any poden arribar a la desena, i a través de

les quals es pot incidir encara més en algun deltemes tractats.

Una variant més dels cartells publicitaris, toti ser una reproducció, és la dels anuncis a lesrevistes i premsa en general, que quan aparei-xen en color tenen més atractiu. Una mostra d’a-questa branca la podem visitar durant aquestsdies al Museu del Cinema de Girona, on RobertBiosca ofereix una selecció de pàgines publici-tàries de revistes nordamericanes, l’atractiu deles quals són les estrelles de Hollywood, con-tractades per, amb la seva imatge i missatges,promocionar un ampli ventall de productes quevan des de les begudes al tabac, passant per au-tomòbils, roba i estris per a la llar...

Com a il·lustració reproduïm un exemplar dePolvos Pinós, de Girona, una marca de pinsosmolt famosa a la dècada de 1930 i que en bonapart gràcies als cartells va arribar a ser força co-neguda i consumida arreu de l’Estat.

Els cartellspublicitarisEn proliferen les edicions pel turisme, les festes i les exposicions

XavierRomero

Ostres, pare, un altre diumenge posantsardanes de bon matí! Quin pal!

– Ben maques que són!– Però si totes sonen igual. Flabiol per co-

mençar, tenora pel mig...– Mira, ara et posaré El Foc de Castelló i

veuràs com t’equivoques.– I es pot saber per què?Antoni Agramont Quintana va néixer el

1851 a Castelló d’Empúries. Provenia d’unafamília humil, però el seu oncle, Jaume JoanLleys Agramont, mestre de capella de la lo-calitat, va deixar una disposició testamentà-ria segons la qual es reservava una part dela seva herència perquè els seus parents po-guessin estudiar música. Aquesta circums-tància va ser crucial en la trajectòria d’Anto-ni Agramont, ja que així va poder rebre lli-çons de l’organista de la parròquia de Cas-telló, mossèn Thomàs, i nocions d’instru-men tació a càrrec del mestre Josep Roger.Ben aviat va començar a tocar el fiscorn,l’instrument que dominaria amb tal destre-sa que els entesos de l’època el van batejarcom el «rei del fiscorn».

Durant vint anys va ser el director de laCobla Ampurdanesa, popularment conegu-da com l’orquestra Agramont pel fort as-cendent del seu lideratge. També va dirigirla coral La Violeta, fou organista de la pa-rròquia de la seva vila i va donar classes al’Escola Municipal de Música de Castelló.

Ara bé, fes el que fes mai va deixar decompondre i es calcula que va crear un mi-ler sardanes. Segons els estudiosos, no totessón de qualitat però sí destaquen Una ninade quinze anys, Joguines d’una pastora, Lesarengades de Borrassà, Glòria al xampanyi, per sobre de totes, El foc de Castelló. Lape ça, del 1883, evoca l’atac dirigit pel gene-ral carlí Francesc Savalls contra la vila, el1874. Amb una habilitat remarcable, repro-dueix les marxes militars típiques de les ac-cions bèl·liques i el trot dels cavalls quan esdisposen a l’atac. A més, per fer-la més es-pectacular, el compo-sitor va anotar que elsmúsics disparessin untrabuc per simular labatalla. D’uns anys en -çà, Castelló recordaaquells esdevenimentsamb una recreació his-tòrica i la interpretacióde la sardana.

Antoni AgramontQuintana, mort l’agostde 1906 als 55 anys,també fou l’autor de laprimera sardana reves-sa i, per tant, se’l con-sidera el creador d’a-questa mena de com-posicions.

AntoniAgramontQuintana

Gironins del segle XIX

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

El vi

Castell de PanissarsNegre 2008

Tendències


Apareix una nova líniade roba texana queincorpora elementsinnovadors

Wrangler porta el texà mésenllà de l’estil vintage marcantels pantalons amb subtils motiusi senyals, amb emblemes indis ide nadius americans. Lacol·lecció connecta amb el mónnatural a través del modern estilfolk. L’exemple més atrevit sónuns texans amb el dibuix delmapa dels Estats Units.

Apareix un noucalçat sobri i lleuger

La marca Stonefly presentacom a principal novetat per aaquesta propera temporadatardor/hivern 2011 el calçatInfinity, una revolució en el mónde la sabata gràcies a la solamés còmoda i discreta, aldisseny més elegant i sobri i almenor pes.

Acoloreix la tardorLa tardor per a Lavand no perd el

color que tant caracteritza la marca,perquè la tornada al fred no sigui tandura. Però la firma també presentauna gamma de vestits i peces méssubtils i més sòbries, aptes per portaren esdeveniments especials i tambéen el dia a dia.

Vesteix els teus fills ambfrescor, elegància i comoditat

Perquè els teus fills comencin l’escolaamb un excel·lent en moda, les marquescapdavanteres en el món de la modainfantil, com ara Belle Rose i Imps&Elfs,treuen al mercat unes peces de vestiradaptades al món dels més menuts,que els agradaran a ells i també a tu.

Sembla menti-da, però ja fa27 anys que

Herbert Ross (nomindissociable delmusical dels 80 grà-cies a la memorableDinero caído del cie-lo) va dirigir Footlo-ose, divertida comè-dia juvenil en la qualun noi de ciutat se’nva a viure a una co-munitat de l’Amèri-ca Rural i es trobaque hi està prohibitel ball perquè el filldel reverend localva morir en un acci-dent de cotxe des-prés d’una nit de fes-ta. No era, per des-comptat, el film méslluït de Ross, però síuna hàbil demostra-ció de com fer unmusical de i per a jo-ves sense fer el ridí-cul en l’intent, ple demoments notables(el duel de tractorsel ritme de Holdingout for a hero, deBonnie Tyler; l’esce-na en què el perso-natge de Chris Pennaprèn a ballar), unabona banda sonora(la cançó que dona-va títol al film, inter-pretada per KennyLoggins, encara sona tan bé com el primer dia)i, molt especialment, per les interpretacionsd’un emergent Kevin Bacon i John Lithgow.La idea de fer-ne un remake es remunta a tresanys enrere, quan el projecte va néixer coma vehicle de lluïment per al protagonista deHigh School Musical, Zack Efron. Però la sevanegativa a encasellar-se en el musical va ferque la pel·lícula s’ajornés i acabés a les mansde l’actor i ballarí Kenny Wormald.

Wormald és, doncs, el nou Ren MacCor-mack, jove cosmopolita i tirant a enigmàticque es veu defensant el ball en una comuni-tat que l’ha demonitzat. En la seva causa noestarà sol: per una banda té el seu amic Wi-llard, bevedor de cervesa que no sap donar niun pas a la pista; i, per l’altra, l’atractiva Ariel,filla del reverend del poble. El tràiler apuntaa un clon de l’original que s’ha limitat a sofis-

ticar les escenes de ball i fer noves versionsde les cançons del film de Ross, fins al puntque hi ha una imatge (la de Ren ballant al pas-sadís de l’institut i Willard seguint-lo com pot)que és idèntica d’enquadrament a la del Foo-tloose del 1984. En qualsevol cas, el directorCraig Brewer, autor de la interessant BlackSnake Moan, no ho té difícil per aconseguirque la seva versió resulti infinitament mésaprofitable que el gruix del cinema juvenil ques’estrena a les sales de cinema.

Al costat de Wormald destaquen les apari-cions de Julianne Hough, Miles Teller, ZiahColon, Patrick John Flueger, Andie MacDo-well i Dennis Quaid, que assumeix el perso-natge de Lithgow. El film té un pressupost de30 milions de dòlars; fa 27 anys, Footloose vacostar 8 milions i va recaptar-ne 80 només enterritori nord-americà.

El ballprohibit

L’actor i ballarí Kenny Wormald és el protagonista del «remake»de «Footloose», que arriba 27 anys després que Herbert Rossdirigís la pel·lícula original, un autèntic èxit a les taquilles

TEXT: PEP PRIETO

Cinema


JA ÉS ESTIU A GIRONA – LA MOSCA JA ÉS AQUÍ DE NOUNNOVETAT: A`MPLIA GAMMA DE COLORS DE MOSQUES ESTIUENQUES - TRIA I ENGANXA�T

FES-LA VOLAR ARA TU TAMBE´ - NO BADIS, JA EN QUEDEN POQUESNOUS SET COLORS PER A AQUEST 2011: TARONJA, LILA, VERD, GRANA, BLAU FOSC I BLAU CEL, GRIS DE LUXE I ELS JA HABITUALS BLANC I NEGREPUNTS DE VENDA: PAPERERIA PAPIRONA (Hortes, 20), JAN COL·LECCIÓ (Ferreries Velles, 11), i també als ja habituals LLIBRERIA CARLEMANY, LLIBRERIA GELI i LLIBRERIA 22Recordeu que ara també podeu aconseguir l’Auca de Sant Narcís per tan sols 3 euros amb la mosca inclosa

Soy el número cuatro

Director: D.J. Caruso.Intèrprets: Alex Pettyfer,Teresa Palmer, DiannaAgron.Distribuïdora: Disney.Durada: 109 minuts.L’eficaç autor de Disturbia iLa conspiración del pánicobaixa notablement el llistóamb aquesta irregular cintajuvenil, estrany encreua-

ment entre X-Men, Jumper i Los inmortales, sobreun noi amb poders que es veu obligat a refugiar-se al seu poble d’infantesa. Si se li treu el romanti-cisme de postal i algun diàleg irrisori, queda unproducte entretingut, amb bons secundaris (so-bretot Timothy Olyphant) i molt funcional quan esposa pirotècnic. El problema és que l’acció noarriba fins a la mitja hora final; tot el que passaabans té un interès molt relatiu. P. P.

Esperando a Superman

Director: Davis Guggen-heim.Intèrprets: Geoffrey Cana-da, Daisy Esparza.Distribuïdora: Paramount.Durada: 102 minuts.El responsable d’Una veritatincòmoda insisteix en elsdocumentals d’esperit pe-dagògic, en aquest cas

centrat en cinc històries d’alumnes nord-ameri-cans que vindrien a exemplificar les esperances,però també els inconvenients, del sistema educa-tiu del seu país. Un treball ben realitzat però mésapte per ser projectat a les escoles que no pas ales sales de cinema: Davis Guggenheim sap en-ganxar l’espectador, però una mica més d’ambicióartística no li faria cap mal. P. P.

Winnie the Pooh

Director: S. J. Anderson, D.Hall.Intèrprets: Jim Cummings,Craig Ferguson.Distribuïdora: Disney.Durada: 68 minuts.No deixa ser curiós (i sim-pàtic) que la Disney, en ple-na febre 3D, revifi cinemato-gràficament un personatge

que és la negació de l’ostentació visual: dirigit aun públic preescolar, aquesta petita aventura re-sulta enorme en la seva austeritat formal i tremen-dament efectiva en el seu alè pedagògic, reser-vant-se, a més, algun impagable gag dirigit a pa-res i mares amb un mínim de cultura fílmica. Labanda sonora és de Henry Jackman, l’esplèndidcompositor de X-Men: Primera Generación. P. P.

Country Strong

Director: Shana Feste.Intèrprets: Gwyneth Pal-trow, Leighton Meester.Distribuïdora: Sony.Durada: 117 minuts.Un musical en la línia d’Esacosa llamada amor, peròmolt més tòpic en la sevaradiografia sentimental. Lahistòria d’una cantant de

country en crisi que veu com una joveneta amena-ça amb prendre-li el tron podria haver donat peu aun drama molt més incisiu, però la directora esconforma amb treure punta als intèrprets (magní-fics) i filmar les actuacions musicals amb anodinacorrecció. Una llàstima, perquè és un producteatípic en el panorama actual del gènere. P. P.

DVD

Música


Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = PabloAlborán PabloAlborán 2 � When thesun goes downSelena Gomez &The Scene3 � 21 Adele 4 � Drama y luzManá 5 � La orilla demi pelo NiñaPastori

REGNE UNIT

1 = 21 Adele 2 = 4 Beyoncé 3 = 19 Adele4 � Deleted sce-nes from thecutting roomfloor CaroEmerald5 � Born thisway Lady Gaga

ESTATSUNITS

1 = Red riverblue Blak Shelton 2 = If not now,when? Incubus 3 = 21 Adele 4 = Neon ChrisYoung5 = 4 Beyoncé

El cantant Pablo Albo-rán, un dels grans fe-nòmens musicals dels

últims mesos, admet que laseva vida s’ha convertit en«una muntanya russa» i queen algunes ocasions li agra-daria «fer les coses amb méscalma i gaudir del que estàpassant». «A vegades, pas-sen coses i t’aixeques l’en-demà i et preguntes perquè han passat d’aquellamanera. Hi ha hagut mol-tes casualitats i coses quehan passat de sobte», diu.

Malgrat la seva irrupciófulgurant, no creu que elpúblic pugui tenir la visióque l’estan «explotant o cre-mant», sinó que considera«una benedicció» teniraquestes oportunitats, ha-ver gravat ja un segon disco protagonitzar amb la sevamúsica la campanya turísti-ca d’Andalusia. «Continua-ré treballant i componentcom sempre. He de formar-me, em queda molt peraprendre i, perquè això esmantingui, fa falta treballarmolt més que no hem tre-ballat fins ara», remarca elcantant malagueny.

Quan se li pregunta qui-na part de culpa del seudescobriment el tenen in-ternet i les xarxes socials, respon que «tota», jaque les considera «una eina súper útil». «Des-prés de tres anys i mig treballant, tot tardavatant que vaig decidir pujar els vídeos a YouTu-be, perquè necessitava ensenyar a la gent elque feia, sense cap pretensió, simplement mos-trar-ho», recorda. Ell mateix subestimava llavorsel poder de la xarxa, ja que, només de pujar-hi els vídeos, tot es va començar a «disparar», i«el més curiós és que ha repercutit també a lallista de vendes oficial», de la qual continua alcapdavant, una situació que qualifica com a«molt xocant».

Després d’uns primers mesos de «tanta pas-sió i tanta emoció», ara ja pot gaudir «dels con-

certs, de les promocions i de la possibilitat d’a-nar a Amèrica» a més d’aquest segon àlbum,«que també ha arribat aviat, perquè normalments’espera molt temps per a un disc així». Aquesttreball acústic, que es posarà a la venda el no-vembre, conté les cançons del primer àlbum,«més despullades», cantades i tocades simultà-niament amb la banda, el que va suposar «unagravació més dura que la del primer, en noméstres dies, i amb un marge d’error molt petit».

Als seus 22 anys, el 12 d’agost es convertiràen el pregoner més jove de la història de la Firade Màlaga, la seva ciutat natal, a la qual consi-dera el seu «refugi» i la seva «cova», i el lloc alqual sempre torna «per trobar normalitat».

inesperatUn èxit

Pablo Alborán es manté al capdamunt de les llistes de vendes iassegura que la seva vida s’ha convertit en una «muntanya russa»

Novetats

La Fuga: «Raíces»

La Fuga s’ha reinventat. Després de la sacseja-da de la marxa de dos dels seus fundadors, elcantant Rulo i el guitarrista Fito, una de les ban-des de rock més respectades d’Espanya tornaamb un disc que recupera l’essència dels seusprimers concerts, Raíces. «Ha estat un any for-ça difícil, d’enfrontar-te a la por, a la incertesa dequè en pensarà la gent. Però al final, decideixestirar endavant», assegura Pedro Fernández, elvocalista que va acceptar el repte de suplir Rulo.

Linkin Park: «A thousand...»Linkin Park ha editat A thousand suns +, una edi-ció limitada en format CD+DVD que inclou el seuúltim àlbum, A thousand suns, i un DVD amb elconcert que van fer a la Porta d’Alcalà de Ma-drid el nombre passat davant més de 60.000 per-sones. Amb una durada d’1 hora i 14 minuts, elDVD recull 18 temes d’una de les bandes mésaclamades del moment, entre els quals Paper-cut, New divide, Faint, Iridescent, Numb, Brea-king the habit, Shadow of the day, In the end...

Jorge Ilegal y Los Magníficos

Jorge Martínez, l’exlíder d’Ilegales, ha format unanova banda, Jorge Ilegal y Los Magníficos, enla qual participen els membres del seu anteriorgrup i que pretèn «dignificar les orquestres deball, que han perdut l’elegància, tant física commusicalment». «Des dels anys seixanta hi ha ha-gut un enviliment progressiu d’aquestes orques -tres, els integrants de les quals ara vesteixencom pallassos i no toquen, ja que fan servir sonspregravats, el que és una estafa», assegura.

037/LEO: «Los fuertes...» La banda 037/LEO publica el disc Los fuertessobreviven, dos anys després de la seva òperaprima i després d’actuar en sales de tot el país.El grup, liderat per Leo Jiménez (excantant deSaratoga i Stravaganzza) i el guitarrista Ix Valie-ri (Infernoise, Ángeles del Infierno...) torna ambganes de complir les seves «promeses» musi-cals. Segons els seus responsables, el so i lescomposicions de l’àlbum estan «a l’altura dequalsevol banda internacional».

TEXT: JOSÉ LUIS PICÓN FOTOGRAFIA: DANIEL PÉREZ/EFE

Diari de Girona

31 de juliol de 2011

La presentacióPorsche ja té el seu híbridLa casa alemanya s’endinsa en lateconologia de moda amb elPanamera i el Cayenne S Hybrid

SUMARI

SUPL

EMEN

T

MOTORSuplement de Diari de Girona.Director: Jordi Xargayó i Teixidor.Coordinador: Àlex Chenoix.Redacció, Distribució i Publicitat:Passeig Gral. Mendoza, 2. 17002Girona. Tel. 972 20 20 66 Correu electrònic:[email protected] 972 20 20 05

• Celrà• Vilamalla• Palamós

• Blanes• Olot• Ripoll

• Vic• GIRONA

Nou llenguatgede disseny

Hyundai Elantra La berlina coreana es mostra com un evident exemple dela innovadora tendència estètica, sota la qual la marca està desenvolupant tot

una ventall d'interessants propostes en tot el seu catàleg.

HYUNDAI ELANTRA

Un valBOSCH CAR SERVICE

per valor de 200 € per usar en

qualsevol dels més de 600 tallers

Bosch Car Service d’Espanya

–4 vals per sortejar cada mes–

PParticipa i podràsguanyar una targetaBP ULTIMATE*carregada amb 200 eurosde carburant cada mes

–13 tagetes per sortejar cada mes–

VOTAI GUANYA

ENTRA A LA PÀGINA WEBI PARTICIPA DE FORMA GRATUÏTA

Tria el Cotxe de l’Any 2012

*Els regals són per sorteig entre tots els lectors del Grupo Prensa Ibérica

Els cotxes seleccionats com a candidats el mes de juliol són:

Diari de Girona

Motor


El nou Elantra és una clara mostra de l'aplicaciódel nou disseny de Hyundai al seu catàleg deberlines. Un model que substitueix l'anterior ve-

hicle del mateix nom, sota un concepte tant estèticcom de seguretat, equipament i motoritzacions, to-talment diferent. Aquesta nova generació Elantra espresenta com una decidida aposta per una actualit-zada proposta familiar amb una marcat caràcter es-portiu. Alguna cosa que es deixa veure ràpidamenten unes línies caracteritzades per uns passos de rodamusculosos i uns traços molt marcats, que flueixendes del muntant davanter pel capó fins al para-xocsdavanter. La característica reixeta hexagona i els farsinclinats cap enrere completen l'elegant exterior d'a-questa berlina.Amb la seva línia de sostre més baixa i la tapa del ma-leter també baixa, el nou Elantra ofereix un perfil mésesportiu i elegant amb un coeficient de penetració ae-rodinàmica (Cd) de sol 0,28, amb la qual cosa es re-dueix la resistència aerodinàmica i es millora l'eco-nomia de combustible. L’Elantra té una batalla de 2

.700 mm, és a dir, 50 mm més llarga que en la versióanterior. La seva longitud total de 4,53 m excedeix ladel seu predecessor en 25 mm, però l'amplada d'1,78m és igual. L'altura s'ha rebaixat has ta els 1,45 msense que s'hi ha albiro afectat l'espai per a la cap.

Motorització únicaEl nou Elantra està equipat amb un nou motor de ga-solina, el Gamma 1, 6 litres MPI D-CVVT, el qual estàacoblat a una transmissió manual de sis velocitats desèrie. Amb una lleugeresa aconseguida gràcies a laseva estructura totalment d'alumini, el motor Gamma1,6 litres MPI de quatre cilindres porta D-CVVT (do-ble ajust variable continu de les vàlvules), que li per-met alcanzar els 132 CV de potència a 6.300 rpm, iofereix un nivell d'emissions més baix a la vegada quela millor economia de combustible de la seva cate-goria.Entre d'altres fun-cions en ma-tèria de

confort destaquen les llums d'acompanyament de se-guretat que romanen enceses durant 30 segons unavegada que el conductor surt del vehicle; un sistemaionitzador que purifica l'aire, desodoritza i elimina elsgasos perjudicials mitjançant la generació de núvolsde ions; un sistema automàtic de desentelat; seientsdel darrere amb calefacció; i sensors d'assistència al'aparcament marxa endarrere. A més, s'han reforçat les funcions de seguretat en elnou Elantra. Aquest incorpora el sistema VSM (ges-tió de l'estabilitat), que ajuda que el vehicle es man-tingui estable, per primera vegada en la seva cate-goria, així com l'ESP i sis coixins de seguretat.La gamma compta amb els nivells Comfort i Tecno,amb uns preus de 16.990 i 18.490 euros respectiva-ment, amb el descompte de 1.500 euros de la pro-moció de llançament inclòs. DdG

RENOVACIÓ INTERIORLa refinada imatge es prolonga a l'interior. En parti-cular, l’acabat platejat que comença al panell encoixi-nat per acabar a la consola té una forma fluida que irra-dia refinament i dinamisme. Els colors metal·litzats i ne-gres de brillantor intens utilitzats en l'habitacle confereixena l'interior del nou Elantra un aspecte futurista i d'alta tec-nologia. L'espai de l'habitacle s'ha augmentat en 18 litres.A més, l’Elantra va acompanyat del programa «Confian-za Triple 5» de Hyundai, que inclou durant 5 anys ga-rantia il·limitada, assistència a la carretera i compro-vació de l'estat del cotxe durant aquest mateixperíode.

Motor


Diari de Girona

La tecnologia híbrida s'ha instaurat com algu-na cosa més que una moda en el sector, i unaprova d'això és la incorporació d’aquesta per

part de les principals marques de luxe. Un clarexemple és Porsche i el nou Panamera S Hybrid.Sense sacrificar l'esportivitat ni l'elegància carac-terístiques de la marca alemanya, la nova berlinaesportiva combina una potència de 380 CV ambun consum mitjà de només 6,8 litres als 100 qui-lòmetres. A això se li sumen unes emissions deCO2 de a penes 159 grams per quilòmetre. Xifresque converteixen al Panamera S Hybrid en el Pors-che més econòmic i respectuós de tots els temps.Uns reduïts valors en els quals,a altres de la sevaavançada plataforma motriu, tenen molt a veureels pneumàtics Michelin desenvolupats específi-cament per al Panamera, disponibles com opcióamb llanta de 19 polzades. Per al mercat espan-yol suposa una reducció important de l'impost de

matriculació i, per tant, una reducció del preu delvehicle de gairebé 3.000 €.

No obstant això, amb els pneumàtics de sèrie,el consum del nou model híbrid de Porsche esmanté en un nivell sense precedents en la sevaclasse: 7,1 l/100 km en cicle combinat, segons lanorma NEDC, el que correspon a 167 g/km de CO2accelera de 0 a 100 km/h en 6 segons i assoleix unavelocitat màxima de 270 km/h. L'autonomia enmode elèctric pur és de dos quilòmetres, aproxi-madament, i es pot arribar fins als 85 km/h con-duint únicament en l'esmentada manera, depenentdel tipus de conducció. El sistema de propulsió hí-brid de Porsche és també l'únic en el món que potdeixar de consumir combustible gràcies a la ma-nera de conducció anomenat «navegació a vela»,que consisteix a desacoblar i parar el motor a ve-locitats de fins a 165 km/h (en el Cayenne S Hybridfins a 156 km/h), en les fases que el motor de com-

bustió no està transferint potència. El Panamera S Hybrid està propulsat per la ma-

teixa combinació mecànica que equipa el Cayen-ne S Hybrid: la força principal prové del motor V6de combustió, amb tres litres i 333 cavalls de po-tència, recolzada per un motor elèctric de 47 CV.Tots dos són capaços de moure el Panamera SHybrid, bé per separat o treballant conjuntament.El motor elèctric opera de dues formes, com al-ternador i per a l'arrencada i, juntament amb l'em-bragatge separador, forma el compacte mòdul hí-brid, situat entre el propulsor de combustió i latransmissió. Aquest propulsor elèctric està con-nectat a una bateria de níquel metall hidrur (NiMh)on s'emmagatzema l'energia elèctrica que es recu-pera durant la conducció i la frenada. El Paname-ra S Hybrid realitza la transmissió de potència através de la coneguda caixa de canvis Tiptronic Sde vuit velocitats, de sèrie en el Cayenne.

Prestacions

eficients

La berlina de luxe rep aquesta versió híbrida, el sistema de propulsiódel qual és l'utilitzat pel Cayenne S Hybrid

PorscheHybrid

PANAMERA S

COMPRAVENDA DE VEHICLES NOUS, D’OCASIÓ I KM 0 - VEHICLES SENSE CARNET

AAUTOS TONIFINANÇAMENT A LA SEVA MIDA, SENSE ENTRADA I GARANTIA FINS A 12 MESOS

Polígon CAN ILLUS - Ctra. C-63, km 33 (Ctra. Anglès-Sta. Coloma, davant gasolinera) - 17441 BRUNYOLATel. - Fax 972 42 32 65 - Tel. mòbil 608 43 00 84 - www.autostoni.com - e-mail:[email protected]

PEUGEOT307 SW 2.0 HDIANY 03.Gris. 125.000kms.Tancament centralitzatDirecció assistidaClimatitzador.AlçavidresAudio CD. 4 AirbagsABS. Sostre solar.Alarma6.500 €

CITRÖENBERLINGO 1.9 DANY 07.Blanc. 67.000kms.Direcció assistidaAire acondicionatAudio CD2 Airbags

6.500 €

Motor


Diari de Girona

El Mercedes-AMG presenta el nou C63 AMG Cupè, un automòbil únicd'altes prestacions que desperta els

cinc sentits: un disseny inconfusible com-binat amb un potent equip de propulsió imaniobrabilitat dinàmica. Aquest modelcompleta la d'èxit família de models AMGde la Classe C, de la qual formen part laberlina clàssica i el pràctic Estate. Així ma-teix, també augmenta la varietat de cupèsAMG al costat del CLS 63 AMG i el CL 63AMG. El motor V8 AMG de 6,3 litres im-pulsa amb poder al C 63 AMG Cupè ambuna potència nominal de 457 CV i un pa-rell motor màxim de 600 Nm. Aquesta fontd'energia fa possible alcanzar prestacionsde primera categoria: el cupè accelera dezero a 100 km/h en 4,4 segons i la sevavelocitat màxima està limitada electròni-cament a 250 km/h. Amb aquestes dades,el nou model de dues portes es col·loca ala cap del seu segment.El nou cupè es be-neficia de totes les innovacions tècniquesintroduïdes en el C 63 AMG Berlina i Es-

tate: el canvi esportiu de 7 velocitats SPE-EDSHIFT MCT AMG amb el programa demarxes ÇControlled Efficiency» i una novabomba de la servodirecció redueixen lademanda de combustible. El consum mixtdel C 63 AMG Cupè en el cicle normalit-zat europeu és ara 12,0 l/100 km.

PAQUET AMG PERFORMANCEPer als més exigents, està disponible la va-riant de 487 CV de potència que forma partdel paquet AMG Performance. Amb aquest

equipament opcional, l'acceleració de zeroa 100 km/h acaba als 4,3 segons. La tecno-logia assumida del SLS AMG és artífex del'augment de potència en 30 CV: els pistonsforjats, les bieles i el cigonyal de construc-ció lleugera procedeixen de la mecànica del'ales de gavina. Gràcies a la menor inèrciade masses resultant de l'estalvi de tres qui-lograms en el pes dels components, el mo-tor atmosfèric de vuit cilindres respon ambmés agilitat i accelera amb major soltesa. Elmotor V8 AMG de 6,3 litres impulsa El pa-quet AMG Performance es reconeix estèti-cament pel tub d'admissió variable de co-lor gris titani sota el capó, l'equip de frensd'alt rendiment AMG amb discos compos-tos en l'eix davanter i pinces de fre verme-lles en totes les rodes, el perfil aerodinàmicde fibra de carboni sobre la tapa del male-ter i el volant AMG Performance. A més hiha una versió especial «Edition 1», dispo-nible durant els primers mesos, especial-ment atractiva gràcies al seu equipamentexclusiu.

Un Classe C Cupèamb molt de caràcter

Quant aequipament, elPanamera SHybrid comptaamb unesespecificacionssuperiors a lesja per si mateixcompletes delPanamera S

amb motor de vuit cilindres. El modelhíbrid porta de sèrie suspensiópneumàtica adaptativa i PASM (PorscheActivi Suspensió Management) ambamortidors de duresa variable, així comla direcció Servotronic il'eixugaparabrises del darrere. Tambédisposa de l'innovador displayd'informació del Cayenne S Hybrid, quetransmet al conductor totes les dadesnecessàries sobre la conducció híbrida ique informa del funcionament delsistema en cadascuna de les seves fases.

Desplegamentd'equipament

dinàmic id'informació

Mercedes «63 AMG CUP»L'exclusiva divisió esportiva

de la firma alemanyadesenvolupa aquest model

esportiu disponible enpotències de 457 i 487 CV

22 PublicitatDiumenge 31de juliol de 2011

Seat Ibiza1.9 TDI - 5 portesAny 2008

Opel Astra EnjoyGasolina o dièselAny 2010

Citroën BerlingoPeugeot Partner dièselDiverses unitatsAny 2007/08

Toyota Aygo1.0 gasolinaAny 2006

Seat Ibiza1.9 TDI - 5 portesAny 2007

Kia Carens2.0 CRDIAny 2005

BMW Sèrie 11.8 gasolinaAny 2002

Peugeot 1071.4 HDIAny 2008

Seat León1.9 TDI - 5 portesAny 2005

Opel Agila Cosmo 1.3 CDTI - 5 portesAny 2006

Renault Espace2.0 DCI 150cvAny 2008

Peugeot 2071.4 HDIDiversos modelsAny 2008

Opel MerivaDièsel / GasolinaDiversos models

Citroën C21.1 gasolinaAny 2007

Opel Zafira Enjoy1.7 CDTIAny 2010

Opel CorsaGasolina o dièselDiversos modelsAny 2010

Àngel Blanch té cotxes perfectes per a tu, perfectes per a tothom

VEHICLES D’OCASIÓ CERTIFICATS

Publicitat 23 Diumenge 31

de juliol de 2011

HIPER MOBLE GIRONA

OOUUTTLLEETTPol. Ind. Les Conques, s/n

17243 LLAMBILLES(GIRONA)

Tel. 972 46 81 86Fax 972 46 96 [email protected]

Carretera de Barcelona, 12117003 GIRONATel. i Fax 972 41 03 53

Güell, 162 (cantonada Bastiments)17005 GIRONATel. i Fax 972 23 43 11

Passeig Països Catalans, 2217190 SALT Tel. i Fax 972 23 02 61

Ctra. de les Tries, 1017800 OLOTTel. i Fax 972 26 92 07

Av. Joan Carles I, 16817300 BLANESTel. 972 35 09 95

Av. de l’Estació17300 BLANESTel. 972 35 56 21

TAMBÉ HO TROBAREU A:

COMPOSICIÓ EN CENDRA BLANC, CAPÇAL I 2 TAULETES (SOMIER I MATALÀS OPCIONALS)

COMPOSICIÓ MODULAR DE 300 CMDISPONIBLE TAMBÉ EN DIVERSOS COLORS.

LLIT COMPACTE AMB 4 CONTENIDORS.(MATALÀS OPCIONAL) 9 COLORS PER ESCOLLIR.

SOFÀ COMPACTE DE 260 CM, AMB SEIENTS EXTRAÏBLES, RESPATLLERS RECLINABLESI BAGUL EN EL MÒDUL CHAISSELONGUE,

TAPISSAT EN DIVERSES TELES I DIVERSOS COLORS.

MODERN JUVENIL COMPOST: LLIT COMPACTE AMB LLIT NIU ARROSSEGAMENT,MÒDUL SABATER, TAULA D’ESTUDI, PRESTATGERIA I ARMARI DE 100 CM

(LA TAULA D’ESTUDI, EL SOMIER I EL MATALÀS SÓN OPCIONALS).

COMPOSICIÓ DE 240 CM EN COLOR WENGE I BLANC

DORMITORI MATRIMONI AMB CAPÇAL I 2 TAULETES, ACABAT EN BLANC-NEGRE. (BANYERA, CALAIXERA, MIRALL, MATALÀS I SOMIER OPCIONALS)

pÀgines 2 i 3 dominical - diari de girona · després de passar uns mesos a conca, dels quals...

Documents