SETMANA DE PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS18 AL 25 DE GENER DE 2017Històries ecumèniques (3 de 3):

Mn Joan Oriol, El Reverend anglicà de Barcelona Robin Sewell, el Bisbe Anglicà per a Europa Continental, John Hind i uns braços en creu

(Versión española en preparación)(English version in preparation)

Els tres primers anys de seminari vaig estar de seminarista a la Parròquia de la Mare de Deu de la Bonanova, de Barcelona.

A aquella parròquia hi anàvem a missa, amb tota la família, quan vivíem a Barcelona. També anàvem a la Parròquia Verge de la Pau, que es la que ens tocava mes a prop de casa (Pau Alcover amb Escoles Pies).

De rector a la Mare de Deu de la Bonanova hi havia Mn Joan Oriol. Em

va acollir com a seminarista amb un amor paternal.

Ell va emmalaltir de càncer i va patir molt.

Poc abans de morir va predicar una excel·lent homilia de Pasqua. Quan va acabar la homilia i es va seure, jo estava al seu costat i li vaig dir: "es la millor homilia que he sentit mai" (i ho era).

Aleshores ell va fer l’esforç de passar-la a net, a maquina (no feia servir l'ordinador). D'ella recordo ara aquesta frase:

“Realment el Senyor ha ressuscitat, ¿de què podem tenir por?La malaltia i la mateixa mort no tindran mai la darrera paraula.”

Quan els metges ja no li donaven cap esperança, ell va voler morir a la parròquia d'on era rector.

1

La nit abans de Pasqua, ell va escriure aquestes paraules adreçades a la comunitat parroquial:

"M'he ofert juntament amb Crist al Pare, perquè aquesta estimada parròquia sigui un fogar de fe viva, d’esperança indefallent, de caritat activa, com un foc poderós enmig dels nostres conciutadans, sovint tant allunyats de la seva Església".

Aquelles paraules em van arribar al cor. Em van fer present l'oferiment del Crist, a la Creu, pels nostres pecats, pels meus pecats.

A més, una catequista va sentir que ell anava dient a la seva habitació, patint horrors ell solet: "Pels joves, pels joves". Jo era un jove en aquella parròquia, un seminarista.

Sovint he pensat que si Déu ha tingut tanta misericòrdia de mi, i tanta paciència, ha estat en gran mesura gràcies a l’oferiment de Mn Joan Oriol per mi, un jove de la seva estimada comunitat parroquial.

Al cap d'uns dies moria i el seu cos era vetllat a la capella del Santíssim.

Aleshores em van venir amb molta força a la ment aquelles paraules de Sant Joan Evangelista, a la seva Primera Carta (1 Jn 4,10-11):

L'AMOR ES AIXÒ, NO QUE NOSALTRES ENS HÀGIM AVANÇAT A ESTIMAR DÉU, SINÓ QUE DÉU HA ESTAT EL PRIMER D'ESTIMAR-NOS, TANT QUE HA ENVIAT EL SEU FILL COM A VÍCTIMA PROPICIATÒRIA PELS NOSTRES PECATS. ESTIMATS, SI DÉU ENS HA ESTIMAT TANT, TAMBÉ NOSALTRES ENS HEM D'ESTIMAR ELS UNS ALS ALTRES.

Aquesta és la clau de la Unió dels Cristians, vaig pensar. Al peu de la Creu del Redemptor, que ens ha estimat tant, no podem estar dividits.

SI DÉU ENS HA ESTIMAT TANT, TAMBÉ NOSALTRES ENS HEM D'ESTIMAR ELS UNS ALS ALTRES.

Mn Joan Oriol, un fervorós i sant sacerdot catòlic, s'havia "ofert juntament amb Crist, al Pare", per mi. M'havia fet present, i de manera contundent, l'Oferiment Redemptor del Crist, en remissió dels meus pecats. I allò m'havia donat la clau de la Unió dels Cristians, tan dividits i fragmentats.

2

I la Unió dels Cristians és allò més Urgent al món, PERQUÈ EL MÓN CREGUI, ESPERI I ESTIMI (I, AIXÍ, SE SALVI).

El Reverend Robin Sewell (més endavant explico qui era) va estar present a la meva ordenació sacerdotal, a la Catedral de Barcelona, el 23 de gener de l'Any de Gràcia del Senyor, l’any 2000. Era la setmana de pregària per la Unió dels Cristians. Hi era present revestit de pastor anglicà, assegut a la primera fila de la nau, davant la Cripta de Santa Eulalia. L'acompanyava la seva dona i membres de la seva comunitat.

En atenció a ells, jo els havia traduït a l’anglès el llibret d’ordenació. I hi havia reproduït el testimoni del Reverend Robin Sewell (que explico més endavant), sobre la seva vocació al ministeri i com Déu li va dir, en vigílies de la seva ordenació, que estant crucificat juntament al Crist (per ajudar a la salvació del món) aleshores tindria tot el poder que necessitava.

Aquest testimoni estava junt a les paraules que se li diuen al sacerdot, un cop ja ordenat. En aquell moment, se li donen al sacerdot el pa i el vi per a l'Eucaristia, un pa i vi que han acostat els pares del sacerdot, a l'altar. El meu calze porta inscrites aquestes paraules: “Dels teus pares Lluís i Josefina.” I aquest text: “PARE, QUE TOTS SIGUI U, COM TU I JO SOM U, PERQUÈ EL MÓN CREGUI”. Les paraules que se li diuen al sacerdot són aquestes:

PENSA SEMPRE EL QUE FARÀS, REPRODUEIX EN TU EL QUE COMMEMORARÀS I CONFORMA LA TEVA VIDA LA MISTERI DE LA CREU DEL SENYOR.

En el moment de la Pau, el Reverend Robin Sewell va pujar, revestit de pastor anglicà, al presbiteri i es va abraçar amb el Sr Cardenal Ricard Maria Carles i Gordó. El lema episcopal del qual també era, "UT UNUM SINT" ("QUE TOTS SIGUIN U").

Monsenyor John Hind, el Bisbe Anglicà per a Europa Continental

Un altre any, també a la setmana de pregaria per a la Unió dels Cristians, va venir a visitar la comunitat anglicana de Barcelona, el Bisbe Anglicà per Europa, Mons John Hind.

El vaig anar a conèixer a l’Església Anglicana de Saint George. Vaig compartir el dinar de germanor amb tota la comunitat.

En aquell dinar hi va haver un detall de Mons John Hind, en referència a la meva persona. Jo ja era sacerdot, encara que en aquells anys sense cap distintiu sacerdotal (sense el clergyman,

3

que ara sí porto). I potser per això, em vaig posar molt naturalment entre els laics comensals.

Mons John Hind que presidia, amb el Reverend Sewell aquell dinar fraternal, li va demanar al Reverend Robin que em vingués a buscar i que em posés al seu costat. Em vaig sentir molt honorat per aquell gest fraternal.

Després, el mateix dia, vaig poder acompanyar a Mons John Hind a parlar amb el Sr Cardenal Ricard Maria. Vaig fer de traductor i la trobada va ser molt cordial.

Després vàrem anar al Seminari de Barcelona. On Mons John Hind va ser rebut a la Sala d'Honor del Seminari de l'Arquebisbat, amb la presència dels formadors, dels seminaristes i del Delegat Episcopal d'Ecumenisme, Mons Jaume Gonzalez Agàpito (gran apassionat, també, no cal dir-ho, de la Unió dels Cristians). El Reverend anglicà Robin Sewell

Tocant a la Parròquia de la Bonanova hi ha l’Església Anglicana de Saint George. El Pastor era el Reverend Robin Sewell, que hi vivia amb la seva família.

Des del principi de la meva estada, com a seminarista a la Bonanova, em vaig sentir atret a aquella església anglicana.

Tan gran havia estat per a mi la benedicció de Deu, en contacte amb les comunitats protestants i evangèliques als EE.UU., que em sentia naturalment atret vers ells. Per conèixer-los, per compartir amb ells la meva extraordinària experiència als EE.UU., on havia nascut la meva vocació al sacerdoci, fruit d'una conversa amb un amic Baptista.

Sentia, i sento al fons del cor, que Déu em crida a ajudar-lo a portar a terme quelcom que desitja immensament: LA UNIÓ DELS CRISTIANS, PERQUÈ EL MÓN CREGUI QUE DÉU ÉS AMOR!

Durant la Setmana de Pregària per la Unió dels Cristians, entre la Parròquia catòlica de la Bonanova i l’Església anglicana de Saint George, hi havia sempre una pregària conjunta. Un any a la seva església i un altre any a la nostra. Era sempre ocasió d’un entranyable coneixement mutu.

Així, amb el Reverend Robin Sewell vaig arribar a ser un bon amic. Vàrem parlar sovint a soles a casa seva, a la mateixa Església de Saint George.

4

Un dia em va explicar com va ser la seva vocació al ministeri. Ell era un advocat a Londres, i es va sentir cridat al ministeri de Pastor. Li va comentar a la seva dona, la qual no hi va trobar cap objecció, al contrari, el va animar.

Va fer, doncs, els estudis per a ser ordenat pastor anglicà. Però quan s’apropava el dia de l’ordenació, li va agafar por. No s'atrevia a accedir a ser ordenat i convertir-se en pastor d'una comunitat cristiana. Es va agenollar, una nit de llampecs i un tro majestuós, i va pregar Déu que li donés força per a ser ordenat pastor d'una comunitat cristiana.

Es va agenollar, doncs, demanant a Déu poder espiritual, el poder que sentia que no tenia. Déu li va dir (interiorment, no de viva veu): "Aixeca els braços i et donaré el poder que demanes".

Aleshores ell continua explicant-se amb els braços alçats enlaire. Déu li pregunta: "Ja en tens prou?" "No", respon ell, "necessito mes poder". Déu li diu: "Obre més els braços i et donaré més poder". Ell ho fa, obra més els braços que té enlairats. Déu li pregunta, de nou: "Tens prou poder, ara?""No", li torna a respondre, "en necessito més encara". Això va continuar fins que va tenir els braços en creu. Aleshores Déu li va dir: "ARA TENS TOT EL PODER QUE NECESSISTES".

Ell em va dir: "Vaig entendre molt bé el que Déu em volia dir i vaig accedir a ser ordenat.”

Aquest testimoni em va ajudar molt a mi a donar també el pas definitiu d’acceptar a ser ordenat. Jo em trobava també amb els mateixos temors de falta de “poder espiritual” per acceptar estar davant una comunitat cristiana, com a pastor.

Mn. Joan Manuel Serra i Oller (jserrao@bisbatsantfeliu.cat)

http://www.mossenjoan.com/index_JMSO.html

5

Alguns enllaços d’interès:

Parròquia de la Mare de Déu de la Bonanova

https://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_de_Nuestra_Se%C3%B1ora_de_la_Bonanova

http://orgullosademiciudad.blogspot.com.es/2014/09/la-iglesia-de-la-bonanova.html

http://www.arquebisbatbarcelona.cat/node/516?lang=es&

http://www.arquebisbatbarcelona.cat/ca/inici

Carta dominical de l’Arquebisbe Joan Josep Omella | Reconciliem-nos:

http://www.arquebisbatbarcelona.cat/node/6568?lang=ca&

http://www.arquebisbatbarcelona.cat/node/6568?lang=es&

https://st-georges-church.com/

St George's Church BarcelonaCarrer d’Horaci, 38 - Bonanova 08022 Barcelona, SpainTel. +34 93 417 8867info@st-georges-church.com  

La Diòcesi Anglicana d’Europa Continental:

http://europe.anglican.org/

http://europe.anglican.org/resources/european-anglican-magazine

http://europe.anglican.org/downloads/tea/tea72-winter2016.pdf

L’Església Anglicana:

https://www.churchofengland.org/

6

7

8

9

La Parròquia de la Mare de Déu de la Bonanova de Barcelona i Pregària Ecumènica a la Catedral, 2017

http://www.esglesiabarcelona.cat/node/9631

10

ALGUNES IMATGES DE LA VIDA SOLIDÀRIA DE L’ESGLÉSIA DE BARCELONA

https://www.youtube.com/watch?v=hvuvyVHmvpU

https://www.youtube.com/watch?v=kgacyWPAg2g

https://www.youtube.com/watch?v=JTb1mB6ztaY

11