NÚMERO 186. 6 NOVEMBRE DE 2003 Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise

Joan Carles CarbonellEl vicerector d’Estatuts desvela

en una entrevista alguns delsaspectes de major interés per aestudiants, PAS i PDI recollits

en els Estatuts. Pàg. 7

ConcertsolidariEl concert final de laSetmana deBenvinguda, amb elgrup El Canto del Lococom a estrella, varesultar un èxit rotund.Milers de joves vangaudir d’un espectacleque havia exhaurit lesentrades una setmanaabans. Un concert quetenia, a més a més, unavessant solidària.Pàg. 7

Cinc assignatures delliure elecció han

començat a impartir-setotalment per Internet.

L’aula sense mursanunciada per McLuhan

dóna un pas més. Pàg. 3

L’estrena de LeRevenant, hui dijous,al Palau de la Músicade València i a càrrecde la Universitat deValència, servirà per ainiciar musicalment elcurs 2003/2004 i per arecuperar una de lesòperes més importantsde José MelchorGomis Colomer, elcompositor autòctonde major repercussióinternacional al llargde la primera meitatdel segle XIX.L’escenificació serà ala Sala Iturbi a les20:15 hores. Lesentrades són gratuïtesamb invitació.Pàg. 5

Òpera per a començarbé el curs

Naix l’aulasense murs

2

DIT I FET

Cites

URSOS

6 NOVEMBRE 20032 NÚM. 186

C

BEQUES MAE-AECI PER AESPANYOLS I ESTRANGERS

Convoca: Ministeri d’AfersEstrangers. Agència Espanyolade Cooperació Internacional(AECI).Objecte: Beques per a estudisde postgrau a Espanya, i peral Curs d’EstudisInternacionals 2004-2005 encol·laboració amb l’EscolaDiplomàtica de Madrid.Sol·licitants: Joves titulatssuperiors universitaris.Dotació: 500 euros al mes iallotjament a residències uni-versitàries amb pensió com-pleta.Duració: 9 mesos des d’octu-bre de 2004.Termini: 21 de desembre.Informació: BOE. Referència28-8-03.

BEQUES DE MUFACE PER A ESTUDI I RESIDÈNCIA

Convoca: Mutualitat deFuncionaris de l’AdministracióCivil (Muface). Ministerid’Administracions Públiques.Objecte: Beques d’estudi pera mutualistes i beques deresidència per a fills o orfesde mutualistes. Cobrir els cos-tos de matrícula dels estudis iles despeses de residència.Sol·licitants: Mutualistes ensituació d’alta o semblant ifills i orfes de mutualistes.Dotació: Cost de la matrículai despeses d’inscripció, imàxim de 421 euros al mesper residència.Duració: Curs 2003-2004.Termini: 10 de desembre.Informació: BOE. Referència3-6-03.

PREMI D’ASSAIG MANUEL CASTILLO SOBRE LA PAU

Convoca: Patronat Sud-Nordde la Universitat de València.Objecte: Assaig sobre temes,problemes pendents i pers-pectives innovadores sobre lapau, les seues manifestacionsi necessitats de reflexió i pla-nificació de futur.Sol·licitants: Qualsevol per-sona de la Universitat.

Dotació: 6.000 euros i unaccèssit de 2.000 euros.Termini: 13 de novembre.Informació: 96 386 41 07 owww.uv.es/psudnord

BEQUES D’INVESTIGACIÓ‘RISC I ASSEGURANÇA’

Convoca: Fundació Mapfre.Objecte: Premiar treballs d’in-vestigació en les àrees temàti-ques proposades per l’entitat.Sol·licitants: Titulats universi-taris i professionals del mónde l’assegurança de qualsevolnacionalitat.Dotació: Màxima de 9.000euros.Duració: Treball d’investigaciód’un any.Termini: 19 de desembre.Informació: A la Fundació.Referència 03-09-03.

BEQUES D’INVESTIGACIÓ

Convoca: Consell Superiord’Investigacions Científiques.Ministeri de Ciència iTecnologia.Objecte: 80 beques per afomentar la vocació investiga-dora en aquelles àrees piorità-ries per a l’organisme.Sol·licitants: Estudiants queacrediten estar matriculats entots els crèdits d’últim curs ino tinguen assignatures pen-dents de cursos passats.Duració: Curs acadèmic2003-2004.Dotació: 2.187 euros i despe-ses de desplaçament.Termini: 1 de desembre.Informació: BOE. Referència07-08-03.

BEQUES DE LECTORS D’ESPANYOL A CENTRESUNIVERSITARIS DELS EUA

Convoca: Comissiód’Intercanvi Cultural, Educatiui Científic entre Espanya i elsEstats Units.Objecte: Realitzar funcionscom a tutors de conversa,monitors a laboratoris de llen-gua, professors de grups d’es-tudi, coordinant activitatsextraacadèmiques, etc.Sol·licitants: Llicenciats enFilologia Espanyola o Anglesa,

o en una altra especialitat sies demostra experiència enl’ensenyament d’idiomes.Duració: Des d’agost del2004 fins a maig del 2005 (norenovable).Dotació: 5.000 dòlars per adespeses i viatges, entre 250 i500 dòlars al mes, més asse-gurança i altres.Termini: 12 de novembre.Informació: http://www.ful-bright.es/cfulbright/esp/becas/mbecas_y_programas.htm Referència 23-9-2003.

BEQUES PER A LA GESTIÓ CULTURAL

Convoca: Ministeri d’AfersEstrangers.Objecte: Beques per a ciuta-dans espanyols per a la gestiócultural i patrimonial a lesambaixades espanyoles.Sol·licitants: Joves titulatssuperiors en Història de l’Art,Humanitats, Antropologia,Arquitectura i altres matèriessemblants o amb experiènciaacreditada en la gestió cultu-ral, patrimonial i de museus.Dotació: Entre 800 i 1.700euros al mes en funció delpaís.Duració: Fins un any, prorro-gable a un altre.Termini: 21 de desembre.Informació: BOE. Referència28-8-03.

BEQUES PER A REALITZARUN PROJECTE EUROPEU

Convoca: Universitat deValència. Rectorat.Objecte: Ajudes per a subven-cionar l’elaboració de projec-tes europeus.Sol·licitants: Personal docenti investigador de la Universitatde València que forme partd’un equip d’investigació quees trobe en la fase de prepara-ció d’un projecte europeu.Dotació: Despeses de viatge(màxim 365 euros), allotja-ment i manutenció (65 euros).Duració: Màxima d’una set-mana.Termini: 31 de desembre.Informació: Serveid’Investigació. Referència 10-12-02.

DRET DEL TURISME

Organitza: Càtedra AteneuMercantil.Duració: 20 hores.Dates: Del 25 al 29 denovembre.Horari: De 16:30 a 20:30hores.Lloc: Càtedra AteneuMercantil. Pl/Ajuntament18. València.Preu: 120 euros.Informació:http://www.uv.es/dise/cursos/ o 963 525 984 i 963520 488.

ESPORTS DE LLUITA:INICIACIÓ

Organitza: Serveid’Educació Física i Esportsde la Universitat deValència.Duració: 30 hores (3crèdits de lliure elecció).Dates: 11, 13, 18, 20, 25 i27 de novembre; 2, 4, 9 i11 de desembre; i 13, 15,20, 27 i 29 de gener.Horari: De 16:00 a 18:00hores.Lloc: Tatami del Campusdels Tarongers.Preu: 60,25 euros per alsmembres de la comunitatuniversitària i 90,25 per alpúblic en general.Informació:www.uv.es/sesport/formacion/formacion_v.htm

L’ERA DE LA INFORMACIÓ I ELS CONFLICTESDESPRÉS DE L’11 DESETEMBRE

Organitza: Patronat Sud-Nord.Duració: 10 hores.Dates: Del 17 al 20 denovembre.Horari: De dilluns a dijous,totes les vesprades.Lloc: Campus delsTarongers.Preu: 30,05 euros per alsmembres de la comunitatuniversitària i 36,06 per alpúblic en general.Informació:www.uv.es/psudnord o 96353 10 76.

L’ACTIVITAT FÍSICA COM APROMOTORA DE L’ESTILDE VIDA SALUDABLE

Organitza: Serveid’Educació Física i Esportsde la Universitat deValència.Duració: 28 i 29 denovembre i 12, 13, 19 i 20de desembre.Crèdits: 30 hores (3crèdits de lliure elecció).Horari: Dimarts i dijous, de18 a 21 hores.Preu: 60,25 euros per a lacomunitat universitària i90,25 per al públic engeneral.Lloc: Aulari V. Aula 5.Més informació:www.uv.es/sesport/formacion/formacion_v.htm

LA MICROBIOLOGIA COMA FERRAMENTA PER ALCONTROL DELBIODETERIORAMENTD’OBRES ARTÍSTIQUES

Organitza: Càtedra AteneuMercantil.Duració: 20 hores.Dates: De l’1 al 15 dedesembre.Horari: Consultar al’Ateneu Mercantil.Lloc: Càtedra AteneuMercantil. Pl/Ajuntament18. València.Preu: 120 euros.Informació:http://www.uv.es/dise/cursos/ o 963 525 984 i 963520 488.

KENDO,ESGRIMAJAPONESA

Organitza: Serveid’Educació Física i Esportsde la Universitat deValència.Duració: 26, 27, 29 i 30 dedesembre.Crèdits: 30 hores (3crèdits de lliure elecció).Horari: De 9:30 a 14 horesi de 16 a 19 hores.Preu: 60,25 euros per a lacomunitat universitària i90,25 per al públic engeneral.Lloc: Sala de Karate del’Aulari V.Més informació:www.uv.es/sesport/formacion/formacion_v.htm

PSICOPATOLOGIA DEL DESIG

Organitza: Facultat dePsicologia. Departament dePsicologia Bàsica.Duració: Del 24 denovembre al 22 dedesembre.Crèdits: 30 hores (3crèdits de lliure elecció).Horari: De 19:00 a 21:30hores.Preu: 69 euros per a lacomunitat universitària i 96per al públic en general.Lloc: Aula M30. Aulari V.Campus de Blasco Ibáñez.Més informació:http://www.uv.es/dise/cursos

PROPIETATINTEL·LECTUAL

Organitza: Serveid’Extensió Universitària.Duració: Del 24 denovembre al 5 dedesembre.Crèdits: 40 hores (4crèdits de lliure elecció).Horari: De 16 a 20 hores.Preu: 92 euros per a lacomunitat universitària i128 per al públic engeneral.Lloc: Departament de Dretdel Campus dels Tarongers.Més informació:http://www.uv.es/dise/cursos/

EQUESB

3

REDACCIÓ

Els estudiants matriculats en cincassignatures determinades de laUniversitat de València no hau-ran d’anar a classe. Ni organitzarla seua jornada acadèmica o elsseus ritmes vitals condicionatsper la dictadura de l’horari. Els240 estudiants matriculats en cincassignatures de lliure elecciópoden seguir la docència en elmoment del dia que considerenmés còmode. I, si no volen, ni tansols han de conéixer mai quinaspecte físic té el seu professor.Això és possible perquè laUniversitat ha posat en marxa unainiciativa molt especial: classesno presencials per a assignaturesde lliure elecció. Una experièn-cia que va ser presentada el pas-sat dilluns.

Des d’aquesta setmana, duesmatèries del primer quadrimes-tre es cursen ja per Internet. Estracta de les assignaturesAprenentatge a través d’Internet

(3 crèdits) i Tecnologies d’Ajuda

(2 crèdits). La primera està impar-tida per Eduardo Vidal Abarca,mentre que les Tecnologies

d’Ajuda tenen com a professorFrancisco Alcantud. El segon tri-mestre s’impartiran altres tres

assignatures: Dret i Internet (quedonarà Lorenzo Cotino), Internet

i Noves Teories Socials (PauRausell) i Teledetecció i Recursos

Naturals (J. García Haro).Perquè, tal com va remarcar elvicerector de Tecnologies de laInformació i la Comunicació,Vicente Cerverón, “els professorsno van a desaparéixer”. Cerverónva insistir que es tracta d’una

experiència que pretén avaluar“si aquesta iniciativa facilita imillora l’aprenantatge”, que con-tinua sent l’objectiu.

A partir d’ara, els estudiantsmatriculats podran accedir, mit-jançant una contrasenya, al con-tingut de les assignatures nopresencials en què s’han matri-culat. Des de qualsevol ordina-dor que dispose d’un navega-

dor, els alumnes poden conéi-xer el contingut de l’assigna-tura, les activitats que han derealitzar i els enllaços electrò-nics on poden accedir per tald’ampliar els seus coneixe-ments. També estan previstosfòrums de debat entre els estu-diants i el professor, o entre elsalumnes únicament.

El professor FranciscoAlcantud va fer una breudemostració del contingut de laseua assignatura (Tecnologies

d’Ajuda). Així, per exemple, enaquesta matèria no presencialestan previstos determinatsfòrums de debat. A diferènciadels xats (que també poden serprogramats), els fòrums per-meten intercanviar informaciósense la necessitat de coincidirtots els participants a la mateixahora.

Precisament aquesta llibertatd’horaris és la que va animarLuis Millán, de díhuit anys,estudiant de ComunicacióAudiovisual, a matricular-se enuna assignatura no presencial.Per contra, en l’assignatura deDret i Internet hi havia prèvia-ment un grup d’estudiants quehan treballat en tecnologies dela informació i la comunicació.

Cinc matèries de lliure elecció, les primeres que no requereixen la presència a l’aulaXARXA FÒRUM DE DEBATS

La Universitat imparteix cincassignatures per Internet

Una estudianta, en una aula d’informàtica de la Universitat de València. FOTO: MIGUEL LORENZO.

6 NOVEMBRE 20033 NÚM. 186

Des de qualsevol titulaciópot efectuar-se la matrículaa aquestes assignatures,encara que enguany ja estàtancat l’accés. ElVicerectorat de Tecnologiesde la Informació i laComunicació impulsaaquesta utilitzaciód’Internet per a l’ense-nyament. Vicente Cerverónva presentar la iniciativa iva indicar que la idea ésanar ampliant en el futur elcatàleg d’assignatures nopresencials. Cerverón va in-sistir que no desapareix la

figura del professor, ambqui els estudiants podranmantindre un contacte per-manent mitjançant el cor-reu electrònic, els fòrums iels xats. Per al vicerector,l’objectiu no consisteix enllegir un seguit de pàginesweb, sinó motivar els estu-diants a participar, ja queInternet permet una graninteractivitat.Des de fa alguns anys,molts professors utilitzenInternet per a col·locarcontinguts de les seuesmatèries, per a recomanarenllaços o per a interco-municar-se amb els alum-nes. Ara s’ha donat un pasmés endavant, amb assig-natures on no cal assistira classe en un horari de-terminat. Una experiènciaque marcarà el futur.

Des dequalsevoltitulació

Acte per arecordarVázquezMontalbánREDACCIÓ

El Fòrum de Debats de laUniversitat de València, quedirigeix Alfons Cervera, haorganitzat un acte de record dela figura i l’obra de l’escriptori periodista català ManuelVázquez Montalbán, que vamorir el passat mes d’octubre aTailàndia.

L’acte està programat per alproper dimarts, dia 11 denovembre, a les 19:30 hores, al’Aula Magna de l’edifici histò-ric de la Universitat del carrerde la Nau. L’entrada és lliure.

Josep Lluís Gómez Mompart,catedràtic de Periodisme de laUniversitat de València, parlaràsobre Manuel Vázquez Montal-

bán: periodista d’interpretació,

comunicòleg d’excepció. Per laseua banda, Georges Tyras, dela Universitat de Grenoble(França), ha titulat la seua inter-venció Narrativa de la memò-

ria i compromís. Tyras és el tra-ductor al francés de l’obra deVázquez Montalbán i és autordel llibre Geometría de la

memoria. Conversaciones con

Manuel Vázquez Montalbán.L’acte estarà presentat pel

vicerector de Cultura, RafaelGil, i serà moderat per RosaSolbes, presidenta de la Unióde Periodistes Valencians.

REDACCIÓ

La vicerectora d’Investigaciói Tercer Cicle de laUniversitat de València,Maria Josep Cuenca, ha pre-sentat a Brussel·les la RUVID(Xarxa d’Universitats Valen-cianes per a la Promoció dela Investigació, el Desen-volupament i la Innovació),de la qual aquesta professoraostenta actualment la pre-sidència. La presentació vatindre lloc divendres passaten el transcurs d’un seminarique tenia com a objecte donara conéixer als futurs estatsmembres de la Unió el saberfer de la Comunitat Valen-ciana en matèria d’investiga-ció, desenvolupament i inno-vació.

INNOVACIÓ

Maria JosepCuencapresenta laRUVID aBrussel·les

4

Actes culturals com el quees va fer el proppassat 25d’octubre al Paranimf de laUniversitat de València emfan creure que encara estemvius i que som un poble ambfutur.Enmig de tanta mediocritat ifalta de trellat dels qui admi-nistren els nostres recursos iens conduixen al pensamentúnic, els Premis Octubre tor-nen a oferir-nos l’oportunitatde fer-nos veure que val lapena resistir.L’homenatge a AntoniTàpies va reunir laUniversitat, mitjançant elseu vicerector, amb el mónde l’art i la cultura. Dosexdirectors de l’IVAM i uncatedràtic i crític d’art vandonar una bona lliçó d’èticai d’estètica. Dos conceptesinseparables que, evident-ment, manquen en la nostrasocietat.Carme Alborch va estarradiant, com sempre, peròens va agradar més quan vaalçar els ulls de l’escrit i vacontinuar el parlamentmirant el públic.És evident que l’obra deTàpies ens ha donat sobratspunts de reflexió. I no sola-ment els que apuntava Romàde la Calle referents a deter-minats racons del paisatgeurbà que, amb l’empenta deTàpies, ara els mirem d’unaaltra manera. L’ètica i estèti-ca obra de Tàpies, creativa,suggestiva, innovadora itolerant –juntament a l’actedel dissabte– ens confirmaque vivim en dos mons allu-nyats l’un de l’altre com lallum de la foscor: els mursde Tàpies i el mur que sepa-ra els pobles d’Israel i

Palestina. La pau que, perraons d’ètica i estètica,desitja gran quantitat degent, i la bogeria de la pro-pera guerra preventiva queel president del govern espa-nyol no descarta. La tascad’alguns treballadors del’ensenyament compromesosamb la formació lliure i tole-rant de l’alumne, i l’in-tolerable sabatada d’un estu-diant a l’obra L’armari deTàpies. L’original creativitatdel quartet musical Amoresque va introduir l’acte alParanimf, i l’Operación

Triunfo. La fidelitat delpoble valencià, malgrat tot, ala seua llengua i cultura, iels entrebancs de tot tipusque hi posa l’administraciópública. Etc.La pluralitat, el lliure pensa-ment i la democràcia no hand’estar necessàriament bara-llats amb l’ètica i l’estètica, iaixò ho han d’entendre totd’una el món de l’adminis-tració pública i el de lesfinances.D’altra banda, l’absènciadels responsables culturalsde l’administració pública al’acte, i el ressò minso queha tingut en els mitjans decomunicació, ens confirmaque anem per bon camí. Lallavor que és sembrada albell mig de tant de fem no hiha dubte que un dia germi-narà i donarà al nostre Paísuna maina de seny i sensate-sa.

Francesc Jover.

La Nau Gran. Universitat

de València

Opinió

BÚSTIA OBERTA L’ANIMALADA DE TONI MESTRE

186Edita: Universitat de València.Director: Francesc Bayarri.Consell de Redacció: RemeiCastelló, Olga Dénia, AlfonsCervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: TomásGorría.Fotografia: Miguel Lorenzo.Correcció lingüística: AgustíPeiró.Administració i Serveis: Nel·laLeal, Vicent Martínez i MònicaGarcía.Publicitat: Publipress. Tel. 96 39184 00.

Redacció: Gabinet de Premsa(Avinguda Blasco Ibáñez 13,46010). Tel. 96 386 41 13.Fax: 96 386 41 14.Correu electrònic: Premsa@uv.es.Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise.Impremta: Indugraf S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997.ISSN: 1138-0624.

Consell Editorial: Antoni Tordera,Pilar Sanz, Josep Maria JordanGalduf, Asunción Dobón, FrancescBayarri i Manuel Peris.

6 NOVEMBRE 20034 NÚM. 186

La premsa s’ha fet ressò de ladecisió de l’administracióvalenciana de no avergonyir-se–com fins ara– de la llenguapròpia. Així, en l’entranyable iferéstega localitat castellonencad’Ares del Maestrat es reuniala Comissió Interdepartamentalque aprovà un decàleg perrecuperar la llengua dels valen-cians. Ja seria hora. Perquè laretafila de despropòsits –en eltema de la llengua i d’altres–amb què el PP ens ha obsequiata la ciutadania, des que es féuamb el poder, és impressionant.

Així que, creients com diuenser els del PP, hauran d’acom-plir un propòsit d’esmenaescrupulós i ferm. Fora d’això,la foto –ja se sap que qualsevolcosa que es fa acaba en foto–que els mèdia han difós, perimmortalitzar l’acord, resultacom a mínim xocant. Per què?Doncs perquè s’hi veuen aldetall –per això es fa la foto,clar– els components de la Co-missió ad hoc, presidida pelconseller de Cultura, Educaciói Esports, a les escales d’accésa la sala –ajuntament de la vila.

No s’hi veu, però –perquè apa-reix mutilada–, l’efígie del reien Jaume, en el monument quese li ha erigit al fundador delnostre antic Regne, atés queAres del Maestrat fou el primerpoble de terres de Castelló queguanyà el Conqueridor, el1232, que és el que explica laplaca commemorativa.Francament, una vegada que laGeneralitat es desplaça a Ares,per recuperar la medul·la de servalencians –que és la nostrallengua–, va i es fan la foto,ignorant l’impulsor i artífex dela nostra valencianitat. Perfavor, no amagueu el Rei!

Marc Antoni Adell

No amagueu el rei

www.uv.es/~noudiseLa Universitat de València, a l’abast de tot el món

Homenatge a l’obrad’Antoni Tàpies

5

REDACCIÓ

La Universitat prepara la implan-tació per al curs 2004-2005 deles primeres titulacions univer-sitàries adaptades a la con-vergència europea, un procés queentrarà en vigor en tot Europa el2010. Així ho va manifestar elvicerector d’Estudis, AntonioAriño, amb motiu de la celebra-ció de les Jornades sobreConvergència Europea i Estudisde Postgrau.

Les jornades van estar inau-gurades pel rector, FranciscoTomás, qui va assegurar que “elpostgrau és el futur de la univer-sitat”, on les universitats volen

exposar les seues riqueses i lesseues diferències. Cada univer-sitat haurà de mostrar en el post-grau –va explicar el rector– l’o-ferta que pot exposar davant lasocietat. Serà el fet diferenciadorde cada universitat. El rector varecordar que el govern està legis-lant en paral·lel sobre els estudisde grau i de postgrau i que hi hauna certa vinculació entre els dos.Per això, va advertir que “és moltprobable que la posada en marxapodria ser paral·lela i les univer-sitats han d’estar preparades”.

El rector es va dirigir al secre-tari autonòmic d’Educació,Máximo Caturla, que l’acompa-nyava en l’acte, per a demanar-

li que “prenga nota que calfinançament per al canvi queviurà la universitat”. Caturla vareconéixer que cal un nou pla definançament i va assenyalar que“els valencians tenim un sistemade finançament pioner, que hancopiat altres comunitats, i ara caltornar a reinventar-lo”.

La Universitat de València par-ticipa activament en l’elaboraciódels nous plans d’estudis adap-tats a la Convergència Europea.En concret, segons explica elvicerector Ariño, tretze titula-cions (Enginyer Informàtic,Turisme, Magisteri, Química,Història, Enginyer de Tele-comunicacions, Fisioteràpia,Pedagogia, Geografia,Matemàtiques, Física, Bibliote-conomia i Documentació, Far-màcia) estan dissenyant ja elsnous plans d’estudi, d’acord ambels criteris establits en la primeraconvocatòria de l’ANECA

(Agència Nacional d’Avaluacióde la Qualitat i Acreditació) ialtres moltes estan coordinadesamb els grups que preparen elsprojectes de la segona convo-catòria. “Si durant els pròximsmesos es publiquen els decretsque regularan aquests estudis is’aproven els llibres blancs i lesdirectrius de les respectives titu-lacions, la nostra Universitat–assegura Ariño– podria estar encondicions d’implantar algunad’elles en el curs 2004-2005”.

La nova arquitectura dels estu-dis universitaris, dissenyada pelprocés de convergència europea,distingeix entre el grau (llicen-ciatura) i el postgrau (màster idoctorat). Les II Jornades se cen-traren en aquest segon nivell delsensenyaments universitaris,orientades a l’especialització pro-fessional i/o investigadora. Eldocument marc que regula elpostgrau ho defineix des d’una

perspectiva de gran flexibilitat,de manera que les universitatspuguen abordar aquest nivell delsensenyaments proporcionant res-postes àgils als canvis socials.En aquest sentit, en l’esborranydel decret es diu que no hi hauràun mapa oficial de títols de post-grau. No obstant això, al mateixtemps s’hi ha introduït una sèriede controls i cauteles que, en opi-nió del vicerector, “generen unmapa de títols de facto”. El con-trol és doble. D’una banda, lescomunitats autònomes han d’e-metre un informe favorable delsprogrames i fixen els preuspúblics, i d’una altra, desprésd’un llarg recorregut per comis-sions i organismes, la relació deprogrames ha de ser aprovadapel govern. “Per això –insisteixAriño– es fa tan necessària unapolítica orientada a la con-vergència, amb una dotaciófinancera adequada”.

La representació és hui a les 20:15 al Palau de la Musica, i les entrades gratuïtes amb invitacióÒPERA

JORNADA

REDACCIÓ

L’estrena valenciana de Le

Revenant, al Palau de la Músicade València i a càrrec de laUniversitat de València, suposamolt més que una exhumaciómusicològica. Es tracta de la per-tinent recuperació d’una de lesòperes més importants de JoséMelchor Gomis Colomer, elcompositor autòcton de majorrepercussió internacional al llargde la primera meitat del segleXIX. L’escenificació serà huidijous dia 6 a la Sala Iturbi a les20:15 hores. Les entrades sóngratuïtes amb invitació, que espodrà aconseguir una hora abansde la representació en les matei-xes taquilles del Palau.

Després de dècades d’oblit,aquest concert i posterior enre-gistrament s’emmarca en unaprogressiva tendència d’actua-lització d’aquesta figura en laqual investigadors com araRafael Gisbert o intèrprets comTomás Garrido han tingut unprotagonisme rellevant. En con-cret, d’aquestes activitats derecuperació cal destacar el paperde l’Orquestra Filharmònica dela Universitat de València, queinterpretà l’obertura de l’òperaLe Diable à Seville en el concerti enregistrament Cinc Segles de

Música Valenciana, patrocinatper la Universitat l’any 1999.Amb la interpretació íntegra deLe Revenant, la Universitat deValència continua recolzant la

difusió de la cultura musical prò-pia.

Le Revenant, opéra fantasti-

que en deux actes et cinq table-

aux, amb música de JoséMelchor Gomis i llibret d’Albertde Calvimont, basada en un textde Walter Scott, és un especta-cle específicament dissenyat pera l’Opéra Comique de Paris quees va estrenar el 31 de desembre

del 1833. Demà, cent setantaanys després, l’Orfeó de laUniversitat de València,l’Orquestra Filhàrmonica de laUniversitat i un grup de set can-tants: Lorena Valero (soprano),Guillermo Armada (tenor), JoséJavier Viudes (tenor), CarlosRebullida (baríton), Luis VicenteRodrigo (baríton), Augusto Val(baix) i José Manuel Delicado

(tenor) i tres actors: Rafael Ruiz,Marc Manero i Tono Berti inter-pretaran l’òpera sota la direcciómusical de Cristobal Soler i ladirecció d’escena de Tono Berti.El conflicte present en Le

Revenant és una revisió del clàs-sic d’Orfeu i Eurídice, tanàmpliament estés per la litera-tura occidental des de la seuacreació. En la reinterpretació

d’aquest mite Orfeu és el músicenamorat que ha d’arriscar laseua vida per a baixar als infernsi rescatar el seu amor, Eurídice,amb una cançó. En Le Revenant

és un gaiter qui baixa a l’infernper a recuperar el rebut que jus-tifica el pagament de l’arrenda-ment i així aconseguir la mà dela neboda de l’arrendador. SirRobert i Steenie Steenson són elreflex del delicat conflicte socialque introdueix de Calvimont enel llibret, on l’arrendador, SirRobert Regaundlet, és un velldecrèpit i avar afectat de gota,en contraposició a SteenieSteenson, un jove i honrat gai-ter. És clara l’elecció i la con-seqüent identificació del públicamb la parella d’enamorats i elsarrendataris. En l’òpera tambéapareixen el mateix autorMelchor Gomis (Tono Berti) iGoya (Marc Manero). JoséMelchor Gomis s’exilià a Parísl’any 1823, junt amb un grupd’espanyols liberals fugint del’absolutisme monàrquic de Fer-ran VII i l’onada de terror queva envair el país. Allà, a la Ruede Marivaux, s’allotjà a l’hotelde Favart i conegué nombrososexiliats com ell. D’altra banda,en juny del 1824, Francisco deGoya y Lucientes ix cap aFrança i, després d’uns dies aBurdeus, passa els mesos dejuliol i agost a París, allotjant-seen el mateix hotel que MelchorGomis. “Ens agradaria pensarque Goya i Gomis van coinci-dir; i no sols que se saludaren,sinó que pogueren intercanviaralgunes idees. És impossible queun Goya de quasi huitanta anysestablira una col·laboració ambun jove d’uns trenta-tres anys,com era Gomis en aquellesdates”, explica Tono Berti.

L’estrena de ‘Le Revenant’recupera el músic Gomis

La Universitat prepara laimplantació de titulacionseuropees el pròxim curs

6 NOVEMBRE 20035 NÚM. 186

Un assaig de ‘Le Revenant’ el passat dimarts. FOTO: MIGUEL LORENZO

“El postgrau és el futur de la universitat”, diu el rector en una jornada sobre la convergència

6

AM-TAM

De tot

CONTRA LA GUERRA

6 NÚM. 186

T

6 NOVEMBRE 2003

Classes d’Anglés. Professoranativa. Classes molt econòmiquesi personalitzades. Tel. 655 68 9042.

Nativa russa dóna classes particu-lars de Rus a tots els nivells. Elsinteressats podeu telefonar al 96385 48 14 (Irina).

Classes de Grec Modern. Llicenciatnadiu. Tots els nivells. Material dediverses universitats gregues.Telefoneu al 679 55 74 56.

Necessites Valencià? Rep les horesque et falten per acabar-lo dedominar per només 7 eurosl’hora. Servei a domicili. Tel. 96397 59 56 (Toni).

Classes de Valencià. Llicenciat enFilologia Catalana imparteix clas-ses particulars. Tots els nivells.Tel. 666 55 51 09 (Jesús). C-e:jarig@valencia.vilaweb.com

Classes de Francés. Llicenciada idoctoranda en Filologia Francesaimparteix classes. Tots els nivells.Amb molta experiència. Tel. 61918 03 39 (Carme).

Classes de Francés. Professoranativa francesa dóna classes. Totsels nivells. Molta experiència acentres oficials. Preparació d’exà-mens, traduccions i conversa. Tel.96 360 84 07.

Classes de Francés. Llicenciadanativa amb experiència docentuniversitària. Tots els nivells. Tel.651 59 67 21.

Classes d’Esperanto. Classes gra-tuïtes d’aquest idioma internacio-nal. Dimarts, de 17 a 18 hores.Tel. 96 366 09 82.

Classes de Música. Es donen clas-ses de música i guitarra: solfeig,guitarra clàssica i ritmes mediter-ranis-balcànics. Telèfon: 96 32774 81.

Venc unitat zip 250 MB. És externai per port paral·lel. Nova. Preu: 79euros (inclòs un disquet de 250MB valorat en 14 euros i dos dis-quets de 100 MB valorats en 19euros). Tel. 658 33 80 63.

Venc manual de Química Orgànica,de Vollhart, sense estrenar. Preu:75 euros. Telèfon: 645 33 69 74(Sergi).

Venc taula de dibuix Imasoto.Totalment regulable. Dimensions:1,5 x 1 m. Nova. Venc per nousar-la. Regal de paralex i cadira.Preu: 550 euros. Telèfon: 656 1554 68 70 (Paco).

Estudianta de Biologia s’ofereixper a cuidar xiquets els caps desetmana. Experiència ambxiquets. Amb títol de Monitora deCentre de Vacances i becària enLa Nau dels Xiquets. Telèfon: 65753 79 37.

Dues psicòlogues estudiantes dedoctorat cuiden xiquets. Tambéajuda en les tasques del col·legi.Telèfons: 626 70 34 31 (LuzVictoria Arengo) i 652 69 82 80(Rose Mary Castro).

Es passen a ordinador treballs encastellà o en valencià. Demaneuper Ruth als telèfons 696 34 3652 o 96 332 60 87.

S’ofereix treball com a hostessaper a fires, congressos i promo-cions. Interessades podeu enviarel currículum o acostar-vos aBalance. C/Baró de Càrcer 21-2.Tel. 96 351 11 67.

Es necessiten voluntaris per a unprograma de dinamització a cen-tres escolars de València. Estracta d’un treball d’integraciósocial amb immigrants, jovesd’ètnia gitana, etc. Es busquenpersones majors de 18 anys. Mésinformació al 96 395 09 31 ovalenciastch@terra.es

Voluntariat social a Cáritas. ElProjecte Siroco treballa en la inter-venció amb menors i adolescentsen situació o risc d’inadaptaciósocial del barri de Benicalap. Esfan activitats de recolzament esco-lar, tallers, jocs, eixides. Ens reu-nim les vesprades de dilluns, dime-cres i divendres. Si hi estàs interes-sat, telefona al 610 82 20 91 o al679 70 45 78 (Jose).

Es necessiten voluntaris/es per aun projecte d’educació infantil envalors a Paiporta. Interessats cri-deu al 654 66 63 05 (Loli) o al 96397 59 56 (Toni).

Es lloga habitació. Zona Russafa.Ben comunicat en bus amb lesfacultats. Tot equipat. Habitaciólluminosa amb balcó exterior.C/Cuba, 51-7 Preu: 78,30 euros.Tel. 646 79 91 76.

Es lloga pis. Zona Montcada-PesetAleixandre. Pròxim al tren. Pismolt ample, poden compartir-lofins a sis persones. Preu: 500euros. Telèfon: 616 11 21 15 o650 39 31 78.

Es lloga pis. Amb tots els electro-domèstics, amb molta llum i prò-xim al tren. Preu: 350 euros.Telèfon: 607 58 71 23.

Es lloga habitació a Burjassot. Acinc minuts de la Universitat. Moltlluminós. Av/Pi i Margall 9, pta.3. Preu: 96 euros (despeses d’es-cala incloses). Tel. 639 54 31 91(Cristina).

Es lloguen dues habitacions. Zonacentre. Russafa cantó amb laGran Via. Cinqué amb ascensor,assolellat, bon ambient, ONO, dis-ponible en gener. C/Sueca 3, pta.11. Preu: 140 euros. Tel. 606 7999 72. (Toni).

Es lloga pis. Tres habitacions. ZonaFacultats. Prefentement xiques nofumadores. Equipat, possibilitatde moblar una altra habitació.Negociable el preu segons les per-sones o si se li afegeix equipa-ment. Av/Aragó 1. Preu: 300euros. Tel. 653 36 30 09(Carmen).

Es lloga pis. Quatre habitacions.Lluminós, amb electrodomèstics.Zona plaça Espanya. Preu a con-vindre. Telèfon: 96 341 17 31(Aurèlia).

PISOS

VOLUNTARIAT

DIVERSOS

CLASSES

Si estàs lluny de la Universitat però et continuainteressant aquest món, NOU DISE et posa al dia.Només has d’omplir aquesta but-lleta amb les teues dades i enviar-

la, junt amb un xec de 10euros (a nom

d’Universitat deValència-Dise), a:Gabinet de Premsa.Avinguda Blasco

Ibáñez 13, quart nivell.46010, València.

Nom:Cognoms:

Adreça:

Població: Codi Postal:

Tel.: C-e:

NIF:

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

El Departament deDret Internacional haorganitzat les IXJornades de DretInternacionalHumanitari amb eltema Conflictes

armats i Dret

Internacional

Humanitari en un nou

ordre internacional.

L’encontre se cele-brarà la propera set-mana, del 10 al 13de novembre. Elsparticipants obtin-dran un diplomad’assistència expeditper Creu Roja-ComitéProvincial deValència. El preu dela matrícula és de 25

euros per als estu-diants i 40 per alpúblic en general.Els interessats s’hau-ran de dirigir aldepartament organit-zador, ubicat a laFacultat de Dret dela Universitat. Lesjornades comptaranamb la participacióde destacats expertsnacionals que treba-llen en distintesàrees i institucionsde diversos països.Aquests especialistestractaran temes tandiversos com ara El

Tribunal Especial per

a Sierra Leona, La

política de pau i segu-

retat de geometria

variable en la

Constitució Europea,Armes biològiques,

biotecnologia i dret

internacional, La

Violació del Dret

Internacional

Humanitari al Tibet,Tendències en la pro-

tecció dels xiquets en

conflictes armats, La

guerra d’Iraq i el Dret

Internacional

Humanitari o Guerra

d’Iraq i Organització

de les Nacions

Unides, entre altres.

Jornades de DretHumanitari per analitzar la justíciaen diversos conflictes

Les associacions Estudiantsper la Pau de la Facultat deGeografia i Història i JovesGeògrafs de la Universitat deValència han organitzat elprimer cicle de cinemaantibèl·lic que es realitzaràdurant els mesos de novem-bre i desembre a laUniversitat. Les projeccions,que començaran el properdilluns dia 10, es passaran,de forma gratuïta, al Salód’Actes Joan Fuster de laFacultat de Geografia iHistòria, al Campus deBlasco Ibáñez.Aquest mes de novembre elcicle s’enceta amb la projec-ció el dilluns de Bowling for

Columbine, a les 17 hores. Acontinuació, el dimecres dia12, es passarà a les 12:15Johnny cogió su fusil. Eldilluns dia 17 es podràveure, a les 17 hores,Senderos de gloria. El dime-cres dia 19 continuarà ambHiroshima, mon amour, a les12:15, i el mes acabaràamb la projecció d’Alemania

año cero el dia 24 a les 17hores.En totes les sessions es faràprimer una xicoteta presen-tació i després de la pel·lícu-la hi haurà un debat entreels assistents. Els organitza-dors han destacat que volenque aquest cicle els recorde,

una vegada més, que no espot optar per la violència.Per als membres de lesassociacions el cine és untestimoni necessari enaquesta societat. És més,fins i tot esdevé una de lesmillors armes de què dispo-sen els individus i elscol·lectius dins de les com-plexes superestructuressocials.Amb aquest cicle es volenmostrar totes les mentides,

deixar clar a l’espectador elvertader rostre de la guerra iles seues conseqüències (lesque a vegades es veuen enels noticiaris televisius) pera recordar que no són unacosa aïllada en un paísllunyà o limitada a un con-flicte momentani. Es preténrecordar que la guerra no haacabat ni acabarà, perquèés una mena de paràsit ques’alimenta de la mateixahumanitat.

Cicle de cinemaantibèl·lic a Geografia i Història

Un moment delrodatge del film

‘Senders de glòria’, de

Stanley Kubrick.

REMEI CASTELLÓ

–Quin interés tenen els Estatuts

per a un estudiant?

–Els Estatuts són com una me-na de Constitució universitàriaque afecta tots els que formenpart de la Universitat. Als estu-diants d’una forma molt concre-ta, ja que estableixen els drets ideures i regulen la representació ila participació dels estudiants.Aquests hi aporten novetats im-portants.

–Una de les novetats és

l’Assemblea General d’Estu-

diants.

–Aquesta figura ja existia, peròmai no s’ha convocat. En aquestsEstatuts es preveu imperativa-ment la seua convocatòria perpart del rector o de la persona enqui delegue. S’ha de convocar iposar en marxa tot el sistema derepresentació en el Claustre i enels diversos centres, és a dir AdRi tot el que està representat enl’AdR com ara els delegats decurs, entre altres.

–Quines són les novetats que

incorporen els Estatuts?

–En general, un sistema d’a-grupació i coordinació de centresmolt flexible i que permetrà mo-dificar l’estructura de la Univer-sitat. Tenim centres molt grans ialtres molt xicotets, i no funcionaautènticament una coordinacióacadèmica, sinó sols una coordi-nació geogràfica, per campus, aras’intenten coordinar aquestesdues relacions, cosa que per-metrà modificar les estructuresde funcionament de la Universi-tat. D’altra banda, es regula mésadequadament la relació de cen-tres, departaments i localitzaciógeogràfica. I contenen una regu-lació àmplia d’investigació id’instituts universitaris d’investi-gació, tracten la no discriminacióper raó de gènere i la regulaciód’institucions noves. S’hi con-templa també la regulació con-creta de la relació dels llocs detreball del PDI i del PAS, i els re-

quisits en matèria de capacitaciólingüística. També s’hi té presentla convergència europea pel quefa als estudis on ja es parla degrau i postgrau, i es preveuen tas-ques de col·laboració amb uni-versitats europees.

–Quines són les novetats per

als estudiants?

–La regulació específica del’AdR, de l’Assemblea Generald’Estudiants i la Taula de Drets iDeures. S’han ampliat sobretotels drets, per exemple el d’estu-diar en la llengua que considerenadient, es potencia la participaciódels estudiants com ara en elcontrol de qualitat de l’ense-nyament, entre altres.

–I per al Personal d’Adminis-

tració i Serveis?

–Hi ha una regulació molt con-creta de les formes de selecció,provisió i promoció. Es reservaun 50% de les places vacants apromoció interna i una regulacióespecífica de les convocatòries

de trasllat, selecció i promoció, iunes exigències en matèria deconeixement de la llengua.Aquests Estatuts, respecte delsanteriors, preveuen una majorparticipació sindical. També s’hireconeix una taula de drets i deu-res del PAS, i s’hi fomenta lamobilitat a voluntat pròpia.

–En el cas del professorat?

–S’hi contempla una regulacióper imperatiu legal de la via con-tractual que queda molt potencia-da, i de la regulació de les comis-sions de contractació i de les co-missions que han de jutjar elsconcursos d’accés. També s’hipreveu l’exigència del requisitlingüístic. Almenys es permetque siga amb caràcter general, ien qualsevol cas el coneixementde la llengua és sempre un mèrita considerar.

–En el debat intern s’ha lloat

molt la tasca del segon president

de la Comissió d’Estatuts, això

deixa l’anterior en un paper

més discret?

–No s’ha reconegut suficient-ment l’importantíssim grau d’a-portació que ha fet el primer pre-sident, Manuel Ortells. La seuatasca es va desenvolupar enperíode de ponència, en el qual eldebat era més intern i el treball

més tècnic. La seua aportació hasigut capital per a tindre l’avant-projecte del qual després va re-sultar el projecte, que va desper-tar una gran intervenció de la co-munitat universitària, a través deles esmenes, que l’ha milloratperò que la base és aquell avant-projecte. De manera que la seuaaportació ha sigut indispensableper arribar a aquets Estatuts.Després, la intervenció del segonpresident s’ha produït en un mo-ment en què el protagonismepassa de la ponència a la comis-sió i per això ha sigut més vist.També ha sigut destacable la tas-ca de tota la ponència presididaper Ortells i per Carlos Ferreira.

–Com queda reflectida la fi-

gura de la dona?

–En aquests Estatuts s’ha tin-gut especial cura amb el tracta-ment igualitari. No sols en qües-tions purament nominatives, sinópreveient de manera específica laintervenció dels dos gèneres en lavida universitària. Així, es recullque en la designació de càrrecs lapresència d’un dels sexes no hade superar el 60% de la represen-tació tant en l’equip rectoral comen els equips deganals, entre al-tres. No són sols previsions pro-gramàtiques, sinó obligacions re-als i immediates a mesura que va-gen renovant-se els equips cor-responents. Les dones també hand’intervindre més en la vidaacadèmica conjunta, perquè hofan en les seues tasques d’investi-gació i de docència però menysen tasques de gestió. Elles hau-rien de fer un esforç per a fer pos-sibles les previsions estatutàries.

–Com s’aborda el tema de la

llengua en aquests Estatuts?

–M’ha sorprés l’actitud que la

Generalitat ha tingut respecte aalgunes qüestions referides a lallengua en altres universitats. Enaquests Estatuts hem sigut moltescrupulosos amb l’adequació dela llei quant al nom de la llenguaque pot rebre tant el tractamentacadèmic de català com el pre-vist en l’Estatut d’Autonomia,valencià. També el terme PaísValencià –recollit en el preàmbulde l’Estatut d’Autonomia– ha si-gut utilitzat en termes geogràficso històrics no institucional.

–I la comunitat universitària?

–Hi ha alguna diferència entreel PDI i el PAS pel que fa al re-quisit lingüístic que deriva de lesexigències de la LOU i que afec-ta els concursos d’accés. Per alPDI es preveu que siga la relacióde llocs de treball la que establis-ca les places en què s’exigisca elrequisit, i en totes les places, enqualsevol cas, un grau de conei-xement superior es consideraràun mèrit que pretenem que tingacaràcter qualificat. Per al PASs’exigeix el coneixement de lallengua en totes les convocatòriesd’accés i promoció, i el deure detot el personal de conéixer lesllengües oficials de la Universi-tat. També s’arreplega el dretdels estudiants a rebre l’ensenya-ment en la llengua que trien. Aaixò li unim la previsió de posaren marxa un servei d’inspecció.

–Després dels Estatuts, què

més queda per fer?

–Ara queda la tasca de desen-volupar els Estatuts a través dereglaments que els mateixosEstatuts preveuen i la tasca de co-ordinar aquest procés. Des d’acíimpulsarem i controlarem que escomplisquen els terminis, i altrestasques. Queda molta faena.

“Les dones s’hand’implicar més enla gestió de lavida acadèmica”

6 NOVEMBRE 20037 NÚM. 186

Joan Carles Carbonell, vicerector d’Estatuts i Desenvolupament Normatiu de la Universitat ENTREVISTA

El Claustre ha apro-vat recentment elsnous Estatuts de laUniversitat. Al cap-davant d’aquestatasca ha estat elvicerector JoanCarles Carbonell,qui ha aconseguitcoordinar un procésque ha destacat perl’alta participació dela comunitat univer-sitària i un granconsens. En aquestaentrevista Carbonelldesvela algunesclaus per a entendreels Estatuts.

FOTO: MIGUEL LORENZO

“Hem sigut moltescrupulosos enl’adequació a lallei del nom de lallengua”

GEMMA BOTELLA/

MARTA SIMÓN

El seminari pretenia analitzar elprocés de construcció europeaque es viu actualment, dins delqual la definició de ciutadania,el seu estatus i el paper dels ciu-tadans pareix haver passat a unsegon pla. S’hi tractaren tres ti-pus de qüestions: els conflictesde dret en una societat multicul-tural, els drets socials i culturals,i, finalment, les propostes deciutadania diferenciada i multi-lateral com a criteris de resolu-ció del dilema plantejat per lanecessitat de superar el vincle dela nacionalitat.

El seminari també va ser unaoportunitat per a exposar algunsresultats del treball d’investiga-ció que està duent a terme elGrup d’Estudis sobre Ciutada-nia, Immigració i Minories de laUniversitat de València, dirigitpel professor Javier de Lucas,qui resumeix les intencions d’a-quest seminari: “Jo crec que elseminari ha complit els objec-tius, que era plantejar problemes.Teníem tres objectius: primer,veure si el model de ciutadaniaeuropea, tal com apareix en elprojecte de Constitució, és unmodel adequat a l’altura de lesdificultats que tenim a la UnióEuropea des del punt de vista dela diversitat cultural. No hi hacap país europeu sense una situa-ció de multiculturalitat interna.Segon, tractar de debatre els con-flictes que es plantegen quandiem pluralitat cultural, parlantde dos temes: el conflicte del veli el de les mutilacions rituals fe-menines. Finalment, hem fet lespropostes”.

Les jornades van tindre moltbona acollida per part de la co-munitat universitària. Com expli-ca Abram Borràs, estudiant deDret: “Ens han donat perspecti-ves noves, han parlat de la partpossitiva i negativa de les re-formes legals que hi ha hagut, ide les circumstàncies reals que

afecten les famílies d’immi-grants. Hi havia molta gent i elsestudiants s’han mullat un poc.Potser l’única pega foren un pa-rell de conferències que van seren italià. Ens han donat materialde recolzament i han proposatfer un treball que parlarà de laconferència que més ens ha im-pactat per a recollir informació.A mi la que més m’agradà va seruna que tractava l’ablació feme-nina”.

“NO HI HA UN VEL, SINÓ

MOLTS”. Aquesta opinió concor-da amb la de Javier de Lucas,per a qui la segon jornada fou lamés interessant. S’hi debaterenconflictes de gènere com lesmutilacions genitals femenines iels drets de les dones musulma-nes, com a exemple el conflictedel vel, a més de plantejar elsproblemes derivats de les tradi-cions culturals discriminatòries:“Estic molt content del segonbloc. Fa veure que els conflictesno són el que pareixen. Tant enles pràctiques rituals com en elconflicte del vel no hi ha un con-flicte de cultures, sinó mésprompte conflictes nostres queno hem resolt. És una respostainsuficient a propòsit del dretd’autodeterminació de la dona, iaixò tampoc no està superat en

la nostra cultura. Nosaltres notenim instruments per a garantirel dret de tota dona a la seua au-todeterminació. Però hem vistque al voltant del vel hi ha moltsprejuís, no hi ha només un velsinó molts, i a més això varia se-gons el col·lectiu de procedèn-cia”.

D’altra banda, un mèrit d’a-quest congrés ha sigut la unió degent de diversa formació, nosols juristes. Amb això s’haaconseguit donar una visió inter-disciplinar.

“INICIACIÓ SENSE MUTILACIÓ”.Un fet molt destacat del semina-ri ha estat el documentalIniciación sin mutilación, apropòsit de les mutilacions geni-tals femenines, que presentàAdriana Kaplan, professora titu-lar d’Antropologia de laUniversitat Ramon Llull a mésd’investigadora del Centred’Estudis Demogràfics. Des defa dotze anys dirigeix un projec-te d’investigació dins de Senegali Gàmbia. Aquest documentaln’és el resultat, com explicaJavier de Lucas: “Ha sigut l’ele-ment sorpresa del seminari. Hiha ritus que no suposen cap mu-tilació, tenen un caràcter méssimbòlic, altres són mutilacions ia més tenen com a objecte la su-

bordinació de la dona, la seuautilització com a objecte sexual.Ella proposa treballar per a en-tendre tant el nostre punt de vis-ta com el d’ells, i així actuar enels dos costats. A més, no cau enel risc humanitari, no és unaqüestió de llàstima, sinó de res-pecte als drets humans i a lescondicions d’igualtat”.

El Grup d’Estudis sobreCiudadatania, Immigració iMinories de la Universitat deValència ha participat en el pro-jecte Daphne, que té a veure ambla igualtat i discriminació de ladona. Una part intenta analitzarcom estan reaccionant els païsosde la Unió Europea davant d’a-questes pràctiques. El grup d’in-vestigació ha presentat algunesconclusions a aquest seminari, elresultat definitiu el presentaran afinals de novembre. Com co-menta de Lucas: “Parlant dedrets tan bàsics com la integritatfísica de la dona, la llibertat se-xual i el lliure desenvolupamentde la personalitat, no arreglemres clavant la gent a la presó. Estracta de comprendre i veurecom podem reaccionar senseperjudicar la dona col·locant-laen territori de ningú”.

Aquesta idea guarda una es-treta relació amb la intenció deldocumental, treballar amb lescultures, intentar entendre-les,abandonar la prepotència occi-dental que pressuposa que laseua democràcia és el millor:“Les reformes que s’han dut aterme han originat un tipus es-pecífic en el dret penal que pa-reix dir que hi ha cultures in-compatibles amb els drets hu-mans i cultures naturals, això ésuna barbaritat. No hem d’oblidarels maltractes a dones que ocor-ren dins de la nostra cultura.Podem lluitar pels drets humanssense haver d’occidentalitzar,imposant un model de democrà-cia que pareix l’únic. Hem departir d’un diàleg d’igualtat, nodes de jo sóc la cultura i tu ets labarbàrie”.

“No hi haun vel, sinómolts”

Els estudiants de Dret analitzaren el xoc produït entre culturesSEMINARI GUARDONS

6 NOVEMBRE 20038 NÚM. 186

Cartell de lesjornades a

l’entrada del llocde celebració.

La setmana passada se celebrà a la Facultat deDret el seminari internacional Ciudadanía europeay conflictos culturales, coordinat per José GarcíaAñón, professor titular de Filosofia del Dret, i pelGrup d’Estudis sobre Ciutadania, Immigració iMinoria.

REDACCIÓ

Els professors de la Universitatde València Jorge Garcés,Francisco Ródenas i VicenteSan José han obtingut el PremiFundació 3M a la Innovació enl’Àrea de Salut. El treball pre-miat du com a títol La millora

de l’eficiència del sistema sani-

tari: proposta d’escenaris assis-

tencials innovadors en pacients

hospitalitzats amb perfil socio-

sanitari.Jorge Garcés, Francisco

Ródenas i Vicente San José for-men part de la Unitat d’Inves-tigació de Polítiques de Ben-estar Social, integrada alDepartament de Treball Sociali Serveis Socials de la Universi-tat de València.

El jurat dels V PremisFundació 3M a la Innovació esva reunir a Madrid els passats23 i 24 d’octubre, presidit peldirector de la Fundació 3M,Francisco Aguadero, i va estarintegrat en la categoria de Salutper Antonio de la Hera(Universitat d’Alcalà) i JavierÁlvarez (Universitat deValladolid).

Premi de 3Mper a tresprofessors dela Universitat

REDACCIÓ

El professor Antonio LópezAlemany ha sigut elegit mem-bre de la societat d’investiga-dors International SocietyContact Lens Research(ISCLR). López Alemany,oftalmòleg i optometrista,membre del Departament d’Òp-tica de la Universitat deValència, va ser nomenat en lareunió bianual de la ISCLRcelebrada recentement a Palmade Mallorca.

La ISCLR reuneix noméscent investigadors de tot el mónel currículum dels quals elsavala per a ser admesos enaquesta societat. Fonamental-ment integrada per investiga-dors anglosaxons, sols setzeeuropeus formen part de lamateixa, dels quals només dosespanyols estan actius, el pro-fessor Miguel F. Refojo, delSchepens Eye ReserachInstitute, adscrit a l’Escola deMedicina de la Universitat deHarvard, i Antonio LópezAlemany, de la Universitat deValència.

Reconeixementinternacionalal professorLópez Alemany

8

REDACCIÓ

La Universitat va inaugurar dillunspassat la V Setmana de la Ciènciai la Tecnologia, una iniciativa des-tinada a apropar la ciència a lasocietat, que cada any amplia laseua oferta amb la intenció d’ar-ribar a un públic més divers.

Biomedicina, canvi global, bio-diversitat, debat sobre la clona-ció, tecnologia d’aliments oelectrònica molecular, entre mol-tes altres qüestions que toquenben de prop els ciutadans, serantractades, del 3 al 23 de novem-bre, a través de diferents activi-tats divulgatives.

Des dels estudiants d’educaciósecundària –als quals es dirigeixel gros dels cicles de conferèn-cies– a totes aquelles personesinteressades a iniciar-se o ampliarla seua cultura científica, tot públicpot accedir a les activitats prepa-rades per la Setmana de la Ciència–conferències, exposicions, docu-mentals, seminaris, trobadesastronòmiques, rutes matemàti-ques per la ciutat.

DEBAT SOBRE LES CÈL·LULES

MARE. El pròxim dilluns dia 10, ales 10 hores, l’Aula Magna de laFacultat de Medicina acollirà elseminari Ciència, Política i Dret:

Drets Humans i Biotecnologies,que sotmetrà a examen qüestionscom ara el debat sobre les cèl·lulesmare i la utilització d’embrionscongelats, la clonació, la seleccióo elecció de sexe i el criteri de con-sentiment informat. Ho farà através de la participació d’estu-diosos de diferents especialitatsjurídiques, mèdiques i de la bio-logia, però també professionalsdel dret i experts de comissionsnacionals de reproducció assistidai d’ètica.

Les taules redones de què consta

el curs, que se celebrarà al llarg detres dies, significaran un punt detrobada entre els qui desenvolu-pen els avançaments en l’àmbit del’enginyeria genètica i els qui trac-ten d’oferir una resposta jurídica,un marc normatiu per a tractar deregular noves situacions. El semi-nari pretén, a més, replantejar elvell debat sobre les relacions entreel científic i el polític; una dis-cussió que, en l’actualitat, semblaenvoltar-se de certa actitud de“tutela ètica” sobre la investiga-

ció i la seua regulació normativa,que amaga, segons els responsa-bles del seminari, “una visió res-trictiva i pseudoconfessional”.

Amb aquesta iniciativa, orga-nitzada per un comité que encap-çala el professor Javier de Lucas,la Universitat vol contribuir al fetque els estudiants, en particularels dels campus de ciènciessocials, puguen apropar-se a unaanàlisi, assequible i rigorosa, sobreels aspectes més controvertits deles aplicacions de la biotecnolo-gia. Cal dir que, tot i ser d’accéslliure, els estudiants podran obtin-dre la certificació de reconeixe-ment de crèdits de lliure elecció,a través de la inscripció prèvia alcurs.

EXPOSICIÓ AL VESTÍBUL. Els

embrions i la medicina del segle

XXI és el títol de l’exposició que,coincidint amb el seminari, s’o-

brirà el mateix dilluns al vestíbulde la Facultat de Medicina. L’ex-posició sorgeix amb l’objectiu defomentar la participació del públicen un debat social informat sobrel’ús d’embrions com a font decèl·lules mare. La mostra abastaels aspectes ètics i científics queenvolten aquesta temàtica i posaa l’abast del públic no especialit-zat l’estat actual de la recerca, elsdarrers avançaments i les diferentsteràpies susceptibles de desenvo-lupar fent ús de les cèl·lules mare.La Setmana de la Ciència estàorganitzada per la Càtedra deDivulgació de la Ciència (Univer-sitat de València-Fundació CañadaBlanch), amb la col·laboració delCSIC, el Ministeri de Ciència iTecnologia, l’Ajuntament deValència, el Museu de CiènciesNaturals, el Museu Príncep Felip,la Universitat de Barcelona i laCAM.

6 NOVEMBRE 20039 NÚM. 186

Cinquena Setmana de la Ciència i la TecnologiaDIVULGACIÓ DE LA CIÈNCIA CITA CIENTÍFICA

REDACCIÓ

Demà divendres, a les 19:30hores, al Museu Príncep Felip,tindrà lloc la primera connexióremota, via Internet, amb eltelescopi TROBAR que laUniversitat té a Aras de losOlmos, amb la finalitat d’ob-servar els objectes del cel pro-fund. Són les Trobades Astro-nòmiques, que seran precedidesde la conferència L’univers pro-

fund en directe, a càrrec deldirector de l’ObservatoriAstronòmic de la Universitat,Vicent Martínez.

Amb aquesta proposta s’ini-cia un cap de setmana que con-tinuarà al Museu Municipal deCiències Naturals, al Jardí deVivers, amb la projecció ininter-rompuda dels tres documentalscientífics produïts per laUniversitat de València: Els

cetacis del Mediterrani, de JoséAntonio Raga i Baptista Miquel,que naix d’un projecte d’inves-tigació dirigit per la Universitata comanda del Ministeri deMedi Ambient, destinat a iden-tificar les àrees d’interés per ala conservació dels cetacis alMediterrani. Menú de gens, deDaniel Ramon i MiquelFrancés, que dóna a conéixer lesaplicacions de l’enginyeriagenètica en l’alimentació. Elsaliments transgènics i els seusriscos centren aquest documen-tal de 16 minuts de duració. Iper últim, El món de les partí-

cules, realitzat des de l’IFIC, ladarrera producció audiovisualcientífica de la Universitat.

D’altra banda, diumenge a les12 hores i en el mateix marc,Jorge Velasco (IFIC) presentaràel llibre de José A. PascualRevolucions en les ciències

naturals.

REDACCIÓ

El Col·legi Major Rector Pesetinaugura el proper dimarts, dia 11de novembre, a les 20 hores, l’ex-posició Cuba, los años revolucio-

narios. La mostra presenta unaselecció del treball de LiborioNoval, Osvaldo Sales i RobertoSales, tres fotògrafs cubans quevan retratar els anys –tan agitatscom plens d’esperança i entu-siame– de la lluita contra la dic-tadura de Fulgencio Batista, del

triomf i dels inicis de la Revolució.Junt amb ells, va haver-hi molts

altres fotògrafs com ara RaúlCorrals, Alberto Díaz (Korda),María Eugenia Haya i MarioGarcía Joya (Mayito), qui recent-ment ha manifestat el seu desacordamb la política de Fidel Castro.

Els anys de Sierra Maestra i dela Revolució van extremar el valordocumental de la fotografia i vanassenyalar la consolidació del foto-periodisme a Cuba. Moltes d’a-questes imatges –en les quals és

freqüent el to èpic o heroic– es vanpublicar en la naixent premsarevolucionària; en revistes comara Hoy, Cuba i Revolución, o endiaris com Granma.

Astronomia idocumentalsper a un capde setmanadiferent

Biotecnologia i Drets Humansen la Setmana de la Ciència

Cuba, anys revolucionaris, al Peset

Una imatge d’arxiu d’un laboratori de la Universitat de València. FOTO: M. LORENZO

Fotografia d’Alberto Díaz (Korda)

Els estudiantspodran obtindre lacertificació de reconeixement decrèdits de lliureelecció, a través dela inscripció prèviaal curs

TÀPIES. CERTESES SENTIDES

Dies: Del 24 d’octubre a l’11 degener.Lloc: Sala Estudi General. C/de laNau 2.Horari: De dimarts a dissabte, de 10a 13:30 hores i de 16 a 20 hores.Diumenge, de 10 a 14 hores.

HOMENATGE A TÀPIES

Dies: Fins el 23 de novembre.Lloc: Sala Thesaurus. C/la Nau 2.

SERGIO SARRI.MAQUINÀRIA SURREAL

Dies: Fins a febrer de 2004.Lloc: Sala Martínez Guerricabeita. LaNau.

KOSOVA, UNA MIRADA AL COR DELS BALCANS

Dies: Fins el 7 de novembre.Horari: De 8 a 21 hores.Lloc: Vestíbul de la Facultat deFarmàcia al Campus de Burjassot.

GENS I ALIMENTACIÓ

Dies: Fins a febrer de 2004.Lloc: Sala d’Exposicions del JardíBotànic de la Universitat. C/Quart 80.

EN RACHA

Per Chapao. Inspirada en textosd’Edward Bond.Dia: 6 de novembre.Hora: 19 hores.Lloc: Sala Palmireno. Facultat deGeografia i Història. Gratuït.

NEIXEN DÉUS

D’Arnau Vilardebó. Interpretat perArnau Vilardebó.Dies: 13 i 14 de novembre.Hora: 19 hores.Lloc: Sala Palmireno de la Facultat deGeografia i Història. Gratuït.

ESCENA OBERTA

Peces de teatre breu.Dia: Dilluns 17 de novembre.Hora: 19 hores.Lloc: Sala Palmireno. Facultat deGeografia i Història. Gratuït.

CONTRAPÚBLICOS

A càrrec de Jorge Ribalta, directord’activitats culturals del Museu d’ArtContemporani de Barcelona.Dia: Dijous 6 de novembre.Hora: 17 hores.Lloc: Saló de Graus de la Facultat de Filologia.Organitza: Cercle Literari i de TeoriaCrítica de la Facultat de Filologia.

HOMENATGE A MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN

Conferències Manuel VázquezMontalbán, periodista i comunicòlegd’excepció, a càrrec de Josep LluísGómez Mompart, i Narrativa de la

memòria i el compromís, a càrrec deGeorges Tyras (Universitat deGrenoble, traductor al francés deVázquez Montalbán, autor del llibreGeometría de la memoria.Conversaciones con Manuel VázquezMontalbán). Modera Rosa Solbes.Presenta Rafael Gil.Dia: Dimarts 11 de novembre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna. C/la Nau.Organitza: Fòrum de Debats.

RESULTAT DELS VINT ANYS DELA LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT EN ELS MITJANS DECOMUNICACIÓ

Taula redona. Amb la presènciad’Ezequiel Castellano (director d’ElPunt), Juli Esteve (corresponsal deTV3 al País Valencià) i VicentFernàndez (Unió de PeriodistesValencians).Dia: Dimarts 11 de novembre.Hora: 11:30 hores.Lloc: Sala d’Actes Joan Fuster de laFacultat de Geografia i Història deValència (av/Blasco Ibáñez 28).Organitza: Plataforma per la Llengua.

EL COST HUMÀ DE LES ARMES

A càrrec d’Adriana Aloe, del’Organització Viva Rio de Brasil.Dia: Dimarts 11 de novembre.Hora: 19 hores.Lloc: La Llotgeta. Plaça del Mercat, 4.Organitza: Intermón.

DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA:L’EXPERIÈNCIA D’ALBACETE

A càrrec de Manuel Pérez Castell,alcalde d’Albacete.Dia: Dimecres 12 de novembre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna. C/la Nau 2.Entrada lliure.Organitza: Fòrum de Debats.

LA PODA DELS NOSTRES ARBRES

Dins del cicle Les conferències del JardíBotànic, a càrrec de Benito Cortarelo.Dia: Dimecres 12 de novembre.Hora: 19:30 hores.Lloc: Jardí Botànic. Entrada lliure.

ÒPERA ‘LE REVENANT’

A càrrec de l’Orquestra Filharmònicade la Universitat de València i l’OrfeóUniversitari de València.Dia: Dijous 6 de novembre.Hora: 20:15 hores.Lloc: Palau de la Música de València.Entrada gratuïta amb invitació, quees podrà aconseguir una hora abansdel començament en les taquilles delPalau.

QUARTET DE CORDA L’ÀMFORA

Interpreta obres de Turian, Arriaga,Britten.Dia: Dissabte 8 de novembre.Hora: 19 hores.Lloc: Auditori Joan Plaça del JardíBotànic. Entrada lliure.Organitza: Aula de Música.

QUARTET DE CLARINETS ‘VERT’

Interpretaran obres de P. Harvey,Vivaldi, Mozart, Rimsky, Favoreel, etc.Dia: Dijous 13 de novembre.

Hora: 12 hores.Lloc: Saló d’Actes del Campus deBurjassot.Organitza: Aula de Música.

ENSEMBLE IMPROMPTU

VII Edició Mostra 2003. Aula AltresMúsiques. Entrada lliure.Dia: Divendres 14 de novembreHora: 20 hores.Lloc: Club Diario Levante.

BOWLING FOR COLUMBINE

De Michael Moore. EUA, 2002.Presentada per Antonio SantosOrtega, professor del Departament deSociologia i Antropologia Social. CicleAltres Mirades.Dia: Dijous 6 de novembre.Hora: 17:30 hores.Lloc: Sala d’Actes de la Biblioteca deCiències Socials Gregori Maians.Campus dels Tarongers.Organitza: Facultat de CiènciesSocials. Entrada gratuïta.

EL CREPUSCLE DELS DÉUS (SUNSET BOULEVARD)

De Billy Wilder. EUA, 1950. 110 min.Cicle Cinema dins del cinema.Dia: Dijous 6 de novembre.Hora: 18 hores.Lloc: Auditori Montaner. Col·legiMajor Lluís Vives.Coorganitza: Associació CinefòrumComunicació Audiovisual.

FELLINI 8 I MIG (OTTO E MEZZO)

De Federico Fellini. Itàlia, 1963. 138min. Cicle Cinema dins del cinema.Dies: 12 i 13 de novembre.Hora: 18 hores.Lloc: Auditori Montaner. Col·legiMajor Lluís Vives.Coorganitza: Associació CinefòrumComunicació Audiovisual.

AULA DE POESIA

A càrrec de Vicent Alonso, professor ala Universitat i poeta, amb lapresència de reconeguts poetes delpanorama literari valencià.Dia: Dijous 13 de novembreHora: 18 hores.Lloc: Sala d’Actes Joan Fuster de laFacultat de Geografia i Història(av/Blasco Ibáñez 28).Organitza: Plataforma per la Llengua.

PREMI LITERARI DE TEMÀTICA ERÒTICA

Convoca: AdR de la Facultat deFilologia.Participants: Tots els estudiants deprimer, segon i tercer cicle de laUniversitat de València.Termini de presentació de les obres:18 de novembre.Lloc: AdR de la Facultat de Filologia(av/Blasco Ibáñez 32. CP: 46010).Modalitats: Microrelats i aforismes.Extensió: Microrelats: màxim unaplana. Aforismes: màxim 40 paraules.Cos de lletra 12 en Times NewRoman.Guardons: 300 euros per a cadamodalitat.Llengua: En valencià.

DIVERSOS

CINEMA

MÚSICA

CONFERÈNCIES

TEATRE

EXPOSICIONS

10 Agenda6 NOVEMBRE 200310 NÚM. 186 Agenda

Concert de cordaa FilosofiaDins de les activitats organitzades pelDeganat de la Facultat de Filosofia il’Institut de Creativitat i InnovacionsEducatives amb el títol genèric Els

Divendres Musicals de Filosofia, s’ha progra-mat el concert del Trio Scordatura. Seràdemà dia 7 de novembre a les 12:45hores a l’Aula Magna de la Facultat deFilosofia. Interpreteran obres de Piazzola,Debussy i Smetana.Aquest grup està format per Noelia Fer-rando Arbona (violí), María Ángeles Toboso(violoncel) i Sandra Casanova (piano). Elgrup es va formar l’any 1999 i es dedica aaprofundir en el repertori cambrístic a fide difondre la música de cambra. El seurepertori abasta pràcticament tots elsperíodes d’aquesta música, especialmentel Clàssic i el Romàntic. En l’actualitatcompaginen la seua activitat cambrísticaamb una intensa tasca pedagògica alConservatori Pofessional de Música Tomásde Torrejón i Velasco, d’Albacete.

Cinema sobrediscapacitatsCocemfe València, Federació d’Associacionsde Discapacitats Físics de la Província deValència, realitzarà la quarta edició del seuCicle de Cinema i Discapacitat, Discapacine2003, que tindrà lloc a l’Aula Magna de laFacultat de Filosofia i Ciències de l’Educacióde València tots els dijous de novembre, ales 18:30 hores. El cicle es compondrà dequatre films, amb entrada gratuïta per a totel públic.La primera pel·lícula que es projectarà, huidijous, serà Mi pie izquierdo, de JimSheridan, un film irlandés oscaritzat quetracta de la vida d’un escriptor amb paràlisicerebral que demostrà un gran talent artís-tic convertint-se en pintor, utilitzant l’únicapart del seu cos amb mobilitat, el peuesquerre. El dijous dia 13 es passaràFiladelfia, de Jonathan Demme, en la qual estracta la problemàtica que troben les perso-nes amb discapacitat, aquesta vegada unmalalt de la sida, per aconseguir integrar-seen el mercat de treball. El dia 20 es projec-tarà El aceite de la vida, de George Miller, queparla de la investigació de malalties rares ide l’entusiasme necessari per assolir resul-tats en aquest complicat camp científic.Finalment, el dia 27 com a cloenda del ciclees projectarà El cochecito, de Marco Ferreri,que narra el desig d’un vell sense discapaci-tat de portar un vehicle per a minusvàlidsper a recórrer la ciutat amb els seus amicsdiscapacitats.Les quatre pel·lícules aniran acompanyadesde taules redones. Aquestes versaran sobre:L’art i la discapacitat, La integració laboral deles persones amb discapacitat, La investigacióper a la curació de malalties rares i Lescèl·lules mare i el tractament de la discapacitaten la història del cinema. La primera taularedona comptarà amb Dolors Vàzquez, unapintora amb discapacitat que contarà laseua experiència com a artista, també hiparticiparà la doctora en Belles ArtsNatividad Navalón Blesa, que ha organitzatun taller pràctic d’escultura dirigit a perso-nes amb discapacitat.

ITESC PROPOSTES

11

MARISOL HOYOS

Nascut a Torí, el 1938, Sarriva començar la seua trajectòriaartística en els anys seixanta, apartir d’una sèrie de viatgesper Europa i els Estats Units.La relació entre l’home i lamàquina ha omplit des desempre la seua obra. Home delseu temps, ha volgut expressara través de la pintura les difi-cultats i contradiccions a quès’enfronta la humanitat en elmón contemporani. La seuacreació s’ha desenvolupat enaltres formes artístiques a ban-da de la pintura, com ara lail·lustració gràfica i el còmic.La seua pintura mostra aixíimatges humanes, agarrades itorturades per les màquines.Tal com assenyala PilarPedraza, professora deGeografia i Història, “Sarri hacreat una mescla d’estils per auna nova representació bio-mecànica del cos: un ciborg ohome màquina capaç d’expan-dir-se per mitjà de pròtesis, deser regenerat tecnològicamenti d’estar unit a altres formantxàrcies més poderoses que elsantics individus. La immortali-tat és teòricament possible”.

La mostra recull vint pecesde gran format que ofereixenun recorregut per la producciópictòrica de Sergio Sarri desdel anys setanta fins l’actuali-tat. Així mateix, aquesta expo-sició es complementarà ambdiverses activitats didàctiquesadreçades a xiquets de 6 a 14anys. La proposta tractarà d’a-nalitzar el nostre ús i abús deles màquines, així com tambéla presència tecnològica en lanostra vida quotidiana, fent es-pecial referència a la de-pendència de la televisió, del’ordinador, del telèfon mòbil,

de la Game-boy, la Play-sta-

tion…–Hi ha una preocupació en

la seua obra per la visió

opressora de la dona que la

societat ha imposat.

–És un dels temes, encaraque no el principal. La dona ésun símbol de la humanitat, encontraposició a la màquina i atot allò que és artificial. La do-na, per tant, és bàsicament elsímbol humà de les obres.

–A quins altres temes fan

referència les obres recollides

en aquesta mostra?

–Sempre, el tema generaldel meu treball és la relacióentre l’home i la màquina o,per a expressar-ho millor, l’ho-me i allò artificial, compresatambé la màquina tecnològica:

Internet, el vídeo, tota la mà-quina elèctrica que es troba araal voltant de nosaltres.

–Com concep vosté aquesta

relació entre la màquina i

l’home?

–És una situació de friccióconstant que de vegades és po-sitiva i d’altres no. En aquestsmoments és molt negativa per-què les màquines ara maten,són eines infernals. A finalsdel segle XIX, abans de totesles catàstrofes bèl·liques, vahaver-hi un moment de possi-bilitat, d’esdevindre’s una sim-biosi prolífica i positiva, peròtambé en aquesta ocasió l’ho-me no va aconseguir aprofitaraquell moment màgic i va anarcap a pitjor.

–Així, és una visió pessimis-

ta, aquesta relació entre la

màquina i l’home, allò que

vol transmetre?

–No, perquè sempre espereque la màquina i l’home pu-guen viure junts i en harmonia,sols que la realitat en aquestsmoments és una altra, no ésqüestió de pessimisme.

–Sempre hi ha una referèn-

cia en les seues creacions al

context cinematogràfic, al cò-

mic...

–Perquè és un amor visceralde sempre, sóc un cinèfil desde la infantesa i em vaig om-plir com molts altres de cine-ma. Naturalment, pense que elcinema és la més gran expres-sió simbòlica de tots els se-gles, de la nostra societat, delsúltims cent anys, i la visió méspopular. I jo faig tanta referèn-ca al cinema perquè també lli-

gue molt les meues obres a lescoses populars, als còmics, lesrevistes, les fotografies... Totallò que ens envolta em ser-veix per a les meues realitza-cions. La meua pintura ha estatsempre l’espill del món queveig al meu voltant perquè maino he aconseguit abstraure-me’n.

–Quins són els seus refe-

rents cinematogràfics més im-

portants?

–Cadascú té alguns referentsmolt precisos del cine, una es-cena, una cara simbòlica. Jo entinc a King Kong, a MarleneDietrich i a Metropolis. KingKong és una força inhumana,que es troba per damunt de larealitat. També he fet referèn-cia en les meues obres a la vi-sió simbòlica de Buñuel...

–I apareix en la seua obra

una fusió del món quotidià i

del somni surreal?

–La idea és aquesta de lamaquinària surreal, la que estroba per damunt de la realitat.La presentació que jo he fet dela realitat no és una realitatque vivim tots els dies, és unarealitat pensada i imaginada enel cap.

La immortalitat possible

6 NOVEMBRE 200311 NÚM. 186

Sergio Sarri exposa en la Nau la seua maquinària surrealENTREVISTA

El passat dijous s’i-naugurava a la SalaMartínez Guer-ricabeitia de laUniversitat deValència l’exposicióMaquinària ssurreal

de Sergio Sarri,dins de lesTrobades amb laCol·lecció que pre-tenen oferir unaanàlisi panoràmicade l’obra d’artistesque integren la do-nació MartínezGuerricabeitia.

Sergio Sarri, daltdavant d’una de lesseues obres, i al’esquerra, amb JesúsMartínezGuerricabeitia. FOTOS:MIGUEL LORENZO

“La realitat és uncollage d’imatgescontaminants. Un

acostament de retallsque ha restatbloquejat, la

memòria del qual,alhora, és incapaç de

restituir les imatges de la

realitat objectiva,perquè aquella està

en mutaciópermanent”

12 6 NOVEMBRE 200312 NÚM. 186 ÚLTIMA

GONZALO MONTIEL

na plaça de bous plena degom a gom és sempre un

efecte visual impactant. Si, a més,el públic està de festa i disfrutad’un espectacle musical, bota iballa al mateix ritme, és encaramés impressionant. Això es bàsi-cament el que va passar per quartaedició consecutiva en el Concertde Benvinguda, encara queenguany, si és possible, una micamés. Una mica més de gent i unamica més d’homogeneïtat en lamanera de ballar i de botar, la qualcosa no sempre és bona. ElConcert de Benvinguda va estar

enguany marcat per la multi-

tudinària assistència de públic,universitari i no tan universitari.El fet que les entrades s’aconse-guiren, no sols a les oficines delCADE, sinó també a través deServientrada i que s’esgotaren enmenys d’una setmana va fer queuna gran part del públic estiguerarepresentat pels adolescents, elsquals arrossega de manera sopre-nent el grup El Canto del Loco.S’hi van viure escenes de fans enestat de nerviosisme i desespera-ció, atentes a l’eixida dels seusídols musicals, la qual cosa con-trastava amb el gaudi distant quedel concert feren una altra part delpúblic.

Els grups programats a la plaçade bous s’han allunyat un pocenguany de les tradicionals apos-tes d’altres anys pel pop-rockalternatiu (Juan Perro, Dover,

Planetas o

Fangoria). La programació era enaquesta edició un poc més“comercial”, sobretot pel que faal grup principal, i això es vaveure reflectit en una festallançada pel tiró mediàtic d’ElCanto del Loco. La contrapartidai el contrast els donaren els cata-lans Dr. Calypso, amb el seu efi-caç estil ska, i el guru de la músicaelectrònica, el funky i el hip-hopCarlos Jean, que va permetre quela fi de festa fóra una mica“menys adolescent”, més maduramusicalment, encara que tambémés íntima: dels prop de deu milassistents al concert només que-daren en les grades i al rogle tauríuns dos mil per a gaudir del queva ser el darrer concert de la gira2003 del cantant gallec.

La raó de tot aquest esforç i del’organització d’un espectacle aixíés, en primer lloc, trobar un puntd’encontre entre la ciutat, els uni-versitaris i la música juvenil; ensegon lloc, es tractava de donarsuport i fer difusió de les activi-tats de la Mesa d’Entitats de

Solidaritat amb elsImmigrants i la

seua campanyacontra la reforma

de la Llei d’estran-geria. Molts universitaris, ialguns adolescents i futursuniversitaris, tingueren l’o-portunitat d’informar-se de

primera mà de la diferèn-cia que hi ha entre tin-dre i no tindre papersen la nostra ciutat.

U

El governador deValència, Oltra Moltó, vaprohibir la primera edi-

ció en setembre del 1975. Eldictador estava a punt de di-nyar-la, però les formes delpoder continuaven emmarca-des en el seu carisma de sem-pre: a garrotada seca contraels enemics del règim. Lagent, però, no es cansava il’any següent la I Escolad’Estiu del País Valencià s’i-naugurava en el vell Col·legidels Jesuïtes de Ferran elCatòlic. En el record, lainfluència de la I Escolad’Estiu celebrada a Barcelonael 1965 i la tasca de pionerscom ara Carles Salvador iEnric Soler i Godes. Des d’a-leshores, l’experiènciapedagògica, política i ideolò-gica que han significat aque-lles convocatòries no ha dei-xat d’eixamplar la mirada delsseus participants sobre elpanorama, tantes vegadesdesastrós, del món de l’ense-nyament. Han passat ja vint-i-huit anys des d’aquella pri-mera edició i ara un dels seusimpulsors acaba de publicarL’escola que volem, un repàsa la història de l’Escolad’Estiu del País València. ÉsAlbert Sansano, a més d’unamic entranyable i col·lega demil batalles lleialment com-partides, una de les personesque més ha batallat per la dig-nitat de l’ensenyament en elnostre País. Fóra injust referir-me només al seu nom i hofaig únicament en la seua con-dició d’autor del llibre. Peròla història de l’Escola d’Estiuen són moltíssims més que síque apareixen en les pàginesd’aquest testimoni, un testi-moni imprescindible per a nooblidar un temps que ens vaanar deixant alegries inoblida-bles i, en el camí, algunes deles persones que, com AnnaRos, més vam arribar a esti-mar en la nostra vida. Algú vadir que si les coses no s’es-criuen és com si no haguerenexistit. Doncs l’Escola d’Estiudel País Valencià va existir. Iqui encara en tinga algunsdubtes, o senta que se li estàafluixant la memòria, que llijael llibre d’Albert Sansano,editat per Tàndem, i sabrà queaquesta columna, a més de serlleial amb els amics, no enga-nya.

LA C

OLU

MN

A

Escolad’Estiu

Alfons Cervera

El concert final dela Setmana deBenvinguda, ambel grup El Cantodel Loco com aestrella, va resul-tar un èxit rotund.Milers de joves vangaudir d’un espec-tacle que haviaexhaurit les entra-des una setmanaabans. Un concertque tenia, a més amés, una vessantsolidària.

Divertits i solidaris

El delegat d’Estudiants,Joan Enric Úbeda, junta-ment amb el responsablede l’àrea jove deBancaixa, Antoni PalauBotella, i els membresd’El Canto del Loco, pre-sentaren en una roda depremsa el Concert deBenvinguda i donarencompte de l’èxit de laconvocatòria. Úbeda vadestacar l’afluència d’es-tudiants a totes les activi-tats programades i elressò social i mediàtic dela nova edició de laSetmana de Benvinguda.Antoni Palau va destacarl’esforç de Bancaixa perpatrocinar les activitatsprogramades enguany iva mostrar-se satisfet dela col·laboració que esmanté des de fa quatreedicions.També va participar en laroda de premsa AlejandroCortina, de ValenciaAcoge i en representacióde la Mesa de Solidaritatamb els Immigrants.Cortina va denunciar quela reforma de la Llei d’es-trangeria del PP preténreduir els drets fonamen-tals d’una bona part delsimmigrants, i va convocara la manifestació quetindrà lloc el dia 9 a les11 hores a la plaça desant Agustí.

Drets delsimmigrants

FOTOS: MIGUEL LORENZO