DIARI CATALÀ DB

Avisos, Noticies y Anunci»

P R E D 8 D E S U S O R I P O I Ó

SorpolfinQ(Kdlclú vespre » pla*, mai 5reil0lld}KdlctónjuU..l > i»P«n>a . . . «••Opias.tniík Oniopoílal • > > ' •au·* de «O número*. - soodaumi EaBza de

«•dBOold y Admlnl

O ü m í U e i l e n , 10 tiis, ekireai (raui· i'B LA RAMBLA)

IMPREMPTAl S · o a d e U o r · . 10 bla, I «I —

T»li/om 1S4 Anunci*, «viuaiet. comnnloata 7 1 »

eloro» • pren» eoroocional·. PW B •diuiú dal vespre s'admeten eeqaeMi niortaortee fi tu • les su de !• taïiML

Sr l'edinó del meu. Oae • !« tne m mstinaiU.

X X I n ú m . 4 , 3 2 7 B a r c e l o n a : D i j o u s 8 d e j u n y d e 1 9 1 1 E d i c i ó d e l V h S P K E

SANT D E L D I A : Sants Ouilletn, « r q u e b i s c e y coof; Uaximià y SoTarl, bUbes y coaf*. EBBI de demAi SU. itlmor PeUclu. Rermana y ture. — QaaraniB Horea: A lu lylesiH parrú(|ulnl dft Ntra. Sra. do la UercA y SU Mi iii,-. Ar-

«••tsttl, — HO re* d'axpoalcid. De IM Rla dol mati a 2/4 de vull del vehpn.·.-D·mà: A la asielxa Iglesla. — r o n d* Marta: Nira. Sra. da la Con'-eix lo. ï p , Kranc, - ;i n ;i >,iaiu. o e In Fnsenjanca (Ensanxe), oa sa Itilesla il'n·nnxeK priTileRUda. — Demài Iiiinlgedel purl ·ltn O r il« Mn'ia. a 2.1» Jual — Mlaaa d'avny: ociava de PentccoifAí; color vermell. — L a dedamA: ucava de Penlecoit^í. ..olor vermell. — Adoraeie Dosiurna: m apte, dia 111. Torn de Bant Joaepb OHol.

O b s e r v a t o r i M e t e o r o l ó g i e h d o l a U n i v e r s i t a t . - D l r e e t o n E . A l e o b é — 7 d e J u n y BOR Efl n'ultSRRVACIU: 0 motí v <• iMpla.—Rarúmi·lre a ú' • > al nivell del m«'- }*"Mi Temiia^luns tlixlma SB'Haal; Irdomt.r'-

Minima, n o omhra; IffO red.—Temperatura a l'omiira: S ••<. •a·O.—Pluja B las 21 bures: «••').—AIKUB evaponri» en mill metres: 4M8.—Qraua d'hnmtUk M. n.—Direccióísl venL E.—Velocitat del venh J« k.-Kslat del cel: ««r».—Hilvol». ClaMe- •'. •> —Gantli·l: Otfcou

Sortida del Sols 4M1.—Posta: TJ^.—sortida de la Uona; 3 19 larda.—Postai l« l mati.

vlada de don Llorens Roura y Vivas HA MORT

havent rebat els Santa Sagramenta 7 la Benedicció Apoatòlloa (*. O. • )

Els teus aíligits fiUs Llorenç. I.-roni. M . J. Cctiiut, Ejuilia, Franciscà, Xa-y ' - r religiosa de Maria Immaculada (auseni), ítlls polkicns Lcandre AiWrcvla y Eduart de Domènech, filles poètiques Elnriqueta R»*.. h y Maria Ferrer, nets, germanes .j·-:..·seni y ausent), gcxmans poütichs. ncòots, cosins y demés part-nis. participen als amiois y coneguts tan irreparable pèrdua y els supliquen Ja tin guin present en llurs oracions y se serveixin assistir a |a casa mortuoris, ca­rrer oe Corts, 614, principal, demà. divendres, d ía 9, a dos quarts de deu, pena aaumpanyar d cadavre a la iglesia parroquial y d'ai li a sa darrera es tada, Cemenuri del Sudbest. _ m

N o ' s o o n v l d s p a r t l o u l a r m e n t .

Calors, Cupons, Giros, Comptes Corrents, Cambi de Monedes * * - R A M B L A C A N A L E T E S . 2 )

P E U G E O T prinieraiDarcaíai mon

Lleugeres solides y elegants

Complet astortil " l i tols els moi«l$

R o p r o s e n t a n t a e x c l u s i u s :

F . S . A B A D A L Y C . 4 - A r a g ó , 2 3 9 a l 2 4 5

C A O I T \ I I C T A Interessaria en negoci prenent part activa. Diriglrae r I I / \ L . I ^ I r t aB. C. «Los Tlroleee»». Rambla del Centro, núm. 1.

Q r a n s

A t a g f a t z e m s E l S i g · l o A c t u a l m e n t E X P O S I C I Ó

y venda de

M O B L E S V A R T I C L E S P E R A T A U L A Y R E G A L

= = = N U M E R O S E S O C A S I O N S

en Vaixelles - Serveys de cristall - Jochs de cafè - Centres Bateria de cuina - Ceràmica - Mobles - Làmpares - Flors Articles de pell - Blsuterfa - Joyería - Rellotgeria - Qua­dres - Figures - Escribanies - Capses de paper, etc, etc

Oran assortit en ESTAMPES y RECORDATORIS pera

P R I M E R A C O M U N I Ó

Secció de

Queviures (PUnta baixa)

C e r v e s a P E T R Y E n a m p o l l e s de 72 c e n t i l l t r e s E m b o t e l l a t e s p e c i a l p e r a E L S I G L O

Fosca: L'ampolla Pies, m La iotzena Ptes 3l60 sens i t t I M * " IM). La " u 4'20 " "

r i i n i í i f o r - ï í ? • Bxlgtu. al tenir que pioUr VOIUM cases, la pi niu r t recla-^ y y i C t d r l a a ble y Inaltsrsbla R O C K E N I T . —Informes: Uallorca, 266.

A pesar de la gran puja dels Alcohols, conUoúa venentse el

^ J_^4 MtM.G&'M-à M A R C A l ^ P ^ l · ^ B ^ i ^ P ^ S . iure y 0*55 p t e s . mllg litre.—Rsigolxis sempre les ampolles preclnudes ' ^ K ^ ' M ^ i -^r TlWLflT ^ M Dolors articulars cronlctia se cureu répidameiit per

• • G a i . m n ^ S . UQ procediment nou. Oe 3 a i . O s r r e r P e l a y o , « O

Companyia V i n í c o l a del Norl d 'Espanya B I L B A O - H A R O

Immillorables Rlojas, ClsreU. Bleneh» y Rscumosos. Demanis en lots els Holsli . ResUuranls y Colmados — Dipòsit:

Ample, 21, BARCELONA - Telèfon 1885

* U r i n à r i e s . Aparells pera veure la bufets, uretra y rentar als ro­nyons. l»e 12 s 3 y deCs 9. — J O V E L · L A N O S , 9.

^ • Ï Ï nalu" ' l . alcslina gaseoss. Bicelent pers la taula. Dels mananlials de la Societat n ' V ^ o h y C a t a l é n » . Superior y més econòmica que totaa sos similars,

^ a n , , e ' n a n l a p o r to t a r r e u e n a m p o l l e s r m l t j e s a m p o l l e s ' ^ ^ " ' s t p a o l d : R a m b l a d e i e s K i o r s . 18 . e n c r e a s o l - B a r o e l o n a .

^ É N Y O R E S ^••'oV*^1"**8 en tou ets models y som-^ " « • é a . U a b , e o a n g s . en Is Casa pMl01 P ' · e u s s e n s c o m p e t e n o l s .

K do Oraoia, u . ' 91 , entrossol. l i "

c*<><«*,—Raxnbia del Centre. 0

HASTIC VEGETAL I N A L T E R A B L E

K ó r m u l a . T o b e l l n

^#r<T M a mana d'imptlit y feridas dt las planfat

Pot usarso sempre y no danya may. S' aplica ab un pinzell , en fret.

Primpcesa, 11, pral.-BARCELONA

ha mort a l'edat de 7 4 anys

havent rebut els Sants Sagraments (A. c. s . )

Eis seus afligits eoposa donya Josepha Giol. fills Joaquim y Enrich •Marti y GioJ. filla política, neta, nebots, cosins y demés parents, participen als seus anachs y coneguts aquesta dolorosa pèrdua y els hi preguen que'l tinguin present en llurs oracions y se seneixin assitir a la casa mortuòria. Milà y Fontanals (abans Corvamos). número 39, Gracia, demà, divendres, a dos quarts de quatre de la tarda, pera acompanyar el cadavre a l'iglcsia parroquial de Santa Maria de Jesús, de Gracia, y d'alH al Cementiri Nou.

No's convida particularment.

L a i e s r a l a c i i i e l a n c i c i a w l

La oaraoteriatloa da la Immoralitat en la nostra terra es la Inconeclenola. Anem perdent la nooló del bé y del mol.— La «barreja, que'a forma dintre deia eaperlta aa tradueix en iudilerenoio mnlicioan — Pervers ió qae·l Cine-rnatògrat exeroetx en ela espectadora inconacionta. — Un poble que e diver­teix «a metrea». — Immorali tat acondoroaa». — El vioi del malparlar ea electa d hnveraens atrofiat el sentit de bondat y de maldat de les paraalea qne pronunciem. — Altres exemples: ela diaris Unatrnts. — l/babillament femení — Unea lunciona de teatre hiatór lqaes. — Nota final: «Ansteri tat y Pornogratla* aon digerldea inutea y 0b é i i t per un mateix pablioh.

EJ fenòmai mes camcturístich que aj-o-reix en l'esaidi de la immoralitat en la noòLra terra es que la iirau<raliiai no té pas fronteres ontoo'ls crui.vdaii5, no està pas esjK^cialisafLa, n i noduida, ni concro-Uula a «sia minoria.

El nombre d lximos dti vida ptaverti-da o abarraganada cs rolatüvamuiu polit, però'l número du cautadans comlcioen-dents ab la parvwsió o, per nwlkkr dirh<x cinconsdents» davant do la immoralitat es enorme, es gairebé la gran imjoria. E i mal m i s tem ble no resideix pas en IXTUÍ fets escandalosos de ques paria ana y que sumbkn Iia'.·er sigut el inòviT pruuipEÜ do la camjjanya que ara s o m prín—per lo inenys la ralaoció dels pros-

Etes d d míting P r i u c i í ^ aixis ho çteurf. .Lo nifés caixii-onEablc os la

«barreja - ijuc a forimi Uim, lus .'UIUIIQÜ d<a la nostra gr««U, la qual adnv» v .di-goreix inc&Ccnen imant 1» moral y lo im­moral, sense qua's dunermiíu dintre'ls es­perits la lluita miorna dvJs dos princi­pis eternament oposats, lluita sense la qual, al meu cnitcudru, no pot haverhi oundencia moral.

La nostra eoiti ho peroeb t a , ho digereix tot. \ àquusU ai-idcsa univer­sal no es pas efoote d'una ouriositat re-finatla. sinó tot lo contrajri. Curiositat vol dir fretura de judici, ansiecail para po­sar en joch la actnitat mteloctual se­guida de la activitat ètica, vol dir actt-vrtar del Rabpnamont. En la nostra gent s'hi nota tot lo cuncrari. La ourtosuat es mecànica y. tant la intuLgencia com la Rahó, queden estàtiques y imnüvils nxaiiTcs e ü sentits fratxen. Un bon exempta n'es la poiwiaritat desdhxadis-sima que aquí ha consoguit cl cinematò-p a f (hi hà n*is cincmatògmís a Barce­lona que en oan altra ciutat d'Europa).

, Es noeisari que'l «-rvell y la ooncien-cia moral estiguin euiibotats y no funcio­nin pena no adauarse, a l oap de tres funcions seguides de cinamanbgrai. de lo proíonitamc-nt insmu al de k s pcliColes tnvariablcanent represontades a iots qls locals destinats a n'aquoix genre d es­pectacle.

Jo m'explioo que, el i>..i,i.·. Ja gent d'escassa cultura, el proletariat, els obrets, a manca nalura cosa s'higm afi­cionat a n'aqueixa «liversió mecànica y baixaraent material qun no r t ^ ^ c i o n a a sos devots altre fruimonr quo la reno­vació continua d' mai i gos. PVÍÒ, senyore, son els nitmcstrals, cs la burgitiía. l'anstocrania, es la gent que's diu culta y directora la que mes oosistíuitinool o m pJena'ls saJons dels «cines». Y aquest fet —del qual no so'n va parlar al Principal— es denunciador d'una immoralitat outec-riva molt més funesta que lo que passi co tal o qual cafè cantant. Perquè jes possible trobar excm(i>la de HMI -r deca­dència del escr i t , tk- major ensop m·nl do la moral qut ' l dc tiue s cerqui l'esp'ay «a metres», y's busqui y s'api<òcii U lon-gitut. els «Itilòmieuvs». dk-J fruimení. y no s'avalúi la calitat moral ni l'art ;stica?

No cal, crech, n-íutar la enum-ració de kes mamies que oonfnacn, ab alarmant y significativa pursiMaioa, els as ttmptïs de les pdicoíes. Y per Co tant no cal demostrar ra famació dc que la gent que acut ab constanoia a n'aques: espec­tacle y l i tributa l'honvmatge dc la po-pulantat y dol proíit eennòmirh. h i arri-Dot a perdre la noció dd bé y d d mal, té atr.rfuida o paraÜiida la facultat de judid.

Escolteu altres exemples d'aquesta llas­timosa degeneració de la ooncieïuna mo­ral. Jo he sentit parlar aquests dtes a c iutadans que, sense aparta rse ni un punt de la llur res^K-ctabtlitat y honorabili­tat, explicaven haver assistit a L-s ses­sions oci dnemetògraf clandestí Y això com la oosa més natural d'aquest mon. srnso que la l lur oqxrossió dcaiotés la més mínima desecnsió del «jo», sense que la perfecta indiferència de sa veu y sem-Dlant traís cl menor rudiment de pudor o dc tremordiment. No's .veya en ells ni'i menor indici de lluita mtorior; y jo penso que quan el rebaixa ment moral ha arribat a pendre carta dc naturalesa, tal en Pindividuu que sa forma expressi­va sigui pacifica, normal, y àdhuc can-dorosa. la concKSKW, moial està total­ment destruida.

Realment no hav-íem pas d anar tMi lluny pura treure exitmírtes do la pnrt tisis que ha invadit la oonciencia moral tic U major part de la gmt ca&ilana. i Vp-leu prova més palpable dc la munora-litat deiTuguda inconseiencia permanent, com es la nvdura tremenda del raiech y de la blasfeank»? i Còm deu ésser ju­dicat un poblo que no sab judi ïs r ell mateix sentit y ei valor dc les paraules que pranunda? ^Ouín concepte devem formar duns ciutadans que han perdut la n u o ó de bondat y de maldat de Ics twaides que ixen dc Uun» benues >' ' - :

ois quals d contrast dc la cxmcK·n.-ia se'ls ni cs anat esborrant lentament fins a tombar et» indifermria ?

A h I Dorò acpjK·-íta indifenenda i»> pas la indifwcncia de 'a neutralHíat. La « ju t t aü at, ron» l>> s ^abom, no ocis beix, y la manca de disr.ntàó antrat lí*' y A Mal. es Mlal; y et< fnte pro-V«OD que tota inronsciencta a'mcíina na-tUndnKnr a la m a l t c ú Car La malicàa es l'instint qu- brolL\ de la namra hu mana quin aqursta deixa de ser gtmr-íiaila y int íminguda per la llum de

Alcnrs exemples cavarà Els diaris üus-trat» que corren per aquOst país, norçs-situn amonisax Ics sevQa abwvicscs in

laUvve A la vvla y pnof«uaió de <nnvN dAnrs (Se ta» gvdre hontKta oauibrrat. «te retntw de Ics qua!s. baix U do-noniiitimó equivoca d'aart'BMKa, ornen cxmstantment le? coberti s dc dites pobli-cacion». Ic^ q»i»ls Denon entrada fran­ca y acc-ptació oorrmt on tofts les oa-9tK. Aquest cxvmpk' no s dona «n cap .útre pais; a to: arrou lÀ prcmp»i està bon csj>cdalisacla. A un costat els pe riòdichs d 'informació gmcral. A l'altre costat ob poriòdiohs dedicats al reclam y iommr de certes prof.tssions. i PcT qu'>. donchs aquesta, « b a r r e t » '

AousCa indiferència sol ser acomjKv nytKÍa do no menys expressiva «podo-t w . Jo estich fermament exanvemu. de que'b qu» van mutJar la cutarua de la exiíosidó no deuen t w r r rap moon vemenr en deixar el JN.USVO 'Mundo» y altres enmpanys demunt dc la tau­la dc llur fam i l a , ab tot y els retrats v La propaganda de ta* o qud hotaria de remom. sovint pera no despestar BUS-nicacMS, «decentmenr v^itüiai» l la ma­jor pari de la inisira gent so oonocinta' en matèria dc mom'i'ar ah «vestir» els cossos deixant al descober;, si molt oon-fé. la Kinisa \-ergjQíi>i>sa> dels es]>e-iMb).

A l t s exemples L'habi. anvmt fomení » Baro.·Jona-vx.·mplc úni- h « l-^ropa —<a un CM sorollós dc meonsoiencta nio-al. Rocordi t<«hom les- sahóas pa­raules que l'Eugcsu d'Ora va pmnunciir dosdel «(jtosari* l'any passat, a pro-pbaàts d'aqu.'sia matem. i.TÍdanti I aten­ció contra un greu pcr il èiich y us tè i ' h, i j a - i toUiíom tolora y ab el qual ÉHiWil (ouiviu ab santa f a'iqui fuiK·ions Dlil·lHruí·s «KCan-lal »^

Comença faeeió, però toc just comen­çada, s'atura, s'emp^resdx.

Y això pot ésser fatal pera Espanya. Problemes com d d d Marroch. s lian d'embrstir derididamait. ab un plan con­cebut y estudiat, ab un temps regulat, ab cooctenaa de lo que's fa, o s'han d "abandonar deddkiament. La interven­ció frandesa ja i ta demostrat, com deya fa dfes, que la penetració del Marroch no cs un pmbloma com semblava: però aquella ras sa no pot inquietaxse ab pun-xadetes que imdrien despertar sentmtents adormits: es un sistema exposa: y pe­rillós.

Y's veu ben dar que a Espanya hi hà una voluntat guarera, de conques­ta, que ompoay cap a Totuàn y Lara-chie y, j>»tscr. cap a Akazan^uinr, ^ o tanca E i Garb y es punt d'unió entre eis camins dc Fex. Tetuàn. Tànger, La-racho, y >•! Rifí. y una aotuadó, una ao-d ó que, tot fent veure que obeeix aq'iell criteri, d contradiu, retaniant la seva implantació.

Es un jwch exposat aquest d d senyor Canakjas que te oora a símbol enviar mil homes a Lnracbe y no deixarlos des embarcar. No se'n csxirà tan fàdlment com del cunfliote d d Senat, ab tot y haver camprat ds republicans ab d pro­jecte de substitució du oonsunv»

E l puTíblvma. per aquesta dispar iu í en­tre U d i raedó y l'aoció y ab Ics com plicackms que França pot portar hi, ca­da dia's fa mrís pcnllós pera Espanya.

Els maquiawlisnies estin molt desacre-ditars ea la política nxadema: aquesta no w l més que un camí; d oaml rucre. clar, i r e d s : una d i roqdó y una hodo agtTmaiuides.

POL.

. Les ii ics

quils se prosti ui tem·x>ralm<«M alguna p«)is<m;uiiat onunení de la a>oona <ia-tai.ma. peir devunt de l.s q u i i . p-issà T O T B A R C E L O N A , y do l-s* quils se ind gnà, això si, tothom .però en forma t u q u o no hi havi i meih d'esbravat hone comonç.i\a i i ui iki i· i ' >•-' > .UK>•'! acabava la excitació p n s à m a l produ* da I>CT l'espectade.

^ , pera acabar aquest article. <»e vol l lemosí r adó més votunanosa d Un estat do'or^issi,,, dc INCONSCIÈNCIA, do DKC-VilílíiNtriA . M O K A L . quel fet de tfu vun m a m i públioh agwt tros o qua­tre edirions del Il bre dan Pere Coro-nt ius «La vida ausVera» 'que, apart Lo religiós, cu pesitivament «autfcs-> en lo normatiu' y agori cada sr-tn^ana, opoch monys, quantioses tirades de stfmana-ne obwens y grollers, redactats p<?is annrha y nuSdits d d aaioor d'aqueLT fh-hirc?

f Còm explicar el procés mental y mo­ral clcla ilegidors y dds csnipiors |dle abdú t s ooies. si no es pnadBamanr per la manca absoluta de «prucéi», par la paralisadó alwaiuta de cervell. rahó y sentit ènoh?

R- RUCABADO.

Direcció y acció en el problema iel Marrocli l'ixcushi en l 'actUadó d'Esptinya m

cl Marroch. ^ No hi vrftxxt oòm una me­na d ' aedó de traha, de írè, en tota la actuació P Diries que no IN hà pas la n.» la M que deu havortii «mtre la vnhmtat que mana y l'orgue que executa, i Ks la por de predprtar ds ac»ntwxcmenrs lo cnie fa que aixfs s'aduir I. EA la por de ferir enforis y d'aaxnoar protestes? N ó : fixantshi's ben claí*.

<Heu r n i on aqualls liamcs esguu nats per una malaltia nirviosa, que ma ncjen catn u m massa psaxla Ics mans y els braços,, rmds a oodr l'ordre de la voluntat piY ineemipdó da la cerra*

Ï te la porta als musdes o per peresa is füs conductors d aquesta oorrcntr

Qutéqoim aixís passa en lo d d Mamid»

G L O S J R I B L N O U MONUMBNT S N L A V B L L A ROMA.

Fà vintidnch sigles que Roma no cessa de aonstruir. E>e construir edificis grans ab matèries dures y perennes.— Reflexioneu sobre això. Sentireu còm, ai cap d'un moment de reflexionar, la vos ira ànima s'aerdx, se purifica un poch d'actualissiraes vanes y misèries y tal vo!!a còm neix en ella la espurna sagra da d'una vocació d'heroisme... Si tinguè-siu la energia suficient pera rccullir aquesta espurna, no deixaria apagar y donarli per combustible tota la vostra vi da, un demà de grandesa vos arribaria de segur—Hanrfa de proposarse als noys de 12 anys temes de mediació aixís

o «la sid>l:mitat d'una nit estelada» o'ls infinits de l'astronomia, coses totes d'a-bUnidor cootejpplar; mentnes que de les humanes accions esforsftdès y persistents se'n desprèn nuravcllosament l'eslimul om l a llum y el calor, de! soL

Els infants de Roma'n rd>ràn talment, d'estímul, dc llum y de caior. perquè s'ha alsat. al rhn del Capitoii, un mo­nument colossal a Víctor Emanuel.—EJ motiu es minço, una mica pobre d'espiri tualitai, tèrbol de democratisme. l l i lià una desproporció, aquí més exagerada encara que en altres monuments me derns. entre l'home glorificat y la pom pa de la glorificació. La mesquinesa es­tètica vuitcentista se retrata enr.ira en t'odifki y sobre tot en la banaliíat de sos ornaments...—Però. darrera dc tot això. y fen' ofelkiar tot això, esclata als ulls que odguutfa la mde alguna cosa de mò»i gran aquesta perduració en els temps de Vfmpetu constructor de la ve­lla Roma; aquesta passió enorme y tos­suda en ordenar les pedres pcra'l sexvey de l'esperit; aquesta murrincenna, que cinquanta anys de burgesia nacionalista no han sabut apagar...—Notable fenò-men que deurien tenir tothora present ds qui parlen de fatalitats ètniques: ds romans son avars, Roma es magnífica. La cultura que'ls mdividuus han Tet. re­dimeix més tart dc ses taxes al menys son conjunt civil.—Jo soch persuadidis-sim de que, si'ls catalans coraensesstm fent nàixer d'entre nosaltres una Cultu ra. la nostra avarícia, tan retreta, res importaria demà; y. d'una suma d'estai

viadors menestrals, ne veurí in ei.!--, ea quatre jorns, una chitat fastuosa y mag­nànima. /

U'ensà de l'últim diumenge, els duta5 dans de Roma tenen un motiu més per* crèures ds fills Jlegfiims dds roman» antiefas: Poden ensenyar, rom a flor y signe de sanch y raça. una nova molc.-blanca y or, sota l'immutable cd qui degué enlluernar ds iWJs tendres dds Bessons quan s'aieyen pera xuclar àvid* ment la llet de la fortituí a les mame­lles de la Lloba.

X R N i n S

D e s d o M a d r i d

No rectifico pes Ja sabia'l cronista que l'inddent oco­

rregut en l'acoc de l'inauguració del Cír. ooJ de la Joiventm UiberaJ-denioaràtKa;' sobre l'haversc oblidat ds joves demòn enates de posar en la sala de llur en titat d retiax d d Rey y que vaig con­tar als lectors de LA V E U . portaria' cúa.

En efecte. Dc ju t a l'honor que nH o t o r g a n » i L a Època> uaduint la part! més substandosa d airal crònica, en ba odició d d preiHiassaC diumenge, sembla' quo en CanaJeias va cridar a capi tol ai» senyors de la Diroctiva d d Cfrod llibe­ral, v va signifií^rioB d ompromls en quo rhav-fen colocar en l'acre de l'inau-guradó de la t w c l l a sodotat denrxràf nós.

Eren dos quarts de set dc la tarda quan vaig ésser visitat, en una de los taules dea saló d'escrhoie d d Congrés, per dos respectables y ben v e s ü s se­nyors del Circol dc la Jovenrur Uibecal-democrànca y obers demòcrates:

—í Tenim el gust do saludar al redao-oor-comcsponsal dc L A V E l ' D E CA­T A L U N Y A ?

— E l gust es meu. —Veníem a donaili una explicadó sor

bre lo ocorregut en d nostre Círcol ab motiu de l'inauguració oclebrada fa p>chs dfcs.—

— \ 'ostès diràn. — A nosaltres, en efecte, ens va éssefl

ofert un retrat del Rey, que no vàreiw acerptar per traaiarso d'una «otaof^n-fta» que'ns va semblar poch artística...—*

—Perfectament... —Com siga que «La Època» d'ahnv

fundantse en u t ü crònica de vostè, a> monta'i fet en f o m n que resulta w J í compromès d nostre monarquisme, aca­bem d'enviar al director de «La Època* una carta manifestant que l'haversc tin­gut de celebrar l'inauguració do la nos­tra Societat sense pitfcr colocar cap re­trat d d Rey en d saló d'actes, va ésser degut a no havernos ontregat encara'l que tenim encarregat.

—Però... i vostès reaófiqucn queioorai do lo que jo vaig contar als lectors ds LA VEU?

—No senyor, de vostè no dkan roé» que podia haver sigut sorpresa la serva bona fé. Fassis càmxh. . .

—Es que . jo no p«ch poctifkar ni éssea rectificat en d més petit detall....

—Nó, nó, si lo mateix que varen oon-tarli a vostè ja sabem que s'ha dit g moltes altres persones...

—Nosaltres, crèguins senyar cronista, encara que radicals, no som oap perill pera la monarquia.

—No faltava rnís—vaig d i ríos. ' —Peraue a Madnd tenim constittma

un bé do Deu de Comitès, y d norstra Cfnrwl està destinar a restar molts ds> nrnts a la «Casa d d Puebio».

—Abds siga.. Y vàrem encaixaria anrstosameat, des*

pres d'haverme convençut ds dos res­pectables iodividuus d d Cfrool de la Jc* ventut Uiberaldemocràtioa, que, ab t a i y havt-ree odebnac l i n a u g u r a d ó ofkaai de l'esmentada societat tres mesos des­prés de constituïda legalment, s'havien trobat, cer culpa d'un pintor, sense un retrat d d R w en la sessió inaugural quo va presidir don Joseph Cajwk-js» y Méndez.

Ahir varen publicar alguns pcnòdioh» una carta contenint l aclaradó que m'han víen avençat ds simpàtichs individim» de la novella assodació propagadora dtf la més pum doctrina monàrquica.

L L I G A R E G I O N A L I S T A

D e m à , a l e s d e u d e l v e s p r e ,

c o n f e r e n c i a d e d o n J O A N

V E N T O S A Y C A L V E L L s o b r e

L a l l e y d e s u p r e s s i ó d e l i m p o s t de c o n s u m s

LA V E U D E CATALUNYA 8 juny de 1911

Jo no tinclt, ni v» uasfirafine al donar ]Ki notícia, d més pfetít aaskç de oom-prometre"! pervindrt pi j i t ich dels joves socis del C l i tn i de la jovenflur üibcral-pcmocrfctkfc y Cfcotrc Obrtr, domicilia» s cn la Costanilla de los Angeles.

Maiir id. 6 juay 1911. F . C.

P o l í t i q u e s

Comentari Bé') mereix el discurs d ei noeirc ajoich

t»i Pere Monfanyoia al Cenflre t a t a l i tic Sabadell.

En aquest discurs, de gran corttsania, totorò també, segons prometé, al inraar-ks é orador, d'honrada mdcpeniienctci, te ponderada la obra de catalanisme y dia nacionals me tealtsada p o ? lM>um> que kvuy ligunen com a capdevanters a la Uitra Regionalista.

Ea clar que pel carítcíer evolulsu y (tupansm de la LLga qui cerca corapa-Óbilums dideals y coincidències de JKO-oçdiínunl iinntudiat entre &fl(ü panid-arie b i hà <B aquesSi gradarïons de pacio-rali^me, com fal BOU a la Esquerra y com fitrkn tti ( M i els partÍL·s que noa tanquin en un i or «gris me dogmàticK que no «pé ra a iaia actuació pol íaca pau-latina

En aquest sentSt el nostre amich reco-pianava als nacionalistes convc isui-, que lidtallessin entre tors e's catalanistes de la IJiga y de !a Esquerra pera afermar més y més el naciooabsne dc tots els Catalans, ceniribuira aixfs a Ta tasca qac duts de la primera venen reaüsani e's Beus directors. Car, et> aouesta una de k s pnrnord als misóUMis do !a Ll iga y (ma de les que vé realisant' ab mes fe y ab major èxit; la de fer nacionalisWs Hs catalans, cometi SOM, naturalment, peJs seus partidaris.

Per aiaò l'orador no piollia dir, m va dir oom enadament consÉgna un con frare eo oatalani^ne. oue «creu que es

{leceaÉtí nacioiabsar els dos partits m i itants. ja que moltes vegades els capi­

tosts, en els petiòdicbs es r»* <n cata­là sembla que vagin desor.entais cu qües­tions catalanistes».

L a que sf va recordar ei nostre amf-h per explicar la confusió de cerüs oon-Oql·les de nacional s me ouire'! poble, fo-ten les manifestacions que mé^ d'«at tup lian sigut feteb per personal'iais «eia L·ofialis1t£s y «que venea a ser una ne g a o ó del Nacionalt#ne català que ce ÍKTT per bandera y per programa*.

L'orador, per cortesia, na especificà, l in i tan tw, çn 1 alulsió, a subratV.n l a paraula «nacionalistes» que t u polLnca militant es aplicada concreïament al es­tol esquerrà. Y seguramen: al subratllar­ia tenia nresenaos itss declaracions Ue don Josepn /Lulueta en la cemnonia de ingjrés de ia U . F.. N . R. on la Conjun­

ció Rertobbcana Sodahsta y alguns ar­ticles d'una part ddb «uteSoctuals tW-Nacionalisme Repnblicà oom don L·tatp d<e ZulueBa, ja que unes y altres, sen-Ai contradir taxat ivanxnl ds pr inapi ; de! Nacjoitalism·· Català impliqneti unn roo dopdó de la Esquerra y dc Caamnya absolutament tncompatiUc ab a q i t ^ l i .

La vila de Manlleu a ïïtassen Cinio

L'asBOtiació catalanista «Raf-1 de Ca-Banovas, dc Manüeu. ha acordat cele­brar ei diumenge, dia 11, una vetllada en rEmcmarant <i r w . è cap d'any de la mont d J mosCre gran poeta naqocvu mcasen Jasc'nto Ve^dagwer. pr«-sidfw

aue fou dels Jodis Fíor-ats de d>t poble C Manlleu. La Junta de l a s s o c a c i ó ha demanat

ocdopobitions m pcoua y en vers als tscnptors de la terra adm-radorv de u o ^ n Cinta.

Una bona iniciativa E l nostre confrare «La Publicida lï dau

lo sagüent referartse a un a w t dc la Diimtadó pnninaal qtK? s'acaba dc pen-dre pe» iniciativa dei nos'.re bon amich y company don L lu» D u r i n y Ventoiia:

< l-a Diputació dc Barcdona araba de roBlisar una bopa obra. Adquireix va­ries colecdons de les publicacions fe t '« en catoià per l'Atseopació .Wa*ne riana, altra dcí «Cancaonao SeTec.o» y sa f,uscriu pera la cdk jó catalana de la tVü-alogla dei «Ahet d t í Nibclung».

La magna emprea den Joaquim Pena no havia sgjut fins avuy sectm-iada im WjbvencKnada per ningó. Per l'impuls d'un home soi fou aixecat un monument a Catalunya al gent den Bayreuth.

Aquesta deixadesa of aai ha sigut en part reparada.

Neoeasita Catilun>a molt d'aire dt fó­ra pera enfortaae.

La obra dfSi Pena ha s:gut un gran regenerador per la nostra cultura patna.

fio la compra d unrs dotienes dfe l l l -brta perla lo necessari pera recompen­saria. Obres rom aquesta, neccssiíarien d'una forta subvtsco.s

•ar ias —Don Magi Fàbre&as. caiedràtich dc

la Uràversaat. y «4 comee de Santa Ma­ria de Pomés, marxaran avuv. dijous, en l ' exprés de Madrid, al objccic de pendre port «st La informació pública contra'l projecte dc Iley d'associacioas.

Dits senyors ponen la representació de nombroses entitats catòliques d'aquts ta chitat.

—£1 Jurat ha absolt al propagandis­ta àcrata Tomàs Herreros que era acusat d ' exckadó a la rebelió per un article putWioat en • "I terra y Libcrtad».

—Llegim ro un confrare que dcsajrte marxarà cap a laf Cor una nostre OJI mat amich y company don Joecph Ber­tran y Musnu, diputat per Vilanova.

P e r l a D i p u t a c i ó

C a t a l a n a

rer ia Mancomunftai Catalana 1 aHrm del aDiarto de Gernna» el

següent arride, que hi apareix en ca

L'acort de la Diputació provincial de Barcelona, fent la patriòtica a&rmació de la personal.taS «-Jt^t^»^ y d e c ü n a u la seva asparació a crear un ofganàsmo que la representi, el creyem, sincera­ment, pom de p-vrdda per ona tasca f e conda per la nostra trrra.

Ens dú per uu camí ben dretorer, y trepajant terra ferma, a obtenir l'or­ganisme que les aspiradons autonòmi quts de Catalunva uecessiecu pera por nr do la esfera ocis ideuHsmcs y d^sen-rotllarse en l'ordre oonsarucdu, pera fer ofcia positiva, d'eficada indiscutible.

Sempre hem cregut que la ò rgan isadó r e ç o n a l política tenia d'ésser filla de# pob! •, obra de nosaltres maoixop, nas­cuda per plelóscir solemne dels uoswcs organïmfcs populars. Es axis com, creant al nostre albir, fent que sia obra de la nostra l i u ro decisió et nou orga nbntc que enclogui 11 vida Tegftonal cata­lana, podrem tenirhi ' onljanr.a es'lmar lo rom a cosa ban nosfra. y posar hi (ot d seny pera que ns dongui els fruits que l u n d t llevar l a flors de ki> nostres reperaners y desitgs.

L'acort d*- la Diputació de Barcelona, a n'aquest ff va dirigü. Reconeix y afir­ma una vegada més la personalitat ca­talana; dcc&ra Vaspiració a un orgams m« que 11 roproscuri 1 a la Mancomuni-tat; posa a ha n w » de les Diputacions a c t u a l q u i n a subsisoexicia» respeoia, la c roadó del nou orgamsine pera funciona superiors de la vida regional quin cspsui-diiuent reclama sien ateses ab més anv plitus que fins avuy ho poden ferlio les co^oracons provincials.

Taaim la convicció de que les demés Diputacions catalanes respondran ab en­tusiasme a la haciariva de la Dipu tadó dC Barcelona; y que també com a n'a-quolla, no solament tots ets «dements que en <As dics gloriotsas de U Solida rirac proclamaren allwra la personalitat Ue Catalunya concifaniràn a errar la [Mancmmuutar ca'alana, sinó que hi por taràn també la aen», coopcracaS els par tüs diaàstichs qu<- e«/uj. ocaiiamm' un dia so volgueren oir d clamorós voler dcfi ïioatrc poble.

Per lo quo d » a Girona, retem segurs do que la noeVa Diputació f>rr>vuiciaX hi rrepondrà ab entera unammirtu, a la invt tadó de la de Barcdona. Etun-'Is ^tubii-es diputats no hi p a i r à haver di-wrgendes de c r i t u i . perquè no hi hà festemiclis dc Catalunya, perquè no h i hà lepresentanb» d'aqudl pariit p o ' i t d i ra­dical, únichs que a Barcelona, malgrat la « iqae t a autononwsa ab que s (bsfres-sen. votaren ccauia la declaració afoina-ttva dc la personatimi cataima y la Cieadó del organisme que l'ha de fer Irfe. tiva.

•Y a més . a la Diputació de Girona hi hà diputats que tinguérem i iionor de votar Joe y d enlairar los en d nóa l de fe^Te^'H'ai'ts no tres, prectament por­tant la bandera dc treballar pera km-Etít a la instauració d d organisme regio-bal. Nosaltres rewordem quel mairf <t,t dc nneacntadú dds noiircs dpuu i s firmat pds dements regionuiBles, tradk nna-leu» y conservadors, ícya aquesia her-mosa tic Ja ració, avuy de paJp«tania fle-puJklat.

« P a q u e estuocm a la nosua t«a ra. tota Hs que volem que la D i p u u n ó provin-r ia l sia més que un mecanisme tf'estèril fcxpedienteig administTaiiu; tots d s que destrem que realisi a o d ó més fecunda kn l'ordre de la bendicenaa. de ta Instrucció, dc les olircs públiques, y de la cultura, y de tantes atees {matertet itn que pot infcrvmir com a nexe entre l i s municipis y l'Estafi; tots els que cre-jT-tn que p o t / s « r un medi pera preparar ia instauració un dia o alfre^ axia* o tart, d i : n o ganisme que nuiegn ab roí* Mrtua-I tat la vida regional, bem jimta» les no»-tres forces p?ra dur a la curporactó ]IUL >-ÍIÍC .II de Girona maiidataris que slen noitaveu y rcj)resciiiadó vivent d aques-fcts comuns aspiradons caj) a una vida n>t's expansiu y de més prosperita' pera Catalunya».

I/acorr de la Dipumnó de Barr-Hona farà que Is diputa*s que tromfaren ien les passad'-s clccrions trobin una oda-l··ortició deci'&la y iinàwm en els demés >••; • ' • » ' • d e ia i-rovuir a de i ii-opa.

La nostra corporació podr;i donar y d o narií confonratar a !a hiviminó que )i fa la d d cap y casal de Catalunya.

<Y obttgrrda, oom es de creure , la oon fornrhat de totes les Diputadons cata-lanes, la nostra CatBhmys «ntrarà de píè a la resotudó d d acu probftema. Per­què la oonsrimdó de la Mancomunitat obre la etapa que'n podr im <br ennse tuveirt per La nostra terra, «n quant tes Diputacions oa i a l an» posaran les h:ce pera qoe l'Estïtf no puga negarse a au ve-aar j a c r m d ó d d organisme tiou,

r ha de ser. qoe serà la nostra arma lluita; la Mancorminietr, que donant

existència legal a ia personalraf de Ca­talunya, posarà a la nostra terra ca\ oorv dioone para dcBenrotilarse « i vinut dc la Iley de la seva pròpia vida.

L'Alcaldia Constitucional de Montblanch

Aquest Ajuntamesu, en sessió d'avniy. ha acordat per unanunitat fdki tax ca-lurosament a la Corporació que V . E . dignament presideix, pei patriotidi aoort dc recabax d e les demés oiputacicns pre-xindals de Catalunya l'estudi d'un tno-jecte dc inancomuniut de Jes mateixes pesa determinats objectius de sa com­petència, prefecte que aquesta Corpo­ració esama altaraent benefAriós als in-interessos morals y materials de Cata-luníj-a y gallarda prova d d zd, interès y altes dots dc govern de V . E. y dc aqueixa respectable Diputadó.

A l ensemps y per igual unànim acort, resolgué aquest Capítol dirigirsc a la Exana. Diputadó provincial dc Tarrar rragena en stoBca dc que's digni sicullir ab tot l'mtercs la esmaltada iniciativa y posar de sa port tots els medis precisos pera sa coraçJctn realisadó.

A l tenir l'honra de posar en condxe-mor t de V. E. ds acorts rderits, m'es grat testinKciiarli ma cest-iideradó per­sonal més disungita.

Deu guardi a V. E . malts anys. Mont­blanch 3 de juny de 1011. — L'al'jalde accidental, J. Poblet y Civi: .

Ex cm Sr President de la Diputació Provincial de Harceirru.

L'Associació Catalanista de Montblanch

Aquesta Associació vos felicita coral ment per l 'aprovadó dc la proposició ab r lonanisme que dignament presi-

ta iccix a restablir, en lo que es possible dins d d regisme actual, ia anyo* rada Generaiitai dc la nosna Pairia.

A b aquest acte'ls nostres companys be sou fets mereixedors de la gratitut més sincera dds catalans couscjeius aue'ns en\anim dc serne; y vos, honoiabie pa trici. heu fet arrelar més en ds nostres esperits d goig ab que vos adnuran lluitant ardalanvn: y ab gran scii>. ub constància y undcnda incomparables, per la nostra Catalunya.

Deu vos guardi mobs anys per bé de la terra.

Montblanch 5 juny 1911. — E i presi­dent, Joan Serrct. — E l vis-seixeiajj. Andreu l 'arriol.

Exam. Sr. D. E n r k h Prat dc ia Riba.

L'Associació Catalanista de Premià de ïïlar

Excm. Sr.: [ • I ' . Ha visi ab veritable goig l 'Associadó

Catalanista de Premià de Mar la-oort près per la Diputadó nrovindal de vostra digna ja^sidenda. rettarent a la persona Ütat de Catalunya, <pie cn coniunt la re-

Ïresenti la mancomunitat de les quatre )iputadons catalanes. Vos fem avinent uastra. sincera ft-ljci-

U d ó V vos preguem la fou «otlensiva als dena*s dipuitats que apojaren tan triïs o ndentU aroit .

Ciejem d'absoluta ndcessiut que tots els bons catalans s'apleguin cn una sola expressió, p t ra conuuerir sobre tot y abans que tot la total autonomia de nos­tra volguda Patria.

Visquca jiwlls anys pel bé dc Gata lunya. — Pnsident. 5. S*ra y FjoUm» dona. — Sccrturi , Juan Giró.

l·iemià dc Mar. 3 -6-911 .

-

(CONFi l ITENClA TELEFÓNICA) Madrid, 7, 10'40 nit.

A b extiaordniaria concorrem ia, cn la que hi figuraven Ics personajt.its més sortints dds centres catòlichs, ha con­tinuat aviy Pinformadó pública sobre'! projecte de IJey d'associacions.

Fou d primer informant el senyor MEND1ZABAL, catedràtich dc la Uni­versitat de Saragossa, d qual, després de pronunciar un calurós alegat cn de­fensa de les ordres religioses, va fer entrega a la comissió dc nombrosos plcchs. contenint més dc 5.000 firmes de catòlií-hs dc Saragossa y H u l v a . protestant contra la presentació del pro >e<ne.

Et suerd cn l'us dc ia paraula el senyor CMAVES. que encaminà !a se va diserració a donostrar que'l projec­te perjud « vi als sindicau y associacions agrícoles.

La vigent lïcy d'assoriadons. cn aquest rrspe·iíe. té un cert caràcter expansiu que ontradiu el projecte, que, a'apro varse sense reforma, faria impossible la xicla d'acpieL'es associadon?:.

A judici del orador, el senyor Cana Jejas ha oblidat les seves propagandes agràries o no ha adverth l 'akanç de la reforma que projecta pera les as­sociacions y sindicats agrlools y pera'I funcionament dc |cs caixes rurals

E! senvpr LA1ZECÜ1 cn rc-oresenu d ó de !a Joventut Catòlica dc Bar­celona, parla a continuacó, negant que'l projecte respongui a cap exigen* ia so rtal. ni a cap petició de la opinió, en­cara que aquesta fos efluivoiada. l.o «me la openjó anhela, es qoe raf-ció dol Es­tat atengui a problemes més fondos que aquest ae pretendre regular la vxla dc *es asvxiadons religioses, que ja te­nen afirmat el seu dret que's preté des­conèixer pel projecte de lley què'ns ocu­pa En cl Concordat està regulat aquest dret y cn ell y rès més Ique en eU, hi haurà que atcodres. essent úDi<amernt el Papa tiu pot Ilegislar en la matèria.

La presentació del projecte sense haver sigut traaat ab Roma. es un agravi pera S. S.. del que tol Espanya'n pro­testa.

Comboi espcoalmml l 'arlidc seçón. que es contrari — diu — a la <-ons-r tu ' ió . Imposar que l 'assodarió religio­sa liag: de tenir per lo menys 12 in-dividuus, es una limitació arbitraria que nega l a igualtat davant la lley. Sc do narà d cas que. constituïda una asso ' ladó rtdigiosa per 14 individuus, que-d redutda a 11 per mort o reparació dds restants. ;Es que allavors se tin­drà de disoídre?

E l projecte coarta la llibertrat dc la ckina. Ais menors nn sels deu negar el dret d'asqnriarse. com presenu d pro»-jecte; y es que io que's preté es perse gxnr als catòlichs.

E ! projecte ataca d dret de propéctai ab ia brueaJ y inconcebible uuposició d'obligar a les congrcgadoois rdig'oses a liqicdar ds seus bens en un piaç de sis mesos, com aixknatdx rs retró-gade reduir d drei dds extrangers. com si estrssim en teiai - barbres.

Ha acabat insistint en ses primeres afirmacions respecte a la presentació d d projecte y ha aludit al estat de nostres relacions ab Franca, en que'l «enyor Canalejas ve a pertorbar la condenua del pals. E l projecte restarà a Ics insti-triuaotis simpatia per la dreta, sense satisfer d sectarisme de les esquerres, ab lo que haurà fracassat cn sos me» 'iiuns inòvils polínchs.

A l ooncedirse després la paraula al senyor P A R E L L A D A se produdx un movimem d 'espeaació cn i auditori y en els senyors de ia comissió.

Diu que en nom de les li·itcs Diocesa­nes de Barcekoa. Urgell. Vich y Sol­sona, vé davant de la oonassió a cun» píir un dever de dutadaniu in t un ín­t im oonvaionseait de sa conciencia.

Afirma que es contrari al projccle y a sa significació; però confesa itonrada-ment que es raoiys radioal que I presen­tar pel senyor Div i l a . H i ha imis quel­com acrcpuahie, com es la exclusió que fa de la lley de reunions públiques dels actes religiosos.

Això no obstant, en d projecte hi hà rodt de dclenl; però encara que fos bó y favorjs a les ordres religioses protes­tar íem igual ment y ab idèntica aiergia, peroue cn si porta un pecat oripnal, per no haver sigui oonsuitac ab S. S, car \ioia d Concordat. Aquesta es la pri­mera excepció perentoria que presentitn».

L'Estat aprofita l'administració dels bens de la Igiesia; usa del d m de presentació dds bisbes, y després, quan se tracta de regular cl drer dds r d i -giosos. obbda que es matèria concorda taria, d'ordre brtcmanotiaj; y això no es una af i rmadó meva, sinó d'un dels qudes lliberals, el senyor Moret. oue •oda ho reconegué cn una discusió ha­guda cn aquest Congrés.

E l projecte es hipòcri ta E n s«n preàm­bul so dm «KJ'S vol ni's pot mpedir l ' a s sodadó pcra'ls alts fins del es pe rrt» y no obstant la volta de lals p re vencacns y dc tan sospitoses reglamcn· tadons qur fa sa vida inipi>sstbte, que es de lo que's tracta, segons persona tan Innmament i l gada ai autor del projecte com ei senyor Moror-, que afimuva en un p a i ó d i c b de Lisboa, que'l pro^ene es pretfondament antiderical y que tots ds lliurepensadors deurfoi apoyarlo.

Les enormitats juriditrues que aquest oonté no les demana la opinió; això es una falada, però es que cnraia que les demanés, un gmvenunt honrat no pot conslituirse en servidor d'extravius passionals, s n ó s··n itKérprete dc la jus-licia y del bé.

Cita. en apqyn d r la sevn afirmndó, dc que la opinió no està en contra, de les ordres religioses, d fet de quo'Is «cu-

oeh&u se vt-uen conixirregudíssiïns fins per blls d-- ct-ti g its andeitrieals. A Bar-oelona. un !• rtouxist.i molt s guih- ai •-ii· • la sos fills al colegi d i a i nisdtuí r d t giós.

Per la prenvira del tm^is. no dona lectura a estadisti<|u«s pr-ra demostrar que Espanya es, enoe tots els països, civilisafs. d que nanys religiosoB té.

Passa tot segui) a ram munir alguns cai-trems de la lie^- pera afirmar que es ab­surd c que's vulguui mudar ab d mateix rascr a una sodctal do ball que a una comunitat. Allò es aondental. es un f i migrat; una comunitat dc religiosos es pera sos indivtduus la seva llar, la seva vida. la seva íamdia. y serà en và que vos empenyèu que es una creació dc la Hey.

Com he fet abans, no als mous mes­tres, sinó ais vostres p.Jltirlvs he d'ai>e-lar. E l senyor Abarzuza (y en d «Diario dc SeskmcBs consta', afiniHva que l'asso-ciació religiosa no es la creació de la lley; y d senyor Ronnum Girón, cu altre solemne debat, canlicavu rom no son meres associacions r d gioses. y final­ment el senvor Morct. no una. cent ve­gades, ha dic que les dispr^idons de la uey tl'associaicions' no son aplicables a certes fornr-s y actes dc les cumunuats religioses.

E n aquest punt, d ridl<x)l s'enset^-o-re ix del projoctfc. Si arribés a prosperar se dotiana'l cas de que a l'hasta d d re­fectori, cada dia el pnea* o l'abat, bndrfa que oorannkarho al governador, y quan, jier exemple, a n'aquesta hora. sc quer dés a la casa un individuu foraster que estigués dc pas en la enmunitar, allavors se tmolaria ja d "una reunió pòblioa y oom si s tractés d'un nrtiog, d gover-nador tindria dret a enviar un deaegai.

E l projecte, o a n han dit d s bisbes ab sa autoritat y sa sabalurta cs t irànich ressucita d sectarisme paga. En mans del governador dv i l queda la vida r d i -gio«ai de la pfxwnda: per k» més irtnwn i ' -r l'incompliment de la més lleu de Ics disposicions del projecte, s'aplicaràn penes oraronianes y Mmiae sorgeix ame» naçant la disohido. com si aquest fos el fi que's nersettueix.

C i u paraidps dc don AUons Gonzàles que no sentim, a qui l'orador suposa mort.

E l president l i objecta 91c 1 ex minis­tre de la Govaiiació viu encara (y c l senyor Pardlada replica: — «Ho ode-bno; aixls tindra tcjnps d'ajrcpcntirse».

Segudx dient que la disposició tmnzi-toria es semillament infame. Jo — afe­geix — vdg ab «stranyesa que segons d i a una Uey pot anular drets Uefitunia-uirni adquirits.

iVosaJtreB, cn vostres soflames. d i èu que'l wit d'obedrenoa que presten <cis rdigiosos cs humilianf. Pera quan aneu a votar això, jo i«t.iathwé que en Bis-mark deya que era m é s hnm I nrofessar cn un partit polititíh y cedir a les impo­sicions dels seus queies.

Combat després, desde'l pum de «s ia jurkhrh. les deposicions del projecíe so­bre béns, en a s de «fcoluòó, que a l seu judici cruKitnuíMrai la m a u r e o c i ó en nostra 'Ucgisiació de les iKrys He confiscació. L o quc% referdx a les per soates «nterposadre, està segur que a podi que fixin l 'afendóTs ^UKXXIISUIW que de la coiné&ió formen part, s'apre-suraràn a rdormarla.

E l projecte es anfii-oipanyoJ. D'apro­va ree determinarà una omigradó «l'ho-niea Kibàs y d'homes morals dc que tan nooeeeitatn estem en aquesta època, ab la suliseguenr t as! .Maó defc seus esta bhrnenls t l CD-ienvanra a aleró» palwe; pdrò si la inwroRaD ne onnwna a<piev XOJ hom^ç se'n aniràrv però tomarím. no ho dubteu, re 1 arnats por la sodetat tepanyola, com lian tomat a Franca, ahiont una mstetuci-S rdigiosa qoe abans de ia en pul s l ó tenia trets casen, « \uy ne té sis.

Ha acaliat d senyor Pareliada donant lectura a unes ronciufeans en coneonan-cia ab les manif<ïíUi"aon.s eximnades.

L'orador ha rebut mcMreti del a-«en-tíment de la orcnxjrraicia y cn alguna ocasió'ls aplaudiments, que han obligai al proadent a crida- a l ordre.

Ha acabat la infomiació pública He avuy ab el discutí; d d senyor M A R Í N , en representació d d Cena-c de IMensa Sodai de Madrid, que ha dit quel pro­jecte era antiduiàsrich perquè -iunificava son agrado als revnluctnciar s. essentnna copia sarvil d d projecte de 1887. agra var pesa perseguir a les ordre» religioses.

H a exp irat com d projecoe, de ho W presentat d'aoort ab Roma, era una contradici :ó maiafcsta dds 1 iberals que sonpre ncgodarai ab d Vaticà.

Ha ooinodit ab ds demés oradors en la generalitat dds càrrec hs ifue's fan a l projecte paiaui l'attAció sobre tol , en les immorals craMeuiiendes que s'han de derivar de iarevonixl i ta t d d voí pera i orrlre social.

Acalxt dienl: En representació de la Junta Diocesana d ' A c d ó Catòlica de Barceiotia, Vich. Solsona y Urgell, pre-gtn u l a comissió que en son dirtamen se serveixi: Primer, dedarar oue na pro-ceddx adoptar cap resdudo relativa ni regisme, fundonamrm y condició ju r i ; dica de ics ordres religioses S T S C pre\ i acort del Gorv^m y la Santa Seu y que entretant les congregadoos religioses de­gudament aprovades per la Igiesia te na i la p l o u capacitat /u r id im recone­guda en d puaupraf primer del amde 38 d d Còdid i CSvJ; Segón, d imMar d d projeoie el paràgraf seçón d d artkle tercer, los frases d d vuilé que fan re­ferència a i»i registre especial d'asso dadons rdigioses d d minwieri de Gra­da y Jusòcia, el paràgraf óhim del 12. d 24 y elporagraf segón del 29; y Ter-cer. modificar la disposició odidonal del esmcaitat projecte dedamnt exceptuades de les seves dispos'eions totes les abso-irkflMW rdigioses.

generacions y cedits a un empresari j en que la sumb que abona l'empresari al Ajuntamail es 'au potíta que ni r e presema'l valor dc l'aigua que l 'Ajun tament l i cedeix.

Diuen també que l'oboriura del l'areb a Ics nhs a m ó n a r à als teatres, duls quals viuen milers de families, y què'ls tea­tres, prou recarregats ab iimbic y con­tribucions, a rn^s úrJs lloguers y enor­mes gastos dds ts:>-oCtades, IHI t indràn altre remey que t u n » pds mesos d'es­tiu.

Acabeu diem que troben equitatiu, pe­ra equilibrar la conipoïenda, «rue sols se permeti a les atraccions d d Parch funcionar dc (dia.

••• Anit ban odebraj! ds etatfresaris una

reunió, en la que han anorriat oue si no safén la seva insta nda, tancaran ds teatres, y se donaràn dc baixa cn l a contribució.

L'impost sobre'ls lloguers

Heusaquí la escala gradual que regirà en l'impost sobre'ls l l ogu t í s :

Llo^aar laiporl mensurl rneniaal del lnnxist

— T«nl psr cenl — I·IUIM . »»gef>.

26 5 1-30 30 s l'SC 35 » 115 4C s 2 45 6 270 60^. .u , . „ „ » 3 65 » 3'30 60 B 3 60 68 7 4-55 70 > 4-90 75 • 6 25 80 » 6'60 85 8 6-80 90 > 7'20 95 » 760

100 a 8 110 9 990 120 » lOSO 130 10 13 140 » 14 150 11 16'50 160 • 17'60 170 9 18 70 180 » 19-80 190 12 2280 200 . a 24 225 27 250 a 30 275 13 35-75 300 » 39 325 » 4225 350 » 45 50 375 14 62 50 400 » 56 425 « 69'50 450 a 63 475 » «6'50 480

y eo endavant 15 72 La recaudadó serà trimctstta}.

En

tl'tor .STis

K s a

N i

•err

L o d e l M a r r o c h

Confirmen nucls combati fenen n sauchnants, sobre tot peraTs moros. ( intentaren, a pit drscubert, apode se dds canons, que, per aquesta ca ds ocalsionarcn grandissims desastri

Tot jusi arribades fes tnopes. afi cedí a detenir a imtwrtants person tats, per suposar que tingueren pa opació directa en ü resistència.

S'assegura que en Moinier ha nat a! Gov ern francès l'enviu urgent 20.000 homes més. que considera cessaris.

H i hà qui creu que aquests r d o * no seran prec «sos.

Per de prornpte, ja s'han entaulat goi- a-ions y son bastantes |«s tropes meses.

Se diu que l'objecc'u del Roghi. n que Alcózar, era dirigirse a Muley I cfaan, Vo qual sembla exlrany, caraq punt sc troba a Bcnihassen y trav sa nostra zona.

Dc ser ocrta aquesta suposició, Roglii anirà a esperar als francesos.

Sassegura que l Raisu ha d·?<:idii •<:. podir el pas al Koghi. cas de que in: en- w»la tin arribar a Al·.àrar. ^ So r

L'incautació de les banaixs jx-r in- Jfcrit tei^denca francesa de Casablanca, ii» Q te pedint l a càrrega y des-àrrega de Id r mercaderies que transporten els baxcos. , , ha produït un moviment de protesta ctr j J ^ * trels comerrfants alemanys^ anglesos t ^

P embarchs sols poden ferlos fes 11anxe4L~{ ) d d Soldà, que té aquest monopoir

Iguals queixes hi hà d d seive. df ^ radiografia, acaperal p t r Jes autoritats j* *lu franceses, pera cotnanicar ab els còtuu!* j J / r y ds ane&s de k s aatennes. iT5

Les Legadons ban formulat una r i * ^ 1 testa.

(DE L ' A G E N C I A HAVAS)

E l preu del perdó Paria, 7. l l ^ S matt

De Fex, ab data I . c •nniniquen qti0 la mrballa dc Ben-DjíUli ha arribat * Fe« y ha sigut Uiemciada.

Els kabiloiys de Ondaa y Hadian» han obtingut el pcstló. Pagaràn 12,00*1 dtrros y entregaran 60 niuïes y 50 cJr valls. Els duros Lo que diu "Le Temps"

Pam, 7. 8 40 d* ferrài 'Ab el Unti de -Franca y Espanya7 » " anv.,

Marrochr. publica «Le Texnpes-- un a r i l t* JU! ^

wiuuiMinM ajcmaoys, anglesos J p -espantis, qtr. resulten perjudicats, ar sols e's francesos han logcat ventat jes! . c?*

Els francesos sc funden en quc'ls de*^

de Cbeiarda pagaràn 60 00(1 '^atrr

L'AVENÇ Y LA TRADICIÓ

D E L A P R O V E N Ç A

Un aviador als peus de Mistral lEJs reys de l'aàrc, cn ia persona del

hàbil aviador Worin, han tnlattar t n homenaige al «rPatriarca de la Provensa-».

ÍDrwmdres al mati en Morin se dingl en automòvü a Meliana, cercandu (un Viorh oprepòsir pHfra atjerríssar, y el tro­bà, sortotsament, ai Mas dc Chasu l.pro-rieiat del comte Terray, a quatre jd-lòroerres dc iMdUna. mídt aprop rlo) Mas d d Jutge. ahon'! v-a nàixer cn Mis trai eníroní dels petits Alps assoli·yat·;.

Els alcaldos de Mx·llan;! y d'KyiAxpu^, y quasi tots d s veUns dels dos peblctsi s'aplegaren al entorn del gran poota 'Mt-tral, dr madame Mxara! y de la cambrera Marieta, la fidela sen-enta del mestre. E l •empe eia ee^ltodií. no feya vent, d cd d'un blau maraveSós.

A les 4 10 de la tarda s'ovrrà'l «Bles-hota que moiiBava cn M o n x A\i-nsam ràpédarnent y a les 4'.15 aterrisaava ois peus d d «Patriarca de la ProvensB».

Saltà tai Molta d d aeraplà y's efangi cap. ahont efea en ' M e t n l , pera p r e a t » tarh un pom de flors, que expn- •samone 6'havia endut. MenUrep tan* d n «tambo hnaues» de MeUana oocaven ia tonaiU popnbu "Bèu sulèu dc ka Provenco».

nEa superb». cEs maravdlós». 1 Quina procjwó, quina segurrtaíil 1 Von don la mans més sincera febdfiadól, va e lm r i gran poeta piè d entmavJne y abrae-emm ai swadsr.

(Mentres la g e m a d ó admirava i'-auceil blandu. ai «Mas del jutge» se donà un lunch en obsequi d m M o r » , prernm-dant mitusiasteH b m h s .

E n Morin mootà altra volia al apareti s'enlairà, donà dos toms ai entoni den Mistial, feu un vol nià, quasi fins a tocar terra s'enlarrà ràpidament entrels aplaudinuiits den Mwtral y els seus paj-sanSi y laoroplà se perdé envers A v i ­nyó a Í crear l 'aeròdrom dc Curtaic, ahont «urviía.'i a les 6 30. Ktnpleà Jf> minuts, tan' a l'anada oom a la tonuJa.

( i V a g a d e t e a t r e s ?

L'empresari de teatres don Joan Mes­tres Col vet. en nom d'altres empresaris, lia presentat ai Ajuntament una iiKtan-eia punruai:san: els greus perjudicis que — segons afirmen — ocasiona a k s em­preses lautorisadó con erri i da al Satur-no Pardc.

Se foriamaua la reclamació cn que's desrrudx la lliure competència desde'l mnment en que l a corporació municipal favordx al empresari d d Satumo, ce <lintli rai trós de Kudi—sempre, fms ara, negat als soliot.uus que ho dema­naren—menties ds altres anprcsans han d'empirar grossos capitals en sodars y editids; cn que semere s'havfa negat l'obcsmra d d Parch de ni t ; en que rés tindrien que )dir ds re- birwuits si les unaccious fosdn nwaiad-s cn ^anduis particulars, però ara's trau.» de jardin-s de .la cncal: deguts al cafen de vanes

ÍPER; T E L E F . O N )

Les noticies de Laraohe Mair id . 8. 12-30 maUnaria.

Els plechs dc Lomdie, a efiao ai'idia al mati el senyor Canalcijas, ostàn ja cn poder d d Gonem. y no han degut trobar en dls ds minisOrs gaire daretat en quant "so i fdeidx a l text defs ma «eixos, perquè s'han dmgjt novammr al cósmil d'Espanya a I^nache, ordenantii qui! digui a la major brevetat possibki. s k s circunstandes qi«e varen donar Unch a l « in iu de IIOBQXS barons continiKai.oh.Tn oessat l"cra, rüi vt5ta dc la omnnOMaA que dongui pnóredir en conseqüència.

Rumor desmentit A tlarrcia hora de la tarda ha erreu lat

e rumor dc que havfan regressat a Ca-diz el ' '•n·.ilinia y d «Almifante Loboa però'l ministre d'Esta; ho ha desmentit.

Missió complorta A Tàoger lú ha fondejat d <• Terror»,

que porta pledhs peta nosttrr ministre, y cumplerta la seva missió, s'ha fet no vament a la mar cap a Cadií. De Laraohe y Mequlnez

' l 'ànger. — A lu r<^i6 de I .ara« JK- con­tin úa U rntranqoilHat per<|uc"I P a m in­tenta lai nou cop de mà.

Se diu que Muley-Zia ha cntiSilat a> rrespcndmda ab 1 Hafid pera asseg^ar d seu pervindre.

Els berebers volen impedir, d pas dds francesos.

Diuen dc Mequlnez que la gent dds voltants volia assaltar la poblaoó. essent aquesta ddensada pds seus habitants, havemhi íents per abdúcs pans, entre dls d . moro BdUadi, agent consular espanyol y un dds ministres den Muiey Zin.

Se d iu que aquest óltún fon ferit quan Ol·iiava, ai davant d d seu nucli, la reta-guandra d o i Moinier.

De Ceuta Ceuta. — Ha arribat un moro amidi

d'J ^spanya. anomenar Sidi Armet que ve a nossar ona temporada aqui ab sa filla • la que Is metges han recomanat cam biar d'aires.

S'ha v-aificaf sensfe nweeat I aprovi­sionament dc les posaons.

Re<orre la població un ttinslh ale­many, acompanyat de dos n«. .«.. Diuen que hia rooorrcgjat les momanyes de Te-tttàn, aisperdonant1 d mineral que corv-tnicn.

H a n marxat ci larby, d s tvns fpa-rtínts y amichs, molo a«u<nr> d d perdó niyot.

La coloaua <s|van>ou do Te tuàn ,un ida als moros notabks de la dutat, ha acor­dat formar una junta i>era orgaaiésar ds seiveys dlugiene y altttas dc caràcter municHwl, ques portaran aviat a la pràc tàca.

De Tetuàn Algedras.—Vtatífers arribaK de Ceu­

ta asseguren que l'ewiàn «wtà oomi>leia-ment dominat por les tropes e^ianyoles, fins d punt do que lo, paorulies del la­bor espanyol de policia que jecorren d s voitanto, se creuen ab parell'-* Jdc la gXiartiia dvü do les potidons fe.ven raiics.

i'1 oc « l en t de Larache ha fondejat el «Terrof».

Nou governador 'Madrid. 8. 10 mati.

T í n g e r . -Cortes <le Fex d d dia 3. anuncien la sortida del Metuqui. nome nai govemarior de Sexaquin. rhstricie de Marrakcslc.

E I Soldà l i ha regalat un hermós cavall negre, ricament ngensaf ab mon-tum d'or.

De Tetuàn Madrid 8. 2 tarda.

Cei4,1 — Se oanenta l'inesperada pre sencài a Tetuàn de molts rifenys del ia terjar.

Alguns moros del Haus s'han natu miisat francesos, perquè, segons diuen, no han trobat a Espanya les conside rackais que esperaven.

A b tot. afirmen que estàn disposats a esponyolisnrse si'l nostre pafo els acull.

A í a plaça d'Espanya, de Tetuin, sc ha inat|gnrat una magnifica iHuminacio moderna.

E l Bajàv encantat, ha oomprat imme diatameut, làmpares ckú mateix aistenu pera'I seu wilau.

Varies noticies Tànget . — Ultimes informacions de

Fea confirmen que la tornada dels ge neraís Moinier y Dalbier sc dau a que eren massa nombrosos nuc^a ajwi tats en M c a m í

en el que diu que a l'hora present rf "Jes s incorrecte y contrajf a l 'Art» do Alged ras parlar dc zones mnrmquines, r n «j gr-termes y sobre tot ab l'esperit ab efu* ^ sc fa h Madrid

Els espanyols — a/egdx — üdemcíM xen la seva ïona d'influencia al Murroci1 com d 'ocupaaó n a b W ; psrò ni l 'A t t l de Algedras ni ds Mxilts franeb-es nyols autorisen a I-spanya pera ocu actualment els punts quo considera nel cessaris pera ] valor e*tratégiih dels se>* presidis.

Pretén «Le T<xx|pss qno fe ocupadó 0* . \ -Larache no té res de px^isrona'. Ht y p demostren varfs ameks do p a i xhrhs €B> trin panvols. 1 1

Ab l 'ocupa^ó de l-ararhe — dm - ^ ju , íaltarà Esponja a l onctat franchasp^ ca^r nyol de 1904, oue soiamont ha previ* Í J J ^ aquesta classe d ocupi oon» pesa t·-nfl' Cj^.' ulterior y en la siirtusiuó d d tuioTTtP fte^ ment d d poder xerif ia; y vicil-dn I A<<* de Algeeiras, cjuc inu fcía piv.\ ist, in ^ I W r Q , . lúpótcsis. La repartició d« / Marroch. "3 Hn, l 'ex err l a de la vigiUnoia p * zones

Si Espanya tx-rsistcix on oonocbï-racions estratègiques «neaminadea a *C segurarlt la d o n r n a d ó d d OT*S rmp dos Estrets, França no tindrà pn^ oessitat d'evitarho p e amistosa y fcrtifl resistència: aquesta resistenda vindrà 9 altra banda; y el Gabincc de |Wadr»2

B banda d'Eju-^r

•

persisteii en araue au© Ja Ilor de les soludons axisisOdx en enl<4 bustir d poder xai f ià .

A Europa — acaba dient — que hÇ via confiat aquesta missió a Franca £ Espanya, com-spondrà aprodar quina les ducs potencies IKÍ ouncilen ab V** smo ntat y ab més d k w i a aquesta ca sohdara.

I n f o r m a c i ó

e x t r a n g e r a

tDE L A G i .X'JIA HAVAS)

P o l í t i ^ Consell al Blfsseu

i Part». 7. 810 0 * E n d Cctisdl celebrat avuy al E l i s ^

iM. FaJlierea ha firmat « 1 Desoet, d'af*^ ab l'informe d d CenseÜ d Estat, re^ t iu a la deluni tadó dc la C h a m p i i ^

E l Govern se proposa presentar projecte permetem ics redanucions vant dds tribunals quan d s nronÀ* '*^ D srodicats vitícola ae oonaidervi le^J nats en sos drets per k s ddimitacK**!

Visita aplassada 1 parts. 7. 8'25

S'ha feplassa» p^ral mes de noi*B| bre la visita d d Koy de Servia a r a f ' Mort den Rouvler

1 París, 7. 8*45 Na mort d senador y ex prçsidenl

Consell de ministres M . Rouvicr. E l dissapte, al tornar del camp, se

sentir imlal t . 1 Els metges varen diaítnastícar fl"* 1

tractava de QQugesúó pulmonar. J M . Roiuxier ha mort aquesta tan--Va

les dues. a la seva casa de Ncully Seine. A la Cambra francesa -

Parts, 7. B'17 "S A la C ambre <k D imitats ha. acaba^?

discusió general de la rdormn e.\eÚ't*j acordant, p-r 531 vots oonua 68, pa5** a la discusió per artkiec. ^

La Larobra. després de curt y v i " £ bat. "ha acordat nrusar ISntcrpciu-t»1 ^ mediata sobre la dd imi tadó d - la ^ ^ ' j j pagne. Aquesta i n t t f t H a d ó serà de'l de les anunciades sobre l 'aplicndí Uey de rotírs obrers. Congrés de la Pau „«

Parts, 7. e'50 'JJ Ctermont-Fcrrand. — E i Congre*^

la Pau ha acihai les seves tasques- •t^·; vant una moció encamiíuida a i» ^ t a d ó de les càrregues militarà. En Madero

Paris, 7, lO'ia ^ M^xich.—Ha IBntret a naquest,"*,ÍIÍ

tal en .Madero, quefo de la "^-If i í* e^ent acdl i t ab manSfeatti^ai^ " siaaint.

Ci'ha dirigit en cotho al Pala'-» • donal. ,r*

C ten ré s ha anat a vè-ttar al sax r^u· ü donava csro'ta una gran

m la que hi figuraven nordiro6^ ^ CBW-IOUS dviis y pniiViquda y m ^ m dats. Reforma municipal ^ uit

Parfe. 7, H. o a>»r Santago de X i l e — L a Ca jn to •'tïfl

dat douar prioritat a la « a s e * * , projecte de rdorma de la Itey "^^J t** en el sentit de pomotro ais o*" formar part dds ajunlaimaits. E l . ••vift„er.n.··

Bar-Sur-Aubp.—Segueas lagrtaa^ . oda. ^»KÍ

Han sigut issacka ban-le-efi les cwes oomunals ile vanes P*»ü·'

m moltes l g * * i o i i

te*

^ r

1

fe

Oeut

s ? - : L 8 juny íe «911 L A V E U D B C A T A L U N Y A

L ^ n els maraunenMs púbiicte tí* b a n PjfcnscuC pcranB raraolLs ah iracripetow :*"Wvics a los reivindicactom© dols vitt-

Ji^S'han fot maïufcsiaaiotoS en varis po-•^ lA 'e ' scnse rniadenrs d'knpprtancia, : IÍ 1 Salònica

I . Paris. 8. 12'13 ta i t ix •' vCll&nica —Ha: ^ S ^ ^ - os9ent

üiBW tit aj> cncusiasnip. l'-a crisis belga

Parfs. 8. I M Í t M i L fOruscl-es.—Sa confinni* U dimssió dd

l i ' a n inoíivar lal crisis mfcnjstcrial IcS ""cultats relarivci a la INr e^colai*.

V a r i a

^erratréitiol a Méxich v Paris, 7. 9 55 niï.

tw *xicb· — Aqucsí imt í s ' Iu sentit un twrair^mol, que ha destruït varis

"· Sí'cis, entro olis el quartet d'artilleria. ™danc sepulta's 70 soldats. . calcuia en 80 el oomibro de mbrts

^ terratrèmol de Méxich v , i París. .8. 10'.45 mart-

a ^lòxich.—Les sotragades s(siw<ru.cs han uuf« 10 ranucs.

alguns carrers s'han obert grans

^"an enfonsatf nombrosos «jificis. v5j pfinich ha estat euctraorainari. A l Jpduirsel Cerratrèmol hi havia una gr.m

ntada als canrçrs. esperant l'ambadn <|tK<£o revolucioAari Madero.

rrycs v-lctímea de< terraïròinol son 63 "frts y 70 ferits. a Lft nrajor part dels morts son soldat's n i t n i a r t c r a artilleria. I ^ a m b é figuren entro'ls morts 12 do-

danys materials sa calculen en 100 dollars.

laii-

1 Í

M seuí

n d* « d

9 -VI í* TU*

i 4

T e a t r e s

^gTELLÀ ït^í P^^Jtim dissapte, dia 10 dds co-ïf*"5, iniíugurarà U teraporajda en el ívi , r j ^ "weta ts U notable compa. j - ' / * ^Iramàtida do Mairia Guerrero y U^ran Díaz de Mcndoia, estrenantse'l .^•Ja en quatre actes y en vers, origi J do don Eduart Marquina, «En Flan-^rf_ se ha pues to d sol», obra que'sl g*esentà en la l'rincesa, de Madrid,

gran èxit per espay d'un mes y mkg.

ai

a

^ ítmps pera demd a l'Buropa central y meridional.

Üu hú" va ploure a la Corufla y al mifg-\ de Portugal,

y jV"uy el cel cs tomientós a Galícia f i ortugal. sctise que les nuvolades en-

? dni re d'Espanya. n íànta de núvob de Alacant fwis ç ^ A l l o r c a . aixís com 1* de les terres

anes properes al mar, no (enen valor ^ ^ " ^ c h per dt*onnioar on estat fran-- ^ n u teaniíostuós. eocara que caigui

« d a a h^f11* pr^Kísticava. s'ha enfonzat la vall j j^rnètrica del onent oommeaual, pre-p ^ ^ s c ima forta tempiestat sobre Jac* ^ >' una altra a la desembocadura

Uineper a l nort dol mar Negre, motoors imobencn el romps plu-

tona la Rússia, Bilcich onea-Hungría y Prussià. Aquest estat de-Persit^irà. ppcaent més aaiplaria cap

• í^i rc d'Europa. ^*nib<Ç ciointinu<iri l'estat tormantós do

insu'a ibèrica: on oi Quitàbrich tch, ponctraciW m í s cap al Me

'«ni les nuvolades. D. P U I G

H ' M I H'M il n'M n

U f 7» 5

T S i 19'JS

T U I1 OS

:<» UN

B o r s a Barcelona 3 dcjuiir.

Sessió del mati opafaelonj Qu»ai

Wt^t«rtor « de me».._ M'tS H ' U . t N . 8^.. muma.. 90' H'M

"'oi-, „*Ua"" nuí-, ... M'ÏO 99'U "SU 0 pròxim . . . . UI'T» '

P r e m i de l o r ÍK^ (Prausdacompnu

fe"-:::::::::::::: •MM ü~ •r·f» •

Sessió de la tarda B O R S A

A 40* quart* de quntra (anca G i r o s

r '"^1"- — s-Ma. » t e L - 5 , * · - - - — - - - - - - - - - «'««P.

• ' « » . « e u t e s de l E s t a t y d e l M u n i c i p i

Operacton» Diner Paper » • cUl. t, 4

. ' . . C • , • » o

Tf-vo.".:--: •»•»• M'M M

SS'IO 88'»

(C'M M l » H ' t n M'M M'T»

«Í'M H H

i i i i • i

K-sa

M

Í2'.15

M'M

• I I i %

M' at* 71 «•7» M'U

>

• t u

iot'ij 10»'

101' 7S lar.

i

M'M l». i • » 1 IOT-^ o l i g a c i o n a c o m p t a t

la^W·çtauaimaoaa. Va-• * ÍLT·1''raBona

t*o^ rr- r aiuo·.i· • I n S.* ,0"' M.*"'"

•-4- •<«•/.%«•

M N W Tí M'M

U f xkooo'., laí'as IOT»

o (« %) < • • • i * * * * - - -

• , T, ao.diMf.d r.i ic» ·di«««M(i -i)

101 50

" »i«ï-J,,í·ncl«nii .iMíi........

ti-u »7'Í9 Í1'7» n ' M «l'H 71 M

101* M ' ü \

|M 50 as* M' rr

ui -M'7i M 71 M* 75'50 • T M

IM'M

I 7S M*

^ • " - i M a . M'7» ÍJ'le ^ -O . níclon8 a m e » r,,»o '•cji·rt d-iíï r0<"M« • vi»», aa*

' · f ^ ^ u f a Z ? / * - M M ^ A r ^ ' — " í 4 ï ï 2 f COMPTAT

I .".«oor ''"""'OrO-K»» • • J «or^t, .-- " - - - - - - 1N<

8*íd«i " ' «•'•'•004

•7'71 I7'71 •4'ti »0' .3 «'11 TT?»

10» »0 H·N

107» ss'so M'M •7'80

HCM t l ' S t H* 63'.0 71' M'

7»' 1M' M'H M'H W

102'7» M'H

lOS'íi M'U M M M'H n'M

H f 5 )

B o r s a d e M a d r i d Tamc* Oficial

MWHMH d* Ui l ' l i 4 ps iMf iiMlat(0<a|>C*l.. H ' U 4 pa KM • • do M . ... _ „ „ „ H ' U «mnrtfWi 5 p« no, lOl'M BMokd·avMrK- u r amwUMitedaXatMciu.. HO*

r i •nnnliiM. A K p n M M a - - - - H M

7'»! •anSapuroi Rk t>Uta tOT

D a r r e r a h o r a Tücsnoa da lat « M

pw »« latntM ft dt mn. _ _ - .• — H ' U B o r s a de P a r i s

de la t ' U 78'4» t v u 434* ses' 10-1'58 M'n 499'

< M» IOO (audat aoaarol... ^ — . . . . , _ . . „ „ 4 pa T»O Hiicno» ., .. „ .. . . . . . . Aaalaa·Paatd'aKMapa,

»l**ni.- -—— — - - — - — - — — - -Pcnxamii&ndalwM . _ BtDd, BMM ,% _ „ _

..4.''',*·.·~:."·.·.:·,::.:i:: Baocii K»p»nyoi Rio de l« «e la . ,

Gambis de la tarda Da doa quarta d* oinoh a lea otnoh

O p t r é C I o n i u u é d » 4 % later'M (I ma.mm m U 17 U'M Ac t-C. H. li.o.· II i t M . . H' I f M'M

• aiaauu a mea... 18 N • Bancb Rap. Rio la Plata... u i ' M *

Cambia laollltata pal Banoh de Priatama j Oaaoomptaa

B o r s a de N o v a Y o r k CotUactó de l/indret:

Acolotuferro-carril atchtioa UCM » > Baitimora ju'as * » Chcaapeaka. . . . . 17'U • » PnlonPacino. . . . IM'H * _ * . Mlaottrt u n a a i . . . ao-1« » TruaidelAoar U'M

B o r s a de L o n d r e s LOndrai 8

Bi'ÜOi-H'eoo N'Hd

10 l 'M-

Goniolldaiaualèi »!/»•/, i i ' a i ' / ' V ; 71'7» BeodaJ apoaeta 4 .

• > nua» 5^,. , veneii i· laï •/.. . . Colòmbia 3»í. . , . Sant.Salradord V .

M'U 104' M SO'73 4B·!!6 i r a

Les sessions d'avuy Tanca aquest demat í : Interior 85'20

paper, Xorts 95'95 d., AlacanUs 99'20 paller. Plates 10175 d., y Cotó Movem-oro 37'40 operacons.

Da la tanca d'ahir a los cinch a n'a-quosta's miliora 0'05 d'Interior. 010 de N o m , 0'05 d'Alacants y se peorl Ç'IS dn Cotó Nomnbre .

Aquesta tarda, abans d'obnr, m'on-fccíra que a Madrid al Banch s'han feí PUOos a 507 y 506. Intieaior 85 15 y 12, Do Borsa duiprds se'ns envia: Platea 505 j - 508. Interior 85^7. 08. 11. 13 y 15.

Obra aquí l'Interior a 85*13. cau a 10, puja a 18 y tanca ab dnidr a 85'17.

París envia: ExCer;or 97'32. 97'10 V QflS. NOTK 422, 420 y 419. Alacantjs 437. 435 y 434. Andalusos 266 a 264 y 263. Platss 469 y 488.

3Vjibrc de N'orts a 9570. se cau , i 45, sa Doma a 70 y ao tanca ab papan a 95'i60.

iDTAiacants s'obro a 98'90. se cau a 75, aa torna a 90 y ào canca ab paper a 98·80.

So cotisen de tanca: Oronisai a 2005, Plates a IOl'SO. Andalusos a 57·60, Co-lomals a ee'SO. Catalanes a 975 y Co­tó Novembre a 37'55.

CMunicipts, cOmpOatl. 95'62. Rcfonno.: 93. De los deands obligacions s'opera:

Lleida a Reus 7975. 'Segovios 97'62, Almanses 98'87. Nort Osca 9875. Sant Joan 8275, Franoes 60'87. A r i zas 105, Alacants B. 102'25. Roda a Reus 5775, Almanses adherides 79'93 a 80. Oren­se 45. Electricitat del 4 97. Aigües del 3 7275. dol 4 9375, Sucreres 78·87. PreferoníS Asland 98'62 a 98'37 y Port 1908 10575.

Aockms. coiuptat. per cenr valor: Banoh Barcelona 81. y FoWrttt d'obres 118.

Franchs 8'10 a 815. Resten 815. Lliu­res 27'35 a 27,36. Rosten 27'36.

= Desdc que hem tancat Borsa. Ma­drid ii.» cont uuart onvlanf 8517. 15, 11. 13. 16. 18. I t

Plaltcs 507. 506. Franchs 8. 7'95. = A les dnch tanca el Borsí: In­

terior 85'20 d., Norts 05'60 ops.. Ala-cants 98'80 d.. Cuba 121'50 ops.. y Co­tó Nwonàbre 37'65.

De la tanca del ma t í a a'aflucsia so fà lo mateix d'InteT or, se pert CSS de Nores. 0'40 de AUcaurs y so mil'ora 0'25 de Qotíó Novomjbre.

Coneixem do Madrid: Tabacalera 330 Central Mexicà 493 y 492 y darrer de Ronda 8517.

París tanca: Ext '-i i >r 9715 Norts 419 Alacants 434. Andalusos 263 y Plates 468.

Fs 0'40 menys d'Exterior. 4 franchs menys de Norts y d'Alacants. y 5 de Andalusos y 2 de Fbwes.

La paritat ab franchs a 8 05 demos­tro qu-; estent 0'30 sobre cambis do Norts OW sobre d'Alacants, 077 sobre d Andalusos yue a Bcxrea han tancat a 57'60 y 017 sobre do Plates que ban fanevu a Borsa 101'30.

Fóra la Fnuiocsa que ve iffual, 96'25. Ics demés R-cndos baixen a Par í s : 010 les dúes Russes. 104'55 y 103'40; 015 la Turcia. 93'05, y 015 la de! Brasil, 8975. i

TanïW baixen les Miues y precisar mont totes de 2 franohs: Rio Timó 1.740. de Beers 485, Rand-mines 200 y Gold-fidds 134.

MexioJi 158. igual que ahir. Cuba 557. 4 menys. MaliVof 2,020. ab

52 franchs de pèrdua. = A París se veu que la bai.\a lia

estat ge8>oral, si bé lo ibiicfa que ha baiicat scriament. deixant apir t el M..lt-zoí. el valor de les variacion sesiup«Mi-des, ha estat l'Esflerior y els carrils nostres. A qui, com més amunt he de­mostrat, resten) poah o molt sobre cam-bï. a l contrari d'aquests darrere dies.

= Del 21 al 31 de maig l'.Vivdalús porta un A U M E N T de 13,387·23 pes­setes. ) ' _

Això redueix la disminució en Jo que va d'any en 579,44477 pessetes,

= E l cupó número 68 quo pagarà el Nort desde primer de mliol. de pessetes 19. porta una deducció per imposts do pessetes l'036, rostant! liquides peasotes 17'964.

Robley, ALCANS

Madrid al carrer cotisa 8512. Aquí, ja mnl0 desfet el a*To. 8515.

G o v e r n c i v i l N e t e j a

Una comissió de vohins del carrer de Obradors ha visitat al governador, do-manantli cpie s'intorassi pera dcsonibra-çar aquell carrer, de gent do malviure, que, sobna CoT a la nit, tramiten més de lo que caldría. movent gaiiara i»ch on armonia ab les oostums mongerades de la majoria del vehinat.

E l s a e t o r s ü n a comissió de Ta Socsetíu. d'Actors

t u visitat a l governador, pera, donaru les grades jpor les mides qu« ha près peraT rumpUrraení dol reglamcnc de po­licia d'espoctades durant la darrera tem­porada.

V i s i t e s Per assunveoB del districte lia visitat

al senyor Poiteda. ol diputat a Corts se­nyor F M B M O y ql diputat provincial se­nyor Ràfols.

D ' I g u a l a d a E l governador civil ha odebrat acm- s'-

matí una confertnoia cúetòniüa ab l a l -caUfl d'igcualanb. (A ((ttal l i l u 0¥U» fcSm q w acabava do oclabaar una re­unió ab el» obrers, peaa vauro si podi<*i solucionar el ooafljo·e. , u

L^kaWe's mpett» (jiwu^S dfS queia obrer» ck ocwníwnn

S o c i e t a t C i n e m a t o g r à f i c a Els emtwesaris de anenvüftgjraf s'han

associat pera la defensa dels intcPcesoa de U classe, y han visitat a l governa­dor, oferint y posontsa, on Cot y per bo*. «1 SOU Q09»9it.

F e s t a m a j o r E l diputat a Corts don Ròmpil Bosch

y Alsina, acomjxmyant una aormssió de Vich. ha estat al Gonrom d v i l a osoridar al senyor Pamela a la festa maror de dita ducat.

B a t u d a Durant la passada nit, lal p>l"da ha

donat u t u baTuda. dteeatmt a 15 iodi vi-duus, gent de mala vida. mtno'ls quals hi ha qualque Uioenciat de presiri y va­ris quinzenai r» .

T«n4>é han sigMt dermguK un súbdit ital à y un subjecto que ponj-iva ab tota regla doeumfontaoió francesa y documen­tació italiana.

R e u n i ó Varis dí lí gaís de pol da, ab el sou

quefe senyor Millaa. s'han remut avuy al) . I governador pera parl-u- d'assump­tes del sorvey.

E l j o c h y el i C i r c u l o A r t f s t i c o » EI governador ha donit ord e d'amo­

nestar al «Círculo Ajtísíioo» pera que satisfés la multa de 500 pessaxs que U fou imposada per jugar als prohi ­bits.

Per si no se safisfeya, el senyor Por-tela ha ordenat quo passats eís tres dies reglamentaris se passes l'assumpte | i l jutjat.

L o d e S a n t F e l i u

lAhir a la tarda la policia va praencar un registre al local de la Joventut Ra­dical do Sant Feliu, arobanr una carra­bina, tres proclames sense pou d ' ím-prempta, titulades oContescando d los clericale* do Corneli i», una pfltra fulla impresa contra l'aplcch carlista y una

Koclama manuserha ab c l d tul de RA Í explotadoE del trabajop·. Ha s:gut detingut ei conserge que es

vocal do la Junta En el Casino Sanfeliu^nse s'ha prac­

ticat també un registre, sense rori'tats.

Y T E L E F O N E M E S DE "LA VEU DE CATALUNYA"

(CONFERENCIA T E L E F Ó N I C A )

L'axportnoló de vins Madrid, 8, 12 30 matinada.

A la tarda s'ha oelobrat en la secció septima del Congrés una imponant re­unió do diputats interessata cn l i pro-ducció y «xporladó vitícola, ab els ind:-viduus do la Cambra de Còrners dn Ccoe quci's troben a Madrid, a fi d'wrordar les gestions que deuen practicar pera conseguir que d«saparei <m Is» trabes quo's posen als \-ius espauyois a sa en­trada a F ran sa.

.Dwspréi d'amplia deüberaci'V, en la qiW han près part la majoria diels con-cornents. s'ha acordat inviïtar al CQÉus-tiw d'Estat pera expoiarli els desiltjos dels oxpoatauors, quo's concreien a (XHV-seguir del Govern francès que's deter­mini La condició dols vins espanyols, pera ser considerats com espanyols; quo un cop analisat mi vi per la Duana fran­cesa, se consideri com nacaonalisat y no sigui objecte dc poreceudó y que's diat im prooódinicnt unich pera l anàlis i - ,

i . I s b l a d e r a

Varb diputats castjellans s 'ucuMa .ib gran activioat en aJ-< treballis merent^ a la reforma aranzelària refiaftva als blats y ocroals.

Incompatibilitat En vista dc que ab Li mont d d senyor

Torro Murillo, ois regidors ropuohcans do Madrid han quoiatl ca minoria, pre-sontaràn cn La sessió pròxima una m ^ tàó para quo cessi on la sova ropreaeu-tacio'l regidor senyor Aragón, per ha­ver sigut iiomonaB jutgie d'uisirucciíi de Pïodraluta (Àvila1, perquè incorreix on d cas d'tncompaübiíiiat q i » mai ca l'ar-tàclo 43 de la Úter immiap.-#.

Cooperativa S'ha forniat una socielar rooporativa

do consum que presidds l'ex-mmutre se­nyor Calbctüii.

latent d4agresiò E n c l vcstibol dt- la Ejcoia Normal do

Madrid ha volgut agradir a una profes­sora una alumna qua no Ixa rtbtinguï en eis csàmcsis la nota quo esperava.

La ptofvssora lia tingatf do fugir en un cot se. pera lliuarse do los ires do

^la descontmtü al mima. Bis duros sevillans

Tornen a carular els duros sevikans, y k) que es pitjor, en xifra aterradora.

En els centres finaiv ers s'hríh prè» Ics precaucions necessàries.

Un estany Hucsca. — Anit arribareu el dir.'

de! Crèdit Espanyol, cl representaat dc una ixxicrosa societat anglesa y dos en­ginyers, pera «Uimar el prpjccte de! nou estany destinat a regar la zona que com prèn els pobles de Orlilla. Lup.ncs, Ou-rrca. Alcaid. Almudcnas y Tardicnta.

Serií :.nde5>endent del Canal. E l magne projci-.ts ha despertat ;nterés

y entusiasme. La comissió ha sortit avuy a recò--

rrea- la zona intero^sada. " G l o b e - t r o t e r "

Tetuàn. — Ha arribat e! doctor ita­lià Sampi-eni cobrint el campionat mon-dial de resistència de viatge a pou.

Porta caminat» 73 mil kiíomctre?. re-oorrent cas* tot d mon.

Els competidors eren sis quo han mort al seu pas per PAfrica.

Avuy marxa a Ceuta. V a g u e s s o l u c i o n a d e s

Madrid, 8. l'25 matí. S'ha soludíSRat la vaga ae descans-

gadors de carbó dc Bilbao. La de paletes de Madrid, cs proba­

ble que quedi solucionada avuy. Hn Maura

Ha arribat el senyor Maura. L a G a e e t a

Madrid, 8, 10 matí. La cGaceta) publica: Decret disposant que desdo'l dia se­

güent al do la publicació d'aquost de­cret a la .G.iceia-. tieixin les Duanes de Jiqtàdar I ;mp«5t de transpiri cn l'embarch, carrega y na«:gació do se­gona y tercera classe y cn la sortida per les franteros de les hortaüces que s'exportin al extranger.

Reyal Ordre resolent un expedient in­coat ocis sindiohs y clafs f icadors del gremi de cafès econòm.chs dt: ^Lulr.d cai solicStu* de que se'ls autor;si pera servir cn d% seus cstablinicms .-boçjç aUlas» dc pcniü. p m p ombutits del país. senjC p,igar altra ccnttnbucio.

C r è d i t s Entre ! s crèdits arribais al Consell dc

Estat darri-nunent figun-n els sogiïents: Pera pa«ar primes do navegació. 3

mükias 652.328 p<!Mc*es. Pera'l ferroauril do B^iCanïi» a rc-

rru i 100,000 pcssuDos. . P w a í ferrocairiJ ttanspriníjach, 2 mi­

lions 500.000 pessoCOJ. Desgracia

Lop-oiW.—A Santo Danw#> de U CaJeada sorsanis* el dimars pnfisal iwneria « un santwit «na mm» aUu-nv*. do la pRbAaKW*

A I fettiar ds ronut^u. ds va aoctten-dro \ma tompostialt. '

"Seibre un g n v u «ti que anaven cU joves Joseph BaitoIamsS y Oosoond Iz­quierdo. Valentí Ortega v Marguerida Bancs, lii va caure un lloraR que va matar instantàbament als dos primers. Del descarrilament.

L'espant y prou Sevilla.—Va arribar anit i n tren do

socors format a Marchena, que va anar a prestiar aussilií ois VMígcrs dol tron que va descarrilar a la vora. do la cu-t a d ó do Ojuck».

E n el tren descarrilat hü vetxíen molts riatgers dc la fira do Algjecnas, entre ells. aBoiubita III» y cGi«srreritc*.

Por aquests s'ha sabut que'l desca­rrilament no ha causat desgracies perso­nals, i

La nviquina y els vagons sortiren dels ric Us, pero no arr ljoron a vo'car. no soh frint « s viatgters rès més que l'espant y les molèsties consegiiears.

Desistiment de vaga Bilbao.—Gràcies a las gjestions rea-

lisadcs per l'ongmycr de la divisió de forrocarrils. comte de Caslclblanca ois ferroviaris de la companyia dels Vas-oongats han desistit de declararso en vaga. t

Consell al Palau (^•laíSi·il. 8. 2 {sorda.

E l Consell do maiéstres «Gebrat a ) Palau baix la prespdenria, dc! Roy \\at comemat a BreS quaras d'oneo, durauï mitja hora.

tEl president on son di^jurs s'ha meu-pat de les vagues.

IjEs de doscarregadors do carbó y do farroviaris de Bilbao s'Iian soíuctonat.

A Santander s'ha apagalí d cal^i que ln havia.

A Saragossa, no sols ostü «or paofr-cat, sinó que varis olementís d'aciue^!ai població han tjolcgrafat al Cïovrm soJi-c tanr una recompensa pera l governador civil , per l'aoort ab que lia solucionat Ics vagues.

Da Jerez té l Govom m Uons notcios, Da la de Madrid, les ú l t m e í tonpre-

sions oficials son qua la vaga de pa­letes poc cort-iderarso conjura .a

També s'ha ocupat oi preiidonï Wi son discurs de la marxa dels debats parlamentaris y do l w qüest ons do po­lítica internacional.

.Respecte a n'aquesBet* darreres ha ma­nifestat cl senyor Canaiaias que rès de nou sab d f França, n i d'Alemanya, ïi» d'.\ng la torra.

A la sanció E l Rey ha sano:onat! avuy les 'llcys

prooadents del Congrés que oscaven anuncades.

La Mesa del Senat ha aplacat ftns passat demà sa m; i a al PaUu pera sot­metre també variïs l lcyi a la sanció del Rey.

Espanya y Portugal E l senyor Cana;eja!> ha robuO un te-

lograma d'uns senyors nasiJenrs a L'Sr boa. que's duen rcpreisentauis do ia cx-lonia cs(>anvoiI:i, o emulant al Govern espanyo! pera que s'afanyi a reconèixer la República Poituguusa. La actitut dels conserva­

dors. Parlant dc politica par'.amcn·.aria. ha

dit <| sènyor Canal . jas que no sab qual serà l actitut d i h conservadors, però. per referències particulars, suposa que prevaldrà el criteri de U obstrucció.

Segons ü ha dit un amsah al presi­dent de! Conseli. cl senyor Mourà ha Vingut a Madrid ab el criteri dc opo-sarse a cot. *

Ai\o—ha afegit el senyor Canalejas —-no h » s<í per oondiKSc oficai. y. per la tant., no n'he pariae eni el ConseU de min srres.

Els drets dels blats Aquesta tarda, on el Congrés, visitarà

a' pr<rsídair una C7m :ssi(i ao represen­tant» castt ílans. pmssidji.-i, pel senyor A lia. »

V'é a dmvmarli que s'am'nori la entra­da de blats exrrangcrs.

Firma de Marina Nomenant mspeotor general que«c dels

sorvevs sanitans dc l'armada, a dea Angol Fem -ndoz Caro.

Ídem ouefc dc « o n ^ s sani'·aris a don Andreu Medina.

Ascondm a oomptador de Marina a don Carles Senacho.

Autor sant ai mnistre pera pcoson'ar a Ics Corts un projocce de 11 oy reorgar uisant cl cos de vigies y sc9n\tV>rs

S p o r t

S'ha rebut a r«Hiïpano-í5uiza».- el so-gUcnt telegrama:

sSccretario partknlar do S. M . d Rey .i Démíio Mateu, presidontja de ttLa His-pano-Sui?^:

«S. M . el Koy ha agradecido sinocta-nKDte gratas noiicias qua lo envian, en-t t r índosc con espí « a l complacenoia de los nuevos éxitos y triunfo de e l a Hispà-no-Stiiza·. Nue^tro Augusm Soberano se ha dignado ordi-'narirte oransm ta 4 Vdcs. cn so real nomibro su màs cntwsiasta enhorabuena.

> Dia 4 jHuiioi.x à las nueve do La noche,»

D i p u t a c i ó

La Escola Catalana -\Moi*sèn Cintnw y el Chor Infandi «Mcr*>èa Cmno». han dcigat ai prosidenll do la Diputació la comunicació que s^Mcíx:

Excm. Sr.: E l Consell Directiu <lcll F. A . C , oue

te a son càrr^-ch cl fimcionamo-nt' de les insfítiiuions Escola Catalana graiuta <)Mos.sèn Cuito» y Clior InfanW ^Moe-sèn Cmtot», cn jurut» cdobrada l dia prt-TOST d d que som, acordà fel o tar coral-ment a la Excma. Dipuiació tte vostra digna presidència peU acorts presos, pera quo ben aviar sigur un fet la elecció del monument que peipetúi Li memòria del gran poeta nacional mossèn Jacinto Vordaiyua^ai ensempï que ofenr a la Excm-i' fmu tac ió , o a la comisiió on-carregada dels treballis pera la elecció del esmentat monumenr. la cooperació més smerra y desinteressada, tant deia alumnes do la Esoola. com del Chor Inf.int;! (Mossèn OÍDAHP, pera tots aquells actes que's creguin ronvxmiono celebrar pera que sia ben prompte un fet c l tno-numisit a tan 1 torejat poeta.

\ ' i«|uèu molts anys en bé de mostra aimada Catalunya.

Ciutat 7 juny 1911. El president. Joseph M.» Colomnas.—

E l secretari. Cario? Sodas. Excm. Sr. President de la Diputació

da Barcelona.

Ali i r va haverhi sessió de ia comissió do Foraeut. barx la presidonda del ke-nyor Vtigcs.

Entre altres acorts va despotxai-se f a vorablcment una tasUanda dc don Jo-goph Courwjna y don Guillcn\ Puig. que (iroposa verificar l'onquiCranatl en cl tra-focte do la Placa de Ja Bonanova a Sarrià»

*•* Comisró mixta de reühit.inwnt.—Avuy

s'han revisat els qmntrj» patanoixen s ai districte V I I I . roomplaç»» de y 1909. Iiavcntse registrat les següents cxoeqKÏons: 18 "per curts de talla, 64 per dtrfeoiB físioh y 128 per altres causes leg»l?

Demà scràn revtsats eis del reem-p*av de 1910. pef«aae·x<ai|t> ;U matoix

N E R V I S lA tpiUpna hUtentme. oonmUtionr. f&H$ks. iremolori. niamtnU de cap, insomnis, migranj/a. nenralaies nbtídts, fa&Utfíi-mt is cor. issoaneixemsnts, anftoh. pèrdua ds msmortay dames • c c i d · o u nerviosos, a« curen sempro prenent racradiUt E L I X I R B E R T R A N . V e n d a : F a r m à c i a B e r t r é n , P. J u n q u e r A * . 2

U L T I M A H O R A

E O I C I O D E L V E S P R E : 2,0M T I R A T G E

S e s s i ó del Ajuntament Comença a tes 5'30. Presidència del

senyor Serradaxa. S'aprova l 'aaa de l'anterior.

P e r en F o r t u n y El president parla c H homenatge que

en aquesta data dodien ^ ciutat dc Roma al gran Fortuny y manifesta que l 'Al-caMía ha telegrafiat al a t^ ldc de Roma pregantli que representi a l'Ajuntament dc Barcelona a la festa.

E l senyor Lluhl s'adhereix a n'aquest acte deS alcalde.

Et Sr. Albó declara que sos amichs s'assoden al acta

El senyor Vinaixa diu lo mateix en nom dels radicals.

El senyor Canals, compatriota d en For­tuny, pronuncia breus paraules d'agrai-ment.

G a m b i de l o c a l E l senyor Herrero demana que la ses­

sió's celebri a la sala dc Cent. per .a calor quo se sent al del Consistori.

Per 20 vots contra 10 s'acorda el camb..

Avisat aquesta tarda'l munidpal 418 de que havien entrat tres homes sospito sos a una barberia del carrer d'Ausios March, 134, s'hi hà presentat en el pre­cís moment en que'ls indivlduus aquells veyemse descoberts, íugien.

£'. guaidia n'ha agafat un de 17 anys d'edat, ocupantU unes estisores robades a la barberia.

-Mes tart. un altre municipal ha capiu-rat als dos restants.de 16 y 17 anys. a la plaça de Sant Agustí.

La Protecció à l 'Infància y RcpTesió do la mandid&t ha rq^ t r i r , entrels se­nyor» diputats, ex-mmiars do la Poncn-cia presentada a la Junta Provincial en vinut del acorr de Ta natíMxa, pels \x> cals don Ramón Albó y Marti y don Frondsco Puig y Alfonso.

El dilluns vinent, dia 12. a Jes deu dei vespre, tindrà efecte en el Centro Excursionista de Catalunya, l'acte dc la repartició de premis y diptomes del con­curs fotogràíich. organisat per la Secdó de Fotografia.

—Dem'i. divendres, a les deu ddl vespre, el sod don Juli Soler y Santaló continuarà la ressenya dels itinera t. per la Vall de T«na.(AlCs Pirinaus d ' U i a.. H i haurà projeccions llunwnosa>. Sol sa pcimetrà assistirhi als socis del maCetx Centro.

tPER T E L È F O N )

C o n g r é s

Madnd. 8. 4 15 tarda. E l comte do Romanones ded^rr ober­

ta L i sessió a les 3 y 35 m n its. E n el banch blau. el senyor Canalo-

jas. E l senyor Maura ooupa el seu escó.

rodejat ne la pLxna major dol WP partit!. S ^>rora l'aota. Prechs >• pregunres.—Eli scn,c.ra So.

rrano. Jorro y SantU Cruz formulen prechs d'escàs inOarès.

E l senyor V I LLA N I / E V A anuncia al Govern una interpclacó sobre la qüestió d d Marroch,

El senyor CANALEJAS diu que'l Go­vern ja ha expressat d sou desitg de que saplaoés. No la desitja, poró es cert que tampodi la defuig1.

Do toticB manaren ja està anunciada la interpdació y croch qua lo nuííor es que'l senyor Villanueva la oxp'.am.' «fcjbont a la sova alia dBoreció y res-ponsabilitafi oU temos quo ha de des­enrotllar.

E I senyor V I L L L A N U E V A comença a oxplanar la «nterpeLwSó.

D * i quo creu nesjKBari quo la Oj«-mó s'enteri bó dete pro(bltancs de! ína-rroch. H i hà qudcom quo na poc conti-m»ar. A b tun y la reserva del Covem y. dds quefas defe [lairits, toc* «te dic» sa diu que anem a Lamaho, a Alcàzar, a Datuàn; y mcnutjrca no fem ròs nosal­tres, França realisa fàdls oonqurstKs al Nt-urodi.

Manifesta que la sitiuació d d exèrnt avuy no es gens afalagadora tjanatití do estar al l i en una f o r ç a » inapció.

E l Govuta està çmüxf en crítica &;tua-o ó ; està on d cas dc «cnir oue abando­nar determinats ideal's, y això no peu continuar.

P«ra evitarho, n'hii hà prou ab l'csmdi dels convenis inUcmadonals, que son o's quo'ns tÀligucn y efc queMp senyalen d. nostre camp d'acció, ve^ am, donofae, lo que son aquests convenis.

Son tres ek fonamentals que podem citar: el de 1904, públich; d d d mamix any, sacret, y la Conforoacia d'AJgrod-ras. '

Madrid. 8. S'IS tarda. E l senyor V I L L A N U E V A . — En c l

Convem públ-ch de 1904 se reoonds que ir»rrcíipón a França vetllar p^r la segrure-tat dol Marroch, per la tranquilitat d d país y per totes aqucl'.es accioirf econò­miques, aduiinistratcves y finanoteres dc que tingui necossitai.

El Conveni do 1904 so v.» celebrar ©era ptíaiarar Ja Conferencia do Algeci-ras. y per l o tant s'hi varen tractar tots ets punts que varen ser objecte d'ella.

Examinèu l'Acta de AUredras bé y y veurèu que cn ella no hi hà rès que estigui en contradicció ab lo acordat en 1904.

iAhont està reconeguda U zona d'in-fluemda d'Espanya? «En L'Acu de Al-çeeixas? En aquesta no's parla pera ròs dc zones d'influenda, ni hi figura aquest nom sisquera.

Quan se parla dc l 'organisadó de la poU'.cfa, sols so diu que serà espanyola a Tetuï i i y Loracho. mixta a Tànger y Casablanca y francesa en els d o n é s ports del Imperi.

;Ahont estàn. donchs, les zones d'iu-flucncia? t'En el Conveni secret?

Pregunta al Govom sf ha arribat id • nionvent de que'l conveni secret de 1904 se íassi públich, perquè os notori quo . han o ^ a t Ics caUiíB que l'obligaven; a romandre secret. Es iiora ja do que desapareixi la inoògaúra.

Et senyor CANi.\LEJ:VS, — No ea

El senyor V I L U M N U E V A . — Donchs ho sento infinit, parque a ixK so raanxo-nen d mjstari y i a inourücut, que es lo que mes agrava ds problemes.

Jo, pera tranquilmu de» la meva pa i r n . oonsidaro que •Jeu fer.e públich.

uQnè l à hà on aqi»<st cxmvein > e c r « ? i 1-a definidó de la n<*icra zan;i d'influcn-c'.i ?

Las nadons l'haiuhn vista ia on moits mapes: desdel Muíuya. panxut perNVa, zan fins al Had» dd Ddvonr.

Lo greu d'aqumC oonv«n« asiSt en que Espanya, itobambo cn la «mpossiMlirat d'cx«x>r l'acoió al iMarrooh, va csupu-U r ab Franga m taalç dd 15 auys. dvt raoB d qual França l**Haí oxercar a ó inx aft l ' fmpcK inrfòs (üni> do la iKMra «Ja* d'mímeiM*». ni» U nan-

dfcS&tepecte d'aquesta, do poisar on ooncceenKauí d d ncetira Gttvcm ds ao-tos qiM pretiongio m ú é a r ; y un altra |>iaç, daiB-íçs 15 anys. en el» quals pe­ra actuar on la notíüra zona na U baitn comumcarho al Goirom espanyo1, smó qua necessta d aceUre ooisentíment.

Comparis això ab lo quo's proccptlia •t'n oi conv-oani públich y deaudxinsou les (OonBcqiicades.

Si Espanya y Ahg-laeena h OKarre-gaion .vetllar per la ooRUrerat dd; Im­peri, França pot fer ara To que fà. ínclòa en la nostra sona d'influencia, l i bas­tarà ab posar!» en iw»9tro conenkxenKnr.

i Podem nosalineo anar a TeOuàn, u, Larache. a Alcàzar?

Anar a defensar ois nostres nacionals es un dret quo ningú pot negamos. A b això vull pmvsntrme oonOa les oensu-res quo so'm poden dirigir.

Dedaro quo'l G a w m espanyol fa bé en tot lo quo realisa; però no crech quo puguin ocuparse pqsicaons y portar tropes a Bocfat 'Stra.t^giohs ab caribt*-r ivermanent.

Eiogia la octipadii de Monte Ne«n5n. perquè estava fa wmps redamai pon apremiants ncoessnats, pera foragi ar et bandolerisme. Pc-rò aquest punt nu's pot fortificar, en virtut d d ai t ide 6 d d ü a c tat de 1904; y d que s'hagi inidar una fortificació ss L . qiM ha sembrat ro-zels cn 'es nadons extrangorea y ha mi» tivat polèmiques entre la prempsa es­panyola y ia francesa.

Afirma quo's faneaseja molt on iea coaeis d 'Af nca y afegeix quo a TeCuàu hi hà com: 1; Ui rranq-àliur, tanta que tant-do-bò's disfnu»^ Ix maWkxa a Madrid. /Rumors.)

Ne m'exjíhco aquesta rumors. A iTe»-tkiàn no ha mort lu un espanyol da mort violenta desde 1870. Per lo tnnti, no hi hà motiu para una intervenció a To-ruàn.

Considerareu anti-oaciòiich que un ex-núnistra espanyol oigui això sobre la situació d-1 Marroch y sofcro l'acció que França hi real sa .K-Aialmenti.

Prrmerament, cal repeifir que França està aueorisada i>e! conveni de 1004. qòo t«B d-; pabos han rooonegur, y adenw s cotupta ab lo quo se'n diu «1 anem a se-giòr», quan se Cracta de la tranquilitat d'un país.

El mmistre d 'ESTAT —Nosaltrea l »m fet desdo'l principi totes les salvelràrs

Et senvor VIL·l A N ' EVA.—Nos-iltr-s delimiy-m la nostra zona fronterisa a Ceuta y a Mdil la .

S e n a t

Mardrid. 8 415 «artfc. E l senyor Montero Rios declara ober­

ra la sessió a les 3'45. En d banch blau. ds ministres de Fo­

ment, Marina y Hisenda En escons y rribunos, gran desanima

d ó . S'aprova Vacta de la sífesió anterior, Prechs y preguntes.—El senyor R0-

DR1GANEZ. ooncestant als prix&m for­mulats en Ta sessió d'ahir pas penyora Rodríguez Sarapudro y Alfcndc Salazar,

I promet p j i a r a l a Cambra'ls documenta armajíat·i j w ahdAí qpnarfnro ennserva-dors pera plantejar un debat sobre les qüestions eoonònr'qu^s.

E l senyor RODRIGtJELZ SAMPEDRO l i dona les grades.

Ordre d d d&a.—S'admeO d dkxunen do la comissió menta sobro'l projecte d4 Iley de cases barates

Se voten ddinitivamens dos projeatu* y s'aixeca la sessió, a les quaire.

E i a dipòsits franchs y a d m i s i o n a temporals

Mai0.i l , 8, 4'ló tarda E l senyor Alba.. acon^Kinyat dds dipu

tai3 blataires, ha bonforondait en d Cotir grés a ò d senyor Canalejas, exposant l i tes rahons perquè^ malgxat haver bai­xat ds araiuds ab rc laòó a les farines, no s'ha notat aquesta baix» en d pà.

En sa conseqüenoia Ü han demanat IA revisió de ta Iley d d senyor Navarronre-verter sobre l'assumpte.

Tanibé l i cridaren l 'atondó sobre'lpr* , jecte de bons d'exportació que prepara : d senyor Rodrigdflez.

El senyor Canalejas ets hi ha mani­festar quo no tenen qap fonament d » temors que en ds blacaires ha despenat l 'anund de la n r e s e n u d ó dels projectes sobro dipòsits franchs y admissions temr-porajs. perquè aquests projectes ao te-poral s ^perquè aquests projectes no tenen disuadii.fc>s do tot temor els ha dit que en U codiissió hi tindran ds blataucs sa repícsentacjó.

L'assurajpte's tractarà en el primer Con sdi dc ministres que's celebri y nia vors se donarà una oomestació més ca­tegòrica.

E l ministre d'Hisendai ha manifestat també que'ls projectes sobre dipòsit^ frandis y admissions temporais no's refe­reixen ais blats n i a les farines.

M é s de lo del Marroch

Notes de Ceuta Madrid. 8. 415 oarda

Ceuta.—EI aupità d'enginyer- sanyer Codes, quefe de la línia formada per les posicons de Cudia. La Condesa y Cudia Fcdrioo. ha vingut a la pliç-v pera oonferendar ab d governaítor mi-

Ja està a punt d'acabar d camí da dos metres d'ample desde la primera de dites posidais fins l'aduar dc Tinch.

Els moros poLríes pür t )n«xcnts n a aduars dc Benitw.sa'a y Juch han torna: a prestar sorvey. Pre'enen cobrar lo ma­teix que'ls moros de la oanxpauyia dc tiradors del Rif.

Els kabileoys fraiemison ab ela •dl· dots d'enginyers que's troben on ds cam­paments de les posidons novic».

Quan ds emtinyera de la a«npanyui del capità Cboos acaben les seves taa ques oiarics funnen orreons que canteu traços de sarsuela, acabant sempre ab .'a i-*» que'ls soldats ballen ab ds mo­ros. *

D e l P o r t

— Procedent dc Gibraltar, ha arriba» d vapor aCiudad de Reus», que demà pujarà al dich a netejar d pià.

— EI borco de vela «Seooudo San Ck» vanni». ha sonit cap a Nàpols, a bus­car carbó vegctal.

— E l vapor «Rey Jaume H». ha arri-hat de Palma, essent amarrat a í seu Uoch de costma

— De OastdKó ha arribat el vapor «Nu maneta*, que ha sigut amarrat ai moll de Murajkü.

Negociem Valors y Cupons ÜU* de E, M M Sacd*. Hbl* CfiBtta. M .

LA VEU DE CATALUNYA 8 juny iléj

N O T I C I E S D E BARCELONA

E l dia hài Bfíirejíut ab cl qoJ desem-braçajt de núvcvs y ab totes Jes scayaiü ti'um sremuL·. espi^odida.

Cap a nxxg mtalí, «rosses niivcJíidcs han vingut a torbar l'esplcndidcsa del lempe regnan: «snseguretat en tot el reste ne la jornada. i

"Un subgecte que passava per !a plaça del Angd , a la nit, va acceptar conversa d'una dona desconeguda.

A! anaxsen cap a casa seva, carrer dcüs AguUers, va notar que anava nuïs lleuger que abans. La cosa's va espli car aviat: 3a desconeguda l i havia pispat 10 ptes. que duya a la butxaca.

Prou va tornar a l a plaça do! Àngel pier si !a veya. però'l treball va ser inútil.

— Vcmct-les Batns. Clima ideal. P ç l s mossos d 'Esquad ïa : Els dc Scrdanyola comuniquen que a

les onze de la nit. cinch subgectes van assaltar tm tren marxa, consejruint en Clarshi 3 d'ells que van ésser detinguts pels empleats y. entregats al jutge de Sabadcíl . Ejs mossos, recorrent aquells indrets, van trobar als altres dos—un cór­dobes y un granadí.—y els van detenir.

Els de CosteUtersoJ han capturat a dos vehins per haver tailat y robat dos pins.

Eís de Sant Vicens dels Horts, al te­nir noticia dc que s'havia comès un ro­bo a l'iglesia de Santa Maria de Cer­velló, van fer les oportunes indagacions, Ics quals van donar per resultat cap-mrar a un minyó dc 18 anys qui con­fessà haver espanyat la caixa d'almoines de Sant Antoni, y robat 10 rals en cal-derilia.

L'indicat minyó, que es semi idiota, y 10 rals robats, han sigut posats a

disposició del jutge^ —.Gdadores. Ferrer y gaitàu. Pu Real.

Hem rebut c l número 81 dc «Ave Ma­ria», revista rdigiosa y literària que pu-Mica'I Golegi de Nostra Senyora de les Escoles PJes. A b motiu de les fesites sportives, ha sortit extraordinari. Con­té 48 pàgines y 27 gravats y se vén al propà Cojegi al preu de 25 cèntims,

•—Gran varietat en articles pera bodes y bateigs, J. Llorens. R. Flors, 30.

Apjech de la Sardana (Any V). — Se* gucuxen ab gran acrivitat cis treballs dc urganisadó d'aquesta festa, que abgran sdcmnftat se otlcbrarà'J propvinent diu-DK-nge. dia 11, a VaUvidirera. La festa dc! mati. que havia dc tenir Iloch en !a «Quinta Joana», se celebrarà a l'era dc l'jglcsia parroquial, a causa d'haver mort ra poens dies Ja mare dfc donRa-tnón MiraCes, propietari dc la «Quinta».

Avuy quedaran exposats a J "aparador dc üa casa «Yldiz Kioska. Ferràn, 16, els ramcHets y gariandes, recordatoris de la festa.

Pera !a funció de la nit. que tindrà lloch en el teatre del Bosch, à carrech Ho U companyia den Pere Codina, se venen localitats, ademés del esmentat es-Ubliment, en la camiseria Xancó y Bel, d d Plà de la Boquerfa. y en la casa •MaypJou. d d carrer del Carme, 20.

Se representarà en aouesu funció la toagedia «Mar y cd». oci insigne Gui­merà, se llegirà la poesia «La Sardana , den Joan Maragall, y la cobla «La Principal», de Perclada. executarà un es-çujlit repertori de sardanes.

— Eslrenylment y congestions s'evllen usant les Perles purgant» del Dr. Calbetó.

D o n à , divendres, d5i 9, a les sis de la tarda, tindrà Jloch, en els claustres supoTors de la parròquia de Santa Agna, l a Junta regiamentaria Ulí da­ines protectores d d Patronat pera les «fcreres dje l'agulla.

Durant ds dües 9. 10 y 11 d d ac­tual, de les set a les nou de la nit,-oueda oberta al públich en l'Escola de Arts y OiRkcjs y Bdles Ans, casa Llotja, pis segon, y en ses sucursals. Aribau, 6' y 7. Girona, 100, y, Manso, 70. la tíxposioó de treballs executats pels alum­nes dc dits establiments en el present curs.

E n iguals djes y de les onze a !a una, també s'exppsaràn en l'Escola lliu­re, Aribau, 7, ds verificats per les alum­nes de la classe de Dibuix y Pintura, aplicats a les labors de la dóna.

i— <Vc4èu cviíarvos impureses ends comestibles y bebcetiblcs que produeixen greus malalties? Acudiu a La Coope-mtiva «Los Progresistas espafiolesï, ca­rrer de Corts. 547.

La sedetaj chrral «Eu te rpo , segurit la aostum tradicional implantada pel seu fundador, l'immortia! Clavé. el ditwnengc, 25 del correnf, comançarà d s concerts maimals en. d teatre dei TÍVQIÍ, esixo pantse la gran camada a chors y or-aucsrra, «Cant de Pirineus, dei mestre oon Sebastià Rafart, lletra de don Ma-gj Morera y Gajida. i

— L a decoloradó dds Uabis y geni-ves, de la cara y de la p d l . en la Clcro-ancmia, desapareix ab d Dina-mògeno Sdiz de Carlos, que es tò-nsch-reconstituycnt.

Pnogramia que executarà la banda del baHiajló de caçadors de Bacodona. e l dia 11 de! correnr, al f i t i í d d Tibidabo, a la tarda:

«EI tkta<oo, Rcfrira; «1000 deAlar». Pe i ró ; «Hazaüas do handiík*), SuppS: «La Corto de Faraón», D c ó ; « lühé l lOhél», Oava; «Panrialg. J. de Gu&a.

E i Poltronat de les classes gratuïtes d d Insótut Català de Sorte-mttts ha Oonstituit Ja sfr.·a. Junta Directiva de la fcieg-üent miairera:

Doaor don Joan Ballester, canonge p-eniteaiciari. y director espòricual de la Obra; senyor baró de Oiler, president; senyor marquès dc Alós, vis-ppesident; doti Joan B. Turuil Founwls, tresorer; don Joseph Maria Pasajai y Serra, comptader; don Manuel Juncaddia don Alexandre Dfaz. d«n Ferràn! G. de S. Pedró, senyor baró de Cuadras y don Antoni M . de Orovio. .viocals; don Lluis Tintoré y Alercadé. secretan.

Director tècnich del Institut Català de Sorts-miuts y \·ocal nat del Patronat, pnofessor don Emili Tortosa y Dtero.

— Contra la grippe «Vi Pinedo». De­mà neu lo a tot arreu.

Havent de adquirirse farna de pri­mera dasse pera les atencions del Hos pital de la Santa Creu s 'admetràn a la secretaria dei mateix, fins a les deu d d mati del dia 10 del corrent, les mostres y nores de preus que presentin les per­sones que desitjin sumsn'strar dit &rti-de.

—Casa Sangrà. Rambla Estudis. 10, Objectes dc Bany y Tocador, Necesai-rcs, Miralls. Bosses y Perfumeria fina.

La secdó fScnica de «La Societat de Geografia Comercial» se reunirà demà. divendres, a les nou dc la vctHa, ab l'objecte de procedir a la elecció de Junta.

— LaTabos, Wàters, Banyeres. Preus reduïts. — Models nous.

Jaume Sauret, 7. Pelayo, 7 Els alumnes del Iristiikrt Català Ide

Sort-nïuts efectuaràn tina excursió a (Ma­taró, d propvinent diumenge. Aprofi-tantl Ja seva estada a dita població. V ab ci f i d'extendre les ensenyances que se donen en dit «isiablimant y l'obra benfactora del Patronat de les Clajsses gratuïtes del maueiat, d director, tfon Erra!i Tortosa, donarà una ooíií'ercnaa Ien el local que ocupa IVOrfeó [Mata-ronl», cedit galantment pera l'esmantat acte.

— E l tnlllòr cafè «La Estrella». Carme. 1 La Junta do la Secció d'Eixcursions y

Sports dc l 'Assodadó de la Dependèn­cia Mercantil posa en coneixement dels seus associats que l prop-vinent diumen-g!ç, dia 11. farà una visita al Castell do Aranprunyà.

A la secretaria de l'esmentada socie­tat se fadl i taràn detalls.

La Seodó Permanent d ' E d u c a c » y Ins­trucció del O. A. de D. d d C. y de la 1. calebrarà demà passat, dissapte. la Junta general ordinària de reglament, essent de prinwra convocatòria a dos quarts d'onze, y de segona convocatòria a les onze dtí la vetlla. —Papektcs Montepfo'í comprtn. C. Pi, 7,

La Companyia dds Ferrocarrils de Ma­drid a Saragossa y a Alacant ha publicat la Memòria presentada p d Consell dc Admnnistradó a la Junta general dp se­nyors accionistes celebrada 1 14 de mft'g passat. 1

L'Institut de Barcelona p .Ta la segona Ensenyança de la dona ha presentat cinch alumnes a examtín de Religió y Moral en l ' Insti tni Gcneraí y T è c n k h . ha­vent obtingut dos «sobresalientes» y tres notables.

T a l resultat es conseqüència lògica de la hermosa osca realisada cn d curs p d cat'eidràti< h encarregp,!: de l'assignatu­ra don Clemienl1 Ccate^Sn y Lucas-

— Tot comerciant deu adoptar ds Sc-edls dc Cauchu flexibles, patenats de & Manufactura dc Segells, Gravats, Rè­tols Sr. Bossi. Plaça Real. 14. Socursal: Rambla Centre. Sl . Tdèfon, 2.402.

E l Bcnyor s indidi dd. Coïega do Cot-rrelors Reiyals de Comerç d'aque.íta pla­ça, ha' rd>ut avuy de! Benyotr ïnmistre d'Hisenda, d telegrama següent :

«Se concedeix en aquexa pròrroga fins 15 actUal pera sotici<a;r agregació fulles cupons a t l i uk amoiiïsabiu B per 10O. EI Hetràs cs inevaable l>cr haverse d'es­perar conèixer número sèries y numera­ció corresponent a cada caip1**! y cone­guts datice s'anoten los que efapJiquen a cada factura pasísant1 ho;a ai Banch Es­panya pera que les aplicfiu y remett.»

E l Golegi d'Agents de Negocis ha pu­blicat ien una fulla les instruccions dona­des per la Direcció generai de Contri­bucions, ab referència a la manera com han do desempenyar d seu com&s tels empleats encarregate dds tributà que's troben a càrrech de ics Administracions dc Confribucioos.

A iniciativa dc la Econòmica d'Amirhs del Pals, les Espolies del districte fcisè aviat obriràn un curs de gimna-ia.

E l director del Observatori Fabra, don Joseph Comas y Solà, ens diu que ahir. dimecres, tots els microsismògrafs del Observatori, varen registrar la repercu-sió d'un videntíssim terratrèmol molt llunyà. Es impossible precisar la Inicia­ció dds moviments precursors, però ha degut esser cap a les 11 h., 18 in. Là duració d'aquest moviment, cn d pèn­

dol cónich, ha' sigut d'Vns dnch quarts d'hom.

SARRIA.—LTntorinat! de les Esdoi-les Pies d ptop-vinent diunvenge dedi­carà solemnes festes al Sagrat Cor de Jesús.

A les ser d d mati h i haurà missa de ooirnunió y a les deu ofici, camantse la ïnissa d d toestre Bailvé. professor d d Internat.

A les cinch de la larda. exposició do S. D. M . . trisagí, sermó p d P. F> gucras. professó pels jardins d d coieg», benedicció y avíada de un çastel] de fochs anificiails. i

Els penons de la professó han sigut confiats als joves don Fèlix Riu. don CamiL Torrdlas don Oscar Martí, don Miquel VilaTct don Josçph Vilaseca, don Pere Borés. don Jo(rdi de Martí, don Leopold Fita y don Joan. Vilar.

D E FORA >—iSegons d part facultatiu donat a

los set d'aiuc pel sonyor Cosouer. Q'cs-U t general d d senyor arqudnsoe de Ta­rragona sedueix csseit sa.*isfantau: d pols continua qudcom desigual, irregu­lar, intermitent y depresible. caràcters que md.qucn la i>?:-íÍ5renr a de la itv suficiència cardíaca.

— A Borredà ha començat aquests dies un nou servey de tartrams, que tu r t do Borredà a les du;s de la matinada, passa pc-l poble de ATipnos a les quatre y arriba a Sant Quirze de Besora a les sis del mati, hora que surt cl tren co­rreu que arriba a Barcelona a les nou y quaranta münuis.

Combinat ab el tren dc vianants que surt de Barcelona a les ducs y ainha a Sant Quirze a les cinch. y trenta emeh dc la tarda, surt dita tartrana. passant per Alpens a les vuit y aniba a iBo-rredà a les dèu d d vespre. ^Aquost servey pera la conducdtó Be

vianants, vindrà ben apropósit! pera'U po­bles del Alt' Bcrgadà. que ab un (dia's podlrà fer d và, y vé de Barcelona, po-dicnfce invertir quatre hores y mitja a la ciutat, bim diferenC .d'ara, que pera anar a Barodana. utilisanc dita via, pe necessiten tres dics.

Dit nou servey era espera", ab viu afany per ]a gent d'aqusstias fèrtil» y pmto rosques montanyes. plenes de vida sempre, agrícola, y tambil industrial, y quo pera'l seu millor descnrolïlo neces­siten medis de comunicacioa- rà|.idcs.

—En Ja reunió cuc « L b r a r c n ds in­dustrials dc la n i a d'Arbuciffi, pera tractar dc la constitució d'una jcíunta d'Atracció dc Forasiers1». se nomena una direcció pera que poru a bon t'-rmc'!s treballs prciiminars y van acordar, ade­més, empendre una activis·yma campa­nya fsi prò de la bii-ri-^n"- y de la rul-tura y relativa al fornenu de '-a Domt-naria. del arbrai y obres públïqiírs. _ a f i dc que cn la vinenta tcmpotada'is estiuejants puguin notar ja la jníluen^ eia de la «Junta d'AlBTicció d- Foras-torsn en La xida de nostra hermosa po-b ladó y gau;lir drls seus efectes.

—Una gran riuada d d Foteí M cau­sar greus perjudicis a les obres dei (es­tany anificjal quo s'hi està feait pera negar Ics terres del terme dc Vilanova y Geltrú. LÍV aigües de la riuada jrre-Dossarcn moit«« dnes dds irebaliadors, que íranlHiortarcn fins prop dei fian-tuari de Lourdes.

Entre'ls dcspcrfcciCi hi hà la bomba idío desaiguar. que s ha hagut d'adobar y demaname d'altres mentires tant b'a-doba.

M u n i c i p i Ahir, oap al tan. vins quan:s obrers

dc !a brigalda eventual que han sigui dçs-pedits per haverse acabat la consignació. van ser a Cà Ja Ciutat pera panaà ab la comissió tí/e F"omcnt.

Havent trobat a uns regidors Icrrou-xistes. ds van tirar en cara la promesa formal que'ls havien feí, de quo no s«:-ríen despedits may. Els Jerrotixistes. no sabem què contestar, van optar pejf cs-bandirse. _ ,

No havcnthi consignadó, cs difícil que puguin tomar a ser empleats ds dits obrers.

Demà s'encarregarà de I" Alcaldia! marquès dc Marianao.

Aixís ho lia tcleíonav al senyor Serra-dara.

E l senyor Pardo, inspector dei msrcat de Sant foseph, ha isorprès al ccmri's-io nari dc la taula de carn núm. 527 usant <uiicveiina».

I - * ha sigut roti 'ai i o . , e^ iu cl permís de vendre.

Ha a- ordat la comt-sió de Foment : pa^ar a informe de L . y O, la instància de don Miquel Casanova;, qui 'dmiana permís pera instalar a la Secció Mwi· t im i un apardl aprof:tiador de la energia de les ones d d mar.

Aplaçar la resolució de! expediem dc pompra d'un fròs de la Sccdo Maríuma pe- la Catalana del gas.

Passar a l'n-ss^seorij una mstanciadels aciccdors dc doa Eduart Nayer, cmicej-Rionar; que fou d unes atraccions d d Parch, pera soluconar la qücitió dels crèd (4 que tenen pm'.lmts.

Consultar ais piopi .\r s mieressats cn

l'ofxartïplamfnt del pontí sotme'l Toncnit é o la CarbaisEa (HortiaJ, ab .qunl stunal oontribuiràn a i obra.

R<-oomanar a la ponentia d d presu-posl extraordinan enue frxi una ocnsigüia· cjtó pera restaurar 1 invcrnacle d d Par di t

E l negídor de Madrtad senyor Trosseï ïaí ha complimentat al alcalde.

iDít senyor, que eg datialà, Júi parlat de Ja proljable \ing)itda de la band'al municipal dc Madria a Barodopa.

Uns obrers de la bttgada eventual han fcstat a l'Aldaldta' a queHxiarse {de que al ferse l 'adaptació del personal en virtut de regir d presuposi nou. nois hagin ocupat a n'elis «que íti tenen drot».

Com en el curs de la conversa—no gai­re amistosa,—haguessin calificati de «po­ques vergonyes» als regidors en general, c l senyor Serraclarals ha obligat a sor­tir totsLgut d d despatx.

Serveys prestats al Laboratori MunN dpal durant d mes de maig.

Secció do vacunacions. — Consoli tes de persones mossegades per animal-, 67; persones vacunades contra la ràbia, 14; c u r a d ó do ferides fetes per animals, 20; persones vacunades contra la vcrola, 186; vacuna entiegada al Desçanan (tu-bus1, 2.460; gossos agafats pels carrers, 945; animals observats. 67; gossm tor­nats als amos pagant l 'arbitr, 227; i d . asfixiats, 592.

Secdó Bacteriològica.—Anàlisis bacte-riologichs d'aigües. 13; suero anti diftè-nch entregat al Dcgajnat (tubus), 84; id . normal dtnbus), 12.

Indús tr ia Cotonera

Segons carta rebuda del secretari ge­neral dc La F e d e r a d ó Internacional Co­tonera d Japó ha acordat la reducció Bel trcbidl dc 600.000 fusos durant 12 mesos. •

Els filadors dc Normandfa (França), cn el mes de maig han reduït d tre­ball un dia per setmana y està acorda­da la reducció de un dia y mitg nera'l mes do juny. Els filadors dda v'osgos han deddit tambó reduir d treball dc tm día per setmana durant tres mesos.

EJs filadors d d departament estàn dis­cutint cn aquests momients la reduc­ció, que's creu arribarà al 15 per 100.

S'ha conninirat p d seu govern als fila­dors japonesos _que dintre de tres anys quedarà prohibit el treball de nit.

A g r i c u l t u r a

F e d e r a c i ó A g r i c o l a C a t a l a n a - B a l e a r

Dimars al mati va celebrar la seva reunió mensual la Federació Agrícola Catalana Balear, presim don Pere (.«. Ma-ristany.

Se prengueren ds següents acons: Fel citar als senyors Viscomte de Eza

y Aícdratc. per tes bases que han re­dactat pera'l restabliment íntegre d d cs perit que informava la Llcy dc Sindicats de 1906. advertimlos alguns dUptcs que la lectura de dites bases sugen a n'al-guns dds presents.

1 . ' tar a la Diputadó Provincial de Barcelona p d seu acort encaminat a la formació dc la mancomunitat catalana, demanant quc'J primer acte dte manco­munitat cl rcalisi demanant que s'auto-rís|i a lep Diputacions catalanes pera rea-lisar els trcbaíls catastràls. E l president oferí trasmetre pcnsonalment l'acort al senyor president de la Diputadó de Bar-cdona.

È! secretari senyor Pardo donà comp­te dels treballs reaJisats pera preparar e) X I V Conjírés Agrlcol que's celcorarà a Giròna els Oics l è , 17 y 18 de! ac­tual, y excità a les societats federades a cooperar al mateac.

ElL senyor Barnadas va fer una petició respecte al Sindicat de AkKa Vinícor la. que li sigué a>ncodii.

S'aixecà la sessió a la una dc l i tarda. E l diumenge pròxim, dia 11, se ce­

lebrarà un maing dc propaganda de la Unió de Viticultors dc Catalunya ab assitencia del senyor Borrell, dte la Cam­bra del Baix Llobregat, y dels senyors Santacana. Uor t y Valls v d d Consdi Comarcal de Martorell, dc la Unió.

Seguint c l Consell Comarcal de Mar-tordi de la Unió dic Viticultors de Ca-

us de la paraula pera explicar la orga-nisació y objecte de la Unió, ds se­nyors Valls, Llort y Santacana, d d Con­sell Comarcal. Regnà gran entusiasme, inscr.bintst en massa tots els viticultors de dit poble.

Kl prop passat dilluns la Unió de Vi-i rcltors va fer un miting dc propagan­da a Vilanova y Geltrú.

L'acte va tenir lloch en d Sindicat AgrlGOj) ex upant la presidència l'alcal­de y els presidents del Sindicat y dc la Unió.

A's seus costats hi seyen ds senyors Solé, Miquel y Cuscó, Barnadas, Flu-\ ià . Ba'lestó, Girona, Pi, Roig y Ven­tosa y Vidal.

Feren us dc la paraula els senyors Fluvià, Miquel, Baltcsté, Barnadas, y

el senyor Puig de la Bcffacasa, fenr pnoptaganda de 4'ohra que roajjsa la Unió.

A l acabar Pacto vai dirigiírse c l se­güent telegrama al pscsildent del Consdi de ministres:

«Unió Viticulltors Catalunya, reunida Assamblea VàlanOva y Gultró, protesta respectuosament quebrantament Uey Sin-dàoats Agrfcote. unich modi eficàç des­enrotllo associació agrícola y espera que d Govern presidit per V . E . a tendrà rahonablcs peticions que l i vó formu­lant pals encaminades restabliment es­perit de dita lley. — AlcaJdeprcsident, Joan Braquer»,

M u s i c a l s

Ciiltura Musicial Popular ens comunica que demà, divendres, a les sis de la tarda, y en son local sodal. Aragó, 257, baixos, t indrà lloch cl 12 concert en obsequi als seus socis, executantse d següent programa:

Primera paï t .—I. Per la secdó de nesis ddxeples de Cultura Musica] Por pular, acompanyats al piano p d mestre senyor Climent Baixas.

a) «EJs bons companys», Nardsa F rd -xas. b) «Les campanes de Salom;>, J. Ferrer Vidal .

I I . Piano per la senyoreta Concepció Damó .

a) «Encantament d d Sol», AVagner. b) «Primavera», Menddshon.

I I I . Cant per la senyoreta Joan.i Aleu acompanyada al pinnó p d mestre se­nyor Figueras de Barbarà.

a) «H mio tosoro1'), Ghopín. b) «Pri­mer desengany», Sohubert. c) «Esclat d'amor», Manón. d) « M o n t a n y e n w . Nardsa Frdxas.

,Segona p a r t — I . Arpa, violoncdlo y. violi per les senyoretes Raquel M a n í , Aurd ia Sancristófol y Teresa Martí.

a) «'Madrigal'», violí y arpa. Simonetti. b) «Goles de rosada», arpa, Godefroid.

I I . «Tardor», arpa. Thomas. I I I . «Cigne», violoncel y arpa», Saint

Sàens. «Serenata», violí, violonocl y ar­pa. Saint Sàens.

Dedicada al regidor Jaiisscns. Se trac­ta j l d cas San Jos<5, aquell músfch que'Is lerroiixistos ens vol fon imposajr com a director de la nostlra banda municipal, contrarianü d fallo dol Jurat legalment nomenat. TCKB ds barcelonins afídonats a la música'n varen protestar, per ésser un cas d'indignitaiL Ara ha vinsur una confirmació oficial dc la rahó dels quo no volgueren que surés íà, indignitat; íe^ rrouxïsta. .

A Madrid hi ha Üaçuti opDstdons bl càrrech do músich maior de la toanda dels alabardens. S'hi hal presentat' jcn San José y efectivamenil no l i ha sigut concedit. En d verediotlc) d d Jurat fcn San José té la ml s baixa jcalifioació^ ocupa el darrer lloch.

H o brindem al regidor lerroimsta Janis-sens. Aqueix es d mi'isioh quo'ns vo­lien regalar. Ja se'l poden efuedar pe­ra dirigir la banda que créin a la f Ca-za d d Puoblo». i

E l diari de Dayreuth publica im tele­grama de Lemberg (Galkzia) altament laudatori pera nostre paisà el mestre An­toni Ribera, que per primera vegada cn aqudl teatre ha donat d d d c conv pder d d «Anillo d d Nibèlungo», satis-fent aLxts un desug que llarch temps feya abrigaven els cïeineinits artistichs dc aquella capital.

N e c r o l o g í a

A la primaveral edat dc 20 anys ha mort cn Li població do Bellpuig, després d'haver rebut ets auss : imats y l a B e n e d k d ó Apostòlica, l'apreciable joive don Joseph Kojvira y Abnirall , deixant en la major afliodó als seus pares, avia materna, germana y demés parents, els quals no seràn pas sols a plorar aques­ta pèrdua, sinó que sens dubtc'ls acom panyaràn en la seva pena, com també'ls hi acompanyem nosaltres, els nombro sos amidis qnc s'havia conquerit d fir nat uh les envejables dots personals que'J distingien.

Els desitjcm a tots cristiana resigna­ció y supliquem als nostres lectors una o i a ' ó per l 'ànima d d difunt. A . C. S,

E s p e c t a c l e s

Teatre Principal E L GRAN RAYMOND

Key uaiTcrsal dels misteris Debulartl el 10, de Junr, donant moll iioques

rancioDs.

TBATRK TÍVOLI — Oran companyia Italiana d'úpen cúmica y oi/erota de Amudeu Grenle-

rl, dirigida per AJrU Uarolielil. — ATuy, dijous. Nil. o lei nou. ülllma de la 1.' aorle del abona-meal a dies de Mortn. L'operela en U aclea,

Una Manovra d'Autunno Butaca sb onlrada. 2 ueascia*: entrada general. 10 cúnllau. — üom«. dlvondrJ«. Sorala d'onure de Amedoo i.;riiiilori. —So dospalia n coiupladurla.— One l'i oiurla la s'-gona snrli! daliono a illarl por 30 funcions y capcciul por nuatre ruucionii que llndrn 'lich el» dies K 22 y Is do Juny y 6 de Juliol. Ais senyors abonats a la primera aorle te'ls resor-

YBIÍIII lis locaiilala Ona el dia S r ala de üo el dia 18.

TBATRE D8 NOVETATS. — Com i dramàtica.

Maria Bnerrero Ferràn D i u i» Mendozi

Dluapto, 10 do Juny, a leg noudelal iDauguraciú de In temporada.

E S T R E N A del drama en quatre acleay en rerll

don Bduarl Marquina E n F l a n d e s s e h a puesto e l

Se doipalia a comptadurla.

ELDOHADO. — Teatre de Catalunya.j Avuy, dijous, a lea nou en punt. Despedidn de la companyia

Marlàn de Lerra - Artur La Bl' ab la preciosa oomedia do polltxinel-letl doa actes, de Jaclnto Benavente, Los Mr reses creodo8> y la graciosa comèdia 1 dos actes. «Matrlmonio clTlb.

TBATRE NOU.—Demd. divendres, n IIÍSI}\ •enfilin.—Entrada, 10 cenlimE—Prlmo.·J

T con gràcia».—SKaóii: cL'Kspantn», peff nodrlgoez.—A les cinch, doble. KniradaM! Primer: «Medlaneros dorldos». — Sogdn: Blf en doa actes «Caza mayor o El ^aiiluoro»! pretacld ajusladltalma.—Nil, a un quart í f enrera. Entrada 8') cénllms.—Primer <LB I de crladas».—Segdn: «La reina de las tintj veritable iriomme Pura Montoro y Pepe VI els seua als ministres llllnalientes.-Terci caricatura del general», èxit veruabie.—i iCstrena dei raudevllle en un acte «El «ni* la opereta», de coneguts autors.—Dlm>rt.J trena scnsaoiooaL' «Genle menuea», iletn senyors Arnlchea, Garcia Alvarez y el ValTerde. D«corat nou do Catlells.

BRAM TEATRE ESPAI RICART CALVO

Avuy. dljoua, de Moda, el drama «Gran L y lectura de poesies per H. Calvo. — Dl* «En el sono de la muerte».

Se despatxa a Comptada

TEATRE PRAT CA TALA. - Plaça lA seps (Joaaplielsl. — Temporada <rB«Ui

Pròximament reoborlara d'aquest ír 7 elegant local, únfch a l'arcelona , reuneix toies les comodllats dositjabl' on l'astacld d'istiu. Oportunament ser bilrant l'espectacle que funcionarà.

T E A T R E IMPE] (Dlputacid entre Rambla de Catalunya y:

GRANS SESSIONS DB CINB Y VARlH Director: Franclsco Rius Julià. — Tarda.1 cincii. NU. a dos quarls de deu.

Avuy, programa TDO Diorama. Grans estrenes. — Venda y lloguer do pe

S A L A MERCÈ Noves varietats a les grates.—Gran proí «Torihlo ba perdut l'agulla»; «Lluita japÇ «Caaameat pel cine»; -Carreres d'aaiomdvil Barcelona», y altres.

P o l i o r a m 9, RAMBLA ESTUDIS. »

Avuy. d; ..iis, dia de Moda Esplèndides sessions de Cine y vari

4 hermoaea atraooione. 4 2.51» metres de novisslmes pellcolos,

CarlcaturUles rdplls El violi bui»

Les Arafel (debat) 11 Charles Lo»

Acròbates clallaloa Actor parodlsta o'

Tom Lyntone ] l

Dorix

A poUcló de distingll y norabrds ortblicí acudeix a n'aquesi elegant saló, t.a sigut gal par tres ünlchs dtes el celebrat aclor — eelpctes audicions musicals pel ren quintet

Diàries estrenes PRÒXIMS SENSACIONALS DBBllTS

Gran Cine G L O Concell de Ceul. 3<!0 (entre Drucli y i ' , l t 0 &

DIÀRIA MBNT :-···--I-:,IT,. ... nit. tJÍiitner doll B l . —

luatre cambls de H larda y de

lUdHfl

fgoneral.

FRONTÓ COMTAL.— Avuy, nit, a les d*? tll extraordinari. — Vermells; Josclioí

r a r . — Blaus: Petit Paslego y Teodoro. — r rs<) ptes: balaquea, 3*30; entrada, I .

Jardins del Sportsmen's , Saló de Stnl Joan.

Tolealei nits, ane y airarcions de prim"' al aire lliure.

Bcnent servey do cafe.—Sport.—Tir aff . Tir Nacional.—Viatges en aeronta.—Bka»iokf Bl irapeci HI desigle y altres dtveralons.

Entrada de lliure circulació. 10 centtp Dies festius a In tarda brillants audici"

sardanes.

SATURNO PARQ) P L A Ç A D A R M E S D E L PAB1

Tolofon a.IflO BM L'rals, Moulanyes ruase». wàter chuL «'e XX, Carrouasel ol<·otr..'-oli'C|""R· ApJ diversions maniimes. Tlrnulomaili'h a*Jn r cí. Í 7 C a t a r t í ,Sea„,, cafú Hlg-U»aV classe 'le beKtide». «arvay í-ainerai.—Tot* JÍI larda y nll, grans concert» par les handcí " . i glments de Alctlnlara y Vergara.—L'enif'"1 1 cl pal pel Passeig do la I?ui na. Entrada de pass*

lO cènt ims Pera Informaciay datos dlrlglrse al Sr.

wan. Director generat.

A d o b s E s p i n í Rambla Centre. 37. — Pibrica * '

Avisos C A S A M E N T

Jove de » anys, propietari y ab capital d'uu» a.OOO duros, se casaria legalment ab

Ïsororeia de boni anlecedouis y quoicom Q dot. Pormaliiat absolula. KKcrlure: Llis­

ta de Correus. Bitllet de M pies. n.·ï.UI.IJI.

Vendes R e v e n e d u r í a de p à mHoirB0nslfRab.0,l?sa-laurada dc pocb, bon punt y poch llouuer. Hai. oarls, nOm. 117. Botiga ooiuestlbles.

C a c i molt cèntrica en el millor punt W c l a c l aol Eusauxe. ab aigua de pro­pietat y sense cau urevemeu. se ven per Ksoo duro». H3Í1& Corlj, &61, porteria (xan-Iru carrer de Casanova/.

i S a b a t e r s ? Baix condicions de Ua-cli plesso, paga-

uent excepeioual y preus baratlsslms. se Uqulden D ó n g o l e s , cabr i t i l l e s y o scar i e s Do 9 a 12y de3a0. Diputació.SSOmasatzem

MOBLES DE JORBA Bïposlcld de toies classe» en son gran-

dlds magauero y taller, lol, HOSPI TAL. 101

Societat Anònima t fl'Espauya, 20 sücarsals ab telèfon. Ceitral, Pelayo, 44, leléfoii

L A E G Í P C I A és l'única funeraiia rrue posseeix Cambra de Desinfecció, no servint cap arlofucle

Economia v e r i t a t

Important: sense que sigui préviamenl desiafeclal.—NOTA. Tols éls serveys d'aquesla ümpresa seràn dosinfocUtó grsluiUmeal a domiclU.

B a i x o s abjardins y cid, vUles f aprop del Cc

a S a r r i à e spayosos Aepe.iaauoies. bona urienta-tenses. fanta Madrona. n.' I I , legl del Sarral Cor.

I n r a l ^rsn desomtirassal. clar, Inde-peudCDl y_ ventilat, propi

_ i nmnia nnrB M- gran taller, fabricació y Indústria. Be lloga T e r r e n y s al E n s a n x e ma- " " ^ 1c°r!2·i*?·.*?.ïïn, «LOS Areue... gai.ems.'l·T.desd.. vm p e « e ^ el mSíro Claus al caie del costal.

M a g a t z e m ^ / « n r í V - r - - F à b r i c a d e F l o r s * C o r o n e s y P l a n t e s mero .M. prop del carrer Major de Grada. " a w * » « ' ' w^» j • • < - » • • t - ^ J

Compres f r a v A i e or.plaia.brillanU.etc.com-

«* prr, a mos de son valor poru sa venda a America. Corrlbla. 9. davant es-ceius de la Catedral.

A n t i g a Oaam. — r. O J à T A H . — ? a U a . I S y t S . p r a b

i F O R A P E L M O I X I T

ipjadnii (d'X pessetes paml. Grans perlides llln-lauts ab carretera. J. Valeta d'Aniuer. advocat. AU'las Marcb, 13. pral.. primera. Teieton i.tiii

Lloguers S e g ó n pis gran r clar, a propòsit pera

tai.or o peliu indiuirla: 10 aigua y gas. Carrer Tallat», uüm. SB.

I nPfll n,> ,0|•Ç|, i0 "«Por. molt clar y al uui/oi pou em iranvia. Füürica «La Gra-nola:. Pera IV, número ;w.

Torra a Sarrià al peu del (ran esi oroioa iorc namoru v. bol

trl>:li. ben orientada, boga. Haliú: Bisbe,

itoujdu.

A i g u a f r e d a " L A L L O B E T A " ah emuidant y rica el^ua viva. ai costal de IrunriOs hosah.so lloKueii casen lorrea amo-blades, Hahó: Olputacld, núm. SCiS.

í m c í - t umohloda pura llogarà ^ > « i c 9 ^ 3 i > a oentollefl.tiilanta baixfl.un BIBÏ LotL Rabd: Urgell, 7. «egon, priineia

V A P O R S R I U S Y T O R R E S L Í N I A D E L M A R R O C H

A B S E R V E Y F I X O Y R E G U L A R E N T R E ' L S P O R T S D E B a r c e l o n a , V a l e n c i à , M e l i l l a , Ghafar inea , Ceu ta , G i b r a l t a r ,

T à n g e r , L a r a c h e , R a b a t , Casab lanca , M a z a g à n , Sa í f l y M o g a d o r . EorUr.i d'aquesla pera dits ports el dia IB de Juny, el vapor espanyol

« G A B R I E L R I U S » son capiu don Tomàs Alsina, admetent carrega y passatgers pera dits ports y eU de Oran y ArgeL .. . . .

Lacnrrogadeu estarai molleisdiailSjrlldo Juny. Pera lutactassa d'iarunata, airltUrse ala soui agaaii senyors O · · · · · a · r a a a n

S. eu o—iraspalaclo número U

l ~ "I • Imal ds Sant Haal k·n i lOnCI ' l Corea iballda Sant L·lJllCUolCi Visoiydemaaeofae-• M M B B W M W B M metata nemosas. sa

• ournn radicaluieat ab J üa de la PooiA Ana«p>l*pUoa dal dootop Banmlaual.

A n è m i a .

Clarocla. y en ge -ne ral lotas lai ma-laiuas d e ponrv aa cwaruca. so <yt' rea PadloalmoaÉ

nsanl S·Exrrmmim r · · o a a U t a y · a t dal doocoF SannxttfO·L

l'iudaiu nr audreo. y farmàcia Or. Martí, Ronda SL Antoni, H. cantonadaa Ponont

SIBJWVOÍ part dei oca, maia au arrela lorleanfiUsaUn» as anxons

u en podea neairtimo. B,BOn poc (•

_ oieiïs nuai'.s el pMl* no Virat Sssrur. taü·rl f f lc i t i i . Aiaart i s * -

qna Sona pel molxlfredii 1 U aïra r aratit, p tr iu i oiaa. ffenvu oeruuoai par oarrea u pse «'**·V*J*I »i f u i *

u pamm·imm en l lorassa fiowruv maidu J U tellai aa cjír-ji.

comeiel Assalt (carror nou). DanLàl BÍHCELQ.HA

L L I T S D E F E R R O

DAURATS Y NÍQUELATS

Gran assortit en articles pera jardí

D i n e p

BBN8B INTRORS ADRI.ANTAT, se delia sobre ^3boil,)oyo«, mobles, gdnoros y altres oblaolee. Casa autoiisada nul uovera y garantida ab el

SIJKMU correírninent.—HI M despatx parltoular. lercaders, 10, pral., pròxim Plaça 40001.

Para seguir en buena salud :

P u r i f i c a d

R e g f e n e r a d

F o r t i f i c a d

V U E S T R A S A N G R E con el |

DÉPORATIÏO R I C H E l i T o d o s l o s q u e s o n c u i d a d o s o s d e s u S a l u ^ a u n q u e n o p a d e c i e n d o n i n g u n a e n f e r m 0 ' d a d , d e b e n d e t o m a r d o s ó t r e s v e c e s P0 à n o , e l t r a t a m i e n t o d e l D e p u r a t ! v o R l c b e i e ' '

Este precepte no se debe nunca poner en Senof L . RICHELET, 13, rue Oambetta, SEDAN (Fr«flCl

BARCELONA' — Sre. Vicens Ferrer y C . carrer Comerç. -y Rlvaa, carrer Monlcadii, 21. —Don salvador Andreu, liinn lalunya, de. — 6r8. J. Ürlach y C , carrer Montcndii, if). y Pnrfci, plassa del Ansel. Vi. — Pon Josopb So'jajrt Ksl. do les Pïore,«. - Don J. VIIB.IOI. Rambla do oatiilunya lonl Sorra, Potnyo, 9. Centro d Kspedüchs. — Muda eina, Passatge del Crèdit,*

L A V E U D E C A T A L U N Y A 8 juny d» 1911

P à g i n a A r t í s t i c a d e L A V E U e x c a u a c i o n s y t r o b a l l e s . - f l r t a n t i c b y m o d e r n . - P e d a g o g i a a r t í s t i c a . - I D u s e u s y C o l e c c l o n s . - J í r t n a c i o n a l

y e x t r a n g e r . - C u r i o s i t a t s b a r c e l o n i n e s . - R e s s e n y a d e c o n f e r e n c i e s . - e x p o s i c i o n s l o c a l s y f o r a s t e r e s . - O b r e s y e s c o l e s ,

n o t i c i e s d e c o n c u r s o s y d e t o t l o q u e p u g u i i n t e r e s s a r a l s a r t i s t e s y a l s I n d u s t r i a l s d ' a r t - t t

L a E x p o s i c i ó I n t e r n a c i o n a l

A l a m e m ò r i a d e n J o a q u i m V a y r e d a

E n Joaqu im Vayreda Vi la Nti a Girona'! S3 da maig de 1843. — Mori a

Olot, al 31 d'octabra de IBM.

E l s p i m o r e f i e j a B a m r a

(Del paisatge a c a d è m i c h al o lo t í )

Hc parlat per incidència d'aquell mo-ment de la tongada romàntica en que la corrent del art innovador se bifurca en dúes difcnntira direccions; l'una arqueo­lògica que vol rcssuciCar la vida pretè­rita ab els seus drames violents y Ica ÉBVCS figures llegendàries; l'altra natu­ralista, uue tendeix al estudi dc lo noc-Üani. de lo sensible y vivent. Quan revo­cació del passat nrtgeval sembla que va a acaparar tot ics les formes y tons els flemes ariístich-hecraris. ab ei seu qua-tfre històriclL el í»eu drama lastòrícn y la seva noveía lüstòríca, comença a sor-ttr sigilcBament an els horitzons del ro­manticisme l'auba d una Iiteraruia bu­còlica y d"un art ruralisla. representat prfnoipalmOTt per Li pinflura do! ixusat-gr- Aqueixa damra direcció fou la que ya arapondre Catalunya, ttot al revés do la major part d'Espanya, quo va adh» rfrse ab «ntuBÍasme al arcaisme heròich.

Catalunya anava cotran< dc plé en les agitacions fructuoeses de la \-iaa moder-pa y dd treball modern, y, curosa de I n seves destinacions funurcs, per rès podia reracagarse, ni girar sistfcnu'itica-tnent ds ulb enrera, si no volia perdre dM vista l'OstU dd sou pervenir, fM> aquell despertar unïvcfeal do les nntt-ffues nacioffialitaJts, vi -ament vàrem Bcn-ftr oòm nCixií esi nnsaliireis l'amor a les runes v<enerables cnie. ja que'ns purla-yan ab doqüonda de les ges res giorio-

fibaa a ks seves tdoj les resplendortj da les nostres mon&oyes y les nostres valls, de to nostlrcs ptaqges y delia ncs-tres pels. Ddsdta aleshores hem tingut una manarà dc paisatge propi, que liean anomenat mlcd»; desde ales hm en hem tfeigua una escola patesta, ongimal, RU-IDòctraa. indígena, com va lencrla França ab Barbizon, com va t-.-n rla .^nglattsra ab Suffoilcshtre. durant la oencuna tiy vuiwna, cotn 1 havia tinguda Holanda ab Hartem, al XVII .

iDesprés da tot; no es d'extranyar aquest flordxemenS do la pintura paisas-tja, sabmQse com so sab que entra nos­altres ha estat d paisatge una tradició artística no interronipuda desde les da­rreries del sigJe divuitè. K i aJoshores ni may ha\-cm hagut do menes.ar qua vingués ae Bruseles un Caries Hacs pera «nsenyamos a pintar el pa'-satg , y menys un oom d sou, fals, polit, monò ton, ponvencioiwl, exòsch per aiegidu-ra. y an d que encara creu l'Acad» mia de Sant Fcmando.

E'any 1825 la bemefacto-a JunOa Be Comerç qua tant foya per la cultura do Baroelona, ja insttr.iia la càtedra de «perspectiva y paasatBe», confiantla a la iíustració de don Pau Giralt. Aquest pin­tar y son fill don Llu», la rescont pèr­dua dd oual encara plomem, varen tos-ttanrr en la nostra onitat la ropresentar csó de la pintura de patsaíb», fins la nrttg Sigle, qua cs d momont) qn quo, trigant com trigavien a ombear, alesho­res, les corrents dd pensament buro-pau, vàrem sentir ds primers sotrachs dd ropianüc-ismo. En la Exposidó dd any 26 ja coostSlftiefcxen un grupu impor­tant! ds paisatgistts que ia concorren. Al costat den Pau Rigalt y Mayd L· fi­guren en RoscU, en Farreras (id pago-s«t de Sant Boy»), en Gabrid Planella, fUI, ab squatre pascs a'l trempa, en Bo-navWntura Plwlia, ab una nVtefla de Barodona dcsde'l poble d'Epplugues», y Manud Poll. que guanya mcriaJJia üo plata per soe paisanes.

Desde allavore d conreu d'aquest gen-rtí s'estén y generaJíBa; y oom a com­provant y al matots temps oom a senyal típica d'època, merdxen esmentarsc'ls pormisoe concedits pds capi' uis gen» rals que, dcsde'l Ccónto dTEspanya (any 28) varen anarse suiOúdnt a Barodona, pera que'l profastsor y «b alumnes Üo eporspectiva y paisauge» poguessin sor­tir cap als afarqs a pcnldrc punns de vis­ta y apunttacions dd na»uraj (1). [Era tan forta la lnd.na,.-ió enata dds nos­tres ani.tes dc interproCar ds aspectes naturals, que fins ds pmtbrs d'historia oom l'Arrau, cn Ferràn. en Fluucnch, ois de genre com en Vives, en Sora, l'Inglada (parc), no's dfepcnscn, per ai­xò, de conrouar ei paisót^e, ja fós d pròpiament díiti, ja fós com a fons de los (Htíunes y oomiwicwns. Rès hi lià que dir dds Rigalt, IVbcrgue, efe PLindla y d'alguns novdte do ta gencradó naixen-ta, quo ja formaven un estol de paasat-gfews cn Ves exposicions anyals que ce-feïbrava a les Ralerios dd convent de Sant Joan r«Assodació d amidis de l-s Bdles Ans» dosde 18Í7 a 1858. Ni Ics ensenyanoes don Milà y den Lorenzale, que en aquell s t·Mnps cm duytn com una noverat la estètica purista dc Overbcck y de Minardi, varen inflar en d nos­tra art sinó d'una manera molt dèbil y passatgera; ni ds briUaníB momfs

tres, mercès als gravats y Litografies dc Schumer y Calame. Aleshores va pro curar se adaptar d natural aspecte de les nostres comarques a !à manera rústega y grandiosa dds Alps altlvds, y la nos tra pintura va fluctuar durant una tem­porada entre"! «paisatge històrich y d paisatge pintoresch» oom aleshores sc deya. Ja érem a la meitat del sigle XIX,

Sua uki pintor da la nostra terra, home a grans inidadves y d'esperit agitador,

tfera a rodar les tradicionals rutines y les exòtiques i,mitadons, obrint pd nostre paisatge una era dc sinceritat objectiva y de verismn local- La veritat y la na turalesa van ésser ds únichs amors d'a­quell artista entusiasta, que feya Uum al màtg de tanta tenebra, que reemil·laçava ds tristos betums per gusptrejantes poli­cromies, que, a les ruïnes d'un Partenon de per riure, preferia les nostres «masies» y ds ppblets, y que va conceptuar la «montanya de Montjuich» y la «Conca da Trempa tan dignes d'ésser pintades, oom ds d mals dol Montblanc o Is camps famosos de Marathon. D d seu viatge als Països Baixos no va importar capi fòrmuja de paisatge flamcncn o holan­dès: sols va du mos un axioma, queavuy semblaria una insignificanda y que ales­hores deuria fer l'efecte d'una aberradó: cque devia pintarsc la natura per dia mateixa, segons la manera de veure y de sentir de cada artista». Aquest home, en Martí y Alsina, va ésser d veritable pre­cursor. l'iniciador indiscutible, si no'l crea­dor d d paisatge català. (2)

Devia ésser pter allà Is atays 1864 y 65 quan varen començar a manifostarsa ab visions ben personals ds nostres pai-satgisles indígenes. L'Urgdl, tempera-ment deglach, molt lim'ttaï en els seus te­mes, però intens en la seva nota crepus-oolar, una de les més originals que ha produïdes la pintura de la naturalesa; en VairToda, esperiC idilioh. vnriad'issim en ses dar es nv^luladons quas sempre arcàdiques, impregnades de silencosa tendresa y de poesia local- en Baklo-mer Gallofro. fantasistà y hàbil presti­digitador, infinit m's tart pel preciosis­me den Fortuny: PAntr*, fastuós y des­ordenat en ses aítíssonant js vigitacxns, cn Berga, anotador pacient de t i pi crues exterioritats...; y al woit d'aqueets ho­mes, ds més constants on d conreu dd paisatge, y els quo més han influït pn la seva evohidó pd número y calitat de llurs ddxefiles. varen lluir també ales­hores l'Amell, en Casals, en Comelcrfin, en N. Inglada, en J. Masrkra, en Mo-ragas, en Nicolau, en Pahissa, en l 'dli-ocr, en Serra, en Taairo, en Tdxidor, en Torrescassana, l'Urgdlès, oto., etc

Però aquell estol de joves païsistes y marinistes, ddxcfdcs, quasi tots, den Mar­tí y Alsina, no triga a desferso, a dis-persaxsc, atrets uns pintors per Roma, altres per Paris, alguns per 1 Àfrica, tots ab l'afany d'estudiar les difesv-ntes >• he-tsrogenies manifrstad:ns en qu? se sub divideix y complica alcshtres Tid al del art modern. Però'l nudi n»ís important d que lia de persistir en la pintura del terrer a través dds cambis y de les in> pi/rtadons, \n a conoentrarse primer a Girona, després per les rodalies do la vila d'Olot, que. desde aleshores, podia considerarsc com l'Harlcm, el comtat de Sufíolk. cl Barbizon de la nostra t'Tra. Tant per les seves tradidons d art, com per la seva campmya pnt<»rcsca, cap poble de la montanya oom Olot tenia tants tlruls pera ésser la casa pai­ral dd paisatge catali. A n aquella her-mosa comarca, desde l'any 1870— quan d IV«TI gloriós den Fortuny cw-rría tota l'Eiuxipa—varen domonçar a acudir ds pintors bucòlichs dd renaixe­ment de Latjdlunya. Les primaveres flo-

<Matinada >, per Joaquim Vayreda, actualment a la Sala Vayreda da l'Bxposició (Propietat del Museu Municipal de Barcelona)

ses dels passats, vàlrom tenir punt (an conservar y reparar en lo possible, pe­rò sense que may se'ns acudis que sem­blants exemplars fòssils poguessin servtr-nos de llevat pera pastar un art de vida que portés imprès d signo de la nostra modernitat De la iiteracura y dd lart indiROíes d'aquell temps, no més una pan, que sols trenava ressò simpattch Ien la devoció anDquaria d'uns quants mrdits. va entret-cnirse ab els cants lla-grhnatoris de les antigues grandeses. Par eort dd nostre pais, lo pràcoch y ualitari va dominar en ia florida dd ronaiscmcnt català, y a xis com les aspi-rac ons patnòiejiKs. abans que cn aprio-rérties programes de rdvmdicaaó pcJl-Bca. varen traduirsc en foment dd treball y de la riquesa púbíica. ai sis també ds ideals arttstidis s'inclinaven més que a altra cosa al drçxxibnmunt positiu, |al oond.\>cnv.nt experimental dd nostre me­di, dc u nostfra loCallnac, do la nostra naturaksa. Al amor |>er la nostra Jas-toria, com missa remota, va prevaldrà l'amor al terrer, awa immediata, y aquest amor al terror pot dirae que in­forma tot-s les mamfestaaions mtdeo Buals dc la rc^imecció dd nostre pais. (May s'ha poguí aplicar ab més rahó allò de «ut {HK-nura poeste», ja quo ia linca «'«força en mventar un «düi y una anacreòntica indigent»; la nov-da^ pasa on los costums ntratetfca y locals, Ma nodreix d foatro de temes rústochs v de tipus popuLuS, y mentres d folklo-nsta cerca la gent dd camp, lexoursio-ZÍsta de.cobress y anatta La topografia da les camarqurts. y d pintor català

aconseguits ab la pintura històrtoa, per en Clavé prtmeramcnt, més tart per l'in­signe Mercadé, varen pnder tòrcer d curs da La nostra evolució artística, que resoltamem anai-a a la conquesta do la natura.

Es veritat quo pds resultats obtinguts a la primera mdtat de! sigle. època d'un endarreriment intdcctual del que es di ficH poder avuy formar concepte, no po­dia pas prevèurcs d magnífkrh pervenir quo nav{a d'assolir després, la pintura piï-sista entre nosaltres. La limitada prag­màtica dc Valendenncs les amassadès fórmules dd paisatge clasich-francès, les randes receptes del academisme borbò-nich. eren les que dominaven universal­ment en ds llunyans temps de don Pau Rigalt. Per més que dc vegades sc subs­tituïssin ds monuments o les ruïnes groch romanes de Claudi Lorrain o de Jo seph Vemct per les ruïnes o edificacions deU nostra terra, d paisatge conservava sempre aquesta sentor de fals idealisme, que s'obtenia ab la presencia de la re­líquia històrica o ab l'arranjament arti-fidós dd escenari. Si d dibiax era man-sament correcte, pacientment treballat, d cc4or resultava insignifKant y la Uum nula en aqueils «paísos» penosament cons-truks al taller, ab ds seus primers plana obscurs, pesats, beruminosos, y armats, a dreta y a esquema, a tall dc bastidors, de grupus do roques, o be d'arbres de fullatge espès, negrench y retallat.

Al paisatge heròich de rAcadcmia, va seguir, en els temps de don Lhiïs Rigak, d paisatge germàmch suíç de moda, que ben alviat va generalisarsa entra ooeal

rides den VayTeid.1, les luctuoses pos tes de sol dd Urgdi, les floresus po-límmues de l'Armcr, ics icaractcristv-ques escenes den Berga, varen, omplir aquell primer dde de la pinmra oío-dna.

Però, aviat varen venir ds homes de la generació actual, quo ammuts per l'exemple dds predecessors, nas'adaycn a llurs tdes ds aspectes %·ariadissim» d'aquella esplèndida naturalesa, extenent alhora d camp d'estudis per tots ds indrets de Catalunya. Ab les seves èglo-gues y pastorals en Baixeras, ab Us seves georgiques visi .- s cn Barrau, ab les seves elegies camperoles en Liimu na. ab les seves verdejams planurics en Galwey, ah ds seus prats de tardor en Domengc, fins ab prunerenques notes d propi RusiAd, han ilustrat la st^ona etapa dd «olotisme», d'aquest «Jous-me» quo potser ja se'n va a la posta, acorralat per altres moviments del art modern, que inquiot, y per viaranys ds més distints, corre a investigar nou» aspectes, qua determinin npvissamcs ma-nií estacions.

+ S. C A S E L L A S .

E f l ï a y r e j a y j l s e u a n Revdar cl sentit d'aristocrada de la

Natura ha sigut ara y sempre la distin üva de la bona pintura dd paissatge; y ha estat alxis perquè sols a les ànimes escuOides els l u sigut donada la virtut de poder penetrar en d secret d'aques ta profonda aristocràcia, pera duria als demés.

Però també cs cert que de totes fes enconcrades dc la (erra catalana, hom U natura's mostra majorment sonyoriv> la! y afinada. Olot n'es la capital, diguem-ne; d cor mateix d'aquesta ünura, oom dc tots ds paissatgistes catalans de la passada centúria, en Vayroda fou cl qui millor la conegué y d qui més amorosa­ment va festejaria.

Jo no he tinguda pas la bona sort de conèixer al mestre, y a pesar d'això, la herència amorosa que per les seves obres

portava escrites les quartilles do brin­dis, que aquí reproduïm, tnaduides en llengua catalana.

Cal fer notar que 1 artista no va pas llegir aquestes quartilles al banquet. La seva prevendó per tot lo que sigués fer-so veure. l i feu guardar siknd. Fins des­prés de mort no sortien a la llum, y ara nosaltres les rtnroduim de les planes dd setmanari LA VEU DE CATALUNYA quo les publicà d 25 du novembre fle 1894, en el número dedicat a n'd piin-tor, ab m>tiu de sa mort

Cal abans do la lectura d'aquestes rat­lles, situarse a l'épooa en quo foren es­crites, i

Heusaquíi brindis: «Senjors: Al aixecarme a brindar w r

l'autor del quadre «La visita en un Hos­pital de Paris» entench brindar, no so­lament per la persona dd senyor Gi­ménez /Vianda, objecto en aquest rnp-. ment de nostres atencions, ni tamjíich I per l'obra quals belleses cas ha deixat 1

oebudes y exedutades alguns los califfe <ruen, de moment, d'obres insípides H poch interessants; si la llum tic» sigUl que les espora ha de donàrieshi un u rés setnpra crdxent y sempre nOu, no'ns _ vinguin tampych dient quo son idees noves y levohidonartea. contestin per mí'h ptntors antichs > ens han llogat sos veritables engen ments, que tot» coneixeu, ooun jo au*

Lo que convé, en primer ocrmu, cs existtixi'l geni, a fi da que les cònc cinos so vorifiouin al dontad» Intit la naturalesa; Ja que dies se denv-ràn, al menys, pel maíeix prxxjdit que la pnrla, que, al mamar la lld nostres niares aprenguérem.

Quan sento en aquests nwnvnts, . respecte al hoatw que festejem no hav pogut expressar ab día els sontií íntims del; mou cor, y tenir que tos, al dxar de mos llavis, ab una que'm vé gran y que, per no arre da la meva ànima, oonsütuds un ve, ble artifid que perjudica, la ingtnuitit

(U Aquesta eaHoioi dacDinenU don anyi 38, 83 r 45, ab la dooaclO deia iiuals ra otMaeioiarno· don UoU Rigalt fi BO ran a la Bxposlcld del Llibre j del Ora ml catalana del Aleneu BarcelonAa.

(0 Bn UarU r AUlna fon maalre den Vayreda.

Pa i sa tge» , per Joaquim Vayreda, exposat ara a Belles ÀxU (Propietat ds Francisco Calret)

d mestre Casellas va dcLsarmc, m'ha fet veneradou- de sa memòria, y tafaner dc la sova vida y de la seva produedó. Dolça tafaneria aquesta que va entrar me més fon que may un estiu, .ira farà dos anys. quan acompanyat dd fill dd paissatgista reseapifa fci casa pairal hont eU visqué, y bebia l'aire enrara embau mat de sa presencia, allí en l'amable re pós dd silenciós taller, en nutg dd qual romania l'obra inacabada, tal com es ta va alhora que La mort d va sobtar.

Jo no l'he conegut, però espiritualment, no se pas iiuaginàrmd d'altra manera que com un festejador d'aquests que co-oomensen l'idili ab galanures -y acaben per entemirse de bó v millor ab les gra des do la estimada. Aixis dl . ab sa Na tura començava ab una certa Ucugcre sa fàdl transparent lírica, y acabava ab una observació proíonda. mística, aten la. quasi estructural.

Això'm sembla que podria ésser ben bé U definidó do l'art den Joaquim Vay roda, car dit això, s'explica alhora que la profonda emoció que desvetllen ses pintures, aquell esponja ment d'expontà-nia frescor, aqudla deliciosa imprevisió de jü(venrut que's va donant, donant sense més partit pros que Jo que digui d cor. ni més flcys d'estètica y dc tècnica que les que bonament ordeni el sentiment.

Però si us complau la pintura den Vay roda mentres parla com un alegre fes­tejador, y no fà més que dir ramatges y esplicar tremolors dc fronda y humi tats d'arbreda y escorrins d'aigües sobre U verdor dds prats, mirculo quan s'es en-temit devant del espectade. y escolteu còm vessa del seu cor la oració muda y adorable de ses secretes devodons.

Aleshores d paper de galàn lleuger se cambia pd dVnternit adorador, y l'i dili una hora bullanguer y alegroy, com una escena pïniorcsca de tapïç, torna danot y quieiós y sil.nqiós y plàdt, com un crepuscle dc primavera.

Fins aqudl pdnzoU destre en traduir les més vanaides irisadons dds pJatt> jats fullatges, sembla guanyar, per virtut d'aquestes secretes transformacions, una austeritat pacifica no v d la. Tal se diria contemplant cl quadre «Matinada» que publiquem, després d'haver so mirat, per cxompío, cl <• Paisatge', que porta'l nú­mero 325, que també aaul reproduïm.

Pwò. no cal pas anar a descobrir la obra den Vayreda. ni refer aquí ds co­mentaris y cas elogis, ia prou fets y re fets durant sa vida; únicament cal, sí, es bon preds. s;tua.r la seva obra en la historia un xic hagitada dd nostre pais­satge; y pera ferlo. no hi haurà millor que donar al davant, aquest troç, magní-fich dc crítica històrica que hem oxiret dd original dd Hibrc del mestre Case­llas. «Etapes Estètiques», ja que nosaltres no'ns veyom cn cor de fer oosa passablc després que això ha sigut escrit.

Per dl se pot Irà compendre el valor inicial de J'obra den Joaquim Vayteda, y alhora conèixer un dels més interes­sants capítols dc la historia dd paissatg ge a Catalunya.

De part nostraj ens hm tem avuy a ofe­rir la nostra PAGINA, en Homenatge a la memòria dd patriarca dd paisatge català, en ojaquim Vayreda, qual nom prèn actualitat novament, ab motiu d'iia-verse rounit cn una de les salos de l'Fxpo-sidó, varies de ks seves obres, acullmt potser una idea que vàrem llençar desdo les columnes do la nostra PAGINA.

Joaquim F O L C H V T O R R E S .

O n M n f l í n l f i f l ï a y r e f l a L any 1890, s'exposava a oàn Parés,

el quadre den G i traduí Aranda, titulat «La visita on un hospital de París». E l quadre havia fet certa forrnlla a la ca-pital de França, y al ésser exposat a Barcelona, representava un triomf dds novells pinttrs, donats aleshores a les primeres corrents d d naturalisme y dd impresionisme.

Pera festejar tal aoonedxtmen», els Jo­ves pintors varen rcunirse en un ban­quet, ab d qual alhora obsequiaven a nen Giménez Aranda, y entro'ls asm-tents hi havia en Joaquim Vayreda çfii

admirar, sinó quo brindo Éambé p r la tondenda que aqucsia obra representa. Y isabòu p r què? Per un fi que podria pecar d'egoista, més que no ddxa. per això. d'ésser just y líegitim.

En pfecte: d triomf dd quadre dd senyor CniH'ncz Aranda a Paris, refet suara pel públich de Baroolona. cs un vot dedss u a favor dels que venim lluitant per «l'art veritat» en oposició a

l art convendonal»: es a dir, «l'art que sent lo que fà* en oontra del «art qua no mes fà Jo qua sab». Dit això, no's crega que pretén d i revelarmc oon­tra l'art monumental y deooratïu, que a la fi cs una necessitat, que sentim, exposar y rcssudtar cn la forma que sa­bem y podem les apoteosis dc nostra Fé y ds actes de nostres majors. Do cap manera: jo sooh d primer on respectar y estimar ses tendències y demostra-dons; mo referdxo. solament, al podi aprod de alguns docsrinaris dd art a les demostracions íntimes y axpontanies de varis pintors inr-d·-.rns quan oonce-bdxen sense pressions d'esoola ni ten­dències, al simple calor dd natural y a impuls de sos pn pes sentíroents. Si, se­nyors, tac rcfcrdxio a n'aqudxes con­cepcions genuines que, per ser tals. s'em porten ab elles un troç de l'ànima dd atítor; troç de l'ànima pd que s'avajlia llur personalitat, sc mida y aquilata la grandesa de son esperit, mirall y reflec­tor fidelíasim de les bdlcses de la crea­ció dinlTe'l seu ésser.

D d con sord íntim y amorós del ar­tista ab la naturalesa naix l'obra artís­tica, seTn digui auadro, poema, estàtua, conjunt arquitectònich o annania musi­cal. Y quan més pura y més llcgitima es la fecondadó més fàdl y natural es l'alhaniament. AlLivors sobren ds pro-oodimenCs y destorben els artifids; y pera ensenyar, als animosos amichs. al quo acaba de néixer, no hi hà millors çales que sa pròpia nuesa, es a dir, la única essència.

Per això la tosquetat y defidenda dd procedim--nt no dosm'avis ni ami nora en rès les conoopdons Uegítimes do caràc­ter primitiu. Per ajbtò lartisra y l'artífex son dues coses difcrcntes, per més que deguin trobarse sempro ph-gades en un matdx cos. Encara hi hà més; les dues oualitats d'arrtf'K y artista, quo per igual deuen compktarsc, les ve(yem sovint des-oquitíbraxfes y fins cn rahó inversa; cs a dir; a exoés d'artifid. falta dc veritable conqeodó, y al aantrari. Aixís veyem a n en Millet qui. sense artifici de cap ma-netaens presenta una obra de primer or­dre com a donoepdó Intima: El seu «An-gelus». M'abstinch da citar oap cas con­trari pera no ferir reputacions. D'això, no obstant, no set'n dedueixi que jo pro-dams'l desconeixement de ]A part tèc­nica; això fora un absurda. Al contrari, jo estich en que l'artista deu posseir no sols ds coneixements técniohs que li per­tanyen, en d major grau possible, smó que deu posseir oonesxcments generals, extensos, sòlits. Lo que be volgut fer entendre ab ma digressió, ea w dife­rencia que va entra la oonoepdó y l'exe-cudó dSma oíira artística; os a dir, en fre'l oos y el vestit, o més dar, entra l'à­nima y el oos, deixant sentada la supe­rioritat de la primera.

No hi fa rès que a les obres aiyís con

mos oonaeptes. Aortptíulos, senyors, cd han resultat, afeginthi no més que ha nascut al escalí do l'obra dd senyor G taénez Aranda.»

f yomqmim VA YRRDA.

C u r s M i q u e l À n g e l

Resum de la Hisso V i l

Principis educatius en que hem fon# mentat ds comentaris a ia vida de Mi-qud Àngel. — Perills que més hem evitat: la Ikiansa o censura cn ratlla dreta, car draital abús, aixícom de b» rrejar escclskuts y baixeses al posar preu a vides humanes, conceptes, o fet* de la historia, veyem que'n sod pervenir a llinatges o indwiduus una vanitat dc lo que no posseeixen.

rar om veure com, creyent que la cxen# Ptentw de la vida do Miquel Angt* no podia predicarse sense Lmitadons. havem separat y cfctingit oonscqücntl ab d prmcïpa esmentat.—Partint de l i època cn que visqué l'artista, hi veu rem les arts. la cultura y ei poder tem" ponal de la Iglesia, sobredxint oom at tres tants progressos oaroals, mentres que l'ideal religiós cristià y d platònich. restaven ausents de la pràctica, oom i, normes de govern o de conducta coVeC Liya, y per lo tant, fent nuls aquells progressos pardals, venint després a p» rar al nostre pals, y al nostre temps anotarem algunes bondats y dons de sen/ Y f .™1 y garanties de benestar en lo individual, que'ns atrauen ab vital siraí patia; però. al entrar en la nndó c a leclira aquests elements, beneficioses orí­gens purs de caràcter, se contagien tia les misèries anònimes. Per lo tant, noi de malvat intent, sinó de ineptitut a. la unió y a la simplificació, de .maU administració dc forces y de la indïsa-(tina. ens vé d malastre, fent que H cconòmioJi, |o polltich y lo rdigiós stj trc*Mn mal barrejats y en continua dor iensa.

—Intents da establimeint de les vil* tuts humanes, y simplificació dd gos vern social.

Primer. Creació d'un estol dc censorí que. ab coneixement de estadística y psicoilogía reunklcs aclarissin y paso -sin preu ab fets de la nostra historia y dd nostre present.

S.oo Publicar a cada regió espanyola dau biografies de contemporanis encara vé1 vents: (Un home religiós: un clergufl prderentment. — Un home de den dat un metge. — Un industrial. — Pn agri1 cultor. — Un comerciant. — Un metf tre, — Un polltiich. — Un home exef-dnt o havent exercit un càrroch pú-blàch. — Un home professant un ofr cí. — Un obrer.)

Cada un dds deu proposats pera aques-' ta diviígació. caldria que acredités, al cnsemps. que la major perfecdó tècnl* ca en la sefva professió o càrroch, W virtut de la cooperadó. es a dir, qu* mercès a n'oU^ d grupu d'homes ab qui son cxordci cl manté unit hagués»* guanyat perfecríonament y, benestar

«Pa i sa tge» , per Joaquim Vayreda

8 juny de 1911 L A V E U D E C A T A L U N Y A

E x p o s i c i ó Permanent

— DB —

B E L L E S A R T S Renovació d'obres setmanalment

Bronzes - Porcellanes y oyectes artistíclB Cas» fundada en 1840

C a r r e r d e P e t r i t x o l , 3 y 5 B A R C E L O N A

G a l e r i e s M F A Y A N S C A T A L À Grans salons pera Biposicions aritetlqaes

S A N T I A G O S E G U R A M Porcelanea artiaUqaes y Valxelle». — MajóTI-Íues.- Picea rldríades. - Bajoles.-CrisUUeria.

ronzea 7 altres metalls artuucba. - Perfume­ria, marca «Parramerie auz Fleun»

Telèfon 1884 BARCELONA Corta 816

L l i b r e r i a N a c i o n a l = Y E X T R A N G E R A = 72, R a m b l a de Cata lunya , 78

(Daran! del rooDument den Clavé) KUDBI unJ UekoraUon. 3 Diimeroa ab

méa de SCO làmlnea, posseïes :i. Decoraclón del Interior, 3 números ab

unes de 200 làmines, petaelea 3. » Simpliciaaimus, 30 números, pesaetea 3. Pugend, 6 númeroa, oeaselea 1. Gran assortií ea reproioccíoiis arlistignes

HH

P e r e R e i g y F i l l

M O B L E S V D E C O R A C I Ó P A S S E I G D E G R A C I A , 27

CASA FUNDADA « « 1«53 B A R C E L O N A

PRIMERA MEDALLAIBARCELONA 1907

r

m N U E B L E S » « • • L A M P A R A S 9 • • • M O S A I C O S # • • D E C O R A C I O N

T A L L E R E S : C a r r e r S a r r i à , 8 6

G r a n p r e m í Londres, 4907

G r a n p r e m i Madrid. 1907

G r a n p r e m i Saragossa, 1908

G r a n p r e m i Venèc ia , 1908

G r a n C o p a Venècia , 1908

G r a n p r e m i Paris , 1003

M e m b r e d e l J u r a t (Foia concursi

Par i s , 1909

O r a n T a l l e r

DE G R A V A T

B a g u n à y C o m e t Bonavista, núm. 30 , Barcelona

Encàrrechs: Cardenal Casafias, 4

( D o b b ^ V i Q V f i ï

RTSUI visible. Una vegada triats aquests Deu Oatftküs, podrien agruparse al seu tniarn com m tx>Uboradors o deixebles Hs homes dc professions afines, pera tentuendre ptegats una aedó ja ultra po KCKa. Sobre aquests deu agrutxainents y sos caporals, regirien dos altres, com S prínceps, que serien tinguts d'escam-toar pel mon l'esperit d'aquest nou sis­tema de govern simpiliíicat.

Com A final: Virtuts de Miquel Àn­gel aplicables a n'aquesta empresa: Su inóssiO y cooperació, virtuts d'abstinen-c ú y virtuts actives.

yoispk L L E O N A R T .

C r ò n i c a E n honor den Fortuny a Roma L'Aicaidta dc Reus ha rebut una car­

ta del artista català resident a Roma don Joscpb Nogué, parócipandi que per •ndadva de l'Associació anfenca inter-íiaaonai de la que es vós president tel distingit pantor caulà Sr. Serra, avuy. pia 8. se aoiocarà en la casa Rigan-n (Via Flamina. 98. Roma), una iàp« Pa, a la monictria del insigne artista, fill die Rous, Mariim Fortuny, en la mafeixa casa hont tant Mmpc> treballà y reaüsà tooitcB de ses cèlebres obres pictòriques.

L'homenatge se celebrarà en prt.en-tta dd mirnsrrv de Belles Arts d'Itaha. ttcd alcalde dte Roma, de don Joseph BcnUiure, director de l'Acadonna espa­nyola de Belles Arts y de la de Sant Lkich y altres disOngides pereonaliiats.

Farà T& discurs oucoertàstich l ilustie tarlekJ» Ogo Ojeaa y donarà les çraact

1 alcalde y als amsocs Itanbajxadoi4 ya cn Qiaruial marquès de

iEl text de Li làpWa dirà en itabà V> Bcgucnt: , .

«Aquí Mariàn Foruuiy, espanyol e n c è s La glom de RoniaL fixà en els oo

- toca la TtíOi y ITaJwgrfci. llatanak m » a sa mort Idtxoç, 21 de novembre dc 1874L'Assocàacàó artisttea inteaniacio-Pal p«r memòria oolocíi.. Juny de 1911.»

E I senyor alcalde d aquesta emoar ha ^igit al marquès de Valde'.eriwo, e m fcwxadar ospaaynl a Ronu, d pegiient

«Ajuntament ma preeàrltTw a's complau pretnu- V. E . se digni osumar rwre

eeniadó crutat Reus breçol immortal For-y n y . cn acoe colocaoó llprda a la me n m a iinÉgne artxstji, fentse tntèrprete

sen tóments grat-tut pera alcalde y entteats y pcnonabtaits «rrrgj

bamenatgie. — Alcalde; Emib

• can Parés 'AqWsta settnana al Saló Tarés, d co­

negut pintw à m Joseph Mar(a Marquès bi exposa una seria dc quadres. ^ Feya anys que la firma d'anuest pin-"W. no apareixia pds nostres salons uci-fyeidó. y aJ ferho ara, ho ha fet de tal we^erana mancia. que del Marquès d'a-Jn" al Marquès d'avu -, hi van tals di-Mr-nacs, que costa d'entendre que sia •1 mateix. H^''uvlo6ÍíU'· ^ un 1,0Í,*S d" nom y Jj* r·ublich fet rom d senyor Marqués, 2*tn intentar mourem dd camí que se-y'ta, pera enmtnar Jes seves condicions

les orientacions noves. -FI seu paisntgc. d'un doccraiivisn*? on

«eh ftuSi no deixa d'ésser una bella nota JJ*5 &i's compara ab rurals y aigua-teolls que feren caracterfsbchs del seu ^t.en altres dke, demosrrarà sense des-

lo que hem afirmat abans. L^FIS seus retYats. no son nas cap cosa p.1 «Itïc mon. prrò aqudles Ihsors (y gr^s suavijatí. compiasccntt·s als retra-?*,s qvie en alnvs dfes gastava, han carn SJJ Jer una p-.nïdlada més sòbria, y per

,? o- s gran.bda visió, •el retrar del senyor \ilarrgut. llevat

del' s«u enranaram^nt d'expressió, cs una agradable, oom cs Ben agradable

Í^Jllor al nostre veure quel seu pen-pf'"". el de la esposa dd senyor V'ilare •"t donya Clritilde Lnquc. tí* Tiotetes fresques y des relrats l^®06 enter, hont se manifesta la evo-VTf' citada, completen l'Exposició dd r j : ' * * Marqués, al qui felicitem per ^ ^ í ^ a rmtTV-2C'*· s'S"* evident dansies

••• i*ÍJ°· quadres den Larraga, brillants de pV'a^" dú,ÍS les scnyoretfB rç^jM. Tomàs, molt discretes, oomple-he|J2 ^ric d'obres noves uue s'expesen K>w* setmana en el SaJo del carrer

" pefriiXol. Est udis Universitaris Catalans

B u1™!'.. dijous, a I J Í dèu del bsaptt Üe níza d'acte5 del Centre Auloaiorrosta dl*,, ^"dents dd Comerç y de la In-fcrva. don Lhns Folch hi continuarà •*s iïP,·!treTK*» dei curs de la Hwtoria

'Kl')>tació humana, un dels d'e-vteneió Sjnï^'aria, orgïmisaGs ]>els Estudis

l·i^'^ns Catalans». iL,KÍ??!íTiima 105 el següent: ^fcabatació privada a Roma.—Altera-

la casa romana, de la planta! • corrcsponoir a la vida oi comú

^aj" '«naia romana.—Reportitaons ge-en rhabàació romana.—Les ca­

ra: La de Pansa, la ftte s Comdrus Rufus, la de

«c.—La fapiada, l'atn y bes nrtes con-rsponnnts a la vida de

• penstil y ses dtpendencaea , a la vMa de famaia—

Hon *1*0, y ornaroentadó de la casa 5 U ^ è f " V Í I I « . - U vdta de t m ^ a l i w a ^ í ^ "«ffíans els ttett» dd aa-WmSrta» "Tf^ Vllles rcanane* segWJB It*

i ompeya.

Mela Mutermllk a c à n Dalmau La pintora polonesa Mela Mutermillc,

ha obert la seva exposició a Ics Galeries Dalmau, que venen a constituir un altre reconec d 'art a Barcelona, avuy tan agi­tada pH mmvimicnt artislich.

Mela Mtacmülk es una sorpresa pera la nostra pintura. , I

Sols podem dir això avuy. guardamnos pera'li vnení n ú m e r o par lar d 'ella y dds seus quadres intcrersAnii is ims.

PB·Ò, si bé no pnriarem dds seus qua­dres, pariàran cn cambi d'una altra cosa.

Mela Mtxermilk es polonesa, y oom ds nostres lectors saben, ba protestat! de que l i diguessin russa, fent cons ar que Pojonia mantenia ab la seva llengua y la seva cultura, la i ndepox len r iA espiri­tual... y Mela Mutermillc «pic tan belles coses d i g u é en sa lletra, tan plaent a les nostres ordies, tan acostada al nostre sentir, no va recordarsc dc que al nos­tre poble passa quelcom de molt sem­blant a lo que passa al seu.

Mela Mutermillc, fa dirnos això, perquè publica'l catàlech y les invitacions de sa exposició, en costdlà.

Davant d'aquest fet. nosaltres diem. oom Mela Mutcrmalk:

IINo som... russosII L a Catedral de Palma

ün jove v aididíssim arquitecte, oc.ipüt en calttat d'ajudant en Jes obres dc res­tauració de la Catedral de Palma, va to-nir dies enrera Ba pensada dc decorar (?) ab ifualqucs abigarrades Ucnasses de color disCniüvts dei seu art. eh mogni-fichs serials dd chor de la Seu dc Palma de Mallorca.

Quan el senyor Bisbe de Palm», ha­gué esment de què'l jove arquitecte, ana­va a posar mans al seu projecte, va do­nar ordre severa da spspcndre l uvball.

Soatasanicnr. les cadires dd chor de la Seu dc Palma, han queriac com eren, gràcies a l'enorgta dd Prelat.

E n Gaudi, malalt Se troba malalt d genial arquitecte

don Antoni Gaudí, que ha anat a passar la seva malaltia a la Cenlanay.

Li desitgem un prompta y compt' t res­tabliment, y salut, per molts anys, peta que al goig de rcnirlo entre nosaltres, hi poguem afegir d do veure, sinó comple­tades, ben amiçadea. Ics obres que té entre mans.

E l s pintors de la Bretanya A les galeries AUard de Paris, s'ha

inaugurat fa pochs dies una exposició dc pintures ab temes de la Bretanya, que resulta alramcnr interessant.

Les hennoses platjes de )a Bretanya, ab ds seus pescadors, han p gur abondAs material pera Is artistes franceses dc&de n»Iis anys ençà. vctüiir u ccmsntujr lo que Í M U la nobfra pintura ha sigut Ma­llorca.

L'actual exposidó es nombiosíssima, y entre'ls expositors hi figuren noms llustres dc la pintura francesa centenv porania.

Monument A Montpdler s'ha inaugurat un mo­

nument al csculptor Aiigust Baussan, autor de varies notables obres, premiades als salous dc Paris.

L'cscuJpior que ha fer cl monument es d jove Raoul Du$sol, qui ha. me­rescut forts dugis per la seva obra

E n obsequi den Xaudaró E l caricaturista Xaudaró, despre-s d una

llarga estadi a Paris, ha anat a Ma Urid, bont ha sigut ubseqicalc ab un banquet.

E n Xaudaró. després d'aquest obse­qui, ha sortit cap a Paris novanunt.

|Es cl ari Un critich madrileny que disfruia de

certa fatna, en una dí Jes crèniqoeé dd actual Saló d'arquitectura, diu lo següent:

«El Isefior Gucrcia prescata la foU> grafia dd paiacio opiiscupal de Astor­ga, palado cn construcción cuyas obras d m g c . E l proyeoto es dd «ran arqui tecto Gaid . iQué idea tendria el bue­na dd pbispo que aueptó d proyecto, de lo que oebe ser pa odifício de esa dasel En Astorga cantarà d mas in-fameiite tràgala d thl püacao, lusta que se bunna, à mdac las arqukectu-ras del paXs, que nada tienon que ver o<»i d port» feudal, adioso. de esc e'di-fidoL Como obra arquitectònica, es dig. na de Galurii; poro también es exoe-lentc una chilalxa que óene oerio ami­ga mfo, y. sin embargo, no se pre­sentaria oon dia a sos olumnos, ru al publico cn las calles.»

Al ttif drttSdi. bé pddríem didi allò quel propi Gaudi dcya un dia a u n personatge castdli: «|Ohl j» m'ho pen-sabaí que m li agradiría»

Els concursos de l 'Exposició Els artistes portidpanis oi els Con­

cursos do Pintura y Esculptura preano-guts ab motiu de la ,VJ Exposició Inter­nacional d'art, d curin entregar ds seus trebaUs demà, idivendres. en d primer pis dd «iiíia de la Escola Municipal dc Miósica, dc les deu » dos quarts d una dd matí y de les quatre a les sis de la tarda boia en que tarmioaia d plac pera dita entrega, prevCTMae que les obres nresentades passataqudl t m * * oo (ieran ong^** cn uaimin.

Primitius Espanyola Stia InaugMraï c Madrid, a »»' Sa*[

Os la R-yaí AadanN * l 'Expoéóó dte la 00*00*0 de Pnnutíia

Espan>o's, qoc popseix la senyora He Iturbe.

De dita cotoodó se n'ha publ cau Un catàlech comentat, mol: ben Jast at.

A l'Exposirió hi Tiguren 28 taules, es­sent una d'dlss «La Anunciar ó , que la stnj-ora de Iturbe ha doma", al Museu dd Frado. •

Els piindpaU aesumpta; de les taules restants son: «La Adoración de los Ma-gos», «Ei nadmtmto dc la Virgena, «La resurrección de Cristo». «San Juan Evan-gdista>, «La Nau vida 1 del Sefion. «Ej profeta Isalas>, uSant i Lucia y Santa Aguedaa, «La Anunciación», «San Fèlix repartiendo sus hienes», «Sanea Elena», «El profeta Jonàss, «San Fèlix conduddo al suplicio», «Fernando I recibiendo d Santo D·jmmço·, «David y Jeremlass «Cristo en la Cnn>, «La cuctsicisión dc-i Bautista:, «EcccvHomoc, «I i Virgen, San Juan y la Magdalena, llorando ante t! cadàver de Cnsto».

E l Pabe l lò Espanyol a Roma Per fi, s'ha inaugurat a Roma d pebelló

d'Espanya, que, per les fotografies que'n wyem es cosa un xrch millor que l que va edifkarso a Bruselcs quan l'Exposició Univ«sal.

Rjcssurr notablemcnr. al dir de la prempsa italiana, tm dds pads, decorat ab tapiços dc la Casa Reyal, que repre-senfen ics batalles de Carles V, y jib qualques armadures dc la Armeria Rey al, entre dics una d'eqimtre que pertanyia al «Gran Capitàns.

Enrre'ts pnoors, hi hà com a notables les soles den Zuloagn. Rusirtol, Angla­da y la den Sorolla, que exposa 180 obres.

A l inauguració hi assistiren ds Reys d'italia.

Dues obres den Blay LVscuIptDr {Miqud Blay acabo; d'en

Itesnr, no Í.V mudts dfes, dúes obres es-cuipTóriqueB que han trgur elogades per la pronpsa dc Madrid.

Una d dies es la placa commcmoratfva que'ls personatges qui formaren l'em-baixada extraonainar» a l'Argentina de­diquen a la infama Isabel, que va pre­sidiria a\ noro dd rey.

La referida placa ha s gut fosa en plata de Paris, y en dia hi hi representades dues figures, representant) Ics dues na­cions donant e una abraçada.

L'al fra obra cs un grupu esculpoórich cn marbre retràs de la senyora de Itur­be y de sa filla, y dintre do podis dics serà exposada en una de les saici de Madrid.

Sobre una e x p o s i c i ó La prempsa alemanya apreU fort

aquests dics. ab ben poca Indulgcndo, contra I'EXIJQSKÍÓ dd Saló de la Sectes-siós.

E n dita exposició hi hà prop de set-centes obres dds artistes munquesos, als qin fuetejen d» dviris per la seva displicència y poch esforç.

.No obstano, a Munich. ringú s'ei al>"at contra'ls comenltaris dc la critica.

Dels Estats Units Al jmisèu dc Vassar Collogo, dels Es­

tats Unks, ha sigut ooiocada, de&près de una seriosa rostauradó. Una v la d llulart Robert, que's Hitula: «I i marche au po»s-sooi Ghcrtto a Romc-.

Dita tda es una varianr d'una altra que's troba ai Lonivre y havia pericncstut a les coleccions reyal,*, abans ds la Re vohició.

Curs d'Historia del Teixit Ahir. ab la darrera lliçó de l'art tèxtil

a Ron». va donarse |>cr acabada la pri­mera part dd curs d'Historia dd teixit, que, a càrrech dds Estudis Universita hs Catalans, y oom a extensió de la càtedra d'Historia dd Art, ha vingut donant aquest hivmi en Joaquim Foïdi y Torres a la classe d'art de la Universi­tat Industrial.

Acabada la lliçó y oom a preparatiu d una pròxima excursió que'ls alumnes de dit cure se proposen fer al Museu dc Vicfa, en JoaouMn Folch va esplicarlos a grans trers el traspai; dd mon antich al mon crisdà, exlrayontju· soiamuiit ds punts més essencials que reberen els grans cambis de les formes d'art.

EJs alumnes se proposen poearse en ocvnunicadó ab l'eminent a r q u c ò l e d i y conservador dd Museu de Vich, mossen Joseph Gudiol, pera quo durant la visita al Museu dl dongud una conferencia ex­plicativa davant los valioses coleccions que conté.

Pmbableoenf l'exCursió se verificarà d dia 18 del corrent, ciausurantsç aixís la primera part d'aquest curs d'Historia •dd Teixit que ba ocupat deu o doue lliçons.

Viatges E l pantor Joaquim Sunyer, ha sortit

de poch cap a França, ahont pensa tre ballar durant tot l'estiu.

En Bagarti y en Colom, han sortit d'ex­cursió artística cap a Malloroa, ahont p«-maneB»cràn alguns mesos

Durant aquest temps en Bagaría fa rà paisatges, deixant de banda les ca­ricatura. D'aquests paisatges penso fer ne una exposidó al entrar l'hivern.

Bona feina En JawnB Llooguaras. ab la docortf

dó dd nou oBtabfcmeiit Rop-al, dc la Kam bla d'Estudis, ha fet bona íaiivi dte deco-rador. y mereii per tant d nostre do-gi. Aquest oop pot tfirse més que nay. r ai) la seva obre ha lograt un punt

deganda y dc exquisit gust (fifi-cd de iograx en una obra de l'impor-tancia de la que ha portal a terme.

L'cJogi per d l pds senyors Sala Y n » qua a tant bones mans han oonliai U 'direcció <W seu esubUment. v ato brnstec industrials que han «cunefat d

projecte den Llongucras. al cap dels qua!s va :ndjscuriblement, cn Gaspar Homar.

Monument a Chopin Uns quants artistes y literats mallor­

quins, quan d centenari de la mert dd doldssmi Chopfn .pensaven aixecar un monument a \ al Id «nosa. remem brant la esuida del pobre malalt en aqudJ Lloch dc ddiòes.

Desprès que l'idea fou llençada, sem­bla que no s'hi havia pensat més... n'obstant, un csculptor jove, ben pro metedor. cn Borrell Nicolau, ha trebaUat en silend en un projecte de monument a Chopin.

No hem vist l'obra, però hem vist altres obres del escujptor, que'ns fan es perançar força bellesa en aquest pro jecte.

^Podrà íligarse aquest esforç jovenf vol ab l'idea dels poetes y artistes ma lk>r quins?

Un bell projecte Ab motiu dd Hommatee a n en Clara,

ha vingut a BarodonaT posident' tícl Ocrde Infrmadonai de les Arfr, M. Paul Bocnet, y d seu viatge, cn veritat, no ba sigut pas mfructiuóí», car on un reconet Íntim dei Lión d'Or, durant un àpat més ínt.m encara que l reoó, uns quanis amidis y M. Bofnat, y enorc ells el nos­tre estimat Xcnrus, deddíen la celebra dó d'una exposidó de nouctaui-tes cata­lans a París, pesa la vxnaoa tardor.

Al endemà, cn una Glosa den Xenh* apareixia l'acort.

A títol d'informació aquí va un frag­ment de la Glo^a:

«Y ara que ja SÍ la sensibilitat d'a leno organisadar >J

abèu com es genenoea est ortteta y exco-Borttet). KOU prepa-

rafii perik rebre l'anund d Is» gran pro-jceve, nac ahir a la verJ.'a. a ta kàfpr efusiva de ia fcSta Jier en Clarà. Heofia-aqui. M. Bomet ec moBtfra disposat pn-tusiàisticament pera acxiliir. "ens d de wmbre pròxim, en les Galeries de pon Cercle, una Exposic-ió. oanxpkta y et-rlosiva de Noucentistes catalans. Una Enposedó a ttaN-ers de la qual d nostre Art modemissim serà prescntai a Parte en un ocmjuint sistem^och y ordenaf, re­unint ses personal;ta'à més interessants, aplegant ses diverecs manifestadons y tendències. Mcntret; aquesta manifesta ció duri, se celebraran cn ds Salons del Cercle festes ardstiaucs dedicidte a la nostra 1 çerarura, a la ncerra múaca. a la difusió y ensenyança tíç tot !o català... —Jo crech que Li realrsadó d'aquest pro­jecte poc resultar tan útl com serà ple­na de sign ík'ansu y kle soibt. Pera orri harhi tots hi hem ric fer lo que sapiguem. M. Bornef (bouievard Respaú 91 a 93 Paris) cnxiarà l; detalls oporouns a quants ris solicitin. En JoBCph Clarà ajudarà a a empresa. Son germà Joan. del cat artista y home d'acció admicsMe, Jii posant 1 coJl. Y d Güopador també hi farà lo que sàpii9w-£<icniuu.

I n s t i t u t C r i s t i à d ' A r t s D e c o r a t i v e s 8. CALSINA - Casa fundada l'any 187*

M . D O M I N G O P E R I S , E S C U L P T O R

Tallers d esculptura religiosa EXPOSICIÓ Y T A L L E R S . P I N T U R A - D E C O R A T OS. Passeig de Graoia, 62 - ReproduCCÍOflS Artístiques

E l G r e c o o e l s e c r e t d e T o l e d o (i)

f Continuació J

Pels carrers de Toledo Llevat «Ttai ad ourer. que uncsx tí

^oco de Wer ab la Catedral, y a l'in» mediació dels hotels cap botiga's veu en tot Toledo. Se drgula mdefmidament a travers d'um xarxa d'estrets carmons Pera caure, de lluny en lluny, cn petites I j ^ w solitàries, ahont en tota tempora­da l'herba hi creix, y ahont dues veus que ni passin, constiiueixen un esdeveniment. Al llarch d'aqueixes altes, tortuoses y enesprades vies. ducs lintos de llows se­gueixen le» cases. Entre Jes lloses, un t-mpedrat.. wn sembrat de endols. plan-t.>t. ab U punta enlaire. Dalt l'éstreta lí-nuí d'un cel blavós.

Ouc's pugin o que's baixin aquests es-Oets corredors, scnçrv- son les iglesids. els convents, sentre son enonnes mu ralles cosistruidcs. cal dirho. ab pobres materials, ab mnlions. o moltes vega­des, ab pedres lloisades sobne U llits de morter. Podis finestrals y moltes rd-xes. Portalades de giafter. Bordes yttis-tes. cenyides ab un rosari esculphirat. Un crucifixe ab un nimbe coronat per Un casch dc d mera; heusatyil una altra cosa que es ben toledana, y que fa un bdl motiu d'escut a sobre d'una entrada Claus amples oom pLitets y alguns ab una cabota grossa com un ou, decoren magníficament els maciços plafons deies portes. Als nostres peus. imants de ges­tes suaus, bestioles dignes y gentils cn llurs pdlingos, ab ulls eocosos com bra­ses y. sobre'Is nostres caps. d mirador | desde ahont ens guijia una mitja figura Knu y mofeta, intervenen a propòsit pera femos rdlcxkinar que a Toledo no Ju hi altra cosa que belles pintures y po cfres fora de lloch.

Molts oops se veu en els aires una tes Urassa ahont se passegen seriosament gru IDus de ooyes. de les quals oo es possible apreciar a n "aqueixa distancia al ira cosa que'ls bons andamas. y ds vestits clars; aqueixes son les senyoretts nobles d'un convent de donzoDes. Per altra banda ds bojos atrapats a les finesnes, ves tracrpelen. Aquesta casa es ben oonegu da cn tot Esnanva. ahont ea molt comú sentir dir; «Te ficarem a casa'l Cande pal».

Aquest conjunt de piManmoí jDxtfa-cadó. d'enèrgicb rdlcu — ahont els B*>

(1) Tnd. dal Ultiro dau Uautid BarrM, «RI ora-co o el Becrai de Toledo».

nu ments de nuhó y ds murs que'ls por­ten se confonen baix un matdx tint gro-guench—cap viatger hi hà quo no i senti vivament Però l'osp nt. la qualitat mo­ral d'aqueixa reina destronada, bcusaquí la que'ns cal compemfre.

Aauest matí. io hi abandonat l'alta du tat ods vencedors. Ia dutar scilidamcnt bastida dds palaus. Jo vull empcndrc'l Tajo y entrar en la misèria d'una dutar aràbiga. Baixo una pendent africana; les cascs, totes blanques, estàn sepanuà-s. per espays de roquioers, por pmdriraattTS plens de teules trencades. Emblanquina des. flamejen. Lhirs portes obertes, dei­xen veure tm pon onrejolnt. flors, nens y dònes arrupides a llar4big-.i, cn vds blanchs molt bruts, sobnefs grahons blancbs. L'Afnca reneix en les despulles dels nalaus oastcllans. Una cançó orien­tal: la mateixa que omtava espiritual ­ment d meu cotxer en la carreocra d'Es parta. s'aixecaj ef en mrtg d'aqudxa pen-dent ercuada. pera afir mar la permanèn­cia <)e la raça. Lo «pic mís se sent a Toledo, son cançons de malaguenyes, y quatre versos sobre una idea. un senti -mon molt carnplicat, y ejuc'ls més sen­zills conurcnen perícetan^nt. Això con­verteix el pals en una Andalusia, y se canta ab una inflexió meiancólica, a la maneta de] rauesxin. sobre un nunaret A penes entrats dintre dd aire lluminós ab primrs-v sons d'una nnlaguenya. ia naturalesa v la nostra ànima se rediéescn. .Tokdo y les h benes del Tajo, se tor­nen una vf·TThca enocsa

Els teircnys al voltant de Toledo, pre­senten immensos plochs. do tal manera "que's diria que es com un gran bumtts Orat sobre la oampinya, vsi burnús nret V Ucnsat fora les muralles per un poble que encara no ha pogut llensar la seva saneb. Y a Toledo, si may tinch d cor fret o ds ulls enutjats, es que hi veig a cada pas la irués bella lluita del romanis me y del semitisme. un dement aràbich 0 jueu que parsistjcsx sota l'espés verniç astòbch.

A Santa Maria la Blanca, en altre temps una sinagoga, ds jueus havien près per b Las só una nwdesta pinya: a Sant Joan dels Reys. ds «idalgos» adop ten un gall o, encara ab més arrogància, Uooparts. àligues o lleons.

Això indica una manera de sentir aquests motius ornamentals. £1 ilia cn que un hom se'n causa, se diu a si mateix: 1 Què cal triar? Aquí una cosa. allà una altra. Però deixem aciuesta imbècil idea rne'ns portaria en lloch. Els vencotfcrs

«los Reyes», aciiytc han esoullit lo millor pera ells: la corona, la mà ete la Justícia, l'espasa. Els homes de la Sina goga estàn desarmats, no disposen d'altra cosa que de llur espart subtil. Les bès­ties de presa son pds prfnoeps; ds jueus na més tenen que la pinya treta del ar­bre qui plora, i Còm se podien posar d'acort aquests dos rams f Aquí la n

Ïuesa flandresa, allà mngrida, deganda "un pensatnmf que ses feta sota la

palmera. Jo he visitat l'iglrsieta dd «Cristo de

la Luz». una mesquida antiga dcvmguda temple S'hi veu una columna romana. Aqueixa columna y aqueixa mexquida obligades a servir a tm Deu que oo es pas cl 'propi, f s interessant, però lo que m'exota més l'esperit es veure a Toledo obres construïdes, després dc la roconepicsta. pds catòbclu. sesrusit un plànol ahonr s'hi reconeix el jxmsaramt aràbidi. Aixís es d campanar dc Santo Tomé. Jo no'm nuí so may cfc contem-r lark». l'imaginadó treballa pctpetuanvmt veyent els elements decoratius axàbidis empleats pels e^nnyols pera la major glòria dd catolicisme. En lloch dds ver-sícols dd Coiàn. l'obrer Craça sobre'ls murs frases llatines o espanyoles. S'ha convertit, diu una cosa nova, però la diu sobre'l mateix tò dc sos pares aràbichs.

Entrem un minut a la casa de «Mesa» Aepiesta desferra senvejcial, conté n»ra-vellosos arabeschs. «nom. s'In bairejen escuts espanyols. Son traçal» ab claus en un guix molt dur. oom un estuch. Això no es pas regular, es com d fre ball d'un pintor espiritual que posa l'à­nima a oada cop de pinzell.

Aqueixa decoració, una vcriíableblon da (fins el color li'n fa semblar) enquadra els grans espays. de guix blancb avuy. però que cn alocs temps recubríen lea tapiocrlcs de figures; aqueixes cspkndty roses tapicerícs flandrescs quo- hem vist al Palau d'Espanya, oi l'Exposició dc ISOO. Per sobre hi corre un revestiment d'antigues fayances blaves, verdes o d'or terrós.

Davant d'aquesta mora ve Da dc fust soch capaç d'alçarmc al benestar, a l'ai-palbagamcnt que'ns dona la Bellesa, cn una paraula, al pia bor dd art per l'art, però, a dir ventat, oo es pas aquest plaher sensual que'm fa estar aquí. Jo penso que qui ongué aquesta paaenaa de cisellar b xarxa inestricable d orna­ments sobre aquests guixos, es d ma teu que rail vegades torna a començar una rrpiri** cançó y passa dies enters a fer oàrrcx «noyl» dits un rosari d'àn» bar. prep d'una font d'orient V si «pen­ya» lancpiitactum y d plaher d'aqueixa manena aràbiga, no pensa pàs d cntoli tísme d'una nw ena oriental? A San Juan

fcan

P U B L I C A C I O N S ARTÍS­T I Q U E S E X T R A N G E R E S

S n c e s s o r d e J . M , F a l i r e E m i l i M o n o a n u t

Arquitectura - Cacalptara - Pin­tura y Belles Arts en general.

Portal del Àngel, 6 y 8

Modelli i'Arte Decorativa venes excluilTa de ia revi·l» ilalleon

de los Reyes, he vist cocuts, . com a demraits decuratius d'orient. lEs-Cüt»

cuts pensats a l'aràbiga 11 Quina rica com plexhat suposa això ea l'àniran dels obrers I

Inddmidamnir se perllonga en la meva imaginatiu excitada 1 interès quo'm pro forcionen aquests éssers (jues creuen ca (tólichs espanyols, y que jo oonech, per Ihas actes, com sens tes.

L a m ú s i c a al passe ig

Cada diumfcnge a Toicüa sentia plaher escokant la música nslicar. la raús.ca al passeig, que. cn la vella dutat ruimntka com «i els més banals caps de partit la guarniaó dona als indígenes. He vist les dames. Ics senyoretes y ds degants que seràn els seus marits. I Qum esperit ha hà cn la mirada d'una toledana de setze anysl A tal esperiti, les senyoretes tec preparen y les velles ne guarden una flama. Ab tot y això, les mes ioliues es­panyoles son a Valencià, y les ejuals no diuen pas que hagueu d admirar a les toledanes. Són menudes, diuen, y clo-rótiqucs. més jo les be vistes ben cessa­des, incapaces dc cap mola adressa. ni desvergonyides, ni massa modesu». els ulls plens d'una ànima maravdlosa: ad­miraven elles la dolçor, la cortesia d una dvilisaciü antiga. Criades joves que feste­javen ds militars, tenien compte als nens distingits, semblants a n aquells que,-nús de peus .lleugers y oh rull plè de llum esplcnebda. sobre'ls terribles podrus calls tfaquesta toco— Toledo, no paren un moment de demanar una pesseta ab ben humor. Al mitg d'aquest públich dc toaletes clares, y bressat per una música infinitament peresusa. entro aqueixos cen­tenars de figures joves, però car regaries <ie ngíes. sense ser mdt exposat, jo dis-tingiu nombroecs varietats del 'úpKí se mita: alarbs y jueus vestits a l'ospanyota.

En aciuesta ciutat dds nigromàntidia y dc la càbala, els grans intdeotuals de Israd havien recu llit y comentaven l'h»-renaa de Judea. de Babiloma y dd Ncrt d'Africa. Fou tal l'csdat de llur denda, que l nom de Toledo tfafaala en la ocn-aenda dd pobki dispersat tcoons fem poderosos cesn Tiberiades y Jerusalem Recorrien la terra y d mar pera fer vi­sita a toies les oomunitatls, desde la Pro­venia y cl Llenguadoc fins a Egipte. Criticaven les idees dels enstians. o més ben dit, les idees do la gent dd Mort y perquè tals idees oonrradeyen llur ma­nera tradicional de sentir, ensenyaven que eren contraries a la rahó. fi).

Aquests homes àwpiicts. <f esperit sub­til, igualment dotats pen les finances que pera la filnsofía. tmfen les germanes rocs atractlvoles, respirant en llur jove nesa totes les scduncions dd CànOch dels Càmichs. Mil copa varen ésser heroichs de tragèdies senrfjlants a les (Ric Lopo de Vega ens refereix (en la «Jueva do Toledo»^ d'aquella famosa Raquel, a qui anomenaven la «Fom»sa,>, y que'ls no­bles varen asscsshtar sota'ls mateixos ulls de Ihir rey _ perquè i tenia enauitat.

Les runes de la Jucría de Toledo tan­quen una poesia No os pas una poesia •ie pruner ordre. Es Ictb d una bar reia d* humilitat, de llarga pregaria, de clanvj-denoa y de vohrants d'barem Penso ab d tftul que un d'aquests juous sobb va inscriure en un oomwesn dr! Talmud: «Mescla d'Mtsnos . Heusaquf tot !o qua cal pera caracterisar d poder y ks se­duccions d'Israel. En và l'altiva Espa­nya ha aixafat la t»nptadó. Jo crech

trobaria al voltant (faquest kios-ko de música cn aquesta plaça de Te» ledo.

Aquestes pnssejantes d'ulls onoesote van a fer la novena pera glorificar d narres ment dfe Santa Teresa do Jesús, patrona d'Esponya. Però cn els mots llatins que mormuren ab tanta nwrriiül. no expres­sen una ànima d'onott?

Maurici BARRÉS.

APL·*?.*; üf m·<J"·'4 frou al tal de que la mers gaMeniaigns. Auw-uielade Pouppas n Aulonlau repu. poenes detcendlr d'a jueilt crani luea» tolMau. •s.aaiu diiDie, una Ju··ua panurJao. y ela jueus i·ortugueeos ae otiaplan com usa arlstocrai-ja. pflrq'ie son el> aspali·lii d'aspaora. L>»ldet>l menyi reu cne MootKiijne proiaaaa a le> costums crlsUanes, la t tn iniaiuand de nihi­lisme, ei seu encaraluamaal con ira low fnrma d berol,«me. la aera manca at nrecknJla. per exemple, quan euent alcnMe de Biirdnij» fulf deract >a uesilieuda. lol alxd denuncia un ax-trEngerque noi* pas ela npalraa pr.)udlcls, AS unaadneBclis masadilda y ab una form.ci'i ana-tocrSUca. on uontsicne té. en el foni. al propi tsaperaneiii d-Bom h Ueine.