PESCA RECREATIVA

A LES ILLES BALEARS 2011

Text:Direcció General de Pesca, Conselleria d’Agricultura i Pesca.Govern de les Illes Balears.

Fotografies:Direcció General de Medi Rural i Marí Pàgina 18 feta per Fernando Darder a la Reserva Marina del Toro.

1ª edició: juny 2004. Tiratge: 44.000 exemplars.2ª edició: maig 2005. Tiratge: 25.000 exemplars.3ª edició: juliol 2006. Tiratge: 5.000 exemplars.4ª edició: març 2007. Tiratge: 30.000 exemplars.5ª edició: març 2008. Tiratge: 25.000 exemplars.6ª edició: abril 2009. Tiratge: 15.000 exemplars.7ª edició: juliol 2009. Tiratge: 15.000 exemplars.8ª edició: juny 2010. Tiratge: 15.000 exemplars.

D.L.: PM-1027-2009

3 3

El recull de la normativa de pesca recreativa que teniu a les mans arriba enguany a la novena edició. L’èxit d’aquest recull ha sobrepassat amb escreix les perspectives inicials, quan la intenció era fer-ne només una edició. La gran acceptació que ha tingut entre els pescadors recreatius, la forta demanda d’aquests llibrets i els canvis continus que experimenta la normativa de la pesca recreativa han fet que aquesta iniciativa hagi continuat al llarg dels anys.

Des de la darrera edició s’han produït nombrosos canvis pel que fa la normativa de pesca recreativa que recomanen fer una revisió en profunditat del llibret i, per tant, una nova edició, en aquest cas, digital. Entre d’altres, els canvis en la normativa estatal, o la pesca submarina a Formentera, etc.

L’elaboració de normativa de pesca recreativa és una petita aportació que l’Administració pot fer per col·laborar a la sostenibilitat d’aquesta activitat, però sense la participació del pescador recreatiu - respectant el medi i aplicant el sentit comú, trobant la satisfacció en sortir a la mar i dur a terme aquesta activitat sense traspassar-ne els límits- no s’aconseguirà l’objectiu final de fer compatible la pesca recreativa amb el manteniment dels recursos marins.

L’objectiu d’aquest recull no és un altre que fer arribar a l’usuari final, amb un llenguatge senzill i planer, la regulació actualitzada que afecta la seva activitat, per tal que la pugui desenvolupar amb total coneixement.

La recopilación de la normativa de pesca recreativa que tenéis entre manos llega este año a la novena edición. El éxito de esta recopilación ha sobrepasado con creces las perspectivas iniciales, cuando la intención era hacer sólo una edición. La gran aceptación que ha tenido entre los pescadores recreativos, la fuerte demanda de estos librillos y los cambios continuos que experimenta la normativa de la pesca recreativa han hecho que esta iniciativa haya continuado a lo largo de los años.

Desde la última edición se han producido numerosos cambios en relación a la normativa de pesca recreativa que recomiendan hacer una revisión en profundidad del librillo y, por lo tanto, una nueva edición. Entre otros, los cambios en la normativa estatal, o la pesca submarina en Formentera, etc.

La elaboración de normativa de pesca recre-ativa es una pequeña aportación que la Ad-ministración puede hacer para colaborar en la sostenibilidad de esta actividad, pero sin la participación del pescador recreativo -respe-tando el medio y aplicando el sentido común, encontrando la satisfacción en salir a la mar y llevando a cabo esta actividad sin traspasar los límites- no se conseguirá el objetivo final de hacer compatible la pesca recreativa con el mantenimiento de los recursos marinos.

El objetivo de esta recolección no es otro que hacer llegar al usuario final, con un lenguaje sencillo y llano, la regulación actualizada que afecta su actividad, con la finalidad de que la pueda desarrollar con total conocimiento.

4

És una delimitació espacial de les aigües marines per establir la competència de les diferents administracions públiques implicades. Les aigües interiors són competència de l’Administració autonòmica (Govern de les Illes Balears i Consells Insulars, en el nostre cas) i les aigües exteriors són competència de l’Administració de l’Estat.

La línia divisòria entre ambdós tipus d’aigua no està situada a una distància constant des de terra. És una línia que uneix diferents punts de costa segons uns criteris preestablerts. En essència, la normativa bàsica és igual en totes les aigües, però en aigües interiors hi ha autoritzades una sèrie de particularitats de les Illes Balears.

Es una delimitación espacial de las aguas marinas para establecer la competencia de las distintas administraciones públicas implicadas. Las aguas interiores son competencia de la Administración autonómica (Govern de les Illes Balears y Consells Insulars, en nuestro caso), mientras que las aguas exteriores son competencia de la Administración del Estado.

La línea divisoria entre los dos tipos de agua no está situada a una distancia constante desde tierra. Es una línea que une distintos puntos de costa según unos criterios preestablecidos. En esencia, la normativa básica es igual en todas las aguas, pero en aguas interiores están autorizadas una serie de particularidades de las Islas Baleares.

Les fites són uns pilons de formigó a la costa o unes pintades als penya-segats que, correctament enfilades de dues en dues, dibuixen una línia imaginaria a la mar. Aquestes línies marquen el límit de la reserva marina o el de la zona de protecció especial. En qualsevol cas, són una ajuda perquè el pescador s’ubiqui correctament, però mai prevalen sobre la posició del GPS dels serveis de vigilància.

Los hitos son unos pilones de hormigón en la costa o unas pintadas en los acantilados que, correctamente enfilados de dos en dos, dibujan una línea imaginaría en la mar. Estas líneas marcan el límite de la reserva marina o el de la zona de protección especial. En cualquier caso, son una ayuda para que el pescador se ubique correctamente, pero nunca prevalecen sobre la posición del GPS de las embarcaciones de vigilancia.

4 5

6

A més dels ormeigs propis per a la captura de les espècies, hem d’estar en possessió de la corresponent llicència. Hi ha cinc tipus de llicència de pesca marítima recreativa:

· individual (des de terra o embarcació – sols en aigües interiors -, per a majors de 14 anys)

· col·lectiva (des d’embarcació de llista 6a, per a un màxim de 12 persones)

· de pesca submarina (per a majors de 16 anys en possessió de llicència federativa)

· esportiva (per participar en competicions oficials i entrenaments)

· d’embarcació (per embarcacions de llista 7ª i un màxim de 5 persones)

La llicència individual es vàlida per dos anys, la d’embarcació per tres anys i les altres per un any. Els menors de 14 anys poden practicar la pesca des de terra o embarcació sense necessitat de la llicència individual.

Les embarcacions que es dediquin a la pesca d’altura (tonyines, bacores, emperadors, agulles i marlins) han de disposar d’una autorització especial de la Secretaria General del Mar (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí), que han de dur a bord. A més, han de dur un registre acurat de les captures, que han de comunicar regularment al Ministeri.

Per a la pesca dins aigües continentals (Gorg Blau, Cúber o Estany des Ponts) ha de mester l’autorització per part de l’organisme competent en pesca fluvial.

Además de los aparejos propios para la captura de las especies, tenemos que poseer la correspondiente licencia. Hay cinco tipos de licencia de pesca marítima recreativa:

· individual (desde tierra o embarcación – solo en aguas interiores -, para mayores de 14 años)

· colectiva (desde embarcación de lista 6ª, para un máximo de 12 personas)

· de pesca submarina (para mayores de 16 años en posesión de licencia federativa)

· deportiva (para participar en competiciones oficiales y entrenamientos)

· de embarcación (para embarcaciones de lista 7ª y un máximo de cinco personas)

La licencia individual es válida para dos años, la de embarcación para tres años y las otras para un año. Los menores de 14 años pueden practicar la pesca desde tierra o embarcación sin necesidad de licencia individual.

Las embarcaciones que se dedican a la pesca de altura (atunes, albacoras, peces espada, agujas y marlines) tienen que disponer de una autorización especial de la Secretaria General del Mar (Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino), que deben llevar a bordo. Además, tienen que llevar un registro detallado de las capturas, que hay que comunicar regularmente al Ministerio.

Para la pesca en aguas continentales (Gorg Blau, Cúber o Lago Esperanza) necesita la au-torización por parte del organismo competente en pesca fluvial.

6 7

On puc obtenir aquesta llicència?

A la Direcció General de Medi Rural i Marí del Govern de les Illes Balears, al carrer dels Foners, núm. 10 de Palma, a les delegacions comarcals de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori de Campos, Felanitx, Manacor, Inca, sa Pobla i Sóller, i als consells insulars de Menorca, d’Eivissa i de Formentera. També es pot fer el tràmit a través d’internet a http:\\agriculturaipesca.caib.es. També són vàlides les llicències de les altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol per poder pescar a les Illes Balears.

Què he de presentar per obtenir la corresponent llicència?

· Fotocòpia del DNI o passaport en el cas d’es-trangers, o llicència caducada en cas de reno-vació.

· Resguard del pagament de la taxa correspo-nent (13,79€ per la llicència individual, 16,20€ per la de pesca submarina, 59,87€ per la lli-cència d’embarcació d’eslora superior a 6m, 32,55€ per embarcació d’eslora inferior a 6m i 405,68€ per la llicència colectiva). Els jubilats estan exempts d’aquest pagament, excepte per a la llicència d’embarcació. Els impresos es poden obtenir al mateix lloc on es pot ob-tenir la llicència.

· Per a la llicència de pesca submarina i esportiva, s’ha de presentar a més la corresponent llicència federativa en vigor. La llicència esportiva és gratuïta.

· Per a la llicència d’embarcació, s’ha de presentar fotocòpia acarada del rol/llicència de navegació actualitzada i fotocòpia del DNI o passaport de armador.

· Per a la llicència col·lectiva hi ha, a més, uns requisits especials, i s’ha de presentar:

- Sol·licitud en imprès oficial.

- Fotocòpia acarada del rol/llicència de navegació, actualitzat, on constin les dades de l’embarcació, l’armador, el patró i el tècnic esportiu especialitzat en pesca o el professional de pesca.

¿Dónde puedo obtener esta licencia?

En la Dirección General de Medio Rural y Marino del Govern de les Illes Balears, en la calle Foners, núm. 10 de Palma, en las delegaciones comarcales de la Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente y Territorio de Campos, Felanitx, Manacor, Inca, Sa Pobla y Sóller, y en los consells insulars de Menorca, d’ Eivissa i de Formentera. También se puede hacer el trámite a través de internet en http:\\dgpesca.caib.es. También son válidas las licencias de las otras comunidades autónomas del Estado español para poder pescar en las Islas Baleares.

¿Qué tengo que presentar para obtener la correspondiente licencia?

· Fotocopia del DNI o pasaporte en el caso de extranjeros, o licencia caducada en caso de renovación.

· Resguardo del pago de la tasa correspon-diente (13,79 € por la licencia individual, 16,20€ por la de pesca submarina, 59,87 € por la licencia de embarcación de eslora superior a 6 m, 32,55 € para embarcación de eslora in-ferior a 6 m y 405,68 € para la licencia colecti-va). Los jubilados están exentos de este pago, excepto para la licencia de embarcación. Los impresos se pueden obtener en el mismo pun-to donde se puede obtener la licencia.

· Para la licencia de pesca submarina y deportiva, se tiene que presentar además la correspondiente licencia federativa en vigor. La licencia deportiva es gratuita.

· Para la licencia de embarcación, se debe pre-sentar fotocopia compulsada del rol/licencia de navegación actualizada y fotocopia del DNI o pasaporte del armador.

· Para la licencia colectiva existen, además, unos requisitos especiales, y hay que presentar:

- Solicitud en impreso oficial.

- Fotocopia compulsada de rol/licencia de navegación, actualizada, donde consten los datos de la embarcación, el armador, el patrón y el técnico deportivo especializado en pesca o el profesional de pesca.

8

- Autorització de la Conselleria compentent en matèria de mobilitat per al lloguer d’embarcacions d’esplai de la UE.

- Títol del curs de formació de tècnic esportiu especialitzat en pesca expedit per l’Administració pública, o acreditació d’embarcament a un vaixell de llista 3a durant un mínim de 5 anys.

Recomanacions:

· Tenir uns coneixements mínims de la mar i de les espècies d’interès pesquer.

· Dur un equip adequat per a la modalitat de pesca que es vol practicar.

· Tenir la titulació nàutica corresponent si es va en vaixell.

· Dur algun sistema de comunicació (telèfon mòbil, radiotelèfon, etc.), especialment si es va amb embarcació.

· Deixar dit on anem a pescar.

· Consultar la informació metereològica abans de partir.

· Ser titular d’una assegurança de responsabi-litat civil.

- Autorización de la Conselleria competente en materia de Mobilidad para el alquiler de embarcaciones de recreo de la UE.

- Título del curso de formación de técnico deportivo especializado en pesca expedi-do por la Administración pública, o acredi-tación de embarque en un buque de lista 3ª durante un mínimo de 5 años.

Recomendaciones:

· Tener unos conocimientos mínimos del mar y de las especies de interés pesquero.

· Llevar un equipo adecuado para la modalidad de pesca que se quiere practicar.

· Tener la titulación náutica correspondiente si se va en barco.

· Llevar algún sistema de comunicación (te-léfono móvil, radioteléfono, etc.), especial-mente si se va en embarcación.

· Informar sobre el lugar donde vamos a pescar.

· Consultar la información metereológica antes de salir.

· Ser titular de un seguro de responsabilidad civil.

9 8

· Podem pescar peixos, cefalòpodes (pops, sípies i calamars) i puu. No podem pescar coralls i similars, cucs, tites, caragols ma-rins, pegellides, copinyes ni crustacis com les llagostes, crancs, cranques, cigales, gambes d’esca, gambes, etc. La recollida de bogamarins s’està revisant i actualment no n’està permesa la captura d’acord amb els Reglaments europeus (CE) 853/2004 i 854/2004.

· Com a regla general, podem pescar fins a 5 kg més una peça per llicència i dia.

· Si som més de 5 persones amb llicència col·lectiva o d’embarcació, no podem superar els 25 kg en total.

· Hi ha algunes espècies que tenen una talla mínima de captura:

· Si capturem algun exemplar que no compleixi la talla mínima establerta, o de captura prohibida, l’hem de retornar a la mar, i si és possible, viu.

· Podemos pescar peces, cefalópodos (pulpos, sepias y calamares) y “puu”. No podemos pescar corales ni similares, gusanos, titas, caracoles marinos, lapas, bivalvos ni crustáceos como las langostas, cangrejos, centollos, cigarras de mar, gambas de cebo, gambas, etc. La recolección de erizos de mar está siendo revisada y actualmente no se permite la captura, de acuerdo con los Reglamentos europeos (CE) 853/2004 y 854/2004.

· Como regla general, podemos pescar hasta 5 Kg más una pieza por licencia y día.

· Si somos más de 5 personas con licencia colectiva o de embarcación, no podemos superar los 25 Kg en total.

· Hay algunas especies que tiene una talla mínima de captura:

· Si capturamos algún ejemplar que no cumpla la talla mínima establecida, o de captura prohibida, lo tenemos que retornar al mar, y si es posible, vivo.

Talles mínimes:Boga ...................11 cmCapellà ...............11 cmGerrets i Xucles ...11 cmMolls ...................11 cmEsparrall ..............12 cmPagell ..................15 cmSalpa ...................15 cmSorells ................15 cmLlises ...................16 cmBesuc ..................17 cmMorruda ..............18 cmPàguera ..............18 cmVariada ................18 cm

Verat i Bis ...........18 cmLluç .....................20 cmMabre ..................20 cmOrada .................20 cmPelaia ..................20 cmSard / Sarg .........23 cmAgulla .................25 cmLlop .....................25 cmRaps ....................30 cmGoràs ..................33 cmAnfossos i Xerna 45 cmPàmpol rascàs ....45 cmTonyina .115 cm ó 30 kg

Tallas mínimas:Boga ...................11 cmCapellán .............11 cmCarameles y chuclas ...11 cmSalmonetes .........11 cmRaspallón .............12 cmGallo ...................15 cmJureles ................15 cmSalema ................15 cmLisas ....................16 cmAligote ................17 cmCaballa y Estornino... 18 cmMojarra ................18cmPargo ...................18 cm

Picuda .................18 cmDorada ................20 cmHerrera ................20cmLenguado ...........20 cmMerluza ...............20 cmSargo ...................23cmAguja ..................25 cmLubina .................25 cmRapes ..................30 cmBesugo ...............33 cmCherna ................45 cmMeros .................45 cmAtún ..... 115cm ó 30 Kg

10

Espècies prohibides a totes les Illes BalearsEspecies prohibidas en todas las Illes Balears

Espècie / Especie Nom popular / Nombre popularSquatina spp. (totes les spp.) Escats / AngelotesSphyrna spp. Llunades / Peces martilloPrionace glauca Tintorera / TintoreraCetorhinus maximus Tauró peregrí/Tiburón peregrinoLamna nasus Tauló / Marrajo sardineroIsurus oxyrinchus Marraix / Marrajo dientusoCarcharodon carcharias Salroig / Tiburón blancoMobula mobular Manta / MantaAlopias spp Cinturió / Pez zorroHippocampus hippocampus Cavallet de la mar / Caballito de marHippocampus ramulosus Cavallet de la mar / Caballito de mar

Raors i verderols

De raors, podem capturar-ne un màxim de 50 peces per llicència i dia, sempre sense sobrepassar els 5 kg de captura màxima.

Existeixen vedes temporals pel raor i el verderol:

· període de veda del verderol (cirviola de menys de 30 cm); d’1 de juliol fins al 15 de setembre (a Eivissa i Formentera, a aigües interiors i fins a 6 milles nàutiques de les aigües exteriors, el període de veda s’estén fins el 30 de setembre).

· període de veda del raor; d’1 d’abril fins al 31 d’agost.

Pops, calamars i sípies

De cefalòpodes (pops, sípies i calamars), només podem capturar-ne 10 peces, sense sobrepasar els 5 kg + 1 peça de captura màxima total (cefalòpodes + peixos) per llicència i dia.

No podem utilitzar la llum com a medi per atreure els cefalòpodes.

Raors y juveniles de pez de limón

En cuanto a los raors, podemos capturar hasta un máximo de 50 piezas por licencia y día, siem-pre sin sobrepasar los 5 kg de captura máxima.

Existen vedas temporales para el raor y el juvenil de pez de limón.

· período de veda del juvenil de pez de limón (de menos de 30 cm); del 1 de julio al 15 de septiembre (en Eivissa y Formentera, en aguas interiores y hasta 6 millas náuticas de las aguas exteriores, el período de veda se extiende hasta el 30 de septiembre).

· período de veda del raor, del 1 de abril al 31 de agosto.

Pulpos, calamares y sepias

En cuanto a los cefalópodos (pulpos, sepias y calamares), sólo podemos capturar 10 piezas, sin sobrepasar los 5 kg + 1 pieza de captura máxima total (cefalópodos + peces) por licencia y día.

No podemos utilizar la luz como medio para atraer a los cefalópodos.

11 10

Túnids i afinsPer emperadors, agulles, marlins i bacores hi ha unes quotes màximes de captura específiques. En el cas de les tonyines, la pesca amb mort no està permesa, s’hauran d’alliberar totes les captures. En els casos de captura accidental amb mort d’un ejemplar, sols es podrà mante-nir a bord i desembarcar un ejemplar sencer en una sola peça per marea. No obstant l’anterior, sols es permetrà un màxim de captura acci-dental amb mort de dos exemplars a tota la temporada permesa. Un cop assolida aquesta quantitat, l’autorització quedarà suspesa per a aquesta espècie en aquesta temporada.

- Tonyines: una talla mínima de 30 kg o 115 cm.

· Emperadors, 1 peça per embarcació i dia; agulles i marlins; un màxim d’1 peça per llicència i dia, i un màxim de 4 peces per embarcació i dia.

· Bacores; podem capturar un màxim de 5 peces per llicència i dia i un màxim de 20 peces per embarcació i dia.

Recomanació:Revisar la documentació necessària per a la pesca d’altura a la pàgina 6. En tractar-se d’espècies amb problemes de conservació, es recomanable practicar la pesca sense mort, obligatòria en el cas de la tonyina.

Puu

Només es pot pescar el puu amb salabre, baveró, bou, corda i estaca.

Limitacions: 2 cordes i 2 bous per recol·lector. Quan es clavin estaques no es podran utilitzar ni cordes ni bous, i amb un màxim de 30 baverons.

Captura màxima diaria: 5 kg per recol·lector.

Dates permeses: des de l’1 d’octubre fins al 31 de juliol.

Túnidos y afinesEn lo referente a peces espada, agujas, marlines y albacoras, hay unas cuotas máximas de captura específicas. En el caso del atún rojo, la pesca con muerte no está permitida, deberán devolverse al mar todas las capturas. En los casos de captura accidental con muerte de un ejemplar, solo se podrá mantener a bordo i desembarcar un ejemplar entero en una sola pieza, por marea. No obstante lo anterior, solo se permitirá un máximo de una captura accidental con muerte de dos ejemplares en toda la temporada permitida. Una vez alcanzado este número. La autorización quedará suspendida para esta especie en esta temporada.

Atunes: una talla mínima de 30 Kg. o 115 cm.

· Peces espada, 1 pieza por embarcación y día; agujas y marlines; un máximo de 1 pieza por licencia y día, y un máximo de 4 piezas por embarcación y día.

· Albacoras; podemos capturar un máximo de 5 piezas por licencia y día, y un máximo de 20 piezas por embarcación y día.

Recomendación:Revisar la documentación necesaria para la pesca de altura en la página 6.Al tratarse de especies con problemas de con-servación, es recomendable practicar la pesca sin muerte, obligatoria en el caso del atún.

PuuSólo se puede pescar el “puu” con salabre, “baveró”, “bou”, cuerda y estaca.

Limitaciones: 2 cuerdas y 2 “bous” por recolector. Cuando se claven estacas no se podrán utilizar ni cuerdas ni “bous”, y con un máximo de 30 “baverons”.

Captura máxima diaria: 5 Kg. por recolector.

Fechas permitidas: del 1 de octubre al 31 de julio.

12

A tot el litoral i aigües obertes, EXCEPTE:

· A l’interior d’instal·lacions portuàries.

· A menys de 100 m de llocs freqüentats per banyistes.

· A menys de 250 m de qualsevol ormeig professional, incloent-hi els capcers per a la llampuga.

· A les zones de protecció especial (reserva integral) i zones de veda de les reserves marines.

· Al Parc Nacional Marítimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera.

· Al litoral des de terra del Parc Natural de Sa Dragonera.

· Al litoral de les reserves naturals dels illots des Vedrà i es Vedranell i dels illots de Ponent (Eivissa).

- A certes zones del litoral de Formentera (Pesca submarina).

La pesca submarina serà autoritzable per l’òrgan compentent en matèria d’espais naturals protegits a:

- L’àrea marina del Parc Natural de s’Albufera des Grau.

- El LIC ES5310081 des Port des Canonge.

- El LIC ES5310082 de s’Estaca a Punta de Deia

· Al litoral de les reserves naturals dels illots des Vedrà i es Vedranell i dels illots de Ponent (Eivissa).

En todo el litoral y en aguas abiertas, EXCEPTO:

· En el interior de instalaciones portuarias.

· A menos de 100 m de lugares frecuentados por bañistas.

· A menos de 250 m de cualquier aparejo profesional, incluyendo los “capcers” para el dorado.

· En las zonas de protección especial (reserva integral) y zonas de veda de las reservas marinas.

· En el Parque Nacional Marítimo-terrestre del Archipiélago de Cabrera.

· En el litoral desde tierra del Parque Natural de Sa Dragonera.

· En el litoral de las reservas naturales de los islotes de Es Vedrà y Es Vedranell y de los islotes de Ponent (Ibiza).

- En ciertas zonas del litoral de Formentera (Pesca submarina)

La pesca submarina será autoritzable por el órgano compentente en materia de espacios naturales protegidos en:

- El área marina del Parque Natural de s’Albufera des Grau.

- El LIC ES5310081 des Port des Canonge.

- El LIC ES5310082 de s’Estaca a Punta de Deia

· En el litoral de las reservas naturales de los islotes de Es Vedrà y Es Vedranell y de los islotes de Ponent (Ibiza).

12 13

· Podem pescar amb canya amb i sense rodet, volantí (un màxim de 6 hams), fluixa, curricà, potera, fitora, rall i salabre. Podem utilitzar un màxim de 2 canyes i 2 poteres. Per a la fluixa i el curricà d’altura, un màxim de 6 canyes per llicència, amb una única esca per canya.

· No podem pescar amb arts o estris de la pesca professional com poden ser palangres, nanses o xarxes.

- En aigües interiors no està permés l’ús del rodet elèctric.

· No podem utilitzar sistemes d’atracció de les espècies a capturar com és la llum, a excepció del grumeig.

· Podem dur a bord un màxim de dos rodets elèctrics sense que superin els 300 W de potencia màxima conjunta, per utilitzar exclusivament en aigües exteriors.

· No podem utilitzar ni tenir a bord equips de submarinisme o torpedes hidrolliscants juntament amb fusells o aparells de pesca submarina.

· En el cas de la pesca submarina, el fusell ha de ser de tracció mecànica. L’ús d’aparells lluminosos per poder veure en els forats, no per atreure la captura, estan permesos.

· A la pesca submarina és obligatori l’ús d’una boia de senyalització.

· No podem vendre la captura obtinguda.

· Podemos pescar con caña con y sin carrete, volantín (un máximo de 6 anzuelos), curricán de superficie, curricán, potera, fisga, espara-vel y salabre. Podemos utilizar un máximo de 2 cañas y 2 poteras. Para el curricán de super-ficie y el curricán de altura, un máximo de 6 cañas por licencia, con un sólo cebo por caña.

· No podemos pescar con artes o aparejos de la pesca profesional, tales como palangres, nasas o redes.

- En aguas interiores no está permitido el uso del carrete eléctrico.

· No podemos utilizar sistemas de atracción de las especies a capturar, como la luz, a excepción del grumeo.

· Podemos llevar a bordo un máximo de dos carretes eléctricos sin que superen los 300 W de potencia máxima conjunta, para utilizar exclusivamente en aguas exteriores.

· No podemos utilizar ni tener a bordo equipos de submarinismo o torpedos hidrodeslizantes juntamente con fusiles o utensilios de pesca submarina.

· En el caso de la pesca submarina, el fusil tiene que ser de tracción mecánica. El uso de apara-tos luminosos para poder ver en los agujeros –no para atraer a la captura- está permitido.

· En la pesca submarina es obligatorio el uso de una boya de señalización.

· No podemos vender la captura obtenida.

14 14

Es pot sol·licitar, una vegada és titular de la llicència de pesca individual, la utilització de 1 rall, 2 morenells i 3 llencetes per persona i llicència a la Direcció General de Medi Rural i Marí i als Consells Insulars de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera. Els morenells, sempre de material vegetal, i les llencetes es podran utilitzar a les zones establertes com a aptes. El rall està permès a totes les aigües interiors on està permesa la pesca recreativa. Les llencetes s’han d’utilitzar sempre des de la costa.

Se puede solicitar, una vez se es titular de la licencia de pesca individual, la utilización de 1 esparavel, 2 nasas y 3 “llencetes” por persona y licencia en la Dirección General de Medio Rural y Marino, en los Consells Insulars de Mallorca, de Menorca, de Eivissa y de Formentera. Las nasas, siempre de material vegetal, y las “llencetes” se podrán utilizar en las zonas establecidas como aptas. El esparavel está permitido en todas la aguas interiores donde está permitida la pesca recreativa. Las “llencetes” se tienen que utilizar siempre desde la costa.

La pesca submarina es realitzarà a pulmó lliure, senyalitzant la seva posició amb una boia de color toronja o vermell, des de la sortida fins a la posta del sol.

Sols es poden utilitzar aprons impulsats per medis mecànics (gomes, molles o aire comprimit) o per la mà. No es poden utilitzar equips de buceig autònom, torpedes ni altres mètodes hidrolliscants o verins.

A Formentera existeixen 3 zones de veda (al sud de Punta Rasa, far de la Mola i punta Roja) i a la resta és necessària una llicència especial expedida pel Consell Insular de Formentera.

No es pot vendre la captura obtinguda.

La pesca submarina se ejercitará a pulmón libre o nadando, señalizando su posición con una boya de color naranja o rojo, desde el alba hasta el ocaso del sol.

Solo se puede utilizar arpones propulsados por medios mecánicos (gomas, muelles o aire comprimido) o por la mano. No se pueden utilizar equipos de buceo autónomo, torpedos ni otros métodos hidrodeslizantes o venenos.

En Formentera hay 3 zonas de veda (al sur de Punta Rasa, faro de la Mola y punta Roja) y en el resto es necesaria una licencia especial expedida por el Consell Insular de Formentera.

No se pueden vender las capturas obtenidas.

· Tots els dies de la setmana, excepte el que s’estableixi en cada reserva marina i el que estableixin les vedes per a cada espècie. A Formentera, la pesca submarina està prohibida els dilluns, els dimecres i els divendres.

· A qualsevol hora del dia excepte la pesca submarina, que està prohibida entre la posta i la sortida del sol.

· Cada día de la semana, excepto lo que se establezca en cada reserva marina y lo que establezcan las vedas para cada especie. En Formentera, la pesca submarina está prohibida los lunes, los miércoles y los viernes.

· A cualquier hora del día excepto la pesca submarina, que está prohibida entre el ocaso y el alba.

14 15 14

· Es requereix autorització expressa de la Direcció General de Medi Rural i Marí Conselleria d’Agricultura Medi Ambient i Territori, fent constar la modalitat de pesca, la zona on es farà, el tipus de campionat, l’horari d’aquest i si es pretenen o no ultrapassar les quotes de captures establertes. S’ha de pagar la taxa corresponent.

- Si es vol realitzar en aigües exteriors i es vol ultrapassar les quotes establertes, es requereix l’autorització expressa de la Secretaria General del Mar (MARM).

· Els organitzadors de la competició i/o la federació corresponent hauran de comunicar els resultats de la competició en el termini dels 15 dies següents a la data en que tingué lloc.

· Les captures aconseguides no pertanyen als participants, i l’entitat organitzadora està obli-gada a lliurar no menys del 50% del pes a una entitat benèfica. La resta no pot ser venuda.

· Les limitacions anteriors no són aplicables si les captures no ultrapassen les quotes generals de captura.

· Per participar en competicions oficials i entrenaments s’ha d’estar en possessió de la llicència de pesca marítima esportiva.

· Se requiere autorización expresa de la Direc-ción General de Medio Rural y Marino Conse-lleria de Agricultura Medio Ambiente i Territo-rio, haciendo constar la modalidad de pesca, la zona donde se realizará, el tipo de campeo-nato, el horario del mismo y si se pretende o no sobrepasar las cuotas de capturas estable-cidas. Se debe pagar la tasa correspondiente.

· Si se quiere realizar en aguas exteriores y se quiere sobrepasar las cuotas establecidas, se requiere la autorización expresa de la Secretaria General del Mar (MARM).

· Los organizadores de la competición y/o la federación correspondiente tendrán que co-municar los resultados de la competición en el plazo de los 15 días siguientes a la fecha en que tuvo lugar.

· Las capturas conseguidas no pertenecen a los participantes, y la entidad organizadora está obligada a entregar no menos del 50% del peso a una entidad benéfica. El resto no puede ser vendido.

· Las limitaciones anteriores no son aplicables si las capturas no sobrepasan las cuotas generales de captura.

· Para participar en competiciones oficiales y entrenamientos se tiene que estar en posesión de la licencia de pesca marítima deportiva.

16

Les aranyes.

Són peixos que viuen als fons arenosos i de captura freqüent pels practicants de la pesca recreativa.

S’agafen en totes les modalitats de volantí i tam-bé, de vegades, a la fluixa. S’ha d’anar molt en compte amb elles, perquè les espines de l’oper-cle i les de la primera dorsal són verinoses, fet que ja era conegut antigament. El verí de les ara-nyes és neuro i hemotòxic, molt semblant al de les serps. A més del fort dolor, pot causar febre, vòmits, enlentiment cardíac, dificultats respira-tòries i, fins i tot, la mort. Es recomana tallar-les les espines verinoses en el mateix moment de la captura o, en tot cas, ammollarles vives a la mar.

Ferrasses, bonjesusos i afins.

Les ferrases i els bonjesusos són peixos semblants a rajades i són comuns en aigües litorals, sobre tot en fons arenosos. Són espècies poc capturades pels

pescadors recreatius, encara que en la modalitat de pesca submarina se’n solen agafar algunes, i també amb canya al vespre. Van proveïts d’una, dues o, fins i tot, tres pues verinoses a la cua, amb les quals poden produir doloroses picades, a més de ferides considerables. El seu verí, termolàbil, es desactiva amb la calor. Es recomana amollar vives les ferrasses i els bojesusos atesos els pro-blemes de conservació d’aquestes espècies.

Les escórpores i els caproigs

Les escórpores viuen sobre tot en fons de posidònia, vaires o pedra, mentre que els caproigs viuen

en aquests mateixos fons, Aixa com en els fons coral·lígens. Les escórpores són poc capturades pels pescadors recreatius, però no els caproigs, que s’agafen en la pesca de volantí, sobre tot en anar als serrans grossos o a la fonera. També els pescadors submarins els solen agafar. Les espi-nes del cap així com les de la dorsal d’aquests peixos estan proveïdes de verí, i poden provo-car picadures extremadament doloroses.

Las arañas.Son peces que viven en fondos arenosos, y de captura frecuente por los practicantes de la pesca recrea-

tiva. Se capturan en todas las modalidades de volantín y también, a veces, al curricán. Se tiene que ir con sumo cuidado con ellas, porque las es-pinas del opérculo y las de la primera dorsal son venenosas, hecho ya conocido antiguamente. El veneno de las arañas es neurotóxico y hemotóxi-co, muy parecido al de las serpientes. Además de fuerte dolor, puede causar fiebre, vómitos, ralenti-zación cardíaca, dificultades respiratorias e incluso la muerte. Se recomienda cortar las espinas ve-nenosas en mismo momento de la captura o, en todo caso, liberarlas vivas al mar.

Pastinacas, águilas marinas y afines.Las pastinacas y las águilas ma-rinas son peces parecidos a las rayas, y son comunes en aguas litorales, básicamente en fon-dos arenosos. Son especies

poco capturadas por los pescadores recreati-vos, aunque en la modalidad de pesca subma-rina se suelen capturar algunos especímenes, y también con caña y de noche. Van provistos de una, dos y hasta tres púas venenosas en la cola, con las que pueden producir dolorosas pica-duras, amén de heridas considerables. Su ve-neno, termolábil, se desactiva con el calor. Se recomienda devolver vivas al mar las pastina-cas y las águilas marinas dados los problemas de conservación que presentan estas especies.

Las escórporas y los cabrachos.Las escórporas viven sobre todo en fon-dos de posidonia o piedra, mientras que los cabrachos viven

también en estos puntos así como en los fondos coralígenos. Las escórporas son poco capturadas por los pescadores recreativos, pero no los ca-brachos, que se capturan en la pesca de volan-tín, sobre todo al ir a los serranos de plataforma o al talud continental. También los pescadores submarinos los suelen pescar. Las espinas de la cabeza y las de la dorsal de estos peces están dotadas de veneno, y pueden provocar picadu-ras extremadamente dolorosas.

16 17

Quissones.

Aquests petits taurons es troben a la plataforma continental però també al tal·lús o fonera. Tenim dues espècies similars en les nostres aigües, que són capturades al volantí de serrans grossos o, més freqüentment, fent volantí a la fonera. Presenten dos agullons verinosos, un davant de cada dorsal, que poden produir doloroses ferides.

Recomanacions

· No agafeu ni toqueu mai els peixos que sospiteu que tenen perill. Convé dur armolles per poder-los desempescar de l’ham sense problemes, be tallar el bracel i amollar-lo, o bé deixar morir l’animal per manipular-lo després amb cura.

· A zones de bany arenoses s’ha d’anar amb compte, podeu trepitjar una aranya o una ferrassa i sofrir una picada.

· Quan, bussejant, observem una aranya fent moviments sinuosos amb els opercles estufats i la dorsal ben estirada, hem de fugir immediatament: estam rebent l’avís d’un posible i sobtat atac d’una aranya fragata.

· Teniu en compte que el verí d’alguns peixos morts, i fins i tot congelats, encara pot ser actiu.

Tractament en cas d’una picada d’un peix verinós.

· Acudiu al més aviat possible a un centre de salut o al metge, mentrestant utilitzau pomades o escumes adients d’ús tòpic.

· Atès el caràcter termolàbil d’alguns verins, també es pot aplicar calor (50º C) a la zona afectada.

Mielgas y galludos.

Estos pequeños tiburones se encuentran en la plataforma continental, pero también en el talud continental o “fonera”. Tenemos dos especies similares en nuestras aguas, que son capturadas al volantín de serranos de plataforma o, con mayor frecuencia, practicando volantín en el talud. Presentan dos aguijones venenosos, uno delante de cada dorsal, que pueden producir heridas dolorosas.

Recomendaciones

· No coger ni tocar nunca aquellos peces de los que sospechamos puedan tener peligro. Conviene llevar pinzas adecuadas para poderlos despescar del anzuelo sin problemas, cortar el hilo y soltarlo, o dejar morir al animal para manipularlo después con cuidado.

· En zonas de baño arenosas, conviene estar alerta: se puede pisar una araña o una pastinaca y sufrir una picadura.

· Cuando, buceando, observemos una araña haciendo movimientos sinuosos con los opérculos abiertos y la dorsal bien desplegada, debemos alejarnos inmediatamente: estamos recibiendo el aviso de un posible y repentino ataque de una araña fragata.

· Hay que tener en cuenta que el veneno de algunos peces muertos, incluso congelados, puede ser activo aún.

Tratamiento en caso de una picadura de un pez venenoso.

· Acudir con la mayor rapidez posible a un centro de salud o al médico; mientras tanto se utilizarán pomadas o espumas adecuadas de uso tópico.

· Dado el carácter termolábil de algunos venenos, también se puede aplicar calor (50º C) a la zona afectada.

18

Les reserves marines són figures de protecció pesquera amb les quals es regulen els usos i l’explotació del medi marí, amb l’objectiu d’incrementar la regeneració natural dels recursos i conservar els ecosistemes més representatius.

Les reserves marines existents a les Illes Balears són la de la Badia de Palma, compresa entre el Club Nàutic de s’Arenal i el Cap de Regana, la del Nord de Menorca, la dels Freus d’Eivissa i Formentera, la del Migjorn de Mallorca, al sud de l’illa, la de l’illa del Toro, la de les illes Malgrats i la del Llevant de Mallorca, arribant a les 55.000 hectàrees d’espai marí protegit.

Amb caràcter general es prohibeix el rodet elèctric i el “jigging” a totes les reserves.

Las reservas marinas son figuras de protección pesquera con las que se regulan los usos y la ex-plotación del medio marino, al objeto de incre-mentar la regeneración natural de los recursos y conservar los ecosistemas más representativos.

Las reservas marinas existentes en las Illes Balears son la de la Badia de Palma, comprendida entre el Club Náutico de s’Arenal y el Cap de Regana, la del Nord de Menorca, la dels Freus d’Eivissa i Formentera y la del Migjorn de Mallorca, en el sur de la isla, la de la Illa del Toro, la de Les illes Malgrats y la del Levante de Mallorca, llegando a las 55.000 hectáreas de espacio marino protegido.

Con carácter general se prohíbe el carrete eléctrico y el “jigging” en todas las reservas.

Foto

: Fer

nand

o D

ard

er

18 19

Espècies protegides a les reserves

Dins l’àmbit de les reserves marines hi ha una sèrie d’espècies la captura de les quals és prohibida a causa de la seva situació delicada de conservació. Aquestes espècies són les següents:

: Captura prohibida.

Pm: reserva marina de la Badia de Palma.

Me: reserva marina del Nord de Menorca.

Ei: reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera.

Mig: reserva marina del Migjorn de Mallorca.

To: reserva marina de l’illa del Toro.

Ma: reserva marina de les illes Malgrats.

Ll: reserva marina del Llevant de Mallorca.

Especies protegidas en las reservas

En el ámbito de las reservas marinas hay una serie de especies cuya captura está prohibida a causa de su delicada situación de conservación. Estas especies son las siguientes:

: Captura prohibida.

Pm: reserva marina de la Badia de Palma.

Me: reserva marina del Nord de Menorca.

Ei: reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera.

Mig: reserva marina del Migjorn de Mallorca.

To: reserva marina de l’illa del Toro.

Ma: reserva marina de les illes Malgrats.

Ll: reserva marina del Llevant de Mallorca.

Espècie / Especie Nom popular / Nombre popular Pm Me Ei Mig To Ma Ll.

Scyliorhinus stellaris Gatvaire / Alitán

Dasyatis pastinaca Ferrassa / Pastinaca -

Dasyatis centrouraRomeguera, escorçana / Pastinaca espinosa

Torpedo torpedo Tremolor ocelat / Tembladera

Mustelus spp. (totes les spp.) Mussoles / Musola -

Apterichtus anguiformis Moreneta, muré / Moreneta - - - - - -

Apterichtus caecus - / - - - - - - -

Nerophis ophidion Agulleta / Aguja

Syngnathus abaster Agulleta / Aguja de río

Syngnathus acus Agulleta / Aguja

Syngnathus typhle Peix bada / Aguja mula

Umbrina cirrosa Reig / Verrugato - -

Argyrosomus regius Corbina / Corvina

Octopus macropus Pop trobiguera / Pulpo moteado - - -

20

Reserva marina de la Badia de Palma

- Pesca des de terra i embarcació: s’hi pot practicar els dimarts, divendres, dissabtes, diumenges i festius a tota la reserva amb l’excepció de la zona de protecció especial del cap Enderrocat.La potera i la fluixa es poden utilitzar tots els dies de la setmana.

- Regulació d’ormeigs:· Volantí i canya: màxim d’1 linia per pescador

i mida mínima dels hams de 7mm d’amplària interior, excepte per a la pesca del raor.

· Pesca del raor: mida mínima dels hams de 5,7 mm d’amplària interior, que durant l’època hàbil per a la pesca del raor podran també utilitzarse per capturar altres espècies, típiques de fons arenosos, associades a aquest.

· Fitora: només pesca diürna.· Rall: amb autorització especial de la DGPesca.

- Pesca submarina: s’hi pot practicar fora de la zona de protecció especial, els dilluns, dimarts, dissabtes, diumenges i festius.

- Competicions: no s’hi permeten.

Pesca des de terra o embarcació Pesca desde tierra o embarcación DLL DM DX DJ DV DS DM1

Pesca submarina Pesca submarina DLL DM DX DJ DV DS DM1

1: i festius dies permesos. 1: y festivos días permitidos

Reserva marina de la Badia de Palma

- Pesca desde tierra y embarcación: se puede practicar los martes, viernes, sábados, domingos y festivos en toda la reserva, con la excepción de la zona de protección especial del cabo Enderrocat.La potera y el curricán de superficie se pueden utilizar todos los días de la semana.

- Regulación de aparejos:· Volantín y caña: máximo de 1 línea por pescador

y medida mínima de los anzuelos de 7 mm de anchura interior, excepto para la pesca del raor.

· Pesca del raor: medida mínima de los anzuelos de 5,7 mm de ancho interior, que durante la época hábil para la pesca del raor podrán tam-bién utilizarse para capturar otras especies, típicas de fondos arenosos, asociadas a éste.

· Fisga: sólo pesca diurna.· Esparavel: con autorización especial de la

DGPesca.

- Pesca Submarina: se puede practicar fuera dela zona de protección especial, los lunes, martes, sábados, domingos y festivos.

- Competiciones: no están permitidas.

21 20

Hi ha limitació de talla per a la captura amb pesca submarina de les espècies següents:

Existe limitación de talla para la captura con pesca submarina de las siguientes especies:

  RM Palma

Espècie Talla mínima (cm)

Escorball / Corvallo (Sciaena umbra) 1 34.5

Anfós / Mero (Epinephelus marginatus) 1  50.0

Anfós llis / Falso abadejo (Epinephelus alexandrinus) 1  53.0

Anfós bord / Gitano (Mycteroperca rubra) 1  53.0

Orada / Dorada (Sparus aurata)  37.5

Llop / Lubina (Dicentrarchus labrax)  42.5

Tord massot / Merlo (Labrus merula)  31.5

Tord grívia / Tordo (Labrus viridis)  35.0

Reig / Verrugato (Umbrina cirrosa) 1 35.0

Morena (Muraena helena)  95.0

Congre / Congrio (Conger conger)  Prohibit / Prohibido

Sard reial / Sargo breado (Diplodus cervinus)  Prohibit / Prohibido

Rajades / Rayas (Raja spp.)  Prohibit / Prohibido

Ferrasa /Pastinaca (Dasyatis pastinaca)  Prohibit / Prohibido

1: màxim d’1 exemplar/dia // 1: máximo de 1 ejemplar/día

22

22 23

Reserva marina del Nord de Menorca

- Pesca des de terra i embarcació: es pot practicar dins la reserva, amb l’excepció de les zones de protecció especial i de veda per a aquestes modalitats de pesca. A més, hi ha un període de veda per a la Fluixa i curricà de fons de l’1 d’abril al 30 de setembre.

- Regulació d’ormeigs:

· Volantí i canya: 1 canya amb un màxim de 6 hams per pescador.

· Fitora: només pesca diürna.

· Rall: amb autorització especial del Consell Insular de Menorca.

· Pesca de puu: 1 corda i 2 bous per recol·lector.

- Pesca submarina: no està permesa.

- Competicions: no s’hi permeten.

Reserva marina del Nord de Menorca

- Pesca desde tierra y embarcación: se puede practicar dentro de la reserva, con excepción de las zonas de protección especial y de veda para estas modalidades de pesca. Además, existe un período de veda para el Curricán de superficie y curricán de fondo del 1 de abril al 30 de septiembre.

- Regulación de aparejos:· Volantín y caña: 1 caña con un máximo de 6

anzuelos por pescador.· Fisga: sólo pesca diurna.· Esparavel: con autorización especial del

Consell Insular de Menorca.· Pesca de “puu”: 1 “corda” y 2 “bous” por

recolector.

- Pesca submarina: no está permitida.

- Competiciones: no están permitidas.

24

25 24

Reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera

- Pesca des de terra i embarcació: es pot practicar dins la reserva, amb l’excepció de les zones de protecció especial i de veda per a aquestes modalitats de pesca. A més, hi ha establert un període de veda per a la pesca amb fluixa i curricà de fons i de superfície que va des del 30 d’octubre al 31 de març.

- Regulació d’ormeigs:· Volantí i canya: 1 canya amb un màxim de 6

hams per pescador.· Fitora: només pesca diürna.· Rall: amb autorització especial dels Consells

Insulars d’Eivissa i de Formentera.

- Pesca submarina: no està permesa.

- Competicions: no s’hi permeten.

Reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera

- Pesca desde tierra y embarcación: se puede practicarr en la reserva con la excepción de las zonas de protección especial y de veda para estas modalidades de pesca. Además, está establecido un período de veda para la pesca con curricán de superficie y curricán de fondo, que va desde el 30 de octubre al 31 de marzo.

- Regulación de aparejos:· Volantín y caña: 1 caña con un máximo de 6

anzuelos por pescador.· Fisga: sólo pesca diurna.· Esparavel: con autorización especial de los

Consells Insulars de Eivissa i de Formentera.

- Pesca submarina: no está permitida.

- Competiciones: no están permitidas.

26

27 26

Reserva marina del Migjorn de Mallorca

- Pesca des de terra i embarcació: es pot practicar tots els dies a la reserva, excepte a la zona de protecció especial de Cala Figuereta i la zona de veda.

- Regulació d’ormeigs:· Volantí i canya: màxim d’1 linia per pescador

i mida mínima dels hams de 7mm d’amplària interior, excepte per a la pesca del raor.

· Pesca del raor: mida mínima dels hams de 5,7 mm d’amplària interior, que durant l’època hàbil per a la pesca del raor podran també utilitzarse per capturar altres espècies, típiques de fons arenosos, associades a aquest.

- Pesca recreativa col·lectiva: s’ha de sol·licitar autorització especial a la DGPesca.

- Pesca submarina: es prohibeix el seu exercici els dimarts i els divendres no festius. S’ha de demanar anualment una llicència específica individual a la DGPesca.

Reserva marina del Migjorn de Mallorca

- Pesca desde tierra y embarcación: se puede practicar todos los días en la reserva, excepto en la zona de protección especial de Cala Figuereta y la zona de veda.

- Regulación de aparejos:· Volantín y caña: máximo de 1 línea por

pescador y medida mínima de los anzuelos de 7 mm de anchura interior, excepto para la pesca del raor.

· Pesca del raor: medida mínima de los anzuelos de 5,7 mm de ancho interior, que durante la época hábil para la pesca del raor podrán tam-bién utilizarse para capturar otras especies, tí-picas de fondos arenosos, asociadas a éste.

- Pesca recreativa colectiva: se tiene que solicitar autorización especial a la DGPesca.

- Pesca submarina: se prohíbe su ejercicio los martes y viernes no festivos. Debe solicitarse anualmente una licencia específica individual en la DGPesca.

28

· S’estableix una limitació de talla per a la captura amb pesca submarina i recreativa de les espècies següents:

· Se establece una limitación de talla para la captura con pesca submarina y recreativa de las siguientes especies:

Espècie Talla mínima (cm)

Vaca/Vaca serrana (Serranus scriba) 14.0

Escórpora/Rascacio (Scorpaena porcus) 17.0

Tord flassader/Pinto (Symphodus tinca) 18.0

Càntera/Chopa (Spondyliosoma cantharus) 20.0

Cap-roig/Cabracho (Scorpanea scrofa) 25.0

Escorball/Corvallo (Sciaena umbra) 1 30.0

Grívia/Tordo (Labrus viridis) 30.0

Tord massot/Merlo (Labrus merula) 30.0

Déntol/Dento (Dentex dentex) 35.0

Orada/Dorada (Sparus aurata) 35.0

Reig /Verrugato(Umbrina cirrosa) 1 35.0

Llop/Lubina (Dicentrarchus labrax) 42.5

Anfós/Mero (Epinephelus marginatus) 1 50.0

Anfós bord/Gitano (Mycteroperca rubra) 1 53.0

Anfós llis/Falso abadejo (Epinephelus alexandrinus) 1 53.0

Congre/Congrio (Conger conger) 95.0

Morena (Muraena helena) 95.0

Sard reial/Sargo breado (Diplodus cervinus) Prohibit/Prohibido

Rajades/Rayas (Raja spp.) Prohibit/Prohibido

Ferrasa/Pastinaca (Dasyatis pastinaca) Prohibit/Prohibido

1: màxim d’1 exemplar/dia

29 28

30

Reserva marina de l’illa del Toro i Reserva marina de les illes Malgrats

- Ormeigs permesos: Potera per a cefalòpo-des, curricà de fons i de superfície, volantí des d’embarcació. Com a totes les reserves, el “jigging” no està permès.

- Busseig: El busseig amb escafandre autònom dins la reserva marina requerirà d’un permís que es sol·licitarà a la Direcció General de Medi Rural i Marí.

- Pesca des d’embarcació: està permesa només entre l’1 d’octubre i el 30 d’abril.

- Pesca des de terra amb canya: està permesa amb un màxim de 3 hams i una canya per pescador, excepte als illots, on no està permesa.

- Pesca submarina: no està permesa.

- Competicions pesqueres: no permeses

- Límits oriental i occidental de les reserves: es poden delimitar per enfilacions a terra.

Reserva marina de la isla del Toro y Reserva marina de las islas Malgrats

- Aparejos permitidos: Potera para cefalópo-dos, curricán de fondo y de superficie, volantín desde embarcación. Como en todas las reser-va, el uso del “jigging” no está permitido.

- Buceo: El buceo con escafandra autónoma dentro de la reserva marina requerirá de un permiso que se solicitará a la Dirección General de Medio Rural y Marino.

- Pesca desde embarcación: está permitida sólo entre el 1 de octubre y el 30 de abril.

- Pesca desde tierra con caña: está permitida con un máximo de 3 anzuelos y una caña por pescador, excepto en los islotes, donde no está permitida.

- Pesca submarina: no está permitida.

- Competiciones pesqueras: no permitidas

- Límites oriental y occidental de las reservas: se pueden delimitar por enfilaciones en tierra.

30 31

32

Reserva marina del Llevant de MallorcaPesca des de terra i embarcació: es pot practi-car, només de dia, els dimarts, dijous, dissabtes, i diumenges, amb l’excepció de la zona de pro-tecció especial (ZPE).

Regulació d’ormeigs:

-Volantí, canya i potera: màxim d’1 línia per pesca-dor i 3 hams o 2 poteres per línia. La mida mínima de l’ham ha de ser de 7 mm d’amplària interior (sinus), excepte per a la pesca del raor i espècies associades, que serà de 5,7 mm. Per a la pesca de volantí amb l’embarcació ancorada o a profundi-tats superiors a 35 m s’han d’utilitzar hams amb una amplitud interior mínima de 8,5 mm. Com a la resta de les reserves, el “jigging” no està permès.

-Fluixa i curricà: un màxim de dues línies per embarcació.

Zona d’àmbit estatal (zona ratllada): Es pot pes-car des de terra amb puu i volantí. Un aparell per persona i llicència. Díes permesos: dimarts, dijous, dissabte i diumenge. No es pot pescar per la nit ni fondejat, i per a pescar des d’embarcació s’hau-rà de sol·licitar autorització expresa a la Dirección General de Recuros Marinos y Acuicultura i comu-nicar les entrades i sortides de la reserva. No es pot pescar amb curricà de fons i a la zona d’ús restringit (ZUR) no es pot pescar amb volantí.

Per a la resta d’aparells la regulació és la mateixa que a la zona d’àmbit autonòmic.

Pesca recreativa col·lectiva: s´ha de sol·licitar au-torització especial a la Direcció General de Medi Rural i Marí.

Pesca submarina: es pot practicar els dimarts, dijous, dissabtes i diumenges, només a la reserva d’àmbit autonòmic i fora de la zona de protecció especial (ZPE). S’ha de demanar anualment una llicència específica individual a la Direcció General de Medi Rural i Marí.. Els pescadors han de comu-nicar les seves captures amb el formulari que se’ls hi lliurarà amb la llicència específica individual.

- Competicions pesqueres: no permeses

Reserva marina del Llevant de MallorcaPesca desde tierra y embarcación: se puede practicar, solo de dia, los martes, jueves, sábados, y domingos, con la excepción de la zona de protección especial (ZPE).

Regulación de aparejos:-Volantín, caña y potera: máximo 1 línea por pescador y 3 anzuelos o 2 poteras por línea. El tamaño mínimo del anzuelo debe ser de 7 mm de anchura interior (seno), excepto para la pesca del raor y especies asociadas, que será de 5,7 mm. Para la pesca de volantín con la embarcación fondeada o a profundidades superiores a 35 m se deben de utilizar anzuelos con una amplitud interior mínima de 8,5 mm. Como en el resto de reservas, el “jigging” no está permitido.

-Currican de superficie: un máximo de dos líneas por embarcación.

Zona de ámbito estatal (zona rayada): Se puede pescar desde tierra con puu y volantín. Un aparejo por persona y licencia. Días permitidos: martes, jueves, sábado y domingo. No se puede pescar por la noche ni fondeado, y para pescar des de embarcación se debe solicitar autorización expresa a la Dirección General de Recursos Marinos y Acuicultura y comunicar las entradas y salidas a la reserva. No se puede pescar con curricán de fondo y en la zona de uso restringido (ZUR) no se puede pescar con volantín.

Para el resto de aparejos la regulación es la mismaque en la zona de ámbito autonómico.

Pesca recreativa colectiva:se debe solicitar autorización especial a la DGPesca.

Pesca submarina:se puede practicar los martes, jueves, sábados y domingos, solo en la reserva de ámbito autonómico y fuera de la zona de protección especial (ZPE).

Se debe pedir anualmente una licencia específica individual a la DGPesca. Los pescadores deben comunicar sus capturas con el formulario que se les entregará con la licencia específica individual.

- Competiciones pesqueras: no permitidas

33 32

34

Hi ha limitació de talla per a la captura amb pesca submarina de les espècies següents:

Hay limitación de talla para la captura con pesca submarina de la especies siguientes:

Totes les espècies de la llista tenen un límit de captura d’un individu per pescador i dia, excepte l’escorball, que es de dos individus, i la morena, variada i sard, que no en tenen.

Todas las especies de la lista tienen un límite de captura de un individuo por pescador y día, excepto el corvallo, que es de dos individuos, y la morena, variada y sargo, que no tienen.

Espècie Talla mínima (cm)

Variada/Mojarra (Diplodus vulgaris) 20

Sard/Sargo (Diplodus sargus) 25

Tord Massot/Merlo (Labrus merula) 28

Grívia/Bodión (Labrus viridis) 30

Sard reial/Sargo breado (Diplodus cervinus) 30

Escorball/Corvallo (Sciaena umbra) 35

Orada/Dorada (Sparus aurata) 37

Llobarro/Lubina (Dicentrarchus labrax) 43

Anfós/Mero (Epinephelus marginatus) 53

Anfós blanc/Mero blanco (Epinephelus aeneus) 53

Anfós bord/Gitano (Mycteroperca rubra) 53

Anfós llis/Falso abadejo (Epinephelus costae) 53

Xerna/Mero dentón (Epinephelus caninus) 53

Morena (Muraena helena) 95

35 34

Què són?

Son projectes en que es marquen peixos que posteriorment s’alliberen a la mar. La recu-peració d’un individu marcat ens pot donar informació sobre els seus rangs de moviment, creixement, mida de la població i altres parà-metres biològics.

Com ens afecta?

La participació del pescador recreatiu es fonamental, ja que és el que possiblement capturi el peix marcat. La seva actuació a partir de la captura es de vital importància per a l’èxit del projecte.

Què s’ha de fer si es pesca qualque individu marcat?

S’ha de guardar l’exemplar i notificar la captu-ra a la Direcció General de Medi Rural i Marí.. Els responsables de l’estudi passaran a recol-lir-lo. A més, és fonamental anotar la posició i l’ormeig de captura, la profunditat, la data, l’hora i, si és possible, el tipus de fons. Els pes-cadors que aportin aquesta informació rebran un petit obsequi. També es pot amollar viu, una vegada anotada la informació.

Projectes actualment en marxa

Avaluació de la dinàmica de poblacions de la ferrassa, Dasyatis pastinaca.

Tot i que la principal espècie objectiu de l’estudi és la ferrassa, els investigadors també marquen altres espècies com el bon jesús (Myliobatis aquila), el tremolor (Torpedo

¿Qué son?

Son proyectos en los que se marcan peces que posteriormente se liberan a la mar. La recuperación de un individuo marcado nos puede dar información sobre sus rangos de movimiento, crecimiento, de la población y otros parámetros biológicos.

¿Como nos afecta?

La participación del pescador recreativo es fundamental, puesto que será el que posible-mente capture el pez marcado. Su actuación a partir de la captura es de vital importancia para el éxito del proyecto.

¿Qué se debe hacer si se pesca algún individuo marcado?

Se debe guardar el ejemplar y notificar la captura a la Dirección General de Medio Rural y Marino. Responsables del estudio pasarán a recogerlo. Además, es fundamental anotar la posición y arte de pesca utilizado, la profundidad, la fecha la hora y, si es posible, el tipo de fondo. Los pes-cadores que aporten esta información recibirán un pequeño obsequio. También se puede liberar vivo, una vez anotada la información.

Proyectos actualmente en marcha

Evaluación de la dinámica de poblaciones la pastinaca, Dasyatis pastinaca.

A pesar de que la principal especie objetivo del estudio es la pastinaca, los investigadores también marcan otras especies como el àguila marina (Myliobatis aquila), la tembladera (Torpedo marmorata), la mantelina (Gymnura

36

marmorata), la mantellina (Gymnura altavela) i la rajada peluda (Raja radula).

Cada individu porta dues marques a la part superior del cos, que inclouen un número de referència per identificar-lo i un número de teléfon al qual contactar en cas de recaptura.

Zona d’estudi: entre cala Millor i cap Ferrutx (Mallorca).

Corbina

Dins del projecte de reintroducció de la corvina, els juvenils són alliberats a la mar amb una marca externa que duu un número de telèfon. En cas de recaptura, s’ha de cridar en aquest número que figura a la marca externa. La notificació de la captura és recompensada amb una camiseta i/o bé una gorra de mariner, amb el logo del projecte. La recuperació de la corvina capturada dóna dret a participar en un sorteig de 300 euros en material de pesca, que es durà a terme a finals del mes de maig. Es marquen individus de 2 talles diferents que tenen, respectivament, 1 i 2 anys d’edat.

Zona d’estudi: Badia de Palma, Badia d’Al-cúdia, costa d’Andratx (Mallorca).

Avaluació de la dinàmica de poblacions del raor, Xyrichthys novacula.

Cada individu te unes marques a les galtes que serveixen per a identificar-los amb un codi de colors.

Zona d’estudi: Badia de Palma (Mallorca).

Verderol

La Direcció General de Medi Rural i Marí ha marcat alguns centenars de verderols a les Illes Pitiüses per tal de conéixer-ne les pautes de disperssió. Duen una marca externa amb un número de telèfon. En cas de recaptura s’ha de cridar a aquest número. La notificació de la captura és recompensada amb una camiseta i/o bé una gorra de mariner.

Zona d’estudi: Eivissa i Formentera

altavela) y la raya áspera (Raja radula). Cada individuo lleva dos marcas en la parte superior del cuerpo, que incluyen un número de referencia para identificarlo y un número de teléfono dónde contactar en caso de recaptura.

Zona de estudio: entre cala Millor y cabo Ferrutx (Mallorca).

Corvina

Dentro del proyecto de reintroducción de la corvina, los juveniles son liberados al mar con una marca externa que lleva un número de teléfono. En caso de recaptura, debe llamar a éste número que figura en la marca externa. La notificación de la captura se recompensa con una camiseta y/o una gorra de marinero con el logo del proyecto. La recuperación de la corvina capturada da derecho a la participación en un sorteo de 300 euros en material de pesca, que se llevará a cabo a finales del mes de mayo. Se marcan individuos de 2 tallas distintas que tienen, respectivamente, 1 y 2 años de edad.

Zona de estudio: Bahía de Palma, Bahía de Alcúdia, costa de Andratx (Mallorca).

Evaluación de la dinámica de población del raor, Xyrichthys novacula.

Cada individuo tiene unas marcas en las mejillas que sirven para identificarlos con un código de colores.

Zona de estudio: Bahía de Palma (Mallorca).

Pez limón

La Dirección General de Medio Rural y Marino ha marcado varios cientos de peces limón en las Islas Pitiusas para conocer sus pautas de dispersión. Llevan una marca externa con un número de teléfono. En cas de recaptura se debe llamar a este número. La notificació de la captura será recompensada con una camiseta y/o una gorra de marinero.

Zona de estudio: Ibiza y Formentera

36 37

Durant els darrers 25 anys s’han observat canvis en les poblacions de peixos de les Illes Balears. Algunes espècies han tornat rares i d’altres han aparegut de nou. Aquests canvis poden ser un indicador de l’escalfament global i, en particular, de les aigues de la Mediterrània.

Les espècies que apareixen de nou a les Illes Balears acostumen a tenir un àrea de distribució més meridional, tropical o subtropical, i dos orígens: la zona meridional de la Mediterrània i l’Atlàntic sud-oriental, encara que també hi ha un cas conegut d’espècie lessepsiana. Podem arribar a parlar d’un fenomen de tropicalització a la Mediterrania produït per l’entrada d’espècies atlàntiques per Gibraltar i d’espècies índiques pel canal de Suez (espècies lessepsianes).

La Direcció General de Medi Rural i Marí duu a terme un registre continu d’espècies rares capturades tant per pescadors professionals com recreatius, per posar en evidència aquest fenomen i poder optimitzar la gestió dels recursos marins.

A fi d’aprofundir en el coneixement d’aquest fenomen, es sol·licita la col·laboració de tots els pescadors recreatius de les Illes Balears perqué comuniquen a la Direcció General de Medi Rural i Marí qualsevol captura d’espècie rara, amb documentació gràfica o, encara millor, amb el peix congelat.

Durante los últimos 25 años se han observado cambios en las poblaciones de peces de las Islas Baleares. Algunas especies se han vuelto raras y otras han aparecido de nuevo. Estos cambios po-drían ser un indicador del calentamiento global, y en particular de las aguas del Mediterráneo.

Las especies que aparecen de nuevo en las Islas Baleares suelen tener un área de distri-bución más meridional, tropical o subtropical, y normalmente tiene dos orígenes: la zona meridonal del Mediterráneo y el Atlántico Sur-Oriental, aunque también hay un caso conoci-do de especie lessepsiana. Podemos llegar a hablar de un fenómeno de tropicalización, pro-ducido por la entrada de especies atlánticas por Gibraltar y de especies índicas por el canal de Suez (especies lessepsianas).

La Dirección General de Medio Rural y Marino lleva a cabo un registro continuo de capturas de especies raras, tanto de pescadores profe-sionales como de recreativos, para poner en evidencia este fenómeno y poder optimizar así la gestión de los recursos marinos.

Con tal de profundizar en el conocimiento de este fenómeno, se solicita la colaboración de todos los pescadores recreativos de las Islas Ba-leares para que si capturan alguna especie rara, lo comuniquen a la Dirección General de Medio Rural y Marino con documentación gráfica y, to-davía mejor, con el pescado congelado.

38

Pesca recreativa· Decret 95/2006, de 17 de novembre, pel qual s’es-tableix la llicència de pesca marítima recreativa per a l’embarcació.

· Decret 68/2006, de 21 de juliol, pel qual es regula la recollida de puu a les aigües interiors de les illes Balears.

· Decret 69/1999, de 4 de juny, pel qual es regula la pesca esportiva i recreativa a les aigües interiors de l’arxipèlag balear (BOCAIB núm.80), modificat pel Decret 61/2002, de 19 d’abril.

· Ordre del conseller d’Agricultura, Comerç i Indús-tria de dia 15 de juny de 1999, per la qual es desen-volupa el Decret 69/1999 del 4 de juny, sobre l’ús d’aparells tradicionals per a la pesca recreativa a les aigües interiors de les Illes Balears, modificada per l’Ordre del conseller d’Agricultura i Pesca de 14 de juny de 2001.

· Ordre del conseller d’Agricultura i Pesca, d’11 d’abril de 2000, per la qual es declaren períodes de veda per a la pesca del raor i del verderol en aigües interiors de les Illes Balears (BOCAIB núm. 52), modificat per l’Ordre del conseller d’Agri-cultura i Pesca de 4 de juny de 2001 (BOIB núm. 75, de 23 de juny) i per Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca de 19 d’abril de 2005 (BOIB núm. 64, de 26 d’abril) i Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca de 8 de setembre de 2008 per la qual es declara un període de veda mínim per la pesca del raor a les aigües interiors de les Illes Balears .

· Ordre de 12 d’abril de 2000, per la que s’establei-xen vedes temporals per a la pesca del raor i el ver-derol en aigües exteriors de les Illes Balears (BOE núm. 99, de 25 d’abril) i Ordre de 18 d’octubre de 2001, que la modifica (BOE núm. 265, de 5 de no-vembre).

· Resolució de la consellera d’Agricultura i Pesca de 12 de març de 2009 per la qual s’estableixen mesu-res complementàries de regulació de la pesca sub-marina a les aigües interiors de Formentera.

· Resolució del director general de Pesca de 16 de setembre de 2004, per la qual s’estableix la relació de zones aptes per a l’ús d’ormeigs tradicionals de pesca recreativa a les aigües interiors de les Illes Ba-lears (BOIB núm. 148, de 23 d’octubre) i correcció d’errades (BOIB núm. 158, de 9 de novembre).

· Reial Decret 1615/2005, de 30 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 560/1995, de 7 d’abril, pel qual s’estableixen les talles mínimes de determinades espècies pesqueres. (BOE núm. 16).

Pesca recreativa· Decret 95/2006, de 17 de novembre, pel qual s’estableix la llicència de pesca marítima recreativa per a l’embarcació.

· Decreto 68/2006, de 21 de julio, por el cual se re-gula la recogida de puu en las aguas interiores de las Islas Baleares.

· Decreto 69/1999, de 4 de junio, por el que se re-gula la pesca deportiva y recreativa en las aguas in-teriores del archipiélago balear (BOCAIB núm. 80), modificado por el Decreto 61/2002, de 19 de abril.

· Orden del conseller de Agricultura y Pesca, de 11 d’abril de 2000, por la que se declaran periodos de veda para la pesca del raro i del juvenil de servio-la en aguas interiores de las Illes Balears (BOCAIB núm. 52), modificado por la Orden del conseller de Agricultura y Pesca de 4 de junio de 2001 (BOIB núm. 75, de 23 de juny) y por Orden de la Consellera d’Agricultura i Pesca de 19 de abril de 2005 (BOIB núm. 64, de 26 de abril) y Ordren de la consellera de Agricultura y Pesca de 8 de septiembre de 2008 por la que se declara un período de veda mínimo para la pesca del raor en las aguas interiores de las Illes Balears .

· Orden de 12 de abril de 2000, por la que se esta-blecen vedas temporales para la pesca del raor y el juvenil de pez de limón en aguas exteriores de las Islas Baleares (BOE núm. 99, de 25 de abril) y Orden de 18 de octubre de 2001, que la modifica (BOE núm. 265, de 5 de noviembre).

· Orden del conseller de Agricultura, Comercio e Industria, de día 15 de junio de 1999, por el cual se desarrolla el Decreto 69/1999, de 4 de junio, sobre el uso de aparejos tradicionales para la pesca recrea-tiva en las aguas interiores de les Islas Baleares, mo-dificada por la Orden del conseller de Agricultura y Pesca, de 14 de junio de 2001.

· Resolución de la consellera de Agricultura y Pesca de 12 de marzo de 2009 por la que se establecen medidas complementarias de regulación de la pesca submarina en las aguas interiores de Formentera.

· Resolución del director general de Pesca de 16 de septiembre de 2004, por la cual se establece la relación de zonas aptas para el uso de aparejos tradicionales de pesca recreativa en las aguas inte-riores de las Illes Balears (BOIB núm. 148, de 23 de octubre) y corrección de errores (BOIB núm. 158, de 9 de noviembre).

· Real Decreto 1615/2005, de 30 de diciembre, por el que se modifica el Real Decreto 560/1995, de 7 de abril, por el que se establecen las tallas mínimas de determinadas especies pesqueras. (BOE núm. 16)

38 39

· Real Decreto 347/2011, de 11de marzo, por el que se regula la pesca recreativa en aguas exteriores (BOE 81, de 5 de abril)

· Ordre APA/831/2005, de 30 de març, per la qual s’estableix una veda temporal per a la pesca del raor i del verderol en les aigües exteriors de les Illes Balears (BOE núm. 79, de 2 d’abril) i Ordre ARM/1429/2011, de 25 de maig per la que es mo-difica l’Ordre APA/831/2005, de 30 de març, per la que s’estableix una veda temporal per a la pesca del raor i del verderol en aigües exteriors de les Illes Balears.

· Orden ARM/2689/2009, de 28 de septiembre, por la que se prohíbe la captura de tiburones zorro (familia Alopiidae) y tiburones martillo o cornudas (familia Sphyrnidae).

· Reglament (CE) núm. 643/2007, del Consell, d’11 de juny de 2007, en què es regula la talla mínima de la tonyina.

· Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers a la Mar Mediterrània i pel qual es modi-fica el Reglament (CEE) núm. 284/93 i es deroga el Reglament (CE) núm. 1626/94.

Reserva marina de la Badia de Palma· Ordre de la Conselleria d’Agricultura i Pesca d’1 de setembre de 2006, per la qual es regulen les activitats a desenvolupar dins la reserva marina de la Badia de Palma, compresa entre el Club Nàutic de s’Arenal i el cap de Regana. (BOIB núm. 128, de 12 de setembre de 2006).

Reserva marina del Nord de Menorca· Creació, zonificació i regulació d’activitats: Ordre del conseller d’Agricultura, Comerç i Indústria de 15 de juny de 1999, per la qual s’estableix la reserva marina del Nord de Menorca, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi (BOCAIB núm. 81, de 24 de juny), modificada per l’Ordre de 18 de desembre de 2002 (BOIB núm. 156, de 28 de desembre).

· Veda per a la pesca recreativa: Resolució del director general de Pesca de 12 de desembre de 2002 (BOIB núm. 156, de 28 de desembre).

· Ormeigs de pesca professional i recreativa permesos: Resolució del director general de Pesca de 16 de març de 2005 (BOIB núm. 49, de 29 de març de 2005).

Reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera· Creació i zonificació de la reserva: Decret 63/1999, de 28 de maig (BOCAIB núm. 74, de 8 de juny), i correcció d’errades (BOCAIB núm. 87, de 8 de juliol de 1999).

-Resolució del director general de Pesca de 3 de

· Real Decreto 347/2011, de 11de marzo, por el que se regula la pesca recreativa en aguas exteriores (BOE 81, de 5 de abril)

· Orden APA/831/2005, de 30 de marzo, por la que se establece una veda temporal para la pesca del raor y del pez limón en aguas exteriors de las Illes Balears (BOE núm. 79, de 2 de abril) y Orden ARM/1429/2011, de 25 de mayo por la que se mo-difica la Orden APA/831/2005, de 30 de marzo, por la que se establece una veda temporal para la pesca del raor y del pez limón en aguas exteriores de las Illes Balears.

· Orden ARM/2689/2009, de 28 de septiembre, por la que se prohíbe la captura de tiburones zorro (familia Alopiidae) y tiburones martillo o cornudas (familia Sphyrnidae).

· Reglamento (CE) núm. 643/2007, del Consejo, de 11 de junio de 2007, en el que se regula la talla mí-nima del atún.

· Reglamento (CE) nº 1967/2006 del Consejo, de 21 de diciembre de 2006, relativo a las medidas de ges-tión para la explotación sostenible de los recursos pesqueros en el Mar Mediterráneo y por el que se modifica el Reglamento (CEE) nº 284/93 y se deroga el Reglamento (CE) nº 1626/94.

Reserva marina de la Badia de Palma· Orden de la Conselleria d’Agricultura i Pesca de 1 de septiembre de 2006, para la cual se regulan las actividades a desarrolar dentro de la reserva marina de la Bahía de Palma, comprendida entre el Club Náutico del Arenal y el cabo de Regana. (BOIB núm. 128, de 12 de septiembre de 2006).

Reserva marina del Nord de Menorca· Creación, zonificación y regulación de actividades: Orden del conseller de Agricultura, Comercio e Industria, de 15 de junio de 1999, por la que se establece la reserva marina del Nord de Menorca, y se regulan las actividades a llevar a cabo en la misma (BOCAIB núm. 81, de 24 de junio), modificada por la Orden de18 de diciembre de 2002 (BOIB núm. 156, de 28 de diciembre).

· Veda para la pesca recreativa: Resolución del director general de Pesca, de 12 de diciembre de 2002 (BOIB núm. 156, de 28 de diciembre).

· Aparejos de pesca profesional y recreativa permitidos: Resolución del director general de Pesca, de 16 de marzo de 2005 (BOIB núm. 49, de 29 de marzo de 2005).

Reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera· Creación y zonificación de la reserva: Decreto 63/1999, de 28 de mayo (BOCAIB núm. 74, de 8 de junio), y corrección de errores (BOCAIB núm. 87, de 8 de julio de 1999).

40

maig de 2005, per la qual s’especifiquen els ormeigs de pesca professional i recreativa permesos dins la reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera.

· Ormeigs de pesca professional i recreativa permesos: Resolució del director general de Pesca de 9 de maig de 2003 (BOIB núm. 86, de 19 de juny).

Reserva marina del Migjorn de Mallorca

· Creació de la reserva: Ordre del conseller d’Agricultura i Pesca de 3 de maig de 2002 (BOIB núm. 56, de 9 de maig), modificada per l’Ordre de 21 de maig de 2003 (BOIB núm. 80, de 7 de juny)

· Ordre de la Conselleria d’Agricultura i Pesca per la qual es regulen les activitats a desenvolupar dins la reserva marina del Migjorn de Mallorca. (BOIB núm. 155, de 15 de agost de 2006).

- Ordre de la Consellera d’Agricultura i Pesca, de 29 d’abril de 2005, per la qual s’estableix una àrea de protecció especial a la reserva marina de Migjorn de Mallorca.

- Resolució de la consellera d’Agricultura i Pesca de 19 de febrer de 2009 per la qual s’estableixen mesures complementàries de regulació a la reserva marina del Migjorn de Mallorca.

Reserva marina de les illes Malgrats· Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca, de 15 de juny de 2004, per la qual s’estableix la reserva marina de les illes Malgrats, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi. (BOIB núm. 89, de 24 de juny)

Reserva marina de l’illa del Toro

· Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca, de 10 de maig de 2004, per la qual s’estableix la reserva marina de l’illa del Toro, compresa entre el Clot des Moro, l’illa del Toro i cala Refeubetx, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi. (BOIB núm. 78, de 3 de juny).

Reserva marina del Llevant de Mallorca

· Creació de la reserva: Decret 21/2007, de 23 de març, pel qual s’estableix la Reserva Marina del Llevant de Mallorca (BOIB núm. 48, de 31 de març de 2007) i Ordre ARM/3535/2008, de 24 de novembre, per la que es regula la reserva marina d’interès pesquer del Llevant de Mallorca-Cala Rajada, i es defineixen la seva delimitació, zones i usos permesos (BOE núm. 293, de 5 de desemdre de 2008).

· Dies hàbils de pesca: Resolució de la directora general de Pesca de 28 de setembre de 2009, per la qual s’estableixen els dies hàbils per a la pràctica de la pesca recreativa i submarina en la reserva marina del Llevant de Mallorca. (BOIB. núm. 147, de 8 d’octubre de 2009).

- Resolución del Director General de Pesca de 3 de mayo de 2005, por la que se especifican los aparejos de pesca profesional y recreativa permitidos en la reserva marina de los Freus de Eivissa y Formentera.

· Aparejos de pesca profesional y recreativa permitidos: Resolución del director general de Pesca, de 9 de mayo de 2003 (BOIB núm. 86, de 19 de junio).

Reserva marina del Migjorn de Mallorca· Creación de la reserva: Orden del conseller de Agricultura y Pesca, de 3 de mayo de 2002 (BOIB núm. 56, de 9 de mayo), modificada por la Orden de 21 de mayo de 2003 (BOIB núm. 80, de 7 de junio).

· Orden de la Conselleria d’Agricultura i Pesca por la que se regulan las actividades a desarrollar dentro de la reserva marina del Migjorn de Mallorca. (BOIB núm. 155, de 15 de agosto de 2006).

- Orden de la Consellera d’Agricultura i Pesca, de 29 de abril de 2005, por la cual se establece una área de protección especial en la reserva marina de Migjorn de Mallorca.

- Resolución de la Consejera de Agricultura y Pesca de 19 de febrero de 2009, por la que se establecen medidas complementarias de regulación en la reserva marina del Migjorn de Mallorca.

Reserva marina de les illes Malgrats· Orden de la consellera d’Agricultura i Pesca, de 15 de junio de 2004, por la cual se establece la reserva marina de les illes Malgrats, y se regulan las actividades a llevar a cabo en la misma. (BOIB núm. 89, de 24 de junio)

Reserva marina de l’illa del Toro

· Orden de la consellera d’Agricultura i Pesca, de 10 de mayo de 2004, por la cual se establece la reserva marina de l’illa del Toro, comprendida entre el Clot des Moro, l’illa delToro y cala Refeubetx, y se regulan las actividades a llevar a cabo en la misma. (BOIB núm. 78, de 3 de junio).

Reserva marina del Llevant de Mallorca

· Creación de la reserva: Decreto 21/2007, de 23 de marzo, por el cual se establece la reserva marina del Llevant de Mallorca (BOIB núm. 48,de 31 de marzo de 2007) y Orden ARM/3535/2008, de 24 de noviembre, por la que se regula la reserva marina de interés pesquero del Levante de Mallorca-Cala Rajada, y se definen su delimitación, zonas y usos permitidos (BOE núm. 293, de 5 de diciembre de 2008).

· Días hábiles de pesca: Resolución de la Directora General de Pesca de 28 de septiembre de 2009, por la que se establecen los días hábiles para la práctica de la pesca recreativa y submarina en la reserva marina del Llevant de Mallorca. (BOIB núm. 147, de 8 de octubre de 2009).

40 41

Direcció General de Medi Rural i MaríC/ Foners, 1007006 PalmaTel: 971 17 61 04Fax: 971 17 61 57web: http://dgpesca.caib.es

Consell Insular de MallorcaDepartament de Medi AmbientGeneral Riera, 11107010 Palma de MallorcaIlles Baleareshttp://www.conselldemallorca.net

Consell Insular de MenorcaPlaça de la Biosfera, 507703 MaóTel: 902 35 60 50

Consell Insular d’EivissaAvinguda Espanya, 4907800 Eivissa.Tel: 971 19 59 00Fax: 971 19 59 13

Consell Insular de FormenteraPlaça de la Constitució, 107860 Sant FrancescTel: 971 32 10 87Fax: 971 32 25 56

Parcs naturals de Ses Salines d’Eivissa i Formentera i Cala d’HortC/ de Murcia, 607800 Eivissa.Tel: 971 30 14 60

Parc nacional maritimoterrestre de l’arxipèlag de CabreraC/ Gremi de Corredors, 10 (Polígon Son Rossinyol) 07009 PalmaTel: 971 17 66 66Fax: 971 17 66 99

Servei de Pesca de l’Administració perifèrica de l’Estat a BalearsC/ Ciutat de Querétaro, s/n07006 Palma.Tel: 971 98 94 25/971 98 94 20Fax: 971 98 94 14

Secretaria General del MarC/Velázquez, 14428006 MADRIDTel. 91 3476010

Reserva Marina del Llevant de Mallorca (àmbit estatal)Tel: 606 22 66 01

Guàrdia CivilTel: 062

EmergènciesTel: 112

Adreces i telèfons d’interès / Direcciones y teléfonos de interés

42