perspectivas_economia_cat copia

Informe semestral

Situació i perspectives de l’economia catalana Juliol 2011

Elaborat pel Servei d'Estudis de CatalunyaCaixa, amb la col·laboració de l'equip

d'investigació del Departament d'Economia Aplicada de la UAB, dirigit pel catedràtic d'Economia Aplicada Josep Oliver Alonso

Les dades i les opinions continguts en aquest informe es basen en informació obtinguda de fonts considerades fiables, encara que no es garanteix la seva exactitud, integritat o correcció total. Aquest document es distribueix únicament amb finalitat informativa, i, per tant, no constitueix cap proposta o recomanació per a la realització d'inversions financeres.

CatalunyaCaixa - Sumari 3

Sumari 5 Presentació 9 1. El marc exterior de l’economia catalana 13 2. Les perspectives de l'economia catalana per al 2011 i el 2012: continua la lenta millora del PIB recolzada en el sector turístic i l’exportació industrial 15 2.1. Les bases del procés de recuperació en curs: el comportament de la inversió i del sector exterior 31 2.2. Els altres components de la demanda interna: el consum privat i el comportament del sector públic 46 2.3. La lenta reabsorció dels excessos del boom i dels xocs produïts per la recessió 51 3. Requadre monogràfic:

“El mercat de treball a les comarques catalanes durant la crisi”

CatalunyaCaixa - Presentació 5

Presentació A primers de juliol del 2011, la situació de l'economia catalana no es distingeix substancialment en les

seves perspectives, punts forts i debilitats de la situació a primers d’any, quan es va publicar l'anterior volum d'aquesta sèrie. El gener passat es destacava que la reducció en l'expansió mundial que s'anticipava per al 2011, i els riscos que s'endevinaven per a la seva consolidació, al costat dels problemes de deute a l'àrea de l'euro i de la lenta millora de l'economia espanyola, podien esbiaixar negativament les perspectives de creixement immediat de Catalunya. A aquests factors exteriors calia afegir-hi, com ja s'afirmava, un comportament asimètric de la demanda interna i externa, amb la procedent de l'exterior clarament a l'alça, mentre que la caiguda de la inversió en construcció, l'atonia de la inversió productiva i la debilitat del consum privat, emergien com els elements definitoris d'una demanda interna en una fase de recuperació encara molt incipient.

En l'àmbit de la demanda interna, les previsions sobre l'avanç del consum privat no s'han alterat

substancialment, després del creixement del 2010 (1,7% anual), una recuperació important després de la intensa caiguda experimentada el 2009 (-4,2%). Tanmateix, per al 2011 s'espera un avanç més moderat, de només l'1,1%, que reflecteix la pèrdua de poder adquisitiu per l'increment de la inflació, l'augment dels tipus d'interès, la reducció de prestacions i transferències de renda del sector públic i, en general, el manteniment a nivells relativament negatius de la confiança dels consumidors. A més, un mercat de treball que el 2011 encara no generarà ocupació neta acaba de definir el marc en el qual se situa el creixement de la renda dels consumidors, d'un 3,5% en termes nominals. I atès que les expectatives inflacionistes continuen alcistes (després de l'augment del 2,0% del 2010 s'espera un IPC del 3,0% de mitjana el 2011, fins que el 2012 es redueixi a l’1,5%), l'augment de la renda de les llars serà nul en termes reals el 2011, encara que cal esperar creixements més elevats el 2012. Pel que fa a aquest darrer exercici, la incertesa és més gran, atès que la confiança de les llars experimentarà canvis importants segons quina acabi essent la resolució de la crisi grega. En síntesi, amb les dades disponibles del final de juny, la previsió de CatalunyaCaixa situa l'avanç del consum privat el 2012 entorn de l'1,3%.

Altrament, la inversió en construcció va continuar accentuant el 2010 la contracció, impulsada per la

caiguda en la inversió residencial, el retrocés de l'obra civil i els primers impactes de la reducció de l'obra pública. Les previsions de CatalunyaCaixa per al 2011 no són gaire millors als registres observats l'any passat, ja que el volum de nova obra residencial privada se situarà prop del mateix valor que el 2010 (uns 10.700) i, en el nou marc pressupostari, és difícil esperar un alça significativa de l'habitatge de promoció oficial. Aquest perfil pràcticament pla d'uns nivells tan reduïts d'activitat reflecteix l'efecte combinat sobre la nova producció dels estocs pendents de venda en habitatge nou (entorn de 100.000) i d'un habitatge acabat que, malgrat la intensa caiguda en l’iniciat, continuarà augmentant entorn de 20.000 nous habitatges per any, tant el 2011 com el 2012.

Finalment, la inversió en construcció no residencial i la inversió productiva tampoc no alteraran

substancialment el perfil del segon semestre del 2010, si bé cal esperar creixements positius, per primera vegada des de l'inici de la crisi, de la inversió productiva, que hauria d'augmentar d’un 0,3 i d’un 3,4% el 2011 i el 2012, respectivament. En l'àmbit de la inversió pública, els intensos programes de retallada de la despesa dels diferents nivells d'administració generaran caigudes superiors al 20% en termes nominals, cosa que contribuirà a deprimir l'agregat d'inversió en construcció. Aquesta variable continuarà el 2011 i, probablement, el 2012, amb el perfil de contracció que mostra des del 2008. De manera que a la reducció acumulada entre el quart trimestre del 2007 i el quart del 2010 (-27,7% en termes reals), caldrà afegir-hi els retrocessos del 6,4 i del 3,0% previstos per al 2011 i el 2012, respectivament.

6 CatalunyaCaixa – Informe semestral II/2011.Situació i perspectives de l’economia catalana

Si els components de la demanda interna mostren perfils modestos de recuperació o negatius, com en la construcció residencial, no passa pas el mateix en la demanda externa, tant la de mercaderies com la de serveis. Malgrat que a partir d'abril/maig s'ha observat un cert alentiment en el ritme de creixement de les exportacions industrials i, fins i tot, alguna caiguda en la producció industrial, el fet cert és que el diagnòstic del gener passat no s'ha alterat en allò fonamental. Com llavors es destacava, continua el relativament intens procés d'expansió de les vendes de mercaderies als països emergents, alhora que les que es dirigeixen a la resta de països avançats fora de l’àrea de l'euro també han augmentat, mentre que les adreçades a l'àrea són les que menys han crescut. Així, d'un increment interanual, entre gener i març del 2011, del 18,4%, el creixement de les vendes de mercaderies cap a l'àmbit més rellevant dels països emergents (els nous països industrialitzats d'Àsia) ha estat d'un important 25,2%, mentre que les dirigides als Estats Units, el Japó i el Regne Unit ho han fet també a un notable ritme, del 22,5%, i, finalment, les que van a l'àrea de l'euro han avançat d'un menor, encara que elevat, 16,4%. A aquesta continuïtat en la millora exportadora en mercaderies, cal afegir-hi la molt notable alça de les exportacions de serveis turístics. Aquestes, mesurades pel nombre de pernoctacions en establiments hotelers, van augmentar d’un 11,3% el 2010, després de la caiguda del 2009 (-2,7%), i els mesos de gener a abril del 2011 han continuat recuperant-se, fins a un avanç mitjà interanual del 5,9%. D'aquesta forma, el 2011 s'espera que el sector exterior continuï aportant creixement al PIB, en total 1,3 punts percentuals, mentre que la demanda interna en restaria 0,2 punts percentuals, repetint el mecanisme que ha caracteritzat l'evolució de l’economia catalana des de l'inici de la crisi. Quant al 2012, caldria entrar en una fase de gradual recuperació, amb una aportació ja positiva de la demanda interna (0,7 punts percentuals), per una millora del consum privat (1,3%), i una inversió que hauria de créixer ja positivament (0,6%), malgrat mantenir-se l'ajust en la construcció (-3,0%). Amb un consum públic que s'espera que també redueixi el seu avanç (-0,8%), el sector exterior situaria la seva aportació positiva a l'avanç del PIB en 0,9 punts percentuals.

A aquesta complexa situació interna, per poc sòlida i carregada d'incertesa, cal afegir-hi una economia

europea i global que, en allò substancial, ha empitjorat la seva posició l'últim semestre. Succintament, podria afirmar-se que el conjunt de riscos potencials que es destacaven a primers de gener s'han activat i, a més, que s'han reforçat alguns que semblaven tenir menors probabilitats d'aparició. Entre els elements de continuïtat cal destacar les alces de preus de matèries primeres i un impacte sobre la inflació de països avançats i emergents, així com la nova fase de la crisi del deute sobirà a l'àrea de l'euro. En l'àmbit dels nous aspectes, i que apareixen com a riscos addicionals, es destaca la moderació del creixement dels països emergents, amb una traducció especial en la producció manufacturera mundial, que recull l'impacte de les polítiques de contenció de la demanda de la Xina, l'Índia o el Brasil, entre altres països, i els efectes indirectes de la interrupció de subministraments provocada pel terratrèmol i el tsunami que va assolar part del Japó. A més, l'economia americana està presentant creixements molt modestos (1,8% el primer trimestre), que han obligat l'FMI ha rebaixar les seves previsions per al 2011 (des del 2,8% projectat d'abril al 2,5% de juny).

A aquests aspectes de l'economia real, cal afegir-n'hi d'altres, estrictament financers, amb un especial

protagonisme sobre els preus dels actius. El primer està indirectament vinculat a la fortalesa de les cotitzacions de les matèries primeres. Es tracta de la debilitat del dòlar, que fins i tot s'ha mantingut en moments de tensions geopolítiques (esdeveniments del nord d'Àfrica i de l’Orient Mitjà) o financeres (problemes del deute sobirà de l'àrea de l'euro). El segon, i potencialment el que pot tenir un major impacte a mitjà termini, és el possible canvi de la política monetària als EUA, que podria implicar no prorrogar la compra d'actius, primer, i elevar els tipus d'interès i començar la venda de part dels actius del seu balanç, més tard. Un tercer element financer rellevant deriva dels riscos que es van acumulant sobre el deute d'alguns països avançats que no han posat en marxa encara, o ho han fet de manera insuficient, processos d'ajust dels seus sectors públics. Aquest és el cas de la reducció en el rating de la perspectiva del deute dels EUA (des d'estable a negatiu), dels primers símptomes que el britànic veurà aquest mateix

CatalunyaCaixa - Presentació 7

procés (donat el creixement nul dels últims sis mesos) i de la revisió, a la baixa, de la qualificació del deute japonès, afectat tant per un nivell exorbitant (pròxim al 200% del PIB) com pels efectes del tsunami.

Al costat d'aquests fenòmens que planen per damunt del conjunt de l'economia mundial,

n'emergeixen alguns altres de rellevants, específics de l'àrea de l'euro, i potencialment amb majors efectes sobre Espanya, que cal considerar. En primer lloc, i també en l'àmbit real de l'economia, continua l'expansió de la producció de l'eurozona, empesa per la fortalesa alemanya, amb un augment del PIB el primer trimestre del 2011 a una insòlita taxa pròxima al 6%. Aquest aspecte es reforça per l'ampliació dels diferencials d'avanç del PIB entre els països centrals i perifèrics de l'àrea, element que ja es destacava l'exercici passat. De fet, aquesta fortalesa ha obligat l'FMI a elevar les seves prediccions de creixement per al 2011 des de l'1,6 al 2,0%. En l'àmbit financer, en canvi, els aspectes a destacar són parcialment de continuïtat, com la nova fase de la crisi del deute sobirà. Així, el pla de salvament de l'economia portuguesa, l'ampliació dels diferencials de tipus d'interès entre el deute a llarg termini d'Espanya, Itàlia i Bèlgica respecte d’Alemanya i la nova fase de la crisi grega, amb posicions contràries entre el BCE i França, d'una banda, i Alemanya i Holanda, de l’altra, sobre el protagonisme que hauria de tenir el sector privat en el rescat grec, són alguns dels seus elements més característics, al costat dels potencials i negatius efectes de reforçament de la crisi que s'han estès a Itàlia. També, en aquest mateix àmbit i parcialment planejant sobre la solució grega, es destaca el principi d'acord sobre el Fons Permanent d'Estabilitat de l'euro i els mecanismes que han de presidir la seva actuació. La modificació, que fins al moment ha estat d’ordre menor, de la política monetària del BCE emergeix, finalment, com un altre dels elements distintius d'aquest semestre i apunta a una creixent normalització que tindrà efectes sobre les decisions dels agents econòmics, en especial en aquells sectors, o països, amb major nivell d'endeutament.

En suma, i donades les restriccions internes i els riscos exteriors, l'aportació al creixement del PIB de la

demanda interna catalana hauria de poder-se situar en -0,2 punts percentuals el 2011, i començar a presentar contribucions positives el 2012, amb 0,7 punts percentuals, al mateix temps que l'avanç del PIB podria situar-se en l'1,1 i l'1,6% el 2011 i el 2012, respectivament, impulsat pel valor afegit industrial (creixement previst del 2,8% el 2011 i del 4,9% el 2012) i en els serveis (augment d'1,6% tots dos exercicis, malgrat la contracció de l'oferta dels públics), mentre que l'activitat de la construcció encara presentarà caigudes el 2011 (-3,8%) i el 2012 (-3,0%).

Aquesta edició del Situació i perspectives de l'economia catalana s'ha dividit en tres grans apartats.

Després de resumir breument en el primer punt els elements rellevants de l'exterior amb efectes en el curt i el mitjà termini sobre l'activitat catalana (1. El marc exterior de l'economia catalana), el segon (2. Les perspectives de l'economia catalana per al 2011 i el 2012: continua la lenta millora del PIB, recolzada en el sector turístic i en l'exportació industrial) presenta l'anàlisi de les condicions actuals de creixement, així com altres aspectes de rellevància per al futur. Aquest segon apartat, al seu torn, s'ha dividit en tres capítols. El primer es destina a l'anàlisi dels actuals motors de la recuperació, l'element més rellevant a curt termini de la millora de l'activitat (2.1. Les bases del procés de recuperació en curs: el comportament de la inversió i del sector exterior); el segon resumeix el comportament, i els seus condicionants, de la resta d'elements de la despesa interna (2.2. Els altres components de la demanda interna: el consum privat i el comportament del sector públic). Finalment, el punt tercer es destina a avaluar la situació de reabsorció dels desequilibris generats, tant en la fase expansiva anterior com en la recessió posterior (2.3. La lenta reabsorció dels excessos del boom i dels xocs produïts per la recessió).

CATALUNYACAIXA Juliol 2011

CatalunyaCaixa – Economia internacional 9

1. El marc exterior de l'economia catalana

Reducció de les expectatives de creixement mundial, afectades per l'enduriment de la política monetària als països emergents i el canvi en la Reserva Federal…

En aquest primer semestre del 2011, l'economia mundial ha frenat el curs de millora i consolidació que presentava des de la primavera del 2009 i, en especial, des del principi del 2010, de manera que l'FMI ha rebaixat lleugerament les seves prediccions d'avanç global del PIB per al 2011, des del 4,4% de la primavera passada, al 4,3% del final de juny. Parcialment, aquest empitjorament respon als xocs sobre la cadena de producció i de subministraments del tsunami i del posterior accident nuclear del Japó, al costat dels primers efectes de menor augment de l'activitat provocats per la resposta de les autoritats monetàries, en especial als països emergents, a l'alça de les primeres matèries i les tensions inflacionistes que genera. Al costat d'aquests aspectes, també està incidint en el creixement i, en especial, en les seves expectatives, la convicció creixent que els Estats Units semblen decidits a posar fi a la seva política monetària ultraexpansiva, i encara que això es desenvolupi en un període de temps dilatat, significarà una de les modificacions més rellevants del marc en el qual es mou l'economia mundial. No es tracta, per tant, d'un canvi radical, sinó de recuperar una política monetària menys expansiva amb la finalització del programa de compra de deute públic, tot i que es mantindrà la reinversió dels recursos procedents de l'amortització d'actius. L'evolució dels tipus d'interès del deute en el mitjà termini, i l’afectació al procés de reducció del dèficit públic americà, constitueixen interrogants que augmenten la incertesa que envolta la situació de la seva economia. I explica, en una mesura no menor, el menor clima d'optimisme que presideix l'actualitat.

…cosa que afectarà les cotitzacions borsàries, de primeres matèries i altres actius…

En efecte, l'augment de la liquiditat internacional provocat per l'expansió monetària als EUA es troba,

en gran mesura, darrere de les alces de les cotitzacions de la borsa, de l'or i de la plata, del petroli i altres primeres matèries, dels preus dels bons sobirans i privats, així com de la reducció dels diferencials de tipus d'interès entre el deute sobirà i altres inversions en empreses o països amb major risc. Aquest canvi, encara que en els pròxims mesos sigui modest, afectarà la mida del balanç de la Fed, drenant liquiditat i afectant els preus dels actius en els mercats financers, els de primeres matèries o els diferencials de risc entre el deute privat i públic, tant als països emergents com als països més avançats. Aquest aspecte és el nucli central del canvi d'expectatives, que es veu reforçat amb un creixement econòmic mundial menys expansiu, afectat per les alces de preus i les respostes de la política monetària dels països emergents als esmentats augments.

…encara que part del menor optimisme regnant reflecteix els problemes de les finances públiques d'alguns països occidentals…

Tanmateix, part del deteriorament de les expectatives recull modificacions més profundes, que

reflecteixen les dificultats d'un creixement autosostenible als EUA, el Regne Unit, Japó i els països perifèrics de l'euro, al costat de les tensions sobre el deute públic que les esmentades situacions generen. Així, aquest semestre ha contemplat l'extensió als EUA i el Japó de les preocupacions sobre l'estabilitat de les seves finances públiques, que també han afectat el Regne Unit i, dins de l'àrea de l'euro, Itàlia i Bèlgica. Cal destacar la continuïtat dels molt importants desequilibris en els comptes públics nord-americans, preveient-se per al 2011 un dèficit públic del 9,8% del PIB i del 7% per a l'exercici fiscal del 2012 (malgrat la retallada de 36.000 milions de dòlars acordada l'abril), que s'afegeix als molt elevats del 2009 i el 2010, del 10% i 8,9% del PIB, respectivament.


Malgrat tot, fort creixement a l'àrea de l'euro i els països emergents, encara que els EUA mostren creixents dificultats per mantenir el ritme d'expansió del final del 2010, mentre que el Regne Unit s'estanca…

Malgrat aquests aspectes de ruptura amb el passat més immediat, l'economia mundial, i l'europea en

particular, continuen mostrant elements de continuïtat amb el 2010, exercici en el qual la recuperació de l'activitat es va estendre i va consolidar. En aquest ordre d'idees cal destacar el reforçament de l'activitat als països centrals de l'euro i, en especial, a Alemanya. A més, la fortalesa del creixement dels emergents, liderats per la Xina, país que ha crescut els tres primers mesos del 2011 a una taxa anual pròxima al 10%, defineix un altre aspecte de continuïtat. Finalment, el procés de reparació de balanços de la banca americana i europea ha continuat, encara que per la seva pròpia naturalesa, encara està lluny d'haver finalitzat. Al costat d'aquests elements, aquest primer semestre de l'any ha contemplat l'emergència d'altres clarament negatius, alguns dels quals són continuació del que succeïa el 2010, mentre que altres són problemes nous. Cal destacar els del mercat immobiliari i laboral als EUA, amb una clara doble recessió en el primer, i creixents dificultats per reduir la taxa d'atur en el segon, i un augment del PIB el primer trimestre de 2011 de només un 1,8% anualitzat, molt per sota del 3,1% del quart trimestre del 2010. Finalment, cal afegir les dificultats de l'economia britànica, associades a unes importants retallades de despesa pública en un context, a més, d'una forta inflació (que va assolir el 4,1% el març, i el 4,5% l'abril i el maig).

…mentre que els preus de les primeres matèries continuen amb la seva forta progressió, amenaçant el futur de l'activitat global…

En quart terme cal considerar l'alça de les cotitzacions de les primeres matèries, en especial de les energètiques però també de les alimentàries i industrials. El creixement dels preus de les primeres matèries ha estat, certament, molt important en aquests últims sis mesos. Així, el petroli tipus Brent, que va cotitzar a una mitjana de 87,5 dòlars/ barril entre octubre i desembre del 2010, va augmentar fins als 105,8 dòlars el primer trimestre del 2011 i els 120,5 dòlars en el bimestre abril-maig, malgrat l'última reducció, provocada per l'augment de l'oferta per part de l'Agència Internacional de l'Energia. Igualment, altres primeres matèries industrials, com el coure, el zinc, l'estany, o agrícoles, com la soja, el blat o el blat de moro, també han presentat alces importants. Acumulant els creixements des de maig del 2010 a maig del 2011, els preus del coure han avançat d’un 30,4%, els del zinc d’un 9,5%, els de l'estany d’un 63,6%, els del blat d’un important 80,6%, els del blat de moro d’un elevat 109,6% i els de la soja d’un 45,2%.

Aquesta forta elevació dels preus dels aliments, de les primeres matèries industrials i de l'energia

reflecteix l'impacte de factors transitoris, que s’haurien de diluir els pròxims mesos. Així, en el cas del petroli, la crisi a Líbia i els problemes energètics japonesos es troben, en part, darrere de la seva alça. Per a les primeres matèries agrícoles, la combinació de sequeres i inundacions en alguns països productors justifica, parcialment també, l'augment de les seves cotitzacions. I el mateix pot afirmar-se d'algunes primeres matèries industrials, com el carbó, amb una producció que es va veure reduïda per les excepcionals inundacions a Austràlia l'hivern passat. No obstant això, al costat d'aquests impactes transitoris, el fort augment de les cotitzacions de les primeres matèries deriva de l'intens augment de la demanda dels països emergents, que pugnen pels recursos disponibles, en un context d'una oferta que té dificultats per avançar al mateix ritme.

…que s’afegeixen als senyals de sobreescalfament en les principals economies dels països emergents, en un context de menor expansió que reflecteix l'enduriment de les condicions monetàries…

Als països emergents continuen acumulant-se els senyals de sobreescalfament, esperonat per

excessos de crèdit, que podrien afectar el seu futur. Aquest és, clarament, el cas de la Xina, que ha anat

CatalunyaCaixa – Economia internacional 11

prenent mesures restrictives en l'àmbit monetari des de fa ja més d'un any i mig, de manera que ha elevat els tipus d'interès des del 5,31% el desembre de 2008, al 5,81% el desembre del 2010 i el 6,06% de febrer del 2011, al temps que ha incrementat les reserves obligatòries del sistema financer sis vegades el 2011, després de les elevacions del passat exercici, fins a per sobre del 21% dels dipòsits. Aquest intent de frenar els excessos de l'economia xinesa (el crèdit estava creixent fins a l'abril passat per sobre del 35%) no és evident que vagi a generar el resultat que s'espera, ja que és possible que, en algunes àrees del mercat residencial, els excessos ja no puguin contenir-se. També és el cas de l'economia del Brasil, que està mostrant un ritme de creixement del crèdit d'un insostenible 20,7% interanual el gener-abril del 2011. Igualment, a l'Índia el fort avanç dels preus (augment del 9,4% interanual l'abril) ha tornat a pressionar sobre el seu banc central, de manera que nous augments de tipus d'interès semblen inevitables.

…encara que comencen a emergir indicacions de menor expansió, en especial en el sector industrial …

La flexió baixista de la producció manufacturera als països emergents i, en general, en l'economia

global també suggereix que ens dirigim cap a una etapa menys alcista de la producció mundial. Així, els últims indicadors d'activitat industrial de la Xina, el Japó, l’Índia, els Estats Units, el Regne Unit i, fins i tot, de l'àrea de l'euro, han presentat l'abril i el maig una tendència menys positiva que, en alguns casos, com el dels Estats Units, s'ha estès a la producció terciària. Encara que és d'hora per assenyalar el final del cicle alcista que es va iniciar en la primavera del 2009, la informació disponible suggereix que ens trobem en una situació que el màxim cíclic de la producció industrial global s'ha superat, i que l'economia mundial s'encamina cap a ritmes de creixements menys intensos.

…i agreujament de la crisi del deute a l'àrea de l'euro, amb problemes creixents a Grècia i altres països perifèrics

Però potser l'element més distintiu d'aquest primer semestre ha estat l'agreujament de la crisi del

deute sobirà a l'àrea de l'euro, i, en especial, els problemes de solvència de Grècia. Després del salvament de Portugal el maig passat (crèdit de 78.000 milions d'euros), a un any escàs després de la intervenció que va implicar el préstec de 110.000 euros, Grècia continua sent incapaç de tornar als mercats el 2012 i, probablement, si no hi ha modificacions substantives en les condicions del seu endeutament, incapaç també de retornar en temps i forma el seu deute públic, que per al 2014 s'estima que haurà assolit el 160% del PIB. És en aquest context en el qual han emergit posicions divergents sobre els mecanismes que haurien de permetre salvar Grècia, amb el BCE, França i altres països situats en un extrem i Alemanya, Holanda, Àustria i Finlàndia en l'altre. A aquestes discrepàncies, formalment solucionades amb l'acord sobre la implicació voluntària del sistema financer en el nou paquet d'ajudes a Grècia, cal afegir tant els problemes polítics interns del país hel·lè, com les dificultats per assolir el consens final entre els països europeus i també amb l'FMI. La inestabilitat grega, i les dificultats per obtenir el consens sobre el seu futur, s'han traslladat a la resta de mercats dels països perifèrics, on la prima de risc s'ha mantingut clarament per sobre del que fóra desitjable en els últims mesos i que, a més d'afectar sensiblement l’espanyola, s'ha traslladat a la italiana i, en menys grau, a la belga.

El conjunt d'elements descrits ha tingut una translació en els mercats de canvi que, en general, i amb

algunes oscil·lacions, han mantingut l'euro en valors elevats, entorn dels 1,45 dòlars, reflectint, en especial, la debilitat de l'economia americana i els problemes conjunturals i estructurals de la fortalesa de la divisa comuna, afligida per la crisi del deute sobirà. En aquest context, el gran beneficiat ha estat el franc suís, que ha assolit cotitzacions històriques, tant respecte del dòlar (1,1764 dòlars per franc el 17 de juny 2011 enfront dels 0,8992 dòlars un any abans) com de l'euro (0,8318 euros/franc suís a 17 de juny de 2011 a comparar amb els 0,7263 euros de l'any anterior).


En aquest context tan complex i volàtil, l'impacte que l'economia espanyola pugui exercir sobre la catalana és escàs. La recuperació de la demanda turística interior procedent de la resta d'Espanya apareix com un dels elements que contribuiran a aquesta positiva contribució. Al mateix temps, cal esperar que la lenta recuperació econòmica d'Espanya també es traslladi a una certa millora del saldo comercial. D'aquesta forma, el saldo dels intercanvis amb Espanya hauria d'aportar part del creixement de l'economia catalana tant el 2011 com el 2012, amb 0,5 i 0,4 punts percentuals, respectivament.

CatalunyaCaixa – Perspectives economia catalana 13

2. Les perspectives de l'economia catalana per al 2011 i el 2012: continua la lenta millora del PIB recolzada en el sector turístic i l'exportació industrial

En aquestes primeres setmanes de l'estiu del 2011, quan referma la crisi del deute grec i la prima de

risc de l'espanyol ha arribat a assolir màxims dels últims 15 anys, les perspectives econòmiques catalanes continuen, en l'essencial, mantenint el mateix perfil de lenta recuperació el 2011 i d’expectatives lleugerament millors el 2012, encara que el to de la situació econòmica, interna i exterior, s'ha deteriorat respecte al que cabia esperar al principi d'any.

El gener, la millora de l'activitat econòmica s'anticipava més sòlida, recolzada en un avanç de les

exportacions turístiques, que llavors començaven a repuntar, i la millora de les industrials, que havien superat les expectatives del final del 2009. En efecte, en l'últim trimestre del 2010, les vendes internacionals de mercaderies de Catalunya van augmentar del 20,8% de mitjana, una xifra molt superior a la de l'últim quart del 2009, amb un descens del 9,5%. Igualment, l'entrada de turistes estrangers entre octubre i desembre del 2010 havia estat creixent d’un 5,3% de mitjana interanual, un valor també molt millor que la caiguda del 5,6% d'un any abans. A més, el febrer del 2011, la prima de risc del deute públic espanyol, i per tant també del català, s'havia reduït sensiblement, des dels valors de 250 punts bàsics en la primera quinzena de desembre fins als 200 en la primera del febrer. També, en l'àmbit de l'àrea de l'euro i de l'economia mundial, les perspectives econòmiques eren més favorables, després de la forta recuperació de l'economia alemanya i un creixement important, superior al 3%, de l'americana en l'últim quart del 2010 i l'avanç, de l'ordre del 10% interanual, de l'economia xinesa el 2010. En suma, el conjunt de circumstàncies internes i externes permetien esperar que la recuperació de l'activitat que s'havia iniciat feia pocs mesos, es consolidés al llarg del 2011 i prengués un major impuls el 2012.

Aquest diagnòstic no s'ha modificat en allò substantiu, si més no quant als valors de creixement que

cal esperar, de manera que les actuals previsions de CatalunyaCaixa per al 2011 i el 2012 de l'economia catalana se situen en l'1,1 i l’1,6%, respectivament, valors superiors als estimats al principi del 2011, quan s'anticipava un creixement del 0,8% en el conjunt de l’any. Aquesta lleugera alça amaga, no obstant això, uns resultats per al primer trimestre que, en el cas de l'economia espanyola, van sorprendre per la forta empenta de la demanda de consum públic, amb un avanç de l’1,1% que, en canvi, en el cas català s'hauria traduït en una caiguda de l’1,0%. Així, l'avanç del PIB espanyol reflectia encara un fort impacte de la demanda de consum públic que, com cal esperar després de l'anunci dels ajustos pressupostaris del govern català, no només no va a tenir continuïtat en la segona meitat del 2011 sinó que generaria un efecte contractor no menor.

Tot això deixa l'activitat industrial i les exportacions turístiques com a motors de l'expansió, tal com

s'esperava en els moments inicials de l'exercici. Pel que fa a l'àmbit industrial, i encara que aquest s'analitza amb major detall més avall, el creixement de la seva producció a Catalunya va continuar a un ritme moderat els tres primers mesos de l’any (avanç mitjà interanual de l'1,2%), però ja l'abril la seva expansió s’ha truncat, amb un descens interanual del 8,5%, encara que en aquesta caiguda han intervingut factors estacionals. El mateix pot afirmar-se de les exportacions de productes manufacturats que, en conjunt, han passat de créixer del 20,8% el quart trimestre del 2010 al 18,4% del primer trimestre del 2011. Aquesta menor tensió en la producció industrial i les exportacions es va traduir en una caiguda de relativa importància de l'ocupació industrial el primer trimestre de l'any, que va mostrar, segons l'EPA, una contracció del 5,9%, després del més reduït descens, del 0,9%, del trimestre final del 2010.

Aquesta menor expansió industrial és el reflex tant de problemes en la demanda interna, com de la

flexió de la indústria global, afectada parcialment per les mesures restrictives dels països emergents, amb conseqüències negatives sobre els seus principals proveïdors, entre ells Alemanya i, per tant i indirectament també, Catalunya. I, també, pels efectes del xoc experimentat pel Japó. També,


parcialment, l'accentuació de la crisi de Grècia i la seva extensió a Portugal ha incidit negativament sobre la prima de risc espanyola, afectant la capacitat de creixement del crèdit. En l'àmbit intern, la demanda de consum i inversió també sembla trobar majors dificultats de les esperades: la finalització de les ajudes a la compra d'automòbils o el canvi de la desgravació fiscal a la compra d'habitatge, l'increment de l'IVA i dels preus i la reestructuració del sistema financer, amb el seu efecte sobre el crèdit, són factors que han afectat bé la capacitat de despesa bé la seva disponibilitat, tant per part de consumidors com d’empresaris.

En canvi, la fortalesa del creixement alemany, francès i, en general, de tots els països

centreeuropeus, amb avanços intertrimestrals del PIB entorn de l'1%, o fins i tot per sobre, sembla haver-se traslladat a una major demanda de serveis turístics. Addicionalment, la posició estratègica de Catalunya, en uns moments d'incertesa dels països àrabs, competidors directes de l'oferta catalana, defineixen un panorama més positiu per al creixement d'aquesta tipologia de demanda exterior. I, efectivament, tots els indicadors d'activitat turística catalans que s'han acumulat fins a l'estiu del 2011 suggereixen que aquest serà un any excepcional, recuperant-se i, probablement ampliant-se, els registres obtinguts abans de la crisi.

En suma, les perspectives per a l'economia catalana al principi d'aquest estiu del 2011 no són

substancialment diferents de les del passat hivern, encara que cal destacar que el clima, intern i extern, s'ha deteriorat una mica i que, en cas d'aprofundir-se alguns dels riscos en presència (des dels derivats de la crisi del deute sobirà als procedents del menor creixement de l'economia global o una accentuació dels riscos inflacionistes), les perspectives de creixement de Catalunya, donada la seva elevada obertura exterior, es veurien especialment afectades.

Juntament amb aquests aspectes vinculats a l'evolució conjuntural, continuen operant aquells més

de fons, més estructurals, que han de permetre el reequilibri de l'estructura productiva del país, i establir les bases d’un creixement sostenible a mitjà termini. És cert que l'augment de les exportacions industrials i turístiques forma part d'aquest procés. Però un altre conjunt d'aspectes formen part també del mateix. En primer lloc, l'ajust de costos, laborals i de tota mena, d'una economia molt oberta a l'exterior, que s'enfronta a una creixent competència internacional, tant en l'àmbit de les mercaderies com dels serveis. En segon terme, l'avanç en el procés de despalanquejament del sector privat, condició indispensable per a una recuperació sostinguda del crèdit. En tercer terme, la reconducció de les finances públiques de les administracions amb despesa a Catalunya a les noves condicions pressupostàries. Finalment, el procés de reabsorció dels excessos del sector immobiliari.

Pel que fa a l'ajust de preus i costos a les noves condicions de competència internacional, i com

s'advertia l'hivern passat des d'aquestes mateixes pàgines, la capacitat de redistribuir recursos des de la demanda interna a l'exterior és avui més difícil que en altres episodis de crisi. I això perquè els positius efectes d'una devaluació s’han d’assolir per un mecanisme, més dilatat en el temps i més costós socialment, de pèrdua de poder adquisitiu de les rendes internes. I, a més, sense discriminació possible entre les que competeixen i les que no ho fan al mercat mundial. Però l'esmentat procés està en marxa, i al llarg del 2010 i els primers mesos del 2011 ha anat prenent cos. Potser les variables que millor ho resumeixen són la diferent evolució dels preus al consum i dels salaris pactats en conveni. El desembre passat, a Catalunya els primers van créixer d’un 3% (amb una mitjana anual del 2,0%), sensiblement per sobre del creixement dels salaris pactats en conveni que, el 2010, van avançar a una taxa anual de l'1,3%. Els cinc primers mesos del 2011 aquesta tendència ha continuat, de manera que la mitjana dels salaris pactats s'ha situat en el 2,9%, enfront d'un creixement mitjà dels preus del 3,6%.

En segon lloc, la necessària continuació en el procés de despalanquejament del sector privat, i també

públic, de l'economia catalana, és un requisit imprescindible per poder canalitzar el nou crèdit cap a


activitats amb capacitat de generar renda i que, per tant, permetin establir les bases d'un augment continuat de l'activitat. Des d'aquest punt de vista, les dades que s'ofereixen en aquest treball suggereixen que el procés encara està lluny d'haver pres el ritme d'avanç que seria precís. En tercer terme, la reconducció de les finances de les diferents organitzacions públiques amb efectes sobre la despesa a Catalunya, des de l'estatal o la Generalitat, passant per les administracions locals, que acaba de començar de manera especialment severa el 2011, emergeix com un nou canvi estructural. Finalment, el procés de reabsorció dels estocs immobiliaris que, donades les perspectives demogràfiques catalanes, serà relativament lent, encara que una millora en les condicions econòmiques internes, i el manteniment de les exteriors, hauria de permetre una reducció important de la segona residència.

2.1. Les bases del procés de recuperació en curs: el comportament de la inversió i del sector exterior Aquest primer apartat analitza la situació, i les perspectives, dels elements de demanda que es

troben en la base de la recuperació del PIB en curs o que, en el mitjà termini, han de recuperar-se amb força per estimular el seu creixement. Com s'ha indicat més amunt, aquests tenen un component intern, el de la inversió, que comença lentament a avançar en l'àmbit dels béns d'equipament i altres materials, encara que l'agregat total, sumant-hi la construcció, encara continua caient (2.1.1. La inversió productiva avança lentament, al temps que es mantenen els problemes en la construcció). En l'últim apartat d'aquest treball s'analitza, justament, la sendera de recuperació de la inversió a partir del 2012 que se situarà en l’entorn del 3,0%, el que permetria un avenç del nombre d’ocupats entre l’1 i el 2% durant la següent dècada. L'altre aspecte rellevant, el del sector exterior, és molt més positiu i s'analitza la seva evolució i perspectives en el segon apartat d'aquest punt (2.1.2. La recuperació de les exportacions turístiques i de mercaderies).

2.1.1. La inversió productiva avança lentament, al temps que es mantenen els problemes en la construcció Les condicions que defineixen la recuperació de la inversió, tant de la productiva com d’aquella que

s'efectua en construcció, disten d'haver-se normalitzat. Cal recordar que l'intens avanç de la formació bruta de capital fix en l'economia catalana entre 2003 i 2007 (mitjana anual del 8% en termes reals, és a dir, el 2007 es va efectuar una inversió total que superava d’un 28,6% la realitzada el 2003) obeïa a la suma d'una sèrie de factors que, difícilment, es podran reproduir el 2011 i el 2012 i que, probablement, es trigui un llarg període de temps a recuperar. Addicionalment, altres elements, més usuals, que determinen la demanda d'inversió tampoc presenten el ritme d'avanç adequat.

En la fase prèvia de fort creixement de la inversió, important contribució d'uns tipus d'interès i d'una molt favorable demografia… Entre els factors que van contribuir al importantíssim increment de la inversió es destaca, en primer

lloc, el baix nivell dels tipus d'interès. En termes reals, i prenent el deute públic de l'estat espanyol a 10 anys com un indicador del cost dels diners per a inversió, el tipus d'interès es va situar en una mitjana 2000-07 del 4,4%. Una xifra sensiblement menor a la qual s'havia observat en els anys noranta, quan el creixement de l'IPC a Catalunya, del 4,6%, es comparava amb un tipus d'interès a 10 anys del deute públic espanyol més elevat, del 9,2% de mitjana.

Si en l'àmbit de les condicions financeres la situació actual no és la més propicia per ampliar la

formació bruta de capital, un altre element, que també va operar de manera excepcional en el passat, també ha canviat radicalment de signe. Es tracta del fort procés de creixement demogràfic, tant a Catalunya com a Espanya, que va estimular la demanda de nou habitatge i va ampliar el mercat intern de


manera rellevant (entre el 1997 i el 2008 el volum total de població a Espanya va créixer d’un 15,3% i d’un 18,4% a Catalunya), tot posant en marxa importants processos d'inversió productiva.

…factors reforçats per la forta expansió del sector exterior i la millora de les expectatives de llars i empreses A més, un altre aspecte, també excepcional que explica el fort avanç de la formació bruta de capital,

tant de la residencial com en béns d'equipament i altres, va ser la persistència d'abundant liquiditat i baixos tipus d'interès a l'àrea de l'euro, el Regne Unit i els països nòrdics, que va estimular les exportacions industrials. Des d'aquest punt de vista, convé recordar que, entre el 2001 i el 2008, el ritme de creixement anual nominal de les vendes a l'exterior de Catalunya es va situar en un molt elevat 5,2%, empès, entre d'altres, per la creixent demanda de productes catalans procedent de l'est d'Europa i d'altres països emergents fora del continent europeu, i també va contribuir, en la demanda de segona residència, a l'augment de la formació bruta de capital en el sector residencial. Finalment, en aquest context de baixos tipus d'interès, abundància de crèdit, forts creixements de la demografia, la demanda interna i de l’exterior, les expectatives d'empresaris i llars es van elevar substancialment, cosa que va acabar de contribuir a l'eufòria que va caracteritzar aquells anys de creixement i, per tant, que la inversió assolís valors dins el PIB històricament no contemplats des dels anys setanta.

Reversió parcial dels factors que van impulsar el creixement de la inversió: primer, un cost del diner que continua situat en valors molt reduïts… Aquest ampli conjunt d'elements que es troba en les decisions d'inversió, tant de llars com de

famílies, ha experimentat una forta contracció en la crisi i, en aquest primer semestre del 2011, continua adaptant-se lentament a les noves circumstàncies de l'economia interna, tant catalana com espanyola i a les procedents de l'exterior. Addicionalment, les condicions creditícies i financeres s'han deteriorat per efecte de les crisis financeres grega i portuguesa. I donat el llarg període de temps necessari per estabilitzar la situació de Grècia i els evidents símptomes de contagi, el procés de recuperació d'unes condicions normals del crèdit, en volum absolut i en cost, trigaran més que no podia esperar-se fa uns mesos.

Per això, en aquestes primeres setmanes de principis d'estiu del 2011 constitueix, certament, un

exercici heroic avançar quin serà el futur de la crisi del deute sobirà a Europa, donades les importants incerteses que planen sobre la solució del problema grec. Per tant, les previsions que s'ofereixen a continuació contenen un grau d'incertesa més elevat de l'ordinari, encara que dibuixen tendències que haurien de donar-se en el cas que la crisi del deute finalment es resolgués favorablement.

Gràfic 1. Tipus d’interès de l’euribor i del deute espanyol a 10 anys. 2005-2011 En %

Font: Catalunya Caixa a partir de dades del Banc d’Espanya.

0

1

2

3

4

5

6

01/2

005

04/2

005

07/2

005

10/2

005

01/2

006

04/2

006

07/2

006

10/2

006

01/2

007

04/2

007

07/2

007

10/2

007

01/2

008

04/2

008

07/2

008

10/2

008

01/2

009

04/2

009

07/2

009

10/2

009

01/2

010

04/2

010

07/2

010

10/2

010

01/2

011

04/2

011

Euribor Deute públic a 10 anys


Tenint això en compte, el primer element a considerar és l'evolució dels tipus d'interès, tant d'aquells que afecten la demanda d'inversió residencial, l’euribor fonamentalment, com els relacionats amb les decisions d'inversió productiva, més lligats als tipus d'interès a llarg termini. Des d'aquest punt de vista, i d'acord amb els augments de tipus d'interès que ha efectuat el BCE, l’euribor ha augmentat des de l'1,5% que va finalitzar 2010 al 2,1% el maig del 2011, una elevació que, en el context de les possibles pujades futures del Banc Central Europeu, hauria de continuar pressionant a l'alça. Si en lloc de prendre l’euribor, s'utilitza, com indicador del cost de la inversió residencial, el tipus d'interès del crèdit hipotecari mitjà del sistema financer espanyol, el procés és el mateix: aquest ha passat del 2,77% del final de desembre del 2010 al 2,96% en acabar febrer. De totes maneres, aquests valors continuen lluny dels assolits just abans de la crisi, quan el juliol del 2008 l’euribor es va situar en un 5,4% i el tipus d'interès hipotecari mitjà en el 6,0%. Addicionalment, en termes reals, aquesta distància és encara més rellevant, atès que la inflació mitjana del primer semestre del 2008 va ser del 4,5%, a comparar amb el 3,5% dels cinc primers mesos del 2011, amb el que els tipus d'interès hipotecaris del sistema financer espanyol en termes reals se situaven en l'1,4% abans de la crisi i avui continuen en terreny negatiu, en el -0,5%.

…encara que els processos de despalanquejament de l'economia catalana i les dificultats de finançament exterior no apunten a millores en l’evolució del crèdit al sector privat el 2011 Aquesta millora relativa en el cost del finançament (que es reflecteix en un pes dels interessos del deute

dels consumidors en mínims històrics, entorn del 2% de la seva renda), perd rellevància en el context de l'actual racionament del crèdit. Aquest s'explica, al costat de les dificultats d'accés als mercats majoristes de diners per l'agreujament de la crisi grega, pels processos de despalanquejament i de reducció de mida del sistema financer espanyol i l'augment de dotacions i millora de capital que implica la seva reestructuració. Cal destacar des d'aquest punt de vista que, el maig del 2011, l'apel·lació del sistema financer espanyol al BCE se situava entorn de 53.000 milions d'euros, un augment important des de 42.000 milions d'euros de l’abril, tot i que encara estava molt allunyada dels màxims de juliol del 2010 (130.000 milions d'euros).

Gràfic 2. Crèdit al sector privat a Catalunya. 1995-2010 Taxes nominals de creixement interanual en % dels estocs al final de cada any

Font: CatalunyaCaixa a partir de dades del Banc d’Espanya.

A igualtat d'altres circumstàncies, donats uns tipus d'interès que continuen relativament continguts,

la disponibilitat de crèdit apareix com la variable clau. En aquest context, ni les condicions de despalanquejament intern dels sectors financers i no financers de l'economia catalana, ni les condicions exteriors d'accés als mercats majoristes de diners i de capital, permeten esperar millores en la disponibilitat de crèdit. El dirigit al sector privat a Catalunya (no es disposa de la desagregació entre crèdit a les llars i crèdit empresarial en l'àmbit regional espanyol) va passar d'augmentar d’un ritme mitjà anual del 14,1% entre el 1992 i el 2008, a un modest 1,3% entre el 2009 i el 2010, que reflecteix, al seu torn, l’avanç interanual del 0,9% al final del 2009 i la caiguda del 0,3% al final del 2010, la qual s’ha accentuat durant el primer trimestre del 2011, amb un retrocés de l’1,6%.

8,0 8,1

14,4

18,016,2 15,8

9,812,7

19,7 19,8

24,422,6

15,6

7,1

0,9

-0,3-5

0

5

10

15

20

25

30

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


Gràfic 3. Noves llars i nova població a Catalunya i a Espanya dins una perspectiva de llarg termini. 1978-2015 En milers A. Noves llars a Catalunya el 1978-20151

B. Detall del canvi de població i de llars a Catalunya el 2007-2010

C. El canvi de règim en la dinàmica demogràfica espanyola el 1995-20151

1. Per als anys 2011-2015, previsions de població a curt termini de l’INE. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’INE.

La transició demogràfica i el nou context econòmic comença a afectar seriosament la formació de noves llars a Catalunya… Un segon factor a destacar entre aquells amb major incidència en les decisions d'inversió immobiliària

i capital productiu, és el de l'evolució demogràfica, tant per l'augment en el nombre de llars (pel seu impacte evident en la demanda residencial) com pel propi avanç poblacional, per l'ampliació de mercat intern que genera. Aquest element apareix, probablement, com un dels més rellevants a l'hora d'explicar la difícil situació en la qual es troba la inversió, i els problemes de la seva recuperació els anys vinents, que s’analitzen més avall. Pel que fa al nombre de llars, les previsions de CatalunyaCaixa de creixement del total de famílies el 2011 i fins a l'horitzó del 2015 són, certament, d'un modest augment. No existeixen estimacions oficials sobre el nombre de llars, i menys encara sobre el futur d'aquesta important variable, però utilitzant la informació continguda en l'enquesta de població activa, les enquestes de pressupostos

21

45 42

2517

-3

23 18

32

-1

17 12

41

9

2837

28 2618

53

29

60

31

50 5566

8574

101

76 76

32

-6

212 15 16 16

-20

0

20

40

60

80

100

12019

7819

7919

8019

8119

8219

8319

8419

8519

8619

8719

8819

8919

9019

9119

9219

9319

9419

9519

9619

9719

9819

9920

0020

0120

0220

0320

0420

0520

0620

0720

0820

0920

1020

1120

1220

1320

1420

15

149,2 152,7

52,2

10,8

76,5 75,6

31,9

-6,3-20

0

20

40

60

80

100

120

140

160

2007 2008 2009 2010

Canvi en la població Noves llars

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Canvi en la població Noves llars


familiars i les projeccions de població de l'INE, emergeix un volum de noves llars que serà menor que la mitjana històrica del país, malgrat l'augment poblacional experimentat per la immigració. No és aquest el lloc per discutir les raons per les quals aquestes previsions són moderades, però pot apuntar-se que el progressiu envelliment dels baby boomers, el final de l'entrada d'immigració i el començament de l'abandonament de Catalunya d'immigrants joves, ajuden a entendre un panorama demogràfic certament poc expansiu.

El gràfic 3 recull la història de prop de 40 anys de creació de llars a Catalunya, des del 1978 fins al 2015,

i com d'allà es dedueix, s'haurà passat d'un règim de creació de noves famílies entorn de 23.000 (1978-1997) a les més de 61.000 en els anys del boom, fins a 15.000 al final del període 2011-2015. Aquesta xifra reflecteix, a més dels factors citats, l'impacte de la crisi en les decisions de formar noves llars, amb una forta contracció en l'últim exercici.

…i al conjunt de la població d’Espanya,... Si en el cas català la demografia difícilment estimularà la demanda residencial, i no ampliarà

substancialment el mercat intern, en l'àmbit espanyol les previsions demogràfiques de l'INE, encara que són lleugerament més favorables, anticipen un creixement modest els pròxims anys que, donada la baixa utilització de la capacitat productiva i els excessos immobiliaris, difícilment pressionaran sobre majors necessitats de formació bruta de capital. El panell C del gràfic 3 recull les previsions de creixement demogràfic de la població espanyola entre el 2011 i el 2015 de l'INE i, com es pot comprovar, la seva caiguda des dels forts ritmes d'avanç dels anys del boom és més que notable.

…mentre que la confiança de consumidors i empresaris, encara que s'ha recuperat parcialment del xoc de la crisi, continua deprimida Finalment, un últim aspecte rellevant a l'hora de determinar la nova inversió són les expectatives

econòmiques, tant de consumidors com d’empresaris. Per al cas dels primers, CatalunyaCaixa efectua una estimació de l'evolució de la seva confiança, però no es disposa d'aquesta mateixa informació per als diferents tipus d'activitats empresarials. Per això el gràfic 4 recull, en el seu panell A, l'estimació i la previsió de CatalunyaCaixa de l'indicador de confiança del consumidor català i, en els panells B, C i D, la confiança del sector industrial, de la construcció i comercial per al conjunt espanyol, atès que són variables que han d'acostar raonablement el sentiment dels empresaris del sector en aquests àmbits productius a Catalunya. Com es pot veure, la confiança del consumidor català, després de l'enfonsament del 2008, que va retrocedir a valors històrics mai contemplats (mitjana de -33), es va recuperar lleugerament el 2009 (-27) i haurà finalitzat el 2010 amb una mitjana encara baixa (-22), indicatiu de les dificultats per recuperar la confiança. Les previsions de CatalunyaCaixa per al 2011 la situen encara en un reduït -20, un valor inferior a la mitjana dels anys previs a la crisi, quan es movia entorn de -10/-12. Si la confiança de les llars és encara fràgil, en la indústria i els serveis continua el procés de lenta millora de la confiança dels seus empresaris. En canvi, en el cas de la construcció, encara segueix el seu deteriorament.

Al costat d'aquests aspectes (disponibilitat creditícia, tipus d'interès, demografia i llars, i confiança),

altres elements, més específics de cada sector, pressionen també sobre la recuperació de la inversió. En el cas de la construcció residencial, el volum de nou habitatge pendent de venda apareix com el principal obstacle; en el de la inversió en obra pública, els problemes pressupostaris pels que travessen administracions locals, la Generalitat de Catalunya i l'Estat central; i en el de la inversió productiva industrial (en béns d'equipament i en edificació) la utilització de la capacitat productiva.


Gràfic 4. Expectatives del consumidor a Catalunya i dels empresaris de la construcció, de la indústria i el comerç a Espanya1 Saldo de respostes A. Confiança del consumidor a Catalunya1 B. Clima econòmic de la indústria a Espanya2

C. Clima econòmic de la construcció a Espanya2 D. Clima econòmic del comerç al detall a Espanya2

1. Estimació de CatalunyaCaixa; 2. Per al 2011, mitjana de gener-maig. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de la Comissió Europea.

En l'àmbit residencial, pressionen negativament sobre la inversió tant el parc pendent de venda (entorn de 100.000 habitatges nous) com els habitatges per acabar el 2011 i el 2012 (prop de 20.000/any),… En l'àmbit de la inversió residencial, ja s'ha indicat que l'existència d'un encara relativament elevat

volum d'habitatges nous pendents de venda a Catalunya, estimats entorn de 100.000 (panell A del gràfic 5), emergeix com la principal causa de debilitat d'aquesta inversió, la qual es tradueix en un baix volum de nous habitatges iniciats, en especial en el sector de la promoció lliure, de 10.000 tant el 2010 com en la previsió per al 2011, molt lluny de valors al voltant de 80.000 en els anys previs a la crisi. A més, aquesta nova oferta d'habitatge es troba obstaculitzada tant el 2011 com el 2012 per l'entrada d'un flux d'habitatges acabats (iniciats durant la segona meitat del 2008 en endavant), que podria situar-se prop de 20.000 tant el 2011 com el 2012, una vegada se sumen la promoció pública i la privada.

-9

-2

1 2 3

-4

-11-13

-10 -10 -11-13

-33

-27

-22-20

-35

-30

-25

-20

-15

-10

-5

0

519

96

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

-14

02

-2

3

-5-7

-4-2

-4-2

1

-18

-31

-14-10

-40

-30

-20

-10

0

10

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

-19-27

7

18 1913

610 13

2213

9

-24-32 -30

-55-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

-8

-1

3 3 2

-1-3 -2

-6 -6

-9-13

-28-25

-17

-21

-30

-20

-10

0

10

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011


Gràfic 5. La FBCF residencial a Catalunya Valors absoluts en milers A. Estoc d’habitatge nou pendent de venda B. Habitatges de promoció oficial iniciats

C. Habitatges lliures iniciats1 D. Nova oferta d’habitatge2

1. Per al 2011 previsions de CatalunyaCaixa. 2. Inclou habitatge de promoció lliure i oficial. Per al 2011 i el 2012, previsions de CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades del Ministeri de Foment.

…i en l’àmbit de la inversió productiva, la baixa utilització de la capacitat de producció ha de continuar millorant Pel que fa a la inversió productiva (en béns d’equipament i altres productes1), al costat dels factors

més generals analitzats, es destaca de manera específica la utilització de la capacitat productiva instal·lada. És conegut que, en el conjunt de l'àrea de l'euro, fins que l'esmentada utilització no assoleixi entorn del 80% del total del capital instal·lat, la inversió productiva no comença a créixer amb una certa intensitat. I també és conegut que, en aquesta crisi, la utilització de la capacitat productiva instal·lada ha caigut, tant a Espanya com en alguns països de l'àrea de l'euro (fins i tot Alemanya), a valors mai vistos. Malauradament, no es disposa de dades sobre aquesta variable per a Catalunya i, per això, la informació que s'utilitza a continuació, i que es compara amb un ritme de creixement de la variable rellevant, la inversió productiva en béns d'equipament a altres productes a Catalunya, es refereix a dades espanyoles. No obstant això, donat el pes rellevant de la indústria catalana sobre l'espanyola (al voltant del 30%), les dades referides al conjunt han d'aproximar raonablement bé al comportament de la catalana. Per això, en el gràfic 6 s'ha reproduït en un eix el grau d'utilització de la capacitat productiva i en l'altre el ritme de canvi de la inversió en béns d’equipament i altres productes de l'economia catalana. Com es pot comprovar, la utilització de la capacitat productiva en la indústria encara es troba lluny d'aquell 80% i, després d'assolir els valors mínims dels últims anys (per sota del 70%) entre el tercer trimestre del 2009 i el primer del 2010, en l'últim quart de l'any passat fregava escassament el 73%.

1 Altres productes inclou els de l’agricultura, ramaderia i pesca.

21

33

59

94

105

106

104

106

103

0

25

50

75

100

125

150

4T/2

005

4T/2

006

4T/2

007

4T/2

008

4T/2

009

1T/2

010

2T/2

010

3T/2

010

4T/2

010

8

56

1

56

78

911

9

8

0

2

4

6

8

10

12

14

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

26 2923

3036

4453

6675 75

65

8489 90 91

102

70

28

13 10 11

0102030405060708090

100110

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

71

38

2024

18

0

20

40

60

80

2008 2009 2010 2011 2012


Gràfic 6. Utilització de la capacitat productiva instal·lada a la indústria espanyola i inversió productiva1 a Catalunya. 1998-2011 Capacitat productiva en percentatge del total i variació interanual de la FBCF en termes reals i en percentatge

1. Inclou la inversió en béns d’equipament i altres productes. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de la Comissió Europea i d’Idescat. Gràfic 7. Inversió productiva a Catalunya, importació de béns de capital i matriculació de vehicles industrials. 2004-2012 Taxa anual de variació de la mitjana mòbil trimestral acumulada a la darrera observació A. Importació de béns de capital1 B. Matriculació de vehicles industrials

C. Inversió productiva, canvi interanual en termes reals i en percentatge2

1. En termes nominals; 2. Per al 2011 i el 2012, previsions de CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’IDESCAT.

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

60

65

70

75

80

85I 1

998

II 19

98III

1998

IV 19

98I 1

999

II 19

99III

1999

IV 19

99I 2

000

II 20

00III

200

0IV

200

4I 2

001

II 20

01III

200

1IV

200

1I 2

002

II 20

02III

200

2IV

200

2I 2

003

II 20

03III

200

3IV

200

3I 2

004

II 20

04III

200

4IV

200

4I 2

005

II 20

05III

200

5IV

200

5I 2

006

II 20

06III

200

6IV

200

6I 2

007

II 20

07III

200

7IV

200

7I 2

008

II 20

08III

200

8IV

200

8I 2

009

II 20

09III

200

9IV

200

9I 2

010

II 20

10III

201

0IV

201

0I 2

011

Utilització capacitat productiva Inversió productiva (esc.dreta)

-40

-25

-10

5

20

35

50

01/2

004

04/2

004

07/2

004

10/2

004

01/2

005

04/2

005

07/2

005

10/2

005

01/2

006

04/2

006

07/2

006

10/2

006

01/2

007

04/2

007

07/2

007

10/2

007

01/2

008

04/2

008

07/2

008

10/2

008

01/2

009

04/2

009

07/2

009

10/2

009

01/2

010

04/2

010

07/2

010

10/2

010

01/2

011

-70

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

01/2

004

05/2

004

09/2

004

01/2

005

05/2

005

09/2

005

01/2

006

05/2

006

09/2

006

01/2

007

05/2

007

09/2

007

01/2

008

05/2

008

09/2

008

01/2

009

05/2

009

09/2

009

01/2

010

05/2

010

09/2

010

01/2

011

05/2

011

4,99,1

7,25,9

3,5 3,3

-0,7

5,2 4,0

11,0 10,59,2

-2,3

-17,9

-1,5

0,3

3,4

-24

-20

-16

-12

-8

-4

0

4

8

12

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Mitjana 1996-1999: 6,8% Mitjana 2000-2002: 2,0% Mitjana 2003-2007: 8,0%

Mitjana 2008-2012: -3,6%


Quadre 1. Índex de producció industrial de béns d’equipament a Catalunya i a Espanya. 2008-2011 Taxa de variació interanual de la mitjana mòbil trimestral acumulada a la darrera observació

2008 2009 2010 2011

Esp. Cat. Dif. Esp. Cat. Dif. Esp. Cat. Dif. Esp. Cat. Dif. A B C=B-A A B C=B-A A B C=B-A A B C=B-A Gener 2,4 -3,3 -5,7 -24,6 -29,1 -4,5 -2,4 -4,2 -1,8 1,0 7,7 6,7 Febrer -4,8 0,0 4,7 -28,7 -33,0 -4,3 -6,9 -2,0 4,9 1,7 8,6 6,9 Març -4,0 -6,0 -1,9 -31,3 -34,5 -3,2 -6,5 5,5 12,1 4,2 9,6 5,4 Abril -3,9 1,2 5,0 -27,5 -34,2 -6,7 -2,9 7,7 10,6 1,7 4,9 3,2 Maig -5,6 -4,8 0,8 -28,6 -32,3 -3,7 -0,7 8,3 8,9 Juny -7,6 -4,6 3,0 -28,1 -34,4 -6,3 -3,9 7,7 11,5 Juliol 9,8 -9,7 -19,5 -9,5 -31,0 -21,5 14,2 6,4 -7,8 Agost -5,5 -12,0 -6,5 -20,6 -27,5 -6,8 -4,5 6,1 10,7 Setembre -8,1 -9,8 -1,6 -14,7 -24,1 -9,4 -5,3 2,5 7,8 Octubre -26,8 -21,2 5,6 -26,9 -16,1 10,9 -21,4 -1,4 20,0 Novembre -13,0 -22,6 -9,6 -7,0 -12,1 -5,0 -0,1 1,7 1,9 Desembre -15,2 -23,9 -8,7 0,4 -7,9 -8,3 5,1 1,5 -3,6 Mitjana anual -6,9 -9,7 2,9 -20,6 -26,5 -5,7 -2,9 3,3 6,2 2,2 7,7 5,6 Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’INE i Idescat.

En síntesis, una FBCF total que encara caurà el 2011, d’un 2,7%, i començarà a augmentar el 2012 (0,6%), per un creixement de la productiva del 0,3 i el 3,4%, respectivament, i la continuïtat en la caiguda de la inversió en construcció ( -6,4 i -3,0%) En el context descrit, no hauria de sorprendre que el creixement de la inversió productiva, que s'ha

reduït d’un 23,1% entre el quart trimestre del 2007 i el quart del 2010, sigui, per primera vegada des de l’esclat de la crisi, positiu, encara que certament marginal (0,3%) el 2011, que recull la notable caiguda, del 3,2%, dels tres primers mesos de l'any, i una millora gradual els mesos posteriors, fins al 3,4% el 2012. Altrament, la FBCF en construcció continuarà presentant un perfil negatiu el 2011, amb una caiguda propera al 6,4% el 2011 i al 3,0% el 2012, segons l'estimació de CatalunyaCaixa. D'aquesta forma, la inversió efectuada el quart trimestre del 2011 en construcció serà un 31,7% inferior a la del quart trimestre del 2007. Quadre 2. La inversió a Catalunya durant la crisi. 2007-2010 Valors absoluts, base 100= 2000 i canvi relatiu en %

Valors absoluts Canvi IV/2007-IV/2010 IV/2007 IV/2010 Absolut Relatiu 1. FCBF en béns d’equipament i altres 149,8 115,2 -34,7 -23,1 2. FBCF construcció 145,2 104,9 -40,3 -27,7 Total FBCF 129,5 97,1 -32,4 -25,1

Font: CatalunyaCaixa a partir de dades d’Idescat.

2.1.2. La recuperació de les exportacions turístiques i de mercaderies L’avanç descrit de la FBCF, així com el del consum privat que s'ofereix tot seguit, situa de nou el

sector exterior al centre de la millora de l'activitat, tant el que té a veure amb la venda de mercaderies com el relacionat amb els serveis turístics. I això perquè, sigui quina sigui l'evolució de la demanda de consum privat i públic o la inversió en construcció, els desequilibris acumulats en forma d'excés de deute i creixent reducció del superàvit exterior obliguen a una millora del saldo net exterior.

Important canvi de signe de l'aportació del sector exterior català al creixement: de restar 0,6 punts percentuals de mitjana entre 2001 i 2008 passa a aportar 1,0 punts el 2009 i altres 0,3 punts el 2010…


Per ubicar adequadament aquest aspecte, convé recordar que, en el període 2000-08, el creixement de la demanda interna a Catalunya va superar el de l'oferta, de manera que el saldo exterior va presentar aportacions negatives fins a l'inici de la crisi (gràfic 8). Així, d'un augment mitjà del PIB entre 2001 i 2008 del 2,9%, uns 3,5 punts percentuals de mitjana els aportava la demanda interna i, lògicament, la demanda exterior restava creixement, amb una detracció mitjana de 0,6 punts percentuals. Aquest esquema de funcionament, basat en la demanda interna i que es va reflectir en l'excessiu creixement de preus i la pèrdua de competitivitat exterior, tal com va mostrar la creixent reducció del superàvit exterior de Catalunya, va canviar radicalment de signe el 2008 i es va accentuar el 2009 i el 2010, exercicis en els quals el canvi mitjà anual del PIB va ser d'una caiguda del 2,1%, explicat en més del 100% per la reducció de la demanda interna (que va restar 2,8 punts percentuals), mentre que el sector exterior apareixia com l'únic component que aportava creixement, generant els 0,7 punts percentuals restants.

…reflex de la caiguda de la taxa de cobertura d'exportacions sobre importacions internacionals fins a la crisi i la seva recuperació posterior Una altra forma de visualitzar aquest radical canvi de comportament del sector exterior és el que

s'ofereix en el quadre 3, on s'han recollit, respectivament, l'evolució de la taxa de cobertura de les exportacions internacionals, el ritme de creixement de compres i vendes de mercaderies i, finalment, l'evolució i el creixent deteriorament del saldo exterior internacional fins a l'inici de la crisi i la seva parcial correcció posterior. Com es pot comprovar, la taxa de cobertura de les vendes de mercaderies a l'exterior, que s'havia incrementat de manera relativament important la segona part dels anys 90 per sobre del 72% el 2011, va començar a partir, llavors un procés continuat de deteriorament, fins a situar-se a entorn del 62/63%, un valor no molt diferent de l'existent al principi de l'expansió. Aquest deteriorament de la taxa de cobertura s'ha recuperat amb la crisi, tornant de nou a valors pròxims al 72%.

Les importacions han passat d’un avanç acumulat del 67% entre el 2000 i el 2007 a una caiguda del 15% entre el 2007 i el 2010, mentre que les exportacions ho han fet del 50% al -3%, ...

La taxa de creixement acumulat de les importacions en termes nominals es va situar, el període previ a la crisi (2000-2007), per sobre del de les vendes a l'exterior,2 de manera que davant l'augment del 67% de les importacions, les exportacions van avançar a una taxa bastant més moderada, del 50%. En canvi, amb l'inici de la crisi, el patró de comportament s'altera, de manera que el canvi acumulat de les compres a l'exterior cau més que el de les exportacions: entre el 2007 i el 2010, les exportacions de mercaderies han retrocedit del 2,7% davant la caiguda del 15,1% de les compres. Vol això dir que el dèficit internacional de mercaderies, que no havia fet més que augmentar des dels 14.000 milions d'euros del 2000 als 29.000 milions del 2007, s'ha reduït fins a 19.000 milions d'euros el 2010.

…amb un saldo exterior que es manté entorn del 5% del PIB, després de la recuperació del 2009 Finalment, i encara que no es disposa de la capacitat/necessitat de finançament exterior de

Catalunya, sí que es coneix l'evolució dels saldos agregats de béns i de serveis, que, conjuntament, havien mostrat fins a la crisi un notable deteriorament, des del 7,5% del PIB el 2001 al 2,7% el 2007.3 Aquest

2 Això no vol dir que Catalunya no estigués guanyant quota exportadora als països de l'àrea de l'euro i l'Est d'Europa, sinó, simplement, que el creixement de les compres, per la fortalesa de la demanda interna, excedia el de les vendes. 3 L'enorme pes del dèficit comercial i de serveis en l'explicació de les necessitats financeres exteriors d'Espanya, permeten avançar que, per a Catalunya, una part molt substancial d'aquest endeutament s'ha finançat amb estalvi intern, donat el diferent signe que ofereix el saldo de la balança de béns i serveis (positiu, encara que decreixent en el cas català, i negatiu i de manera creixent en l'espanyol).


deteriorament reflecteix l'efecte tant dels canvis estructurals en el comerç amb Espanya,4 amb un saldo que va passar del 12,2% del PIB el 2000 al 9,3% el 2007 i, simultàniament, un deteriorament notable del saldo amb l'estranger, que del -4,9% del PIB català el 2000 va passar a -6,6% el 2007. Amb la crisi, la situació ha continuat amb aquesta tendència, de manera que el 2010 el saldo amb Espanya s’ha situat en el 5,8% del PIB, mentre que el saldo amb l’estranger ha mostrat una millora relativa, fins a -1,0% del PIB. En síntesi, l’empitjorament del saldo exterior total entre el 2000 i el 2010 ha estat de 2,5 punts percentuals, des del 7,3% fins al 4,8% del PIB.

Quadre 3. Comerç exterior internacional de mercaderies de Catalunya. 2000-2011 Milions d’euros i taxes de creixement interanual en percentatge

Valors absoluts Taxes de creixement Taxa de Exportacions Importacions Saldo Exportacions Importacions Saldo cobertura A. Detall anual 2000 33.290 47.420 -14.130 20,2 20,0 19,6 70,2 2001 36.309 49.876 -13.567 9,1 5,2 -4,0 72,8 2002 36.206 51.219 -15.012 -0,3 2,7 10,7 70,7 2003 37.656 54.009 -16.353 4,0 5,5 8,9 69,7 2004 39.303 60.241 -20.938 4,4 11,5 28,0 65,2 2005 42.087 67.748 -25.661 7,1 12,5 22,6 62,1 2006 47.219 74.816 -27.686 11,9 10,4 7,9 63,0 2007 49.951 79.230 -29.278 5,9 5,9 5,7 63,0 2008 50.314 76.254 -25.940 0,7 -3,8 -11,4 66,0 2009 41.158 58.802 -17.644 -18,2 -22,9 -32,0 70,0 2010 48.599 67.247 -18.647 18,1 14,4 5,7 72,3 B. Detall trimestral 2009 I trimestre 9.635 15.041 -5.406 -24,2 -25,4 -27,3 64,1 II trimestre 10.240 13.730 -3.490 -21,1 -31,3 -50,2 74,6 III trimestre 10.305 14.551 -4.246 -17,4 -22,7 -33,1 70,8 IV trimestre 10.979 15.481 -4.502 -9,5 -10,5 -12,7 70,9 2010 I trimestre 11.276 15.679 -4.403 17,0 4,2 -18,6 71,9 II trimestre 11.943 17.324 -5.381 16,6 26,2 54,2 68,9 III trimestre 12.123 16.385 -4.262 17,6 12,6 0,4 74,0 IV trimestre 13.257 17.858 -4.601 20,8 15,4 2,2 74,2 2011 I trimestre 13.357 18.390 -5.034 18,4 17,3 14,3 72,6 Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l'Idescat.

Una altra forma d'aproximar el paper que ha jugat el saldo exterior en el creixement de l'economia catalana els últims anys ofereix el panell C del gràfic 8, on es mostren els creixements del PIB el 1996-2010 al costat de les estimacions per al 2011 i el 2012 de CatalunyaCaixa, així com la contribució neta del saldo exterior (suma de l'efectuat amb la resta del món i resta d’Espanya) al creixement. El període que transcorre des del final de la recessió dels primers 90 fins a l'actualitat pot dividir-se, a grans trets, en tres sub-períodes. El primer (anys 1996-2000), mostra un notable avanç del PIB, entorn del 4%, reflex de la forta contribució de la demanda interna i d'una aportació positiva del sector exterior, pròxima als 0,7/0,9 punts percentuals per any. A partir del 2001 aquesta contribució comença el seu deteriorament, passant dels 0,9 punts percentuals el 2000 a una detracció d’1,5 punts el 2006, i amb valors mitjans pròxims a -1,2 punts per als exercicis del 2004, el 2005, el 2006 i el 2007. Començada la crisi, a partir del 2008 el saldo exterior emergeix de nou com a contribuent net al creixement, amb aportacions entorn d’1 punt percentual, el 2008 i el 2009 (quan el PIB mostrava un avanç nul i una caiguda del 4,2%, respectivament), i una

4 Per al comerç de béns amb Espanya, la tendència dels últims 25 anys ha estat d'una pèrdua continuada del superàvit exterior d'aquests intercanvis.


contribució de 0,3 punts el 2010 (avanç del PIB del 0,1%). Les previsions per al 2011 són d’una aportació d’1,3 punts (amb un avanç del PIB de l’1,1%) i de 0,9 p.p. el 2012 (avanç del PIB de l’1,6%). De fet, com es pot comprovar amb aquesta seqüència, a partir del 2007 el sector exterior ha recuperat de sobres el paper de contribuent net al creixement del PIB.

Gràfic 8. El canvi en les fonts de creixement del PIB de Catalunya en l’expansió i la crisi: novament el sector exterior. 1996-20121 A. Saldo exterior (% del PIB nominal)2 B. Detall saldo exterior (% del PIB nominal) 2

C. Saldo exterior total (contribució al creixement del PIB real en punts percentuals) i PIB (augment real interanual en %)3

1. Per al 2011 i el 2012, previsions de CatalunyaCaixa; 2. Saldos amb Espanya, amb l’estranger i amb l’exterior en termes corrents, com a percentatge del PIB corrent; 3.Contribució del sector exterior al PIB total en termes reals. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’Idescat.

En suma, el que està succeint amb la caiguda de la demanda interna i amb el fort augment de les

exportacions exteriors i el menor avanç de les importacions, no és res més que el retorn cap a un reequilibri en els components de la demanda a favor del sector exterior. Els exercicis del 2011 i del 2012 no es quedaran al marge d'aquest esquema d'aportació positiva del sector exterior al creixement, encara que cal esperar una gradual contribució positiva de la demanda interna, que de totes maneres no serà molt significativa, atesos els problemes pels quals travessa el sector de la construcció i el consum públic.

Molt important recuperació de la cartera de comandes estrangeres fins a la primavera del 2011,… En aquest context, cal destacar la continuïtat en la forta recuperació de la cartera de comandes

estrangeres de la indústria. En concret, després d’una molt notable caiguda la primera part del 2009 (valors al voltant de -37 en el saldo de respostes), es va recuperar el 2010, de manera que el quart trimestre va assolir valors no observats en tota la dècada dels 2000 (saldo de respostes pròxim a 37), molt per sobre de la mitjana dels anys 2001-2007 (entorn de 3). I aquesta millora ha continuat el primer trimestre del 2011, encara que amb una lleugera flexió des d'aquests valors tan elevats, fins a un saldo de 34,6. En síntesi, després d’una caiguda molt important, que va superar el retrocés provocat per la recessió dels primers dos mil, la recuperació en la cartera de comandes estrangeres reflecteix la fortalesa que ha adquirit el sector exterior internacional a Catalunya i les bones perspectives que, si més no fins a l'estiu del 2011, s'han obert.

7,3 7,5 7,2 6,9

6,0

4,7

3,7

2,7

3,5

5,44,8

0

2

4

6

8

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

-4,9-3,0 -2,9

-3,9-5,0 -5,7 -5,8 -6,6

-4,5

-1,2 -1,0

12,210,5 10,1 10,7 11,0 10,4 9,5 9,3

8,06,6 5,8

-10

-7

-4

-1

2

5

8

11

14

Saldo amb l'estranger Saldo amb Espanya

0,7 0,7 0,6 0,7 0,9

-0,1-0,5 -0,3

-1,0 -1,1-1,5

-1,1

1,1 1,00,3

1,30,9

2,5

4,9 5,0 4,9

3,6 3,42,6

3,33,7

3,33,9

3,2

0,0

-4,2

0,1

1,11,6

-5,5

-3,5

-1,5

0,5

2,5

4,5

6,5

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Saldo exterior PIB


Gràfic 9. Cartera de comandes estrangeres de Catalunya i exportacions internacionals de mercaderies. 2001-2011 A. Cartera de comandes (saldos de respostes)1 B. Exportacions (milers de milions d’euros)

1. Mitjana mòbil trimestral centrada en la darrera observació Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’IDESCAT.

…de manera que el volum absolut de les vendes de mercaderies a l'exterior (13.400 milions d'euros el primer trimestre del 2011) supera els valors màxims previs a la crisi (prop de 13.000 milions de vendes de mercaderies el segon trimestre del 2008)

Tanmateix, convé ubicar aquestes xifres de millora en el context de les pèrdues observades en els

pitjors moments de la crisi i que, parcialment, s'han comentat al principi d'aquest apartat. Així, la crisi va situar els nivells absoluts d'exportacions de mercaderies entorn de 10.000 milions d'euros per als dos primers trimestres del 2009, una xifra que no contemplava l'economia catalana des del 2004. De fet, la caiguda, que va començar el quart trimestre de 2008 (-6,1%), es va accentuar els dos trimestres següents (-24,2% i -21,1%, respectivament), i va continuar, encara que de manera menys intensa, el tercer (-17,4%) i quart (-9,4%) trimestres del 2009. A partir del principi del 2010, les exportacions de mercaderies van començar a recuperar un to elevat d'expansió, primer per un efecte base, en comparar-se amb les fortes caigudes del 2009, de manera que van augmentar al voltant del 18% de mitjana els quatre trimestres de l'exercici, fins i tot amb una certa acceleració en el quart (20%). L'augment observat el primer trimestre del 2011 continua sent molt elevat, del 18,4%, encara que menor a la mitjana del passat exercici. En suma, el volum absolut de mercaderies exportades ha assolit, en el quart trimestre de 2010, el de dos anys abans: entre juliol i setembre del 2008 es van exportar mercaderies per un valor de 12.483 milions d'euros i en el mateix període del 2010 s'han assolit els 12.257 milions. D'aquesta forma, el primer trimestre del 2011 el volum exportat, uns 13.400 milions, apareix com una xifra rècord. I encara que aquests valors són nominals, mostren la fortalesa de l'exportació industrial catalana.

Continua el protagonisme de les vendes als països emergents, encara que les dirigides a la UE han recuperat ritmes d'avanç importants

Una de les característiques d'aquesta fase de lenta recuperació basada en el sector exterior és el predomini dels països emergents, i d'altres economies avançades, en l'expansió de les exportacions catalanes, encara que també cal destacar que el ritme d'avanç de les exportacions a l'àrea de l'euro tampoc és baix. Així, i prenent com a referència la UE-155 com una aproximació a l'àrea de l'euro, amb un pes del 61,3% de totes les vendes a l'exterior el 2010 (des del 65,1% del 2008), el bimestre gener-febrer del 2011 aquestes havien augmentat d’un 17,6% en taxa interanual, un valor superior a la mitjana del 2010 (del

5 La UE-15 aquí considerada està integrada per Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Portugal, Regne Unit i Suècia.

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40IV

200

1II

2002

IV 2

002

II 20

03IV

200

3II

2004

IV 2

004

II 20

05IV

200

5II

2006

IV 2

006

II 20

07IV

200

7II

2008

IV 2

008

II 20

09IV

200

9II

2010

IV 2

010

9

10

11

12

13

14

I 200

4

III 2

004

I 200

5

III 2

005

I 200

6

III 2

006

I 200

7

III 2

007

I 200

8

III 2

008

I 200

9

III 2

009

I 201

0

III 2

010

I 201

1


12,9%). Altrament, els nous membres de la UE,6 que van aportar un 4,0% de les vendes exteriors de mercaderies el 2010, han accentuat les compres a Catalunya, de manera que després de l'avanç de l'11,5% del 2010, els dos primers mesos del 2011 s'ha elevat a prop del 20%. Quant a les vendes a Àsia (un 7,7% del total el 2010), després del fort augment del 24,1% del 2010 l’han moderat suaument el gener-febrer (20,3%).

Gràfic 10. Protagonisme en la recuperació de les exportacions catalanes el 2010 segons àrees de destinació1,2 En %

1. “UE-15” inclou França, Alemanya, Itàlia, Portugal, Regne Unit, Holanda, Bèlgica, Dinamarca, Suècia, Luxemburg, Àustria, Finlàndia, Grècia i Irlanda, i no inclou Espanya; “Nous UE” inclou Polònia, Estònia, R.Txeca, Letònia, Lituània, Hongria, Eslovènia, Eslovàquia, Malta, Xipre, Bulgària i Romania; “Àsia” són els països del continent Asiàtic (sense el Japó). 2. Per al 2011, taxa anual del gener-febrer respecte al mateix període del 2010. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’Idescat.

La millora exportadora s'ha traduït en la recuperació de l'activitat industrial, encara que els primers mesos del 2011 l'atonia de la demanda interna de consum i d’inversió està afectant negativament l'avanç de la producció del sector… Aquesta millora exportadora s’ha reflectit parcialment en la recuperació de la producció industrial

(quadre 4), la qual, de caigudes mitjanes entre gener i maig del 2009 entorn del 23,4%, va acabar l’exercici amb un creixement pròxim al 3% el bimestre novembre-desembre. El 2010, el perfil de la recuperació industrial es va veure afectat per les mesures fiscals de suport a la matriculació de automòbils i el canvi en la tributació de l’IVA a partir de juliol, de forma que si bé entre març i maig va avançar a una taxa mitjana del 8,7%, entre juliol i novembre el creixement es va alentir sensiblement, fins al 3,8%. Altrament, el període gener-abril del 2011 ha tornat a moderar-se, amb una reducció mitjana de l’1%, i una forta caiguda l'abril del 8,5%, encara que afectada per factors estacionals. Aquesta ràpida recuperació i estancament posterior és el que s’observa, també, en l’indicador de clima industrial i en de la cartera de comandes totals (gràfic 11), mentre que, com s’ha indicat amb anterioritat, la cartera de comandes estrangeres ha augmentat extraordinàriament.

6 Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República Txeca.

61,3

4 6,7

3,8

24,1

12,9

11,5

24,1 32

,0

27,4

17,6 19

,9

20,3

34,4

31,0

0

10

20

30

40

50

60

70

UE-15 Nous UE Àsia EUA i Japó Resta

Pes 2009 Creixement 2010 Creixement gen.-feb. 2011


Gràfic 11. Indicadors de clima industrial a Catalunya. 2003-20121 Mitjana mòbil de tres mesos centrada al darrer dels saldo de respostes A. Indicador de clima industrial B. VAB industrial2: creixement interanual en termes reals i en %

C. Cartera de comandes total D. VAB industrial2: creixement real acumulat 1996=100

1. Dades fins al desembre del 2010 de clima industrial i cartera de comandes; 2. Per al 2011 i el 2012, previsions de CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir d’Idescat.

Les pernoctacions hoteleres a Catalunya dels quatre primers mesos del 2011 superen d'un 10,6% el registre màxim assolit el 2007 pels mateixos mesos

Pel que fa als pernoctacions hoteleres, tant a Espanya com a Catalunya han tingut un millor comportament les dels viatgers estrangers, amb avanços del 18,5% i de l'11,0% de mitjana interanual (acumulat gener-abril de 2011), respectivament, en comparació del -0,3% i el -0,7% dels residents, reflectint la recuperació dels mercats emissors, davant una demanda interna encara feble. Respecte als registres màxims del 2007 a Espanya (229,4 milions de pernoctacions sense incloure Catalunya) i a Catalunya (42,3 milions), les dades dels primers quatre primers mesos del 2011, impliquen un augment del 10,2% a Espanya (sense Catalunya) i d’un 5,9% a Catalunya. Quant a l'estada mitjana, els mesos gener-abril a Espanya (sense Catalunya) ha estat de 3,20 dies, front els 3,05 dies del mateix període del 2010, mentre que a Catalunya se situà en els 2,39 dies (2,36 en els mateixos mesos de 2010).

-45-40-35-30-25-20-15-10-505

01/2

003

10/2

003

07/2

004

04/2

005

01/2

006

10/2

006

07/2

007

04/2

008

01/2

009

10/2

009

07/2

010

04/2

011

1,7

6,0 5,5

2,9 2,14,2

-2,1

1,1 0,7

-2,0

0,7 0,0

-3,9

-13,7

1,82,8

4,9

-15

-11

-7

-3

1

5

9

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

-70

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

01/2

003

10/2

003

07/2

004

04/2

005

01/2

006

10/2

006

07/2

007

04/2

008

01/2

009

10/2

009

07/2

010

04/2

011

100

106

112 11

5 117

122

120 121 122

120 120

120

116

100 10

2 105 11

0

7580859095

100105110115120125130

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012


Quadre 4. Indicadors d’oferta industrial i turística. 2003-2011 Taxes de creixement interanual Índex general Viatgers en producció industrial establiments hotelers (IPI) D'Espanya Del món Detall anual 2003 0,1 4,4 0,7 2004 1,4 10,1 5,5 2005 -2,1 9,8 4,6 2006 5,0 -5 5,2 2007 2,0 1,2 3,1 2008 -8,3 -1,3 1,8 2009 -15,7 3,6 -6,4 2010 4,5 6,6 15,9 Detall mensual 2010 Gener -2,8 12,1 8,7 Febrer 1,6 12,3 16,5 Març 10,0 23,9 21,7 Abril 8,4 2,8 17,0 Maig 7,8 8,8 12,1 Juny 7,9 7,8 12,2 Juliol 1,4 13,5 19,1 Agost 8,7 4,8 14,9 Setembre 3,1 -7,0 16,7 Octubre -0,4 12,9 18,9 Novembre 6,6 4,3 19,6 Desembre 3,3 9,0 10,9 2011 Gener 6,6 -8,6 13,4 Febrer -0,6 -2,6 8,6 Març -1,5 -1,4 10,0 Abril -8,5 1,3 11,7 Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’Idescat.

Important creixement dels turistes procedents d'Alemanya, Holanda i Bèlgica i de països emissors no tradicionals, que han passat del 29,4% del total el 2009 al 38,1% el primer quadrimestre del 2011 Segons la nacionalitat, els mesos gener-abril del 2011, han augmentat d'un important 32,5% interanual

les pernoctacions de turistes de Suïssa, d'un 24,7%, d'Alemanya, d'un 11,1% d'Holanda i de Bèlgica, mentre que la resta de grans emissors de la UE han mostrat valors menors (França un 6,2%, el Regne Unit un 4,5% o Itàlia un 0,9%). D'aquesta manera, els països emissors diferents dels tradicionals (total menys Alemanya, Bèlgica i Holanda, França, Regne Unit, països nòrdics i Suïssa) han passat de representar un 29,4% del total el 2009 a un 35,6% el 2010 i a un elevat 38,1% els primers quatre mesos del 2011.


Gràfic 12. Pernoctacions en establiments hotelers a Catalunya. 2008-20111 Milers A. Variació interanual total

B. Variació interanual dels principals països emissors2

1.Dades fins a l’abril del 2011; 2. Per al 2011, projecció de la taxa interanual mitjana gener- abril del 2011 al total del 2010 per països. Font: Catalunya Caixa a partir de dades d’Idescat.

El sector exterior contribuirà amb 1,3 i 0,9 punts percentuals a l'augment del PIB el 2011 i el 2012 En definitiva, unes exportacions de béns i serveis (turístics i no turístics) que haurien d'augmentar en

termes reals d'un 8,3 i un 5,7% el 2011 i el 2012, enfront d'unes compres a la resta del món amb avanços previstos del 4,4 i el 4,6%, respectivament, permeten esperar una contribució positiva al creixement de la demanda neta internacional, de 0,8 i 0,5 punts percentuals. De la seva part, el saldo net exterior amb la resta d'Espanya (mercaderies i serveis) hauria de contribuir amb 0,5 punts el 2011 i amb 0,4 el 2012, amb la qual cosa la contribució total al creixement del saldo exterior seria d'1,3 punts percentuals el 2011 i de 0,9 el 2012.

2.2. Els altres components de la demanda interna: el consum privat i el comportament del sector públic Analitzats a l'apartat anterior el comportament i les expectatives de la formació bruta de capital i el

sector exterior, resta avaluar la situació i presentar les previsions de creixement del consum privat, el gran component de la despesa total, així com els efectes que la contenció en els pressupostos públics tindrà sobre la despesa efectuada per aquest sector. Per atendre aquests aspectes, primer s'analitza la conducta de les famílies catalanes en el context de les restriccions creditícies i pressupostàries (2.2.1. El comportament de les llars a Catalunya: confiança, ocupació, renda, ajust pressupostari i crèdit) per passar, a continuació, a avaluar l'impacte que previsiblement generarà la contenció de la despesa de les AA.PP.

-800

-600

-400

-200

0

200

400

600

80001

/200

8

03/2

008

05/2

008

07/2

008

09/2

008

11/2

008

01/2

009

03/2

009

05/2

009

07/2

009

09/2

009

11/2

009

01/2

010

03/2

010

05/2

010

07/2

010

09/2

010

11/2

010

01/2

011

03/2

011

Total Nacionals Estrangers

-284

147

238

-221

-1.05

8

-50 -19

-286

63

-122

468

289

-462

416

29

2.89

9

673

352

294

19 196

18 196

1.732

-2.000-1.500-1.000

-5000

5001.0001.5002.0002.5003.0003.5004.000

Alemanya Bèl.i Hol. França Itàlia R.Unit P.Nòrdics Suïssa Altres

2009 2010 2011


(2.2.2. Un sector públic que drena creixement i redueix l'expansió del PIB). L'últim apartat (2.2.3. El resultat final: l'avanç esperat del PIB el 2011 i el 2012) presenta els resultats agregats del PIB per al 2011 i el 2012 a la llum de les anàlisis anteriors.

2.2.1. El comportament de les llars a Catalunya el 2011 i el 2012: confiança, ocupació, renda, ajust pressupostari i crèdit Per avaluar adequadament el comportament del consumidor català d'aquesta segona meitat del 2011 i

el que es pot preveure per al 2012, cal situar, ni que sigui de manera succinta, el conjunt de variables que incideixen en les seves decisions. Entre aquestes, lògicament, es destaquen el creixement i les expectatives de la seva renda, vinculades de manera especialment important a l'avanç de l'ocupació. També és rellevant en aquestes decisions l'evolució de la seva riquesa neta, la base sobre la qual es construeix el seu possible palanquejament, i el ritme de creixement del crèdit, al qual ja ens hem referit més amunt. A més, al costat de la renda, les seves expectatives, i l'evolució de la riquesa financera i immobiliària, la variació del nombre de persones i de llars acaben definint el marc en el qual, a semblança de la resta de circumstàncies econòmiques, avança o retrocedeix el consum. Per això, a continuació es resumeixen breument els aspectes que no s'han tractat amb anterioritat i que poden incidir de manera directa sobre el consum privat.

La caiguda de l'ocupació de l'últim semestre acosta la destrucció d'ocupació a Catalunya (-12,1%, uns 426.000 llocs de treball perduts) a la que va tenir lloc en la crisi del 1978-1985 (-14,2%)... Començant amb la renda i les seves expectatives, l'element més substantiu és el comportament de

l'ocupació, tant per la seva aportació al conjunt de la renda disponible de les famílies com pel seu impacte sobre les seves expectatives. En aquest ordre d'idees cal dir d'entrada que els registres d'aquest primer trimestre del 2011 han estat més negatius que no s'esperava. I que, des d'aquest punt de vista, el resultat en termes de destrucció d'ocupació comença a assemblar-se cada vegada amb més nitidesa al procés que va tenir lloc entre el 1978 i el 1985, quan les anomenades crisis energètiques van produir un col·lapse certament rellevant de l'ocupació. Així, enfront del 14,2% d'ocupació destruïda de 1978 a 1985, l'impacte de la crisi entre el tercer trimestre del 2007 i el primer del 2011 comença a assemblar-se a aquest, amb una pèrdua ocupacional del 12,1%, separant-se cada vegada més dels registres de destrucció d'ocupació que va tenir lloc entre el 1991 i el 1994, quan va recular d'un 9,1%.

...en especial en l'àmbit de les pèrdues ocupacionals de la construcció (-42% ara, davant de -47% el 1978-1985) i de la indústria (-21%, per comparar amb el -25%), encara que les diferències en els serveis s'amplien (pèrdua de l’1,9%, per comparar amb el guany del 3,9% en la crisi dels vuitanta)... Si, en termes relatius agregats, la crisi d'ocupació en curs comença a presentar semblances amb la dels

primers vuitanta, això també té lloc en l'evolució de l'ocupació sectorial. Així, en l'important àmbit de l'ocupació a la construcció, davant d'una pèrdua escassament del 16% els primers noranta, ara es tracta d'una caiguda de molta major intensitat, que supera el 42%, una xifra bastant similar al 47% de pèrdua en la crisi de final dels setanta i primers vuitanta. Si en l'àmbit de la construcció la recessió actual ha estat molt més intensa que no la dels primers noranta, també passa el mateix en el de l'ocupació industrial, cosa que accentua la semblança amb la recessió de final dels setanta i primers vuitanta. Així, les pèrdues en la indústria, després de la destrucció d'ocupació dels tres primers mesos del 2011, han assolit ja un 21,4%, una xifra sensiblement superior al 17,6% de caiguda entre el 1991 i el 1994, i molt més pròxima a la destrucció entorn del 25% dels efectius ocupats en la indústria existents el 1977 i que es van perdre en la llarga recessió del sector que es va prolongar fins al 1985.


Gràfic 13. La crisi de l’ocupació entre el tercer trimestre del 2007 i el primer del 2011 dins el context d’altres crisis del mercat laboral a Catalunya A. Crisi 2007-2011 (milers) B. Crisi 2007-2011 (canvi acumulat en %)

C. Crisi 1978-1985 (milers) D. Crisi 1978-1985 (canvi acumulat en %)

E. Crisi 1991-1994 (milers) F. Crisi 1991-1994 (canvi acumulat en %)

Font: CatalunyaCaixa a partir de dades d’INE.

En l'àmbit dels serveis, finalment, és on continuen ampliant-se les diferències entre aquesta crisi i la

dels primers vuitanta. En aquesta última, els serveis van continuar augmentant l'ocupació (3,9% respecte de 1978), empesos per la forta demanda de serveis públics vinculada al procés de transició democràtica. En canvi, els primers noranta, la pèrdua ocupacional en el terciari va ser del 2,6%, mentre que aquests tres últims anys s'ha situat en l’1,9%. En síntesi, una crisi d'ocupació entre el 2007 i el 2011 que cada vegada més pren característiques que l'assimilen a la dels primers vuitanta, encara que en l'àmbit terciari subsisteixen diferències importants, i que, per tant, tendeixen a separar els registres del que està ocorrent fins avui amb la caiguda de l'ocupació els primers noranta.

-181 -186

-43

-426-450

-400

-350

-300

-250

-200

-150

-100

-50

0

Indústria Construcció Serveis Total

-21,4

-42,1

-1,9

-12,1

-45-40-35-30-25-20-15-10-50


-215

-104

33

-296

-400

-350

-300

-250

-200

-150

-100

-50

0

50


-24,4

-46,8

3,9

-14,2

-50

-40

-30

-20

-10

0

10


-134

-34 -33

-210-250

-200

-150

-100

-50

0


-17,6-15,9

-2,6

-9,1

-25

-20

-15

-10

-5

0



Gràfic 14. El mercat de treball a Catalunya. 1977-20121

A. Estoc d’ocupats (milers) B. Canvi absolut interanual (milers)

C. Canvi relatiu interanual (en %)

D. Activitat: canvi interanual (milers) E. Atur: canvi interanual (milers)

F. Taxa d’atur de la població activa (en %)

1. Per al 2011 i el 2012 previsions de CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’INE.

1.600

2.000

2.400

2.800

3.200

3.600

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

-29 -24

-68 -5

3-6

3 -53 -14 -2

068

125

6011

772 58

-29

-111

-22

6090 10

0 115 13

913

660

3214

610

318

512

892

-16-3

06-5

11

32

-400

-300

-200

-100

0

100

200

300

1978

1981

1984

1987

1990

1993

1996

1999

2002

2005

2008

2011

-1,4 -1,2

-3,3 -2,7 -3,2 -2,8

-0,8 -1,1

3,8

6,7

3,0

5,7

3,32,6

-1,3

-4,9

-1,0

2,84,1 4,4 4,9

5,6 5,2

2,21,1

5,1

3,4

5,9

3,92,7

-0,5

-8,7

-1,6

0,01,0

-10

-7

-4

-1

2

5

8

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

23 1931

22 29-11

2-9

5213

022

836

567

45 3927

8062

4535

9058

8716

010

097

123

9684

-33

723 27

-50

0

50

100

150

200

1978

1981

1984

1987

1990

1993

1996

1999

2002

2005

2008

2011

52 4399

7592

4216 11

-165

-38

-109

-36

-236

156

61-3

3 -10-3

8-7

0-10

4-4

6-2

5514

-2-8

8-4

410

027

358

21-6

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

250

300

350

1978

1981

1984

1987

1990

1993

1996

1999

2002

2005

2008

2011

3,8

6,1 8,

0

12,2

15,4

19,2 21

,1 21,7

22,3

21,2

20,2

18,6

14,2

12,5

12,2 13

,5

19,2 21

,2

19,7

18,8

17,1

14,4

10,7

8,9

8,6 10

,1

10,1

9,7

7,0

6,6

6,5

9,0

16,3 17

,8 18,2

17,9

0

5

10

15

20

25

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012


...si bé l'augment de la taxa d'atur sembla que ha assolit ja valors màxims, que se situaria entorn del 18% de la població activa de 16 a 64 anys el 2011 Donades aquestes característiques sectorials de la destrucció d'ocupació, i després de més de

300.000 llocs de treball perduts el 2009 i de 51.000 el 2010, en l'exercici del 2011 hauria de tenir lloc un pràctic estancament de l'ocupació en termes mitjans anuals. I si bé aquest 2011 encara no implicarà un avanç net de l'ocupació, sí que sembla apuntar-se que aquest serà el cas el 2012, en el qual s'espera un creixement de l'1,0% (uns 32.000 nous llocs de treball nets de mitjana anual). El canvi de signe de l'ocupació hauria de ser suficient per estabilitzar la confiança de les llars, al mateix temps que el volum total de nous actius, que s'ha estimat en prop de 23.000 de mitjana el 2011 i en uns 27.000 el 2012 (després del lleuger augment de 7.000 el 2010 i de la caiguda de 33.000 el 2009), hauria d'estabilitzar, i fins i tot reduir lleugerament, la taxa d'atur, fins a valors del 18,2% el 2011 i del 17,9% el 2012, per sobre el 17,8% del 2010 i el 16,3% del 2009. D'aquesta forma, el pràctic manteniment de la taxa d'atur i, en especial, l'estabilitat de l'ocupació haurien de començar a afectar positivament la confiança de les llars, la qual cosa hauria de traduir-se en una nova reducció de la seva taxa d'estalvi, sobre la qual es tornarà més endavant. Quadre 5. Recursos i usos de la renda familiar1. 2001-2011 Taxes nominals de variació interanual en percentatge

A. Recursos Transf. Corrents Exc. brut Remuneració Rendes Prestacions Altres transf. Total d'explotació assalariats prop. i emp. Total socials corrents recursos 2001 10,4 6,2 4,8 4,6 5,8 2,1 6,6 2002 9,2 5,7 -9,7 9,0 9,8 7,0 5,9 2003 9,2 6,8 6,3 4,2 5,0 2,3 6,8 2004 8,7 5,5 6,1 7,8 9,9 2,8 6,6 2005 11,8 7,1 11,0 8,2 7,7 9,6 8,5 2006 10,3 7,5 19,9 4,2 7,4 -4,2 8,3 2007 5,4 8,5 21,5 9,7 8,6 12,7 8,9 2008 3,4 5,0 3,4 9,6 10,8 6,4 5,4 Previsió anual2 2009 -6,9 -2,8 -14,3 6,2 11,7 -9,5 -2,8 2010 0,9 -1,3 -16,1 4,5 6,1 -1,5 -0,7 2011 2,9 2,9 -1,5 5,2 6,2 1,5 3,1 B. Usos Transf. Corrents Renda impostos cotizacións Altres Total prop. i emp. Total renda i patrim. socials transferencies usos 2001 22,2 8,1 9,2 8,6 5,1 9,0 2002 -10,9 6,4 7,0 6,5 5,3 5,1 2003 -7,0 5,6 5,2 6,0 4,9 4,8 2004 0,5 4,5 2,5 6,4 2,1 4,3 2005 12,4 8,4 12,0 6,9 7,1 8,6 2006 49,0 10,0 15,0 8,4 6,4 12,2 2007 58,1 11,5 17,5 8,2 11,0 15,0 2008 16,3 3,3 -0,7 6,7 0,7 4,7 Previsió anual2 2009 -57,4 -6,7 -12,2 -3,8 -5,8 -12,5 2010 -4,2 1,1 3,2 -1,1 5,0 0,9 2011 8,2 2,0 3,4 1,8 0,3 2,4

1. Institucions privades sense finalitat de lucre; 2. Per al 2009 i el 2010, estimació i per al 2011, previsió de CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de I'INE.


Els recursos per compte de renda de les llars avançarien entorn del 3% el 2011... L'estancament de l’ocupació, i l'efecte base derivat de la caiguda dels salaris dels treballadors de la

funció pública el 2010, hauria de permetre que les rendes salarials el 2011 avancessin del 2,9%, cosa que, donat un augment de preus del 3,0%, implica una lleugera caiguda en termes reals. Pel que fa a l'excedent brut d'explotació (d'empresaris individuals i autònoms), s'espera que creixi d'un 2,9%, mentre que les rendes de la propietat i de l'empresa continuarien caient (-1,5%), per bé que a una taxa més moderada que el 2010 (-16,1%), resultat de la reducció en dividends i altres rendes del capital, com els lloguers. Finalment, en l'àmbit de les transferències corrents, i malgrat la contenció de la despesa pública, l'increment del nombre de pensionistes i la prevista valoració de les pensions com a conseqüència de l'augment de l'IPC el novembre passat, al costat de la supressió de la subvenció de 426 euros als aturats sense subsidi i de la lenta reducció dels subsidis de desocupació, haurien de generar un creixement agregat d'aquestes transferències del 6,2% el 2011. D'aquesta forma, els recursos per compte de renda augmentarien d'un 3,1%, una xifra similar a l'augment previst de l'IPC (3,0%).

...i els usos per compte de renda el 2,4% En l'àmbit dels usos d'aquests recursos, es destaca l'avanç en les rendes de la propietat i de

l'empresa (un increment del 8,2% el 2011), bàsicament interessos pagats pels consumidors, després de les fortes caigudes del 2009 i el 2010 i de l'alça dels tipus d'interès. Igualment, la millora relativa de l'activitat, l'alça de preus i els canvis en els tipus marginals de l'IRPF haurien de generar un augment entorn del 3,4% en els impostos sobre la renda i pròxim al 2% en les cotitzacions socials. D'aquesta forma, els usos per compte renda augmentarien el 2011 lleugerament per sota els recursos (2,4%).

Gràfic 15. Indicadors de l’evolució de la renda disponible de les llars a Catalunya. 2003-2012

A. Creixement interanual de l’ocupació (en %) B. Euribor a 12 mesos (en %)

C. Creixement interanual dels preus (en %) D. Creixement de la renda familiar en termes reals (en %)1

1. Per al 2009 i el 2010 estimacions, i per al 2011 i el 2012, previsions de Catalunya Caixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’INE i del Banc d’Espanya.

5,1

3,4

5,9

3,92,7

-0,5

-8,7

-1,6

0,01,0

-10

-7

-4

-1

2

5

8

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

0

1

2

3

4

5

06/2

007

09/2

007

12/2

007

03/2

008

06/2

008

09/2

008

12/2

008

03/2

009

06/2

009

09/2

009

12/2

009

03/2

010

06/2

010

09/2

010

12/2

010

03/2

011

2,2 2,1

2,8

3,83,5

3,33,5 3,5

3,93,7

3,0

4,1

0,2

2,0

3,5

2,1

0

1

2

3

4

5

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

4,1 4,1 4,4

2,7 3,0

1,6 1,9

-3,3

0,0

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


Modesta millora de la confiança de les llars el 2011, encara que continua en valors especialment negatius En l'evolució del consum i de la taxa d'estalvi, tan rellevant com l'evolució de l'ocupació i riquesa de

las famílies ho és la confiança de les llars respecte del futur. Si alguna cosa ha caracteritzat aquesta crisi, més que no pas el valor absolut o relatiu de la pèrdua ocupacional o el retrocés de l'activitat, ha estat, justament, el canvi radical en la confiança i, molt particularment, la modificació en les expectatives de renda permanent que les llars havien interioritzat.7 En aquest context, l'impacte sobre la confiança del ritme d'increment de la desocupació no pot ser subestimat. Dit d'una altra manera: més rellevant, a aquests efectes, que el valor finalment assolit per la taxa d'atur, ho ha estat la velocitat amb la qual s'ha assolit. Aquesta va créixer des del 9,0% el tercer trimestre del 2008 al 16,2% el primer trimestre del 2009, un augment de 7,2 punts percentuals en escassament sis mesos, indicatiu del terrible xoc sobre l'ocupació (en aquests mateixos sis mesos es van destruir 279 milers de llocs de treball) i el creixement de l'activitat. Per això no és estrany que el mínim històric de la confiança de les llars catalanes s’assolís el 2009, amb un valor mitjà de l'any de -33, una xifra molt allunyada dels valors mitjans dels anys anteriors. Aquesta caiguda tan intensa de la confiança del consumidor català va començar lentament a millorar, de manera que en aquest últim any es va situar en -22. El 2011, d'acord amb les previsions de creixement de l'activitat, de l'estabilitat de l'ocupació i, en general, d'una certa millora, s'espera que continuï el procés de lenta recuperació de la confiança, que hauria de situar-se en un valor mitjà de -20.

Gràfic 16. Confiança del consumidor a Espanya i Catalunya Saldos de respostes, en % A. Indicador de confiança del consumidor a Espanya1 B. Confiança del consumidor a Catalunya2

1. Dades fins a l’abril del 2011. 2. Estimació de CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de la Comissió Europea.

En suma, un augment de la renda disponible del 3,5% nominal, que permetria mantenir la taxa d'estalvi en valors entorn del 10-11% de la renda En definitiva, un creixement de la renda familiar bruta disponible del 3,5%, que cal comparar amb

l'avanç nominal del consum del 4,1%, de manera que la taxa d'estalvi hauria de continuar el retorn cap a valors més normalitzats, després dels màxims aconseguits el 2009. En aquest exercici es va assolir un màxim històric en el valor de la taxa d'estalvi, molt allunyat dels registres pròxims a l'11% de mitjana de la dècada dels dos mil, assolint-se un 16,5%. Ja el 2010 s'havia observat un retrocés d'aquesta elevada taxa d'estalvi familiar, per la caiguda nominal de la renda disponible i un avanç del consum del 4,1%, des de prop del 16,5% a l'11,5%. La millora de la renda el 2011 hauria de permetre estabilitzar aquesta taxa a valors al voltant del 10,6%.

7 Aquest aspecte ha de ser destacat particularment, atès que l'evidència empírica disponible suggereix que les famílies catalanes mantenen una memòria dels xocs sobre el mercat de treball pròxima a 4-5 anys.

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

06/1

986

06/1

987

06/1

988

06/1

989

06/1

990

06/1

991

06/1

992

06/1

993

06/1

994

06/1

995

06/1

996

06/1

997

06/1

998

06/1

999

06/2

000

06/2

001

06/2

002

06/2

003

06/2

004

06/2

005

06/2

006

06/2

007

06/2

008

06/2

009

06/2

010

-9

-2

1 2 3

-4

-11-13

-10 -10 -11-13

-33

-27

-22-20

-35

-30

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011


Quadre 6. Renda, consum i estalvi de les famílies i ISFL a Catalunya. 2000-2011 Valors absoluts en milions d'euros corrents, pes sobre la RFBD1 i taxes de creixement interanual en percentatge

Taxes anuals Taxes anuals Valors absoluts Pes sobre la RFBD Valors nominals Valors deflactats RFBD Consum privat 1 Estalvi brut2 Consum1 Estalvi brut2 RFBD Consum1 RFBD Consum1 2000 74.509 65.109 9.400 87,4 12,6 n.d. n.d. n.d. 3,7 2001 78.622 69.687 8.935 88,6 11,4 5,5 7,0 1,9 3,4 2002 83.538 74.050 9.488 88,6 11,4 6,3 6,3 2,9 3,2 2003 90.048 79.363 10.685 88,1 11,9 7,8 7,2 4,1 3,1 2004 97.023 86.326 10.697 89,0 11,0 7,7 8,8 4,1 4,5 2005 105.279 93.699 11.580 89,0 11,0 8,5 8,5 4,4 4,0 2006 112.131 101.346 10.785 90,4 9,6 6,5 8,2 2,7 3,9 2007 118.869 108.602 10.266 91,4 8,6 6,0 7,2 3,0 3,3 2008 125.671 110.989 14.681 88,3 11,7 5,7 2,2 1,6 -1,2 Previsió anual3 2009 128.298 107.109 21.190 83,5 16,5 2,1 -3,5 1,9 -4,2 2010 126.609 111.989 14.620 88,5 11,5 -1,3 4,6 -3,3 1,7 2011 131.035 117.136 13.899 89,4 10,6 3,5 4,1 0,5 1,1 1. Consum final efectiu. 2. L'estalvi brut inclou les reserves matemàtiques de jubilació. 3. Per al 2009 i el 2010 estimacions, i per al 2011 previsió de CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades del Banc d'Espanya.

Augment pràcticament nul de la riquesa financera de les llars i moderades reduccions en la riquesa immobiliària,... Al costat de l'evolució de la renda disponible i de la confiança de les llars, un tercer element que

defineix la seva decisió de despesa és l'evolució de la seva riquesa i la capacitat d'endeutament. Els diferents panells del gràfic 17 reflecteixen algunes de les característiques d'aquestes variables, en especial l'evolució de la propietat immobiliària, la del crèdit i, vinculada a aquesta, la relativa a la demanda immobiliària. Per tal com es refereix a la riquesa immobiliària, aproximada aquesta per l'evolució del preu de l'habitatge nou, el procés de reducció que va començar el 2009 amb una caiguda de preus del 4,8% en l'habitatge de fins a dos anys d'antiguitat, i que ha continuat el 2010, amb una reducció del 3,2%, podria continuar el 2011. Això no exclou la possibilitat d'ajustos a la baixa més importants, si les condicions de la demanda, una vegada modificat el marc fiscal, acaben tenint un impacte més important de l'esperat, com ho suggereix la caiguda de les transaccions d'habitatge nou el primer trimestre del 2011 (-42,2% interanual).

Aquesta pèrdua del patrimoni immobiliari de les llars s'ha vist compensat, si més no parcialment, al

llarg del 2011 per la millora de la riquesa financera, encara que les turbulències de la crisi grega han significat, fins a final de juny, noves pèrdues. Així, l'índex ÍBEX-35 de la borsa de Madrid va créixer el 2010 d'un 4,37% interanual, i a final de juny del 2011 la recuperació s'havia perdut i presentava valors lleugerament negatius en l'any. En síntesi, les modestes caigudes de la riquesa immobiliària i la moderada recuperació de la financera no alteraran substancialment les decisions de consum i d’inversió de les llars.


Gràfic 17. Demanda immobiliària, crèdit i preus dels habitatges nous a Catalunya. 1997-2011 Valors absoluts i creixement interanual en termes nominals i en percentatge A. Preus en euros/m2 (valors absoluts) B. Transaccions d’habitatges nous (var. interanual en %)

C. Preus (creixement interanual) D. Transaccions d’habitatges de segona mà (var. interanual en %)

E. Transaccions immobiliàries totals (taxa de variació interanual en %)

Font: CatalunyaCaixa a partir de dades del Ministeri de Foment.

...alhora que la demografia continua pressionant a la baixa el creixement del consum Si en l'àmbit de la creació de llocs de treball i dels canvis en la riquesa immobiliària les modificacions

han estat més que substantives, en el de la demografia, l'últim element que permet comprendre la dinàmica de les decisions de les famílies, els canvis han estat més intensos. Ja s'ha comentat, en parlar anteriorment de la FBCF, el canvi de règim en la generació de noves llars a Catalunya cap a uns valors, entorn de 15.000 per any, que són inferiors als de les dècades prèvies a la forta expansió del 1997-2008, quan el creixement demogràfic es va alterar radicalment. Així, enfront dels escassos 6 milions d'habitants el 1996, es va passar a 7.127.000 el 2007, una xifra que s'ha incrementat els anys 2008, 2009 i 2010 (7,23 7,25 i 7,28 milions, respectivament).

844 92

6 1.032 1.1

18 1.224 1.3

43 1.507

1.772

1.988

2.22

9 2.38

9

2.46

9

2.35

0

2.27

6

2.23

4

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

19,7

15,4

24,2

20,3

31,2

13,3

7,0 12

,7-7

,0-17

,0-2

7,9

-27,

6-3

4,8

-35,

7-3

6,3

-40,

1-3

6,6

-27,

2-2

3,8

-3,5

-13,7

20,6

-40,

31,9

-42,

2

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

I 200

5II

2005

III 2

005

IV 2

005

I 200

6II

2006

III 2

006

IV 2

006

I 200

7II

2007

III 2

007

IV 2

007

I 200

8II

2008

III 2

008

IV 2

008

I 200

9II

2009

III 2

009

IV 2

009

I 201

0II

2010

III 2

010

IV 2

010

I 201

1

4,8

9,611,5

8,49,5 9,7

12,3

17,6

12,2 12,1

7,2

3,3

-4,8-3,2

-10

-5

0

5

10

15

20

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

33,3

24,3

12,4

10,3

9,2

-6,0

-13,4

-20,

1-2

3,5

-32,

5-4

0,8

-48,

0-5

3,5

-53,

6 -46,

8-4

3,8

-30,

1-8

,316

,049

,627

,657

,1-12

,634

,4-2

8,3

-70

-50

-30

-10

10

30

50

70I 2

005

II 20

05III

200

5IV

200

5I 2

006

II 20

06III

200

6IV

200

6I 2

007

II 20

07III

200

7IV

200

7I 2

008

II 20

08III

200

8IV

200

8I 2

009

II 20

09III

200

9IV

200

9I 2

010

II 20

10III

201

0IV

201

0I 2

011

29,521,8 15,7 12,8 14,8

-1,0 -7,1 -11,1-18,7

-27,9

-36,2 -40,9-47,3 -47,4 -42,6 -42,2

-32,8

-16,2

-1,7

26,2

11,5

43,7

-22,2

23,5

-32,5

-60

-40

-20

0

20

40

60

I 200

5

II 20

05

III 2

005

IV 2

005

I 200

6

II 20

06

III 2

006

IV 2

006

I 200

7

II 20

07

III 2

007

IV 2

007

I 200

8

II 20

08

III 2

008

IV 2

008

I 200

9

II 20

09

III 2

009

IV 2

009

I 201

0

II 20

10

III 2

010

IV 2

010

I 201

1


La informació disponible del primer trimestre del 2011 suggereix un descens en la població en edat de treballar (16-64 anys), entorn del 0,4%, de manera que el canvi de règim demogràfic que es va visualitzar el 2009, del 0,4%, s'ha prolongat el 2010 (retrocés del 0,5%), i tot suggereix que haurà de continuar el 2011 i més enllà, per les raons de fons que expliquen la seva dinàmica. En efecte, la immigració havia anat aportant entre el 90% el 1999 i el 153% el 2008 del creixement demogràfic català d'aquest grup de població, però ja el 2009 va reduir radicalment la seva contribució, si bé encara en valors positius, no prou per compensar el descens dels natius. El 2010, l'aportació dels immigrats va ser ja negativa, cosa que explica un 14% del descens total de 23.600 individus potencialment actius. Així, en la població de 16 a 64 anys, d'una mitjana anual 2000-2008 de 94.500 nous efectius procedents de la immigració, es va passar a 5.402 el 2009 i a la caiguda, superior a 3.000, del 2010. El primer trimestre del 2011, els valors continuen essent negatius, cosa que suggereix que, en el conjunt de l’any, la immigració tornarà a restar població potencialment activa.

Gràfic 18. Població potencialment activa a Catalunya. 1996-20101 A. Valors absoluts en milers

B. Canvi anual en %

C. Població potencialment activa immigrant (canvi en milers)2

1. Mitjanes anuals de dades trimestrals 2. Immigrant: persona no nascuda a Espanya Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l'INE.

Aquest important canvi de règim s'accentua si s'analitza per cohorts, donades les diferents

propensions al consum i a la inversió residencial. Els panells G i H del gràfic 19 resumeixen l'evolució del

4.12

0

4.15

8

4.17

6

4.19

6

4.23

0

4.27

1

4.34

2 4.44

0

4.53

9 4.64

3 4.74

4 4.84

9

4.89

8

4.87

8

4.85

4

4.000

4.250

4.500

4.750

5.000

5.250

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

0,9

0,4 0,5 0,

8 1,01,6

2,3

2,2 2,3

2,2 2,2

1,0

-0,4

-0,5

-0,8 -0

,5 -0,3

-0,4

-0,4

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

I 201

0II

2010

III 2

010

IV 2

010

I 201

1

15

28 19

34

48

85

109 115

135

116

134

75

5

-3-20

0

20

40

60

80

100

120

140

160

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010


grup de 25 a 34 anys, una cohort que té una especial importància, donada l'elevada propensió a la demanda d'habitatge i a la de consum de béns durables, vinculada a la primera. El perfil de comportament que emergeix és el mateix que s'ha indicat en tractar de la població total, però especialment accentuat. Així, la punció poblacional, mesurada en termes interanuals, se situa el primer trimestre del 2011 per sobre de 40.000 efectius, entorn de l'experimentada el 2009 (-41.000) i similar a la del 2010. Aquestes pèrdues reflecteixen, simultàniament, el doble impacte que està afectant la demografia del país. D'una banda, la caiguda en les entrades de joves immigrants (i l'inici de les sortides de part d’aquests mateixos). De l'altra, el progressiu envelliment dels nascuts en el baby boom de Catalunya, és a dir, els que van néixer abans de 1975, i que el 2010 ja tenen 35 anys i més. Aquesta cohort és especialment rellevant perquè, indirectament, condiciona una part molt substancial de la creació de noves llars. Aquesta informació es troba als panells E i F de l'esmentat gràfic, i, com se'n desprèn, el canvi de règim en les entrades de noves llars a la societat catalana ha estat substancial. D'aquesta forma, de les prop de 70.000 noves llars de mitjana creades entre el 2000 i el 2008, el 2009 aquesta xifra va caure a només unes 30.000, i el 2010 es van reduir de 6.300, mentre que per al 2011 es preveu un augment de només 1.900.

Gràfic 19. Alguns elements de la dinàmica de la població a Catalunya. 1996-20111

A. Població total (valors absoluts en milers) B. Població total (canvi anual en milers)

C. Població total (canvi anual en %) D. Contribució de la immigració2 al creix. de la població (en %)

E. Llars (canvi anual en milers)3 F. Llars (canvi anual en %)3

6.05

2

6.10

5

6.12

9

6.16

0

6.21

2

6.27

5

6.38

0

6.52

6

6.67

2

6.82

0

6.96

5

7.12

7

7.23

0

7.25

3

7280

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

54

24

32

51

64

104

147

146

148

145 16

2

103

24

9

26

42

29 26

0

50

100

150

20019

97

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

I 201

0

II 20

10

III 2

010

IV 2

010

I 201

1

0,9

0,4

0,5

0,8 1,0

1,7

2,3

2,2

2,2

2,1

2,3

1,4

0,3 0,

4

0,1

0,4 0,

6

0,4

0,4

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

I 201

0

II 20

10

III 2

010

IV 2

010

I 201

1

37,4

101,8

60,9 73

,4 78,6

99,0

74,2

94,7 10

1,7

87,8 95

,8

94,0

7,4

-14,5

-40

-20

0

20

40

60

80

100

120

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

53,3

29,3

60,5

31,4

50,2 55

,0 66,0

85,0

73,8

100,

7

76,5

75,6

31,9

-6,3

1,9

-20

0

20

40

60

80

100

120

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

1,9 2,0

2,5

1,3

2,5

2,5 2,

9

3,6

3,0

3,9

3,1

2,8

1,0

-0,3

0,1

-1

0

1

2

3

4

5

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011


G. La cohort de 25 a 34 anys (milers) H. La cohort de 25 a 34 anys (canvi anual en milers)

1. Mitjanes anuals de dades trimestrals 2. Immigrants: persones no nascudes a Espanya 3. Per al 2011, previsions de CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l'INE.

2.2.2. Un sector públic que drena creixement i redueix l'expansió del PIB Un dels elements que estan afectant la capacitat de creixement de l'economia catalana, i per

descomptat de l'espanyola, és l'intens procés d'ajust de les finances públiques. A Catalunya, de manera especialment aguda, atès que s'espera una reducció de la despesa del govern autonòmic entorn del 10% respecte als valors del 2010, a la qual caldria sumar la del govern central i la que s'espera que tingui lloc en les administracions locals a mesura que avanci l'exercici.

La contracció de la despesa pública a Catalunya el 2011 pot estimar-se entorn d'1 punt percentual de creixement del PIB No es disposa respecte a l'economia catalana de desagregacions oficials del pes de la inversió pública

sobre el total de la inversió en construcció, encara que pot prendre's com una aproximació el pes de la licitació oficial, que el 2010, segons l'ldescat, va ser d’un 2,4% del PIB (uns 5.000 milions d'euros). Addicionalment, es coneix el pes del consum públic sobre el total de l'economia catalana, que, mesurat en euros corrents, s'hauria situat el 2010 en el 16,5% del PIB, segons dades de l'Idescat. Una forma simple d'avaluar l'impacte del procés d'ajust pressupostari en curs sobre el creixement del PIB és simular l'impacte de diferents reduccions de despesa en les funcions del sector públic (tant en consum com en inversió pública).8 Suposant que el consum públic representés el 2010 al voltant del 16,5% del PIB nominal de l'economia catalana i que, aquest mateix any, el pes de la inversió pública se situés en el 2,4% del total del PIB (un 24,0% de la inversió en construcció, de 21.000 milions d'euros), tindríem els resultats de la simulació al quadre adjunt. Les diverses columnes a partir de la segona, en la qual es mostra el pes sobre el PIB de cadascuna d'aquestes funcions de despesa el 2010, reflecteixen l'impacte sobre el creixement del PIB de diverses hipòtesis de reducció de l'esmentada despesa, des del 0% al -30%.

En la hipòtesi b, la més versemblant donada la informació disponible, una contracció del consum de

les AA.PP del 8% i una reducció de la inversió pública del 15%, l'efecte serà substancial, encara que probablement la caiguda teòrica estimada, entorn d'1,7 punts del PIB, sobreestimi els efectes d'aquesta reducció, atès que la resposta de les corporacions locals, per exemple, és sensiblement diferent de la de la Generalitat, en allò que fa referència al consum públic, i el mateix pot afirmar-se de la formació bruta de capital. De tota manera, com a ordre de magnitud, la importància dels ajustos fiscals en curs suggereix que el PIB es pot veure reduït entorn d'1 punt percentual respecte del que s'hauria donat en el cas de no tenir lloc els esmentats ajustos.

8 Aquesta simulació no inclou els efectes indirectes que les esmentades reduccions implicarien i l'estimació necessitaria una taula input-output de l'economia catalana actualitzada al 2010.

0,9

0,4 0,

5

0,8 1,0

1,7

2,3

2,2

2,2

2,1 2,

3

1,4

0,3 0,

4

0,1

0,4 0,

6

0,4

0,4

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

I 201

0

II 20

10

III 2

010

IV 2

010

I 201

1

2315 17

23 2529

3632 29

2418

-9

-41-47

-60

-40

-20

0

20

40

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010


Quadre 7. Simulació de l’impacte de l’ajust del sector públic a Catalunya el 2011 Valors absoluts de la despesa pública en milers de milions d’euros, pesos dins el total i hipòtesi de reducció de la despesa pública en %, i impacte en el creixement del PIB en punts percentuals

Sector públic: Hipòtesi de caiguda: Impacte en el creixement del PIB (pp) en:

Valors Pesos a b c d a b c d 1 2 3 4 5 6 7=2*3 8=2*4 9=2*5 10=2*6 A. Consum 34,7 16,5% -5% -8% -10% -10% -0,8 -1,3 -1,7 -1,7 B. Inversió 5,0 2,4% -10% -15% -20% -30% -0,2 -0,4 -0,5 -0,7 C. PIB pm 209,7 -1,1 -1,7 -2,1 -2,4

Font: CatalunyaCaixa a partir de l’Idescat.

2.2.3. El resultat final: l'avanç esperat del PIB el 2011 i el 2012 El PIB hauria d'augmentar el 2011 d’un 1,1%, i el 2012, empès per la millora de la inversió productiva i el consum privat, en un context de continuïtat en l'aportació exterior, hauria d'assolir l'1,6%... En síntesi, des de l'àmbit de la demanda, el 2011 s'espera que el consum creixi entorn de l'1,1%, i que al

mateix temps el consum públic es redueixi d'un 1,0%. De la seva part, la inversió total podria retrocedir d'un 2,7%, una xifra menor que la intensa reducció observada el 2010 (-5,6%), per la continuïtat de la contracció en la inversió en construcció (-6,4%), mentre que l'efectuada en béns d'equipament i altres productes començaria a mostrar moderades taxes positives (0,3%). En conjunt, la demanda interna, que va presentar una caiguda del 0,3% el 2010, es preveu que mostri un -0,2 el 2011, de manera que la contribució del saldo exterior al creixement del PIB seria equivalent a 1,3 dècimes, bàsicament per un augment important del saldo exterior amb la resta del món de 0,8 dècimes i de 0,5 dècimes aportades pel saldo amb la resta d'Espanya. Aquesta millora en el saldo exterior internacional deriva d'un augment en les exportacions del 8,3%, superior al de les importacions, del 4,4%. Com a resultat, el PIB avançaria de l’1,1%. Per al 2012 s'espera un avanç de l'1,3% del consum privat i del 3,4% en la inversió productiva, mentre que el consum públic (-0,8%) i la inversió en construcció (-3,0%) encara obstaculitzarien l’avanç del PIB. D'aquesta forma, la demanda interna aportarà 0,7 punts percentuals al creixement del PIB, i el sector exterior, amb un avanç de les exportacions de béns i serveis del 5,7 i el 4,6% de les compres, hauria d'aportar els 0,9 punts restants, fins a totalitzar l'augment de l'1,6% del PIB agregat.

...cosa que, sectorialment, hauria de traduir-se en una continuada millora de la producció industrial i dels serveis privats, mentre que la construcció i els serveis col·lectius continuaran restant activitat, tant el 2011 com el 2012 En l'àmbit de l'oferta, aquest creixement de l'1,1% reflecteix una caiguda en el sector de la construcció

del 3,8%, que, no obstant això, és sensiblement menor al -6,1% del 2010, un augment dels serveis de l'1,6% (després del 0,4% del 2010) i una recuperació de la indústria, fins al 2,8% (des de l'1,8% del 2010). El 2012, la indústria hauria de consolidar el seu avanç (4,9%), mentre que els serveis, amb un comportament asimètric dels col·lectius i dels privats, mantindrien una progressió similar (1,6%). En canvi, continuarà la reducció en la construcció (-3,0%).


Quadre 8. PIB1 pm per components de l'oferta Catalunya. 2005-2012 Taxes de creixement interanual, en termes reals i en percentatge

PIB pm Primari Indústria Construcció Serveis Impostos Detall anual 2005 3,2 -1,2 -2,0 4,5 4,6 6,3 2006 3,8 19,8 0,7 7,7 4,3 2,3 2007 3,3 0,2 0,0 2,3 5,3 -0,8 2008 0,1 0,1 -4,0 -1,5 2,0 -2,6 2009 -4,2 5,3 -13,6 -6,5 -1,0 -6,1 2010 0,1 0,3 1,8 -6,1 0,4 0,8 Previsió anual2 2011 1,1 0,5 2,8 -3,8 1,6 0,3 2012 1,6 1,1 4,9 -3,0 1,6 1,0 Detall semestral 2008 I semestre 1,9 -1,2 0,2 0,9 3,4 -2,1 II semestre -1,8 1,5 -8,1 -3,8 0,7 -3,0 2009 I semestre -5,0 5,3 -17,1 -6,2 -1,0 -5,7 II semestre -3,5 5,4 -9,8 -6,8 -1,0 -6,4 2010 I semestre -0,7 1,0 1,2 -7,2 -0,4 0,4 II semestre 0,8 -0,4 2,3 -5,0 1,1 1,3 Previsió semestral2 2011 I semestre 1,1 0,8 2,0 -4,1 1,6 -0,1 II semestre 1,2 0,2 3,7 -3,5 1,5 0,6 1. CNTE base 2000. Dades corregides d'efectes de calendari. 2. Previsió CatalunyaCaixa. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’Idescat i de l’INE.


Quadre 9. Evolució del PIB pm per components de la demanda de Catalunya. 2005-2012 Taxes de variació interanual en percentatge

Consum Inversió Demanda Saldo exterior1

Privat Públic Prod3. Const. Total Var.ex. interna1 Export. Import. Mon Espanya Total PIB pm

Detall anual 2005 4,0 5,3 11,0 3,6 5,6 -0,4 4,6 3,9 5,9 -0,9 -0,2 -1,1 3,2 2006 3,9 5,4 10,5 6,9 9,5 0,2 5,6 6,1 8,0 -1,0 -0,5 -1,5 3,8 2007 3,3 7,1 9,2 3,8 6,1 -0,1 4,6 4,6 8,4 -1,7 0,5 -1,2 3,3 2008 -1,2 6,4 -2,3 -5,9 -4,6 -0,1 -1,1 0,2 -6,0 2,3 -1,2 1,1 0,1 2009 -4,2 6,1 -17,9 -11,7 -14,6 0,1 -5,4 -12,3 -17 2,2 -1,2 1,0 -4,2 2010 1,7 0,2 -1,5 -10,7 -5,6 0,0 -0,3 12,6 8,4 1,0 -0,7 0,3 0,1 Previsió anual2 2011 1,1 -1,0 0,3 -6,4 -2,7 0,0 -0,2 8,3 4,4 0,8 0,5 1,3 1,1 2012 1,3 -0,8 3,4 -3,0 0,6 0,0 0,7 5,7 4,6 0,5 0,4 0,9 1,6 Detall semestral 2008 I semestre 0,5 5,7 2,5 -2,3 -0,4 -0,2 1,0 3,7 -0,2 0,8 0,1 1,0 1,9 II semestre -2,9 7,1 -7,0 -9,4 -8,4 0,0 -3,1 -3,0 -12,5 3,7 -2,5 1,2 -1,8 2009 I semestre -5,3 7,8 -20,2 -11,5 -15,6 -0,1 -6,2 -15,8 -23,1 3,3 -2,2 1,1 -5,0 II semestre -3,1 4,5 -15,6 -11,9 -13,7 0,2 -4,6 -8,9 -10,3 1,0 -0,1 0,9 -3,5 2010 I semestre 1,5 0,8 -1,0 -12,4 -6,6 -0,1 -0,6 12,2 11,9 0,3 -0,5 -0,2 -0,7 II semestre 1,9 -0,4 -1,9 -8,8 -4,8 0,1 0,0 12,7 6,5 1,7 -0,9 0,8 0,8 Previsió semestral2 2011 I semestre 0,9 -0,9 -2,1 -6,9 -4,2 0,0 -0,5 8,4 4,5 0,8 0,8 1,6 1,1 II semestre 1,2 -1,1 2,8 -5,9 -1,0 0,0 0,2 8,0 4,3 0,7 0,2 1,0 1,2

1. Punts percentuals d'aportació al creixement del PIB. 2. Previsió CatalunyaCaixa. 3. La inversió productiva inclou la de béns d’equipament i altres productes. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l’Idescat i INE.


2.3. La lenta reabsorció dels excessos del boom i dels xocs produïts per la recessió Aquesta part final es dedica a l'avaluació dels ajustos en curs. Aquests són de doble naturalesa. D'una

banda, els desequilibris generats abans de la crisi, la reabsorció dels quals és un pre-requisit per estabilitzar una sendera de creixement sostenible a mitjà termini de l'economia catalana. Entre els més rellevants, l'excés de deute i la situació dels estocs immobiliaris es destaquen per sobre dels altres. Aquests últims s'han analitzat àmpliament en l'última edició dels treballs de CatalunyaCaixa sobre el sector immobiliari. També han estat objecte d'atenció els desequilibris exteriors, que reflecteixen problemes de creixement de la demanda interna i de contingut avanç de la productivitat, i que s'han analitzat més amunt en tractar del sector exterior. Per això, aquestes reflexions es destinen a l'avaluació del procés de despalanquejament de l'endeutament privat a Catalunya (2.3.1. Reabsorció dels desequilibris generats en el boom: el deute privat). Al costat d'aquests, un segon tipus de desequilibris són els generats pel mateix efecte de la crisi, per l'impacte dels xocs interns i exteriors sobre diverses variables econòmiques i, entre els més rellevants, sobre el volum de mà d'obra i sobre l'estoc de capital. A l'anàlisi del període de temps necessari per reabsorbir-los es destina el punt final d'aquest treball (2.3.2. El procés de recuperació dels estralls de la crisi).

2.3.1. La reabsorció dels desequilibris generats en el boom: deute privat S'inicia un lent procés de despalanquejament del sector privat a Catalunya, de manera que el crèdit bancari s'ha reduït lleugerament el 2010 L'element més definitori de la fase expansiva anterior, i que explica el gruix de l'avanç del PIB català

entre el 1998 i el 2008, va ser la intensa expansió del crèdit al sector privat. A diferència de l'estadística espanyola, respecte de Catalunya no existeix la desagregació de l'endeutament de famílies i empreses i, per tant, únicament és disponible el del crèdit agregat del sector privat. Amb aquesta limitació, els panells del gràfic 20 resumeixen la seva trajectòria a Catalunya des dels anys vuitanta. Com pot observar-se, a primers dels anys noranta el volum del crèdit en relació amb el PIB català va assolir valors entorn del 55-60%, indicatius d'unes condicions financeres més severes, amb tipus d'interès elevats. L'entrada a l'euro es destaca amb claredat al panell D, accentuant la tendència creixent que s'observava des de mitjan anys noranta, de manera que el crèdit al sector privat no financer a Catalunya, que se situava en el 75% del PIB el 1999, va saltar al 124% el 2006 i va arribar al seu màxim, del 165% del PIB el 2009, i si bé ha tingut lloc un cert ajust el 2010, en el quart trimestre d'aquest any encara se situava en el 163% del PIB.

Una altra forma d'avaluar aquest pes de l'endeutament bancari, la subministren els panells B i C de l'esmentat gràfic, en el qual es reflecteixen els seus augments interanuals. En valors, si a la segona part dels anys noranta (a partir de 1998) el crèdit disponible a empreses i famílies catalanes va anar creixent entorn de 10-12.000 milions/any, entre el 2002 i el 2008 va mostrar un augment mitjà al voltant de 33.000 milions/any, abans de caure a només 3.000 milions el 2009 i mostrar un descens, de 1.000 milions, el quart trimestre del 2010. Mesurat aquest procés en taxes de creixement, s'ha passat d'un augment mitjà del crèdit entorn del 12,8% (1995-1999) al 17,6% (2000-2007),9 i a partir d'aquest moment, la seva menor progressió s'accentua: 22,6% el 2006, 15,6% el 2007, 7,1% el 2008, 0,9% el 2009 i una reducció, del 0,3%, el 2010.

9 Encara que part d’aquest creixement expressa canvis en la metodologia de comptabilització del crèdit bancari.


Gràfic 20. L’ajust a les noves condicions financeres: crèdit al sector privat a Catalunya1

A. Total en milers de milions d’euros B. Variació anual en milers de milions d’euros

C. Variació anual en % D. Percentatge del PIB2

1. Nivells de crèdit en el darrer trimestre de cada any. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades del Banc d’Espanya.

En síntesi, el pes del deute bancari privat sobre el PIB català s'ha més que doblat la dècada dels dos

mil, des d'un valor pròxim al 75% del PIB a primers de la dècada a més del 163% el 2010. En termes absoluts, vol això dir que s'ha passat d'uns 100.000 milions de deute privat, estrictament vinculat al crèdit, a prop de 343.000 milions de crèdit bancari el 2009, moment en el qual s'arriba al màxim i comença de manera lenta el procés de despalanquejament financer, fins a 342.000 milions el quart trimestre del 2010 i 336.000 el primer del 2011. Quadre 9. Crèdit intern al sector privat a Catalunya, a la resta d'Espanya i a Espanya. 2000-2010 En % del PIB de cada territori i canvi en punts percentuals

Catalunya Resta Espanya Total Espanya 2000 80,0 91,0 88,8 2001 81,8 94,3 91,8 2002 86,4 98,7 96,2 2003 96,6 103,9 102,5 2004 107,1 113,8 112,4 2005 123,9 134,4 132,3 2006 139,9 156,6 153,3 2007 151,9 170,8 167,1 2008 158,4 175,2 171,8 2009 165,7 176,4 174,3 2010 62,9 168,9 167,7 Canvi 2000-10 82,9 84,5 84,1

Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l'INE, de l'Idescat i del Banc d'Espanya.

20 25 28 32 39 44 44 48 52 56 64 75 87 101 111 12

5 150 18

022

427

431

7 340

343

342

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

4 4 47 5

04 4 4

811 12 14

1014

2530

44

51

43

22

3

-1-4

6

16

26

36

46

56

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

20,0

15,0

14,0

22,0

13,0

-1,0

9,0

8,0

8,0

14,0

18,0

16,2

16,0

9,8 12

,719

,719

,824

,422

,615

,67,

10,

9-0

,3

-5

0

5

10

15

20

25

30

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

48 51 52 53 59 62 59 61 60 61 6775 80 82 87

9710

7 124 14

0 152 15

8 165

163

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010


2.3.2. El procés de recuperació de la crisi Entre els reptes que té plantejada l'economia catalana, no és pas el menor la recuperació dels nivells

absoluts de capital físic i humà existents abans de la crisi. I, des d'aquest punt de vista, l'evolució de la formació bruta de capital fix fins al final del 2010 i la caiguda de l'ocupació fins al primer trimestre del 2011 anticipen que aquest procés de recuperació serà dilatat.

A partir del 2012 es començaria el procés de creació neta de llocs de treball, amb avanços del nombre d’ocupats entre l’1 i el 2% durant la dècada

Els panells A i B del gràfic adjunt, resumeixen la previsible evolució de l'ocupació catalana en dues

simulacions: la hipòtesi base i la hipòtesi alta. En la primera s'estipula un creixement del 0,0% el 2011 i de l'1,0% el 2012, segons les actuals previsions de CatalunyaCaixa, i de l'1,3% el 2013 i de l'1,4% el 2014 i anys següents. En la hipòtesi alta, després del 0,0% previst per al 2011, s'aposta per un avanç més gran de l'ocupació, de l'1,5% el 2012, l'1,7% el 2013 i el 2,0% el 2014 i anys següents. Com els gràfics esmentats mostren amb claredat, fins i tot en aquesta última situació, no seria més que a partir del 2017, quan comencés la creació neta d'ocupació per sobre els valors existents al principi de la crisi, el 2007, de manera que l'única diferència entre una hipòtesi i l'altra seria el valor final, negatiu en tots dos casos, el 2017 (una caiguda de 13.000 llocs de treball en la hipòtesi base, respecte del 2007, i de prop de zero en l'alta).

La inversió productiva recuperaria avanços entorn del 3% a partir del 2012

De la seva banda, els panells C i D reflecteixen l'esperada dinàmica de la inversió productiva (en béns

d'equipament i altres), amb les dues hipòtesis base i alta corresponents a un augment del 0,3% el 2011 i del 3,4% el 2012, d'acord amb les previsions de CaixaCatalunya, i del 3,1% el 2013 i anys següents (que correspon a la mitjana del període 2000-2004). La hipòtesi alta, després de l'avanç del 0,3% el 2011, postula un increment més elevat el 2012 (3,8%) i del 4,4% el 2013 i anys següents (que correspon a la mitjana del període 2000-2005). També, ambdues simulacions mostren uns resultats relativament semblants segons els quals no seria fins al 2019 que es tornaria a aconseguir un nivell d'inversió productiva que superés l'efectuada en el màxim històric del 2007.

La inversió total en construcció (noves residències, edificació no residencial, rehabilitació i obra pública) frenaria el procés de caiguda a partir del 2013

De la seva banda, per a la FBCF en construcció, la hipòtesi base implica caigudes del 6,4 i el 3,0% el

2011 i 2012, respectivament, i avanços del 0,1% el 2013, 3,0% el 2014 i el 5% el 2015 i anys següents, mentre que la hipòtesi alta parteix de la caiguda del 6,4% el 2011, i de -2,4% el 2012, 1,6% el 2013, 5,6% el 2014 i 2115 i 6% els anys següents. En el primer supòsit, la inversió total en construcció (panell E del gràfic 21), no recuperaria els valors previs a la crisi fins a la meitat de la pròxima dècada. Per comprendre aquest dilatat procés cal recordar que aquesta tipologia d'inversió va assolir màxims històrics no vistos mai en l'economia catalana just abans de la crisi, per la qual cosa el seu retorn, en termes reals, a aquests valors implica, necessàriament, un llarg procés, a mesura que el PIB agregat va augmentant. En el cas de la hipòtesi més expansiva, en canvi, a partir del 2020 ja s'haurien assolit aquells valors tan elevats, previs a la crisi.


Gràfic 21. L’impacte de la crisi en els factors productius: una perspectiva de mitjà termini1

A. Ocupació sota la hipòtesi base1 B. Ocupació sota la hipòtesi alta2

C. FBCF en béns d’equipament sota la la hipòtesi base3 D. FBCF en béns d’equipament sota la hipòtesi alta4

E. FBCF en construcció sota la hipòtesi base5 F. FBCF en construcció sota la hipòtesi alta6

1. El càlcul de la recuperació de l'ocupació s'ha efectuat sense modificar l'estructura de ponderacions existents el primer trimestre del 2011. Per a l'ocupació, la hipòtesi base implica un creixement del 0,0% el 2011, de l'1,0% el 2012, 1,3% el 2013 i de l'1,4% el 2014 i any següents; 2. En la hipòtesi alta 0,0% per al 2011, 1,5% per al 2012, 1,7 per al 2013 i 2% per al 2014 i anys següents. 3. Per a la FBCF en béns d'equipament i altres, la hipòtesi base implica un creixement del 0,3% el 2011, del 3,4% el 2012, 3,1% el 2013 i anys següents (que correspon a la mitjana del període 2000-04); 4. En la hipòtesi alta 0,3% per al 2011, 3,8% per al 2012, 4,4% per al 2013 i anys següents (que correspon a la mitjana del període 2000-05). 4. Per a la FBCF en construcció la hipòtesi base implica un creixement del -6,4% el 2011, del -3,0% el 2012, 0,1% el 2013 i del 3,0% el 2014 i del 5% per al 2015 i anys següents; 4. En la hipòtesi alta -6,4% per al 2011, -2,4% per al 2012, 1,6% per al 2013 i 5,6% per al 2014 i 2115 i 6% per als anys següents. Font: CatalunyaCaixa a partir de dades de l'INE i de l’Idescat.

-16

-306

-51

1

31 41 45 46 46 47 48 48

-16

-322

-373

-372 -3

40

-299

-254

-209

-162

-116

-68

-20

-500

-450

-400

-350

-300

-250

-200

-150

-100

-50

0

50

100

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

Canvi ocupació Pèrdua acumulada

-16

-306

-51

1

47 54 65 66 67 69

-16

-322

-373

-372

-325

-271

-206

-140

-72

-3

-500

-450

-400

-350

-300

-250

-200

-150

-100

-50

0

50

100

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

Canvi ocupació Pèrdua acumulada

97,7

80,179,0 79,2

81,9

84,5

87,1

89,8

92,6

95,4

98,4

70

80

90

100

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

97,7

80,179

80,7

83,8

87,5

91,3

95,4

99,6

70

80

90

100

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

94,1

83,1

74,3

69,5

67,4

67,5 69

,5 71,6 73

,8 76,0 78

,3 80,6 83

,0 85,5 88

,1 90,7 93

,5 96,3

99,1

60

70

80

90

100

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

2024

2025

2026

94,1

83,1

74,3

69,5

67,8

68,9

72,7 76

,8

81,4

86,3

91,5

97,0

102,

8

109,

0 115,

5

60

70

80

90

100

110

120

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

CatalunyaCaixa – Monogràfic de mercat laboral comarcal 51

Requadre: “El mercat laboral durant la crisi a les comarques catalanes: una avaluació dels seus efectes i la situació actual”

La crisi va afectar durament l’economia catalana, que va desaccelerar el ritme d’avanç del PIB des del

3,3% el 2007 fins al 0,1% el 2008, i va mostrar una davallada del 4,2% el 2009, de la qual es va recuperar parcialment el 2010, amb un avanç del 0,1%, i el 2011, amb un 1,1% previst per al conjunt de l’any. Aquesta forta reducció en el creixement (acumuladament, el PIB català va caure entorn del 6%) va tenir efectes superiors en el mercat de treball, amb una pèrdua d’ocupació entre el primer trimestre de 2008 al primer de 2011, mesurada per l’EPA, del 12,3%. Si l’impacte sobre l’ocupació es mesura en termes de l’afiliació total a la Seguretat Social (afiliats al règim general i al d’autònoms) el perfil que emergeix és el mateix: aquesta va caure d’un 4,2% interanual el darrer trimestre del 2008, i encara amb més intensitat el 2009, amb una davallada del 5,2%. El 2010 va moderar el ritme de caiguda fins al 0,8%, i les darreres dades disponibles corresponents al primer trimestre del 2011 mostren que els retrocessos continuen (-1,3%), si bé cal tenir en compte que els registres es troben esbiaixats per l’efecte de la Setmana Santa.

Tot i això, tot apunta a que el final de la crisi ocupacional està molt proper, de forma que, segons les

previsions de CatalunyaCaixa, el 2012 començaria la creació neta d’ocupació. A més a més, la recuperació en curs mostra diferències significatives tant des del punt de vista de la demanda (baix augment del consum privat, davallada de la despesa pública, moderada recuperació de la inversió productiva i fort augment de les exportacions de béns i serveis) com de l’oferta (més important recuperació de la indústria, continuació de la davallada a la construcció, caiguda en els serveis col·lectius i recuperació dels serveis privats, estimulats per la millora industrial exportadora i dels serveis turístics).

Tanmateix, les especialitzacions productives de les comarques catalanes suggereixen que la millora, i

la recuperació dels nivells d’ocupació previs a la crisi, serà molt distinta segons territoris, ateses les diferents vulnerabilitats existents al principi de la crisi. I no només per la seva especialització sectorial al principi de la recessió (en especial, la concentració en construcció i en alguns subsectors industrials) sinó per les conseqüències, en els propers anys, de la davallada que s’espera en el mercat de treball dels serveis col·lectius (oferts o no directament pel sector públic, però finançats total o parcialment per aquest).

Per aquests motius, el present requadre pretén oferir una visió comarcal de l’evolució de l’ocupació

durant la crisi (2008-2011), detallada per grans sectors productius i branques d’activitat, per tal de ressaltar els matisos regionals que s’escapen d’una visió agregada de Catalunya. El requadre s’estructura en tres apartats, exposant el punt de partida a l’inici de la crisi (primer apartat), l’evolució durant la crisi (segon apartat) i les conclusions (tercer apartat). 1. El biaix ocupacional a Catalunya a principis de 2008 i la seva dinàmica

Per entendre el diferent impacte de la crisi del mercat de treball a comarca, el punt de partida ha de

ser, necessàriament, l’avaluació de les fortaleses i/o vulnerabilitats dels diferents mercats de treball comarcals, és a dir, les distintes exposicions a aquells sectors més afectats per la crisi. Entre els elements a destacar en aquesta visió inicial s’hi troba, lògicament, el pes de l’afiliació a la construcció com un element determinant, però no solament aquest, sinó també el d’altres sectors vinculats al de la construcció residencial (en especial la branca manufacturera de producció de minerals no metàl·lics o de fabricació de mobles), així com altres branques dels serveis (com els transports, també molt directament vinculats a la construcció).

Abans de passar a analitzar l’evolució del mercat de treball de les diferents comarques, convé ubicar

els grans trets del conjunt català, per permetre ubicar adequadament la posició relativa de cada comarca. Prenent les dades d’afiliació comarcalitzables, en el primer trimestre de 2008, al principi de la recessió, l’afiliació total a Catalunya se situava en els 3.338 milers d’afiliats, amb una estructura ocupacional fortament terciaritzada (un 74,1% del total) i amb pesos de la construcció molt elevats en termes històrics (un 13,1% del total), mentre que la indústria aportava solament el 16,1% dels efectius (i el primari un baix 1,0%).


Quadre 1. Canvis a la crisi a l'afiliació de Catalunya. I/2008-I/2011 En milers, pesos i canvi relatiu en % i canvi en els pesos en punts percentuals

1. A partir del 2008 s’ha produït un canvi en la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques. Font: Departament d’empresa i ocupació.

Aquesta estructura ja apunta a que la crisi de la construcció serà rellevant per a l’ocupació catalana, així com la forta davallada de la demanda interna i exterior sobre el teixit industrial, però no subministra més que una foto molt parcial de les vulnerabilitats que s’havien acumulat. El quadre 1 resumeix millor aquesta situació inicial, dividint els grans sectors en branques que mostren exposicions diferents al canvi de

I/2008 I/2011 I/2008 I/2011 % En pesos (pp)

A. Detall per grans branques

Primari 36.140 56.611 1,1 1,9 56,6 0,8

Indústria 559.919 476.397 16,8 16,1 -14,9 -0,7

Construcció 437.955 235.333 13,1 7,9 -46,3 -5,2

Serveis 2.304.109 2.195.491 69,0 74,1 -4,7 5,1

B. Detall per subbranques

Primari 36.140 56.611 1,1 1,9 56,6 0,8

Energia 13.080 14.596 0,4 0,5 11,6 0,1

Manufactures 546.838 461.801 16,4 15,6 -15,6 -0,8

Construcció 437.955 235.333 13,1 7,9 -46,3 -5,2

Serveis turístics 806.428 755.566 24,2 25,5 -6,3 1,3

Altres serv. privats 954.152 880.958 28,6 29,7 -7,7 1,1

Serveis col·lec. 543.529 558.967 16,3 18,9 2,8 2,6

C. Detall per branques productives

Agricultura 35.061 33.369 1,1 1,1 -4,8 0,1

Pesca 1.079 23.242 0,0 0,8 2.055,0 0,8

Pr. Energètics 4.049 3.074 0,1 0,1 -24,1 0,0

Textil 50.808 35.203 1,5 1,2 -30,7 -0,3

Cuir 2.861 3.140 0,1 0,1 9,8 0,0

Fusta 10.961 11.670 0,3 0,4 6,5 0,1

Alimentació 83.655 74.504 2,5 2,5 -10,9 0,0

Paper 62.573 51.265 1,9 1,7 -18,1 -0,1

Ref. petroli 1.090 1.078 0,0 0,0 -1,1 0,0

Química 54.722 51.374 1,6 1,7 -6,1 0,1

Cautxú 12.644 24.814 0,4 0,8 96,2 0,5

Altres min/no met. 23.943 15.521 0,7 0,5 -35,2 -0,2

Metall 101.285 96.295 3,0 3,2 -4,9 0,2

Elèctric 18.805 23.242 0,6 0,8 23,6 0,2

Mat/transp. 55.801 42.764 1,7 1,4 -23,4 -0,2

Diverses 67.692 30.931 2,0 1,0 -54,3 -1,0

Energia/agua 9.032 11.522 0,3 0,4 27,6 0,1

Altres serveis 156.267 162.032 4,7 5,5 3,7 0,8

Construcción 437.955 235.333 13,1 7,9 -46,3 -5,2

Comercio 592.484 552.951 17,7 18,7 -6,7 0,9

Transp. 193.811 174.374 5,8 5,9 -10,0 0,1

Hoteleria 213.944 202.615 6,4 6,8 -5,3 0,4

Finances 81.326 75.004 2,4 2,5 -7,8 0,1

Serv/Empreses 516.640 463.250 15,5 15,6 -10,3 0,2

AAPP 158.312 174.790 4,7 5,9 10,4 1,2

Educació 160.426 146.396 4,8 4,9 -8,7 0,1

Sanitat 224.791 237.781 6,7 8,0 5,8 1,3

Personal dom. 6.108 6.298 0,2 0,2 3,1 0,0

Catalunya 3.338.122 2.963.832 100,0 100,0 -11,2 0,0

Valors absoluts Pesos Canvi 2008-2011


la construcció i, en general, al canvi de cicle econòmic. De l’estructura existent al principi de la recessió es poden destacar els següents elements que feien el mercat de treball català especialment vulnerable a les modificacions operades per la crisi. En primer lloc, una concentració a la construcció, del 13,1% del total d’afiliats, molt més elevada que la mitjana històrica (entorn del 8/8,5%) i que ja mostrava el sobredimensionament del sector tot just al inici del període de recessió. A aquest important volum d’afiliats al sector de la construcció, cal afegir (vegeu el panell C del quadre indicat) l’existent en branques molt directament vinculades a aquesta activitat, que tenen importants concentracions territorials. Aquest és el cas de les indústries de la fusta, el suro i el moble (amb el 0,3% de l’afiliació total) i de les indústries de minerals no metàl·lics (0,7%), així com una part no menor dels transports (en total, un important 5,8% del total de l’afiliació catalana). En segon terme, una indústria que aportava vora el 17% de tota l’afiliació, un volum relativament contingut però que, també territorialment, té diferències molt rellevants. En l’àmbit dels serveis, en tercer lloc, es destaca l’important pes dels comercials i l’hoteleria, que poden assimilar-se als serveis turístics, que aportaven un 24,2% de tota l’afiliació al principi de la crisi, mentre que la resta de serveis privats generaven un 18,6%. Finalment, es destacava també un pes relativament important dels serveis col·lectius, amb més de 540.000 afiliats, un 16,3% del total.

Què ha passat amb la crisi? En el context de les importants pèrdues d’afiliació (-11,2% en total), quines

han estat les modificacions més rellevants de l’estructura ocupacional catalana? Les dues darreres columnes de l’esmentat quadre ofereixen informació d’aquest procés: davant la pèrdua de l’11,2% de l’afiliació total, la indústria va retrocedir del 14,9% i la construcció del 46,3%, mentre que el conjunt dels serveis mantenien una davallada més modesta, però significativa atesa la seva importància en el total de l’ocupació (-4,7%). En aquest marc, cal destacar la davallada (del 35,2%) de l’afiliació a la branca de producció d’altres minerals no metàl·lics, mentre que la de la fusta i mobles va avançar modestament i l’afiliació als transports va caure també de forma important (-10,0%). En l’àmbit industrial, del seu costat, i dins de la davallada esmentada del 14,9%, es destaca l’augment de les branques energètiques (tot i que el seu pes sobre el total és molt reduït) i la caiguda del 15,6% de les branques estrictament manufactureres. Finalment, i pel que fa als serveis, la caiguda mitjana del 4,7% es el resultat de trajectòries molt dissímils dels serveis turístics (-6,3%) i de la resta de serveis privats, bàsicament serveis empresarials, que retrocedeixen del 7,7%, mentre que els serveis col·lectius mostraren el perfil contrari, amb un augment del 2,8%, fins els vora 559.000 en total.

Aquesta caracterització sectorial dels canvis més rellevants a l’afiliació a Catalunya a la crisi ja permet

intuir quin serà el mapa de modificacions territorials operat. Aquelles comarques més concentrades en la construcció o la indústria hauran patit, a igualtat de comportament a la resta de sectors, una davallada més intensa en els seus mercats de treball. I el mateix pot afirmar-se de les comarques amb uns serveis més esbiaixats a la producció de serveis productius (els que hem anomenat, altres serveis al quadre citat), mentre que les comarques més turístiques, encara que també han experimentat el xoc de la crisi, sembla que l’haurien d’haver superat amb resultats menys dolents. Finalment, les comarques capitals de demarcació i aquelles on el sector públic ha estat expadint-se més els darrers anys, en especial en el sud del país, haurien d’haver absorbit el xoc ocupacional molt millor.

2. L’estructura ocupacional de les comarques catalanes a l’inici de la crisi: vulnerabilitats i fortaleses ocupacionals

La comarca del Barcelonès, juntament amb la Segarra, el Gironès i el Baix Camp, són les úniques amb un pes dels afiliats a la construcció per sota de la mitjana catalana al principi del 2008

Pel que fa al pes relatiu dels afiliats a la construcció per comarques, sobresurt el fet que només quatre

el tinguin inferior a la mitjana catalana10, situada en el 13,1% el primer trimestre del 2008. En concret, es tracta del Barcelonès, amb un pes dels afiliats del 8,2%, seguida de la Segarra (12,1%), el Gironès (12,3%) i el Baix Camp (12,9%). Fora d’aquestes quatre, la resta mostra pesos superiors a la mitjana de Catalunya (13,1%), destacant-se els casos de tres comarques al nord de Catalunya, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i el Baix Empordà, amb pesos del 29,5, el 28,6 i el 26,9%, respectivament. A aquestes comarques s’hi uneixen el Solsonès, Bergadà, Pallars Jussà, Vall d’Aran i Alta Ribagorça, amb pesos també molt elevats, entre el 21 i el 24%. A l’altre extrem del país, el Baix Ebre (24,0%), la Terra Alta (22,0%) i el Montsià (21,0%) també mostren 10 Cal tenir en compte que la comarca del Barcelonès aglutina entorn del 40% de l’afiliació de Catalunya.


un pes relatiu molt concentrat en la construcció. Per tant, es va perfilant un conjunt de regions al nord i sud de Catalunya amb una estructura ocupaci0nal més esbiaixada cap a la construcció, a les quals cal afegir, encara amb pesos superiors al 20%, les comarques del Baix Penedès (22,9%), Garraf (20,8%), Garrigues (20,5%) i Baix Camp (20,1%). Mapa 1. Pes de l’afiliació a la construcció dins el total comarcal. I/2008 En % del total (les comarques amb pesos superiors a la mitjana en color)

Font: Departament d’empresa i ocupació. Les comarques amb un pes relatiu dels afiliats a la indústria superior a la mitjana catalana inclouen les comarques centrals, la majoria de les del Pla de Lleida, Terres de l’Ebre i eix Gironí i algunes del Camp de Tarragona

Les comarques on el nombre d’afiliats a la indústria dins el total supera la mitjana de Catalunya, del

16,4% es poden alinear des del centre, amb la Segarra, la Conca de Barberà, l’Alt Camp, l’Alt Penedès i l’Anoia, amb un pes proper al 40%, fins al nord, amb la Garrotxa, el Pla de l’Estany, la Selva, Osona, Bages, Ripollès i les dues comarques del Vallès (Oriental i Occidental), totes elles amb pesos propers al 30%. A aquest grup nombrós de comarques cal afegir-hi, al sud, les del Priorat, Montsià i Terra Alta (pesos entorn del 20%), més algunes lleidatanes (Noguera, Urgell, Pla d’Urgell i Garrigues), centrals (Solsonès i Berguedà) i el Baix Llobregat i el Maresme, amb pesos entorn del 19%. Mapa 2. Pes de l’afiliació a la indústria dins el total comarcal. I/2008 En % del total (les comarques amb pesos superiors a la mitjana en color)

Font: Departament d’empresa i ocupació.

Els afiliats dins les branques de serveis turístics van tenir un pes relatiu més elevat a les comarques de muntanya, les costaneres de l’eix gironí (Alt i Baix Empordà i la Selva), el Garraf i el Baix Penedès

Quant a l’estructura ocupacional amb un major pes dels serveis privats, sobresurten les comarques de la

Vall d’Aran, Barcelonès, Alt Empordà, Alta Ribagorça, Gironès i Baix Llobregat per mostrar un pes relatiu superior a la mitjana de Catalunya (52,7%). Tanmateix, dins el sector de serveis privats s’inclouen una gran


varietat de branques d’activitat, i per això s’analitza l’estructura ocupacional amb un nivell de detall superior. Segons aquest, es pot observar que tant el Barcelonès com el Gironès coincideixen a tenir un pes relatiu superior de les branques de serveis empresarials (22,1 i 20,4%, respectivament) i d’intermediació financera (3,6 i 4,7%, respectivament), més elevats que la mitjana catalana (15,5 i 2,4%). Dins aquest grup, s’hi afegeixen el Vallès Occidental i el Tarragonès (14,1% ambdues), el Baix Llobregat (13,3%), el Garraf (12,4%), el Segrià (12,3%), Baix Penedès (11,9%), Baix Camp (11,8%), Berguedà (10,4%), Maresme (10,2%) i l’Alt Camp (10,1%), amb pesos de l’afiliació superiors al 10%.

Mapa 3. Pes de l’afiliació als serveis d’immobiliàries i serveis empresarials dins el total comarcal. I/2008 En % del total (les comarques amb pesos superiors al 10% en color)


En canvi, la Vall d’Aran, Alt Empordà i Alta Ribagorça coincideixen en mostrar pesos dels serveis turístics molt superiors al conjunt català (31,1, 14,3 i 24,0%, respectivament, davant el 6,4% de Catalunya). Cal afegir dins d’aquest grup amb un predomini dels serveis turístics les altres comarques de muntanya (Pallars Sobirà, amb un 18,5%, Cerdanya, amb un 17,4%, Alt Urgell, 11,9% i Pallars Jussà, 7,8%), juntament amb les costaneres de l’eix gironí (Baix Empordà, amb un 15,2% i la Selva, amb un 13,9%) i les costaneres del Garraf (11,4%) i el Baix Penedès (10,9%).

Mapa 4. Pes de l’afiliació als serveis turístics dins el total comarcal. I/2008 En % del total (les comarques amb pesos superiors a la mitjana en color)


Quant a les comarques amb una estructura ocupacional més concentrada en les activitats de comerç, es

destaquen, per mostrar un pes relatiu superior al 20%, les del Pla de l’Estany (26,2%), Alt Empordà (23,8%), Baix Empordà (21,1%), Maresme (20,7%), Baix Camp (20,5%) i el Baix Llobregat (20,1%). Finalment, les comarques on els serveis públics i para públics aglutinen un pes més destacable, per sobre de la mitjana de Catalunya, situada en el 16,3%, coincideixen amb les quatre capitals de demarcació (Segrià, amb un 23,5%, Gironès, amb un 22,6%, Tarragonès, amb un 22,2% i Barcelonès, amb un 20,8%), juntament amb el Pallars Jussà (23,5%), on el pes relatiu de la branca de sanitat gairebé duplica la mitjana catalana. S’hi afegeixen la Ribera d’Ebre (16,2%) i el Baix Ebre (15,5%), que tancarien el grup de comarques amb pesos per sobre del 15%.


Mapa 5. Pes de l’afiliació als serveis públics i para públics dins el total comarcal. I/2008 En % del total (les comarques amb pesos superiors al 15% en color)


3. L’evolució de l’ocupació a les comarques catalanes durant la crisi

La destrucció d’ocupació durant la crisi a Catalunya va mostrar una especial virulència en el sector de la

construcció, amb una davallada acumulada del 46,3% dels afiliats a la Seguretat Social11 entre el primer trimestre del 2008 i el primer del 2011, que en valors absoluts correspon a una pèrdua propera a 203 milers d’efectius. La indústria va patir també una contracció dels seus treballadors, si bé d’ordre menor (-14,9%, i 84 milers), que es contraposa a l’avanç de l’11,6% dels afiliats al sector d’energia (1,5 milers). Quant als serveis, la caiguda acumulada va situar-se en el 4,7% (prop de 109 milers), on cal distingir la dels serveis privats (-7,0%) en contraposició a l’avanç dels afiliats en els serveis públics i para públics12, del 2,8%. Dins els serveis privats, els afiliats dins la branca d’immobiliàries i serveis empresarials van retrocedir del 10,3%, amb 53 milers menys, i els de les de transport i comunicacions del 10,0%, equivalent a 19 milers d’efectius. La intermediació financera va mostrar una caiguda dels seus afiliats del 7,8% el període esmentat, si bé en valors absoluts va ser de 6 milers, i la de comerç i reparacions, del 6,7%, amb prop de 40 milers d’efectius menys. Quant als serveis turístics, van mostrar un retrocés de 51 milers d’afiliats, corresponents al 6,3% en termes acumulats entre el primer trimestre del 2008 i el primer del 2011. Només la branca d’altres serveis i activitats socials va mostrar un augment dels afiliats del 3,7% (6 milers). Finalment, al sector primari es va reduir l’ocupació del 5,6% el període esmentat (2 milers). Aquestes diferències sectorials impliquen diferències comarcals significatives atenent la seva estructura ocupacional. Així, aquelles comarques amb un pes relatiu dels afiliats a la construcció, als serveis privats i/o la indústria estaran en una posició pitjor davant la crisi que aquelles altres amb un pes relatiu més elevat dins els serveis públics o l’energia. Per aquest motiu es detalla, tot seguit, l’estructura ocupacional de les comarques catalanes a l’inici de la crisi, el primer trimestre del 2008.

Un cop coneguda la situació de partida, amb els pesos relatius sectorials en les afiliacions a la Seguretat

Social per comarques, i tot distingint-ne algunes zones, com les de muntanya i comarques del nord, i les del sud, més vulnerables als sectors més afectats per la crisi (construcció i serveis turístics), s’analitza l’evolució entre el 2008 i el primer trimestre del 2011.

Només les comarques del Vallès Occidental, Bages, Tarragonès, Alt Camp, Gironès, Conca de Barberà i Barcelonès van tenir una contribució de la construcció a la pèrdua d’afiliacions menor del 50%

El sector de la construcció va tenir un protagonisme significatiu en la destrucció d’ocupació de moltes

comarques catalanes. Així, si es compara la caiguda de la afiliació a la construcció amb la caiguda total dels afiliats per comarques, sobresurten els casos del Montsià i Baix Ebre, al sud, més el Baix Empordà, Selva, Solsonès i Vall d’Aran, al nord, més el Baix Penedès, Garraf, Baix Camp i Anoia, que són les comarques on les pèrdues ocupacionals han estat de major magnitud i coincideixen en ser les comarques amb un pes més elevat del sector de la construcció. És a dir, les majors pèrdues d’afiliats a la construcció d’aquestes comarques, unides al pes més elevat d’aquest sector dins la seva estructura ocupacional, han resultat en les

11 Els afiliats inclouen els de règim general més els treballadors autònoms. 12 Els serveis públics i para públics inclouen l’educació, la sanitat i les AA.PP.


majors caigudes relatives de l’afiliació total d’aquests indrets. En l’extrem oposat, les comarques del Vallès Occidental (49,4%), Bages (49,3%), Tarragonès (49,0%), Alt

Camp (47,9%), Gironès, (45,2%), Conca de Barberà (40,2%) i Barcelonès (36,8%) van tenir contribucions del sector de la construcció dins la pèrdua total d’afiliats de menor magnitud que la mitjana de Catalunya (51,1%), per bé que també van ser força significatives.

Quadre 2. Aportació1 sectorial a la caiguda d’afiliacions a la Seguretat Social. I/2008-I/2011 Caiguda absoluta en valors absoluts i la resta en %

1. En positiu impliquen aportacions positives a la pèrdua d’ocupació, en negatiu impliquen que van augmentar els afiliats durant la crisi. Font: Departament d’empresa i ocupació

Les comarques del nucli central de Catalunya (Solsonès, Bages, Osona, Anoia, Segarra, Conca de Barberà, Alt Camp, Alt Penedès, Vallès Occidental i Vallès Oriental), juntament amb les de la corona metropolitana (Barcelonès, Baix Llobregat), les gironines del Ripollès i Pla de l’Estany, i el Maresme, la Noguera i la Ribera d’Ebre van tenir contribucions del sector industrial a la pèrdua d’afiliacions més elevades que la mitjana de Catalunya

Pel que fa al sector industrial, els retrocessos més elevats dels afiliats entre el primer trimestre del 2008 el primer del 2011 es van donar al centre de Catalunya. En concret, a les comarques del Solsonès (23,4%), Bages (-22,4%), Anoia (-20,4%) i Vallès Occidental (-16,9%), a les quals s’hi van afegir, dins la corona metropolitana, les

PRIMARI INDÚSTRIA ENERGIA CONSTRUCCIÓAbsoluta Relativa Total Públics Privats

Alt Camp -2.489 -12,6 1,9 37,3 2,2 47,9 10,7 -9,9 20,6Alt Empordà -7.979 -15,8 1,7 8,7 0,2 52,0 37,5 -5,0 42,5Alt Penedès -3.873 -9,0 0,0 47,2 0,5 69,7 -17,4 -23,4 6,0Alt Urgell -936 -13,1 7,1 12,9 -1,3 64,3 17,0 -6,1 23,1Alta Ribagorça -154 -10,0 -6,5 -5,7 1,9 118,7 -8,4 -30,0 21,6Anoia -6.672 -17,1 -0,1 37,0 0,2 51,3 11,6 -5,4 17,0Bages -10.275 -14,2 0,3 46,3 1,0 49,3 3,2 -20,9 24,2Baix Camp -11.433 -16,4 0,3 6,7 -2,5 67,3 28,2 -7,3 35,5Baix Ebre -4.269 -15,0 2,3 -2,7 -1,7 81,1 21,0 -5,0 26,0Baix Empordà -9.944 -20,7 -0,1 4,8 0,8 58,8 35,6 -3,3 38,9Baix Llobregat -33.502 -11,0 -0,1 30,0 -0,1 58,7 11,5 -2,9 14,4Baix Penedès -5.869 -21,2 0,4 11,2 -0,7 64,4 24,7 -10,4 35,1Barcelonès -97.319 -9,5 0,1 21,7 -0,9 36,8 42,3 0,0 42,3Berguedà -1.958 -14,8 3,1 17,8 -0,2 67,0 12,3 -9,9 22,2Cerdanya -1.184 -15,7 2,7 2,3 0,9 80,2 13,9 -1,7 15,6Conca de Barberà -1.084 -12,3 6,2 52,1 3,2 40,2 -1,7 -8,9 7,2Garraf -6.467 -16,4 0,5 10,5 0,2 69,8 18,9 -3,8 22,7Garrigues -697 -10,6 17,5 5,6 0,3 76,5 0,1 -20,6 20,7Garrotxa -2.187 -9,1 0,7 12,2 -0,8 81,5 6,6 -9,3 15,9Gironès -12.774 -12,1 0,3 7,1 -0,6 45,2 48,1 -7,4 55,5Maresme -14.651 -11,0 0,2 28,3 -0,3 66,0 5,8 -27,6 33,4Montsià -5.025 -21,6 2,2 17,0 -0,8 58,2 23,4 -7,5 30,9Noguera -1.572 -11,6 5,0 36,1 -0,1 64,7 -5,7 -16,3 10,6Osona -7.372 -11,5 -2,1 25,3 -0,5 56,5 20,8 -6,8 27,6Pallars Jussà -540 -11,9 5,5 3,1 -0,1 84,8 6,6 -21,2 27,9Pallars Sobirà -334 -12,5 7,7 -3,2 1,5 101,7 -7,7 -17,8 10,1Pla de l'Estany -1.010 -8,0 3,5 25,2 0,1 81,3 -10,1 -20,5 10,4Pla d'Urgell -2.099 -14,0 1,2 0,3 -0,2 65,3 33,4 1,5 31,9Priorat -255 -9,4 26,6 13,0 0,0 88,1 -27,7 -37,3 9,6Ribera d'Ebre -549 -8,5 19,3 61,8 -3,8 65,2 -42,5 -34,0 -8,6Ripollès -713 -6,7 8,4 46,0 -0,8 97,8 -51,5 -43,1 -8,3Segarra -520 -5,2 6,6 43,3 0,0 66,5 -16,4 -19,7 3,3Segrià -10.198 -10,2 2,3 7,5 -1,4 72,1 19,5 -4,5 23,9Selva -10.028 -16,5 -0,2 16,1 0,5 54,9 28,8 -0,9 29,7Solsonès -1.027 -16,5 18,6 30,0 -1,6 68,8 -15,8 -6,4 -9,4Tarragonès -16.485 -13,2 0,3 2,9 -0,4 49,0 48,2 -2,3 50,5Terra Alta -492 -12,3 30,3 18,8 0,2 69,7 -19,0 -17,8 -1,2Urgell -1.618 -11,3 2,4 -0,9 2,3 76,0 20,1 -6,4 26,5Val d' Aran -680 -12,6 -0,6 2,0 -0,1 89,0 9,8 -14,9 24,7Vallès Occidental -55.676 -14,2 0,0 29,1 0,2 49,4 21,4 3,8 17,6Vallès Oriental -22.381 -14,6 -0,1 24,5 0,1 52,8 22,7 -4,7 27,4Catalunya -374.290 -11,2 0,5 21,4 -0,4 51,1 27,4 -3,9 31,3

SERVEISCaiguda I/2008-I/2011


del Barcelonès (-20,6%) i Baix Llobregat (-16,5%), i dins la demarcació de Tarragona, Ribera d’Ebre (-38,6%), Montsià (-17,3%) i Baix Penedès (-17,1%). Finalment, Noguera (-21,1%) i Maresme (-18,1%) també van mostrar retrocessos més intensos que la mitjana catalana (-15,6%).

Si es comparen aquestes caigudes amb els pesos que tenien dels afiliats a la indústria dins el total al

principi del 2008, explicats més amunt, s’obté la contribució d’aquest sector a la pèrdua ocupacional de cada comarca. Segons aquesta, la Ribera d’Ebre i la Conca de Barberà van tenir les majors aportacions del sector, del 61,8 i el 52,1%, respectivament, més que duplicant la mitjana catalana, del 21,4%. Hi segueixen l’Alt Penedès, Bages, Ripollès i Segarra, amb aportacions superiors al 40%, i seguidament, l’Alt Camp, Anoia, Noguera, Baix Llobregat i Solsonès, amb una contribució lleugerament inferior, però per sobre del 30%. En darrer lloc, el Vallès Occidental, Maresme, Osona, Pla de l’Estany, Vallès Oriental i Barcelonès, amb aportacions del sector industrial entre el 22 i el 30%. En resum, un conjunt de comarques que ocupen el centre del país, juntament amb les de la corona metropolitana i les del Ripollès i Pla de l’Estany al nord, la Noguera a l’oest, la Ribera d’Ebre al sud i el Maresme a la costa, totes elles amb una aportació del sector industrial a la pèrdua d’afiliats per sobre de la mitjana catalana, si bé en tots els casos, llevat de la Conca de Barberà, de menor intensitat que la contribució de la construcció. Les comarques de muntanya, les de l’eix de Girona (excepte el Gironès) i les del litoral català (excepte el Montsià i les comarques metropolitanes del Barcelonès i Baix Llobregat), juntament amb el grup de la Segarra, Conca de Barberà, Garrigues i Priorat van tenir una contribució dels serveis turístics dins la pèrdua d’afiliacions més alta que la mitjana de Catalunya, ...

Quant als serveis privats, les comarques que van tenir retrocessos dels afiliats entre el primer trimestre

del 2008 i el primer del 2011 més intensos que la mitjana catalana (-7,0%) s’agrupen en un conjunt de comarques del centre (Vallès Oriental, Bages, Berguedà, Osona i Anoia), de la costa (Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Selva, Maresme, Garraf, Baix Penedès, Tarragonès, Baix Camp, Baix Ebre, Montsià, i lleidatanes (Pla d’Urgell, Garrigues i Pallars Jussà). Com s’ha comentat anteriorment, els serveis privats recullen una gran diversitat de branques d’activitat, i resulta necessari fer l’anàlisi amb un nivell més detallat. Segons aquest, les comarques del centre abans esmentades (Vallès Oriental, Bages, Berguedà, Osona i Anoia), juntament amb el Baix Camp, Montsià i Baix Ebre van coincidir en mostrar una davallada més intensa de la branca de comerç i reparacions, mentre que al Gironès hi va sobresortir la branca d’immobiliàries i serveis empresarials.

Tota la resta de comarques es va caracteritzar per una davallada en els afiliats als serveis turístics, que,

fins i tot en alguns casos, va ser molt significativa. Es destaquen els de l’Alta Ribagorça, Vall d’Aran i Pallars Sobirà, dins les comarques de muntanya, juntament amb l’Alt i Baix Empordà i Selva, dins les gironines, i el Tarragonès, per tenir una aportació d’aquesta branca d’activitat dins la pèrdua ocupacional comarcal molt superior a la mitjana de Catalunya, entorn del 13%.

...i les del Gironès, Barcelonès, Urgell, Tarragonès i Alt Camp van destacar-se també per l’elevada contribució de la branca d’immobiliàries i serveis empresarials, per sobre del 13,5% de Catalunya

Un grup de cinc comarques es va destacar per l’elevada aportació de la branca de serveis empresarials a

la pèrdua d’afiliacions entre el primer trimestre del 2008 i el primer del 2011. Aquestes van ser, en primer lloc, el Gironès i el Barcelonès, amb aportacions del 39,3 i el 27,1%, respectivament, molt superiors a la mitjana catalana, del 13,5%. Hi segueixen l’Urgell (18,1%), el Tarragonès (17,4%) i l’Alt Camp (13,5%), mentre que la resta de comarques va tenir una contribució d’aquesta branca d’activitat de menor magnitud que la mitjana de Catalunya.

Un conjunt de comarques (Ripollès, Priorat, Ribera d’Ebre, Alta Ribagorça, Maresme, Alt Penedès, Pallars Jussà, Bages, Garrigues, Pla de l’Estany i Segarra) han tingut una aportació positiva i significativa dels serveis públics i para públics en la contenció de les pèrdues d’afiliats

Finalment, cal destacar l’important paper que han tingut les branques dels serveis públics i para públics

per suavitzar la caiguda ocupacional durant la crisi, cosa que és especialment significativa en algunes comarques, on l’aportació positiva d’aquestes branques dins la pèrdua total ha superat el 20% (davant el 3,9% de mitjana de Catalunya). Es tracta del Ripollès, Priorat, Ribera d’Ebre, Alta Ribagorça, Maresme, Alt Penedès,


Pallars Jussà, Bages, Garrigues, Pla de l’Estany i Segarra. Gairebé totes, exceptuant-ne el Bages i el Pallars Jussà han acabat mostrant pèrdues totals dels afiliats de menor intensitat que la mitjana catalana.

3. Conclusions

Des de l’inici de la crisi, el mercat laboral català ha perdut entorn de 400.000 afiliats a la Seguretat Social,

incloent-ne tant el règim general com l’especial dels treballadors autònoms. El detall d’aquesta pèrdua ocupacional ha estat força heterogeni per tot el territori català, a causa de les diferents estructures ocupacionals existents, que han situat les comarques en un millor o pitjor punt de partida a l’hora d’afrontar la crisi. Així, les comarques dels extrems del país (les de muntanya, les costaneres de Girona i algunes de les tarragonines) han tingut un major pes de la construcció i dels serveis turístics en els afiliats, cosa que ha fet que tinguessin les majors destruccions d’ocupació entre el primer trimestre del 2008 i el primer del 2011. Les comarques situades en el centre del país, com el Solsonès, Bages, Osona, Anoia, Segarra, Conca de Barberà, Alt Camp, Alt Penedès, Vallès Occidental i Vallès Oriental, juntament amb les de la corona metropolitana (Barcelonès, Baix Llobregat), les gironines del Ripollès i Pla de l’Estany, i el Maresme, la Noguera i la Ribera d’Ebre es van caracteritzar per la seva estructura ocupacional més centrada en la indústria, cosa que ha fet que aquest sector tingués un elevat protagonisme en les pèrdues d’afiliats. Algunes d’aquestes comarques s’han beneficiat del pes relatiu més elevat dels afiliats als serveis públics i para públics (casos del Ripollès, Priorat, Ribera d’Ebre, Alta Ribagorça, Maresme, Alt Penedès, Pallars Jussà, Bages, Garrigues, Pla de l’Estany i Segarra), cosa que ha contingut les pèrdues d’afiliats.

Així doncs, sobresurten tres grups de comarques on les caigudes acumulades dels afiliats entre el primer

trimestre del 2008 i el primer del 2011 han estat relativament més suaus que a la resta. D’una banda, un grup de comarques de l’interior i de ponent, format per la Segarra, Ribera d’Ebre, Priorat, Segrià i Garrigues, que van tenir retrocessos entorn del 5 i el 10%, de menor intensitat que la mitjana catalana (-11,9%). En segon lloc, un grup de comarques gironines, el Ripollès, Pla de l’Estany i Garrotxa, amb retrocessos entorn del 8%, i, finalment, el grup de comarques properes a la corona metropolitana, format per l’Alt Penedès, Barcelonès i Baix Llobregat, amb retrocessos entorn del 9,8%. A aquests grups s’hi uneix l’Alta Ribagorça, amb un retrocés del 10%.

Gràfic 1. Caiguda acumulada I/2008-I/2011 de l’afiliació per comarques En %


-25

-20

-15

-10

-5

0

Sega

rra

Ripo

llès

Pla

de l'

Esta

nyRi

bera

d'E

bre

Alt

Pene

dès

Gar

rotx

aPr

iora

tBa

rcel

onès

Alta

Rib

agor

çaSe

grià

Gar

rigue

sM

ares

me

Baix

Llo

breg

atU

rgel

lO

sona

Nog

uera

Cata

luny

aPa

llars

Jus

sàG

ironè

sTe

rra

Alta

Conc

a de

Bar

berà

Palla

rs S

obirà

Val d

' Ara

nA

lt Ca

mp

Alt

Urg

ell

Tarr

agon

èsPl

a d'

Urg

ell

Vallè

s O

ccid

enta

lBa

ges

Vallè

s O

rient

alBe

rgue

dàBa

ix E

bre

Cerd

anya

Alt

Empo

rdà

Baix

Cam

pG

arra

fSo

lson

èsSe

lva

Ano

iaBa

ix E

mpo

rdà

Baix

Pen

edès

Mon

tsià

Qua

dre

A1.

Afi

liaci

ons

per

sect

ors

i sub

sect

ors

a Ca

talu

nya.

I/20

08 i

I/201

1

Fo

nt: D

epar

tam

ent d

’em

pres

a i o

cupa

ció.

PRIM

AR

IIN

DÚ

STR

IAEN

ERG

IACO

NST

RU

CCIÓ

SUM

APR

IMA

RI

IND

ÚST

RIA

ENER

GIA

CON

STR

UCC

IÓSU

MA

Tota

lPú

blic

sPr

ivat

sTo

tal

Públ

ics

Priv

ats

Alt

Cam

p71

76.

849

191

2.54

49.

452

2.00

37.

449

19.7

5266

95.

921

136

1.35

29.

185

2.24

86.

937

17.2

63A

lt E

mpo

rdà

1.21

54.

902

379

9.62

534

.236

4.66

829

.568

50.3

571.

081

4.21

136

45.

475

31.2

475.

067

26.1

8042

.378

Alt

Pen

edès

874

13.9

9157

5.67

122

.549

4.50

418

.045

43.1

4387

412

.165

372.

970

23.2

245.

411

17.8

1339

.270

Alt

Urg

ell

546

880

641.

423

4.23

81.

028

3.21

07.

151

480

759

7682

14.

079

1.08

52.

994

6.21

5A

lta

Rib

agor

ça75

407

412

1.01

113

487

71.

545

8549

422

91.

024

180

844

1.39

1A

noia

555

12.0

8117

36.

917

19.3

124.

613

14.7

0039

.038

559

9.61

416

03.

492

18.5

414.

974

13.5

6732

.366

Bage

s92

621

.198

1.37

611

.019

37.7

399.

235

28.5

0372

.258

900

16.4

421.

277

5.95

537

.409

11.3

8726

.022

61.9

83Ba

ix C

amp

1.25

28.

606

891

14.0

6245

.081

9.83

835

.243

69.8

911.

217

7.83

61.

176

6.36

941

.860

10.6

7831

.182

58.4

58Ba

ix E

bre

1.48

13.

158

124

6.82

816

.918

4.40

512

.513

28.5

091.

384

3.27

119

83.

367

16.0

204.

616

11.4

0424

.240

Baix

Em

pord

à85

04.

388

314

12.9

3929

.628

4.80

624

.822

48.1

1985

63.

908

236

7.09

126

.084

5.13

520

.949

38.1

75Ba

ix L

lobr

egat

561

61.0

3958

445

.205

197.

253

33.1

9116

4.06

330

4.64

358

850

.976

626

25.5

4619

3.40

534

.155

159.

250

271.

141

Baix

Pen

edès

272

3.85

514

06.

325

17.0

482.

551

14.4

9727

.639

251

3.19

518

12.

546

15.5

973.

160

12.4

3721

.770

Barc

elon

ès64

012

6.52

13.

945

103.

193

1.02

5.89

926

2.40

976

3.49

11.

260.

198

476

100.

498

5.07

659

.113

975.

231

262.

444

712.

787

1.16

2.87

9Be

rgue

dà61

52.

349

923.

086

7.09

91.

707

5.39

213

.241

553

2.00

097

1.77

56.

858

1.90

14.

957

11.2

83Ce

rdan

ya35

724

233

2.23

24.

698

865

3.83

37.

562

325

215

221.

282

4.53

488

63.

648

6.37

8Co

nca

de B

arbe

rà46

33.

915

431.

327

3.05

871

12.

346

8.80

639

63.

350

889

23.

076

808

2.26

87.

722

Gar

raf

132

4.70

711

68.

182

26.2

915.

710

20.5

8139

.428

984.

025

100

3.67

125

.067

5.95

419

.113

32.9

61G

arrig

ues

1.42

71.

186

881.

351

2.52

572

91.

795

6.57

71.

305

1.14

786

818

2.52

487

31.

651

5.88

0G

arro

txa

522

8.35

142

3.84

111

.164

2.44

28.

722

23.9

1950

88.

085

602.

059

11.0

202.

646

8.37

421

.732

Giro

nès

804

10.4

5252

413

.084

81.1

1423

.946

57.1

6810

5.97

876

99.

546

603

7.31

474

.972

24.8

9650

.076

93.2

04M

ares

me

1.04

422

.937

220

20.9

1988

.219

22.1

5266

.067

133.

339

1.01

418

.795

261

11.2

5287

.366

26.1

9761

.169

118.

688

Mon

tsià

1.22

24.

928

239

4.87

211

.955

2.02

69.

928

23.2

161.

113

4.07

427

81.

946

10.7

802.

404

8.37

618

.191

Nog

uera

2.02

52.

690

302.

568

6.25

41.

163

5.09

113

.566

1.94

62.

123

311.

550

6.34

41.

420

4.92

411

.994

Oso

na1.

870

19.0

9014

89.

140

33.9

908.

128

25.8

6264

.238

2.02

417

.225

186

4.97

632

.455

8.63

123

.824

56.8

66Pa

llars

Jus

sà57

025

529

1.00

12.

675

1.06

51.

609

4.53

054

023

830

543

2.63

91.

180

1.45

93.

990

Palla

rs S

obirà

227

121

1375

61.

551

296

1.25

52.

668

201

132

841

61.

577

356

1.22

12.

334

Pla

de l'

Esta

ny55

73.

870

882.

216

5.89

91.

254

4.64

512

.629

521

3.61

587

1.39

56.

001

1.46

14.

540

11.6

19Pl

a d'

Urg

ell

1.35

72.

824

246

2.76

37.

779

1.16

56.

615

14.9

701.

331

2.81

825

11.

392

7.07

91.

133

5.94

612

.871

Prio

rat

531

594

552

21.

073

291

782

2.72

546

356

15

297

1.14

438

675

82.

470

Rib

era

d'Eb

re71

487

936

1.25

53.

611

1.05

32.

558

6.49

560

853

957

897

3.84

51.

240

2.60

55.

946

Rip

ollè

s40

12.

974

771.

694

5.49

61.

173

4.32

310

.642

341

2.64

683

996

5.86

31.

481

4.38

29.

929

Sega

rra

939

4.62

317

1.21

93.

261

574

2.68

710

.060

905

4.39

817

873

3.34

767

72.

670

9.54

0Se

grià

4.80

47.

701

561

15.2

4371

.437

23.4

7947

.958

99.7

484.

568

6.93

870

57.

888

69.4

5123

.934

45.5

1789

.550

Selv

a75

515

.570

206

11.2

2033

.070

4.83

928

.231

60.8

2177

213

.955

160

5.71

930

.187

4.93

325

.254

50.7

93So

lson

ès67

91.

318

351.

486

2.71

566

72.

048

6.23

348

81.

010

5277

92.

877

732

2.14

55.

206

Tarr

agon

ès54

212

.753

641

18.6

9192

.113

27.6

3064

.483

124.

740

487

12.2

7571

210

.617

84.1

6428

.005

56.1

5910

8.25

5Te

rra

Alt

a1.

059

748

2888

51.

295

211

1.08

44.

015

910

656

2754

21.

388

298

1.09

03.

523

Urg

ell

1.05

52.

933

144

2.66

87.

521

1.38

36.

139

14.3

221.

016

2.94

810

61.

438

7.19

61.

486

5.71

012

.704

Val d

' Ara

n34

111

191.

160

4.09

466

93.

425

5.41

838

9820

555

4.02

777

03.

257

4.73

8Va

llès

Occ

iden

tal

442

95.9

6769

654

.258

241.

399

48.6

2019

2.77

939

2.76

241

479

.787

604

26.7

8122

9.50

046

.495

183.

005

337.

086

Vallè

s O

rient

al1.

029

45.2

4241

924

.153

82.3

8816

.197

66.1

9115

3.23

11.

052

39.7

5739

312

.344

77.3

0417

.244

60.0

6013

0.85

0Ca

talu

nya

36.1

4054

6.83

813

.080

437.

955

2.30

4.10

954

3.52

91.

760.

580

3.33

8.12

234

.126

461.

801

14.5

9623

5.33

32.

195.

491

558.

967

1.63

6.52

42.

963.

832

I/201

1SE

RVE

ISI/2

008

SER

VEIS

perspectivas_economia_cat copia

Documents