Els usuaris de motocicletes i ci-clomotors al nostre país no han

registrat en els últims anys la dava-llada d’accidentalitat que si han ob-tingut els conductors d’altres tipusde vehicles.Per això el Servei Català de Trànsit haposat en marxa la campanya “Motoamb seny”. L’objectiu és que elsusuaris d’aquests vehicles prenguinconsciència de l’actitud cívica i res-

ponsable que han d’adoptar quanrealitzen els seus desplaçaments. Lacampanya es realitza des del junyfins al novembre mitjançant el webmotoambseny.cat, a través de les po-licies de trànsit i també en accionsespecials.

RISCOS AMB LES MOTOSEl risc de patir un accident és moltsuperior per a un conductor de moto

o ciclomotor que per a un conductord’automòbil. Aquest fet s’explica perles característiques dels vehicles.La inestabilitat. Els motoristes acon-segueixen l’equilibri del vehicle fentservir el seu propi cos com a con-trapès. Això és un factor més de difi-cultat, ja que l’usuari ha d’estar con-centrat no només en la carretera ol’estat del trànsit, sinó també a l’esta-bilitat sobre el vehicle.

La introducció de sèrie del sistema electrònicantiblocatge de frens a les motocicletes seriaun avenç força important a l’hora d’evitaraccidents, morts i lesions greus demotoristes. L’ús d’ABS dóna estabilitat a lesmotos en cas de frenades d’emergència,estalvia moltes caigudes i permet guanyareficàcia en la frenada. Segons proves de

l’Automòbil Club alemany, ADAC, amb ABS ladistància necessària per aturar una moto a100 km/h es redueix, de promig, un 25 %.Amb l’ABS, el conductor de moto ha deconcentrar-se només en frenar fort, ja que elsistema impedeix que la roda del darreras’aixequi i la moto es fa molt més dominable,fins i tot sobre paviment mullat.

L’ABS, UNA EINA MOLT ÚTIL PER REDUIR ELS ACCIDENTS DE MOTOS

En els últims 5 anys,

532 motoristes han

resultat ferits greus en

accidents a la xarxa

interurbana de Catalunya.

El perfil orientatiu del

motorista accidentat és un

home d’entre 31 i 40anys.

En un 53% dels accidents

mortals de motoristes a

Catalunya no hi ha cap

altre vehicle implicat en

l’accident.

Segons el cens de vehicles

de l’Ajuntament l’any 2010

hi havia 294.096motos iciclomotors a la

ciutat de Barcelona.

El cens de motocicletes

a tot Catalunya ascendia

a 645.749 el 2009.

Al conjunt d’Espanya,

la xifra de motocicletes

censades és de 2.630.000

per la qual cosa significa

que 1 de cada 4

motocicletes d’Espanya es

troben a territori català.

El trànsiten xifresAccidents i motos

WWW.MOTOAMBSENY.CAT

Moto amb Seny, la nova campanya deconscienciació del Servei Català de Trànsit

∞

1

2

3

del permís de conduir per puntsInformatiu

2º. SEMESTRE 2011

No ser vistos. Les motocicletes,per les seves dimensions reduïdes ila seva capacitat de moviment, po-den passar desapercebudes per alsconductors d’automòbils o de vehi-cles pesats. Per això les motos hande portar els llums encesos i en bonestat tant de dia com de nit. .Moviments imprevistos per a altresusuaris. Les motocicletes permetenmoviments ràpids laterals i en ziga-zaga, conductes molt perilloses quecal evitar. Al pilotar una moto, cal avi-sar sempre els altres usuaris amb elsintermitents, amb suficient antelaciói no fer cap maniobra brusca.La distància de seguretat. Cal con-duir la moto a una distància de sepa-ració suficient amb el vehicle prece-dent per tal de poder aturar-la en casd’emergència sense risc de col·lisió,sobretot amb el paviment mullatLa vista. Cal dur ulleres o viseres alcasc per protegir els ulls i evitar riscosen la conducció i lesions oculars.

La velocitat. Pel seu pes reduït, lesmotos en general, i les de gran cilin-drada i potència en particular, tenenuna gran capacitat d’acceleració ipoden assolir velocitats molt eleva-des. Cal prendre especial precaucióa l’estat de la via i a les circumstàn-cies de la circulació, de forma que espugui controlar o aturar la motocicle-ta davant de qualsevol imprevist.

ELEMENTS DE SEGURETATLes motocicletes s’han de manteniren bon estat, verificant periòdica-ment els llums, el mirall, la senyalit-zació, els frens i els pneumàtics i fentcom a mínim una revisió anual com-pleta en el taller. A part d’això, hi haaltres elements de seguretat passivaque cal tenir en compte:El casc constitueix, amb la vestimen-ta, l’element primordial en la segure-tat. Molt més recomanable l’integral,que a més protegeix la cara i la bar-beta. Ha de ser homologat, si pot ser

∞

INFORMATIU DEL PERMÍS DE CONDUIR PER PUNTS

Conductes inadequadesAl conduir una motocicleta o ciclomotor hi hadeterminades conductes que suposen un perill afegit alrisc elevat que té tot conductor d’aquests vehicles.

● La conducció amb aparells reproductors de so a l’orella,que impedeixen sentir els senyals acústics d’altres vehi-cles o dels agents de trànsit.

● El transport d’equipatges i objectes pesats o volumino-sos que poden provocar la desestabilització del vehicle iafectar l’adherència de la frenada.

● Apurar el semàfor en àmbar o posar-se en marxa abansd’hora (quan el semàfor de vianants és vermell però elde cotxes encara no és verd) són pràctiques habituals ales ciutats que suposen un risc elevat de xoc.

● Circular en ziga-zaga o en paral·lel amb altres motos.

* a la xarxa interurbana

La xifra es manté estable en el últims cinc anys –ambl’excepció de 2010– en contrast amb la davallada d’altrestipus de víctimes, la qual cosa ha portat al SCT a endegarla campanya Moto amb seny.

Més de la meitat de víctimes mortals entre els motoristeses produeixen en accidents que tenen lloc sense que capaltre vehicle estigui implicat, la qual cosa suggereix, entrealtres tipologies, la intervenció de factors com la velocitatinadequada, la manca d’experiència en el control de lamàquina o les distraccions.

FONT: SCT

CATALUNYA, ACCIDENTS DE MOTOS*

FINS EL 31 DE MAIG

NOMBRED’ACCIDENTS

NOMBREDE MORTS

NOMBRE DEFERITS GREUS

2007 520 23 1172008 483 21 1002009 505 21 1072010 481 6 1042011 530 19 104

MORTS PER TIPUS D’ACCIDENTS (2007-2009)

TIPUS D’ACCIDENTS (MOTOS) MORTS %EN SOLITARI 84 53XOC LATERAL 40 25MÉS D’UN VEHICLE IMPLICAT 33 20ALTRES 3 2TOTAL 160 100

CATALUNYA, SINISTRALITAT MOTORISTES2005-2010 (ZONA URBANA)

NOMBRE DE MORTS NOMBRE FERITS GREUS

2005 34 338

2006 36 360

2007 41 336

2008 35 294

2009 27 322

2010 25 301

de color clar, amb dispositius reflec-tors, i que s’ajusti bé al cap, amb unabona tanca. Deixar-lo lligat amb elvehicle no resulta recomanable, per-què la calor i la pluja l’afecten. Si elcasc ha patit un impacte violent –perexemple, en cas d’accident– calsubstituir-lo, ja que se n’hauran vistalterades les funcionalitats.Pel que fa al vestuari, les granotessón els elements ideals a bord de lesmotocicletes: protegeixen el cos i lesarticulacions i redueixen les lesions icremades amb el paviment en cas

de caiguda. També calen botes iguants. En el cas dels ciclomotors, es potsubstituir per uns pantalons llargs,jaqueta de màniga llarga, calçat quetapi els turmells, i uns guants. Mai s’ha de conduir una moto amb pan-talons curts, xancletes o sandàlies,màniga curta i sense guants, perquèen cas d’accident l’erosió de la pellsobre l’asfalt pot generar ferides moltgreus fins i tot a baixa velocitat. ●

www.motoambseny.cat

La sinistralitat en vehicles dedues rodes, en particular enl’àmbit de les interseccions, ésuna de les prioritats que el SCTs’ha marcat en el nou Pla deSeguretat Viària2011-2013

Radars quefuncionen ambenergia alternativaPer tal d’arribar a punts dela xarxa viària secundàriaamb problemes desubministrament elèctric, elSCT ha instal·lat de formaexperimental un parells deradars, a L’Arboç i a Biosca,que s’alimenten amb unsistema combinat d’energiasolar i eòlica.

El mòbil al volant,un factor creixentde distracció

Segons l’OrganitzacióMundial de la Salut, elpercentatge de persones queutilitzen el mòbil mentrecondueixen ha crescut deforma preocupant en laultima dècada de l’1% fins al’11%. Aquest comportamenteleva fins a quatre vegadesel risc de patir un accident.

Nissan Leaf,primer elèctricamb 5 estrellesEuro NCAP

L’utilitari de Nissan s’haconvertir en el primer cotxe100 % elèctric que obté 5estrelles al test de xoc EuroNCAP. El model ha obtingutun 89 % del màxim de punts

possibles en la protecció

d’ocupants adults, un 83 %

en la protecció de nens, un

65 % en la protecció de

vianants i un 84 % en

l’eficàcia dels sistemes

d’assistència a la conducció.

Controls develocitat a lespistes de BarajasLa Guàrdia Civil realitza de

forma periòdica controls de

velocitat i alcoholèmia per

als conductors dels 5.000

vehicles –catering, neteja,

transport de tripulació i

passatgers, auxiliars...– que

circulen diàriament pels

vials de servei a les pistes de

Madrid-Barajas, segons el

diari El País. Les infraccions

impliquen pèrdua de punts

en el permís de conducció

intern de l’aeroport i poden

dur a la suspensió de feina i

sou per als casos més greus.

El consumd’alcohol entre elsconductors esduplica en eltrajectes curts

Un 15% dels conductors

afirma que condueix en

trajectes curts desprès de

prendre begudes amb alt

contingut alcohòlic, segons

dades difoses a la

presentació de la campanya

2011 “La carretera te pide

Sin”. En els trajectes llargs,

encara un 6% afirma

consumir begudes amb

contingut alcohòlic abans de

conduir.

Seguretat vial en marxa

2º. SEMESTRE 2010

La lluita contra els accidents detrànsit genera un gran consens

en la classe política. Joan Aregio,nou director del SCT, aposta per unalínia de treball que permeti mantenirla davallada en la xifra de víctimes.

El SCT ha posat en marxa la campan-ya Moto amb seny. Quin és l’objectiu?En els darrers anys les motos no hantingut un comportament tan bo comel d’altres vehicles quan al descensde sinistralitat. El missatge és quesempre cal posar molt de seny alconduir, però especialment en mo-to, perquè no perdona els errors.

Més del 50 % d’accidents mortals enmoto es produeixin en solitari...I sovint en cap de setmana, en unaconducció més lúdica. Pel retrat ro-

bot d’aquests accidents, parlem demotos grans, potents, amb personesde mitjana edat. Si no tens prou tèc-nica de conducció, et pots trobar ensituacions de les que no saps sortir.

“Pots evitar un accident però no elseu record” és l’altra campanya...La filosofia que hi ha al darrere és laque explica la pròpia frase: per unaacció que moltes vegades es podriaevitar i succeeix en un moment potsquedar hipotecat per tota la vida,com una cadena perpètua. L’excésde confiança quan es condueix potser molt perillós.

La campanya es dirigeix a adoles-cents i gent de mitjana edat...Anem als joves perquè són uncol·lectiu de risc, tot i que després, i

és bo ressaltar-ho, no tenen una altaaccidentalitat, superen el risc fran-cament bé. I a la gent de mitjanaedat perquè és la franja amb mésaccidents.

Hi ha algun motiu que ho expliqui? Estem vivint el desplaçament gene-racional d’un grup de gent que sónels mateixos que quan eren joves te-nien una alta sinistralitat, crec queés tan senzill com això. En els jovesd’ara l’educació viària, el permís perpunts, les campanyes a les esco-les... han tingut un efecte molt posi-tiu. En canvi, i ara simplifico molt,gent que es va treure el carnet fa 30,35 anys tot això no ha viscut.

El permís per punts acaba de complircinc anys. Quin balanç en fa?Positiu. És bo que ningú pensi queté el permís de conduir de per vida,en especial si no acompleix les nor-mes. No s’entendria el descens d’a-quests 10 anys en la sinistralitat vià-ria sense el carnet per punts. És unsistema que funciona força bé.

Queda marge de millora en la sinis-tralitat viària?Hi ha marge, tant des del punt devista de la seguretat dels vehiclescom de les infrastructures... Laconscienciació de la gent va millo-rant i en el combat contra les indisci-plines es pot seguir insistint... Tenimun objectiu ambiciós que es baixarla sinistralitat un 20 %.

Com aconseguir-ho?Necessitem la col·laboració ciutada-na, al final és una persona la queporta el vehicle, no l’administració.Com a país hem d’estar orgullososde la feina dels 10 últims anys. Eldescens de sinistralitat entre el 2000i el 2010 fa que hi hagi més de2.800 conciutadans que avui sónvius i que d’haver seguit el ritme del’any 2000 ara serien morts. És unèxit social i col·lectiu molt important.

Els accidents es veien fa anys com aquelcom inevitable i ara no…I com un drama individual i avui esveuen com un problema col·lectiu.Ara tots assumim que una societatno es pot permetre perdre tantes vi-des amb el trànsit. I ho vivim com unproblema social, no un drama indivi-dual. Això ha estat un gran avenç. ●

JOAN AREGIO, DIRECTOR DEL SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT

“Els accidents de trànsit han deixat de ser un dramaindividual per convertir-seen un problema col·lectiu”

Conduccióresponsable al’estiu1. Begudes sense alcohol iàpats lleugers: els àpatscopiosos provoquen fatiga isomnolència. L’alcohol,completament descartat.

2. Descansar. No agafemel cotxe si la nit anterior nohem descansat bé. Durantel viatge hem de pararcada dues hores o abans sinotem símptomes decansament.

3. Conducció tranquil·la.Cal estar alerta, evitant lesdistraccions o les situacionsd’impacte emocional(discussions, estrès,impaciència...).

4. Evitar les hores de méscalor. Les temperaturesmés altes poden produirdeshidratació i augmentenla fatiga. Cal ventilarperiòdicament el vehicle.

5. Cinturons i cadiretesinfantils. Tant si es tractad’un viatge llarg com un dedesplaçament curt.

6. Posar el vehicle a punt.A més de les revisionsobligatòries, un cop al mescal comprovar pneumàtics,oli, líquid refrigerador,líquid de frens, l’estat de laroda de recanvi, etc.

8. Element de seguretatobligatoris. Una armillareflectant per a cadausuari i dos triangles desenyalització.

9. Full de rescat. En casd’accident, dur a l’interiordel cotxe un full ambinformació que faciliti elrescat als bombers pot ferguanyar molt temps.www.fullderescat.cat

Consells deconducció

INFORMATIU DEL PERMÍS DE CONDUIR PER PUNTS 2º. SEMESTRE 2011

FOTO JAUME COSIALLS