I l

Any X

P E R I O D I C H Q U I N Z E N A L , A R T I S T I C H , L I T E R A R I Y C I E N T I F I C H

Barcelona 31 de Octubre de 1889 Núm. 223

•Sc publica *is fiias 15 y UUim de cada mes

pamft on »u>t«r»tio

Espanya P^hiwi de I' Unió l'oual. . . .

5 pciKUs I S pesictas j 4* j a pal·lià

S« paja per endevant —Numen»» »ol«, T peseta

Fundador: Cario».- Sanpons y C a r b ó

K K A N C K S C H M A ' I H K U

Direcció-Artnimistració: 2?o. Gran Via. 270—l'ckfono: num 130

Se publica 'Is días 1; v nltim ric cada mes

Cuba y Pueilo-Kico. . • Fílii»ina«, Méjích y Kin de la l'Iaia..

* pc>o> fon» 1 i pc«M íor** 6 • » 1 Ï ;o •

Sr paca pet endevani — N n n i T O » tolts, 1 pçssou

Anuncis 1 preus conr tnnoni , ' .—unic l i* •nrarrrf Jts de rebre 'U anuncia «scrjnf«r* "// 'oi fit. Siivtdr» prrmanf. Tiltüoot, 55. Harn

S U M A R I

O . X T . CrAllUn ¡ener.il, perjacinlo Lapoila.— .Sostret grnbatt.— Lo fiunt / l ' rm , per f a n SaDi V Guitart —/jt (aslmy.idn 'poc*!.-!1, per Marti Genis. Vun vïtiti» a l Cntlell dr Carlella (continuació), per Joaquim Botet y Sisó.— Hhttr iA d un f·iani· (ooMÍmiació), per Joaquim Riera y Bertran. — A Ml*. Daumat dt Fo.** tpoe-51a), per Alfons Koque-Ferrier — Pe Soni Feliu d Vilm/rmmti, per L. Garcia del Real.— Quadrrl íp"e>i-) per Frnnc;*co Bartri-na.— Ttalrn. per X.

GKAKATS. — Lo Rry D. UmUeU P·Hmgal.—iMludUni In IUa$é, quadio de H. Bcver.— Mhmlde Hifiol/. dibuxat per A. S»or.— Sfíiiiitdora. quailio 'le J Llovera, /.a caslanyera, crnipn ició dej. Pahissa. / VrV'/í-rtwírt, dibiixos de J. Carrasco. - /.« Cl/r-dra l de Milati. P'ojrcle de /aixada nfirefial Hefinilivamenl.

CRONICA G l i N E K A L

L o del Marroch va acabar satisfactòriament, (al com esperavam; una legació d' aquell imperi ara ha visitat a la soberana d ' Espanya y l i ha fet a l ­guns presents de vàlua, rebent en cambi una bona acullida y fins obsequis per part nostra.

Y entre la estada dels marroquins en la capital, y les desavinenscs que sembla que hi há entre 'Is prohoms de la política dominant, la gent de Madrid ha passat uns quants dies entretingudets, qu'es tol lo més que solen desitjar los desocupats d' ofici.

A nosaltres nos interessan lan poch les qües t ion i polí t iques d' avuy, que ni ab lo apuntat ni ab altres assumptos semblants, dels quals se parla molt en ­tre 'Is aficionats, volem ocupar un espay que en les nostres cròniques destinem á coses ben distintes.

T a m b é ha mogut soroll y ha donat lloch á apre­ciacions ben opoHades la visita del czar de Rússia al emperador d ' Alemanya; no 'ns hem de ficar en la trascendencia dels actes dels soberans, ni hem de dir aquí la nostra opinió sobre la importancia

S. M . 1.0 REY I ) , l . l . U I S l - E i ' O R T U G A I ,

j o 6 L A I L U S T K A C 1 0 C A T A L A N A T o m X

que ha tinRut aquella visita, ni sobre la sit-nificacirt que's vol donar al haver brindat en franci's lo czar, ni sobre altres detalls que 's reservan al esperit cr(-tich dels periodistes dedicats á la especialitat po l í ­tica internacional. Nos acontentém donant compte d ' un fet, y ab apuntar la noticia ja 'n tenim prou pera cumplir la nostra tasca.

En la iglesia del monestir de Pedralbes ha pros 1' habit de les monjes franciscanes la distingida se­nyoreta donya Mercè Anzizu. Per mes que la mo­destia, que s" aparella ab lo veritable mèrit, fes de la senyoreta Anzizu una escriptora casi desconegu­da, no ho fou tant que no arr ibés lo K U talent .1 noticia dels catalanistes més fervorosos, quins pro­curaren en alguna ocasió adquirir y publicar en una acreditada revista algunes composicions de la ilus­trada poetissa; en elles se revela la inspiració y lo entussiasla amor A Catalunya que covan en lo cor de la novella monja de Pedralbes.

En Villaclara ( Cuba ) s' ha celebrat un concurs pera premiar una marxa destinada á executarse en la inauguració de !a Exposició regional d ' aquella ciutat l .o premi ofert á tal composic ió consistia en una batuta y una medalla d ' or, y ha estat adjudi­cat al jove mestre cata là don Celestí Sadurní , se­gon director de la banda municipal de l larce-lona.

Ha tingut lloch en Praga una reunió dels joves tcheques pera tractar de la conducta que han de seguir durant la sessió de la Dieta que va à cele­brarse. Los diputats Mrs. Gregr, Tilscher y Kuts -chera s' han encarregat de redactar un mensatje al emperador, demanantli ' l reconexement de la auto nomla de Bahemia; t a m b é demana rán que 's discu-texi la lley sobre V ús oficial de la llengua bohemia, que tres anys há va ésser enviada à una comissió especial.

De manera que la doctrina del regionalisme va fent camí per tot arreu, y molt será que BlgÚD dia no logren lerse donar la rahó "Is qui la tenen y no son ascoltata.

Una obra important deguda al erudit catalanista don Joseph Coroleu omple avuy tota la secció que consagrem en aquesta crònica à les noticies biblio­gràfiques; lo títol de dita obra es Documents hislo-r i c /n catalans del sigle xw.—Coleceió ,/e cartas f a miliars cerres/wnents als Rignals de P t r t d r l / ' « -nyalet v /« / /on / , y té, entre altres recomana cions, si es que ' I nom del Sr. Coroleu les necessita, la d ' haver merescut una senyalada recompensa en los Jochfl Florals de Barcelona.

Y posats à p a r i u de llibres catalans, donan'm la noticia d ' haver estat distingida ab menció hono­rifica en la actual Exposició Universal de Paris la G r a m à t i c a catalana, escrita pe'l mestre don Harlo-meu Sala, de qui en altra ocasió vam parlar en los termes que s mereixen son zel y son ardent catala­nisme.

* * • La festa de clausura de la Exposic ió Universal de

Paris ha resultat' brillanllssima y sumptuosa, tal com pertocava á la importancia y renom del gran Certamen. He es yeritat que no podia esperarse a l ­tra cosa del zel y entussiasme ab que procuraren complir sa tasca 'Is individuos de la comissió de festeigs, que disposaren y prevlngueren los mes pe­tits detalls conduhents al bon èxi t de la solemnitat.

L ' espayós Palau dels Camps Elísseos fou lo lloch designat per celebrarhi la cer imònia que 's comen-sá á les dues de la tarde, als acorts de la M a r x a he-rbica de Saint Saens, executada per la orquesta. A l cap de poca estona ent rá en la sala Mr. Carnot, qui en son caml desde l ' Ellsseo al Palau de la I n ­dustria, fou objecte d ' una continuada ovació per part del poble, y à sa entrada, saludat ab les notes del himne nacional la Marsellesa, que gayre bé ofegavan los aplaudiments entussiastas de la con­currencia. Desseguida comensá ' I desfile dels re­presentants de les nacions que abat ían ses bande­res al ésser devant del lloch ocupat per lo Presi­dent de la Repúbl ica , mentres ressonavan les mar­xes de Counod, Thomas, lierlioz, per lo chor y la Orquesta, produbinl un efecte grandiós A l darrera de totes les nacions hi anavan la Kransa y colònies franceses. Per últim, y després dels discursos de Mrs. Carnot y T i ra rd , encaminats à celebrar la im­portancia del Cer támen y A remerciar A quants con-tribuhiren A son lluhiment. proclamà Mr. Berger los noms dels expositors premiats, y 's donà l " acte per termenat, disolventse la inmensa gentada al só de la Marsellesa, que de nou dexá sentir la orques­ta. Veus' aqui 'Is datos sobre la Exposició, que donà en son discurs lo President del Consell de ministres, Mr. T i ra rd : los expositors passavan de 60,000 y s' adjudicaren 33,139 recompenses en aquexa forma: 903 premis primers, 5,153 medalles d' or, 9,690 id . de plata, 9.323 id . de bronzo y S'oyo mencions honorífiques; també 's concediren 5,500 diplomes.

En la Casa Provincial de Caritat tingueren lloch lo dijous passat los exàmens dels alumnos que assis-texen à les classes de música. En lo llargulssim programa que desempenyaren dits alumnos hi figu-ravan composicions pera instruments de corda, de vent, y piano, solfeigs de conjunt ab acompanya­ment d' orquesta, exercicis tenrichs y práct ichs de solfeig, pessas de cant, etc.

Lo que més va sorprendre A totas las personas invitadas A aquest acte, fou la afinació y gust ab que va executar varies pesses la banda (pie (A poch temps s' ha creat en aquell assil, revelant I ' interés y especial cuydado que posan en la enseyansa de sos alumnos los professors del establiment, y Tapo yo y protecció que la actual Junta de ('mbern dona A la Academia de Música.

T a m b é fou notable la manera com interpretaren dos fragments del Orfheo, de Glúck , los alumnos de la classe de instruments de corda, axis com la seguretat ab que un noy de la classe de solfeig llegl A primera vista una liissó escrita de moment per lo distingit mestre D. Cosme Ribera que presenciava los exàmens .

Aquesta funció cpie presidi lo Sr. Enrich en re­presentac ió de la Excma. Diputació Provincial, acompanyat dels senyors que forman la Junta de Gobern de la C u a , d e x i agradabillssima impressió en tots los que hi assistiren, essent caUirosament fe­licitats los Srs. Cuspinera, l.aporta, T o m à s - A l m a r y Torres, encarregats de la educació musical deis assilats de aquell benèfich establiment.

A l entrar en máquina 1 present número , rebem la dolorosa nova de la mort del insigne poeta valen­cià, D. Vicens W. Querol. Es una gran pèrdua per la nostra literatura; es un gran dol per los qu" hem sigut sos amichs. | A l cel sia I

En lo n ú m e r o vinent LA l u STUACIÓ CATALANA pagará tribut á sa bona memoria.

J. ¡.APORTA

NOSTRES G R A B A T S

Lo Rey D. Llui» de Portugal

De segur que nostres lectors haurán seguit ab in ­terès las peripecias de la última malaltia qu'ha por­tat al sepulcre al infortunat Rey de Portugal. Los detalls que n ' arribavan eran conmovedors y real-savan la s impát ica figura de D . Lluís.

Ara que la mort hi ha fet ja sa presa, nos com-plavem en posar en nostra primera plana lo retra­to del monarca portuguès qu" al visitar nostra E x ­posició doná á Barcelona tan bonas mostras de simpatía.

Estudiant la lllaaò

Si hagués de valdré ' I nostre parer, la mare que sorprèn al seu fill, com en la lámina, interrompent la liissó per una afició artística, no l i faria grans renys: | qui sab si lo que sembla una distracció de desaplicar, es més bé la revelació d ' un instint de artista ! Se hi ha d' anar ab molt conte ab las a f i -cions de las criaturas.

Missal de Ripoll

La restauració del histnrich monastir de Ripoll , que inicià. 1' any 1886, 1' Excm. é Hm. Sr. Bisbe de Vich , toca quasi al seu terme, gracias als des­vetllaments d' aquest insigne Prelat y al concurs que l i han prestat distingidas personas y corpora­cions amants de la pàtria catalana, simbolisada per aquell importantlssim y secular Cenobi.

A més de las crescudas cantitats que pera aquell objete s' han recaudat, han sigut y van sent encara numerosos los donatius en especie; entre ells, hem dc mencionarne un del conegut llibreter barceloní D. Eudalt Puig, consistent en un preciós « Missal > qual reproducció t rabarán nostres abonats en altre lloch d" aquest numero. Es un treball molt notable baix lo punt de vista artístich: va cobert de pell de Rússia vermella, sent los adornos y tancas de ferro y coure cisellats y combinats ab relleus A má ; los fondos dibuxats, tant de la tapa superior com del l lom, son daurats A pols y armonisats ab cinch d i ­ferents entonacions d ' or; los registres son de seda, capsats t ambé d' or, y tol primorosament executat fins en sos detalls més insignificants, oferint un con­junt de carácter veritablement bisant í , qu' es lo de la arquitectura del temple á que está destinat.

Di t missal ha sigut confeccionat en los acreditats tallers d" enquadernac ió del Sr. Domènech, y en ell ha dat probas de son bon gust en la part relativa al grabat, lo distingit artífice Sr. Belau.

Somiadora

La tela del Sr. Llovera, que reproduhlm, repre­senta un tipo de noya de las que tenen ideals í n ­tims que no esplienn, imatges que veuhen millor ab los ulls tancats, ilusions que després quasi may troban en la vida real. Si han somiat un promès, ò conservan lo recort d ' una figura qu ' han vist, la idealisan en son pensament y n ' impregnan tot son cor, fentse un enamorament que creix tot sol y v iu d' ell mateix,

A aquexas somiadoras, ; quina hora més trista la del despertar!

La castanyera

Quan se comensan á sentir per nostres carrers los crits de « 1 cá lenlas y grossas ) » es senyal de que 1' any entra en sa vellesa y que la tristor y ' l fret reprenen son imperi. La quitxalla, però, no 's fixa en aquestas filosofías, y l i compensa la molestia de la frescor lo poderse omplir la gorra de casta-nyas ¡ calentas y grossas ! qu ' es lo fruyt més po ­pular y de més bulla.

Tom X LA ILUSTRACIO CATALANA 307

Una escena d" uns quanls baylets aturáis ab la castanyera, es lo qu' ha dibuxal lo Sr, Pahissa de la manera qu' ell ho sab fer.

Vilafranca

La esplicació dels dibuxos del Sr. Carrasco, la t robarán nostres lectors en los articles del senyor Real, j a que per acompanyar aquellas notas de viatje han sigut grabáis .

L a Catedral de Milán: projecte de fatxada aprobat deflnitivamont

L ' arquitecte italià. D . Joseph Brentano, jove de vint y set anys, ha sigut lo qui, en lo concurs cele­brat al efecte, ha guanyat lo premi per son projecte de faixada d' aquella Catedral, correlgit y modificat definitivament, es tal com lo donem, y tal com se construhirá pròximament axis qu' estigan llestos los treballs preparatoris.

L O P U N T F E R M

(continuació)

Kaix una altra classe de consideracions, lo punt ferm fa ovirar t ambé lo invisible per medi de lo v i ­sible, perquè , sense apartarnos de l 'exemple queja posàrem, es evident que 'Is hòmens que conslruhi-hiren una paret ho feren ab lo seu treball y guiats per la seva inteligencia; y 'Is que forjaren lo clau y fabricaren lo filferro, t ambé ho feren en virtut de la seva forsa y activitat y dirigits per la facultat ja no­menada. Més, encara, tots aquells h ò m e n s posaren tot d ' un plegat lo treball que fa sostenir lo pes en la durac ió de las centurias; de lo que 's desprèn que '1 servey d' aquells hòmens continua actual­ment y con t inuará fins à 1' instant en que dexi d" existir lo punt ferm sobre ' I que aquell treball fou aplicat.

Quan pujcm per una escala, sostenen lo nostre cos la inteligencia del arquitecte que al fer I ' edifici la projectà y trassá y las mans dels mestres que la fabricaren. Quan anem en un tren, pot dirse que 1' empenyan, á més de )a forsa natural del vapor, una munió d' enginyers que construhiren lo camí , calcularen la resistencia de tots los punts ferms de la via y la composic ió de la locomotora; y se con-fonan ab ells, formant gran munió de forsas que treballan s imul tàneamcnt , innumerables peons, mes tres de casas, manyans, fusters, maquinistas y de­més funcionaris que contribuhiren, y 'Is que actual­ment contribuhexen, al sosteniment del tren, á la seva marxa regular y segura; al transport dels viatgers y de la càrrega en lo menor temps possi­ble, ab la deguda comoditat per las personas y sen­se a l te rac ió de formas ni de substancias per las mercader í a s . H è u s aquí al punt ferm intervenint poderosament en lo camp económich , senyalant per cada classe de la Societat la importancia del ser­vey que fa á las altras y posant en evidencia que la forsa muscular del més ínfim dels obrers, que treballa en una obra, cont inüa fent servey en tota la duració de dita obra; y d ' aquell servey s' apro-fitan no solament la generac ió actual, sinó las que 's van succehint en un temps més ò menos llarch: lo que demostra al mateix temps la solida­ritat que existeix entre tots los individuos que componen la societat humana y com se lligan las generacions passadas ab las actuals y las esdeveni-doras; y, si be ho reflexionem, hem d' afermar més y més aquesta maravellosa é indispensable solida­ritat, practicant, cada hu en la esfera de la seva acció , aquest principi: Que lots los membres de la Socielal hem de treballar pera cada hú y cada hú pera tots.

En I ' altra branca de la Mecánica , qu' hem dit que 's nomena la Dinámica, hi há també sempre un punt ferm que serveix de base per la acció de una ó més forsas que produhexen un moviment. Su posem (jue en lloch de dexar en repòs lo pes sos-prs per un filferro, I ' agafem; y pes y filferro, tot plegat, ho axequem, separant aquest del seu plom y fent recórrer al pes un arch. de major ò menor ampiarla, y, quant es á 1' extrem de 1' arch, lo de-xem anar. Alashoras lo pes. unit sempre al filferro, re trocedirà per I ' arch, traspassarà ' I punt ahont se trobava quant estava á plom, y seguint un allre arch de cèrcol, igual al anterior y en direcció opo­sada, arr ibará á la matexa alsada que al primer im­puls l i donà rem, y després retrocedirà fent lo ma­teix moviment; y axis eternament seguiria movent-se ' I pes, si no fos la resistencia del ayre que al moviment s' oposa, y la fatiga del mateix pes y del filferro y del clau que 'Is aguanta, y 'Is va desgas­tant, y si no fos t ambé perquè à cada oscilació del pes, las resistencias que s' originan no consumissin una part de la forsa muscular que pera axecar lo pes vàrem emplear.

La péndula dels rellotjes no es més que un pes sostingut per un filferro, ò un conjunt de varias barretas metálicas, que per la part superior van reunidas en un sol punt, y aquest es una baga sus­pesa en un clau, ò punt ferm, y al voltant d' aquest gira la péndula. Aquesta no podría fer las sevas os-cilacions si no hi hagués lo punt ferm que la sosté, axis com tampoch podría estar en repòs lo pes sos­tingut per lo filferro si l i faltàs lo punt ferm, ò sia'l clau que á tots dos aguanta. Tant en la Estát ica com en la Dinámica es, donchs, necessari que hi hagi un ò més punts ferms, ahont s" hi van á resol­dre y á contrarrestarse una ò més forsas; y à totas ellas ha d' aguantar aquell punt per la seva resis­tencia; de manera que es impossible "I moviment regular y concertat dels mecanismes sense un punt ferm que 'Is aguanti, y qual existencia y situació sian anteriors al moviment d" aquells matexos me­canismes.

Una bola de billar, per exemple, baix I ' impuls qu' ab lo taco l i dona ' I jugador, adquireix á la ve­gada dos moviments, que son: lo de t r a s l adó y ' I de rotació; y quan topa ab las taulas del billar, ò ab una altra bola, cumplcix las lleys dinámicas del joch segons la intensitat y "I sentit de la forsa que intencionadament lo jugador l i comunicà . Mes tot axò no podría ferse sense estar afiansada la bola so bre la taula del billar, punt ferm y en repòs relati­vament á dita bola.

L ' home no podría caminar si no estigués aguan­tat per la Terra, ò per altre punt ferm sostingut per ella; y es tanta la confiansa en que vivim tots en la solidi-s y estabilitat del nostre globo, que no 'ns recordem may que aquest punt ferm puga fallar, Axò, no obstant, la crosta terrestre á vegadas f i m -bra. una espantosa remor, que surt de las sevas en-tranyas, anuncia '1 terra t rèmol , las planuras s' alsan y 'Is turons s' enfonzan, y las personas que viuhen en aquell indret se consideran perdudas, no gosan axoplugarse sota teulat, ni saben ahont posara!) se guretal la seva petjada. Aquell pánich es la millor apología que s pot fer del punt ferm, perqué alas-horas tothom lo cerca, tothom 1' anhela, y no t ro -bantlo en la Terra, tothom gira 'Is ulls vers lo cel, com si busquessin una forsa més poderosa que puga subjectaria y tornarli lo perdut repòs y la seva con­sistencia.

Los pexos dins de 1' aygua no podr ían nadar, ni las aus en I ' ayre podr ían volar, si per naturalesa no estessin ja construhits de manera que pugan soste-nirsc en los seus respectius elements; y lo mateix l i passa á 1' home quan vol fer via per lo mar ò b é 's vol endinsar cap a la regió dels núvols: ha de po­sarse abans á dins d' un barco, que en I1 aygua

s' aguanta, ò be en un globo aerostáticli, que 's pot sostenir en 1' ayre. Alashoras té I ' home punt ferm pera realisar los seus desitjats moviments, y 'Is cum-pleix, ab tot y anar afiansat sobre bases tant flon-jas y movedissas.

H i há personas que diuhen que-una locomotora no té punt ferm perqué la veuhen cambiar c o n t í ­nuament de lloch; y en cambi diuhen que 'n té la máquina marina perqué la veuhen quieta y sò l ida ­ment clavada en lo fons del vaxell. N i I ' una n i 1" altre podrían donar la seva forsa, ni produhir lo moviment de t r a s l adó , si no tinguessin punt ferm que sosté y afiansa ' I seu moviment. La locomo­tora que, quan funciona, sempre fa camí ab més ò menos velocitat, no podría avansar ni un pam sobre la vía si no fos per la adherencia; es á dir, per la reacció que fa la propia vía contra la ma­texa forsa de la locomotora U n cavall qu' ha de arrencar, ab lo seu carro carregat, en paviment de pedras molt pulidas, húmidas y duras, rellisca y no mou al carro, malgrat lo seu coratje, y no pot avansar ni d ' un través de dit . Es que l i manca punt ferm, l i manca adherencia com á la locomo­tora quant patina. La máquina marina tampoch avansaría si no fos la resistencia de I ' aygua, y per lo tant. la reacció d ' aquesta contra la forsa motriu. Si en un temporal la hèlice sobresurt de la cara de I" aygua, lo barco no avensa, y es que ¡a máquina marina, ab lot y anar clavada y ferma en lo fons del vaxell, patina com la locomotora y rellisca com lo cavall.

Serían innumerables los exemples que podría presentar pera demostrar la necessitat imprescindi­ble del punt ferm pera realisar y ordenar lo m o v i ­ment; més aviat me cansaría jo de posarlos y '1 lector s" aborrirla de llegirlos, que no poderlos aca­bar; mes los que van exposats, y ' I sentit comú, son suficients perqué quedem convensuts de que '1 moviment durader y ordenat ha de gobernarse ab lo punt ferm, ab la forsa reposada y poderosa y re­lativament indestructible; perqué en lo món mate­rial, en lo món físich, no hi há Dinámica sense Estát ica, ño hi há moviment sense repòs, no hi há forsa activa y executora d ' un treball efectiu y apli­cable á las necessitats humanas sense la existencia primordial d' una altra forsa passiva, que reacciona mantenint 1' equilibri en la lluyta que s" estableix entre duas forsas contrarias, qu' ella contrarresta ab lo seu poder y per la seva fermesa é inmovil i lat re­lativas.

PAU SANS Y GUITART (Acibarfl

LA C A S T A N Y A D A

|Aul noy gran, barra la pona; no deixeu fugi" 'Is tions; esgrifova aqueixa llenya; noya aboca 'Is espiguis; ay, demà, iqnina glassadal... ja hem sembrat, que vinga '1 fret.. Au, noys, au! la castanyada, qu" es la festa de I* ivern!

D' ayre, d' ayre; aixís, mestressa, que sun grossas aqnesi any; hi lia hagut hona cullita, y es diada de Tols Sants. Estigueu quiets, maynada; deixeu escalfà' al padrí. Au, nuys, au! la castanyaíla, qu'es la icsta dels enftts!

Ets !'àliga, tu, mcslrcssa, per torrà', això va de bo; iqaína fumella qu' aixecanl jno us retorna aqueixa olor?

3o8 I . A l l . U S T R A C I O C A T A L A N A Tom X

E S T U D I A N T L A L L I S S O , QUADRO DE H . BEVER

Noya, bruchs; la llamarada ha d' arribar fins al cel. Au, noys, au! la castanyada, qu" cs la festa de l'ivernl

Ja petan, saltan y cruixen com quefossen mals esprils: au, au! gíralas, reménalas y abócalas tot seguit. No tenim coca ensucrada mes tenim bon pa de mill. Au, noys, au! la castanyada, qu'es la festa dels enfits!

D' això si, que 'n dich castanyas. Mestressa per lo senyal: maynada, ro us adormisseu: Mestressa ben repicáis. Acabats tot tres rosaris, lo ví bo surt del celler, y ' I patró fa á la mestressa: —Bon pa, y bon vi.. . bon ivern!

MARTÍ GF.NÍS

UNA V I S I T A A L C A S T E L L D E C A R T E L L Á

I I

NOTES HISTÒRIQUES SOBRE I.A FAMÍLIA

Y LO CASTELL DE CARTELLÁ

Pera parlar ab coneixement de causa de la fa­milia y del castell de Cartel lá serla necessari haver pogut consultar los documents que sens dubte dèu-hen posschir encara sos successors, ò, quant menys, los que remeté al cronista de Catalunya, Dr . Ge-roni Pujades, lo Sr. D . Alexandre de Cartellá á prin­cipis del segle vvn . Aquestos últims han anat á parar á Part's, en qual Biblioteca nacional se c o n ­servan. Allí 's troba, donchs, V arbre genealògich de la casa de Cartel lá de que parlan Torres Amat en son Diccionario de escritores catatanes ( v i g . 165), y Alsius en son Ensaig histórich sobre la vi la de Banyotas (pág. 587). tret de un manuscrit que 's

guardava en lo castell de Folgons, copiat de mà del rector y notari de Folgons, Joan de Tetradas; co ­mensal per altre rector y notari del mateix lloch anomenat Guillermo de Pí, continuat primer per Fr. Joan de Cartellá, prior del monestir de Banyoles y del de Sant Marsal de Montseny, després pe "1 notari, t a m b é de Banyoles, Gerónim Segalás, y úl­timament acabat fins al any 1700 per D . Joseph de Cartellá, Zabastida, Ardena y Esil. Aixls ho diu Mr. Morel Fatio en un article publicat sobre 'Is Flosculi del Dr. Pujades {Ba tu ta de Ciencias his­tó r icas . Octubre de 1880), fentnos saber al propi temps que allí t ambé se guardan les cartes que "1 citat Alexandre de Cartel lá escrigué al cronista de Catalunya, desde l " any 1610 al 1613, tant sobre sa familia com sobre altres fets'relatius á la Historia. Alguna cosa aprofitarem de la copia de dos ò tres de dites cartes que 'ra pogut llegir.

Als individuos de la expressada familia qu" acabem de citar, dèuhen anyadirse: com á escriptor U . Fran­cisco de Cartell* y de Malla, fill de D Joseph, na-

Tom X UA 1 L U S T R A C I O C A T A L A N A 309

MISSAL UK R I P O L L

REGALAT A LA JUNTA DE RESTAURACIÓ D' AQUELL MONASTIR riíR D. EUDALT PUIG

J

3«o I . A l l . U S T R A C I O C A T A L A N A l'om H

tural de Gerona, y com á persones distingides, don Guillem de Cartellá, abat de Banyolea en 1226 y en 1252; Roger de Cartellá, canonje de (ierona y bisbe elet, lo qui renuncià la mitra y morí cn opinió de sant V any 1467; I ) . Galceran de Cartellá, fun­dador del convent de Sant Krancesch de Gerona segons diu son descendent I ) . Alexandre; altre don Galcerán de Cartellá, Sr. de Kstoles y de Folgons y comte de Catanzaro en lo regne tU- Nàpols; Fr. A n tòn de Cartellá, abat de Banyoles, (|uc morí en 1622 volat per la expíossió d' un barril de pólvora que per venjansa posaren sota son lli t tres de sos monjos, dos dels qual expiaren son crim poch després en la ciutat de Gerona, ahont sufriren la pena de garrot; y D . Galccrán de Cartellá, Sr. de Kolgons, capi tà de la companyia de Gerona que I;>nt bravament lluytá en to seti de Leucata, ahont caygué ferit y fou fet presoner l1 any 1637, morint en Gerona lo día 17 de Maig del any següent 1638. (I 'ujol. Ge­rona en la Revolución de 1Ó40: Dorca, Gerona. 1881). Una senyora. D.- Im's de Cartel lá. mereix menció apart per son valor: vègis lo que d ' ella conta U . Alexandre ab tola ingenuitat, en una de ses cartes, qual ortografía re tpec tèm:

c... Inés de Cartellá, natural de BarceloDft, liija de fluillem de Avinyó, Sor. de los castillos y términos de Biure y de Monroix en el Empurdan, de la (|ual tratan muy cortamente los escriptorL's antiguos (Lucio Marineo Siculo. Hb. 17. fT 146: Çurita cn los cinco Iil>ros postreros de la 2.a parle, lib. 17. cap. 53. f. 127 por lo que en es-cripturas auténticas he visto pero la cmnun opinión y la verdad clara fué que siendo viuda de su querido y amado esposo Galcerán de Cartellá, Sor. de Kolguns y de Gra­nollers en el Obispado de (ierona, se fué á vivir en Bar­celona, en cuyo tiempo sucedieron las alteraciones de Cataluña en tiempo del Rey D. Juan, la qual fué dama de gran bondad, constancia y lealtad para su Rey quanto rason lo demanda pues no solamente cm-iniió ser des­pujada de grandes riquesas que posscliía pero aun de su casa y propia naturalesa y no menos de todos sus parientes conossidos, pues dexadas todas estas cosas se ausentó de la ciudad no pudíendo sufrir los desordenados echos y malas intensiones de sus ciudadanos cn que sin duda mos-tró DO solamente grande satiiduria y letras pues ames de partirse una y muchas veces fué á la casa 'le la ciudad y en publico con sobra de discression y prudencia les per­suadió con largas oraciones publicas amonestaciones y avisados coloquios inudassen de parecer los ciudadanos y cayessen la cuenta de la hofensa lan grande que avian á su Ilegítimo y natural Rey cn iodo lo qual mostró gran­de exemplo de lortalesa que poca* venes se halla en con-díçion de muger y apretando tanto la libertad á los de Barcelona confirmados en su opinión se VIO en muchos y diversos conflictos y trabajos y tanto que para no perder la vida ic fué nessesario scrivlr á la hijo Pedro de Cartellá, cl qual estava con holros capitanes en las montanya-> tontera de los enemigos [Çttlitft, los 5 libros postreros de la 2." parle, lib. 18, cáp. 18, f. 118) en servicio del Rey don Juan el qual con la piedad filial que la ley de Dios le hobligava movido el coraçon de rabia y enojo quantre los enemigos quixo hii en socorro de su madre con todo el exerçito sy possible fuera y assy lo cslorsó mucho con los horros capitanes, pero viendo ser impossible sin que no cayesse el y los demás á lo que KObllga el cargo de la milicia enbió un criado SUIO muy leal y de grande fidelidad y coraçun como después lo moslró llamarlo l'rancisco Vcrntallat natural de Santisteban de Bas el qual por estos y otros maravillosos servicios y echos le armó el Rey ca-vallero y le dió el título de bisconde «le Kstoles durante el tiempo de su vida y no mas, con doscientos soldados ei qual con muy valeroso ánimo y prepósito de perder la vida si se ofreciese occasion se pusieron en medio de las llamas de la güera pues fueron á Barcelona á buscar la dicha Inés de Cartellá la «pial aliada para que la pudieasen llevar con más seguridad á su querido y amado hijo des­viaron el camino y fueron por la marina lo qual sabido por los enemigos* fueron cn su seguimiento con anima de matarlos y prenderlos á todos ó á lo menos á la vale­rosa muger que tan á despecho de lodos se les havía hido de las manos, y assy assiendo la valerosa dama su camino y atravessando desde la mannu asia Ostalriquc como á caudillo y capitán de todos cn su cavallo con una langa gíneta en las manos se encontró acaso con los enemigos

cn la puente de Sanceloni y viendo la occasion cn las manos no rehusó la halalla antes con ánimo varonil arre­metió con las armas y cavallo tan denodadamente iiniman-do á los suios llevando ella la delantera matando hiriendo en los contrarios de tal manera que los rompió siendo ochocientos los enemigos, cuio nombre del capitán callo por no ascr agravio á ninguno y ella no mas de los suyos y as-) [tas o l.i | H I C M U ' con lal vi^ur y L->Iuer<;o <'ue a>[;» las criaturas inanimadas lemian en su presencia y assy llegó á nuestra querida y amada patria (ierona donde eslava la Reyna Dofta Juana muger del Rey i>on Juan con su hijo el príncipe don Fernando relrayda cn el Casti­llo de la Gironella que por ser de tal fuerça* y artifiçio en aquel tiempo ,e lenie por inexpugnable y como á tal estava en tales calnmidades In Reyna y llegada en su presentía y COQsbltada de lodo hizo una plática en piíldico á toda la ciudad y de tal manera les supo persuadir que por SUOua se tuvieron todos los ciudadanos por el Rey que ano llegar .í t.il tiempo fuera possible perderse la ciudad lodo lo qual llevemos d tan excelente muger. (Biblioteca París, Armuires Italuze. v. 238, f. 293 v.0 copia remitida por Mr. Ch. Baudon de Mouny).

A principis del segle xvi sembla hi har ía grans bandos entre 1 baró de Llagostera y les Agullanes d* una part y, de 1' altra los Cartellans y garrieras, ocasionant això lo fet escandalós y curiosíssirn que 's llegeix en lo capítol vuytanta hú del ¿iiáré fie coses assenyalats que 's conserva en l1 arxiu mu nicipal de Üarcelona.

Com datos certs, á més dels que poden recullirse en los llibres d ' historia, podem per nostra part do­nar los següents :

Que en 30 de Juny del any 1035 hem trovat citada per primera volta la Iglesia de Sant F/dix de Car-ii l iano al) motiu de una donac ió que l i fou feta. (Cartoral de Carlo-Magno de la Curia de Gerona).

Que una escriptura del any n 2 4 cita á Arnal Guillem de Cartel lá y á sos lil is, lierengucr, qn' era abat de Sant Feliu de Gerona, Galcerán , Menard, Pere y Guillem (Id.).

Que en altre, dels 12 de Juny del any 1238, se dona ja com existent lo castell de Cartellá, ab motiu de haver Galcerán de Cartellá, junt ab sa muller Agnès , creat ydo ta tun benefici sacerdotal en loaltar de Sta. María de la capella de dit castell, en qual escriptura hi firma son fill A. Guillem (Id.).

Un Arnal Guillem de Cartellá, potser I ' últim de qu ' hem parlat, sona en un document de 1' any 1289 conservat en l1 arxiu de l1 Hospici provincial de Gerona.

Que en 30 de Setembre del 1319, Galceran de Carte l lá . senyor de Folgons. prestà homenatge al bisbe de Gerona per los delmes que tenia per ell en fru en Sta. Maria de Granollers, San Fcre de Llorá y Sant Ksteve de I . lémana, y per les possessions que tenia en San Miquel de Campmajor (Id.) .

Y, per f i . que dos anys després en 2 de Juny de 1321, Herenguer Renald, jurisperit de Gerona, prestà homenatge al mateix bisbe, pèlfl delmes de Sant Gregori, que en son nom havía comprat Ra­món de Xatmar, senyor del eastell de Car le l l à , á I ) .* Cecilia, abadessa de Valldaura en lo bisbat de Urgell ( ld . ) .

En documents del arxiu del citat Hospici, sona una Ermesendis de Cartel lá l1 any 1207, y un Pere Galcerán de Carte l lá en los anys 1402 y 1403.

Lo castell de Cartel lá jugà un paper bastant no ­table en lo temps de la guerra dels remenses. Cons­ta que ' l Duch de Lorena, venint de Banyoles, hi posà seti lo dia vintidós de Juny del any 1467 y dos dies després, lo vint y quatre, festa de San Joan, lo prengué (Chía, Bandos y Bandoleros^ ab referen­cia al Manual d" acoris del municipi Geron í , custo­diat en son arxiu, corresponent als anys 1465 á 1468, fOl. 107 y 108). Lo mateix escriptor fa relació d' un altre seti en lo any 1470; vègis á son propò­sit lo que 's llegeix en lo Manual del propi arxiu d'aquest any que transcribim per les curiositats que s' hi contenen.

i F ó t 25. Sobre la occupacio del Castell de Cartellá. Molt alt Exccllenl e virtuós S.0r

A xxvj dabril prop passat hauem reebuda humilment una letra de vostra illuslrissitna Senyoria (lo duch de Lo rena) feta en Massclla a xvj del dit mes, de la qual letra e coses en aquella a nosaltres notifficadcs slam en molla leticia, axi de la prouisio cerca lo fet dc la montanya com de la subuenlio de les cccc lances per lo xristianissimo Rey de ífrança consentida, de les quals nouelles et altres en la dita letra mentionades rettam molt. e molt aconto-lats. Suplicara a nostre Senyor deu omnipotent hic (?) tota bona endresa per tal via que vostra gran (-xccllentia isque en cap e victoriosament daquesta empresa. Mes anant S.or molt cxcellent nolificam ab algun enujg com ajr que fou primer del present mes de maig a punta de dia lo Capità mossèn ça Riera hagué noua com alguns del Castell de dit hostoles enemichs en companjia de alguns homens que gouernen molt en lo Castell de flines-tres e altres de la montanya entraren en lo Castell de Canella E decontinent lo dit Capità caualca ab tota la gent de la Ciutat e posa seti al dit Castell e se ha feta prouisio molt presta de fer uenir gent de lots los lochs circumvehins. e trames a barcelona per lo dit Castells en lo dit seti ha vuy en dia de mil homens cn nif, hauent Speranga ab lo adjutorj djujnal ésser hie la artellaria, en la presta recuperació del dit castell a la obedencia de vos­tra senyoria. Nostre Senyor deu omnjpoicnl mantínga nostra gran altesa per temps heuenantants ab gloriosa victoria dels seus enemichs. Scrila en la vostra Ciutat de (ierona a dos de maig del any in cccclxx.

directa dno primogenjtoi

La artilleria á que 's refereix la antecedent carta y que fou remesa de Barcelona, se detalla en la se güent nota:

<FóI. 25 r.0 Memorial de la artellaria e amunjcio qui per manament

del spectable mjcer Jacobo (ialeoto son stades trameses a sent ffeliu de Guíxols per lo socors de Carlella per nostre (?) any de M cccc e 70.

Primo la bombarda apellada Anlhonja Item dos mascles !t. iiij barrílls de poluora l t . viij pedres It. lo sep de dita bombarda It. una veta per strenyer I I . j . q. (quin:á:) clauo (?) It. j . sola de plom I I . ij sarriots de "iij rodes l i , iiij serpentinas fornjdes It. cclvüj. pilotes dc plom en dues cofTes It. cliiij. daus de ferro I t dos parells de formes per fer pilotes It . x. lliures salpetra It . x. lliures sofre It . dues pates de ferro It , ij magalls It. j destral I I . dos barrils poluora serpentines

Recobrat lo castell de Cartel la aparque tantosi que dites artelUrias sen tornaren aportar a barcelona, solament iiij barrils de poluora et iiij pcçes de fust del gorniment de la bombard^ et j sarrio de gorniment dc pilotes de plom e la bombarda Antonja e la litera dc la dita bombarda sen portades daquí a la força mossèn Johan ça riera capità dc Gerona a xii de maig m cccclxx (fól. 26) les quals de-munt dites coses foren comensades et conduïdes a Johan de ras e Guillanj fortí dc la ordenança del S.0r Primogè­nit e foren carregades cn les grondoles den Johan loberes

e i o n t i

L o següent dia set de maig y avans de rebrer y poguer aprofitar la artilleria, F.n Çarriera s' apode rá altra volta del castell y d ' això donan compte los Jurats de Gerona en les dos següents lletres:

tFóI. 26. Molt all exccllenl e molt virtuós S.0r

Fn aquests dies, traucm notificat per lletra teta á v(ostra) Illustrissiraa S> Com lo primer dia daquest mes, alguns homens del Castell dc Hostoles enetnich. eran entrats en lo Castell de Cartellá E com sopte, lo dia mateix, lo Ca-

Tom X L A I L U S T R A C I O C A T A L A N A 3 "

pita mossèn Johan Çarricra ab la gent daquesla Ciutat, assitia Id dit Castell, e per socors de dit siti furen conuo-cats los circumvehins, e scril a Barcelona lo dit cars En lo qual fel, se ha dat molí sollicita e promte exequeio, en tal manera, que vuy ques dilluns .vij. del present, la dita força es síada entraila, e per gracia de deu en mans del dit capità, e lo quj eran dintre se son dats a mercè sua. Aquestes coses notiñeam a la excel·lència de vos Senyor per plaer vostra, e per consolacio quen tenim molta, car del dit Castell, aquesta Ciutat ha reportats intinits enujgs. Noste Senyor deu omnjpotent, manlinga vostra Illuslrissi-ma S.'a per temps henauenturats ab victoria dels seus enemichs. Scrita en Gerona lo dit .vij. dia de Maig M cccc Ixx

Directa domino primogénito.--«Molt Reucrends magnitiebs c de gran prouidencia

Senyors. Notificam a Vostres grans Reuerencias e magni-ficencias Com vuy ques dilluns de malí, lo capita raossen ça riera ab los del exercit del camp, que lenjen sobre lo Castell de Cartella molt virtuosament donaren combat al dit Castell per tal via que entraren les lices (probablement los patis ó recinctes) e prengueren una torra qujs te ab la liça soberga al dit Castell, I-os de dintre veenls se per-duts, son dats a mercè del dit capita. E a\i lo dit castell, e los homens quj dintre eran per la gracia de deu son en ma del dit capita. Aquestes coses notificam a la Reueren-cia e magnificiencias vostres per vostre plaer E per conso­lacio de nosaltres, car gran es lo dampnalge que per lo passat e ara per lo dit Castell e per los quj entern (?) nos stan hauem rcebul, aço sta remes a la proujdencia de vos­tres grans Reuerencia e magnificencias Scrita en Gerona a .vij. de Maig del any M cccclxx

Al raolt Reuereud, magnifich e de gran proujdencia Senyors ]os deputats del General de Catalunya residents en Barchinona. A vostres ordinacions promptes los Jurats de Gerona.»

Si abandonant, empero, los dominis de la vera Historia, volèu demanar á la tradició y á la fantasía lo que sab del Castell de Cartellà, permetèume que abans de saborejar dels llabis del mateix poble los fets reals ò imaginaris tramesos de generació en generac ió , que si no tenen lo valor d ' interessar v i ­vament á la intelligencia, possehexen en cambi lo de conmoure y arrastrar nostre cor, vos coplhi les paraules del tantes voltes citat, Ur. Pujades, que á sos extensos coneixements y á son clar seny unía la credulitat candorosa del vulgo illetrat.

« Q u a n t los moros conquestaren á Catalunya, se mantingueren lliures alguns cavallers en les mon-tanyes del Geronés , y, entre ells, un molt aventat-ja t que 's deya Arnault, ò sia, Arnal de Cartellà, Senyor de gran part de dites montanyes pèl costat dels castells de Tudela, Cartel là , Rocabruna y a l ­tres. Per son valor y per sos mèrits s' havia fet lo capitost y era temut en tota la encontrada, y per son bon tracte y prudencia, lo estimavan yobehlan los cavallers y genis de guerra. Venía sens dupte sa noblesa dels goths ò dels antichs espanyols, puig que del any 522 he vist un documenten que Galce­ran de Cartel là aproba una venda de terres de sos dominis (evident anacronisme). Quanta noblesa n ' ha sortit després ho mostrarán á son degut temps (si ma pluma no sab ò no pot ferho), Nàpols , Ca-tanyaro, Sicilia, Córcega y Cerdenya. . .»

« T o r n a n t al cavaller Arnault de Cartellà, aixís que sapigué la entrada del Rey Carlo-Magno à Ca­talunya desitjant nnirse á sas hosts y participar de la victoria que 's promella, reuní á ses gents y à sos amidis més forts y destres, y formada una bona companyia de cavall 1' hi oferí sa ajuda y concurs... Anava éll al davant com á capi tà , portant una se­nyera vermella y sobre son camp tres bitllets u car­tes blanques de plata. . .»

«L" a d m e t é ab agrahiment 1' Emperador y gua­nyada la ciutat de Gerona, i /u ' eslava asset ianí , confirmà y f i u donació a l d i t Capi tà A r n a u l t de Car t e l l à de sos castells y donali per armes, que sus la p r imera billeta posas AVE MARIA, y sus la sego­na GRATIA v h í V K y SUS la tercera DOMINUS TECUM, de lletres t t asur.y —JOAQUIM BOTET Y SISÓ

(Seguiri)

H I S T O R I A D" U N P I A N O

CONTADA PER E L L M A T E I X

l'Coulinuació)

Aixís com lo jove Ferrell entrava sempre sol al meu salonet, lo mestre Corriolet solfa penetrar subseguit de 'n Daniel, introductor sistemàtich d' aquell embaixador.

—¿Y per qué sistemàtich ? — H o entendrèu aviat. L o fill del mestre Vilagran, tot mostrantse ob -

sequiós, volia que 'Is dos vells músichs sabessen qu' ell era á casa disposat à acabar llurs inevitables discusions é impedir que se n ' anessen aquestas pe '1 pedregal.

Don Màxim ( | irrissiò del nom de fonts I } , don Màxim Corriolet ( compensació del nom de casa ) era menut y, à més de menut, encongit y aperga-minal; tenia poch cabell que rossejava de tan blanch ó blanquejava de tan ros; gastava bigoti estret y re­tallat, petita peró revinguda cartela d ' un nas cor­vo, y lentes ab los vidres doblats casi sempre, es a dir convertits en monócul , ajudant la mirada del ull dret. A b I ' imprescindible y arqueològich barret de copa á la ma esquerra, caminant à passos curts y arrossegant los peus, la rialleta als llabis ( rialleta d' epigrama inofensiu ) y '1 cos tirat endevant, si bé enterch, entrava y donava, ab un moviment de cap ,—més que ab paraulas xiulanls en las ss,—ex-pressivas gracias á n ' en Daniel, que l i prenia ' I barret de la mà y l i colocava damunt la caleixera.

— ; Que tal « Abate »? ¿Qué tal r... Lo mestre Vilagran responia al sobrenom sense

gens de disgut y corresponia gustoslssim á la afec­tuosa salutació del seu company. Aquést, molt abans de tractarlo ab intimitat, ja l i havia adjudicat lo sobrenom de « Abate ». Lo mestre Corriolet, —qu' era una bella persona, ab tots sos defectes, no desmentint, malgrat ells. l 'adagi deque «en los petits pots hi há bona confi tura»,—dich que ' I mes­tre Corrióle! no sòls tenia la fal·lera de motejar á tothom que li atreya atenció, sinó que, desinvolt de llengua com ell sol, propinava 'Is motius al mateix interessat: motius ó sobrenoms may depressius ni mal intencionats: aixó no. Res; era un mofeta dels que no 'n corren, peró may ab F intent de ferir la dignitat de ningú. Com més sórt s" anava tornant y més s' apergaminava tot ell , més se li anava accen­tuant aquella idiossincracia de burleta. Tota la vida ho havia sigut, lo que significa que semblant tem­perament no era fill,—com en tants altres,—de de cepcions y burlas sofertas. A l revés del mestre V i ­lagran, la vida artística de don Màxim Corriolet ha­via sigut quasi bé un camí de flors. Aquéll , nascut en familia menestral, havia hagut d' afanyarsho tot, passant verdaderas privacions y havent de lluytar ab desesperadota falta de medis, segons se desprèn de lo abans referit. Lo mestre Corriolet, fill de familia acomodada y ab vocació resolta pera la Música, havia fets sossegadamcnl sos primers es­tudis à Barcelona dirigit per bons mestres dels qui s' havia fet apreciar per sa vivacitat y bon humor, al igual que por sas bonàs disposicions artíst icas. Jovenet encara. I ' enviaren á Italia pera perfeccio­narse, rebenthi á Milán llissons de Mercadanle, que fou sempre per' ell lo « Deu major » de la Música y en especial de la dramàt ica con temporánea , A b ell ap rengué composic ió ( contrapunt, a rmonía y fuga) ; baix son patrocini escrigué sas primeras óbrelas , fins arribar à compondre duas ò tres ó p e ­ras que foren ben rebudas. T o r n à à Barcelona ab prestigi, y á ell se deguéren, sens dupte, verda-ders progressos del A r t musical, sigularment en lo relatiu á direcció d ' orquestas, á qual lluhiment s' entregava ab un entussiasme que 1' abstreya c o m ­pletament del món de la realitat. Aqu í Barcelona segui dedicantse á compondre variada música de teatro, de concert y d i camera. \ ] estreno de sa úl­

tima ópera l i proporcionà ocasió de cotjvèncers de que contava ab grans simpatías entre gent del ofici y entre aficionats. Ben al revés, també en aixó, de mon adquisidor, lo mestre Vilagran ( ni física n i moralment se semblavan en res, llevat de son amor al A r t ) qui, pera obtenir un verdader èxit ab certa Missa de Gloria, degué atribuhirla í autor alemany. Consignà en la portada son propi nom traduhit al idioma de Beethoven, y'ls més inteligents, ignorant la estratagema, diu qu ' exclamàreu : « ¡ Ja 's coneix qu' aixó ha vingut d ' Alemanya ! Aquí no hi há ningú capàs d' escr iurho». Paraulas textuals que foren pronunciadas devant d' ell mateix y que'l fe­ren somriure y disfrutar de molt més gust que totas las alabansas directas, convencionals y quasi sem­pre hipócritas que s' estilan en cassos semblants.

— Y donchs «Abate»,— prosseguí '1 Mestre Cor­riolet després de ben acomodarse en un balanci que, gronxantlo, semblava un bressol;—¿ja busca-vam las pessigollas al Germanisme ?

—¿Per què ho diu? —Perquè veig solfas comensadas en lo faristol

de! pianino. H o digué somrihent ab malicia y mirant á través

dels lentes doblats devant del ull dret. Després s' alsà y acostà molt son nas al meu faristol pera en­terarse de lo escrit en lo consabut paper.

— | A h , tafaneret, tafaneret!. . .—insinuà bromejant 1' interpelat.

—Sí . . . s í ;—continuà ' I mestre Corriolet no fent-ne cabal.y tara l · le jant baix en baix,— Ja hi veig acorts mal intencionats... j a surten las dissonancias impacients per ferse veure... Certas son las pessigo Has.

—|Oh! ¡Venlm avuy molt armats, carino!... No serà pas per haver perdut algun' altra virolleta d' al­guna altra batuta ¿oy?

—¡Cáustich, cáustichl Los dos vells reyan al comensar á esgrimir, re­

flexionant 1' un del altre que las primeras embesti­das no tenían may malicia.

—Amich Màxim,—replicà '1 mestre Vilagran,— ja sab que '1 meu causticisme, suposant que 'n t i n ­ga, com suposa vostè, es sempre ignocentó.

—Va com va, ilustre «Abate » Lo qu' es que jo vinch sempre molt previngut, ò armat com diu vostè; peró ab armas de gran lley.

—¡Oh, aixó si! Armas mercadentescas, que tenen bon tremp: ¿oy?

— M a l que l i pesi à vostè y á tots los wagneristas recalcitrants: armas que I temps no rovella.

Y dit aixó, estirat lo cos y ab expressin movi­ment de mà dreta, à cada xiulet de las ss que aca­bava de pronunciar, lo deixeble de Mercadanle tor­nà à seure y à gronxarse en lo balanci, després d ' entregirarlo pera observar millor al mestre V i l a ­gran; ab lo qual tornà à evidenciarse més y més lo contrast entre sa personeta y la corpulencia del meu propietari.

Estich veyent encara com al assentarse, no re­cordant lo movible de la cadira, ' I diminut mestre feu un gran surt, asserenantse tot seguit.

L o mestre Vilagran observà que «eran dignas de millor causa la constancia, la fidelitat y ' I fervor ab que son interlocutor defensava causas molt perdu-das.» iQué hagué dit!

—¿Veu, «Abate,» veu? Vostè ja 's desmanda. —¿Qui, jo? Jo 'm lamento... —No, no: vosté, per ventarse la mosca, me la vol

fer pujar al c im del nas. —Si hi ha mosca, ¿qui 1' ha feta entrar? Vosté

que, de b o n à s à primeras, ja m ' ha tractat de pessi-goller ò pessigollayre del Germanisme. R e c ó r -dissen.

—Fins aquí. . . —Fins aquí. , , res: fins á Mercadanle, menos en­

cara. —|Torncmhi! —¿A qué?

L A I L U S I K A C I O C A T A L A N A Toro X

S W

S O M I A D O R A , QUADRO DE J . LLOVERA

T o m X L A X L U S T R A C I O C A T A L A N A S'S

L A C A S T A N Y E R A , COMPOSICIÓ DE J . PAHISSA

l . A 1 L U S T K A C I O C A T A L A N A

— A provocarme. Lo contrincant feu un signe expressant f|ue de i ­

xava á elecció del altre la interpretació. — C o m p r e n d í perfectament la intenció de la

frase «fins á Mercadante, menos encara .» —Es que vostè es sempre massa malició». —Es que conech massa als Abates y Llechl y

Escolans wagnerislas. — A molta honra. —Bon profit l i fassi. —Sen tó que no puga fermen més per haverme

despertat un xich tart. Ara ' I mestre Cotrtolet ja 's balancejava segui

dament, si be ab escás impuls á cada branzida; lo qual no l i impedí exclamar ab certa energía:

—Impossible 'm sembla que un home dol talent de vosté y de la seva serenitat, crega ab aqueixas petulancias de Música del porvenir,

—Donchs hi crech cada dia més, potser perqué soch un xich més del passat que voslé; y lo que de ploro es que ' I talent que vosté 'm suposa no sla tan vigorós y tan ferm com jo voldria pera que 'Is meus serveys fossen verdaderament trascendentals.

—Ja se 'n desenganyant, j a . — A l contrari: vosté será qui haurá de confor­

marse ab la nova corrent, si no se 'n vol veure arrossegat y malmès .

—S' equivoca, senyor lAbate , ! s" equivoca de mitj á mit j . No hi crech ni hi vull creure ab aqueixa escola iconoclasta; y com que no hi crech, ni hi vt\ll creure, ja procuraré deslliurarme de la corrent quò diu.

— H o sentiré per vosté. —Aixó no es provar res. —[Proul Es provar que I" aprecio molt. —Veurà : vosté podrá creure que 'm demostra

molt apreci volentme fer prol ts lanl . . . A ml "m va molt b é ' I meu catolicisme musical.

—Dirá més bé. . - ¿ Q u é ? — Lo meu fanatisme recalcitrant. Lo mestre Corriolet tornà á alsarse soptadament

com picat per una vespa. — ; F a n a t i s m e , e h ? — e s c l a m á o s c i l a n t l i ' I c apen

avant y enre ra .—Més fanátich, | entengaho bél molt més fanátich que jo es qui dona alas als cap lleugers que son detractors de la t radic ió melódica perquè. . . clá y net: perquè son incapassos de trobar meló dlas decents.

Y aixls parlant ab creixents xiulets ds las JI (la fi­nal durà estona) lo mestre Corriolet comensA á mòures per lo nostre salonet.

Per entre 'Is plechs del portier apun tà ' I cap del jove Daniel.

—¡Calma, home, calmal—feu lo mestre Vilagran ab ayre amistós —Vínguim aquí.. . En rahoném sos-segats... Sisquera un dia no reincidim en las hab i ­tuals renyinas.

L o mestre Corriolet anà calmantse. Lo cap del jove Daniel desaparegué somrihent

de t rás del portier. Aviat comprengué que aquella irritació del Mestre )tich d ' alsaria no era tan temi­ble com l i havia paregut Duya l ' home paperol en­rotl lat á la butxaca, y ab infantil t ranzieció, sensa dir mot, I ' oferi al mestre Vilagran, qui no tenia necessitat d' esplicacions pera entendre l 'objecte de la entrega. Sabia prou que la discusió anterior no obslava á una consulta, perquè ell , quan anava á casa del mestic Corriolet, sé que procedia d ' igual manera.

L o vell Vilagran passà 'Is ulls per lo paper de solfa que son colega l i havia fet á mans, disposat á alabar en tota regla acomodantse en ló possible, al cri teri de don Màxim Corriolet; però incapás d ' adular si la cosa no "I complavla.

V , en efecte; per desgracia, la compos ic ió c o n ­sultada no va ésser prou del agrado del consultat,

qui hagué de formular varias observacions ab tota prudencia, peró també ab tota llealtat.

Las observacions, escoltadas ab deferència p r i ­mer, acabàren per enfadar al mestre Corriolet, qui, com reveíalo abans referit, no 's distingia per sa pa­ciencia.

—1Y es c la r !—esclamá no poguent contenirse més .—Vosté es un intranzigent... AU voslé no s' hi pot fer carrera.

—Peró , home... —Páss iho bé. No estich per més Música del por­

venir, que 'm reventa ' I present. — P e t ó Mestre.., escolti . Jo no reprovo, jo no cen­

suro aqueixa romanza que m' acaba de consultar... Jo sòls l i aconsello que l i donga major relleu y ma­jor interès .. Ara no resulta prou...

— No resulta prou wagneriana, ¿oy? Donchs precisament aixó es lo q u e ' m proposo, ¡ s a b í mal no sia sinó per' fer tragar bilis á tols los wagnetis-tas haguts y per haver.

Las ss lornáren á xiular com qilets. — | Vajal Això ja es massa.—(Quin genil — L o que 'm convé ¡ sab? Si no l i agrada,... no

sé qué d i r l i . — Hem acabat. —S(, senyor. Aquesta vegada degué aparèixer , entre 'Is plechs

del portier, després de la cara, tot lo cos del jove Daniel, qui, aquell dia més que cap altre, degué fer prodigis d ' habilitat pera reconciliar de moment als dos companys. Y dich de moment perquè en defini­t iva, es á dir á plasso, sempre quedar ían amichs: tan amidis que, á pesar de sas eternas dissensions, s' haurlan posat malalts si haguessen transcorre­gut dos dlas sense véures.

Pera no ferme pesat en la relació dels episodis que, relacionats ab ml. succehlren á casa ' I mestre Vilagran. vaig a limitarme á dos, ocorreguts 1' un després de I ' altre.

Una nit (recordo qu' era freda, plujosa y trista y que 'ni produhla dolorosos cruximents ) lo respec table vell se quedá á casa per no estar gayre bé la seva filla y trabarse ell t ambé bon xich indisposat, de resultas d' un cop d ' ayre que la vetlla anterior I ' arreplegà sortint de casa ' I mestre Corriolet, des­prés d ' una discusió, acalorada com de costum.

Molt li havia dolgut no mòures, ja que 's donava un concert al « Liceo » y formava part del progra­ma una composic ió d 'e l l , titulada Aupcia l , escrita, com clar indica son títol, ab motiu d' un casa­ment.

Jo sé, com ningú, ab quina espontaneital y fres­cura d ' inspiració havia brotat aquella obreta p r i ­morosa, y ab quina efervescencia de goig, gens mistificat per la adulació . I ' havlan celebrada per endevant alguns contertulis de casa quan, valentse de mi , los hi d o n à á conèixer lo Mestre. L'efecte ab orquesta havia d ' ésser naturalment molt major, confiada com estava llavotas la del citat Teatro á un excelent director. Lo fill del Editor musical á qui N u p c i a l estava dedicada, deuria quedar contentis sim de la dedicatoria.

L o mestre Vilagran seva vora meu y, á benefici de la claror d ' una de las espermas que sostenían mas palmatorias, ( l a l lum de la lámpara penjant del sostre era deficient pera '1 vel l ) llegia un volum de critica de Berlioz, esperant la tornada de son fill del teatro y saber per ell « com havia anat la mencionada composic ió . »

— ] Vésten, vésten á descansar, Cecilia I — havia dit á sa pobre filla empenyada en ferli companyia y més ín t imament ansiosa qu ' ell per la tardansa de 'n Daniel, á qui,—per si no ho he d i t abans,— dech consignar que professava la noya inmensa es­t imació, que febrejava quan no ' I veya, y més quan n ' estava temerosa.

La Cecilia havia oposada certa resistencia, de primer; peró à la fi, accedint á las indicacions del seu pare,—apenat de que no volgués ella anársen al l l i t , convenintli tant lo repòs aquell dia mes que altres,—s'havia retirat a sa cambra després de rebre un bes de llabis d' aquell que vanament procurà sossegarla, conseguinlho sòls en apariencia: massa en apariencia pera ésser veritat.

1 Pobra xicota I Sofria com jo mate ix ,—peró ab més aüietiva intensitat,— las influencias del mal temps d ' aquell dia: temps dolent que, exacerbant sos nervis, II feya més sensibles las contrarietats.

Se retirá del salonet mostrant greu abatiment y girantse duas ò tres vegadas ab recansà.

La vella mulata la esperava al pas de la porta, y la Cecilia s recliná en sa espatlla desapareixent ab-ddai de la habi tació.

Passavan horas. Lo rellotje del salonet acabava de sonar la una de la matinada, y la impaciencia del mestre Vilagran creixia. Ja no era sòls pera co néixer 1" èxit de sa composició, sinó per la insòlita tardansa del seu fill. Lo concert no podia acabarse tan tart, ni la distancia era tanta que no degués trobarse ja 'n Daniel á casa. ¿ Q u é l i hauria succe-hit?...

Trascorregué mitja hora més. Lo tancament del llibre, ab un cop sèch é intens que, agitant I ' ayre, feu oscilar lo meu llum, fou com ressò estrany de la campanada del rellotje.

L o mestre Vilagran comensá á passejarse impa­cient per la habitació, suspirant y morrnullejant al­guns mots. May en Daniel retirava tan tart, y era natural que menos hi retirés aquella ni t , sabent, com sabia, que la Cecilia y son pare no 's trobavan massa bé, y que devla aquést estarlo esperant ab la infantil ansietat propia de tot verdader artista en casos semblants.

Enterament dominat per la impaciencia de pare y d' artista, lo mestre Vilagran estava ja resolt á sortir de casa en busca del seu fill quan lo soroll en lo pany de la porta de baix, primer, y al cap de poch, en lo de la porta del pis, li arrencaren un gran suspir d' aquietament.

Ent rà , en efecte, "I jove Daniel en lo salonet. —¿Qué t 'ha succehit, fill meu?... ¿ Q u è ' t passa?...

I J teva cara está convulsada... ¡ Espllcat! —No. . . ; es molt tart, papá, y tu estás delicat;—

observà ' I jove abrassant á son pare després de be-sarli la má. — ] Quin greu que 'm sab haverle fet esperar tant!... Aném. aném á descansar.., S i : des­cansa de gust, y fes d e m à bona matinada pensant que la teva óbrela ha tingut éxit... que ha agradat molt, en especial ais inteligents, ais lleniiners que 'n dius tu... | Anèm, aném al l l i t I

Semblant insistencia no sóls no tranquiiisá ni acallá la justa curiositat del vell, sinó que expressa­da á glops y ab agi tació nerviosa,—que denunciava més qu' encubría I somriure de 'n Daniel,—a v i V i ­ren aquella curiositat.

—Mira , Danie l : me serla impossible, completa­ment impossible, adormirme sensa saber lo que te ha passat... y lo que ' t passa encara.

— P e r ò si... —No vulgas enganyarme perqué consegueixes

tot lo contrari. T u , sempre tant seré, sempre tan enter de carácter , estás encara ;ho entens be? estás encara molt agitat. . ¿Qué t' ha succehit?

Lo jove militar hagué de desistir de son intent de retirada honrosa y va explicar lo ocorregut.

Realment la composic ió Nupc ia l havia agradat molt al auditori; mes, per desgracia, un delsconcur rents que seya al costat de "n Daniel, s' havia atre­vit á dir : « Això es robat. • Lo jove Vilagran, do­minant I ' impuls primer de sa indignació , al sentir aquell ferós comentan" pronunciat en veu alta, havla d i t al comentarista: «Aixó podrá semblarse casual­ment, res mis que casualment, á alguna altra c o m ­posició; peró cónstil i desd' ara per sempre, que ' I mestre Vilagran es incapás de robar.» L' interpelat

Com X I .A I L U S T R A C I O C A T A L A N A 3'S

havia persistit, aft'Hint ironia á la apreciació, y 'n Daniel «gitat, fóra <lc si, hauria castigat com se me­reixia la calumniosa injuria inferida à son pare, i no haver interviagut altres concurrents que impediren un escàndol , l.o jove militar havia esperat al i m ­prudent calumniador á la sortida del «Liceo»; però T altre, coneixedor y práctich del Teatro, sens dupte, devia haver tingut per convenient escaparse per la porta del escenari 1 fi de lliurarse de merescuda reparació.

—Comprench lo teu enfado,—notá ' l mestre V i -lagran, quan son fill, convulsat encara, hagué con­clòs;— y comprench que't duri la sobrexcitado (pie lo miserable comentarista ha degut produhirlc, peró. ; què hi faràs ? Lo nostre Art , fill, es lo que més presta A que se 'ns calumnie pet qüestió d" ori ginalitat. Jo m ' ho esplico... Mes lo que no m ' es-plico es aqueix afany de calumniar afirmant qu" es robo lo que tan sovint es mera coincidencia. No, no m' ho esplico, per molt que conega à quant arri-va la maledicencia humana, y que son molts los del Art que ab sos Uatrocinis la fomentan. Sosségat, donchs, creume a m l : compadeix al que m ' ha su­posat lladre, que prou pena té en ésser capàs de fer semblant suposició. Si es del ofici com temo, ¡ què n ' es de desgraciat !

Acabava ' I vell Mestre de pronunciar la paraula «desgraciat», quan en lo pas de la porta del salonet aparegué la desditxada Cecilia presa d' ardenta, de febril agi tació. Estava lívida, y sos ulls, badats en extrem, m" estremordiren com may.

Le Cecilia, qu" idolatrava a son ge rmà (ab aque­lla idolatria intensa y desapoderada propia de las personas faltadas ó dèbils d ' enteniment) esclatà en estrident rialla y 's llcnsà a estrènyer fortament en sos brassos a 'n Daniel, qual cap besà ab frenesí per tots indrets, plorant y rihenl alhora, sensa po­der articular ni un mot.

— i Cálmat , pobre Cecilia, cálmat I Ja veus que soch aquí.. . ¿l is tavas ansiosa també?. . . | Vaja, prou, prou, que "m fas mal l . . .

A l sentir la veu carinyosa del germá, la alegría to rná á rependre exclusiu domini en lo seny de la infortunada, arrivant a un grau de frenesí indes­criptible. Llavoras se dirigí à m i y exhalant cantu­rías deslligadas, que més que tais foren verdaders alarits, comensá a batre las duas mans sobre mon teclat, recorrentlo ab creixent furia.

N i ' l vell n i ' n Daniel la contingueren de moment, perqué coneixian las fatals conseqüencias que podía portar I1 oposarse à aquells primers esclats.

; Quin sofriment lo meu sen t ín tme víctima de aquella enfrenesida expansió y testimoni d' escena tan dolorosa I ; C ó m estich veyentlos encara aquells rostres! ¡Lo de la Cecilia esblanquehit com marbre y fosforescent ab la gelada l lum d ' uns ulls desme­surats; los del pare, del germà y de la vella mulata, adolorits y espasmats ab diversa express ió! ¡ Pocas horas avans haverme trobat a mercè d ' un cor y de un art exquisits, y llavoras torturat, batut, martirit­zat per extremituts de bojerla brutal ! Brutal, sl, peró encesa per l 'Amor . Aixó avivà més y més lo dolor meu : lo pitjor dels qu' he passat en ma vida, ab tot y haverne soferts tants.

Finalment, lo mateix cansanci,—tant y més que 'Is afectuosos prechs de pare y fill,—encalmà á la Ce­cília que caygué rendida y desmayada à mos peus.

E n Daniel y la mulata alsaren y dugueren à pes de brassos à la desditxada Cecilia.

Lo mestre Vilagran, t remolós y aixugantse 'Is ulls, segui mudament als tres.

¡Ja no havia j o de vèurel may més festejantme y provant en ml sas purlssimas y genials inspira­cions I

J. KIERA Y BERTRAN

(S«guirí)

A M > D A U M A S DE l ' O X A

A I.'OUCASIOUN DE SOUN M A Kl A(>E ( l )

Novia urousa qu à liarct-lounu, dóu lerraire <le Magalouna,

cnipuurtarés deman la memòri c l'amour,

pogon, sulire vostí penada, l'eissame voulanl dis aunada,

s'esvali tAutis embaumada,

de l'auba riserclla à la sourni cscarbuur.

dc delai li cim de l'Aubera, dins Ion pa'is que la Juuiti|m'ra,

Kosa, PlguiirB, Urgèn claflison de jardín, fases lèil creisse una meinadn que lengue toujonn mai oundrada l'antica e fiera renoumada

«li Fuxa bourguignoun, li eoucba-Sarrasin.

li fiéc d'adoutioun de I Kkpagna, au lèms de nosle Carlemagna,

lis aparaire dru de l'ounour calalan; e que l i gènt de lïarcelouna, de Mount-pelié, Vicb e Girouna, se digon, nòvla galanlouna,

que sias la feina furta, i pensamen crestian,

que touta bouca vania e laiisa

e que peira escrieba ni lausa, gramaci dl doulènt, di paure e ' l i tuuinba,

cant de felibre e bouscarida,

de l'oudour siava de sa vida. di bonur que ie fan seguida,

marcaran jamai pruuti I'UDCIICI párela I

ANFÓS K' ><>' i I* KKRiKK

DE S A N T F E L I U A V I L L A F R A N C A

(NOTAS D' UN VIATJER)

(Acabamenll

Sabent que à Sant Feliu s' hi conreuha molt bé 10 rami, tingui una sentada ab un dels agricultors més intel·ligents, ò sia ab lo propietari D. Sebast ià Codina.

—Pe '1 rami no n's falta sinó una cosa,—me d i ­gué ,—una bona máquina pera bregarlo, y tot à fi de treure d' aquexa preciosa planta lo millor par­tit possible. Allavoras son conreu serla de incalcu­lables resultats pera la industria. PòfibO vosti axis à LA II.USTRACIÓ à veure si d ' entre 'Is nombrosos meràn ichs que tenim se 'n anima algun pera tre­ballar en la invenció d ' aquexa mili/ui/ia i r t g d i o r t t ;

11 valdria honra y profit.— Ja està fet, y arà convindria que n prenguessen

acta nostres ilustráis colegas de la prempsa.

* •

Convidat per lo senyor Codina A fer una forada, tinguí un dematf la ocasió de admirar d ' aprop la prodigiosa vegetació de las riberas del Llobregat. Los romans la anomenavan St t rega tum y 'ns han dexat senyals de lo bé que sabían aprofitarse de la fecunditat de sas ayguas.

Sembla fora de dupte que aquexas ayguas tenen alguna virtut que las singularisa coinunicantse à la terra é infiltrant per las arrels lo vigor y la substan­cia que distingeix á totas las fruytas que s' hi cullen.

(O Aqucsu versos pn.vcnsals forcn dtdlcatl pn son autor a la Sru. ü ." MatiUle Dumub jioc.-is hom abani de son cmninl ab son csi-germA, nostre corapalrici ¡p noble D, Frnncescli de KoxA, d' una de las inés amigas familias de Catalunya, qual ccriinouia 's celebra á Monlpeller lo 35 del paasat Setembre. (N. de la R.).

Segons tradició popular la molt antiga casa pay-ral que en mitx d' aquells camps hi té lo senyor Codina, fou honrada ab la presencia de Sant Fran-cesch que hi residí algun temps. Se conserva en la sala una pintura que ho representa y ab caràcters venerables que donan fonament àMa tradició, encara que dita pintura no siga precisament del temps de aquell gloriós propagandista de la fè. Per aquest motiu fou objecte d' una nombrosa peregrinació, anant lo bisbe de liarcelona à visitar y benehir lo edifici, que, si bé ab lo transcurs dels anys ha sofert translonnacions, no ha perdut res per ellas del pres­tigi que l i ha donal la tradició.

Després vaig anar à veure las renomenadas hi-sendas de Monistrol y de Castellvell. La primera, coneguda ab lo nom de Torn-b lanca està situada à la vora del camí de ferro. No s' esqueja à Sant Feliu cap d' aquells magnats, mes com sos jardiners principals, que estan encarregats de las hisendas, son tant atents com intcligents, no hauria pas pogut trobar mellor guia qu' ells pera creuhar en totas direccions aquells parchs y jardins que poden com­petir en magnificencia ab los que constituhexen I ' orgull de la opulenta aristocracia inglesa.

Pera descrlurels fóra indispensable un espay de que no disposèm, y axis, únicament consignaré a l ­gun recort. A l internarme pe 'Is de Torre-blanca precedit de son amable majordom D . Simón Dot, vaig d i r l i que 'Is hi trobava certa semblansa ab los del Retiro dc Madrid en la part en que 's presenta més accidentat lo laberinto de sos carrers y camins y més agradable la tranzició del terrer plà al tallat per costas y marges. Me respongué que ell t ambé hi havia tiobat la matexa semblansa, quan estigué à Madrid; y m' acompanyà à veure una cascata y un lloch tant encisador y espayós que podr ían molt bé solcar sas ayguas, sense ensopegarse, tota una es­quadra de barras ó de vaporéis .

— I Diantre! aquexa sembla la finca de un empe­rador,—vaig exclamar.

— A x ó , pocb més ó menys, va d i r l i Cánovas al senyor Marqués quan vingué aquí ,—respongué lo jardiner.—

H i hà una preciosa lorre-observatori desde la que 's descobreix tot 1" inmens panorama d' aquella fecunda terra.

T o t està conreuhat allí ab gran cuydado é in te l -ligencia, distingintse los planters de fruyterars, un invernácul en canil de reforma, la secció dedicada à la agricultura, «hom las abellas elaboran sas bres­cas de conformitat ab los més nous avensos fets en aquesta branca de la agricultura y alguns gegantins exemplars ele la llora ultramarina.

K.nlrc las bardissas de la vora d' un camí hi t ro­bàrem un niu de rossinyols ab los seus ous y tot, que s' assemblan, fins pe ' I color, à olivas de gran­dària regular. — No '1 sorprengui la confiansa ab que crian aquests aucellcts en Torre blanca,—me d i ­gué ' I senyor Dot;—es perquè saben que aquí no 'Is enfada ningú, mal hi baja temporadas en que axò 's veu ple de treballadors.—

No es pas de tanta extensió la anomenada hisen­da de Castellvell que té un segell més marcat de parch aristocràtich.

De sobte no impresiona pas favorablement lo edifici, per son vell exterior, però quan lo diligent encarregat de la finca D . Anton Planas y Pons me. feu atravessar son sever vestíbul y 'm por tà à la part del darrera, quedi admirat contemplant la hermosu­ra d' aquella faixada, la n'-gia 'decoració de sa ga­leria, y I ' aspecte superb y elegant dels àmbi t s de verdor que allà s1 extenen per una y altra banda en s imètr ichs quadros plens de flors, impres ió que ressalta més encisadora desde '1 pont rústich que domina '1 lloch.

L ' i n v e r n à c u l es dels més richs y esplèndi ts que he vist. A la magnificència de la entrada d' aquest parch hi contribuhexen uns gegantins plá tanos molt més hermosos que Is del Passeig de Gracia.

3'5 L A ILUSTKACIO CATALANA Tom X

V f l y A F R A N C Á . nniuxcis « E J. C A K K A S C Ú

?0m

Anlich Palau dels Rey? d' Arflgó. (en restauració)

Falxa<l;i He Ssnta María

Antiga casa senyoria] l'orla lateral <le Sania María

LA I L U S T H A C I Ü C A T A L A N A 317

w m f ¿

•'•:«B...S.,A "

L A CA T E D R A L D l i M I L A N : PKOjhcrt UE F.MXADA APROBAT DEFINITIVAMENT

De! Arquitecte Joseph Itrcntano

31» L A I L U S T R A C I O C A T A L A N A T o m X

—Ja 'Is voldrlan tenir com aquests á Barcelona, —vaig dir al senyor Planas.

— Aquests tenen alguns cents anys,—me respon­gué.

— Y ademés , — hi afegí jo,—se coneix b é que estan melleor cuydats.

Y ara fins á un altre dia, puix es hora ja d" aca bar lo present article.

I I

Nibnrca, ni xanctas, ni policia urbana.—Un dcU mei» gmlos mes giON-«os.—Escola model.— i A Vilafrancat- l.o senyor de la* utlarai y FORTUNATA Y JACINTA.—Entrada y aspecte de la vila.—FeMa del dissaple —A casa del banquer senyor Koi^.— Lo Ateneo obrer.— Vetllada.—Agradables recorts.—Un Castelat eotre 'Is treballadors-Fins un altre dia.

Fa algunas horas que plou á bots y A barrá is ¡Cóm e s t ^ á la carretera que fa de carrer major de Sant r 'el iul . . .

Aquest pensament sobre tot m' amohina perqué, havent de sortir avuy mateix cap à Vilafranca, he ofert no moure'm de la població sense haver visitat abans una notable escola de primera ensenyansa que posseheix, y de la que me 'n han fet grans ala-bansas, mon amich, lo ilustrat apotecari ü . Floren­tí Garda, y altres personas competents. ¡Y pera v i ­sitaria es precís atravessar la carretera!

No hi fa res. Ja ha parat la pluja y es ineludible cumplir la parsula, dantme à la vegada un dels meus majors gustos, que consisiex en contemplar 1' animat espectacle de la educac ió , ben dirigida, del home.

Com de fet. La carretera s' ha convertit en un calraós riu de fanch; presencio com d' una banda i la altra la atravessan impassiblement alguns vehins, enfangantse fins à genoll y á voltas més amunt, com gent que ja hi.está avesada y no "n fa cas.

—Mes {es que no hi há cap pas per atravessar axò?. .—vaig preguntar.

Y 'm respongueren lo que ja "m temia al resse­guir ab ma mirada la igual é interminable superfi­cie llquit fangosa:

—No senyor, al menys en aquest terme. — Y en lo poble ;quc no hi hà autoritat munic i ­

pal?

—Si, senyor. —Donchs, ja que no hi hà cap pas en cap banda,

t indrà segurament amanida alguna barca pe 'Is que hajin d" atravessar aquest r iu.

La persona ab qui parlava se 'm va mirar mi tj rient.

Vegent que tampoch s' ovirava la barca, se 'm ocorregué 1' últim remey y pregunt í i mon interpe-lat si seria fàcil trobarhi unas xancras per allí á la vora.

V a etjegarun esclafit de riallas y tot seguit m ' in­dicà l* únich modo de escaparme d ' un bany de fanch: vaig agafar algunas pedras grossas y, t i rant-las convenientment, ja t ingui disposadas las passe-ras y ab tres salts no més me trobi felisment à la al­tra banda.

Ja som al estudi. N i I mestre, ni 'Is dexebles se sorprenen de la meva visita; prossegut xen en la seva tasca ab un ordre y concert qual expontanei-tat se nota al primer colp d ' u l l .

Lo digne professor s' anomena D . Isidro Costa y Vilar y en sa cara sèria, ensemps que afectuosa, s' hi descubrexen la inteligencia y la autoritat ab que 's fa respectar pe ' I seus dexebles. Son mé todo de ensenyansa està basat en la observació de la na­turalesa humana, en lo estudi del caràc ter y aficions dels noys, en las ventatjas de la práct ica y del exemple sobre las vaguetats de la teoria. No carre­ga inút i lment la memoria del noy ab lo fexuch pes d ' esplicacions empí r icas y definicions rutinarias,

sinó que procura gravarhi la noció de las cosas d' un modo clar y prec ís , ensenyántloshi a donarsen compte. Axis trauhen més profit del estudi, que se 'Is fa mes agradable ensemps y més senzill.

Cridaren especialment ma a tenc ió los exercissis d' ar i tmètica d ' aquells noys. Uns als altres se pro-posavan problemas, més ò menys complicats, segons lo adevansada que era sa secció, baix la indicació del mestre, y Is resollan ab una llestesa y un acert lals, com si ja fes molts anys que no fessen altra cosa, després d' un bon aprenentatje en una casa de còrners.

Vaig despedirme del senyor Costa felicitantlo COralment y li vaig dir lo mateix que ara consigno: tant de bò que se'n trobessen molts de mestres com ell.

Y anem ara à Vilafranca, s impátich nom que tant promet al foraster.

Entre 'Is diversos companys de viatje que trobi al vagó, me vaig fixar tot seguit en un senyor d' ulle-ras que anava llegint un llibre ab tanta a tenció com gust, à jutjar per lo aspecte de sa cara.

Representava tenir uns sixanta anys y, per son port, ocupar una bona posició. En una estació va baxar no sé à quina diligencia dexant en son seti lo llibre que llegia. No sens sorpresa vaig llegir son títol: F O R T U N A T A Y J A C I N T A . Sempre es un pro­

grés y té certa novetat, un home de sexanta anys que llegeix novelas ab lo mateix interès que ho faria un noy.

Entaulàrem conversa y al preguntarli que li sem­blava la obra de mon estimat amich en Pérez Gal­dós emeté son juhl en aquexos termes:—Molt bé, però m' agrada més Jacinta que Fortunata.

Vaig girar tot seguit de full parlant del hermós pals que atravessavam y al d i r l i que jo may havla estat á Vilafranca, 'm respongué:

—Jo tampoch; es la primera vegada que hi vaig, Visch à Barcelona fa molls anys, y, encara que veig que aquesta terra es hermoslssima, no m' hauria decidit á empendre aquest viatje á no haverm'hi obligat una qüestió de salut.

—No té aspecte vostè d ' estar malalt,—vaig d i r l i . —Es que no 's tracta de ml ,—respongué som­

rient ,—sinó d' una meva neboda. — ¿ H i hà, pot ser, à Vilafranca algun celebre

mcijc especialista?

—No, senyor, que jo ho sàpiga. H i vaig preci­sament perquè 'Is meljes ja 'm tenen aburrit; abells res hi hà guanyat ma neboda. Ara 'm dirigexo à veure una curandera que dona remeys miraculosos, segons s' ha comprobat en molts cassos

Vaig dexar que '1 bon senyor s' esbravés à son gust contant las gracias de la curandera que anava à veurer en la famosa vila del l ' anadès; lo vaig mi­rar una estona per demunt de la espatlla, y, girant tot seguit lo cap, fixi ma ullada en 1' explendent paysatje que s' ovirava desde la finestreta, y no tor­ni à d i r l i res més fins al despedlrmen, quan lo mosso de la estació anuncia "I terme de mon viatje ab sos crits de: | Vilafranca I

* * *

En la estació s' hi adverteix un t ragí y mohiment qual principal factor cs lo v l , demostrant lo desen­rotl lo y la prosperitat que, à pesar del mi ldiu y de­més plagas, ha adquirit en lo Panadès tan impor­tant industria. En veritat, la estació sembla esquifi­da pera Vilafranca

L o nom d' aquesta població deu provenir no sols del ca tàc ter obert y hospitalari de sos habitants, si que t a m b é del aspecte de la vila que apar que con­vida à cntrarhi ab lo ample y falaguer de sos carrers, vessants de l lum, y ab las francas y continuas co­

municacions ab tots los pobléis y pobles d ' aquella rica comarca.

Era al dematl y á tot arreu ni trobava una bellu­gadissa gentada en la que hi predominavan las clàs-sicas barretinas.

—¿ Quina festa es avuy ?—vaig reguntar sorpri s. —Dissapte,—un pajès va respòndrem. La resposta era molt oportuna encara que de

sopte no ho sembli, puix vaig reparar que la pobla­ció sencera estava convertida en un mercat tant gran com variadissim, estant lo pas pe 'Is carters cont ínuament obstruhit per gabias de cunills y d' aviràm, paradas de firetayres y marxants, y mon-tanyas de grans, verduras y fruytas no menys fres­cas que las caras de las marmelleras. Resultava en conjunt unijespectacle tan bonich com pintoresch.

Tenint d' anar al centre de la població, al des-paig del repulat banquer senyor Roig, son simpà-tich fill D . Mariàn, un dels joves més ilustráis y servicials que trobi à Vilafranca, me donà c o m -plenas esplicacions y noticias sobre tol lo que m ' ha­via sorprès.

—Ja ho veu,—va dirme, indicantme lo continuo entrar y sortir de genten son despaig ,—aquí '1 dis­sapte t ambé s' hi coneix. Aquest dia de la setmana es de mercat general, per lo que invadexen la po ­blació los demés pobles de la rodalia; aquí tant hi venen los granis com los petits comerciants, à com­prar y à vendre, à fer son negoci y à promoure '1 dels altres, repartint, per dirho axis, lo benestar en­tre Vilafranca y 'Is demés pobles, fins los de més pelila importancia.

Devent al Ateneo obrer X honor d' haver sigut invitat á pendre part en una de sas vellladas, vaig afanyarme à correspondre a la galanter ía de son digne president D . Ramon Pujol, visitant à aquella associació renomenada de Vilafranca, una de las més útils pera instruirs'hi y divertirs hi ensemps.

T é un local espayós y ben distribuhil; aulas molt concorregudas, especialment las de dibuix y d' apli­cacions industrials; una regular biblioteca; un bon cafè y un extens saló, al qui s' arrenja devegadas pera celebrarhi vellladas y conferencias y també, à vollas. pera concerts y balls.

Lo vialjer que examina detingudament aquesta y allras análogas associacions populars, té de reco-nèxer per forsa la gran influencia que tenen en la cultura general, y sos merexements a ser protegi­das eficasment per las Diputacions y Municipis.

Havent passat llargas estonas entre "Is obrers del Ateneo, me plau renombrar la urbanitat exemplar que tots sos actes revelavan; la fraternal franquesa de son tracte; lo respecte á son president, sas aten­cions pe 'Is forasters y son afany pera instruhirse.

Y ha de teñirse en compte que aquella florexent associació ha sigut creada casi exclusivament ab los recursos que representan las petiras quotas de classe obrera á que pertany la inmensa majoria dels seus socis.

Lo senyor Pujol, que es un jove d ' inteligencia, mol l ilustrada y d ' incansable iniciativa, me pre­senta, mentres tenia lloch la vetllada, à un altre jove, al que ja conexla jo per un renom que I ' hon­ra molt. Axis es que quan me d igaé :

— D . Isidro Rius,—jo vaig afegir: — L o Castelar obrer.

A b quest renom lo conexen no tan sois à V i l a ­franca, sino à Barcelona y fins à Madr id , ahont anà fent part d ' una comissió de treballadors.

A l cap de poca estona l i vaig sentir pronunciar una diser tació histórica en castellà, y vaig admirar molt sa facilitat de paraula, sa en tonac ió veritable­ment oratoria y, per acabar, la e loqüència ab que 's feya amo lot sovint de son nombrós auditori.

Si 's té en compte lo raodestlssim lloch que ocu­pa aquell home en la societat, sa e loqüència y sa

Tom X L A I L U S T R A C I O C A T A L A N A 319

instrucció son realment maravillosas y devem dis-pensarli alguna que altra equivocació histórica que s' escapà en son discurs.

Va ig felicitar al senyor Rius y t ambé al senyor l 'ujol per la bona direcció que e s t í donant als ele­ments progressius del Ateneo obrer, en qual treball I ajuda eficasment una feynera junta; y abans d" en-caxar crech que ja 'ns teniam per amichs.

Fins un altre d(a. L . G A R C Í A D E L R E A L

Q U A D R E T

¡Qué 's ben bonica la Marieta! Ara, per Corpus, va fer vint anys. Quant matinera de sa caseta baxa á la vila tota soleta, trascant ayrosa pe 'Is viaranys;

¡Si la festeja, tot just la ovira, la jovenalla que tant la vol! Avuy no s para ni a ningú mira, pus va depressa, que '1 vent se gira, y escapan gotas y s tapa 1 sol.

La pobre noya passa gran pena, que 1 que la estima s ha d embarcar, ja arriba al poble, d* angoxa plena, y veu lo barco que se I ' en mena cap á las térras del Ultramar.

A la rivera ja 's fa de día... á la rivera ja no s' hi veu... y ell en lo barco fent sempre vía iElla, la pobre, quina agonía sens poder dirli I " ultim adeu!

F. BARÍ RIÑA

R E V I S T A D E T E A T R E S

V U U i m o Abenztrraggio, typtxa. de nostre com-patrici lo mestre Pedrell, s' ha representat nova­ment en lo Teatre L l r i ch , crech que refundida y arreglada per lo propi autor. Ara, com anys enrera quan s' es t renà en lo Liceo, ha sigut rebuda ab aplausos franchs y lleals que haurlan sigut molt més unán ims si la in terpretació del spartito hagués estat en mans més bonàs de las que I1 han hagut de do­nar à conèxer. Sia d i t en honor de la veritat y no soch tot sol en formular lo capítol de càrrechs . aquesta vegada los artistas que la han cantada han fet molt de mal á la òpera del mestre Pedrell, ab sa falla de facultats y en la ignorancia que's trobavan de sas respectivas parts.

A b tot, es d ' agrahir sa bona voluntat y es molt d' alabar lo talent indiscutible del mestre Pedrell, que, fins ab aquestas contrarietats, ha sortit en b é de sa empresa.

Grans bellesas se troban en L U l l i m o Ahenzer-

raggio. entre las que citaré lo preludi, un choro del primer acte y la romanza de contralt del tercer.

La nit del estreno rebé lo mestre català una ve­ritable ovació, que sens dubte l 'haurà en part com­pensat de las amarguras produhldas en las Uuytas qu ' empren lo talent al obrirse pas. Ja que té con­dicions, y no pocas, pera la òpera lo mestre Pedrell, ¿per què no vé á espigolar en nostra mtísica popu­lar, tant bella com desconeguda y no escriu una òpera típica de la terra, logrant axis fer l ' opera ca­talana? Avant y fòra.

S' ha tornat á cantar T Orfeó , á benefici de la Cesira Bachiani, ab las matexas condicions qu ' en 10 benefici del mestre Bimboni, ò sia ab una or­questa de 90 professors que ha produhit en lo pú-blich un efecte grandiós y A la empresa grans in­gressos.

Finalment, també s' ha donat una funció à bene­fici de las familias de las víctimas que produhl lo horrorós incendi del carrer de Moneada en casa Alomar y Uriach.

Lo Liceo, després de comensar á espolsarse y fregarse 'Is ulls pera la campanya d' hivern, ha obert sas portas ab G l i Amanl i d i Teruel, de la qual parlaré en ma pròxima, avuy solzament puch adelantar que la companyia se compon de las t i ­ples Borelli, Le Roux y Van Zandt, las Ueugeras Garagnani y Huguet, y las contralts Del Bruno, No-velli y Schalchi-Lolli , dels tenors De Marchi, Mar-coni y Valero, los bar í tonos Dor in i y Laban, y 'Is baxos Boudouresque y Visconti.

Successivament anirán estrenantse novetats com Francesca ¡te Rimini, de Cagnone; Orfeó, de Glück; y Le Allegre Comare ¡11 Windsor, de Nicolai; fent-se suposicions de si 's posarán ò no Los Nibetungs. Crech que no serà veritat tanta bellesa. | Fos del gi-nero flamench, encara, encara...!

Romea registra una alta y una baixa. U n jove actor, en Joseph Casanovas ha debutat ab Las Eu-ras del Mas y ha sigut aplaudit per sas bonàs con­dicions, que 1' estudi mil lorarà segurament. La baxa es la d' en Joan Isern, í' aplaudit galant jove; crech de bona fè que n ' es la causa V estat de sa gola, que un excés de fatiga ha enmalallit, mes no

11 perdono que al abandonar lo Teatre Català , ahont ha guanyat tan justos llorers, haja ingressat en la companyia flamenca de Eldorado, ahont no 1' es­peran gayres triunfos.

T a m b é s' ha estrenat en lo mateix teatre L o Car­ia de navegar, comedia en tres actes que si hagués tingut de fer ella, lo bon nom del Sr. Soler (Pitarra) ja 's podia fer aquest lo propòsi t d' esperarse anys y panys.

D ' argument insignificant, trama confusa y per­sonajes convencionals, la nova comedia apenas presenta relleu y solsament de tart en tart en mitx de sas Margas escenas, espunta lo geni dramatich del autor.

Prescindint de la tendencia y del tò general de

la obra, de moral bastant dubtosa, no se sab en quin género classificaria, si en lo dramát ich pera lo qual l i donan dret escenas d ' exagerat sentimen­talisme, en la comedia de costums per sas escenas ben talladas, ò en lo vaudeville per los tochs exage­rats y alguns tipos com lo de calavera Oscar.

L o final del primer acte y una escena entre ma­rit y muller joves, en lo tercer foren las situacions, que ' I piiblich apiadi més expontáneament .

Ja 'n foren aplaudidas d'altras però ab aquells aplausos que més aviat perjudican á una obra que no pas la salvan, gracias á la indiscreció de la gent encarregada del èxit.

A tot lo dit dech afegirhi que L a caria de nave­gar , ben llimada y polida trayentli l ' engabanya-ment d' escenas y situacions deslligadas, y la i l an -guidi' s de la major part del diálech en lo quin s" aminoran la frescor y naturalitat de la musa de Soler en altras obras, fora una obra com moltas de las que l i han sigut més celebradas.

La execució fou anguniosa é insegura perqué cap actor se sentia prou sobre si pera tirar avant sen­se ' I consueta. No obstant lo Sr. Fontova, director de la obra y que no té culpa de la falta d ' ensaigs, digué ab sa naturalitat acostumada, lo Sr. Goula feu escenas com ell sab; lo Sr. Fuentes un xitxaret-lo assaynetat y lo Sr. Pinós un criat discret encara que lo tipo que representava es d ' un criat molt in­discret que 's barreja en tots los plans y conversas dels seus amos.

Las Sras. Parrenyo y Ferrer los dos estrems. L ' una ab fredor glacial y l ' altra ab uns gemechs qu" enternian, sense motiu per part de totas duas.

Y ab aplausos als finals d' acte y cridadas al au­tor fou rebuda la obra, no sense que certa part del püblich demostrés al acabarse que no l i havia agra­dat del tot.

Parlant d ' estrenos dech parlar del d ' A l t B a b á , sarsuela d' aparato en tres actes que t ingué lloch en lo T lvo l i y que ha produhit en lo ^ub l ich un crit d ' admirac ió per lo luxo y propietat de la mise en sc'cne.

Crech de bona fè que A l l B a h á substituirá, tal volta ab vcntatja, á Carinen en los cartells del T í -voli per los ingressos que donará á la empresa.

v i . V i n o d e Q u i n h i m d e A . L a b a r r a q u e V, miembro de la Academia de Medicina de

i Paris, es un medicamento enérgico y Ji dulce á la vez, que conviene à todas las

personas d rh i l itadas; á los adolescenlesj'atigados por un crecimiento muy ráp ido ; á las muchachas, que encuentran dificultad en formarse y desar-rollarse; a las s e ñ o r a s que acaban de dar á luz y a las nodrizas; á los ancianos debilitados por la edad; á los d iabé t i cos , á los convalecientes de Calenturas tifoideas, de pneumonias, y en general, á los que padecen: del E s t ó m a g o ; I : A n e m i a ; de A g o t a m i e n t o de F u e r z a s ; de F i e b r e s .

E» raión i su energía el vino de Quiñium se toma á la dosis de una copa de las de licor después de cada comida. — Se vende en todas las farmacias y en París, 19, rué Jacob.

ASMA Y CATARRO Corados por los C I G A R R I L L O S E S P I C . 2 I r . la C a j i t a . Opresiones.Tos, Constipados. H e r m a s , IVcnral^las

Venta por Mayor : PARIS. J. KSPIO. nio Saint-Lazare, 40. Exigir esí'i firma soOre oída di/urnllo.

Depósito en todas las Droguerías y Farmacias de España-

£/ mejor dentriñeó* m agradable y.solire\ todo, mà» Higiénico:

|AguadePliilippe| empleada con la

PASTA DENTARIA, VERDADERO CARM II DE tA BOCA

P A R I S HERSUIIIJí.r.d'EDgbiei

V I D E T A U L A

* F/IL·LEST'/I P R E M I A T

ab MÍWÍ de Piala, (o la Etyra'ció A n g n e H de 1885 y Medalla d' or en ta de Barcelona i8£8

P r e u : 50 c è n t i m s a m p o l l a B O D E G - A :

Plassa del Duch de Medinaceli, 6

BARCELONA

L A G O N F 1 A N S A F A B R I C A DE L I C O R S DE JOAN P A R E R A

Borla, 22 y Princesa, 7

BARCELONA -Venta per Iot* los punts Cti barril* y botellas de

tots l.tmany-i. A mc de las claMc* que la casa anuncúi, segon*

nota de pren*, «e n faran d' nliras, quals preui esta­ran cn relació ab la calitat que convinga al comprador.

Té correspondáis en tots los pums productor*, y especialment per Rom, Cocnac, Absenta, vins Chnm-paBi.e y Burdeos.

T A L L E R S D ' E B A N I S T E R I A Y D E C O R A T D H A B I T A C I O N S

Mobles d' ari He iotas épocas y estils, y

mobles econórnichs de faniasla y caprilxo.

Montiner 133 y 135, tnlre ' I de MtUorca ,r Provenaa

B A R C E L O N A

V E R D A D E R O S G R A N O S D E S A L U D D E L D r F R A N C K

^ # * * * » ^ J*ll01iH1

^ ^ ^ ^ Ç o -

* / GRAUVS W0***

Aperitivos, Estomacales, Purgantes Depurativos

i Falla tL> Apetito Estreñimiento, taJaoOMCS K VahldoB. Conjestlones, etc.

él de Sanie |« s,>üc\m *n ca.*t CAÍ*

t X rtii dnrlPiir / • ^'g»'1 lo- Veraadiroi m CAJAS

» V i n A f t L K ^ # FABRICANTES Paris,briumLenyr Kinclptldl**

10 N O M A S

Picaflurasd. Mor!¡na OBT1ÉNBSE

UN SUEÑO REPARADOR lotuanüu al acoslarae

:> 6 / * n p s i i l i min S A M N T ' A A M B Á

^ B r o m u r O y C l o r a í

ENFERMEDADES NERVIOSAS

OoradoscutllS I'KSKTAS EL MEDIO FRASCO.

320 LA 1LUSTRACIO CATALANA fom X

P A S T A P E C T O R A L D E L DOCTOR ANDREU I D E B A R C E L O a S T A

Reme}' segur ¡jera tots los que pateixen catarros, ronqueras y constipats rebeldes, etz., facilitant sempre la espectoració Aquest rcmey es tan positiu qne ni en un

I I V" ol cas han feM so bom resullal*. A \at I • I • • P^i'^ras lomits d' aqaesta pasta, lo malali I \ J sent j;i un gran alivi qnc'l sorpran y anímn.

Peta probar la virtut y valer it1 aquc ui pasta, basta dir qrc molts faculutiu* de Espanyi', quals mnns som aulorúfiU p?t publiear, h.-in curat la to* ab eixa pasta pectoral, despres de baver recorrceul a iotas ln<> fonnulas mes ccnçyudas, peí rt'al rahó la prescriuhen oorsianimenl á sos malalts, dels quals rebem cada dia mostras de verdadera Kiatitul y afecte.

Es tambe lo medicament nies connido y agradabl" qtte 's coneix; no molesta en lo mé* míiiim al malalt y son sabor baUa-mich es molt agradable.

K i a i u m y - t i e n e .

TOS

¡BOCA! GRAN REMEY ¡BOCA! A l i v i y c u r a c i ó ó s o f o c a c i ó de t o t a

c lase de ASMA I.'elíxir hl|[lénich del iclebre metjc alemán Dr.

Uarcelona, es lo nicllor ccntiftícb que 's coneix en lo món. Aquest elí; segura y admirable, y sos efectes ion sempre los següents:

i; Calma y evita 'I dolnr de caixal. — Extingeix lo mal alé y dona fre-cura á la boca. — y. Neteja y emblanqueix I' esmalt de la dcmadnia.—4; l'elé las carie* y cura radicalment, 1'escorbut — 5: l>-'na li.esa a las dents y caixals, pnix vigorúa las. genivas de tal numerà, que las fa insensibles aU acceso» de calor y frít.

Aquestas y allras vctilaijas se ^oniegcixen M lor Gutler, essent d' abaoluia necessitat a totas li portant salul de la boca,—Sr venen lots eixos principals población* d' Espanya y Arnéiica, ai«

P R O S P E C T E S G R A T I S

. preparat pe'l Dr. Andreu, de ' • obra d' una manera

mpre ab I' us de! elixir del sabj alemán rloc-i familias que estimen ni alalina cosa la im-medicaments en las mellom farmaciaG de las coin Fiansa c Italia, Inglaterra y Portugal.

ati los cigarrillos l ia lsá i lc l i s y los papers azoalr Fumant un sol cigarrillo f.ns en los atachs més forts del

asiría, ve -eni a! ¡Aftant un grau alfvi. I,a espectoració 's pto-duheix mes fàcilment, la ios s' alivia, lo pit bal ab mes regu­laritat, y ' I malalt acaba per respirar librcmem.

LOS A T A C H S D' & « calman al instant ab lo» - —^ _ _ . paoersazoats^ivmantneuDdinsl'ha-mk f l H fl A bilació, de modo que '1 malalt q c 'l

A I V I A 'roba , 'ri i"dc dcM::,ns-,,· be,|

H I J 111 f \ P'omptc un agradable benestar que • • • I • # 1 oonverteíxenlomésapacíbleatunni.

TALLERS DK REPRODUCCIONS ARTISTICAS T E L É F O N O N . ° * 1 5 6

L A U R I . ' H A K C l i l . O X A

ZFOTOO-IR.A-B.A-T Y FOTOTIFI^. R e p i u ' i j e c o n • . . ocraf l cas de d i b u i x o s de lolaf c l a s e s , c a r i a s g e o g r á f i c a s , p lanos , rr .Lt i ía , e s t a n . p e n a ,

fondos d' a c c i o n s , eiz-i e u .

P R O C E D I M E N T N O U D E G R A B A T Q U Í M I C H pera la reproducció directa d' objectes presos del natural,

vistas, monumenis, quadros, aquarelas, bronzes, medallas, tapicerías y tota classe de catálechs artístichs é industrials

Aceiíe'=Hogg Recetado hace 40 años

UN BL MUNDO ENTERO contra lae enfermedades del Pecho, Tos, Niños Raquít icos. Humores, Erupciones del cutis. Personas débiles. Perdidas blancas, etc. El ACEITE -ir BACALAO de H O G G es el m á s abundante en materia de

Se venrl? «olamente en Irascoa trtanqularcs.

PARIS, H O G G Rué de C a s t i g l í o n e , 2

• N T O D A S UAB FARMACIAS.

PERFÜIRIi-OEIZA L. LEGRAP U 4 S T A l ' E

PtUFL'HS CíNCRETS

Vipleue du Czar, j/smia ú'Espagnc. /fóliotrope blanc. Lilas ai- Mal. Foln coup)-. Oriza fys. Jork$y-Club. Houqui-r Opoponax Id. Cirollne Id. Mignardiso. Id. Impératnce Id. Oriza-herby ¡ó.

^¿t 207. rué St.-Honoic, P A R I S

V PtRFUMS-OlilZA SOLIDIFICAIS Inleressant Dcscubriment Parisién

12 O L O R S D E L I C I O S O S

en lorma de llapis y pastillas íasl.i flvjar ¡Wagcrament los objeclrs per perfu­

marlos instantiiueamcat DKSCOfiFIKí HB U S F A I - S I F l C A C m S

Se ven ít Espanya en tolas las Perfuraetlas y Perruquerías

LO CATÁLECH -BIJOU S ENVÍA GRATIS

U S

En todas las Perfumerías y Peluquerías de Francia y del Extranjero.

Polvo íi-Arroz especial

O H E P A B A O O A t- B 1 S I

Por Cl·l. F A Y , Perfum i s la 9 . R u © d e l a . P a . i x . & . P A R I S

- G K A N S M A G A T Z E M S D E L

P R I N T E M P S D E M A N I S

lo C a t á l e c h general ilustrat, en c i s t e l l a 6 en F r ancès , ab 5 8 0 g r a b a t s (models inèdi ts) pera 1' E S T A C I Ó D ' H I V E R N , que s' envía gra l is y f i niicli A qui ' I demane á

.JULESJALUZOT&C.,f P A R Í S

S' envían igualment gratis, las mos-tras de tots los texits que componen los inmensos surtits del P R I N T E M P S , pçrò especificar b é classes y preus.

E X P E D I C I O I I S Á T O T S L O S D E L MON Lo Catálech indica las condicions

d' envío.

I n t é r p r e t e s en to ta s l a s ¡ l e n g u a s

i la disposició de las personas que de-itjen visitar los magatzems.

V H H R E U N O K A D E L L NOVKLA l>K

C. BOSCH DE l i TR1NXER1A Se ven en Us principals Uibreñas, á 3 pta«

P U B L I C A C I O N S

L A ILUSTRÁCIÓ C A T A L A N A P e n s a m e n t de n i t . — Melodía

pera cant y piano, l.lelra de Fran-cesch Matheti; música de Joseph García Robles '50

P i f e r r e r . — Necrología, per Joan Sardá l

F u n e r a l s de l s r e y s d ' A r a g ó á P o b l e t , transcrit per Manuel Bofarull y Sartorio I

T r e s englant ines .— ¡ Visea Ara­gó!— ¡Depress»!—Ferran V . — Poe­sies de kamón Picó y Campamar, mestre en ü a y Saber, ab un prò-lech de J . Sardà, retrato per Ross y lamines de lïaixeras, l'ahissa y Pellicer 2

M e m o r i a s d ' u n n i h i l i s t a , es­critas per Isaac Pajüowsky, y tra-duhidas al català per Narcís Oller. l'SO

De t o t s co lors .—Novéle las y qua­dros, per Narcís Oller 3

E x c u r s i o n s y v i a t g e s de Mos­sèn Jacinto Verdaguer, mentre en Gay Saber, profusament ilustrats per Pahíssa, Pinós y SíviUí, com­prenent los viatges al Al l Pallars, á la Costa d' Africa, al Non d'Eu­ropa y á la Mare de Deu del Mont. 3

D i e t a r i d ' u n p e l e g r í á T e r ­r a San ta , per .Mossèn Jacinto Verdaguer 3

L a Copa.— Brindis y cansons dc Francesch Matbeu 'tercera edició). i'5o

E s t u d i s d* B. Galofré.— Dos mag-nífichs fac-símils en fototipia de Thomas y C.a, sobre ticas carlolt-nas. Cada fac-símil 1*50

L o s c o m e d i a n t s de l segon p i s . — Noveleta de costums, origi­nal de Joaquim Riera y Bertran. . '30

Gent de m a r . - Drama en tres ac­tes, per Juaijuim Riera y Bertran. . 2

L l i b r e de sone ts , per Joaquim Riera y Bertran i^o

L a bona gen t . - Noveleta de cos­tums, per Bonaventura Bassegoda. 1*50

B e n e t R o u r e . —Novela de Lluis B. Nadal ï'50

M a l a h e r b a . - D r a m a en quatre acte*, per Francesch Ubach y Vi­nyeta, mestre en Gay Saber. . . 2

L a g e n t de 1' a n y v u y t . — 1 ma en tres actes y en vers, per mos­sèn Jaume Collell. mestre en Gay Saber

P r i m e r l l i b r e t de í n u l a s de Felip Jacinto Sala '50

L a poes ia c a t a l a n a á Sar­d e n y a , per F.tluan Toda. . . . 1*50

L a s G o n s e q ü e n c i a s . — Novela de Antoni Careta y Vidal. - • • 3

A P U N T D E S O R T I R

R e c o r t s c a t a l a n s de S a r d e ­n y a , per Eduart Toda. . . . ''S0

E N S U S C R I P C I Ó

Poesies de M a n u e l M i l à y F o n t a n a l s , ricament ihistrades.

L A C H A R M E R E S S E F o l v o s r e í n g e r a m o H ^ ol < nnn plm ultra » do IM poWoaüani U bclleio. Sacotupoalclou a b ^ o í u c a r u e n c e n u e v a hajo vi vmni» rte vtaa vle la hlgtew, t» AAWTi mlendan «u «so para lort faeeloncK nins dolloi·lus. He/rewn la piel. iM.slniula lae arrugas, ila a la leí la biaucura niRU'. •Oá.TO.j (Ilscn'ta ilo la rnmoltu ybua dofflçnrocer como por paflón, rMjctres, oto l'ara bailo ó eapeciáculo dnndo hay muctia ÍUK, pídtuc la C H A R M E R E S S E C O N C E N T R E E >' solldlflcndft, en BBtach

' ^HQR GARCIA , muy atlliercnii

;u |»oi'(ecia ailberonrta. roco-nrnnt» IIHI;IK las lm)>erfecvlom>a ipccM,

O r a c n o v e d a d / — DUSSER,Inventor JCMe ·# . - a . - i<oM«f leaM.n> i , J'ar<N.ifiAB«ri(a,·iMislaiPtrlD·enu). Jíudrid. MELCHOR GARCIA, y ti liiP'rfontriis Paioual, Frera, Inglesa, Urqulolt.ítc—fldrccíoHa; VICENT t FtRRER.^MUrit.jrilurtrfiamudfLafaMl. tu

imp. d* f . Otro. < •> 1 hu 1 urop I» Mnn nan*"-«i 1 / wtmttrn /or* tU H-tr