perforacions i buidats en faÇana

PERFORACIONS I BUIDATS EN FAÇANA

Utilitat i repercusions en planta

Mireia Duran OverbeekePerforacions i buidats en façana

Mireia Duran OverbeekeIntroducció

Preexistències

Fins a finals del segle XX, la construcció d’habitatges s’havia centrat principalment en oferir un espai per viure a les famílies. La planta conformava l’edifici. La façana era el resultat de la distribució en planta, i a partir d’unes consideracions mínimes de composició, s’organitzaven les finestres. La imatge resultant és monòtona i contínua.

Motivacions

A partir de la incorporació de nous ínputs en el disseny dels edificis, tals com l’assolejament, la ventilació, les relacions veïnals, i les noves possibilitats constructives i estructurals, s'enceta una nova línia d’experimentació al voltant de la formalització de la façana, trencant amb la monotonia anterior.

Mireia Duran OverbeekeClassificació

Classificació dels tipus de perforacions segons la seva FUNCIÓ :

Tots els exemples de perforacions en façana busquen, en un primer terme, introduir-hi singularitats, evitant la seva homogeneïtat constant. Alguns, a part d’aquest objectiu, atorguen usos afegits a aquests nous elements, la qual cosa incrementa els motius per a la seva justificació.

1. Per trencar la monotonia de la façana (exclusivament) 2. Per il·luminar /ventilar escales i accessos, en edificis lineals 3. Per il·luminar / ventilar corredors interiors, en edificis desdoblats o illes. 4. Espais de lleure comunitari (+ ventilació i il·luminació) 5. Espais de lleure per a la ciutat ( + ventilació i il·luminació)

Mireia Duran OverbeekeTrencament amb la monotonia

1. Trencament amb la monotoniaBLOCS PARAL·LELSArquitectes: Ercilla/Campo, Mangado

Mireia Duran OverbeekeBlocs paral·lels Ercillla/Campo, Mangado

1. Trencament amb la monotonia

Planta primera

El forat de la façana només representa un tall en el conjunt, que en el seu defecte donaria una sensació molt allargada, i visió de “tub” entre els blocs. Les escales ja es troben il·luminades per la part superior també, i no s’hi pot accedir des dels nuclis.

5 m

Mireia Duran OverbeekeIl·luminació d’escales i accessos en edificis lineals

2. Il·luminació d’escales i accessos en edificis lineals

30 HABITATGES DE PROTECCIÓ PÚBLICAArquitecte: Aguilera Guerrero

Mireia Duran Overbeeke30 habitatges de protecció pública; Aguilera Guerrero


Planta baixa

Planta primera

Planta segonaLes perforacions de la façana alternen la ubicació del nucli d’escales amb les terrasses dels habitatges, a portell. Això és possible ja que la planta baixa és símplex, i les superiors són dúplex.

Els habitatges es col·loquen entre nuclis d’escales, permetent la perforació neta de banda a banda. Al segon pis, el dúplex absorbeix l’espai d’escales.

3 m

Mireia Duran OverbeekeIl·luminació d’escales i accessos en edificis lineals


BLOC EN LArquitectes: Pizarro i Rueda

Mireia Duran OverbeekeBloc en L; Pizarro i Rueda


Planta baixaPB+1 PB+2En planta baixa, el

gran buidat serveix tant per creuar el bloc i mantenir la continuïtat de l’espai públic, com per accedir als dos nuclis de l’edifici.

El nucli rep il·luminació i ventilació natural a partir de l’obertura.

Organització dels habitatges en símplex i dúplex, la qual cosa permet adaptar-se a la perforació ja que és de la mateixa mida que la crugía dels habitatges. El forat es crea suprimint 1 habitatge de cada pis.

5 m

Mireia Duran OverbeekeIl·luminació corredors interiors

3. Il·luminació corredors interiors (blocs dobles o illes)

61 HABITATGES DE PROMOCIÓ PÚBLICA A COSLADAArquitectes: Amann, Cánovas i Maruri

Mireia Duran Overbeeke61 habitatges de promoció pública; Amann, Cánovas i Maruri


Els dos buidats que es produeixen en façana serveixen per il·luminar i ventilar el distribuïdor que queda a la part central dels dos blocs. No són accessibles. En el canvi de perforació d’un pis al següent, es perd un habitatge d’un cantó, però s’afegeix a l’altre, que es el que queda sense buidat. La superfície és pràcticament igual.

PB+2

PB+35 m



BLOCS PARAL·LELS PERFORATSArquitectes: KCAP

El tipus de modulació dels habitatges permet prescindir d’alguna d’aquestes unitats de repetició en punts determinats per poder fer entrar llum a la passera interior .

PB+2 PB+48,5 m

Mireia Duran OverbeekeEspais de lleure comunitaris

4. Espais de lleure comunitari

60 RICHMOND HOUSING COOPERATIVEArquitectes: Teeple Architects

Mireia Duran Overbeeke60 Richmond housing cooperative; Teeple Architects


Els entrants d’aquest edifici són utilitzats en els trams menys profunds com a terrasses particulars, i en els altres per a tota la comunitat. Pren en consideració també l’exigència de ventilació de l’espai central. La superfície i el nombre d’habitatges varia segons la planta per tal d’adaptar-se a les perforacions.

PB+1 PB+5 PB+8

10,5 m



EDIFICIO CELOSÍAArquitectes: MVRDV



Les perforacions d’aquesta illa estan col·locades a portell, i de la mateixa manera ho fan els habitatges de cada planta, que es disposen cap a una banda o cap a l’altra del nucli segons la planta, per tal de generar les obertures esmentades, però mantenint sempre el nucli d’escales fix. Com que els espais lliures són punts de pas i de trobada dels usuaris, aquests s’encarreguen del seu correcte estat.

Mireia Duran OverbeekeEspais de lleure comunitari


HEMICICLIO SOLARArquitectes: Ruiz Larrea Asociados

Mireia Duran OverbeekeHemiciclio solar, Ruiz Larrea Asociados


Els grans forats que trenquen la monotonia del bloc extensament lineal estan concebuts com a dilatacions del corredor, que es produeix al llarg de tot l’edifici. D’aquesta manera la percepció d’aquest espai no és la d’un simple distribuïdor, sinó que té punts singulars en el seu recorregut, on l’activitat també és diferent, ja que son pensats per a tota la comunitat.

16,5 m

Mireia Duran OverbeekeEspais de lleure per a la ciutat

5. Espais de lleure per a la ciutat

EDIFICIO MIRADORArquitectes: MVRDV

Mireia Duran OverbeekeEdificio Mirador MVRDV


Cada planta conté diferents paquets d’habitatges, les quals permeten generar variacions en la seva expressió en façana ( per les obertures, per la ubicació de l’escala...). La plasticitat de l’exterior no només ve donat per la gran perforació, sinó que també inclou aquests altres recursos.



L’obertura té una alçada de 5 plantes, i la meitat de la longitud en planta, per la qual cosa té una gran repercussió en tot el conjunt. Es configura com un gran “mirador” a ambdós costats de la ciutat de Madrid, accessible a tot el públic.

38 m

Mireia Duran OverbeekeConclusió

Del mostrari anterior, extraiem les següents mides tipus:

1. Per trencar la monotonia de la façana (exclusivament): variable (5m) 2. Per il·luminar /ventilar escales i accessos, en edificis lineals: 3-5 m 3. Per il·luminar / ventilar corredors interiors, en illes: 5-8m 4. Espais de lleure comunitari (+ ventilació i il·luminació): 8-18 m 5. Espais de lleure per a la ciutat ( + ventilació i il·luminació): variable, 40 x15 m

S’observa com, a mesura que augmenten les prestacions útils de la perforació, també augmenten les seves dimensions, per donar cabuda a la major afluència d’usuaris i activitats.

Mireia Duran OverbeekeConclusió

El fet de projectar tipus de façanes més complexes que incloguin variacions, aconseguides principalment a partir de buidats -en el cas d’aquest estudi-, sorgeix d’entendre que l’expressió exterior de l’edifici és la que forma la ciutat, i que la introducció de singularitats pot fer més interessant i agradable la seva visió.

Des del punt de vista de la planta en sí, aquestes intervencions permeten a la vegada variar les mides i la distribució dels habitatges, la qual cosa pot ser útil per abastir un major nombre d’usuaris, segons les seves necessitats.

Cal intentar que la incorporació d’aquests matisos no només enriqueixi la façana, sinó que ha de servir per millorar altres aspectes del conjunt d’habitatges, tals com la il·luminació d’espais interiors, punts de relació comunitària, etc. D’aquesta manera la seva existència queda justificada i s’integra en la totalitat del projecte, tant formalment com funcionalment.

Conclusions

Mireia Duran Overbeeke Valoració personal

Valoració personal

Segons el meu criteri, un dels millors exemples és el 60 Richmond housing cooperative, ja que és el que millor integra en un sol volum la varietat de funcions de la perforació (espais privats i públics), tots ells amb bona il·luminació i ventilació, i dimensions adequades a l’activitat prevista. A més genera una composició en façana que no es basa en la repetició, sinó que es desenvolupa segons el recorregut i profunditat que les perforacions prenen, incloent la variable dels colors.

L’edifici Celosía aconsegueix el bon funcionament de les seves perforacions en col·locar-hi els nuclis verticals, convertint-los en un punt de pas obligatori. Les dimensions són aptes per desenvolupar-hi activitats i fomentar les relacions veïnals, però el seu poc acondicionament i la seva repetició indiscriminada els acaba convertint en espais poc acollidors.

perforacions i buidats en faÇana

Documents