perdidos en un laberinto?
TRANSCRIPT
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
1/47
Patricia Gil i Laura Vecino
INS Torras i Bages
16/01/2012
Perduts en un laberint?Un estudi de tradici clssica sobre el
Laberint d'Horta
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
2/47
2
SUMARI
Pg.
Introducci . . . . . . . . . 3
1. Historia del laberint de Creta . . . . . . 5
1.1. Representacions i monedes . . . . . 8
1.2. Smbol i mite . . . . . . . 9
1.3.Danses i jocs. . . . . . . 10
1.4.Mitologia en el laberint de Creta . . . . 11
2. Historia del laberint d Horta . . . . . . 16
2.1 El laberint en el Neoclassicisme: La Illustraci . . 18
2.2. Mitologia en el laberint d Horta . . . . 19
2.3 Treballs Prctics . . . . . . . 25
2.3.1. El bloc . . . . . . . 27
2.3.2. Joc de pistes . . . . . . . 32Conclusi . . . . . . . . . 40
3. Bibliografia . . . . . . . . 42
4. Webgrafia . . . . . . . . 43
5. Annex: Memria. . . . . . . . 44
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
3/47
3
Introducci
Hem elegit aquest tema del laberint perqu s un tema desconegut per
la societat, ja que molta gent no sabria definir la paraula laberint. Pot
ser que la nostra decisi pot haver estat influenciada per una excursi
que vam fer a 1er de batxillerat al Centre Cultural Contemporani de
Barcelona (CCCB) sobre una exposici que tenia de tema principal els
laberints i prova d aix s el seu ttol: Per laberints.Aquesta exposici ens n explicaven l origen, la simbologia, les
representacions en monedes, tipologia, mitologia, etc. El protagonista
era el laberint. Desprs d aix va ser quan vam elegir el tema dels
laberints com a treball de recerca.
Hem elegit com a material d estudi el Laberint dHorta. Aquest es troba en
el Parc del mateix nom: la referncia primera la vam obtenir de l exposici;nosaltres, per, el coneixem d abans. s realment un privilegi de poder
gaudir d una construcci d aquesta mena en la zona metropolitana de
Barcelona: en un altre lloc de residncia, no podrem haver fet aquest
treball.
Una de les primeres preguntes que ens vam plantejar, en seleccionar el
laberint com tema del nostre treball va ser: hi ha cap nexe entre el
laberint i l amor?. Veiem una relaci de la llum i la ra amb tot all que
es troba dins del laberint; veiem la passi i l irracional dins del mateix ja
que antigament aquests llocs eren propicis als trobada dels enamorats.
Un altre motiu que ens ha fet elegir aquest tema s el fet d haver
estudiat a les classes de llat i grec el mite del Minotaure.
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
4/47
4
Posteriorment de l elecci del tema, ens vam plantejar: el laberint de
Creta, que surt en el mite, realment va existir? Trobvem interessant
saber sobre una cosa que sempre se n ha parlat i mai ning ha sabut
respondre amb certesa aquesta pregunta.Finalment vam plantejar la darrera pregunta: quin coneixement t la
societat de la mitologia? Qu pensa la gent que s un laberint?.
Per tractar aquest ltim tema farem un bloc, en el qual poder compartir
tota aquella informaci que tingui un vincle amb els laberints i poder
interactuar i canviar opinions amb la gent a travs dels seus comentaris.
Un altre de les fonts que farem servir aqu s la de fer un qestionari a
la gent que visiten el laberint dHorta. Primer consistiria en passar un
qestionari a aquests visitants abans d entrar al laberint i,
posteriorment, passar-los una altra enquesta per veure quines
sensacions han experimentat fora del laberint, si han sabut reconixer
totes aquelles escultures.
Per una altra banda tamb tenim pensat fer una mena de joc, en el qual
sinclouen preguntes, relacions,... destinats tant a adults com per a
joves, que haurien de demostrar el seus coneixements tant pel que fa a
la mitologia com pel que fa a laberints.
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
5/47
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
6/47
6
A principis del segle III d. C. Filstrat, encara mencionava el laberint com a
principalatractiude Cnossos. Les excavacions a Cnossos no estan del tot
finalitzades, aix vol dir que encara podem descobrir moltes ms coses.
Les excavacions que hi han actualment, sn grcies al senyor Arthur Evans,
un home que al 1900 va anar a Creta amb un pressentiment de tipus
schliemanni ( Schliemann, home que va descobrir l antiga Troia), pensava
quedar-se uns mesos, per va estar 25 anys excavant i obtenint resultats.
Es diu que el primer palau de Cnossos va ser destrut a l poca Minoica
Mitjana per una catstrofe imprevista.
En el palau de Minos, no noms
vivia ella amb la seva esposa, sin
que tamb hi havia grans
magatzems i dipsits, tamb hi
havia gravats i segells.
( Palau de Cnossos, Creta)
A ms hi havia tallers on els
artesans fabricaven molts objectes i cermiques pintades.
Per fonamentalment era un lloc sagrat i religis, ja que el cap que residia
all a ms de ser rei, era sacerdot. A les parets i portes d aquest palau
trobem pintat i esculpit destrals fetes en bronze i en pedra, que
representava la destral de doble tall i les banyes del toro. A ms, Evans, en
una de les seves excavacions va trobar
una tomba amb forma de destral de
doble tall.
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
7/47
7
La destral de doble tall simbolitza masculinitat i el doble tall podria
representar les banyes del toro. Aix vol dir que el toro era un animal
sagrat a Creta.
(destral de doble tall)
De Sanctis diu que el Minotaure era Minos, que era la figura mtica principal
de Creta transformada en toro i la llegenda segons la qual estava tancat en
un laberint ja que menjava carn humana, el que sembla que representa aMinos ja que era jutge de les nimes.
En l art minoic, unes imatges ens diuen que a les festes mai faltava una
cerimnia on nois i noies saltaven per sobre d un toro, fent tombarelles
amb les mans posades en les banyes del toro.
El palau tenia dos parts: una part solar, dedicada a la vida; i una part
subterrnia, dedicada a la mort.
Paolo Santarcangeli: Cierto es que posteriormente la imagen de un
pasadizo largo y tortuoso, plagado de peligros y trampas, en el fondo del
cual yace Algo, tal vez el monstruo, tal vez el tesoro, tal vez ambas
arraig con fuerza toda una serie de folclricas.
La creena d un laberint es va traslladar ms tard a Gortina, unes coves
plenes de passadissos amb molts quilmetres i moltes bifurcacions.
Tamb es podria dir que el laberint pot ser a la gruta de Psychr, ms a
prop de Cnossos, o la de Amnisos i moltes ms grutes que hi ha a la part
oriental de l illa. Segons Cagiano la paraula laberints un terme genric
que senyala un edifici de planta complicada.
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
8/47
8
1.1 Representacions i monedes
Les representacions en figures del laberint sn molt escasses, en canvi, deTeseu i el Minotaure sn les ms freqents. En les representacions ms
antigues, els dos surten de peu o el Minotaure de genolls, amb cap de toro i
cos hum. En els monuments arcaics, els dos porten una tnica molt curta.
I ms tard, el Minotaure apareix nu. Moltes vegades en gots estava dibuixat
la lluita de Teseu amb el Minotaure, sembla que era l escena preferida en
aquella poca.
En quant a les monedes, hi havien dibuixades un laberint, en unes monedes
era rectangular, en altres era circular. En aquesta representaci, el laberint
no presenta bifurcacions sin que son, realment, pseudolaberints.
El laberint apareix en quasi totes les monedes de Cnossos fins que, a l
poca romana, s substitut per una liga. Aix ve a donar suport la tesis
que la representacions que hi havia a les monedes feien de guia per elegir
las bifurcacions en el laberint real.
1.2. Smbol i mite
Un historiador suec va ser el primer en dir que el laberint, amb els seus
passadissos tortuosos, alguns sense sortida, representa el regne de la Mort.
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
9/47
9
Ens trobem en un secret i misteri. La serp entrellaada, en forma de
laberint, de temibles anells, seria una
metfora dels meandres d un riu
desconegut amb els riscs que comporten
no conixer el cam igual que desconixer
els camins que t un laberint. Actualment
el costum de traar laberints en paper, en
jardins, en els jocs, es troba reprimida
per dir-ho aix.
( serp entrellaada)
( D aquesta ltima ho podem observar quan tractem l apartat que tindremdedicat als jocs, ms endavant). El que no significa que no la trobem en les
representacions dels pintors de forma lliure, catica.
Podrem trobar una relaci entre el smbol de cabdill d Ariadna i l estel d
Orient ja que serveix per guiar als Reis Mags fins al portal de Betlem per
portar regals al nen i pel que fa, el cabdill guia al Teseu fins el centre del
laberint on es trobava el Minotaure.
El laberint s doble: si els seus passadissos aboquen la tortura de l infern,
condueixen tamb fins a un lloc en el que es complir illuminaci.
Ren Gunon, diu que: El laberinto tiene una doble razn de ser, en el
sentido de que permite o prohbe, segn los casos, la entrada a un lugar no
accesible a cualquiera: slo a aquellos que estn cualificados podrn
recorrerlo por entero, mientras que lo dems se les impedir entrar o se
perdern por el camino.El laberint tamb simbolitza el pessimisme malfic per la embull que
comporta i l optimisme geners: lespiral.
El viatger entra o penetra en el laberint amb la meta d arribar a la sala
central, cripta de misteris, s a dir, que no sabem el que ens ofereix en
cada bifurcaci que hi ha. Aix seria la simbologia del centre.
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
10/47
10
1.3. Danses i jocs
Hi ha una gran connexi entre el laberint i la dansa. El palau de Minos t
una gran importncia ja que all feien taurocatapsia i en tots el ritualscretencs la dansa tenia un paper molt important.
En l Iliada es recordada i escrita una dansa del laberint. Teseu, al derrotar
al Minotaure, ho va celebrar, amb els altres joves, amb una dansa especialensenyada per Ddal. Per en una altra versi diu que Teseu portava amb
ell una mini esttua d Afrodita, que va crear Ddal i Ariadna li va regalar.
Teseu la colocaria a l illa de Delos per desprs, fer amb els seus companys
durant la nit una dansa que representaria els meandres del laberint i aix
celebrar la seva salvaci d aquell perill.
En aquesta dansa en honor a Afrodita, es posaven a la vora d un altar
construt amb moltes banyes esquerres de toro, tots girats cap a l
esquerra, que era la direcci de la mort.
Sabem que aquesta dansa va ser ballada desprs de la mort del Minotaure.
Segons una investigaci de Wolters, la dansa tenia dues fases: a la primera
es representava els embolics del laberint i la segona part seria el
desembolicar del laberint.
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
11/47
11
En quant a la direcci esquerra, els romans als dus dels Inferns es
sacrificava la m esquerra. Els hinds, la ma esquerra s utilitza per
conjurar el mal; amb aquesta m es per netejar el cos, com per exemple la
defecaci per est prohibit menjar amb aquesta m, noms es pot amb la
ma dreta.
1.4. Mitologia en el laberint de Creta
A les classes de llat i grec hem estat estudiant cultura clssica i hem
dedicat una bona part de temps a lestudi dels mites. El que ms destaca i
ens ve al cap cada vegada que escoltem la paraulalaberints el mite delMinotaure. Aprofundirem en aquests relats per tal de conixer b les bases
del seu significat.
Per comenar, explicarem el mite del Minotaure i els seus personatges
(Minos, Ariadna, Teseu, Minotaure, Ddal i car).
Origen del mite del Minotaure
Minos () era rei de Creta, fill de
Zeus i dEuropa. Un dels seus fills,
Andrgen va participar als Jocs Olmpics
en honor a Atenes i va vncer.
Els atenesos, empipats, van acabar amb
el fill de Minos i aquest es va venjar.
(pintura jocs olmpics)
Va controlar tota la ciutat dAtenes, on va establir unes terribles lleis de la
qual destacava la segent: durant nou anys, havien danar set nois i set
noies al laberint de Creta on estava tancat el Minotaure(; nascut
de Pasfae i un toro blanc), per a apaivagar la seva fam. Tres anys desprs,Teseu (), fill del rei dAtenes, Egeu, va sentir la responsabilitat de
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
12/47
12
fer alguna cosa al respecte sobre la injusta i cruel llei que afectava al seu
poble.
Va anar voluntari amb la intenci de
matar al Minotaure i lliurar a qualsevol
atens que estigus en perill dins del
laberint.
(
(la mort del Minotaure)
Per, per aconseguir-ho, va necessitar l ajuda d Ariadna (; filla de
Minos i Pasfae). Ddal li va donar aquesta un remei per no perdres en l
intent de trobar al monstre hbrid: un fil d or i un punyal.
Teseu aconsegu el seu propsit i en agrament sen port Ariadna amb ell.
Li va prometre casar-se amb ella per va abandonar-la a lilla de Naxos.
Posteriorment, Dions la va trobar a l illa , li ofer una corona d or i es van
unir en matrimoni.
Quan va morir aquesta, el seu marit va posar la corona nupcial com a una
constellaci formant la Corona Boreal.
El constructor: Ddal
Ddal () era un inventor
que es sentia orgulls dels seus
xits i el qual no li agradava la
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
13/47
13
possibilitat de tenir un rival . La seva germana va deixar a crrec de Ddal
el seu fill Perdix () per a que sintrueix de les arts mecniques.
(Ddal i car construint les ales)
El nebot era un alumne competent i va sorprendre pel seu ingeni, proba d
ell fou la creaci de la serra o el fet de fer un comps amb la uni de dos
trossos de ferro per un extrem amb un rebl i afilant els seus extrems
oposats.
Ddal tenia sentiment d enveja cap a Perdix i va aprofitar un dia que
estaven junts a la part alta del temple d Atenes en Acrpolis per empnyer -
li. Per la deessa va afavorir la intelligncia , que quan el va veure caure,va canviar el seu dest transformant-lo en un ocell, denominant-lo amb el
nom de perdiu.
Aquest model d ocell no crea el seu niu en els arbres i el seu vol s ms
ben baix, sin que nia en tanques i defuig d emplaaments elevats,
conscient de la seva caiguda. Per aquesta malifeta, Ddal va ser jutjat i
desterrat.
Desprs de ser expulsat d Atenes, arriba al regne de Minos. All constru un
laberint amb el seu fill car (). En aquell laberint estava tancat el
Minotaure, laberint del qual Teseu va aconseguir escapar grcies al consell
d utilitzar un cabdell que havia sigut entregat anteriorment per Ariadna.
El laberint era un recinte amb nombrosos passadissos i carrers tortuosos
obrint-se uns a altres, que semblava no tenir principi ni final. Ddal el va
construir per al rei Minos, ja que aquest ltim el volia per tancar al
Minotaure, fill de la seva esposa Pasfae (). Per desprs de l
edificaci d aquest permetre, Ddal va perdre l empara del rei i va ser
tancat al laberint amb el seu fill. Per poder sortir van haver de confeccionar
unes ales de plomes i cera amb les quals intentaren sortir del seu
tancament.
El fill de Ddal, car, no fent cas a les advertncies del seu pare quan li deia
que no saprops tant al sol, sel van fondre la cera de les ales, precipitant-
se al mar i morint en lacte.
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
14/47
14
La dona que va donar nom a un continent: Europa
El mite dEuropa () s
important per conixer els
antecedents del relat del
Minotaure. Zeus () estava
enamorat d Europa i va decidir
seduir-la. Segons compta la
mitologia, es va transformar en un
toro () blanc mentre ella
estava en una platja recollint flor (Pintura del rapte d Europa)
Ella al veure el toro, va anar a donar-li carcies.
Veient que era tranquil, ella va optar per pujar al llom. Zeus aprofit per
portar-se-la nedant ja que ella no havia posat resistncia alguna. La port
fins la illa de Creta i va ser all on li revel la seva autntica identitat i la vaconvertir en la primera reina de Creta.
Zeus li va lliurar tres regals:
Talos, un autmat; Laelaps, ungos que mai deixava anar a les
seves preses; i per ltim una
javelina que mai fallava.
Ell va recrear la forma de toro
blanc en els estels, conjunt que
actualment es coneix com a
constellaci de Tauro.
(Rapte dEuropa al laberint dHorta.)
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
15/47
15
Del fruit d aquella relaci Europa va donar llum tres fills, Minos (),
Sarped i Radamantis ()deixant aix l estirp divina en la illa.
2. Historia del laberint d' Horta
El parc del laberint d' Horta s el parc ms antic i millor conservat de la
ciutat de Barcelona. Es troba situat al districte d' Horta-Guinard, al carrer
passeig dels Castanyers, n1 de la ciutat comtal.
Aquest parc, el laberint d' Horta s un lloc idllic per passejar i gaudir de la
tranquillitat, per aix s molt visitat per les famlies ja que s una forma de
divertir-se tots junts de l' estrs que suposa la ciutat. Tamb s un joc
perfecte per a la gent que li agrada la mitologia grega ja que es pot gaudir
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
16/47
16
amb els significats de les escultures que podeu trobar.
El fet de perdre s,
suposar un repte,
rectificar cada vegada
que ens equivoquem fins
trobar la sortida, s a dir,
en aquest laberint que
ens endinsem, s la
metfora a la nostra
vida.(Laberint dHorta)
Com que el parc s un jard-museu, s' ha de tenir constncia d' un nombre
mxim de persones per poder preservar en bon estat per no fer mal tot el
recinte. Per aix, t un nombre mxim de 750 persones al mateix temps.
La construcci d' aquest laberint es va iniciar a l' any 1774, per l' arquitecte
itali Domenico Bagutti, i encarregat per Joan Antoni Desvalls i d' Ardena,
sis marqus de Llupi (i propietari del terreny). Volia que el laberint
tingus una temtica amorosa.
Aquest parc s d' una esttica Barroca i
Neoclssica i dividida en tres nivells.En la part superior trobem a la nimfa
Egria (nimfa de les fonts) i un pavell
neoclssic que es por visualitzar des de
lluny i que est dedicat a les nou muses
en el qual podem llegir aquestes
inscripcions:
( Eros i Psique a Horta)
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
17/47
17
- Artis Naturaque Parit Concordia Pulchrum (la harmonia de l' art i la
naturalesa engendra bellesa).- Ars Concors Foetum Naturae Matris Alumbrat(l' art harmonis dna
llum al fruit de la mare naturalesa).
En la terrassa d' enmig, observem dos
templets on es troben les escultures de Dnae
i Ariadna. Per ltim, a las terrassa inferior, es
troba el fams laberint d' Horta, de
dimensions 45x50 metres i una forma
rectangular.
(Escultura de Dnae a Horta)
El laberint amb unes dimensions de 45x50, consta de 750 metres de xiprers
retallats on a l' entrada hi ha un relleu de marbre de Teseu i Ariadna quan
aquesta li dna el fill per a que pogus sortir sense problemes desprs de
que Teseu s' hagus endinsat en el laberint del Minotaure.
Al mig hi ha l' esttua d' Eros (du de l' Amor).
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
18/47
18
(Dins del laberint)
2.1 El laberint en el Neoclassicisme: La Illustraci.
La illustraci s inicia en el segle XVII a Frana quan la burgesia estava encontra de l absolutisme i la noblesa.
Aquesta poca era coneguda com els segles de els llums, ja que no hihavia amor a Du, perqueren ateus i si que hi era lamor a lsser hum:filantropia
En la Illustraci l ideal era la Naturalesa a travs de la ra, com perexemple un jard, que s una natura controlada. La natura es relaciona ambla mitologia, que sn elements molt pocs racionals.
Llavors aix fa que el laberint, un jard amb molta mitologia, domini lanatura i fa que sigui irracional. Representava la temtica de l amor,estaven fets per enamorar-se, per a que els enamorats tinguessin intimitat.
Les passions, que eren errors i prejudicis, havien d estar dominats per lara. Per aix, els enamorats per tenir ms intimitat, anaven a perdre s allaberint, un lloc irracional, desordenat, un lloc imperfecte, on no dominavala ra.
En el Neoclassicisme es destaquen els mites d amor, que servien d ajudaper interpretar l amor, que estava al marge de la ra.
2.2. Mitologia en el laberint dHorta
Ara parlarem de la mitologia clssica que hi ha al laberint d Horta, recollidaen escultures, en relleus i en una inscripci que fa referncia al mite delMinotaure. En aquest apartat no farem referncia a aquests mites(Minotaure, Europa, Ddal ) ja que han sigut esmentat anteriorment.
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
19/47
19
L origen de l amor: Eros
A Eros () la tradici li atribueix a moltes
genealogies: la ms difosa el fa fill d Afrodita
() i Ares (o) ; tamb el
fa germ d Anteros (), l amor
correspost. Un altre dels familiars seria Psique
(significa nima), la qual va esdevenir la seva
muller.
Trobem l origen d Eros al llibre VII delbanquet, un dileg platnic on ens explica
Scrates que una sacerdotessa li va explicar:
El du Poros (), du de la riquesa, va
sortir ebri d una festa i es va trobar fora a
Penia, que representava la misria. (Esttua d Eros a Horta)
Poros es va enamorar d ella i de la uni d aquella nit va sorgir Eros, un
dimon (mig du, mig mortal). Eros s el du de l amor, ja que l amor
consisteix en tenir-ho tot per a la vegada tenir mancances, s a dir, Eros
ho t tot perqu s el fill de l abundncia i a la vegadamanca de tot
perqu s fill de la pobresa.
L art i la literatura clssica el pinten com un precis adolescent, encarregat
de l atracci sexual, lamor i el sexe. Ms tard li atorgaran la imatge d un
nen entremaliat, armat amb un arc i fletxes que dispara a dus i homes, o
b portant unes torxes amb les que inflama els cors d una passi
irresistible.
Pel que fa referncia a Psique (), era una dona mortal de gran bellesa
que feia que Afrodita estigus gelosa. La dea va enviar al seu fill Eros per a
que llancs una fletxa en mal estat que faria que s enamors de l home
ms horrible. Per, com que Eros es va enamorar d ella, no va poder
complir amb la seva comesa i va llanar la fletxa al mar. Quan Psique es va
adormir, va emportar-se-la al seu palau.
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
20/47
20
Per evitar l enuig de la seva mare, es presentava sempre de nit per que
Psique no descobrs la seva identitat. Aquesta trobava a faltar a les seves
germanes i li pregunt a Eros si podia anar a visitar-les. Aquest accept
amb la condici que no confiessin les seves germanes.
Li van preguntar pel seu amant i Psique com no sabia res va confessar que
realment no sabia qui era. Les germanes li van recomanar que encengus
un llum per poder observar al seu marit ja que deien que era un monstre.
Ella ho va fer: una gota d oli, per, va caure bullint sobre la cara d Eros,
aquest despert decebut i
abandon a la seva amant.
Psique es va adonar del que haviafet, li va demanar a Afrodita que li
torns l amor d Eros, per
aquesta per poder acceptar li
demana quatre
feines impossibles de fer.
Zeus, en veure el seu gran esfor
per l amor d Eros , la va convertir
en immortal, podent casar-se amb
ell. Tenen un fill anomenat Plaer.
(Escultura d Eros i Psique)
La mitologia no es noms un principi de manifestaci, abans que res s una
forma d enteniment i aproximaci simblica que connecta amb les nostres
arrels, ja que a travs de la mitologia podem explicar l origen de costums,
o el simple fet d explicar alguna cosa, s ms fcil per la seva comprensi
grcies a un mite, s a dir, ens ajuda a comprendre el mn.
Per poder fer-nos una idea del que hem exposat en el pargraf anterior,
hem seleccionat el mite d Eros i Psique mitjanant Antoni Canova, que va
modelar una interpretaci individual, de la mitologia, de l amor, de la mort i
la bellesa, que sembla commoure ns quan visualitzem l obra.
A l obra d Eros i Psique podem contemplar la interpretaci de l amor, amb
aquell pet susps a l aire, una mirada recproca, sense principi ni final;
buscant l eternitat.
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
21/47
21
Per aquesta creaci, Canova rebutja la primera versi on Psique intenta
abraar el seu amant, que acabava de mostrar el seu rostre i va optar per
una segona opci ms delicada, en la que ella desperta en els braos d
Eros.
Com hem mencionat anteriorment, a l obra s observava un pet susps a l
aire. Per a Canoca les figures no estan enganxades a res terrenal, la
sensaci de que tot es troba en una bombolla equivalent a un somni,
simbolitzant una trobada amorosa, ms all del temps, com un viatja a la
perpetutat. L obra tamb ens da la sensaci dels oposats, ja que ell s el
desig amors i terrenal, les seves ales s eleven cap al cel, mentre que
Psique s l nima i els seus peus es dirigeixen a terra. Tot aix denota elsimbolisme de l amor, la fusi de cos i nima.
Un altre fet cridaner s que sengles cossos resultin gaireb indistints, com si
la masculinitat i la feminitat construssin un tot, un nic pet. Eros i Psique
sn smbol del pet amors, lescultura forma una X, signe de la crulla, de
la multiplicaci i d el pet, per tamb s un argument de cel i terra, espai i
temps, fusionats en la mirada i el abraada circular que els amants es
concedeixen. Eros convertit en un jove atrapat en la seva prpia trampa d
amor i feliment abstret amb la dola i desmaiada mirada de Psique, que
espera delicadament un pet pres ja en l eternitat.
Tancada a la metfora del laberint: Dnae
Tamb trobem una escultura de Dnae () al laberint d Hortasimbolitzant una metfora entre el tancament que va sofrir ella i en la
situaci que es trobava el Minotaure dins del laberint. El pare de Dnae, el
rei d Argos, Acrisi, va saber per mitj d un oracle que el seu nt li prendria
el tron. Llavors el rei va fer tancat a la seva nica filla, Dnae a una torre de
bronze.
Zeus s havia enamorat d ella, la desitjava i per aix es va transformar enpluja d or per colar-se a la torre per fecundar-la. Va quedar embarassada i
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
22/47
22
va nixer el seu fill Perseu (). Acrisi va sospitar de la intervenci
divina en aquell embars i per aix quan va nixer el nen, va tancar a mare
i fill en un cofre i els va llanar al mar i van ser conduts fins a Srife.
Dins de la ja cristiana tradici medieval,
la pluja d or que va fecundar a Dnae
podia associar-se metafricament amb la
Concepci Immaculada de Maria sense
intervenci de bar.
(Dnae a la torre)
La nimfa plorona: Egria
La nimfa Egria tamb la trobem al parc del laberint d Horta, a la tercera
terrassa. La seva escultura es troba sobre una font i aix est relacionat
amb el seu mite.
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
23/47
23
Egria, va ser una nimfa transformada en font, nimfa del Laci. La llegenda
la suposa consellera d un dels primers reis de Roma, Numa el Piads, a
qui havia inspirat la legislaci religiosa, ensenyant-li pregries i conjurs
eficaos durant els seus trobades nocturns.
Quan va morir aquest, Egria, que es consolada per la prdua, es va retirar
a Arice, al Laci, i va abocar tantes llgrimes per aquesta mort que va ser
transformada en font.
La diversi dels sopars: Lesnou Muses
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
24/47
24
Trobem les nou muses esculpides a la part de dalt d un temple que est
dedicat a elles. Les muses sn filles de Zeus y Mnemsine (),
deessa de la memria.
(Temple dedicat a les nou muses)
Cadascuna d aquestes muses tenia un do:
-Calope (): proporcionava ritme als versos i a les frases de la
prosa cadenciosa, de la prosa oratria i simbolitza l Eloqncia.
-Clo (): canta el passat dels homes i de les ciutats: s la musa de l
histria.-Erato (): expressa a l elegia les alegries i les penes de l amor.
-Euterpe (): fascina amb l encant de la msica als homes i
animals.
-Melpmene (): parla del sofriment i de la mort, temes
fonamentals de la tragdia.
-Polimnia (): inspira als poetes
que s acompanyen de la poesia lrica.
-Tala (): es burlava de totes les
coses, s la musa de la comdia.
-Terpscole (): es consagra els
ritmes de la dansa.
-Urania (): s la musa de l
astronomia, canta l harmonia dels
astres.
(Pintura de les nous muses)
Totes aquestes muses amenitzaven el banquet dels dus.
La nimfa sense veu i un noi egoista: Eco i Narcs
A Eco () el trobem en una gruta de la primera terrassa; aquesta
localitzaci, a ligual que la de Dnae, fa referncia al seu mite. Eco era una
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
25/47
25
nimfa que va entretenir a Hera () en una conversa mentre Zeus anava
amb una de les seves amants. Quan la deessa va descobrir-la , la castig
deixant-la sense veu, noms podia repetir les ltimes paraules que deia.
Ella es va enamorar de Narcs, un jove de gran
bellesa per insensible als requeriments
amorosos de les nimfes, per Eco, que no
sabia com declarar-li el seu amor, fou
rebutjada per ell i aix va fer que plors
inconsolablement i que es consums a poc a
poc fins que noms li qued la veu, que va
continuar repetint tot el que li arribava.
(Gruta d Eco)
A Narcs (), una de les seves
pretendents rebutjada, el va maldir, i
aix un dia que es va apropar a una font
per calmar la seva set, va veure la seva
imatge reflectida a l aigua de la bassa i
es va enamorar d ell mateix.
( La flor anomenada Narcs)
Va voler abraar la imatge per si tocava l aigua, envellia. Atrapat en l
amor impossible , no es va moure de la bassa.
Els dus el van convertir en una flor amb seu nom.
2.3 Treballs Prctics
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
26/47
26
En aquest treball hem fet un bloc amb informaci sobre laberints en el qual
volem donar-ne ms informaci dels laberints per d una forma diferent;
veient la relaci d aquest tema amb els jocs, somnis...; i tamb incloent-li
la mitologia que es troba al laberint d Horta a travs d escultures, relleus...
No solament hem treballat amb el bloc sin que tamb hem realitzat un joc
de pistes per nens que comprenien les edats entre el tretze i catorze anys.
Aquests nois cursen 2n d ESO i fan l optativa de Mitologia grecorromana.
Nosaltres el que hem fet, ha sigut donar una classe sobre els mites que
influeixen en el laberint o que es troben al laberint d Horta. Desprs de l
explicaci a classe, els vam portar a visitar al laberint d Horta.
Una vegada all, els vam tornar a explicar els mites, per aquesta vegada,
davant de les escultures corresponents. Posteriorment, els donarem un joc
de pistes (que vrem fer nosaltres) amb unes preguntes de relacionar sobre
el laberint i el mites i unes altres per veure quins coneixements tenien sobre
la matria.
Tot aquest procs descrit anteriorment es diu Aprenentatge Servei,
metodologia d ensenyament que integra un servei voluntari a la comunitat
amb l aprenentatge de competncies, continguts, etc. Per part dels que
ofereixen aquest servei. Els coneixements que un ha aprs abans es posen
al servei de la comunitat.
2.3.1 El bloc
s possible que sigui difcil d entendre el fet d elegir fer un bloc com una
de les parts prctiques del nostre treball de recerca, per, vam decidir elegir
aquesta plataforma tecnolgica per poder arribar a ms gent les
explicacions de temes relacionats amb el laberint des d un altre punt de
vista del que sempre veiem o pensem a l escoltar la paraula laberint. Vam
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
27/47
27
crear aquest bloc a principis d agost i el ttol va ser: Perdido en un
laberinto?, ja que vam pensar que aquesta podria ser la qesti que ens
formulem quan una persona visita el nostre bloc.
Per poder explicar la nostre URL (http://laberintoconsalida.blogspot.com/ )
ens va molt b aquest fragment:
El laberinto lo es porque, al fin y al cabo, alguien sale de l, por lo que sea,
de la manera que sea. Si no saliese nadie quin iba a saber de su
existencia?
[Max Aub (1903-1972), Campo de los almendros]
s a dir, el laberint sempre t sortides perqu de una altra forma no
ho seria, no existiria, ning sabria de la seva existncia , de manera
semblant al que passa amb un carrer sense sortida.
Abans de comenar el treball, no sabem que la paraula laberint estava tan
relacionada en la nostra vida, s a dir, no tothom sap que a la casella 42 del
joc de l Oca podem trobar un laberint, que el joc de la xarranca t origen
al laberint o que el fet de somiar amb ells significa que et trobes perdut o
confs.
La primera entrada que vam fer al bloc va ser al 11 de agost amb el ttol
Todo tiene un origen.... En aquesta entrada, primer vam fer una petitaintroducci a l origen del laberint.
Un origen desconegut, ja que no es sap en quina civilitzaci van comenar a
dibuixar-los o utilitzar-los. Posteriorment vam escriure una srie de
definicions de la paraula laberint agafades des del diccionari Oxford,
passant pel Dizionary de Nicola Zingarelli, el Dizionario de Petrocchi i
acabant per l Enciclopedia Britnica.
http://laberintoconsalida.blogspot.com/http://laberintoconsalida.blogspot.com/http://laberintoconsalida.blogspot.com/http://laberintoconsalida.blogspot.com/ -
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
28/47
28
Per a la nostra segona entrada He soado con un laberinto qu
significar? vam decidir elegir com a tema principal el mn onric amb
referncia als laberints. En aquesta entrada vam posar una srie de
interpretacions en el cas d haver somiat amb aquests.
Un exemple d una de les interpretacions:
Soar que est en un laberinto en la oscuridad representa la posibilidad de
sufrir problemas o una enfermedad.
Amb aquesta entrada vam rebre nombrosos comentaris, alguns dels quals
en comentaven els seus somnis o ens preguntaven els significats d
aquests. Com que les explicacions als comentaris seria molt llarga vam
decidir fer una altre entrada. I aix va ser com van decidir fer la tercera
entrada.
Com hem dit abans, aquesta entrada dona respostes als comentaris d He
soado con un laberinto qu significar? i hem intentat respondre les
inquietuts de la gent com per exemple el significat de somiar amb carrerons
de ciutats en el qual est fugint com si alguna persona la persegus y quan
la vol atrapar es desperta. Posteriorment vam respondre, per aix ens
resulta una dificultat. Si pensem en un laberint, ens ve al cap estar perduts,
el fet de somiar amb all tamb podria significar estar perdut en alguna de
les circumstncies de la vida per no sempre es aix, ja que cadasc li dna
un significat a cada cosa.
Amb el somni de la cuitat de carrerons, es evident que tenen referncia al
laberint, y ens recorda al barri del Trastevere de Roma.
Per la part de que una persona la persegueix y ella fuig pot significar que
tenen problemes per es possible que no vulgui resoldre-ho. Per si aquesta
persona ha estat anteriorment, por exemple en aquest barri pot significar
alguna cosa que hagus vist o li hagus passat.
En esta pgina tamb responem als sentiments que sent, las fases per les
que passa una persona a l entrar a un laberint. Per all, anteriorment
havem anat al laberint d Horta per a veure la reacci que te una personadins d un laberint. La persona que coneix el cam tarda 5 min. de mitjana,
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
29/47
29
mentre que una persona que desconeix el cam tarda uns 12 min. de
mitjana.
Aquestes ltimes es creien molt capacitades per entrar y sortir del laberint
sense cap problema, per al ver el laberint aquella sensaci sensorra i
mostren un sentiment de preocupaci i alerta al ver que aquella situaci les
pot sobrepassar.
Una vegada dins, hi ha tres fases:
- La primera fase, la persona es troba en calma i amb atenci i
sobretot intentant recordar per on ja ha passat.
- La segona fase, la podrem denominar la de no retorn (al no saber
per on has passat), i abans que res la prdua d orientaci: Comenaa sobrevenir una espcie de nervis i estrs.
- La tercera y ltima fase, seria la desesperaci quan saps que la
sortida est a prop per no ets capa de trobar-la; Apareix el riure
ximple produda per els nervis i finalment una gran satisfacci al
trobar la sortida del laberint.
Un altre de les respostes que hem donat ha sigut la que fa referncia a la
esttica de nostre bloc, ja que ens havien plantejat la problemtica amb la
foto de fons. Hem intentat varies vegades posar-les duna altre, fins i tot
fotografies diferents, per ens dna problemes per el mida i l nica
fotografia que ha acceptat s la que hi ha posada en aquest moment:
Noms ens deixa posar-la en mosaic o una altra forma seria posar-la a la
dreta (arriba a sota) o esquerra (arriba a sota) i la resta de fons negra.
Aix pels motius mencionats anteriorment hem pensat que lo millor s tal
com est ara.
Per ltim contestem a una persona que ens explica el seu somni per a que
ho analitzem, per ser contestada com a comentari a la tercera entrada ja
que va escriure ms tard. Aquesta persona es escptica, no creu en la
interpretaci dels somnis o millor dit, en les interpretacions que es donen,
per a pesar d aix ens va escriure. Ens plantej dos. El primer era unlaberint de miralls del qual no podia sortir i en el qual se reflectia en setze
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
30/47
30
perspectives diferents i el segon es veia participant en el joc del
Chinotauro de Humor Amarillo.
En quant al primer, el fet de reflectir-se en miralls es per por o carncia de
personalitat, aquelles persones que somnien amb un laberint de miralls sn
persones insegures e introvertides. Pel que fa a les setze perspectives
diferents, es perqu aquest nombre te fora o gran atracci per aquella
persona.
Per analitzar el segon somni abans vam haver d informar-nos, ja que mai
havem vist aquell programa. En el joc del Chinotauro hi ha dues persones
que et tenen que agafar, per tant somiar amb all s que te por a que el
persegueixin i que aquelles persones portin problemes que no es volenresoldre.
En el mes d octubre la nostra entrada va estar dedicada a la mitologia, amb
el ttol de: la mitologia en el laberint. En aquesta pgina expliquem tots
aquells mites que es troben en el laberint d Horta des d Ariadna i Teseu
fins a Eco i Narcs.
En els comentaris de la gent en esta entrada ens plantegen el coneixement
de la paraula per s el desconeixement del seu origen, com per exemple
tots sabem el que es l Eco per moltes vegades no sabem qu origen te en
la mitologia
L ltima de les nostres entrades te com tema principal els jocs, per all
hem posat els jocs ms rellevants que tenen relaci amb els laberints.
Si pensem en un joc que tingui alguna relaci amb els laberints, ens ve al
cap el Pacman, d origen japons, que consisteix en un emoticona, el qual
ha de menjar-se a uns fantasmes que hi ha al laberint. Per hi ha un altre
tipus de jocs com la xarranca(origen en els jocs del laberint grec. Els troians
el van portar a Roma i aquest a Gran Bretanya), que ens fa difcil pensar
que te una relaci amb els laberints.
Ms jocs rellevants serien el joc de l oca o el laberint i la bala. El primer,
podem trobar un laberint en la casella 42, que representaria la closca d un
cargol.
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
31/47
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
32/47
32
Germany 6
Ecuador 5
France 4
Colombia 4
Ukraine 4
Peru 2
Venezuela 2
Mexico 1
2.3.2. Joc de Pistes
La segona prctica que vam decidir fer pel nostre treball de recerca va ser
un joc de pistes, el qual consistiria en fer una mena de gimcana, en la que
els alumnes de segon d ESO (que cursen la matria de mitologia
grecorromana) haurien d anar responent preguntes, relacionar mites,
tenint en compte que abans els hem explicat tots aquests mites que surten
al joc i que els trobem al laberint d Horta.
Per fer l esmentat anteriorment es va elegir el 16 de novembre de 2011,
que va ser un dia plujs. El primer que vam fer abans d anar al laberint d
Horta va ser que nosaltres dues explicarem a un grup d alumnes de segon
d ESO els mites que ells trobarien al recinte del Parc del laberint d Horta.
Posteriorment ens vam desplaar all, on la nostra sorpresa va ser que
encara que hagus sigut un mal dia a causa del clima, vam anar all per res
ja que el laberint es trobava tancat perqu estaven podant-lo.
La segona vegada que vam tornar a fer la sortida al parc del laberint
dHorta va ser el 14 de desembre de 2011, per en comptes d anar les
dues, noms va anar una de nosaltres al laberint amb els dos professors
(Ana Prieto i Jaume Agust) ja que l altre no es trobava b de sa lut.
Aquesta vegada es va poder fer l explicaci a classe ja que va haver una
srie d imprevistos d ltima hora que van fer que aix no succes. Ms tard
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
33/47
33
vam agafar el metro a Can Serra (L1) fent transbord a Pl. Catalunya per
poder agafar la L3 que ens portaria a la parada Mundet.
Una vegada all, es va donar temps lliure per esmorzar i desprs anrem al
Parc del laberint d Horta, que s all on trobem el nostre element mitolgic
de carcter ldic: el laberint.
All es va fer una presentaci dels espais i dels mites relacionats a un grup
de segon d ESO E, pertanyents a un grup de baix rendiment i amb
adaptaci curricular. Amb l ajut dels professors vam anar explicant les
explicacions pertanyents davant dels referents de cultura clssica
prviament seleccionats. Aix vam anar turnant-nos per explicar,
successivament, els mites del rapte d Europa, de Poseid i Amftrite, de la
nimfa Egria, de Psique i Cupido, D Ariadna i de Dnae, en relaci alsrespectius relleus o esttues
A l explicar tot aix, vam passar a la realitzaci del joc de pistes, tenint en
compte que es va haver de modificar a l ltim moment ja que es van
perdre les pistes que serien un
nombres que s els donarem als
alumnes per que fessin les
preguntes desordenades, perqu
entressin i sortissin del laberint.
Com a decisi d ltima hora, es
va suprimir la segona pregunta,
en la qual havia que trobar un
objecte relacionat amb Eros,
l objecte era una fletxa. (Fletxa feta per nosaltres)
En quant a la distribuci de l alumnat a l hora de fer els grups, van ser tres
grups: dos de quatre i un de tres. Cadasc d aquests grups estaria
acompanyat per una de nosaltres o b per un dels dos monitors.
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
34/47
34
Aqu mostrem el nostre joc de pistes:
Continuaci del joc:
Continuaci del
joc de pistes:
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
35/47
35
A continuaci comentarem les respostes dels alumnes que han participat a
la tasca:
La primera pregunta, va ser resposta per tots, exceptuant un alumne. Pel
que fa la resta, hi ha respostes no tan correctes com: Porque estaba
metida en una cueva y all se extingui porque perdi a su amante. Per
tamb nhi ha de millor respostes com per
exemple: Porque fue maldecida y solo podia
repetir las ltimas palabras que la gente
deca. Entonces est en una cueva, porque
se escucha el eco.
La tercera pregunta era com una mena de
penjat, havien d anar a l entrada del
laberint per trobar una frase relacionada
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
36/47
36
amb el mite d Ariadna i Teseu. La frase era la segent:
E N T R A S A L D R S S I N R O D E O E L L A B E R I N T O E S
S E N C I L L O N O E S M E N E S T E R E L O V I L L O Q U E D I
O A R I A D N A A T E S E O
(Inscripci sobre el fil dAriadna)
En aquesta pregunta nmero tres no va haver cap problema, fins i tot vaser una de la que ms els va agradar ja que amb aquesta frase es pot b el
mite entre Ariadna i Teseu.
A la pregunta nmero quatre vam decidir fer un relaciona tenint com a
protagonista a Ariadna. Aquesta pregunta pot ser una de les que va costar a
l hora de respondre i en la qual els acompanyants vam haver de explicar-li
algunes coses. Per finalment tots van fer-la b.
La pregunta nmero cinc era: Dnde estaba encerrada Dnae? Por qu?
En aquesta pregunta hi ha males
respostes, com aquesta: En su propio
Palacio. Porque el marido la encerr por
adultera. Per molts alumnes han respost
b, com per exemple: En una torre de
bronce. Porque el padre de Dnae
descubri a travs del orculo que le
poda arrebatar el trono.
(Esttua de Dnae)
Arribem a l equador del joc, la pregunta nmero sis, on trobem un altrerelaciona, per aquesta vegada es tracta de quatre fotografies (d Eros,
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
37/47
37
Ddal, Eco i Egria), les quals havia de relacionar amb unes frases que feien
referncia amb el seu mite. En aquesta pregunta tots els alumnes la van fer
b igual que la segent pregunta, la nmero set, que van respondre:
Narciso quan s els preguntava quin personatge mitolgic va convertir-se
en una flor?
Per a la pregunta vuit vam decidir preguntar sobre el mite del Minotaure.
Les respostes sn molt diverses, explicades a la manera de l alumne,
exceptuant un alumne que en comptes d explicar el mite, va contestar qu
era el Minotaure, la seva resposta: Tiene el cuerpo de hombre y la cabeza
de toro.
La pregunta nou era una pregunta lliure; Cul es tu mito preferido?
Molts dels alumnes han elegit el de Dnae, un d ells fins i tot comenta el
mite de Perseu, que va matar a la Medusa. Altres es decanten per el mite
del Minotaure, explicat en la pregunta anterior.
Pel que fa el mite de Ddal i el de Narcs i Eco, noms ho ha elegit un
alumne. Per ltim, el mite d Eros i Psique, hi ha un dels alumnes que l
explica molt b:
El mito de Eros y Psique. La madre de Eros, pidi a l, que lanzara a Psique
una de sus flechas (oxidadas), pero l se enamora de ella. Un da por
curiosidad, Psique le mira la cara a Eros y el se enfad y se va. Psique hace
todo para que le perdone y despus viven felices y Psique se converti en
inmortal.
Unes altres respostes a aquesta pregunta sn les segents:
1.- Es Cupido porque enamora a la gente.
2.- Mi mito es Cupido, porque tuvo un amor diferente.
La segent pregunta, la nmero deu, decidirem posar, per satisfer la nostra
curiositat va ser: Qu te parece que hagamos un trabajo sobre los
laberintos?
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
38/47
38
El 63% va elegir l opci dOriginal, el 18,2% elegiren lopci Diferenti per
ltim hi ha un empat amb un 9,19% en les eleccions d Estranyi unaAltre
Opci.
A la pregunta onze vam preguntar: Qu es un laberinto? i la veritat que
las respostes sn una mica embolicades, com embolic s el concepte
descrit.
Per a l ltima pregunta, vam elegir a veure si sabien algun truc per poder
sortir del laberint sense problemes. En aquesta pregunta noms el 9,1%
van respondre que no sabien cap truc, mentre que el 90,9% contestarenque sabien algun. Les seves respostes als trucs sn des de deixar pedres o
molles de pa a utilitzar un cabdill com el d Ariadna passant per mirar-lo des
d alt i terminant amb donar una volta i tornar per on ha vingut.
La resposta de l alumnat pel que fa a la presentaci ha sigut mitjana i
quan ha sigut la realitzaci la resposta ha estat molt positiva.
Aquesta resposta positiva pot estar influenciada pel fet que els mites estan
relacionats amb l amor, que els elements mitolgics en un espai lliure, en l
entorn vegetal, que ells hagin pogut posar imatge als personatge mitolgic
mentre l explicvem. Uns altres factors que poden haver influenciat s el
fet de que les preguntes del joc de pistes hi s molt anivellat amb les
capacitats de l alumne.
Com a factors negatius trobarem el fet de no poder fer una introducci a l
aula i tamb el fet de que les exposicions de mites en presentaci, en
alguns casos eren excessivament llargues.
La realitzaci d activitats a l exterior amb fonts primries reals i directes fa
crixer la motivaci d alumnes de baix rendiment, s a dir, com hem dit
anteriorment, el fet de veure esttues mentre que es dna l explicaci fa
que estiguin ms atents i que siguin ms receptius a les explicacions, fins i
tot tenien curiositat per conixer altres mites o versions i el seu desenlla.
Malgrat sser un grup de baix rendiment, han collaborat molt b a aquestatasca, han mostrat molt inters i una bona predisposici per tot el que s els
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
39/47
39
deia. Ens agradaria afegir les nostres felicitacions a aquest grup d onze
alumnes de segon d ESO que han participat i que han fet possible que
sorts b aquesta prctica.
( 2n dEso a lexcursi al Parc del laberint d Horta)
CONCLUSI
La primera hiptesi que ens plantegem va ser conixer totes aquelles
formes que fan referncia al laberint de Creta. Per aquesta qesti, ens va
servir d ajuda el llibre l exposici Per laberints, en el qual s ens
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
40/47
40
mostrava diferents aspectes referents al laberint de Creta, aspectes com
per exemple que fos una premeditada construcci humana de la que Ddal
era responsable, passat per un complex sistema de galeries subterrnies,
on podem observar si Du o la mateixa cosa sn ddalics, exemple d
aquest ltim serien les grutes de Gortina o la carverna de Skotino i finalitzat
per el moviment de l aigua o closques d animals marins.
Altres accepcions com a sentit figurat d una situaci complicada, de recinte
artificial amb camins que fa que es dificulti la sortida, serien el laberint de
formigues i llodrigueres, els quals tenen estructura laberntica natural,
altres exemples sn els budells (mesopotmia), venes i artries
(Renaixement), cervell o nima.
Tot aix ens porta a percebre que hi ha diversos laberints i no solament el
tpic laberint de arbust que ens imaginem al escoltar la paraula, sin que
estan els que formen per la prpia naturalesa com els formiguers, cmeres
subterrnies...
La conclusi que hem obtingut respecte la primera hiptesi s la possibilitat
de la no existncia del laberint de Creta.
Pel que fa la nostra segona hiptesi, que tracta sobre el coneixement que te
la gent en temes mitolgics i sobre el laberint, podem dir que la gent te un
nivell baix de cultura pel que fa a la mitologia com per exemple l origen d
Eco, tothom sap que s l eco per no coneixen el seu mite; qui era, qu li
va passar...Referent al laberint, la gent sap el que s per no tenen grans
coneixements sobre els mateixos; origen, tipologia, etc.Hem aconseguit arribar a aquesta conclusi grcies al bloc que tenim, en
el qual hem interactuat amb la gent a travs dels comentaris aportats en
les diverses entrades. Tamb hem de dir que hem vist que el bloc ha
tingut una bona acceptaci ja que hi ha hagut molta participaci, ms de
lesperada fins i tot.
Laltre idea que tenem per a la part prctica era fer un qestionari per
que finalment no vam fer perqu ens va semblar ms idoni l elaboraci
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
41/47
41
DEL joc de pistes, aquesta idea la vam du a terme, per en part, ja que
solament la hem fet per joves utilitzant a alumnes de segon d ESO de l
institut IES Torras i Bages.Tamb hem utilitzat com treball prctic la plataforma espurnik, que s
un joc similar als Sims i que actualment est comenant a ser
manejada en tots els instituts. s un mn virtual en el qual cada institut
t el seu illot i all van fent treballs. En aquest cas el que hem creat ha
sigut el laberint dHorta amb les mesures prpies del laberint. Pel que fa
a les sensacions que he experimentat, al principi viem difcil la
construcci del laberint i pensvem que tardarem molt, per un vegada
ja comprens el funcionament, vas ms rpid i acabes abans .
BIBLIOGRAFIA
SANTARCANGELI Paolo y prlogo de ECO Humberto
El libro de los laberintosSiruela, 2002
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
42/47
42
MARTN Rene
Mitologa Griega y Romana (de la A a la Z)
Espasa-Calpe, 2006
MNDEZ FILESI Marcos
El laberinto : Historia y Mitos
Alba Editorial, 2009
RIVERA DORADO MiguelLaberintos de la Antigedad
Alianza Editorial, 1995
CARDONA Francesc-Llus
Mitologa griega E
dicomunicacin, 1996
PHILIP Neil
Mitologa
Pearson Educacin/Alhambra , cop. 2004
Anna Prez i Mir, Pere Ignasi Rojas
Dus i herois de la mitologia grecorromana
Prtic, 1997
WEBGRAFIA
http://es.wikipedia.org/wiki/Narciso_(mitolog%C3%ADa)
http://es.wikipedia.org/wiki/Eco_(mitolog%C3%ADa)
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
43/47
43
http://es.wikipedia.org/wiki/Teseo
http://es.wikipedia.org/wiki/Minotauro
http://es.wikipedia.org/wiki/Ariadna
http://es.wikipedia.org/wiki/Egeria_(mitolog%C3%ADa)
http://es.wikipedia.org/wiki/Danae_(mitologia)
http://es.wikipedia.org/wiki/Eros_y_Psique
http://es.wikipedia.org/wiki/Eros
http://es.wikipedia.org/wiki/Europa_(mitolog%C3%ADa)
http://es.wikipedia.org/wiki/Psique_(mitolog%C3%ADa )
http://es.wikipedia.org/wiki/Parque_del_laberinto_de_Horta
http://www.eroresidentes.com/suenos/diccionario_significado_de/l/sonar-con -
laberinto.htm
http://www.guiascostarica.com/mitos/grecia14.htm
http://www.solonosotras.com/archivo/14/cult-mitol-220701.htm
http://www.solonosotras.com/archivo/15/cult-mitol-200801.htm
http://sobreleyendas.com/2008/07/01/el-mito-del-minotauro/
http://es.wikipedia.org/wiki/Laberinto
http://piniella.blogspot.com/2010/03/el-rapto-de-europa.html
http://barcelonatural-rosalisabel.blogspot.com/2007/10/el-laberint-dhorta.html
ANNEX
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
44/47
44
MEMORIA
Podem dir que el dia de San Ferm de l any 2011, s a dir, un set de juliol,
el podem considerar el punt de sortida per a la nostra tasca d investigaci,
ja que va ser el dia on vam tenir la nostra primera reuni amb el tutor
(Jaume Agust).
D aquesta reuni ens vam portar deures d estiu, que era trobar tota l
informaci possible referent al nostre treball de recerca i a partir d aqu
vam anar quedant dues hores diries, els dies laborables, exceptuant l
ltima setmana de juliol, que vam fer vacances. Encara que el vint de juliol
vam fer una petita excursi amb la germana de la Patrcia i el seu nuvi al
Parc del laberint d Horta, per veure tot l entorn del laberint i totes lesescultures referents a la mitologia, que ja havem estudiat amb anterioritat.
El diumenge catorze dagost, vam anar una altra vegada al parc per fer
fotografies.
Buscant per Internet, vam trobar un llibre titulat: El gran llibre dels
laberints, situat al fons histric de la biblioteca Xavier Benguerel a la Ciutat
Vella. Tenint en compte el ttol, vam pensar que aquell llibre en seria degran ajut i per aix decidrem anar-hi el dia deu d agost.
Vam arribar a la biblioteca i abans de preguntar pel llibre, vam estar
buscant per totes les prestatgeries de la zona d adults, especialment a la
secci d Historia ja que suposadament es trobava al fons histric.
Com no trobvem per cap lloc el llibre, vam decidir preguntar al bibliotecari,
la seva resposta va ser que no es trobava en aquella part de la biblioteca,
s a dir, que no hi era a la zona d adult i ens va senyalar a la dreta, on
estava la zona infantil. Amb la nostra corresponent cara de sorpresa, vam
anar a la zona infantil a demanar el llibre.
Aquesta vegada, en comptes de buscar-ho, vam anar a preguntar
directament al senyor que es trobava en el mostrador d aquella zona.
Quan li vam preguntar al bibliotecari per el llibre en qesti, criem que ell
es va sorprendre quan vam demanar-li un llibre infantil, que nosaltres quanes vam adonar que el llibre era per nens. El primer que va fer el bibliotecari
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
45/47
45
va ser assegurar-se que necessitaven aquell llibre, posteriorment es va
quedar un dels nostres carnets de la biblioteca l estona que tenem el llibre
ja que estava excls de prstec. El llibre per fora ja es veia que era per a
nen, per la nostra sorpresa v ser ms gran quan es vam seure a les petites
cadires i vam obrir el llibre; ni una sola lletra, tot era ple de dibuixos i ms
dibuixos, de laberints, s clar.
El dia sis de setembre vam anar buscar un altre llibre de mitologia a
Barcelona, per aquesta vegada vam anar a la biblioteca Francesca
Bonnemaison, per tampoc vam trobar el llibre.
Tornant una altra vegada al tema de les nostres visites al laberint d Horta,
s ha de dir que vam anar el diumenge trenta d octubre per fer una mena dexperiment utilitzant com voluntries a la germana de la Patrcia i a la
germana del nuvi d aquesta. Aquesta prova era per veure com aniria el
nostre joc de pistes, per desprs saber com haurem d editar-ho per al grup
de 2n d ESO.
Amb aquest grup vam anar el dia setze de novembre per fer el joc de pistes
per ens vam trobar que hi era tancat perqu estava podant el laberint i
vam tornar al laberint el dia catorze de desembre, per aquesta vegada
amb un grup diferent.
Sobre les biblioteques de L Hospitalet, hem de dir que durant l estiu fins
desembre, no vam tenir problemes a l hora d horaris i ens vam moure
entre les biblioteques de la Florida i el Teclasala.
En el pont de la Constituci, vam comenar a trobar dificultats, amb el fet
que la biblioteca de la Florida aquell dimecres pel de mat hi era tancada,
per aix vam decidir anar la biblioteca de la Bbila per poder utilitzar un
ordinador, per el problema era que tot estaven ocupats.
Tamb vam anar a la biblioteca de Can Sumarro, per aquesta, igual que la
de la Florida, era tancada.
En les vacances de Nadal se ns va fer difcil el fet de coordinar-nos per
quedar. El dia vint-i-quatre de desembre, pel de mat, vam quedar a las deu
a la biblioteca de la Florida i ens vam trobar un cartell a la porta on deia quela biblioteca romandria tancada des del vint-i-quatre fins al trenta-u de
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
46/47
46
desembre. Llavors, vam comenar a buscar una biblioteca que estigus
oberta aquest dia.
La nostra primera opci va ser la biblioteca de la Bbila, per estava
tancada. Vam tomar la decisi de fer un altre vegada, el nostre periple, com
el que vam fer al pont de la Constituci, que ens va portar a la biblioteca de
Can Sumarro, tamb tancada.
Com vam veure que totes les biblioteques hi serien tancades aquests dies
de festes, vam quedar per fer el nostre treball a travs de videoconferncia
pel Messengeri quedar el dia dos de gener ja que estarien obertes.
El dia dos de gener del 2012, vam quedar a las deu del mat; perqu lesbiblioteques no obren abans, sin hi anirem ms d hora. Vam arribar
abans que obrissin i vam estar esperant un estona amb ms gent que
tamb anava el primer dia de l any que obria la biblioteca. A les 10:05
encara no havien obert, per com era dies de festa, tampoc ens va semblar
tard que triguessin una mica en obrir. Un senyor va apropar-se a nosaltres i
va preguntar-nos si obrien la biblioteca ja que el cartell que figurava a fora
amb lletres gran deia que estaria tancat del 24 al 31 i que per aquest any
noms posava Feli Any 2012. Al cap d una estona, aquell mateix senyor
es va apropar a la porta i va veure pel vidre un paper petit amb lletres
petites on posava que la biblioteca no obriria pel de mat.
Al veure aix, vam dirigir-nos cap a una altra biblioteca amb l esperana
que estigus oberta. Primer vam anar a la de la Bbila, tancada. A
continuaci vam anar a la biblioteca de Can Sumarro, per no desentonar
amb les altres, tamb romania tancada.
Vam acabar al barri de Bellvitge, per la biblioteca d aquest barri estava
tancada tamb.
Com no tenem cap biblioteca per poder treballar, vam haver d acampar al
terra amb els llibres i un porttil, on rem el centre de les mirades de lagent que passava i que es qestionaven el fet que unes joves no poguessin
-
8/3/2019 Perdidos en un laberinto?
47/47
tenir un lloc disponible per poder estudiar, en aquest cas, fer el treball de
recerca.
Tamb vam quedar el dia de la cavalcada dels reis mags a la biblioteca de
Can Sumarro per una altra vegada, com no, era tancada. Llavors vam
pensar, en comptes de seure al terra una altra vegada, entrar en una
cafeteria a consumir per poder seguir treballant. Continuem amb el dia set
de gener, dia en que totes les biblioteques de L Hospitalet es troben
tancades i hem acabat fent el nostre treball al carrer.