INSTITUCIV CA'rALANA dffisroULA NATCrnAi. 41

en la part inferior; com jo tambe ne trobi restes d' una gran ©s-

trea que tal volta son tambc (1' aquesta que city en Carez, empro al

nritj.

Axf quedan acoblats tots els trevalls que fins el present s` han

fet d' aquest jaciment y clue pe'ls datos paleontolugiclis el fan

pertanyer al perfode del pis Bartonid, sens lloch A duptes, encar

que d mon entendre les copes mes superiors poden pertanyer al Lu-

dia, com ja he (lit mes amunt, empro no m' atrevesch A afirmarho

sens datos mes caracteristichs que tal volta nos els proporcionardn

esdevenidors y mes profonds estudis.

MOSSEN MARIAN FAURA Y SANS

Barcelona , 6 Febrer 1905.

Per quo' escataioaq les gallines quad Dan post 1` ou?

La naturalesa no obra may d cegues; tot en ella to in Siva rah6

de ser: quan en determinades circunstancies un animal to constant-

ment un meteix acte, encara que n' ignorum el ff, no hi ha dupte que

per un rnotiu o altre el fa. Els animals silvestres al passar d domes-

tichs conservan los sews 6rgans c instints, per mes que no necessitin

d` uns ni altres en lo nou estat. Axis,el toro conserva les banyes y

el caball 1' instint de tirar cOsses. Lo fi perque ]a naturalesa ha

dotat de semblants armes al toro y de tals instints al caball, es tan

clar que lo mes llech 1' endevina. Pero In ha vegades, com lo cds

objecte d' aquesta nota, en que la explicacV) no to res de senzilla.

Per explicar aquestos dificils cassos lo millor es estudiar als ani-

mals en P estat silvestre si es possible, o quan menos en P estat de

complerta Ilibertat.

En 1' istiu de 1905 criava jo d Teya lines quantes gallines, d

les que permetia currer lliurement a tota hora' per lo jardi de casa.

A entrada de fosch anaven les talc gallines a ajocarse en el galliner,

que permanexia obert durant tot lo dia y en el qual hi entraven

42 INSTITUCIO CATALANA D'HISTORIA NATURAL

sempre que 'Is convenia:, ja fos pera menjar 6 beurer, ja pera pon-drer en els nials. Un dia, de casualitat vaig observar que una d'elles, que per son natural era molt mansa, sortia de dintre unabardissa que cubrfa un marge, tota esberada y escatainant escan-dalosament llarch rato per Jos alrededors del punt d' ahont haviasortit. Picat per la curiositat, vaig voler examinar qut hi havia en]a bardissa que hagues esberat d' aquella manera a la mansa ga-Ilina, y ab graze sorpresa, en Hoch de descubrirhi una mustela,serp 6 altre alimanya, vaig trobarhi an niu completament amagatab uns quants ous de gallina dintre. En lloch de emportarmen elsous, vaig dexarlos en el niu, tal cone estaven, pera veurer si 'srepetiria altre vegada aquest rar fen6men del que no m` en sa-bia explicar ]a causa. Axis succehi, en efecte: sempre que vaigveurer sortir ]a gallina de son niu, y ho vaig veurer moltes vega-des, va efectuarho esherada y escatainant. Per fl , satisfeta ja macuriositat, vaig tr6urerli los ous del niu a mesura que ']s hi anavaponent; Pero per ax6 1' escataineig y 11 esberament continuaren deigual manera al dexar el niu.

6Quina explicaci6 satisfactoria 's pot donar a aquest extranyfet de la gallina? La que jo li dono es la seguent: Los antecessorssilvestres de nostres gallines, sens dupte, viurfan en boscos 6herms ahont abundarfan les musteles, Nines, rats mesqu6s y al-tres animals danyins que acostuman cassar a 1' aguait. Si la gallinasurtis tranquilament de dintre una mata 6 bardissa, ahont res hitenia que fer lo animal carnicer que ax6 per casualitat observes,sospitant ab fonament que alli hi tenia to niu la gallina, hi anirfaa menjarseli 'is ous; pero si la gallina surt esherada entonant loBrit d' alarma, dit carnicer,fugira mus que depressa d' aquelllloch, sense res examinar, de pur quo del perill que amenassava ala gallina ne fos ell la victima. Que 1` escateineig es ,lo crit ab quela gallina expressa 1' esferament, a nuns d` indicarho la naturalesadel cant, ho proba que algunes vegades al entrar les mestressesals galliners a recullir los ous que (lit escateineig els prometfa, enIloch d' ous en los vials sols s' han trohat ab 1' aviram esberadaper la presencia d' algun animal 6 persona extranya en lo galliner.

Donchs be, si '1 toro conserva 1` instint de donar banyades yel cabal] ]o do t:rar cusses, fins quan ja no necessitan defensarsede sos naturals enemichs, ossos, ]Icons 6 tigres, res tindria d' ex-tra.ny que 1a: gallina, encara que no tinguCs necessitat d' alarmar a

INSTITUCIO CATALANA D'}JISTORIA NATURAL 43

cap fuina o gat mesqu6, tamb6 enton6s lo crit d' alerta quan surfde lo nial un cop post 1` ou. Que 'Is aucells prenen moltes pre-caucions al sortir de son niu a fi de no descubrirlo a sos naturalsenemichs, ho he pogut observar ab un de cogullades fet a terradintre d' un clotet en un camp incult. Al descubrir aquest niu vaigpalpar els ous trobantlos calents, lo que probava que la vella(mare) els acabava de dexar, encara que jo no ]a vegi volar. [Inaaltre vegada, visitantlo ab prevenci6, al arribarhi vaig veure ]avella que s' axecava volant, no de ahont hi tenfa lo niu, sino de

molt Hues enlla. Ax6 me proba que al veurem ja de lluny havia

abandonat lo niu peonant a gran distancia.

JACINTO BARRERA.

Teya, 26 Febrer 1908.

EXCURSIO GEOLOGICA A REXACH

El dfa 9 del passat mes de Febrer ens varem reunir a les ooze del

demati en la estaci6 del ferrocarril del Nort pera marxar cap d

Moncada els alumnes de la catedra de geologic dels •Estudis Uni-

versitaris Catalans, honrosa instituci6 genuina de la nostra terra,

m6s alguns altres companys, amants tambe d' aquesta ciencia, pre-

sidits tots, com de costum, per nostre intelligent y benvolgut pro-

fessor, Mossen Norbert Font y Sagu6.

Arribats allf dexarem el tren y ens encaminarem tot seguit,

atravessant dita poblaci6 y el riu Bes6s, envers Rexach, ahont ens

proposavem visitar la mina de Baritina en aquella comarea enclo-

sa, objecte principal de ]a excursi6.

Tan bon punt alli congregats, 1' esmentat professor ens feu ins-

tructives observacions a la vista metexa del filo ab 1' intent de fa-

cilitar nostres estudis y conexements en aquet ram de la Historia

Natural.Dit fi16 apareix avuy dia a vuytanta metres d' altitut, empreso-

nat dins una massa de picarra entre capes d' argila, y la part que