per al pacte social i polÍtic per l'educaciÓ pacte educa… · equips d'intervenciÓ...

ANÀLISI I PROPOSTES PER AL PACTE SOCIAL I POLÍTIC PER

L'EDUCACIÓ

Setembre de 2017

Anàlisi i propostes per al Pacte Social i Polític per l'Educació pàgina 1

ÍNDEX

PRESENTACIÓ ................................................................................. 2

REPTES DEL SISTEMA EDUCATIU ..................................................... 3

MILLORAR EL PROPI DISSENY I CONDICIONS GENERALS DEL SISTEMA ............... 3

NECESSITATS I PROBLEMES DE L'ALUMNAT.......................................................... 4

NECESSITATS DEL PROFESSORAT .......................................................................... 8

NECESSITATS DE L'EQUIP DIRECTIU ...................................................................... 8

NECESSITATS DE LES FAMÍLIES ............................................................................. 9

RESPOSTES A AQUESTS REPTES ....................................................... 9

EDUCACIÓ I SALUT MENTAL INFANTIL I JUVENIL ............................. 10

LA PSICOLOGIA MILLORA EL SISTEMA EDUCATIU ............................ 13

FORMACIÓ DELS PSICÒLEGS ................................................................................ 13

FUNCIONS DELS PSICÒLEGS EDUCATIUS ............................................................. 13

BENEFICIS DE LA INCORPORACIÓ DELS PSICÒLEGS EDUCATIUS .......................... 14

1. Millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge ................................... 14

2. Suport a la promoció d'estudiants saludables. ................................................ 15

3. Creació d'un clima escolar positiu i segur. ....................................................... 15

4. Enfortiment de la relació família-escola........................................................... 16

5. Millora dels processos d'avaluació i d'incorporació de canvis......................... 16

EXEMPLES D'INTERVENCIONS PSICOLÒGIQUES EDUCATIVES A ESPANYA............ 17

EXEMPLES D'INTERVENCIONS PSICOLÒGIQUES EDUCATIVES INTERNACIONALS.. 18

EQUIPS D'INTERVENCIÓ MULTIPROFESSIONALS ............................. 20

A) CREACIÓ DELS EQUIPS D'INTERVENCIÓ MULTIPROFESSIONALS...................... 20

B) REFORMA DE L'ORIENTACIÓ EDUCATIVA ........................................................ 21

CONCLUSIONS ................................................................................ 23

REFERÈNCIES .................................................................................. 26


PRESENTACIÓ

Són moltes i interessants les compareixences que s'han produït durant l'any 2017 a la

Subcomissió del Congrés dels Diputats en relació amb l'elaboració d'un Gran Pacte d'Estat

Social i Polític per l'Educació, aportant abundant informació. Per tant, no anem a insistir en

detall en el que ja plantejat per altres compareixents, i centrarem el present document en el

que té relació més directa amb les aportacions que podem fer des de la Psicologia. El

plasmarem de manera resumida, tractant de facilitar els treballs per aconseguir aquest Pacte,

si bé quedem a disposició dels legisladors i responsables governamentals per ampliar aquelles

qüestions que siguen del seu interès. En tot cas, i com sol·licitem al Congrés al març de 2017,

reiterem la nostra disposició a comparèixer presencialment davant la Subcomissió per exposar

personalment el que aquí anem a sintetitzar i poder respondre a les preguntes que se'ns

plantegen.

Encara que resulta evident, no considerem de més destacar que les anàlisis i propostes que

exposem estan basats en el coneixement i evidència científica de la Psicologia, així com en la

nostra experiència professional.

La Psicologia és la ciència que estudia el comportament humà i es tracta d'una disciplina

consolidada en tots els països desenvolupats, que realitza aportacions constants que són

aplicades en l'àmbit educatiu. Referent a això, per exemple, es pot assenyalar que el concepte

de "competències", clau actualment en Educació, té el seu origen tal com es coneix actualment

en els desenvolupaments de la Psicologia i, en concret, arrenca en els anys 70 del passat segle

amb les aportacions realitzades pel psicòleg nord-americà de la Universitat de Harvard, David

McClelland. Un altre exemple d'aportació innovadora, de les moltes que es poden citar, és el

conegut programa finlandès Kiva contra l'assetjament escolar, que va ser desenvolupat a la

Universitat de Turku per un equip dirigit per les professores de Psicologia Educativa Christina

Salmivalli i Elisa Poskiparta1. Des dels seus orígens, la Psicologia té com un dels seus camps

principals d'estudi i aplicació l'àmbit educatiu, al costat del sanitari i laboral.

D'altra banda, el Consell General de Col·legis oficials de Psicòlegs d'Espanya consta de 23

Col·legis: un per cada Ciutat i Comunitat Autònoma, exceptuant Andalusia i Canàries que tenen

dos, i el País Basc que té 3, un per cada territori foral. Som gairebé 70.000 psicòlogues i

psicòlegs els inscrits en els nostres Col·legis, que exercim la nostra professió en molt variats

àmbits. Un d'ells són les consultes privades de Psicologia, a les quals acudeixen les persones

amb problemàtiques psicològiques, entre elles els individus de la comunitat educativa que

acudeixen a consulta per les dificultats que troben en el context escolar. Així, per exemple, la

Fundació ANAR, al seu II Estudi sobre assetjament escolar i ciberbullying2. informa que els

psicòlegs tenien coneixement del problema d'assetjament que estaven patint en el 39,9% dels

casos que van ser atesos telefònicament en 2016. A més, cal destacar que uns 6.000 llicenciats

o graduats en Psicologia estan contractats com a orientadors en el sistema educatiu3 , molts

dels quals estan col·legiats i formen part de la Divisió de Psicologia Educativa de la nostra

Organització Colegial4. En conseqüència, tenim també un coneixement directe del que succeeix

en els centres educatius, les seues problemàtiques i el que podem aportar per a la solució de

les mateixes.


REPTES DEL SISTEMA EDUCATIU

La complexitat de la societat del segle XXI presenta uns reptes als quals hem de respondre

perquè l'Educació tinga el sentit fonamental de contribuir al desenvolupament integral de

l'alumnat i de les seues potencialitats, puga ser competent en els diversos aspectes de la seua

vida i de la societat, i siga capaç d'actuar amb responsabilitat i ètica davant les realitats en què

es veja immers. En l'actualitat, considerem que els desafiaments en l'àmbit educatiu a Espanya

són amplis i variats, destacant-se de manera resumida els següents:

Millorar el propi disseny i condicions generals del Sistema

� Comptar amb un finançament suficient que garantesca els recursos materials i

professionals necessaris per a un ensenyament de qualitat per a tot l'alumnat,

independentment de les seues condicions. Així mateix, que l'alumnat amb necessitats

específiques de suport educatiu no es quede sense l'atenció que necessita, i que

l'alumnat de famílies amb menys recursos no haja de deixar de estudiar5.

� Millorar la formació i reconeixement dels professionals docents.

� Disminuir les ràtios d'alumnat, que dificulten l'atenció requerida de tot l'alumnat, i

evitar la concentració d'estudiants amb necessitats educatives especials en

determinades aules i centres educatius.

� Evitar els augments de nombre d'aules en els centres educatius respecte a la capacitat

per a la qual van ser originalment dissenyats, ja que massifica els centres, fent-los més

difícils de gestionar i reduint la disponibilitat dels espais comuns, amb els problemes

que això comporta.

� Modificar la impartició de continguts excessius o inadequats en els cursos que fa a la

capacitat de l'alumnat per a assimilar-los, cosa que està succeint actualment en algun

curs d'Educació Primària i Educació Secundària.

� Les altes taxes de repetició de curs de l'alumnat són un problema que cal solventar6

Per aconseguir-ho cal avaluar i detectar aviat les causes de les dificultats

d'aprenentatge, i desenvolupar a temps mesures d'intervenció eficaces per superar-

les. El professorat i la família han de conèixer aquesta informació per comprendre les

característiques del procés d'aprenentatge i com intervenir. Amb això, s'han de

desenvolupar metodologies, realitzar adaptacions curriculars i programar suports

educatius. La repetició de curs per si mateixa, sense aportar mesures als problemes, no

és solució a les dificultats d'aprenentatge.

� Comptar amb professionals de l'Orientació Educativa, Equips de Suport amb

professionals ben qualificats i amb competències definides. Les últimes reformes

normatives7 permeten que qualsevol tipus de llicenciat o graduat, cursant el Màster de

Formació del Professorat amb l'especialitat d'orientació educativa, puga presentar-se i

ser seleccionat per ocupar les places d'orientador, una cosa que és inadmissible. No es

pot permetre que titulats que no compten amb la formació de base necessària per a


realitzar tasques d'avaluació, diagnòstic i intervenció, puguen accedir a aquestes

responsabilitats, atès que les seues actuacions professionals sense qualificació poden

perjudicar els menors (en alguns casos de manera molt greu, com són els casos

extrems de no prevenir episodis d'agressions o suïcidis), o realitzar un equívoc

assessorament al professorat i les famílies. La reclamació d'una orientació educativa

amb professionals adequadament qualificats la venim plantejant des de fa molt, i a

aquest efecte vam subscriure el "Manifest en defensa de la professionalitat de

l'Orientació Educativa"8 la nostra organització col·legial i la Conferència

d'Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació d'Espanya (COPOE), en què defensem

que l'especialitat d'Orientació Educativa ha d'estar reservada als llicenciats / graduats

en Pedagogia i en Psicologia (o de l'extinta llicenciatura en Psicopedagogia).

� Recents investigacions dels àmbits de la Psicologia Cognitiva i les Neurociències,

enfortides pels elevats desenvolupaments tècnics i, en particular, de les tècniques de

neuroimatge, han permès conèixer en viu el funcionament del sistema nerviós. Això ha

forjat en l'anomenada "Dècada del Cervell" (Pinker, 1997)9, la qual ens ha mostrat

com funciona el cervell i, amb això, ens facilita poder millorar els processos

d'aprenentatge, en prevenir i avançar-se a les dificultats, al desenvolupar el potencial

de cada alumne/a, i en atendre les necessitats específiques. En relació al potencial

individual, s'ha mostrat l'existència d'un cert nombre d'intel·ligències humanes

relativament autònomes (logicomatemàtica, musical, espacial, emocional, social, etc;

Gardner, 198310; 201211). Un aspecte rellevant des del punt de vista de la Psicologia de

l'Educació és haver destacat la rellevància de la variabilitat interindividual a l'aula,

tant en intel·ligències com per vies diferents d'aprenentatge, demostrant la gran

diversitat existent. Per tant, un dels grans reptes als quals ens enfrontem és tenir la

capacitat d'adaptar el sistema educatiu a la transformació necessària que es requereix

per poder aportar el màxim desenvolupament humà mitjançant la implementació

d'aquestes investigacions científiques. I en açò, la Psicologia, té molt a aportar.

Necessitats i problemes de l'alumnat.

� Encara que l'abandó escolar està disminuint a Espanya, quasi doblega la taxa mitjana

d'abandó escolar en la Unió Europea, amb un 19%12. Les causes d'eixa reducció

estadística poden estar relacionades amb algunes millores educatives, però sobretot

pareixen vinculades amb la disminució de les oportunitats d'ocupació dels joves

respecte a anys anteriors (pel que decideixen continuar estudiant) , i amb el possible

impacte de no comptabilitzar com a abandó escolar a què passen de l'ESO a cursar la

FP Bàsica i l'acaben abandonant13. En tot cas, segons les dades que disposem, els

abandons que es produeixen no solen ser deguts a raons de limitacions cognitives, sinó

a causes conductuals, emocionals y/o socials. Segons manifesta un estudi14 amb dades

recollides al llarg de 19 anys, un 60% de les demandes ateses per problemes

d'aprenentatge es basaven en problemes emocionals consistents en ansietat, trets

depressius, inseguretat extrema, destacada timidesa, impulsivitat, trets obsessiu-

compulsius, sentiments d'inferioritat, privació afectiva, immaduresa emocional

(autonomia, confiança en si mateix i iniciativa, molt per sota del que es podia esperar

per la seua edat cronològica), a més de baixa autoestima, bé global, o algun aspecte


concret (autoestima acadèmica, social, de la seua aparença física, conductual ...). Un

gran nombre d'alumnat es queda sense atenció psicològica i sense resposta educativa

curricular adaptades a aquestes causes, de manera que obtenen mals resultats

acadèmics i abandonen els estudis.

� Segons l'avaluació PISA de l'OCDE15, el rendiment en matemàtiques, lectura i ciències

de l'alumnat està ratllant la mitjana dels països de l'OCDE. Ara bé, a Espanya, quasi

un/a de cada tres alumnes/as de 15 anys (el 31%) està repetint “por primera o per

segona vegada” un dels cursos de l'ESO. Són 19 punts percentuals més que la mitjana

de països de l'OCDE i 16 més que en el conjunt d'alumnes de la Unió Europea. Atenent

a diverses investigacions16 , es pot concloure que “l’alumnat repetidor mostra ja pitjors

resultats acadèmics que els no repetidors en l'etapa de Primària, i l’escletxa entre

ambdós grups s'incrementa substancialment al final de Secundaria”. A més, “s’observa

un percentatge major de repetidors entre estudiants que viuen en famílies

monoparentals, llars de baix nivell socioeconòmic i immigrants de primera i segona

generació, grups tots ells associats a riscs més alts de risc de fracàs escolar”.

� La diversitat d'alumnat amb situacions que se n'ixen de la normalitat i que

requereixen suports addicionals per prevenir riscos de desenvolupar problemes, així

com per facilitar la seua adequada evolució psicològica, com són l'alumnat:

� Estranger incorporat recentment al sistema educatiu.

� Amb diversitat funcional cognitiva, sensorial y/o motriu.

� D'altes capacitats. o Amb trastorn de l'espectre autista (TEA) .

� Amb trastorns del llenguatge. o Amb desavantatges socioculturals.

� D'escolarització tardana.

� Amb trastorns emocionals.

� Entre un 14 i 19% de la població infanto-juvenil té un trastorn d'ansietat

(Del Barri i Carrasco, 2016) 17

� La prevalença de la depressió s'estima entre un 4 i un 9% entre els menors

(Del Barri i Carrasco, 2013). L'ansietat interfereix en el procés

d'aprenentatge i de socialització, i pot ser tant causa com efecte del fracàs

escolar. 18. La depressió afecta el desenrotllament psicològic, social i escolar

dels adolescents (Robles-Piña, 2008) 19. En prop del 30% dels casos, la

depressió en xiquets/es i adolescents continua en l'edat adulta, la qual cosa

condueix a un desajust social a llarg termini i augmenta el risc de suïcidi

(NICE, 2005) 20.

� Les taxes d'ansietat i depressió han augmentat un 70% en els últims 25

anys. La detecció precoç de les emocions negatives millora el seu pronòstic.

La promoció d'una regulació emocional equilibrada i la detecció d'emocions

negatives que impedeixen l'aprenentatge són metes a aconseguir en l'àmbit

educatiu. 21

� Amb problemes de conducta.

� S'ha incrementat el nombre de les demandes per esta problemàtica,

convertint-se en la principal causa de consulta. Una situació que té un gran


impacte familiar i escolar, amb alta prevalença entre els 13 i 16 anys, i que

es dóna entre el 3 i 8% dels menors22.

� Amb Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH).

� El nombre de diagnòstics de TDAH s'ha incrementat notablement en els

últims anys (Balbuena, 2017)23. No sempre es fa un bon diagnòstic

diferencial, confonent-se moltes vegades amb altres conductes englobades

en altres trastorns. Justificar comportaments agressius o problemàtics pel

diagnòstic TDAH, o triar la prescripció farmacològica com a principal o única

mesura d'intervenció, impedeix que l'alumnat aprenga possibles

regulacions de l'atenció i l'activitat en funció del context.

� Hi ha un increment de l'assetjament escolar i ciberbullying (Garaigordobil, 2013) 24,

repercutint greu i negativament sobre les víctimes i agressors (Fundació ANAR,

2017)25, així com en la qualitat de la convivència escolar. Aquesta problemàtica genera

problemes psicològics (ansietat, tristesa, soledat, aïllament, baixa autoestima) en més

del 90% de les víctimes, arribant a existir ideació o intents de suïcidi y/o autolesions en

prop d'un 10% d'aquests. Açò exigeix una resposta contundent en prevenció i

intervenció, per al que és fonamental comptar amb el coneixement especialitzat sobre

les causes i manteniment d'estes conductes, així com els programes i personal

d'intervenció eficaç, tant per a les víctimes i espectadors, com per als agressors, que

són menors en risc. Segons les dades de 2016 en els casos atesos per la Fundació

ANAR, fins a un 18% de les víctimes va rebre atenció psicològica, i s'han incrementat

les consultes als psicòlegs per aquest tema fins a un 39,9% dels dits casos.

� La prevenció de la violència de gènere és una qüestió que mereix una atenció especial.

En l'etapa d'Educació Primària es consolida la conducta del “bon tracte” o queda

reforçat el “mal tracte”; de manera que, en l'Educació Secundària, amb l'inici de les

primeres relacions de parella, es donen les primeres manifestacions de la mateixa. El

disseny d'intervencions psicoeducatives en el currículum ordinari facilitaria

l'aprenentatge de les conductes de “bon tracte”; i l'abordatge preventiu de les

conductes agressives.

Alguns estudis mostren que els agressors solen presentar carències psicològiques

significatives, com a biaixos cognitius -pensaments distorsionats sobre els rols sexuals i

la inferioritat de la dona, principalment (dificultats de comunicació, irritabilitat i una

falta de control dels impulsos) , així com altres dificultats específiques (abús d'alcohol i

gelosia patològica) (Echeburúa, Fernández-Montalvo i Amor, 200326; Fernández-

Montalvo y Echeburúa, 199727; Fernández-Montalvo, Echeburúa y Amor, 200528).

Diversos estudis mostren que treballar sobre aspectes emocionals com ara

l'autoestima, la regulació emocional, assertivitat o empatia, (tots components del que

cridem intel·ligència emocional) redueixen les conductes de maltractament en

maltractadors, per tant, hem de realitzar en l'escola una educació basada en la igualtat

que previnga aquest tipus de comportaments en el vida adolescent i adulta i, així,

previndre realment la violència de gènere.


No obstant això, l'actual llei educativa espanyola elimina de facto els continguts

transversals per a treballar per competències, i no consta cap referència a

competències específiques referides a la igualtat o la prevenció de la violència (estan

en l'apartat de les competències socials i ciutadanes). Valors com la igualtat queden

diluïts i minimitzats en els centres escolars, depenent de la bona voluntat, del

compromís del cos docent; sense adjudicacions horàries ni desenvolupaments

curriculars concrets. És a dir, que el treball de la igualtat queda de la mà de la

sensibilitat i possibilitats dels centres educatius. Tots aquests valors, així com els

factors de protecció que hem mencionat, poden ser treballats en l'àmbit escolar. Amb

açò ens referim a tot el referent a l'educació socioemocional, que deu de ser un pilar

bàsic de l'educació del futur per a tot l'alumnat.

� Violència filioparental. El nombre de denúncies dels progenitors respecte a ser

víctimes d'agressions realitzades pels seus fills i filles està aconseguint unes xifres

rellevants estos últims anys (Pereira, 2009) 29. Les memòries de la Fiscalia General de

l'Estat 30 informen: 4.898 en 2015; 4.753 en 2014; 4.659 en 2013; 4.936 en 2012; 2.683

en 2007. Cal tindre en compte que només una xicoteta part d'estes agressions es

denuncien, per la qual cosa estes xifres són la punta de l'iceberg d'un important

problema. L'assessorament a progenitors sobre pautes conductuals des dels primers

anys de l'educació dels menors, perquè estos aprenguen a regular les seues emocions i

la seua conducta contribuiria a millorar les relacions paternofiliales, sense arribar als

extrems de la violència que exigeix d'intervenció de l'Administració de Justícia.

� Addiccions a noves tecnologies i xarxes socials. Hiperconnectivitat, en qualsevol lloc, a

qualsevol hora. Molts adolescents no dormen correctament, no descansen. El 27% dels

menors reconeix no apagar mai el mòbil. Abandona activitats importants, s'aïllen.

Segons un estudi sobre conductes addictives en Internet31, el 21,3% dels joves

espanyols està en risc de convertir-se en addicte a les noves tecnologies. S'estima que

l'addicció a les xarxes socials afecta un 5% dels joves33, considerant-se aquests mitjans

més addictius que els cigarrets i l'alcohol. L'ús de xarxes socials està relacionat amb un

increment en les taxes d'ansietat i depressió, amb dificultats del son, i amb problemes

d'autoimatge. No controlen la seua conducta, la qual cosa afecta les seues activitats

quotidianes i a les relacions personals.

� Addiccions a drogues. L'inici del consum de tabac, alcohol o altres drogues es produeix

ben sovint entre els menors, amb patrons de consum lligats a l'oci que en molts casos

es compliquen amb el pas del temps. Segons l'Enquesta del pla Nacional sobre

Drogues ESTUDES (2014)33 Necessitats del professorat, entre els estudiants

d'Ensenyances Secundàries (edats 14-18 anys) consumeixen alcohol un 76,8% d'ells,

Tabac un 31,4%, Cànnabis un 25,4% i Cocaïna un 2,8%. El context educatiu resulta

idoni per al desenrotllament de programes preventius, si es compta amb personal

qualificat i programes psicoeducatius.


Necessitats del professorat

� Les necessitats de formació del professorat per a adaptar-se als nous reptes , així com

per a tindre la capacitat d'aportar les investigacions de més alt nivell al sistema

educatiu són indispensables. És necessari, igual que ocorre en països del nostre

entorn, aportar a la seua formació acadèmica universitària una sèrie de competències

que, actualment, no estan presents. Amb açò ens referim a formació amb un major

contingut de Psicologia en el seu currículum acadèmic, així com en la seua formació

contínua.

� Previndre i minimitzar la síndrome de Burnout o esgotament professional. Fruit del

malestar i esgotament emocional, la consideració social i l'estrés, els docents

constituïxen un grup molt vulnerable a patir Burnout, afectant greument la qualitat de

l'ensenyança. Per a això, és absolutament necessari reduir la sobrecàrrega laboral,

directament relacionada amb l'aparició d'esta síndrome a causa de l'estrés laboral (Gil-

Monte, 200934; Moriana i Herruzo, 200435) i que està íntimament relacionat amb

baixes laborals per mala salut mental (Moriana i Herruzo, 200536) . Així mateix, estudis

evidencien que els factors emocionals i cognitius estan relacionats amb el desajust

emocional i el Burnout (Extremera i cols., 200337). Per tant, com s'ha mencionat, la

intel·ligència emocional hauria de tindre's en compte en els programes de formació del

professorat dirigits a la prevenció i entrenament en el control de l'estrés laboral. Així

mateix, la reducció en la seua jornada laboral d'hores d’impartició de classes és

necessària, no sols per a reduir la sobrecàrrega, si no perquè puguen seguir formant-

se, preparant classes, investigant y/o realitzant treballs en equip. Sens dubte, invertir

en el professorat, estalviarà costos en la societat.

� Problemes en l'alumnat. Segons l'últim informe del Defensor del Professor d'ANPE38 ,

en els casos atesos, els problemes amb l'alumnat es devien un 31% a faltes de

respecte, 20% a problemes per a fer classe, 19% a ciberassetjament, 10% a conductes

agressives entre alumnes, 7% acaçament i amenaces, 3% agressions i un 2% dany

contra la propietat.

� Necessitat de conèixer informació sobre les causes del funcionament o problemes que

presenta l'alumnat individualment, a tots els nivells, o grupalment.

� Assessorament sobre les mesures a dur a terme individualment o en l'aula.

Necessitats de l'equip directiu

� Assessorament i formació per al lideratge de les persones, dels equips, per a manejar

una comunicació directa, operativa, positiva, recompensant, capacitada a resoldre

conflictes, i en la dinamització de processos innovadors. L'últim informe del Defensor

del Professor d'ANPE mostra que un 26% de les consultes que li plantegen són per

problemes amb la direcció del seu centre educatiu, un 13% per no aplicar el reglament,

un 11% per problemes amb altres professors, un 2% per obertura d'expedient

disciplinari, un 29% per acaçament i amenaces de pares, 18% per patir denúncies, 8%


per la pressió per al canvi de qualificacions escolars i 2% per agressions de pares a

professors.

Necessitats de les famílies

� Mantindre una comunicació activa amb el centre escolar, amb els educadors i altres

professionals de la comunitat educativa per a obtindre informació, suport i

assessorament sobre el procés de desenrotllament personal i escolar dels seus fills i

filles, i sobre com afrontar els seus problemes de comportament, donada les

dificultats que viuen davant dels canvis que els seus fills i filles experimenten en les

seues diferents etapes en una societat canviant.

� Formació continuada en tot el procés evolutiu dels seus fills i filles en la infància i

adolescència , en totes les àrees, emocional, social, cognitiu, conductual, comunicació

i llenguatge.

� Resposta a la sol·licitud continuada de pares i mares d'obtindre atenció psicològica

relativa a com relacionar-se amb els seus fills i filles i com solucionar les

problemàtiques que plantegen.

� Sentir-se partícips de les dinàmiques del centre educatiu, a què consideren com a

context complementari en l'educació dels seus fills i filles.

RESPOSTES AQUESTS REPTES

La clau per a la millora de la qualitat del Sistema Educatiu depén de diverses mesures

generals que han d'afavorir en els centres educatius un marc adequat per a una educació de

qualitat i inclusiva, verdaderament gratuïta en les seues etapes obligatòries com establix la

nostra Constitució, amb bones instal·lacions, amb el personal d'administració i servicis

necessaris, sense massificació, amb continguts i metodologies d'ensenyança adaptades al segle

XXI que fomenten l'adquisició de competències i la creativitat, amb un professorat capaç i

motivat, amb un alumnat atés segons les seues necessitats i capacitats, i unes famílies amb

què es coopera en el procés d'educar als menors.

A més, els poders públics han de garantir un finançament suficient i fomentar la millora de la

formació del professorat, especialment en aspectes bàsics, teòrico-pràctics de Dinàmica de

Grups, i en Psicologia del Desenvolupament i de l'Aprenentatge, amb un sistema d'accés de

pràctica supervisada, incorporant les pràctiques docents d'èxit que estan fonamentades

científicament, i dissenyant una carrera professional que motive i incentive la formació

contínua del professorat. A més de comptar amb un número suficient de professorat i ben

format, considerem que fa falta a més comptar amb professionals de suport ben qualificats,

que aporten assessorament i intervenció. Per a açò, és necessari desenvolupar la regulació de

les competències dels professionals de la Psicologia en els equips d'Orientació Educativa

especialitzada.


En l'actualitat, amb el model d'Orientació Educativa que existeix en la majoria dels centres

educatius, no s'està donant resposta suficient a les complexes problemàtiques de

comportament, amb un o dos orientadors generalistes en el millor dels casos, quan no es

tracta de professionals d'equips externs que han d'atendre a uns quants col·legis o instituts.

Aquests orientadors estan desbordats per a donar resposta a la diversitat de problemàtiques a

què han d'enfrontar-se cada dia. I no és només una qüestió d'escassetat d'estos professionals,

o de dificultat de la seua labor deguda a la seua absència quotidiana en els centres, és un

problema també d'especialització professional, ja que es pretén que exercisquen complexes

labors d'avaluació, diagnòstic i intervenció sobre problemes diversos que afecten des dels

trastorns del comportament, emocionals, discapacitat cognitiva, passant per problemes de

convivència fins a la presència de trastorns mentals, etc., sense importar quina siga la seua

titulació de base, entre les que ja no és obligat que siga la de llicenciat/graduat en Psicologia

(format específicament en eixes competències) o en Pedagogia o en Psicopedagogia (esta

última llicenciatura ha deixat d'impartir-se en les Universitats).

Donats els reptes existents actualment en el sistema educatiu, entre els que es troba

l'increment de manera notable de problemàtiques de caràcter psicològic i salut mental infant-

juvenil, des de l'Organització Col·legial de la Psicologia estimem necessària l'existència d'Equips

d'Intervenció Multiprofessionals en els centres educatius. Hauria d'haver-hi uns equips plurals

definits en funció de les necessitats dels dits centres, en els que cada professional aportació

segons la seua formació específica, i entre els que han d'estar el psicòleg educatiu.

La necessitat dels Psicòlegs Educatius és una demanda expressada per famílies de l'alumnat,

així com per directius dels centres educatius públics, segons es plasma en els “Acords sobre la

inserció del Psicòleg Educatiu en el Sistema d'Educació Espanyol no universitari”39 subscrit al

setembre de 2010 per la CEAPA, CONCAPA, FEDADI, COP, Conferència de Degans de Psicologia

i Psicòlegs Educatius. En aquest acord es planteja que “Existeixen necessitats educatives,

sentides i expressades des de la Comunitat Educativa, que només poden ser adequadament

satisfetes per professionals qualificats. Sense detriment de l'existència d'altres especialistes, es

considera necessària la incorporació del Psicòleg Educatiu als distints centres docents”.

Esta demanda ja ha estat plantejada en el Congrés dels Diputats per mitjà d'una Proposició no

de Llei sobre la inserció del Psicòleg Educatiu en el Sistema Educatiu Espanyol no universitari40,

presentada pel Grup Parlamentari Popular, que va ser debatuda en la Comissió d'Educació i

Esport al maig de 2011. En aquell moment no es va aconseguir el consens necessari per a la

seua aprovació. Esperem que davant dels reptes que hem descrit anteriorment, esta situació

canvie, i es reconega la necessitat de comptar amb els professionals d'intervenció que siguen

necessaris per a facilitar la labor educativa del professorat i les famílies.

EDUCACIÓ I SALUT MENTAL INFANTO-JUVENIL

Molts dels reptes als quals s'enfronta el sistema educatiu estan relacionats amb problemes

psicològics i de salut mental infantojuvenil, els quals dificulten la tasca educativa. Estimem

molt important destacar que els centres educatius suposen un context idoni per detectar

precoçment factors de risc, per prevenir i abordar les dificultats psicològiques, socials i


cognitives de xiquets/es i adolescents, en un ambient proper als menors, on passen la major

part del temps, i receptiu a les famílies. En paraules de l'OMS (2004), els Centres Educatius

s'han convertit en un dels contextos més importants per a les intervencions preventives en

xiquets/es i adolescents. La intervenció psicològica aplicada en el context educatiu disminueix

els factors de risc, millora els problemes emocionals i de conducta, així com el rendiment

acadèmic, i s'associa amb un major benestar en l'edat adulta.

Els costos generals dels trastorns mentals i del cervell a Espanya (Parés-Badell i cols., 2014)41

en l'any 2010 van arribar als 83.749.000 d'euros anuals (aproximadament el 8% del PIB del

nostre país en 2010), el que va superar la despesa pública sanitària total, que va ser de

69.357.000 d'euros (6,6% del PIB de 2010 ). D'acord amb les dades d'aquest estudi, els

trastorns depressius, els d'ansietat i les somatitzacions aconseguirien una despesa total de

22.778.000 d'euros (2,2% del PIB), gairebé la meitat del cost de tots els trastorns mentals, a

causa de la seua alta prevalença. Els trastorns depressius suposarien 10.763.000 d'euros (1%),

els d'ansietat 10.365 (1%) i les somatitzacions 1.650 (0,2%).

L'any 2014, la revista The Lancet Psychiatry va dedicar el seu número del mes d'octubre a

l'anàlisi de l'aplicació de tractaments psicològics en els centres escolars. Els articles42 que

aborden aquest tema, dirigits per la Dra. Mina Fazel de la Universitat d'Oxford (Regne Unit),

posen en relleu la importància de les intervencions primerenques en salut mental, ja que

prop del 75% dels adults que accedeixen a els serveis de salut mental han presentat algun

trastorn diagnosticable abans dels 18 anys. No obstant això, es dóna la circumstància que, tot i

la prevalença dels trastorns mentals en la infància, només 1 de cada 4 xiquets/es amb aquests

problemes és identificat o tractat durant aquesta etapa.

Segons exposen els autors de la revisió, resulta d'interès crucial trobar formes innovadores per

tractar els xiquets/es amb problemes de salut mental, de tal manera que es garantesca el seu

ple desenvolupament acadèmic, emocional i social. En aquest sentit, "els centres educatius són

els llocs on els menors passen la major part del seu temps", de manera que es converteixen en

el context idoni per a poder identificar i tractar els problemes de salut mental de manera

primerenca.

D'acord amb les dades aportades en la revisió, els trastorns mentals més comuns en la infància

i adolescència són els trastorns de conducta, l'ansietat i la depressió, que, si no són tractats,

poden donar lloc a fracàs escolar i a absentisme escolar, repercutint negativament en el

desenvolupament social i laboral futur dels xiquets/es.

Tal com expliquen els autors, la integració de programes d'intervenció psicològica en els

centres educatius permet desenvolupar programes d'atenció integral, millorant el benestar

psicològic i en el rendiment educatiu dels xiquets/es al llarg del temps. La implementació

d'aquest tipus de serveis de forma generalitzada podria beneficiar prop del 10-20% dels

xiquets/es i joves de tot el món.

"Els menors prefereixen ser tractats en els centres educatius, en comptes de en serveis

externs sanitaris", afegeixen els autors. Això implica, que "no estem aprofitant les oportunitats

que brinda treballar en aquests contextos educatius. Necessitem desenvolupar marcs de

treball que se centrin en el xiquet i que permetin que la salut i l'educació vagen alineades".


El principal obstacle per al desenvolupament d'aquest tipus d'iniciatives, segons assenyalen els

autors, no és la falta d'evidència científica, sinó la bretxa existent entre aquest coneixement i

la seua aplicació al món real: "Sabem el que funciona, però en allò que fallem és en la

implementació a gran escala en els centres educatius. Necessitem polítiques nacionals que

ajuden al fet que les institucions educatives i els serveis de salut mental treballen més

estretament ", insisteixen els autors.


LA PSICOLOGIA MILLORA EL SISTEMA EDUCATIU

Formació dels Psicòlegs

Els titulats en Psicologia, si s'analitzen els continguts de l'antiga Llicenciatura en Psicología43, o

les competències i continguts dels d'actuals Graus en Psicologia (que tenen com a referència el

Llibre Blanc de l'ANECA sobre aquesta titulación44) posseeixen formació àmplia sobre

fonaments biològics de la conducta (estructura i funcionalitat del sistema nerviós en les seues

diferents fases del desenvolupament evolutiu, bases neurobiològiques dels trastorns mentals, i

bases neuropsicològiques de dificultats de l'aprenentatge i trastorns del

neurodesenvolupament), processos psicològics bàsics (atenció, percepció, memòria,

pensament, llenguatge, emoció, motivació i aprenentatge), personalitat, desenvolupament

evolutiu psicològic, bases socials de la conducta (actituds, rols, lideratge, processos grupals i

organitzacionals ...), psicopatologia (trastorns mentals i del comportament), i tècniques

d'avaluació, diagnòstic, intervenció i tractament psicològic. Tot això li permet ser expert en

el comportament humà i, per aquesta raó, les aplicacions professionals de la Psicologia, se

centren en fomentar el benestar i la salut de les persones, així com el seu rendiment més

òptim en tot tipus de contextos. De tots els nombrosos àmbits d'intervenció, un d'ells és

l'educatiu.

Si es vol afrontar molts dels reptes que enumeràvem anteriorment (problemes emocionals i de

conducta, autisme, TDAH, violència a les aules, addiccions, Burnout del professorat ...), de

caràcter clarament psicològic, considerem evident que resulta necessari que alumnat, famílies

i professorat compten amb el suport del professional que està específicament format per a

això, que és el psicòleg educatiu, tal com passa en molts altres països.

Funcions del psicòlegs educatius

El psicòleg és una figura important en el desenvolupament funcional i equilibrat d'un centre

educatiu en tots els nivells (Garaigordobil, 2009)45. Les funcions del psicòleg educatiu es

concreten en: La funció prioritària del Psicòleg Educatiu és atendre i fomentar el

desenvolupament psicològic en tots els seus components- psicomotor, cognitiu, emocional i

social per afavorir el desenvolupament integral i el benestar psicològic. Promou models,

metodologies i intervenció que fomenten la prevenció primària, secundària i terciària. Intervé

en l'àmbit educatiu, al llarg de totes les etapes educatives -Educació Infantil, Primària,

Secundària Obligatòria, Formació Professional, Batxillerat- amb els agents principals del

sistema educatiu (alumnat, família i professorat). Des d'aquesta premissa, el seu treball implica

tres objectius: 1) Avaluar i diagnosticar, aportar l'anàlisi psicològica de les diferents

problemàtiques; 2) Intervenir, proposar i desenvolupar plans d'acció que responguen a les

anàlisis realitzades; 3) Derivar a altres professionals externs en cas necessari i coordinar les

seues actuacions.

Les funcions del psicòleg educatiu es concreten en:

� Realitzar una avaluació psicològica per prevenir i diagnosticar: trastorns del

desenvolupament; discapacitats cognitives i altes capacitats; trastorns de personalitat;

trastorns del comportament; alteracions emocionals; detecció de necessitats


educatives especials i trastorns de l'aprenentatge; i altres problemes de salut mental.

El psicòleg realitza entrevistes inicials, administra test psicomètrics i altres tècniques

d'avaluació psicològica, realitza entrevistes de devolució diagnòstica i assessorament, i

elabora informes psicològics.

� Implementar metodologies que afavoreixen la prevenció primària en àrees de la

inclusió i eviten el sobrediagnòstic, impedint que patologies, de tipus transitori o de

variacions de la normalitat en el desenvolupament infantil, queden classificades com a

trastorns de caràcter permanent.

� Desenvolupar intervencions psicològiques en resposta als diagnòstics realitzats

respecte a les necessitats psicològiques i educatives. Aquestes intervencions estan

compostes per una combinació d'accions preventives i terapèutiques complementàries

a les que desenvolupen els equips docents a nivell d'aula o centre, per tal de millorar el

benestar i desenvolupament integral de l'alumnat, el seu ajust escolar i

desenvolupament acadèmic. Poden ser intervencions directes o indirectes amb

l'alumnat, bé siga individualment, en grup o en coordinació amb altres agents

implicats, i amb el professorat especialitzat de suport educatiu als centres educatius.

Es dissenya sota la forma de sessions individuals o col·lectives, programes o plans

d'actuació amb un conjunt d'activitats concretes i temporalitzades per aconseguir

objectius específics, en les que es faciliten estratègies per generar canvis i oportunitats

de millora. Les intervencions també poden estar dirigides al professorat, així com a les

famílies, per donar resposta a les necessitats que plantegen.

� En el cas que les problemàtiques que s'afronten excedeixen de les capacitats de

resposta del centre educatiu, es deriva als serveis externs que corresponguen (salut

mental, centres de salut d'atenció primària, serveis socials...), es manté la comunicació

amb ells i es coordinen les actuacions que es realitzen.

Una descripció més detallada de les funcions que exerceix el psicòleg educatiu s'enumera en el

document "El perfil professional de la Psicologia Educativa"46, de la nostra Organització

Col·legial.

Beneficis de la incorporació dels psicòlegs educatius

La National Association of School Psychologist (NASP), o Societat Americana de Psicòlegs

Educatius, compta amb una àmplia acumulació d'investigacions que avalen els beneficis

d'incorporar a aquest professional en el sistema educatiu. En un dels seus informes47 es

mostren tots aquests beneficis, que es resumeixen a continuació:

1. Millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge

� Els Psicòlegs Educatius treballen juntament amb el professorat per motivar a tots els

estudiants a participar en el seu procés d'aprenentatge. Aquest tipus d'intervencions

redueixen les taxes d'abandonament escolar en educació secundària i milloren el

rendiment acadèmic.


� Els Psicòlegs Educatius treballen amb els estudiants i familiars, com a part d'un equip

multidisciplinari, per avaluar la necessitat de serveis d'educació especial i dissenyar

intervencions a això. La investigació ha demostrat que aquest tipus d'estratègies

psicològiques produeixen un impacte positiu i substancial en els resultats acadèmics dels

estudiants.

� Els Psicòlegs Educatius treballen amb els professors per dissenyar i implementar

intervencions acadèmiques i conductuals. Les intervencions que incideixen en la promoció

de conductes positives a l'aula han demostrat millorar el rendiment acadèmic i disminuir

els problemes de conducta.

� Els Psicòlegs Educatius assessoren al professorat en relació al desenvolupament

d'estratègies i intervencions que disminueixen o eliminen les barreres a l'aprenentatge a

l'aula. L'evidència ha posat de manifest que el desenvolupament d'activitats de feedback

cap al professorat els capacita per millorar les seues estratègies d'ensenyament i,

conseqüentment, millorar els resultats dels estudiants.

2. Suport a la promoció d'estudiants saludables.

� Els Psicòlegs Educatius treballen amb les administracions per dissenyar, implementar i

aconseguir el seu suport, en relació al desenvolupament de programes de salut mental

integral en els centres educatius. Aquests programes de salut mental han demostrat la

seua eficàcia per millorar els resultats acadèmics mitjançant la disminució de l'absentisme

escolar, l'eliminació dels problemes de conducta, i, en conseqüència, augmentant el seu

rendiment global.

� Els Psicòlegs Educatius treballen amb els estudiants i familiars per millorar els aspectes

associats a la salut conductual, social i emocional dels xiquets/es. La investigació ha

demostrat que els estudiants que reben aquest tipus de suport aconsegueixen un major

èxit acadèmic a l'escola.

� Els Psicòlegs Educatius proporcionen estratègies per al desenvolupament de les habilitats

socials i de comunicació dels xiquets/es, la resolució de problemes, el maneig de la ira,

l'autocontrol, l'auto-determinació i l'optimisme. La investigació ha demostrat que la

millora d'aquestes habilitats es relaciona amb la millora de la seua competència

acadèmica.

� Els Psicòlegs Educatius treballen amb els pares i mares perquè desenvolupen estratègies

eficaces d'educació. Hi ha un important cos d'evidència científica sobre l'eficàcia de les

intervencions dissenyades a prevenir el desenvolupament de conductes agressives i

antisocials i problemes relacionats en l'àmbit familiar.

3. Creació d'un clima escolar positiu i segur

� Els Psicòlegs Educatius treballen amb el professorat i les administracions per crear

ambients educatius i climes escolars facilitadors de l'aprenentatge. L'evidència mostra que

la millora del clima escolar està associada a un increment del rendiment acadèmic en

relació a la lectura, l'escriptura, i les matemàtiques.


� Els Psicòlegs Educatius treballen amb les administracions per promoure polítiques

educatives i pràctiques que asseguren la seguretat de tots els estudiants, mitjançant la

reducció de la violència escolar, el bullying, i l'assetjament escolar. Les intervencions

psicològiques proporcionen suport a cadascuna de les àrees de la vida de l'estudiant,

inclosa la seguretat escolar.

� Els Psicòlegs Educatius treballen amb les administracions per millorar la resposta davant

de situacions d'emergència en els centres escolars, mitjançant el desenvolupament

d'habilitats de lideratge, serveis específics i coordinació amb altres agents comunitaris.

L'evidència mostra que les intervencions en crisi realitzades per psicòlegs educatius han

proporcionat una ajuda molt important en situacions específiques.

4. Enfortiment de la relació família-escola.

� Els Psicòlegs Educatius treballen amb els estudiants i les seues famílies per millorar

l'educació i aplicar les estratègies apreses també a la llar. La investigació ha demostrat que

la col·laboració família-escola exerceix un impacte positiu en l'èxit escolar i en el benestar

general del xiquet en l'etapa adulta.

� Els Psicòlegs Educatius també treballen amb els estudiants i les seues famílies per

identificar i tractar els problemes de conducta i aprenentatge que puguen estar interferint

amb l'èxit escolar. Les consultes psicològiques realitzades des de l'entorn escolar han

mostrat la seua eficàcia per actuar de manera primerenca sobre els problemes de

conducta en xiquets/es i reduir les derivacions a avaluacions psicoeducatives.

� Els Psicòlegs Educatius realitzen programes d'intervenció primerenca, dissenyats per

proporcionar als pares coneixement sobre el desenvolupament infantil i estratègies per

gestionar el problema que presenta el xiquet. Els programes d'intervenció primerenca

dirigits als estudiants en situació de risc, han demostrat la seua eficàcia en relació a la

disminució de casos de derivació a serveis d'educació especial, reducció de les taxes de

repetidors de curs, la disminució del nombre d'assignatures suspeses, entre d'altres.

� Els Psicòlegs Educatius realitzen intervencions per millorar l'enteniment i l'acceptació de la

diversitat cultural en l'entorn escolar, i per desenvolupar pràctiques eficaces atenent

aquesta diversitat cultural. Existeix considerable evidència que mostra que no atendre les

diferències culturals i lingüístiques dels xiquets/es pot tenir un impacte negatiu en

l'avaluació i el rendiment dels estudiants.

5. Millora dels processos d'avaluació i d'incorporació de canvis.

� Els Psicòlegs Educatius treballen amb els administradors per registrar i analitzar dades

relacionades amb la millora dels centres educatius i els resultats dels estudiants.

� Els Psicòlegs Educatius treballen amb el professorat per dissenyar i implementar sistemes

de monitorització del progrés dels estudiants, i el personal educatiu qualifica com a molt

important els serveis d'avaluació, consulta, assessorament i maneig del comportament

proporcionats pels psicòlegs educatius.


� Els Psicòlegs Educatius treballen amb professorat i administradors per recollir i analitzar

dades sobre factors de risc i protecció relacionats amb els resultats dels estudiants, i hi ha

evidència que abordar aquests factors en les escoles promou el benestar emocional i la

capacitat de resiliència dels menors.

Exemples d'intervencions psicològiques educatives a Espanya

Als exemples anteriors plantejats per la NASP dels EUA sobre l'eficàcia i eficiència de la

intervenció psicològica en els contextos educatius, es poden citar més investigacions i

pràctiques d'èxit sobre la intervenció psicològica en els centres educatius en altres països. Per

exemple, ja hem indicat en la presentació que el programa finlandès Kiva contra l'assetjament

escolar està desenvolupat per psicòlogues educatives d'aquell país. Si ens fixem a Espanya, es

pot citar entre altres experiències:

� El Programa INTEMO d’Intel·ligència Emocional finançat pel Govern d'Espanya i la

Comunitat Autònoma d'Andalusia (Cabell, Castell, Roda i Fernández-Berrocal, 2016)48,

desenvolupat per psicòlegs del Laboratori d'Emocions de la Facultat de Psicologia de la

Universitat de Màlaga. Aquest programa d'entrenament per a joves d'entre 12 i 18 anys se

centra en l'aprenentatge d'habilitats emocionals i és un programa eminentment pràctic en

el qual la metodologia amb què es duen a terme aquestes sessions permet als que

participen desenvolupar cadascuna de les habilitats que són entrenades. Es tracta, a més,

d'un programa avalat científicament a través d'un disseny quasi-experimental pretest-

intervenció-posttest. Els resultats empírics de l'aplicació d'aquest programa han mostrat

efectes positius en la salut mental de les i els adolescents en disminuir l'afecte negatiu i

diversos símptomes clínics com l'ansietat, l'estrès social i la depressió, entre d'altres.

Efectes positius que s'aconsegueixen mantenir fins i tot al llarg del temps, cosa que és el

que diferencia al programa intern de altres programes d'educació emocional existents al

nostre país. Els Programes d'alfabetització emocional i d'aprenentatge socioafectiu

eduquen l'alumnat en una sèrie de capacitats elementals i necessàries per al benestar

individual. El que s'observa és que el desenvolupament de les competències emocionals i

socials tant en la infància com en l'adolescència redueixen els nivells d'agressivitat,

violència i conductes disruptives, disminuint així l'assetjament escolar o bullying, el

ciberbullying o altres tipus de violència (Fernández -Berrocal, Cabello i Gutiérrez-Cobo,

201.749; García-Sancho, Salguero, Fernández-Berrocal, 201.450; Gutiérrez-Cobo, Cabello i

Fernández-Berrocal, 2017) 51.

� Un altre estudi publicat aquest any ha avaluat un Programa d'Intel·ligència Emocional a

l'Escola, desenvolupat durant 3 anys en les sessions de tutoria (impartides per psicòlegs)

amb adolescents. Per assegurar que el programa s'implementés amb la màxima fidelitat,

un total de 13 psicòlegs entrenats van ser enviats a les diferents escoles per entrenar a

tots els participants mitjançant la intervenció en SEL. Els resultats van mostrar una

reducció significativa de l'agressió física i verbal en el temps a través de la reducció de

l'afecte negatiu, la ira i els sentiments hostils (Castell-Gualda, Cabello, Herrero, Rodríguez-

Carvajal, & Fernández-Berrocal, 2017)52. La intervenció en "Intel·ligència Emocional i


Social" (SEL) va consistir en 12 sessions d'una hora distribuïdes entre gener i maig de cada

any.

� El Programa TEI (Tutoria Entre Iguals)53 per prevenir l'assetjament escolar, creat pel

psicòleg Andrés González54 de la Universitat de Barcelona. Des que es va posar en

funcionament, s'han format amb la metodologia TEI més de 620.000 alumnes / as i 40.000

professors de centres d'infantil, primària, secundària, educació especial, formació

professional bàsica i cicles formatius. A més, el 100% dels centres que implementen el

programa continuen desenvolupant-lo. S'ha demostrat que, gràcies a l'TEI, les situacions

d'assetjament desapareixen en un 95%, es minimitza la victimització i disminueix el nivell

d'estrès, d'ansietat i depressió, i es redueix l'absentisme escolar. Així mateix, augmenten

els nivells d'autoestima i autoconcepte, i es fomenta l'apoderament dels / les alumnes.

Finalment, però no menys important, millora la motivació, el rendiment acadèmic i el

clima del centre. El programa TEI no només s'aplica a Espanya, també s'ha implementat en

centres educatius de París, Argentina, Xile, Equador, Uruguai, Mèxic i Califòrnia.

� L'experiència educativa anomenada Educació Responsable55 impulsada per la Fundació

Marcelino Botín, en la qual es duu a terme un procés d'investigació, creació,

implementació, suport i avaluació per oferir recursos i tècniques que facilitin

l'aprenentatge cognitiu i socioemocional de joves. El programa Educació Responsable

s'està desenvolupant en més de 100 centres a Espanya, i els resultats de la seua aplicació

mostren beneficis, entre altres variables, en el rendiment acadèmic, així com una reducció

dels nivells d'ansietat i una millora en la claredat i la comprensió emocional de les nenes i

xiquets dels centres que estan treballant amb aquest programa.

Exemples d'intervencions psicològiques educatives internacionals

S'han dut a terme nombroses investigacions d'àmbit internacional que mostren l'eficàcia de les

intervencions psicològiques en l'àmbit escolar. Aquí són rellevants les realitzades pel Centre de

Salut Mental del Regne Unit (Khan, Parsonage i Stubbs, 2015 56), que mostren la reducció del

cost econòmic dels problemes de salut mental en la infància i l'adolescència mitjançant

intervencions psicològiques implementades en l'àmbit escolar. Segons aquest estudi, les

intervencions cognitiu-conductuals aplicades tant de manera individual com grupal en l'àmbit

escolar, constitueixen una inversió positiva per reduir l'impacte dels trastorns d'ansietat i

depressió en xiquets/es entre els 5 i els 18 anys. Específicament, en format grupal, suposa un

estalvi econòmic de 32 i 31 euros, per als trastorns d'ansietat i depressió, respectivament, per

cada euro invertit (Veure taula 1).

Taula 1. Relació costos / beneficis de les intervencions eficaces per al tractament dels trastorns

depressius i d'ansietat en xiquets/es i adolescents (Adaptat de Khan, Parsonage i Stubbs,

201556).


Així mateix, les intervencions psicològiques per a xiquets/es de 6 a 8 anys amb trastorns de

conducta aplicades en els mateixos centres educatius, com el Joc del Bon Comportament

(Good Behaviour Game) milloren la conducta i els resultats acadèmics i suposen l'alternativa

més rendible en termes costos / beneficis, tant a curt com a llarg termini, en mantenir els

resultats obtinguts fins a cinc anys després de la intervenció (Khan, Parsonage i Stubbs, 2015).

Segons l'opinió dels autors, la introducció de tractaments psicològics en aquest període

suposaria un inversió positiva tant en la salut de la població infantil i juvenil, així com per a

l'economia del país, tal com es pot veure en la següent taula d'anàlisi de la relació cost /

benefici d'aquestes teràpies (veure taula 2).

Taula 2. Relació costos / beneficis de les intervencions eficaces per al tractament dels trastorns

de conducta en xiquets/es i adolescents (Adaptat de Khan, Parsonage i Stubbs, 201556).


EQUIPS D'INTERVENCIÓ MULTIPROFESSIONALS

Els agents protagonistes en el Sistema Educatiu són el professorat, l'alumnat i les seues

famílies. Els centres educatius s'organitzen actualment a Espanya, de manera general, amb una

direcció, el professorat que imparteix la docència a l'alumnat, i uns departaments d'orientació

que donen suport amb uns orientadors que segueixen sent docents, sense exigir-los titulacions

de llicenciatura / grau determinades per exercir com a tals. A més, en alguns centres amb

alumnat amb necessitats educatives especials, pot haver personal no docent de Logopèdia,

Fisioteràpia, Infermeria o altres disciplines, però no hi ha un marc normatiu estatal que ho

definisca suficientment.

El professorat juga el paper essencial en el Sistema Educatiu, però estimem que cal reconèixer

i regular millor que és convenient comptar en els centres educatius amb professionals no

docents en funció de les necessitats del centre, que aporten segons la formació específica de

cada un, per afrontar els reptes existents per a la millora de la qualitat de l'Educació. D'aquesta

manera es podrà respondre amb més eficàcia al que estableix la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de

juliol, reguladora del Dret a l'Educació, que en el seu article 6.3.h estableix que l'alumnat té

dret: "A rebre les ajudes i els suports necessaris per a compensar les carències i desavantatges

de tipus personal, familiar, econòmic, social i cultural, especialment en el cas de presentar

necessitats educatives especials, que impedeixin o dificultin l'accés i la permanència en el

sistema educatiu ".

La creació d'aquests equips d'intervenció multiprofessionals es pot definir de diferents

maneres, en funció de l'esquema organitzatiu general que s'estime més oportú i del nivell de

detall amb el que es vulga regular per establir uns requisits comuns a tot el Sistema Educatiu.

Les opcions són múltiples, entre les que es poden proposar les dues següents:

a) Creación de los Equipos de Intervención Multiprofessionals

En funció d'allò descrit en el present document, és l'opció que estimem més lògica i

convenient. Proposem l'existència d'uns equips d'intervenció Multiprofessionals, amb una

regulació estatal que establisca la seua definició bàsica, incloent en la Llei Orgànica 2/2006, de

3 de maig, d'educació, un títol III bis sobre aquests Serveis, establint en el seu articulat:

1. Cada centre educatiu comptaria amb un Equip d'Intervenció Multiprofessional, amb

l'excepció dels centres de reduïdes dimensions com són, per exemple, les escoles rurals. Es

podria establir un nombre mínim d'alumnat per centre a partir del qual aquest Servei

existís. Aquest nombre podria ser de 250 alumnes, que correspon a la ràtio adequada que

planteja la UNESCO per professional que realitze tasques d'orientació o assessorament

educatiu.

2. Correspondria a aquests Serveis la prestació de serveis professionals que contribueixen a

millorar el rendiment de tot l'alumnat, la seua orientació educativa i professional,

l'educació inclusiva, el benestar i la salut dels membres de la comunitat educativa, el clima

i convivència en el centre, i la col·laboració amb els agents externs que puguen ajudar a

aconseguir aquests objectius.


3. Podrien estar compostos pels diversos professionals que els legisladors enumeraren,

afegint "i altres professionals que es consideren oportuns", la concreta composició seria

definida per les administracions educatives competents en funció de les necessitats de

cada centre educatiu.

4. Aquests professionals no s'impartirien docència reglada, prestant a els serveis

professionals que corresponguen "segons la capacitació que li facilita la formació de les

seues respectives titulacions", detallant a els legisladors els Funcions bàsiques que

exerceixen cadascun dels professionals que enumerin. Per tant, és necessària la definició

de les funcions i competències d'aquests.

5. Quant a les competències dels Psicòlegs Educatius, considerem que hauria d'estar

establert expressament que a ells competeix els Funcions de "avaluació, diagnòstic i

intervenció sobre trastorns del desenvolupament, de l’Aprenentatge, mentals i del

comportament en el context educatiu". A aquests professionals se'ls hauria d'exigir estar

en possessió d'un títol de Llicenciat / graduat en Psicologia, més una formació de postgrau

en Psicologia Educativa per definir, que hauria de tenir un component rellevant de pràctica

supervisada.

6. Les Administracions educatives competents han d'establir a els Reglaments de

Funcionament d'aquests Equips d'Intervenció Multiprofessionals.

7. Els professionals no docents que estiguen ja contractats en el sistema educatiu

s'integrarien en aquests Equips.

8. Els Departaments d'Orientació Educativa és transformarien en aquests Equips

d'Intervenció Multiprofessionals. Els orientadors que existeixen s'integrarien en els

mateixos, i aquells que ho sol·licitaren transformarien la seua plaça en llocs de

"pedagogia", "psicòleg educatiu", o "psicopedagog" (segons la titulació de Llicenciatura /

grau que posseeixen).

b) Reforma de l’Orientació Educativa

Si els legisladors entenen que l'anterior proposta no és oportuna, entenem que una altra

alternativa possible seria fer una reforma de l'Orientació Educativa que establisca un nivell

generalista i un altre especialista d'Orientació. A aquest efecte es podria incloure en la Llei

Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, una disposició addicional sobre els Serveis

d'Orientació Educativa que establira:

1. Els centres educatius amb més de 250 alumnes comptaran amb un servei d'orientació

educativa que realitzarà les tasques d'orientació educativa i professional.

2. Aquests Serveis estarien integrats per orientadors generalistes i orientadors especialistes,

segons la titulació de graduat / llicenciat que posseïren, corresponent-los realitzar les

tasques segons la capacitació que els facilita les seues respectives titulacions.

3. Els Orientadors Generalistes serien aquells als quals correspon realitzar les tasques

d'orientació bàsiques relacionades amb la detecció i coordinació de problemes

d'orientació general que requereixen una avaluació i intervenció no especialitzada. En tot

cas s'haurà de comptar amb la titulació de Psicologia, Pedagogia o Psicopedagogia per

accedir a aquestes funcions.

4. Els Orientadors especialistes en Psicologia (els graduats / llicenciats en Psicologia) serien

els encarregats de l'Atenció a la Diversitat mitjançant l'avaluació, diagnòstic i intervenció


de trastorns del desenvolupament, de l'aprenentatge, mentals i del comportament que

afecten el benestar i salut mental infanto-juvenil, al rendiment acadèmic i al clima de

convivència en els centres.

5. Les administracions educatives competents han de definir la composició concreta

d'aquests Equips en cada centre educatiu, així com els seus reglaments de funcionament.

Respecte a la possibilitat d'existència d'una Orientació especialitzada en Psicopedagogia és una

cosa a valorar pels legisladors. Analitzant l'extinta llicenciatura en Psicopedagogía57 cal tenir en

compte que era una llicenciatura de 2n cicle (només 2 anys de durada) que incloïa matèries de

Psicologia i Pedagogia, i a ella podien accedir58:

a) els que estigueren en possessió del títol de Mestre;

b) els que hagen obtingut el títol de Diplomat en Educació Social;

c) els que hagen superat el primer cicle de la llicenciatura en Pedagogia; i

d) que hagueren superat el primer cicle de la llicenciatura en Psicologia.

Per tant, els llicenciats en Psicopedagogia tenen una formació bàsica en Psicologia i en

Pedagogia, no una formació àmplia en les dues disciplines, de manera que estimem que més

aviat no es pot considerar que tinga un nivell de preparació especialitzat

Si aquesta reforma de l'Orientació Educativa els legisladors tampoc la consideren oportuna,

entenem que, almenys, caldria establir que per accedir a l'especialitat docent d'Orientació

Educativa siga necessari estar en possessió de la Llicenciatura / Grau en Pedagogia o en

Psicologia (o de l'extinta Llicenciatura en Psicopedagogia). No és admissible que un altre tipus

de titulats siguen acceptats per realitzar les tasques especialitzades d'orientació, ja que no

compten amb la formació necessària per a això. A aquest efecte seria necessària la modificació

del Reial Decret 1834/2008, el Reial Decret 860/2010 i l'Ordre ECI / 3858/2007.

Pel que fa a la presència de professionals no docents en el sistema educatiu, és una possibilitat

que ja preveu l'article 72 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, que estableix

que "... les Administracions educatives disposaran del professorat de les especialitats

corresponents i de professionals qualificats ... ". No obstant això, insistim que, si es considera

necessària la presència d'Equips d'Intervenció Multiprofessionals en els centres per millorar la

qualitat de l'educació, tal com justifiquem en el present document, cal fer una regulació més

detallada dels mateixos.


CONCLUSIONS

1. El Sistema Educatiu a Espanya presenta nombrosos reptes, entre els quals estan comptar

amb un finançament suficient, millorar la formació i reconeixement del professorat, reduir

ràtios d'alumnat i massificació de centres, impedir la impartició de continguts excessius o

inadequats, prevenir les altes taxes de repetició de curs i comptar amb suficients

professionals d'intervenció ben qualificats. A més cal aconseguir entre l'alumnat reduir

l'abandonament escolar, augmentar el seu rendiment i reduir el fracàs escolar, atendre

adequadament la seua diversitat entre la qual es troben els menors amb problemàtiques

psicològiques (trastorn de l'espectre autista, hiperactivitat -TDAH-, trastorns del llenguatge

, trastorns emocionals, problemes de conducta ...), disminuir l'assetjament escolar i

ciberbullying, i prevenir diverses problemàtiques comportamentals com la violència de

gènere, la violència filioparental, l'addicció a les noves tecnologies ia les drogues. També

convé prevenir i minimitzar la síndrome de Burnout entre el professorat, millorar la

capacitació per a la direcció dels centres educatius, i que les famílies compten amb

assessorament i suport en els casos que siguen necessaris.

2. Afrontar aquests reptes requereix que s'adopten diverses mesures, entre les quals es

troben garantir un finançament suficient del sistema educatiu, millorar la formació del

professorat amb un sistema de preparació amb gran càrrega de pràctiques supervisades,

establint una carrera professional motivadora, comptar amb un nombre suficient de

professorat, que hi haja un nombre suficient de centres educatius amb instal·lacions

òptimes, i altres canvis d'organització del sistema entre els que es troben reduir l'excés de

continguts en matèries en alguns cursos, o adaptar la impartició de continguts a la

maduresa dels menors, així com detectar, avaluar, i intervenir aviat sobre les causes dels

problemes d'aprenentatge per evitar la repetició de curs de l'alumnat i aconseguir la seua

promoció amb èxit. A més, cal que en els centres educatius hi haja professionals

d'assessorament i intervenció ben qualificats.

3. El model d'Orientació Educativa que existeix en la majoria dels centres no està donant

resposta suficient a les complexes problemàtiques de comportament que es donen en els

centres educatius, amb un o dos orientadors generalistes en el millor dels casos, quan no

es tracta de professionals d'equips externs que han d'atendre a diversos col·legis o

instituts. Aquests orientadors estan desbordats per afrontar la diversitat de

problemàtiques que han d'atendre cada dia. I no és només una qüestió d'escassetat

d'aquests professionals, o de dificultat de la seua tasca a causa de la seua absència

quotidiana en els centres, és un problema també de qualificació professional, ja que es

pretén que exerceixin complexes tasques d'avaluació, diagnòstic i intervenció, sense

importar quina siga la seua titulació de base, entre les que ja no és obligat que siga la de

llicenciat / graduat en Psicologia o en Pedagogia (la llicenciatura en Psicopedagogia ha

deixat de impartir-se en les universitats).

4. Molts dels reptes als quals s'enfronta el sistema educatiu estan relacionats amb problemes

psicològics i de salut mental infantojuvenil. Els costos generals dels trastorns mentals i del

cervell a Espanya van arribar el 8% del PIB el 2010, i els centres educatius són un dels

contextos més importants per a les intervencions preventives i terapèutiques en


xiquets/es i adolescents. Si realment es considera que més val prevenir que curar, alhora

que es milloren els resultats del Sistema Educatiu a Espanya, ha arribat el moment

d'incorporar en forma reglada l'assistència psicològica en el Sistema Educatiu. Les

investigacions demostren l'eficàcia i eficiència d'aquestes intervencions per millorar el

benestar i salut mental infantojuvenil, el rendiment acadèmic i el clima en els centres

educatius.

5. Els Psicòlegs són els professionals que compten amb una formació específica que li permet

l'abordatge de les problemàtiques de salut mental i del comportament, desenvolupant

funcions de prevenció, avaluació, diagnòstic i intervenció psicològica, derivant a altres

serveis externs quan corresponga (salut mental, centres de salut d'atenció primària,

serveis socials ...).

6. Les investigacions demostren que les intervencions dels Psicòlegs Educatius aconsegueixen

beneficiosos resultats:

a) milloren els processos d'ensenyament i aprenentatge;

b) donen suport a la promoció d'estudiants saludables;

c) creen un clima escolar positiu i segur;

d) enforteixen la relació família-escola; i

e) milloren els processos d'avaluació i d'incorporació de canvis.

7. Alguns exemples d'intervencions psicològiques d'èxit són el programa finlandès Kiva contra

l'assetjament escolar, o diverses actuacions desenvolupades a Espanya com el Programa

intern de intel·ligència emocional, altres Programes d'Intel·ligència Emocional a l'escola, el

Programa TEI per prevenir l'assetjament escolar o l'experiència "Educació Responsable".

8. Els agents protagonistes en el Sistema Educatiu són el professorat, l'alumnat i les seues

famílies, però estimem que és el moment de reconèixer i regular millor la conveniència de

comptar en els centres educatius amb professionals d'assessorament i intervenció no

docents. Per això proposem l'existència d'uns equips d'intervenció Multiprofessionals.

9. L'opció que estimem més encertada per aconseguir-ho és la creació d'uns equips

d'intervenció Multiprofessionals amb una regulació estatal que establisca la seua definició

bàsica, incloent en la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, un títol III bis sobre

ells.

10. Correspondria a aquests Equips d'Intervenció Multiprofessionals la prestació de serveis

que contribuesquen a millorar el rendiment de tot l'alumnat, la seua orientació educativa i

professional, l'educació inclusiva, el benestar i la salut dels membres de la comunitat

educativa, el clima i convivència en el centre, amb la col·laboració amb els agents externs

que puguen ajudar a aconseguir aquests objectius.

11. Cada centre educatiu amb més de 250 alumnes / as hauria de comptar amb un Equip

d'Intervenció Multiprofessional, que podria estar compost per una pluralitat de

professionals la composició seria definida per les administracions autonòmiques


competents en funció de les necessitats de cada centre educatiu. Aquests professionals no

s'impartirien docència reglada, prestant els serveis d'intervenció que corresponga segons

la capacitació que li facilita la formació de les seues respectives titulacions.

12. Pel que fa als psicòlegs educatius d'aquests Serveis d'Intervenció Multiprofessionals,

considerem que hauria d'estar clarament definit que a ells competeix les funcions

d'avaluació, diagnòstic i intervenció sobre els trastorns del desenvolupament, mentals, del

comportament i de l'aprenentatge que afecten el benestar i salut mental infantojuvenil, al

rendiment acadèmic i al clima de convivència en els centres. A aquests professionals se'ls

hauria d'exigir estar en possessió d'un títol de llicenciat / graduat en Psicologia, més una

formació de postgrau en Psicologia Educativa per definir, que hauria de tenir un

component rellevant de pràctica supervisada (podent-se prendre com a referència la del

sistema sanitari de formació PIR -Psicòleg Intern Resident-).

13. Els Departaments d'Orientació Educativa es trasformarien en aquests Equips d'Intervenció

Multiprofessionals. Els orientadors ja contractats en el Sistema Educatiu s'integrarien en

els mateixos, i aquells que ho sol·licitaren transformarien la seua plaça en llocs de

"Pedagog", "Psicòleg educatiu", o "Psicopedagog" segons la titulació de llicenciatura / grau

que posseïsquen.

14. Una altra possibilitat perquè hi haja Equips d'Intervenció Multiprofessionals en els centres

educatius seria fer una reforma de l'Orientació Educativa que establira un nivell generalista

i un nivell especialitzat d'Orientació. A aquest efecte es podria incloure en la Llei Orgànica

2/2006, de 3 de maig, d'Educació, una disposició addicional sobre els Serveis d'Orientació

Educativa que establira l'existència de diversos tipus d'orientadors segons la titulació de

graduat / llicenciat que posseïren, entre els quals hi hauria els Orientadors especialistes en

Psicologia (els graduats / llicenciats en Psicologia). Aquests últims serien els encarregats de

l'avaluació, diagnòstic i intervenció de trastorns del desenvolupament, mentals, del

comportament i de l'aprenentatge que afecten el benestar i salut mental infantojuvenil, al

rendiment acadèmic i al clima de convivència en els centres.


REFERÈNCIES

1 Resumen del programa KiVa http://www.kivaprogram.net/spain/programa

2 Fundación ANAR: II Estudio sobre acoso escolar y ciberbullying

https://www.anar.org/wp-content/uploads/2017/04/INFORME-II-ESTUDIO-

CIBERBULLYING.pdf

3 Peretó y de Vicente (2014): Mapa profesional de la Psicología en los servicios de orientación

educativa por Comunidades Autónomas - resultados preliminares. Infocop

http://www.infocop.es/view_article.asp?id=5147

4 División de Psicología Educativa del Consejo General de Colegios oficiales de Psicólogos de

España http://www.psie.cp.es/

5 El País (2016): El abandono escolar en alumnos de familias pobres se dispara con la crisis

http://politica.elpais.com/politica/2016/09/22/actualidad/1474547487_655538.html

El País (2016): Más endogamia y menos universitarios por la crisis

http://politica.elpais.com/politica/2016/09/12/actualidad/1473680020_319023.html

6 El País (2017): Repetir curso: ni se mejora ni se aprende más

https://politica.elpais.com/politica/2017/02/02/actualidad/1486055855_406888.html

7 Real Decreto 1834/2008, de 8 de noviembre, por el que se definen las condiciones de

formación para el ejercicio de la docencia en la educación secundaria obligatoria, el

bachillerato, la formación profesional y las enseñanzas de régimen especial y se establecen las

especialidades de los cuerpos docentes de enseñanza secundaria. Ver anexo I.

http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2008-19174

Real Decreto 860/2010, de 2 de julio, por el que se regulan las condiciones de formación inicial

del profesorado de los centros privados para ejercer la docencia en las enseñanzas de

educación secundaria obligatoria o de bachillerato. Ver artículo 5.

http://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2010-11426

Orden ECI/3858/2007, de 27 de diciembre, por la que se establecen los requisitos para la

verificación de los títulos universitarios oficiales que habiliten para el ejercicio de las

profesiones de Profesor de Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato, Formación

Profesional y Enseñanzas de Idiomas (modificada por la Orden EDU/3424/2009 y la Orden

EDU/3498/2011). http://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-22450

8 Consejo General de Colegios Oficiales de Psicólogos y Confederación de Organizaciones de

Psicopedagogía y Orientación de España (2011): Manifiesto en defensa de la profesionalidad

de la orientación educativa

http://www.infocoponline.es/pdf/170511manifiesto_orientacion.pdf

9 Pinker, S. (1997). How the mind works. 1997. NY: Norton.

10 Howard, G. (1983). Frames of mind: The theory of multiple intelligences. NY: Basics.


11 Gardner, H. (2012). The theory of multiple intelligences. Early Professional Development for

Teachers, 133.

12 eurostat (2017): Early leavers from education and training.

http://ec.europa.eu/eurostat/statistics-

explained/index.php/Early_leavers_from_education_and_training

13 El Mundo (2016) ¿Por qué el abandono escolar ha caído en España?

http://www.elmundo.es/sociedad/2016/01/28/56aa1721268e3e3a058b45c6.html

El País (2013) Ingeniería estadística para reducir el abandono escolar

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/07/14/actualidad/1373810408_617614.html

14 Puente, H (2017): Aspectos emocionales en el ámbito educativo: una asignatura pendiente.

Memoria 1998-2017. Instituto Álvaro Cunqueiro de Vigo

15 OCDE: Programme for International Student Assessment (PISA) http://www.oecd.org/pisa/

16 Choi, A. (UB), Gil, M. (UAM), Mediavilla, M. (UV), Valbuena, J.(UG) (2016): The evolution of

educational inequalities in Spain: Dynamic evidence from repeated cross-sections. Working

Paper

17 Del Barrio, V., Carrasco, M.A, (2016): Problemas conductuales y emocionales en la infancia y

la adolescencia. Revista Padres y Maestros / Journal of Parents and Teachers, ISSN 0210-4679,

ISSN-e 2255-1042, Nº. 365, 2016, pág 55-61

18 Del Barrio, V., Carrasco, M.A., (2013): Depresión en niños/as y adolescentes. Ed Síntesis, pág

46-49

19 Robles-Piña A, Defrance E, Cox D. (2008): Self-concept, early childhood depression and school

retentio as predictors of adolescent depression in urban hispanic adolescents.

20 NICE (2005): Depression in children and Young people: identification and managemente in

primary, community and secondary care.

21 Royal Society for Public Health (2017): #Status Of Mind, examining the positive and negative

effects of social media on young people’s health


22 Observatorio de la salud de la infancia y adolescencia (2016): Adolescentes con trastornos de

comportamiento. ¿Cómo podemos detectarlos? ¿Qué se debe hacer?. Ed. Hospital Sant Joan de

Déu http://faros.hsjdbcn.org/es/cuaderno-faro/adolescentes-trastornos-comportamiento-

como-podemos-detectarlos-debe-hacer

23 Balbuena, F. (2016). La elevada prevalencia del TDAH: posibles causas y repercusiones

socioeducativas. Psicología Educativa 22, 81-85 http://pse.elsevier.es/es/la-elevada-

prevalencia-del-tdah/articulo/S1135755X16000051/

24 Garaigordobil, M. Cyberbullying: Una nueva forma de violencia entre iguales a través de los

medios electrónicos. Padres y maestros, núm. 357, junio 2014.


25 Fundación ANAR: II Estudio sobre acoso escolar y ciberbuying https://www.anar.org/wp-

content/uploads/2017/04/INFORME-II-ESTUDIO-CIBERBULLYING.pdf

26 Echeburúa, E., Fernández-Montalvo, J. y Amor, P.J. (2003). Psychopathological profile of men

convicted of gender violence: A study in the prisons of Spain. Journal of Interpersonal Violence,

18, 798-812.

27 Fernández-Montalvo, J. y Echeburúa, E. (1997). Variables psicopatológicas y distorsiones

cognitivas de los maltratadores en el hogar: un análisis descriptivo. Análisis y Modificación de

Conducta, 23, 151-180.

28 Fernández-Montalvo, J., Echeburúa, E. y Amor, P.J. (2005). Aggressors against women in

prison and in community: An exploratory study of a differential profile. International Journal of

Offender Therapy and Comparative Criminology, 49, 158-167. Análisis y propuestas para el Pacto

Social y Político por la Educación Página 26

29 Pereira, R, Bertino,L. (2009): Una comprensión ecológica de la violencia filio-parental. Redes,

21, 69-90.

30 Fiscalía General del estado. Memorias (2008-2016)

https://www.fiscal.es/fiscal/publico/ciudadano/documentos/memorias_fiscalia_general_estad

o/!ut/p/a1/04_Sj9CPykssy0xPLMnMz0vMAfGjzOI9HT0cDT2DDbwsgozNDBwtjNycnDx8jAwszIA

KIpEVuPtYuBk4unsGO5l6eBhbBJkQp98AB3A0IKQ_XD8KVYm_h68R0AWGvqEmli7GBu6G6Aqw

OBGsAI8bCnJDIwwyPRUByaZ9Ig!!/dl5/d5/L2dBISEvZ0FBIS9nQSEh/

31 EU NET Adb Consortium (2013): Investigación sobre conductas adictivas a internet entre los

adolescentes europeos

http://www.centrointernetsegura.es/descargas/estudio_conductas_internet.pdf

32 Royal Society for Public Health (2017): #Status Of Mind, examining the positive and negative

effects of social media on young people’s health


33 Delegación del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas (2016): ESTUDES 2014/2015.

Encuesta sobre uso de drogas en enseñanzas secundarias

http://www.pnsd.msssi.gob.es/profesionales/sistemasInformacion/sistemaInformacion/pdf/2

016_ESTUDES_2014-2015.pdf

34 Gil-Monte, P. R. (2009). Algunas razones para considerar los riesgos psicosociales en el

trabajo y sus consecuencias en la salud pública. Revista Española de salud pública, 83(2), 169-

173.

35 Moriana Elvira, J. A., & Herruzo Cabrera, J. (2004). Estrés y burnout en profesores.

International journal of clinical and health psychology, 4(3).

36 Moriana, J. A., & Herruzo, J. (2005). Type A behavior pattern as a predictor of psychiatric

sick-leaves of Spanish teachers. Psychological reports, 96(1), 77-82.

37 Extremera,N, Fernández-Berrocal, P. Y Durán, A. (2003): Inteligencia emocional y burnout en

profesores. Encuentros en Psicología Social, 1, 260-265


38 ANPE: Informe Defensor del Profesor 2015-2016 http://www.anpe.es/wordpress/wp-

content/uploads/2016/11/Informe-Defensor-2016-con-conclusiones.pdf

39 CEAPA, CONCAPA, FEDADI, COP, Conferencia de Decanos de Psicología y psicólogos

educativos (2010): Acuerdos sobre la inserción del psicólogo educativo en el sistema de

Educación español no universitario http://www.infocoponline.es/pdf/060411acuerdo.pdf

40 Grupo Parlamentario Popular en el Congreso (2011): Proposición no de Ley sobre la inserción

del psicólogo educativo en el sistema educativo español no universitario. (161/002207)

http://www.congreso.es/public_oficiales/L9/CONG/BOCG/D/D_559.PDF (página 11)

41 Parés-Badell, O., Barbaglia, G., Jerinic, P., Gustavsson, A., Salvador-Carulla, L., & Alonso, J.

(2014). Cost of disorders of the brain in Spain. PloS One, 9(8), e105471.

http://doi.org/10.1371/journal.pone.0105471

42 Fazel, M., hoagwood, K., Stephan, S., y Ford, T. (2014). Mental health interventions in schools

in high-income countries. The Lancet Psychiatry, Volume 1, 5, 377 – 387.

http://dx.doi.org/10.1016/S2215-0366(14)70312-8 Análisis y propuestas para el Pacto Social y

Político por la Educación Página 27

43 Real Decreto 1428/1990, de 26 de octubre, por el que se establece el título universitario

oficial de Licenciado en Psicología y las directrices generales propias de los planes de estudios

conducentes a la obtención de aquél http://boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1990-27881

44 Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación: Libro Blanco Título de Grado en

Psicología http://www.aneca.es/var/media/150356/libroblanco_psicologia_def.pdf

45 Garaigordobil, M. (2009): El papel del Psicólogo en los Centros. Infocop


46 Consejo General de Colegios Oficiales de Psicólogos (2015): El perfil profesional de la

Psicología Educativa

http://www.psie.cop.es/uploads/documentacion%20general/El%20Perfil%20Prof%20Psi%20E

ducativa%20(sept,%202015).pdf

47 National Association of School Psychologists. (2015). School psychologists: Improving student

and school outcomes [Research summary]

https://www.nasponline.org/Documents/Resources%20and%20Publications/Resources/Schoo

l_Psych_Improving_Outcomes_2015.pdf

48 Cabello, R., Castillo, R., Rueda, P. y Fernández-Berrocal, P. (2016). Programa INTEMO+.

Mejorar la inteligencia Emocional de los adolescentes. Madrid: Pirámide.

49 Fernández-Berrocal, P., Cabello, R. y Gutiérrez-Cobo, M. J. (2017). Avances en la investigación

sobre competencias emocionales en educación, Revista Interuniversitaria de Formación del

Profesorado, 88, 15-25.

50 García-Sancho, E., Salguero, J. M., y Fernandez-Berrocal, P. (2014). Relationship between

emotional intelligence and aggression: a systematic review. Aggressive and Violent Behavior,

19, 584–591.


51 Gutiérrez-Cobo, M. J., Cabello, R. y Fernández-Berrocal, P. (2017). Inteligencia emocional,

control cognitivo y el estatus socioeconómico de los padres como factores protectores de la

conducta agresiva en la niñez y la adolescencia. Revista Interuniversitaria de Formación del

Profesorado, 88, 39-52.

52 Castillo-Gualda, R., Cabello, R., Herrero, M., Rodríguez-Carvajal, R., & Fernández-Berrocal, P.

(2017). A Three-Year Emotional Intelligence Intervention to Reduce Adolescent Aggression: The

Mediating Role of Unpleasant Affectivity. Journal of Research on Adolescence.

53 González Bellido, A. (2015): Programa TEI "Tutoría Entre Iguales". Innovación educativa, n.º

25, 2015: pp. 17-32 http://www.mecd.gob.es/educacion-mecd/dms/mecd/educacion-

mecd/mc/convivencia-escolar/recursos/publicaciones/ARTICULO-PUBLICADO-USC.pdf

54 Andrés González: «Amb el programa TEI, l’assetjament escolar desapareix en un 95 %, es

minimitza la victimització i disminueix el nivell d’estrès i d’ansietat»

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/entrevistes/agonzalez.html

55 Red de Centros Educación Responsable http://www.educacionresponsable.org/

56 Khan, L., Parsonage, M., & Stubbs, J. (2015). Investing in children’s mental health. A Review of

Evidence on the Costs and Benefits of Increased Service Provision. London: Center for Mental Health.

57 Real Decreto 916/1992, de 17 de julio, por el que se establece el título universitario oficial de

Licenciado en Psicopedagogía y la aprobación de las directrices generales propias de los planes

de estudios conducentes a la obtención de aquél http://boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-

1992-20363

58 Orden de 22 de diciembre de 1992 por la que se establecen las titulaciones y estudios

previos del primer ciclo, así como los complementos de formación con los que se puede

acceder a las enseñanzas de segundo ciclo conducentes a la obtención del título oficial de

Licenciado en Psicopedagogía http://boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1993-829