I PLA LOCALPER A LA IGUALTATD’OPORTUNITATSENTRE DONES I HOMES2008 - 2011

1 INTRODUCCIÓ 5

2 MARC CONCEPTUAL 7

3 MARC LEGISLATIU I COMPETENCIAL 8

4 METODOLOGIA 10

5 OBJECTIU 11

6 ÀMBITS D’ACTUACIÓ 12

6.1 Territori 13

6.2 Població 14

6.3 Temps, ocupació, i treball 16

6.4 Educació 18

6.5 Participació 20

6.6 Salut 22

6.7 Organització municipal 23

7 MECANISMES D’IMPLEMENTACIÓ DEL PLA 24

8 PROCÉS AVALUATIU 25

9 FONTS D’INFORMACIÓ 27

ÍNDEX

En les últimes dècades, el sistema d’organització socialtradicional sembla estar en procés de transformació.La incorporació de la dona a processos formatius, ales activitats econòmiques com a assalariades, em-presàries o professionals, l’esfera del poder polític ipresa de decisions (però, en menor escala), i el seupaper en la participació social i comunitària és un delscanvis més importants de la societat del segle XX, toti que encara no està conclòs.Els principis de la igualtat de drets entre homes i donesi de no discriminació per motius de sexe constitueixenun dels pilars bàsics de les societats democràtiquesmodernes, però el seu reconeixement des de la doctrinajurídica no implica necessàriament la seva aplicaciófàctica.És per això, que el repte de la societat de principis delsegle XXI ha de ser d’acompanyar aquests canvis socialsdes d’un context on la igualtat entre les persones siguil’eix vertebrador de la societat que es vol construir pera un futur.És precisament l’evidència dels resultats insuficientsassolits amb l’aplicació dels principis d’igualtat i nodiscriminació, allò que justifica i legitima la necessitatd’incorporar un plantejament integral que possibiliti unaveritable igualtat d’oportunitats entre dones i homes;contribuint a resoldre els desequilibris estructurals existentsi dinamitzant la construcció política, social i econòmicade les societats actuals. Així doncs, cal establir mesuresque permetin accedir al conjunt de les dones, en unmarc igualitari amb els homes, als canals socialmentestablerts per a la seva incorporació al món laboral,econòmic, i educatiu i la seva plena presència iincidència en la vida pública.Així, la igualtat en tots els aspectes i àmbits de la vidade les persones no ha de ser exclusivament un criteride dret, sinó una pràctica de fet real i quotidiana.

1 INTRODUCCIÓ

5

Assolir aquest objectiu es torna cada vegada més unanecessitat de les societats postmodernes.Les desigualtats per raó de gènere han estat dels aspectesmenys visibilitzats al llarg del temps, per la naturalitzacióde les atribucions socials que el gènere comporta.Deconstruir aquest constructe social, com una realitatapresa al llarg de la història de la nostra societat, estorna una necessitat i expressa el desig de canvi cap ala creació de nous valors i models socials, on la igualtatd’oportunitats entre dones i homes sigui a la vegada elmitjà i el fi d’un aprenentatge social i transformador dela nostra ciutadania.Al nostre país la legislació nacional i autonòmica hananat fent un significatiu procés per al desenvolupamenti inclusió de polítiques d’igualtat. És en aquest contexten què l’administració local esdevé el marc idoni per fer

6

possibles i materialitzar aquestes polítiques -ja que és elcontext més proper a la ciutadania- amb coneixementsdirectes de les seves necessitats i interessos de la població,i amb la responsabilitat d’atendre les seves demandes.Per tot això, des de la Regidoria de Polítiques per a laIgualtat de Sant Andreu de la Barca es veu la necessitatd’endegar el I Pla local per a la igualtat d’oportunitatsentre dones i homes, que promogui un seguit d’actuacionsintegrals orientades a reduir les desigualats per raó degènere, i a construir nous valors que siguin la base d’unasocietat igualitària, diversa i integradora.Així, aquest document és el fruit de la sistematitzaciód’una estratègia global orientada cap a la igualtat realentre gèneres, a través del desenvolupament de mesuresespecífiques adreçades a assolir aquesta igualtat deforma real.

Una societat democràtica i socialment responsable hade permetre el ple desenvolupament de les persones quela integren. Que totes les persones tinguin l’oportunitatde desenvolupar tot el seu potencial i el seu projectepersonal de vida, inclosa la possibilitat d’actuar sobrela mateixa societat, contribuir a la seva configuració iincidir en la seva transformació.Com a éssers socials ens construïm a través de les relacionsque establim amb els altres i amb el nostre entorn. Aixíes construeixen els rols que adquirim al llarg de la nostrahistòria individual i col·lectiva.Les dones, tradicionalment, han participat en la construcció,el manteniment i la transformació de la societat des d’unampli ventall d’àmbits i activitats, però no sempre visibilitzatni reconegut socialment.Aquest paper, aparentment subaltern en les tasquescol·lectives, respon a una situació estructural: està estre-tament lligat a les formes d’organització social i atribucionsde rols per raó de sexe, a la divisió del treball i a l’exercicidels poders. Així, les desigualtats de gènere es visibilitzeni atribueixen com la naturalització de diferències de sexe,que no tenen altre substrat que el d’una construcció sociali cultural.Malgrat que ha anat canviant al llarg de la història,actualment encara és majoritari el protagonisme delshomes en l’esfera pública, en llocs de decisió, en eltreball assalariat, l’exercici de la política i en l’àmbit dela creació i la cultura. La llar, les tasques domèstiques,la cura dels infants i de la resta de la família han estat isegueixen sent l’espai social assignat a les dones, legitimatper una atribució de rols socials, històrica i tradicionalmentconstruïda.El treball domèstic no té una consideració social rellevantmalgrat ser absolutament imprescindible per al funciona-ment quotidià de la societat i per al manteniment de laqualitat de vida de les persones. Encara avui podem dirque homes i dones es relacionen mitjançant un “contracte

2 MARC CONCEPTUAL

7

social” implícit, pel qual les dones assumeixen tota laresponsabilitat en la cura dels membres de la família ide les tasques domèstiques, mentre que els homes s’ocupende mantenir econòmicament la llar. L’organització deltreball remunerat és coherent encara amb aquest contracteimplícit i amb aquesta divisió dels rols. Com també hoés l’organització dels serveis, l’escola, el comerç, etcètera.Des d’aquesta lògica, les activitats masculines sónconsiderades més importants, de major valor i reconeixe-ment social, constituint diferències de poder i relacionsde subordinació de la dona respecte a l’home.Aquests valors són apresos, reproduïts i transmesos degeneració en generació i es perpetuen en la pròpiainteracció social.Cal avançar cap a una societat que pugui fer visibles iposar en qüestionament aquest valors, rols i atribucionsde poder, involucrant al conjunt de la ciutadania perquèsigui un objectiu comú l’assoliment de la igualtat realentre dones i homes dintre de la diversitat que els i lescaracteritza.Igualtat d’oportunitats entre gèneres implica la no subor-dinació d’un sobre l’altre, l’acceptació de les diferènciesi diversitat dels rols socials que ambdós poden tenir,construint un paràmetre de valors comuns, sense posarel patró masculí com la norma amb la qual es mesurentots els comportaments socials.Vivim en una democràcia incompleta, ja que la democràciano estarà constituïda mentre homes i dones no haginaconseguit la completa igualtat de possibilitats i lesmateixes quotes de participació a tots els nivells.Cal desenvolupar un nou concepte de ciutadania quepermeti articular la complexitat de les diferents identitatsi integrar les diverses formes de participació; totes ellesnecessàries per a la creació del teixit social i el desenvo-lupament d’uns valors democràtics des de la inclusió icohesió social.

8

Aquest Pla es fonamenta en la voluntat municipal decontribuir, en el seu àmbit territorial i marc competencial,al compliment de les normatives vigents, de diferentsnivells: internacional, europeu, estatal, autonòmic i local.Els principis de la igualtat de drets entre dones i homesi de no discriminació per motius de sexe s’expliciten a laCarta de les Nacions Unides (1945) com a una de lesseves finalitats; en la Declaració Universal dels DretsHumans de 1948 i en els Pactes Internacionals de DretsEconòmics, Socials i Culturals i de Drets Civils i Políticsde 1966, entre d’altres.Les actuacions polítiques a favor de la igualtat d’oportunitatsdesenvolupades durant els darrers anys són un reflex dela política i dels acords internacionals impulsats per lesNacions Unides. Les quatre conferències mundials sobre

3 MARC LEGISLATIU I COMPETENCIAL

la dona, convocades per aquest organisme durant eldarrer quart de segle, han contribuït a situar la causa dela igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el centrede l’agenda política internacional.Aquesta intervenció teòricopolítica ha assentat les basesper al desenvolupament de les línies directrius dels quatreprogrames d’acció comunitària per a la igualtatd’oportunitats entre dones i homes aplicats a la UnióEuropea des de 1982, i que han suposat un impulsd’aquestes polítiques als estats membres.Des del 1997, el Tractat de les Comunitats Europeesobliga expressament a eliminar les desigualtats i a promourela igualtat entre dones i homes en totes les activitats iobjectius de les institucions comunitàries. Però és ambl’entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam (1999), quan

la igualtat d’oportunitats es converteix en un principibàsic i fonamental en la concepció de la ciutadaniaeuropea i es consagren les accions positives com a einad’intervenció.La IV Conferència Mundial per a les Dones (Beijing1995), dóna una transformació fonamental i nous caminss’obren a través de la Plataforma d’acció i la consolidaciódel concepte de gender mainstreaming, com a eina dedesenvolupament de polítiques de gènere a tots els nivellsd’intervenció, i projecta una nova perspectiva quant ales polítiques locals d’igualtat d’oportunitats de tots elsEstats implicats en aquesta transformació.L’Estat espanyol ha anat recollint i desenvolupant endiferents legislacions i normatives la igualtat legal i dedrets entre dones i homes, i la no discriminació per raóde sexe. La Constitució de 1978 consagra, en els seusarticles 1, 9.2, 14 i 15 la igualtat entre totes les persones,i insta a desenvolupar les accions necessàries perquèaquesta igualtat sigui real.L’any 1983 es va crear l’Instituto de la Mujer, marc desd’on es desenvolupen els diferents plans estatals i desd’on s’apliquen i es posen en context els Programesd’Acció Europeus.Cal destacar la importància normativa que té la Lleiorgànica 3/2007, de 22 de març de 2007, per a laigualtat efectiva de dones i homes. Aquesta llei donaràel context normatiu per a la consecució d’accions previstesen plans d’igualtat locals.Entre d’altres aspectes, aquesta llei pretén potenciar laigualtat en l’àmbit laboral, cultural, empresarial, partici-patiu, de Seguretat Social, educatiu, accés a novestecnologies i mitjans de comunicació, i participaciópolítica.A Catalunya, el nou Estatut d’Autonomia de l’any 2006,incorpora la perspectiva de gènere com a un eix específici afirma la competència exclusiva de la Generalitat de

9

Catalunya sobre les polítiques de gènere. L’any 1989es crea l’Institut Català de les Dones, com a organismeautònom a partir del qual s’han elaborat cinc plansd’acció per al desenvolupament de polítiques d’igualtatde gènere. En el Vè Pla d’Acció i desenvolupament deles polítiques de dones a Catalunya 2005-2007, s’inclouun eix específic per a l’abordatge integral de les violènciescontra les dones.A nivell provincial, el 1996 la Diputació de Barcelonava crear la Comissió Interdepartamental de la Dona, perpromoure la igualtat de gènere a tota la provincia deBarcelona, així com per potenciar un tractament transversalde la matèria en les actuacions municipals. Actualment,a través de l’Oficina de Promoció de Polítiques d’IgualtatDona-Home, desenvolupa el II Pla d’Igualtat de Gènere2005-2007, i un seguit de mesures adreçades al desen-volupament i suport als municipis per a la igualtatd’oportunitats entre gèneres.Pel que fa a l’Administració local, a la Llei reguladorade les bases de règim local 7/1985, estableix que tantels municipis com les diputacions poden realitzar activitatscomplementàries amb d’altres administracions públiquespel que correspon, entre d’altres àmbits, a la promocióde les dones. En aquest sentit, els plans d’igualtatd’oportunitats a nivell local són una de les principals einesutilitzades per endegar estratègies de transversalitat degènere, conjuntament amb accions específiques, enl’àmbit municipal.Amb la creació i implementació de plans locals d’igualtates projecten un conjunt de mesures d’igualtat interrelacio-nades, amb les quals es pretén combatre la desigualtatentre dones i homes en diversos fronts (econòmic, sociali polític, entre d’altres), i introduir la perspectiva de gènereen totes les àrees de govern, així com augmentar laconsciència i el compromís dels poders públics sobre laigualtat.

10

El procés d’elaboració d’aquest I Pla local per a la igualtatd’oportunitats entre dones i homes, s’ha desenvolupat apartir de les conclusions estretes d’una anàlisi de la realitatlocal, el resultat de la qual ha estat el Diagnòstic desituació: Una mirada a les dones de Sant Andreu de laBarca.Aquesta diagnosi es va realitzar mitjançant la recollidade dades quantitatives a través de fonts secundàriesd’informació (estadístiques, informes i memòries munici-pals…), i qualitatives a través d’entrevistes en profunditata persones significatives per a l’estudi. També s’haentrevistat a personal tècnic i d’entitats rellevants per al’abordatge de la igualtat en el món local.Aquest primer diagnòstic de la realitat local ha permèsl’elaboració del I Pla local per a la igualtat d’oportunitatsentre dones i homes, i la seva aprovació governamentalrepresenta el compromís del treball conjunt cap al’assoliment d’objectius orientats a reduir les desigualtatsentre dones i homes.Des d’aquesta perspectiva, el Pla es desenvoluparà apartir d’una estratègia metodològica que inclou accionspositives adreçades a dones, per tal de compensar lesdesigualtats de partida que pateixen, i la tranversalitatde gènere com la forma d’incorporar la perspectiva degènere en les mesures polítiques i accions municipals entots els seus àmbits.El desenvolupament de projectes transversals esdevé unanecessitat per a un abordatge integral de les polítiqueslocals, però també necessita del compromís de totes lespersones involucrades, tant polítiques com tècniques. Coma base d’aquest treball transversal es contempla laparticipació activa dels agents socials locals, i la diversitatcom a característica distintiva de la població.

4 METODOLOGIA

L’objectiu principal de la implementació d’aquest Pla ésintroduir la perspectiva de gènere en l’àmbit local ambla finalitat de promoure la igualtat d’oportunitats en totesles àrees d’actuació.En aquesta línia, el Pla local per a la igualtat d’oportunitatsentre dones i homes té una doble intencionalitat:Per una banda, ha de ser un marc de referència per alsdiferents departaments municipals quant a la incorporacióde la perspectiva de gènere a les polítiques que desen-volupen, potenciant la transversalitat com a estratègiai el gender mainstreaming com a cultura de treball enel món local.Per l’altra, ha de ser una eina de treball quotidiana perdefinir actuacions a desenvolupar a curt termini en matèriade gènere i igualtat d’oportunitats entre dones i homes.Així, es planteja com una proposta oberta i flexible quepot anar omplint-se i/o modificant-se al llarg del temps,en funció de l’evolució de la realitat local i de lespolítiques municipals i supramunicipals. L’entenem, doncs,com un punt de partida i un marc de referència per al’Ajuntament a l’hora de decidir i definir el desenvolupa-ment d’actuacions municipals que incloguin la perspectivade gènere i que es desenvolupin per aconseguir unaigualtat real entre dones i homes.Desitgem que aquesta aportació sigui el començamentd’una nova mirada sobre les polítiques locals i afavoreixiel procés de sensibilització i transformació social, peravançar en la consecució de la igualtat de drets entredones i homes, incidint, així, en la millora de la qualitatde vida del conjunt de la població.

11

5 OBJECTIU

12

Com ja s’ha avançat, el plantejament d’aquest Pla esrealitza en funció de les conclusions extretes en la diagnosirealitzada “Una mirada a les dones de Sant Andreu dela Barca”. Aquest és el punt de partida que ens mostrauna fotografia del municipi en relació a diferents aspectesque conformen la vida comunitària i privada de lespersones que hi habiten. Tenint en compte el gènere coma categoria d’anàlisi es van detectar desigualtats tantfuncionals com estructurals, que requereixen una intervencióestratègica i intencionada per tal d’aconseguir la sevareducció i potenciar la igualtat com a criteri d’actuacióen els diferents àmbits:

6.1 Territori6.2 Població6.3 Temps, ocupació, i treball6.4 Educació6.5 Participació6.6 Salut6.7 Organització municipal

Es plantegen així, línies estratègiques d’intervenció per acada una de les àrees, i objectius amb accions específiquesen cada línia d’actuació.

6 ÀMBITS D’ACTUACIÓ

ÀMBITD’ACTUACIÓ

ACCIONSPREVISTES

LÍNIESESTRATÈGIQUES

OBJECTIUSESTRATÈGICS

OBJECTIUSESTRATÈGICS

ACCIONSPREVISTES

LÍNIESESTRATÈGIQUES

OBJECTIUSESTRATÈGICS

OBJECTIUSESTRATÈGICS

En aquest marc de referència s’esquematitza el I Pla local per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homesen el àmbits d’actuació abans plantejats.

6.1 Territori

Sant Andreu de la Barca ha canviat molt a nivell territorialdurant els últims anys. L’augment de la població ha estatacompanyat de certes reformes urbanístiques com elsoterrament dels ferrocarrils, el disseny de nous barris il’ampliació d’espais verds. En aquesta línia, es proposacontinuar treballant, però incorporant la perspectiva degènere com un valor afegit, necessari per a la millorade la qualitat de vida de la població. Així, cal desenvo-lupar estratègies territorials que incloguin la millora dela mobilitat, i els equipaments públics, dissenyant-losamb una perspectiva igualitària.També cal fer referència a la Llei orgànica 3/2007,de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre dones ihomes, on consten els articles 22, d’accions de planifi-cació equitativa dels temps, i 31, de polítiques urbanesd’ordre territorial i habitatge, les quals donen un marcnormatiu per a la incorporació de la perspectiva degènere en el disseny de ciutats i mobilitat, i en l’execuciódel planejament urbanístic.

13

Des d’aquesta base, es plantegen els objectius següents:

6.1 TERRITORIObjectiu general: afavorir una organització territorial sostenible,que incorpori la perspectiva de gènere.

Línia estratègicaAssolir una organització territorial, que incorpori espais favorablesa la igualtat d’oportunitats entre dones i homes

Objectius estratègics- Promoure una organització urbanística que inclogui les

necessitats de dones i homes, des d’una perspectiva igualitària.- Dotar les àrees d’urbanisme i medi ambient d’eines per

incorporar la perspectiva de gènere als projectes urbanísticsi mediambientals, i en el disseny d’equipaments de la ciutat.

- Adequar l’espai urbà a les necessitats de les persones quehi habiten, i els usos del temps que en fan.

Accions- Impulsar la incorporació de criteris de gènere en el futur

planejament urbanístic.- Facilitar informació i assessorament sobre gènere i urbanisme

per tal d’incorporar aquests nous criteris en l’organitzacióterritorial del municipi.

- Incorporar nous equipaments que tinguin en compte lesnecessitats específiques de les dones, i que millorin laconvivència urbana. (En el disseny d’equipaments i recursoscom escoles bressol, vestuaris en complexos esportius, espaisde trobada al carrer, aspectes relacionats amb la seguretatciutadana, etcètera.)

- Analitzar les necessitats de mobilitat que puguin tenir deforma diferenciada dones i homes, segons les activitats querealitzin, i l’ús del temps que en fan.

- Promoure la corresponsabilitat en relació a la cura delmediambient, entre dones i homes.

14

6.2 Població

La població de Sant Andreu de la Barca ha realitzat uncreixement molt pronunciat en molt poc temps, passantd’una població de 20.238 habitants a l’any 1998, auna de 26.451 a l’any 2007. Aquest increment pobla-cional també ha implicat un augment migratori molt gran:un 12,9% de la població no té nacionalitat espanyolaal començament de l’any 2008. Les característiques dela població determinen la necessitat d’implementarpolítiques públiques que estiguin orientades a la inclusiósocial de tots els col·lectius, des d’una perspectivaigualitària, per a homes i dones amb necessitats iinteressos molt diversos: dones i homes immigrants iautòctons, joves, gent gran, persones aturades, inactives,treballadores, empresàries, etcètera. S’han de posar encoordinació tots els agents socials, recursos i serveisimplicats per fomentar la cohesió d’un municipi amb uncreixement sostenible, i amb el repte d’aconseguir laigualtat d’oportunitats real entre dones i homes, de totesles edats i cultures que hi habitin.

6.2 POBLACIÓObjectiu general: promoure la igualtat d’oportunitats en tota lapoblació.

Línia estratègicaAfavorir una veritable inclusió social, des d’una perspectiva degènere que sigui integradora de la diversitat de la població.

Objectius estratègics- Prevenir i eradicar situacions de feminització de la pobresa.- Fomentar la transmissió de valors de respecte, diversitat i integració

social, que contempli la perspectiva de gènere.- Informar i donar a conèixer els serveis i recursos que tenen les

dones al municipi.- Desenvolupar projectes que afavoreixin l’autonomia personal i

apoderament de les dones.- Promoure mecanismes d’integració de les dones immigrades.- Millorar la qualitat de vida de les dones del municipi.

Accions- Realitzar activitats de sensibilització sobre estereotips, que

incorporin la diversitat cultural, adreçades a diferents col·lectius:entitats, escoles, instituts, etcètera.

- Donar impuls i difusió al Servei d’informació i atenció a les donesde Sant Andreu de la Barca.

- Ampliar l’oferta d’atenció del Servei d’informació i atenció a lesdones de Sant Andreu de la Barca.

- Crear espais per a la realització d’activitats, que possibilitinl’apropament i intercanvi de diferents col·lectius de dones.

- Elaborar documents que permetin a les dones conèixer els recursossocials disponibles.

- Realitzar tallers i xerrades sobre autoestima i creixement personal,comunicació, i altres habilitats socials, adreçades a dones.

- Donar continuïtat a les accions que es desenvolupen de suport,motivació i orientació per a dones en risc o situació d’exclusiósocial, així com potenciar-ne la seva associació.

- Fomentar l’accés a equipaments i recursos locals, prioritzant afamílies monoparentals encapçalades per dones, dones ambdiscapacitats, dones maltractades, dones grans dependents i lesseves cuidadores, i altres dones en risc d’exclusió social.

La violència domèstica o violència envers les dones, hatranscendit en els últims anys d’ésser una qüestió lligadaa la privacitat de la llar i la família a constituir unproblema de caire social.Una actuació integral i coordinada envers la violènciade gènere implica molts agents socials tant de l’àmbitpúblic com de la societat civil. També els serveis socialstenen un paper important d’informació, assessorament,atenció a situacions d’urgència social i promoció de lainclusió. La Llei 27/2003, de 31 de juliol, reguladorade l’ordre de protecció de les víctimes de la violènciadomèstica i la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desem-bre, de mesures de protecció integral contra la violènciade gènere, han suposat un gran avenç en aquest sentit.Sant Andreu de la Barca compta des de l’any 2003amb un Circuit d’Atenció i Seguiment dels casos demaltractaments i d’un Servei d’Atenció d’Urgència alscasos de maltractaments. El municipi té un conveni ambun Centre d’Acollida, que acull dones i els seus fills ofilles en situació d’emergència i també ofereix un serveide teleassistència. L’atenció d’urgència en casos demaltractaments va ser utilitzada per dues dones l’any2006; i es van atendre 15 casos relacionats ambviolència contra les dones.Però encara queda molta feina per fer en un fenomenque afecta o ha afectat a una de cada cinc doneseuropees. Sant Andreu de la Barca es proposa respondrea aquesta problemàtica social des de la prevenció il’atenció especialitzada, implicant els agents socialsnecessaris i tota la població.

15

6.2 POBLACIÓObjectiu general: promoure la igualtat d’oportunitats en tota lapoblació.

Línia estratègicaDesenvolupar polítiques actives d’atenció i prevenció de laviolència en totes les seves manifestacions i formes de producció.

Objectius estratègics- Consolidar el circuit d’atenció a dones maltractades i incorporar

als agents socials necessaris per a una atenció de qualitat.- Promoure accions de sensibilització i prevenció contra la

violència de gènere.- Garantir una atenció especialitzada i el seguiment dels casos

de violència domèstica al municipi.

Accions- Potenciar una coordinació estable amb els agents implicats

en el Circuit d’Atenció a la Violència de Gènere, a travésde reunions anuals.

- Promoure la revisió i millora contínua del circuit i protocolsd’actuació.

- Consolidar el Servei d’Atenció a urgències en casos demaltractaments.

- Mantenir el conveni amb el Consell Comarcal del BaixLlobregat relatiu a l’accés en places d’acollida d’urgènciaper a dones maltractades.

- Potenciar la utilització del servei de teleassistència per adones que pateixen violència masclista.

- Continuar amb els actes entorn al 25 de novembre: DiadaInternacional de Lluita contra la Violència vers les Dones.

- Realitzar accions de sensibilització sobre violència de gènereadreçades a diferents col·lectius, entitats, escoles, instituts,etcètera.

- Conèixer i donar a conèixer altres recursos d’atenció a donesmaltractades de la comarca, per afavorir l’apropamentd’aquelles dones que vulguin ser ateses en un entorn menysproper.

16

6.3 Temps, ocupació, i treball

La incorporació de la dona al mercat de treball és undels aspectes de major rellevància en la transformacióde les condicions de vida de la nostra societat. Alhoraaquest mercat laboral és un dels àmbits de major desigualtatentre dones i homes. Encara l’accés al treball remunerates dóna en condicions desiguals, així com també el seumanteniment dintre del mercat de treball. La poblacióactiva de Sant Andreu de la Barca així ho manifesta:12.174 persones al maig del 2007, 7.316 homes(60,1% del total) i 4.858 dones (39,9% del total).Segons les dades analitzades, Sant Andreu de la Barcapresenta unes taxes d’ocupació més elevades que lamitjana comarcal i la catalana, tant pel que fa a xifrestotals com a les referides a ambdós sexes. Tanmateix,l’accés de les dones al mercat de treball és molt minoritari,i la qualitat de la contractació tampoc afavoreix les dones,que viuen en una situació molt marcada de precarietatlaboral, majoritàriament en llocs poc qualificats.Cal incidir a nivell local sobre la feminització de lapobresa, i precarietat laboral, promovent eines de lluitacontra les desigualtat que es donen en el camp del treballremunerat. També cal eliminar el “sostre de vidre” queimpedeix la promoció de dones a llocs de decisió enempreses tradicionalment masculinitzades.Fer visibles aquestes desigualtats permetrà intervenir sobreuna realitat pendent de transformació, que encara noaprofita els recursos, habilitats i competències professionalsde les dones com a capital humà en tot el seu potencial.El teixit productiu local també s’ha d’implicar en matèriad’igualtat, a través de l’elaboració i aplicació de plansd’igualtat per tal d’aconseguir l’assoliment efectiu de laresponsabilitat social de les empreses. Això és el quequeda recollit als articles 45 i 73 de la Llei orgànica3/2007, de 22 de març de 2007, per a la igualtatefectiva de dones i homes.

6.3 TEMPS, OCUPACIÓ I TREBALLObjectiu general: promoure la igualtat d’oportunitats en la distribuciódel temps productiu, reproductiu, personal i social.

Línia estratègicaReduir les desigualtats de gènere en el mercat de treball local.

Objectius estratègics- Impulsar la incorporació, permanència i promoció de les dones

en el mercat de treball.- Promoure l’empenta emprenedora i l’activitat empresarial de les

dones.- Donar a conèixer els drets de les dones que exerceixen una

activitat laboral.- Incorporar al teixit productiu local per tal d’assolir un compromís

cap a la igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral.- Afavorir polítiques conciliadores en les empreses locals.

Accions- Assessorar les empreses locals per a la creació de plans d’igualtat.- Incorporar formació sobre desigualtats a la feina, drets de les

dones i conciliació, entre d’altres, en accions formatives i programesocupacionals.

- Impulsar la realització d’un estudi sobre les dones emprenedoresa Sant Andreu de la Barca.

- Promoure activitats i accions formatives per impulsar l’esperitemprenedor en les dones del municipi.

- Promoure sessions informatives sobre canvis en la legislació (Lleid’igualtat d’oportunitats entre dones i homes...), adreçades apersones que treballen en el municipi i al teixit productiu local.

- Crear eines i realitzar accions per a la sensibilització d’empresescap a la igualtat d’oportunitats i polítiques conciliadores.

- Instituir un distintiu de reconeixement per a les empreses queestableixen polítiques conciliadores, i difondre-les.

Cal diferenciar treball i ocupació, per visibilitzar lasituació de les dones que treballen de forma remuneradai fora de l’àmbit domèstic, però també aquelles quetreballen dintre de l’àmbit familiar realitzant tasquesd’atenció, cura, educació, organització de la llar itasques relacionals entre la família i altres institucions.Aquest tipus d’”ocupació” no reconeguda socialment ésabsolutament necessària per al desenvolupament sociali econòmic de la societat, malgrat que no se li doni laimportància que realment comporta.La incorporació al món del treball de les dones s’afegeixa les tasques domèstiques i la cura de persones depen-dents, que continuen recaient sobre la població femenina,comportant una doble presència de les dones i moltesvegades la realització de dobles i triples jornadeslaborals.Les tasques domesticofamiliars, en aquest sentit quedenamagades en l’esfera privada, com una característicapròpia del treball reproductiu.Cal valorar aquest tipus de treball i impulsar el seurepartiment utilitzant altres criteris de distribució del tempsi activitats que no tinguin el gènere com a eix divisori iorganitzatiu.

17

6.3 TEMPS, OCUPACIÓ I TREBALLObjectiu general: promoure la igualtat d’oportunitats en ladistribució del temps productiu, reproductiu, personal i social.

Línia estratègicaFomentar la corresponsabilitat entre dones i homes, en l’àmbitfamiliar per tal d’aconseguir la conciliació del temps personal,laboral, familiar i social.

Objectius estratègics- Impulsar l’autonomia i decisió de les dones sobre el seu

temps, a través del compromís social de la corresponsabilitat.- Sensibilitzar la població sobre el valor social i econòmic de

les tasques domèstiques, i de cura, i donar-los el seu reco-neixement.

- Fomentar el repartiment i la responsabilitat de les tasquesreproductives entre gèneres, de forma igualitària.

Accions- Incorporar formació en estereotips de gènere, conciliació de

la vida personal, familiar i professional, i corresponsabilitat,en cursos de formació i programes ocupacionals.

- Realitzar activitats de sensibilització sobre l’ocupació de lesdones i usos del temps, adreçades a diferents col·lectius.

- Desenvolupar o adequar serveis i equipaments municipalsper tal de promoure la conciliació del temps personal, laboral,familiar i social.

- Dissenyar accions de sensibilització cap a la ciutadaniasobre la seva implicació en tasques domèstiques i de cura,com una responsabilitat compartida entre gèneres.

6.4 Educació

A Sant Andreu de la Barca, el nivell d’estudis encaraestà una mica per sota la mitjana comarcal i catalana,i s’assoleixen menys estudis postobligatoris. En aquestsentit, les noies assoleixen percentatges més elevatsd’estudis superiors que els nois. Tanmateix, l’ofertaformativa de Sant Andreu de la Barca, quant a ciclesformatius i formació no reglada, tradicionalment estàmés masculinitzada. És per aquesta raó que s’ha depromoure la igualtat d’accés a l’educació, obligatòriai no obligatòria, i fomentar una orientació professionalque permeti triar unes opcions acadèmiques i unaformació professional d’acord amb els interessos indivi-duals i no condicionats per criteris de gènere.En els processos educatius continuen produint i reproduintles desigualtats de gènere, sota fórmules educatives quereprodueixen els estereotips en les noves generacions.És per aquesta raó que es torna imprescindible lacoeducació com a eina de treball en l’àmbit educatiu,però també familiar i social. Cal incorporar aquest modelcom a metodologia de treball per a la formació de nens,nenes, i joves, però també pares, mares i personaldocent en l’eliminació dels estereotips de gènere.

6.4 EDUCACIÓObjectiu general: promoure una cultura educativa igualitària,com a eina de desenvolupament integral de les persones.

Línia estratègicaAfavorir la coeducació, la formació i l’aprenentatge ambperspectiva de gènere, per tal d’assolir la igualtat d’oportunitatsentre dones i homes.

Objectius estratègics- Desenvolupar iniciatives de coeducació adreçades a infants,

adolescents i joves del municipi.- Afavorir accions formatives amb perspectiva de gènere.- Difondre valors i pràctiques d’igualtat d’oportunitats entre

dones i homes.- Sensibilitzar sobre l’ús i la transmissió d’estereotips de gènere.- Incorporar la perspectiva de gènere a l’oferta educativa de

formació professional i formació d’adults.- Integrar les noves tecnologies de la informació i comunicació

a l’educació de diferents col·lectius com una eina de desen-volupament personal i social.

Accions- Realitzar activitats de sensibilització sobre estereotips de

gènere, violència en la parella, igualtats d’oportunitats, etc.Adreçades a infants, adolescents i joves, a través dels àmbitseducatius als quals assisteixen.

- Realitzar activitats de sensibilització amb les AMPA, en lapromoció de la corresponsabilitat, la coeducació, usos deltemps i ús de joguines sense estereotips de gènere.

- Adequar l’oferta de formació professional reglada i noreglada a les necessitats i interessos de les dones del municipi.

- Realitzar accions per a la prevenció de l’absentisme iabandonament escolar en els nivells inferiors d’estudis, desd’una perspectiva de gènere i diversitat, especialmentadreçades a dones joves d’origen estranger.

- Incorporar formació en noves tecnologies per a dones, reduintles desigualtats de gènere en el coneixement del maneigd’aquestes eines.

18

19

Els mitjans de comunicació també són productors ireproductors d’estereotips de gènere. En aquest sentitl’educació en valors i actituds igualitàries no s’ha delimitar exclusivament al sistema educatiu, sinó que had’incloure altres agents que directa i indirectamenttransmeten valors i continguts amb una interpretació dela realitat tancada i estereotipada. Cal promoure laimplicació dels mitjans de comunicació en el tractamentd’imatges, l’ús correcte del llenguatge, i la transmissióde missatges i continguts amb valors igualitaris i nodiscriminatoris cap a les dones. També cal promoureuna representació i visibilització igualitària de dones ihomes als mitjans de comunicació, ja que habitualmentles dones apareixen subrepresentades en les programa-cions i associades a imatges sexistes i estereotipadesque es naturalitzen com a models no conscients.

6.4 EDUCACIÓObjectiu general: promoure una cultura educativa igualitària,com a eina de desenvolupament integral de les persones.

Línia estratègicaFomentar la transmissió de valors i actituds igualitàries.

Objectius estratègics- Fer visibles les dones als mitjans de comunicació locals i en

els continguts educatius.- Vetllar perquè als mitjans de comunicació i a la publicitat

local no hi hagi missatges sexistes, ni imatges estereotipades.- Promoure una identitat local amb valors i actituds igualitàries.- Implicar la ciutadania en el foment d’un model educatiu i

ciutadà no sexista.- Fomentar l’ús de les noves tecnologies per a la transmissió

de valors igualitaris.

Accions- Difondre les experiències i saber de les dones a través dels

mitjans de comunicació locals.- Sensibilitzar sobre les desigualtats socials i de gènere a través

dels continguts educatius, incorporant la temàtica a accionspedagògiques.

- Elaborar una guia i oferir assessorament per a entitats iempreses locals sobre el tractament igualitari, sense estereotipsde gènere en la publicitat i imatge.

- Promoure la participació de les dones en els mitjans decomunicació local, creant espais en la premsa, la ràdio, eldiari i el portal web (columnes, reportatges, programes...).

- Crear eines d’intercanvi d’informació i coneixements, utilitzantles possibilitats que donen les noves tecnologies de lainformació i comunicació.

6.5 Participació

A Sant Andreu de la Barca es dóna una participacióminoritària de les dones en organitzacions polítiques,empresarials professionals o sindicals. Sí, en canvi, esdóna una participació majoritària en les AMPA i en elsequips directius de centres educatius. És clara la presènciade dones en aquells àmbits vinculats a activitats femini-tzades, com d’assistència social, educatius o veïnals.La participació de les dones, tradicionalment, s’hareservat a la vida privada, tanmateix, durant les darreresdècades, la dona s’ha anat incorporant, cada vegadamés, a totes les esferes socials: l’educació, el treball, lapolítica, etc.Però, aquesta participació moltes vegades ha quedatinvisibilitzada. És per això que cal desenvolupar accionsque garanteixin la igualtat d’accés i plena participacióde les dones en les estructures de poder i presa dedecisions en tots els àmbits socials, econòmics i culturals,així com també el seu compromís ciutadà i comunitari.Les dones tenen molt a aportar en aquest sentit, peròcal desenvolupar espais participatius i eines per promoureaquesta activitat.

6.5 PARTICIPACIÓObjectiu general: promoure el desenvolupament personal, sociali comunitari de les dones i homes del municipi.

Línia estratègicaPotenciar la participació social de les dones, l’associacionismei la seva visibilitat en l’àmbit públic.

Objectius estratègics- Fomentar la integració i participació de la dona en diferents

àmbits públics.- Promoure la participació de les dones en la vida associativa

del municipi.

Accions- Continuar donant suport a les entitats de dones, i a d’altres

que tinguin com a objectiu la igualtat d’oportunitats entredones i homes, tant a nivell econòmic com tècnic.

- Potenciar l’associacionisme femení i aquell que treballi afavor de la igualtat d’oportunitats.

- Impulsar la participació de les dones en àmbits polítics.- Fomentar la col·laboració i coordinació d’entitats o agrupacions

de dones, en les activitats a realitzar en la implementaciód’aquest pla.

- Impulsar la recerca de figures femenines rellevants per laseva història i aportació social i política en el municipi.

- Continuar col·laborant amb entitats i altres administracions,per a l’intercanvi de bones pràctiques i coneixements.

- Incorporar criteris d’igualtat d’oportunitats en les convocatòriesde subvencions a entitats.

- Impulsar iniciatives i projectes sobre igualtat d’oportunitats,que sorgeixin de la població civil.

20

21

La participació, inclou un espectre molt més ampli quela seva vessant d’associacionisme. També refereix a lacontribució i el compromís en activitats d’oci, lleure,l’esport, i les produccions culturals. Aquests aspectesmoltes vegades queden determinats per la disponibilitatde temps, molt més que per interessos i motivacions.S’ha d’incidir en aquest sentit, promovent les aportacionsfemenines en àmbits on tradicionalment no hi compten,i que donen com a resultat formes de participació quereprodueixen les desigualtats de gènere. Cal tenir encompte totes les formes possibles de participació i entots els àmbits. Les ofertes d’activitats culturals, esportivesi de lleure, entre d’altres, han d’incloure la participacióactiva de les dones del municipi.

6.5 PARTICIPACIÓObjectiu general: promoure el desenvolupament personal, sociali comunitari de les dones i homes del municipi.

Línia estratègicaPromoure la participació igualitària d’homes i dones en lesproduccions culturals, activitats de lleure i oci, i esport.

Objectius estratègics- Motivar la producció cultural de les dones i la seva difusió

i reconeixement.- Incloure la perspectiva de gènere en l’oferta cultural del

municipi.- Impulsar l’esport femení dintre del municipi.

Accions-- Impulsar la recerca de figures femenines rellevants en l’àmbit

de cultura local.- Adequar les activitats d’oci i lleure, els horaris, equipaments,

i serveis a les inquietuds, interessos i necessitats de les donesdel municipi.

- Promoure activitats culturals i recreatives per a dones i homesdel municipi, incorporant la perspectiva de gènere.

- Incorporar criteris d’igualtat en les convocatòries a concursosde produccions culturals.

- Promoure obres creades i/o protagonitzades per dones endiferents disciplines (dansa, música, teatre, literatura, pintura,etcètera.

- Incorporar la perspectiva de gènere a l’hora de planificarl’oferta d’activitats esportives al municipi.

6.6 Salut

L’estat de salut i l’accés a una atenció de qualitat sóndos indicadors importants a tenir en compte a l’hora demesurar la situació d’igualtat entre homes i dones. Així,malgrat que les dones tenen una major esperança devida, tenen un pitjor estat de salut percebuda i pateixenmés malalties cròniques que els homes. Aspectes comel major temps dedicat per les dones a les tasquesdomèstiques i a la cura de persones, poden generardesigualtats en l’estat de salut. En termes generals, lesdones descansen menys que els homes, podent patirsobrecàrrega física i emocional; aspecte que repercuteixde manera negativa en la salut.La salut de les dones ha de ser atesa d’acord al seucicle vital, i des d’una perspectiva integral, no tan solbiològica, que pugui interpretar la seva especificitat encada moment de la vida. En aquest sentit es fa necessàriala incorporació de la perspectiva de gènere a l’àmbitsanitari i preventiu.

6.6 SALUTObjectiu general: potenciar un abordatge integral i de qualitatde la salut de les dones del municipi.

Línia estratègicaPromoure la salut de les dones des d’una perspectiva integral,en totes les etapes del cicle vital.

Objectius estratègics- Incorporar la perspectiva de gènere en les accions de

prevenció i promoció de la salut.- En la promoció de l’atenció sanitària, incorporar la perspectiva

de gènere en totes les etapes del cicle vital.- Fomentar la corresponsabilitat en la cura de la salut.

Accions- Conèixer i fer visible la situació de la salut de les dones del

municipi, tenint en compte el treball de les dones tant dinscom fora de casa (doble i triple jornada).

- Promoure accions de suport per a persones cuidadores, quetenen al seu càrrec persones dependents.

- Incorporar a la programació la diada d’acció per a la salutde les dones, fent visible la seva especificitat per raons degènere.

- Promoure accions informatives sobre les malalties que afectenprincipal o exclusivament a les dones, els factors de risc,prevenció i tractament.

- Conèixer i difondre l’afectació diferenciada de malalties iafeccions, entre dones i homes, i en els diferents cicles vitalsi estils de vida.

- Oferir informació sobre els recursos de planificació familiarque té el municipi.

- Incorporar la perspectiva de gènere en les accions d’educacióper a la salut desenvolupades al municipi. (Programesd’orientació i informació a joves sobre salut sexual, consumd’alcohol i drogues, nutrició, etcètera).

22

23

6.7 Organització municipal

L’organització municipal, com qualsevol altra organització,és un àmbit laboral que també reprodueix les desigualtatsper raó de gènere. És per això que cal adoptar mesuresespecífiques per convertir l’organització en un àmbit detreball lliure de desigualtats i discriminacions de tot tipus.En aquesta línia l’Ajuntament ha d’impulsar el seu propiPla d’igualtat, com a exemple cap a altres organitzacions,empreses i entitats del municipi. Cal incidir en la femini-tzació de les categories laborals, l’ús del llenguatge, lapromoció de dones en càrrecs directius, la conciliacióde la vida familiar, personal i professional, i altresaspectes que han d’exemplificar a la societat local querealment es poden portar endavant.

6.7 ORGANITZACIÓ MUNICIPALObjectiu general: desenvolupar polítiques favorables a la igualtatentre dones i homes en la pròpia organització municipal.

Línia estratègicaAdequar l’organització municipal al principi d’igualtat entre donesi homes, i afavorir la transversalitat com a forma de treball.

Objectius estratègics- Potenciar la utilització d’un llenguatge no sexista, en la comunicació

oral, escrita i visual de l’Ajuntament.- Introduir la perspectiva de gènere en l’estructura municipal, per

tal d’implementar polítiques d’igualtat d’oportunitats en totes lesàrees organitzatives.

- Garantir una política de personal que promogui la paritat i laigualtat d’oportunitats entre dones i homes dintre de l’organització.

- Promoure polítiques de conciliació de la vida laboral, personali familiar.

- Crear els mecanismes necessaris per a la implementació d’aquestPla Local per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

Accions- Informar, formar i sensibilitzar el personal (polític i tècnic) sobre

qüestions relacionades amb la igualtat d’oportunitats, la inclusióles dones en l’ús del llenguatge, la utilització d’imatges estereo-tipades, etcètera, per tal d’incorporar aquests aspectes a lespresentacions públiques i la feina quotidiana.

- Elaborar una guia per a la utilització de llenguatge no sexista,que sigui d’utilitat per les diferents àrees de l’ajuntament.

- Garantir un ús no sexista del llenguatge en els cartells, la pàginaweb, comunicacions internes de l’organització i categoriesprofessionals.

- Incloure criteris d’igualtat entre dones i homes en les bases desubvencions, concursos i convocatòries.

- Promoure la recollida i sistematització de dades de cadascunade les àrees de l’ajuntament segregades per sexe.

- Impulsar la utilització del gènere com a criteri d’anàlisi en lainterpretació de les dades que recull cada departament.

- Sensibilitzar el personal polític i tècnic sobre la incorporació depressupostos amb perspectiva de gènere.

- Impulsar la realització d’un estudi per conèixer la situació del’organització en relació a la igualtat d’oportunitats entre lesdones i homes que hi treballen.

- Combatre i prevenir l’assetjament sexual i per raó de sexe a lafeina, a través d’informació i promoció d’un protocol d’actuació.

- Sensibilitzar sobre els riscos laborals i de malalties professionalsdes d’una perspectiva de gènere.

24

Els mecanismes d’implementació del present Pla seran labase del seu funcionament, i per tant d’aquests mecanismesdepèn la consecució d’objectius. En aquesta línia és moltimportant el compromís i la implicació de tot el personaltècnic i polític en la posada en marxa del pla, així elsrecursos humans necessaris per a la seva implementacióseran aportats pel personal propi de l’ajuntament, i encasos de necessitats per la prestació de serveis de personalespecífic.La coordinació del Pla queda a càrrec de l’agent d’igualtatde Sant Andreu de la Barca, tècnica contractada per laDiputació de Barcelona i cedida a la Regidoria dePolítiques per a la Igualtat d’aquest ajuntament, mitjançantun conveni signat per ambdues administracions.La figura de l’agent local d’igualtat té com a objectiu lacoordinació, disseny, implementació i avaluació depolítiques d’igualtat d’oportunitats en l’àmbit local.La metodologia de treball per a la implementació esplanteja com un repte per a l’abordatge de la transversalitatdintre de l’organització.Es plantegen coordinacions bilaterals entre el personaltècnic dels departaments i la tècnica de la regidoriad’igualtat, per acordar la consecució d’objectius conjunts,i la concreció de les accions a dur a terme per a l’assolimentd’aquest objectius.També es fa necessària la realització de reunions generalsde coordinació, i establiment de formes de treball queseran la base del seguiment i l’avaluació contínua delpla, juntament amb la reformulació de propostes. Esconsidera important començar amb aquestes dinàmiquesde treball conjunt, per establir un marc i un espai per altreball transversal.Tenint en compte que és un costum poc habitual larealització d’aquest tipus de coordinacions enl’organització, es planteja fer una integració gradual iprogressiva de tècnics i tècniques en aquestes reunions,

7 MECANISMES D’IMPLEMENTACIÓ DEL PLA

es considera necessari crear aquesta cultura de treballtransversal. Els projectes així ho plantegen, ja que s’orientena les persones que viuen al municipi, amb totes lesnecessitats, interessos, i desitjos que aquestes poden tenircom a éssers humans.Els recursos per a la implementació del Pla son part delpressuposts estructurals de cada departament, i es fananualment. És important incorporar la perspectiva d’igualtatde gènere dintre de cada àmbit d’actuació, i per aixòes plantejaran accions conjuntes entre la Regidoria dePolítiques d’Igualtat i la resta de regidories. Tanmateix,en els projectes propis de molts departaments és possibleincorporar aquesta perspectiva amb els recursos estructurals,a través del replantejament de les accions des d’unaperspectiva de gènere. Si bé en molts casos aquestreplantejament no comportarà grans canvis en la dispo-nibilitat de recursos materials ni econòmics, s’ha de teniren compte la necessitat de donar empenta a aquestainiciativa, com una acció conjunta de l’ajuntament pera la millora de les condicions de vida de la població deSant Andreu de la Barca.

La metodologia d’avaluació serà l’eina de supervisió imillora contínua que tindrà el pla, com a una dinàmicapròpia.És per això que es planteja una avaluació contínua delprocés d’implementació i una avaluació final dels resultatsde cadascuna de les accions realitzades, i els objectiusaconseguits. Es tracta no solament d’aconseguir elsobjectius sinó en quina mesura s’han aconseguit, per talde proposar futurs reptes.Els objectius de l’avaluació del Pla són els següents:

- Conèixer el procés de desenvolupament de cadascunade les àrees d’actuació.

- Comprovar el grau d’execució de les actuacions previstesanualment al calendari d’accions.

- Verificar l’efectivitat de les accions desenvolupades afi de comprovar l’assoliment dels objectius i el seuimpacte sobre la població a la qual s’adreça.

Aquest Pla anirà acompanyat d’un document elaboratanualment amb la temporització de les accions previstes,per tot l’any.

Al final de cada any es farà un informe amb l’anàlisi deles accions previstes i desenvolupades i els resultatsobtinguts respecte dels objectius plantejats.Les accions a realitzar es faran constar en fitxesd’actuacions (vegeu annex), que formaran part de l’informeanual.

8 PROCÉS AVALUATIU

25

Els indicadors d’avaluació que es tindran en compteseran tant quantitatius com qualitatius, i dependran deles actuacions a realitzar. Tanmateix, segons el tipusd’acció es poden agrupar en:

• Accions de difusió i campanyes:Nombre de cartells i díptics distribuïtsLlocs de distribució: nombre i tipusValoració de l’impacte de la difusió a través d’entrevistes,utilització de serveis, i altres depenent de l’objectiu dela campanya.

• Xerrades / jornades / sessions de treball i/o asses-sorament:Nombre de participants, segregats per sexe.Continguts tractats, i acords presos, si s’escau.Valoració per part dels participants de l’activitat.Valoració per part de la persona que fa la xerrada,coordina la sessió o es responsabilitza del projecte,ponent, etcètera.

• Productes específics (guies, estudis, altres):Nombre de publicacions realitzadesLlocs de distribució: nombre i tipusValoració dels continguts.Informe d’impacte de gènere.

• Convenis:Dimensió del conveni.Contingut.Impacte.

• Concursos, subvencions, i similars:Nombre de candidatures.Valoració de continguts.Nombre de clàusules i/o criteris de gènere en relacióal nombre de convocatòries.

26

En el document annex es faciliten fitxes d’avaluació pera projectes i accions concretes, per unificar criterisd’avaluació i fer possible també la comparació d’accionssimilars. També una guia d’indicadors dintre de cadaàmbit d’actuació.

En aquest apartat s’aniran afegint elements d’avaluaciógenerats segons necessitats, per tal d’obtenir les einesadequades per a l’avaluació de les accions i projectesdurant la implementació del pla. També serviran com aeina per a la avaluació final del Pla i la comparació dedades.

- Estudi diagnòstic: Una mirada a les dones de SantAndreu de la Barca. Regidoria de Polítiques per a laIgualtat - Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.2007.

- Pla tranversal de polítiques de dones del Baix Llobregat2008-2010. Consell Comarcal del Baix Llobregat.

- II Pla d’Igualtat de gènere 2005-2007. Servei depromoció de polítiques d’Igualtat Dona-Home. Diputacióde Barcelona.

- Vè Pla d’acció i desenvolupament de polítiques dedones. 2005-2007-Institut Català de les dones. Ge-neralitat de Catalunya.

- Agents d’Igualtat una nova professió. Col·lecciódocuments de treball. Sèrie Igualtat i ciutadania (2).Diputació de Barcelona.

- La evaluación de las políticas de género en España.Maria Bustelo Ruesta. 2004. editorial Catarata.

- Marc legislatiu i competencial de les polítiquesd’igualtat de gènere en l’àmbit local i propostes defutur. Diputació de Barcelona.

9 FONTS D’INFORMACIÓ

27