6

UN DIFÍCIL RETORN

T ot va començar el dia que me’l vaig trobar pel carrer quan anava de camí a l’escola. Semblava un gos però tenia alguna cosa que m’intrigava. Tenia els ulls com els d’una persona, la cua recargolada com un porc i a les potes tenia ferradures com els cavalls. Semblava trist. Perdó, però encara no me he presentat: el meu nom és Tommy, però aquest no és el nom que m’han posat els meus pares. Aquest nom me l’he posat jo per explicar aquesta història.

Preocupat per aquella cosa que semblava un gos però no ho era, vaig anar a veure si al ser diferent em podria dir alguna cosa. Vaig anar a parlar amb ell:

- Escolta, què et passa?

Aquella mena de gos es va limitar a fer-me una mirada i prou, com si m’hagués entès però no volgués parlar amb mi.

- Bé, si no vols, o no pots dir-me res, me’n vaig que faig tard.

- No, no te’n vagis sisplau, potser em podries ajudar.

- Si vols que t’ajudi primer m’hauries de dir qui ets i què ets i després en què vols que t’ajudi.

- D’acord, t’ho diré però no has de dir res a ningú. Em dic Llamp, sóc un ràpidgos i vinc del món carreraràpid. En aquest planeta totes les coses es fan en carreres, per exemple, en lloc de diners hi ha carrera curta, carrera mitjana i carrera llarga. Si fas carrera curta podràs comprar menys que amb una carrera llarga. Si guanyes alguna d’aquestes carreres, quan vols comprar alguna cosa te l’emportes i te’n vas a casa, però si perds has de treballar allà com a mínim un any. És clar, en un lloc on tot es fa amb carreres també ha d’haver-hi alguna competició. La més important és la FRG que significa Formula RàpidGos. En aquesta competició participava jo amb el meu entrenador, que també era un humà com tu, i sempre guanyava fins que un dia va arribar un ràpidgos que es deia Tro i em va guanyar. Llavors el meu entrenador es va enfadar molt amb mi i em va fer fora del món.

- I per què m’expliques tot això, podries tornar al teu món i ja està arreglat.

- No és tan fàcil com et penses. Per tornar-hi necessito passar 3 proves i anar acompanyat d’un humà.

6

- M’estàs dient que aquest humà que t’ha d’acompanyar he de ser jo?

- Si, això és el que t’anava a dir ara. Si vols ajudar-me molt bé i si no ves corrents cap a l’escola que arribes tard!

- T’ho puc dir demà? És que encara m’ho he de rumiar una mica.

- Però demà sense falta, perquè si no em buscaré una altra persona.

M’anava allunyant i allò que deia que era un ràpidgos m’anava dient adéu amb una pota. Ara el seu rostre era d’il·lusió.

Vaig arribar just quan va sonar el timbre però la professora va arribar dos minuts tard i vaig tenir temps de preparar-me les coses. Vaig estar-me tot el dia pensant en això que m’havia passat al matí.

Quan vaig arribar a casa no vaig dir res del que havia passat als meus pares. Durant tota la tarda vaig estar rumiant en allò que m’havia dit el ràpidgos. M’agradava anar amb ell perquè les aventures m’agraden, però no volia deixar els meus pares sols i que es preocupessin per mi.

El dia següent vaig anar a parlar amb en Llamp i em va dir que no passava res si me’n anava perquè ell podia parar el temps. Llavors, després de dir-me això vaig acceptar anar amb ell. Vam quedar que el dia següent ja ens en aniríem al món carreraràpid. M’emocionava molt anar a un món desconegut i a més faria un nou amic. Tampoc aquell dia vaig estar atent a les classes i més d’un professor em va dir que què em passava, però jo no volia dir res. Quan vaig arribar a casa no vaig dir res als meus pares, com el dia abans. Ells tampoc em van preguntar si em passava alguna cosa malgrat que deien que estava estrany. Vaig fer veure que no hi havia res d’especial.

Va arribar el dia en que anava a un altre món. Quan vaig veure en Llamp tenia un somriure en la cara i ja estava preparat per marxar.

- Que, ja estàs a punt per marxar a un altre món desconegut per a tu?

- Preparat si, però també estic molt nerviós.

- Doncs va anem que la porta per passar-hi està una mica lluny d’aquí!

- Una mica.. què és per a tu una mica?

- Doncs, més o menys… uns 30 quilòmetres.

- Ostres, doncs si que està lluny! Va, anem-hi.

I així va ser com ens vam posar de camí a aquest món que es deia carreraràpid.

6

Portàvem 4 hores caminant i només havíem fet 12 quilòmetres. Jo ja estava rebentat i estava una mica penedit d’haver dit que sí perquè allò semblava una tortura més que un viatge. A més a més, el camí era de pujada cosa que encara cansava més i feia molta calor.

- Tinc moltíssima set - vaig dir.

Llavors en Llamp, va treure una cantimplora del no res, com si fos invisible i al tocar-la s’hagués fet visible. Sabia que era una cantimplora que a dintre tenia aigua com qualsevol altra però em va semblar l’aigua més bona que havia provat mai.

Després de vuit hores caminant semblava mentida que encara quedessin 5 quilòmetres. Aquells 5 quilòmetres se’m van fer eterns, semblaven 1000 quilòmetres enlloc de 5. Per fi vam arribar, però jo no hi veia res d’especial.

- Segur que no ens hem equivocat perquè aquí no hi a res.

- No, tranquil que és aquí.

Llavors es va obrir una porta en forma de cercle que semblava treta d’una pel·lícula de ciència ficció. La veritat és que a mi em feia por entrar-hi però quan vaig veure que ho feia en Llamp i no li passava res em vaig atrevir i la vaig travessar.

Vam caminar durant una estona i ens vam trobar a un ràpidgos que tenia una cara com si ens volgués desafiar a alguna cosa.

- Veig que has aconseguit un humà perquè t’acompanyi.

- Doncs si, i penso tornar al meu món.

Jo estranyat li vaig preguntar de què el coneixia i ell em va respondre que com que participava a la FRG tothom sabia qui era ell i que li havia passat. L’altre ràpid gos va seguir parlant.

- En aquesta prova es demostrarà si sou prou bons en els escacs per poder entrar en aquest planeta.

Quan va dir això em vaig quedar una mica parat perquè en Llamp m’havia dit que tot es feia amb carreres però dels escacs no m’havia dit res. Llavors en Llamp va semblar que m’hagués llegit el pensament perquè després de la FRG la segona competició més important era la RGE que significava RàpidGos Escacs. Llavors ho vaig entendre.

La prova consistia en fer una partida d’escacs, si guanyàvem passàvem a la següent prova, però si perdíem ens hauríem de tornar cap a casa. Va començar movent ell. Quan va moure la primera fitxa en Llamp i jo ja vam veure què volia, volia guanyar-nos el més ràpid possible per fer-nos fora i haver de tornar a casa sense haver passat la primera prova. Semblava que no

6

s’acabaria mai aquella partida perquè portàvem una hora i només havíem pogut matar 2 fitxes i l’altre ràpidgos 2 més. En Llamp i jo ens anàvem tornant i tiràvem una vegada cadascú així l’altre ràpidgos no podria dir que només ha jugat un i que l’altre només ha mirat. Semblava que ens anava a guanyar perquè només ens quedava el rei i un peó i tenia les dues torres, un alfil i un rei. Però un error seu va fer que aconseguíssim fer arribar amb el peó al final i el vam convertir en una dama. Primer vam matar al alfil i després les dues torres i finalment vam fer escac i mat.

- No, no pot ser, m’heu guanyat però jo no us deixaré passar així com així, m’haureu de guanyar un per un, i llavors si que us deixaré passar.

En la seva cara vaig veure un toc de malícia però jo volia que en Llamp tornés al seu planeta així que vaig començar a jugar contra aquell ràpidgos. Feia pinta de que seria una partida d’escacs molt complicada, la més complicada de la meva vida, i estaria molt competit, com la partida anterior. Només començar, amb el primer moviment, vaig veure que volia fer el mat del pastor, el més ràpid de tots però jo em vaig defensar amb facilitat. També vaig observar que per no fer el ridícul volia fer trampes, però jo, que estava molt atent, li vaig recriminar i llavors va moure correctament. Després d’uns quants intents de fer trampes, cap sense èxit, va parar de fer-ne.

Finalment, després d’una bona estona jugant, vaig acabar guanyant i va començar a jugar en Llamp.

Volia tornar a fer trampes però no ho va aconseguir. No havia vist mai una partida tant competida i tant divertida mai, era espectacular, jugaven de meravella. Portaven dues hores i encara no havien matat cap fitxa. Desprès de cinc hores en Llamp va aconseguir matar un peó. Era una partida llarguíssima, portàvem deu hores i encara hi havien moltíssimes fitxes al tauler, pràcticament hi estaven totes menys un parell de peons i un alfil.

Tot un dia portàvem i encara no havien acabat la partida quan l’altre ràpidgos, amb una cara de son impressionant, va dir:

- Em rendeixo, ja no puc més, podeu passar però deixeu-me en pau que em fa l’efecte que hauré de dormir durant una setmana.

I així va ser com vam poder passar a la següent prova i vam seguir el camí per arribar al món carreraràpid. Vam començar a veure una silueta, però no d’un ràpidgos, sinó d’un humà. Vam arribar-hi i el humà ens va dir això:

- Ara haurem de comprovar si sou prou bons en les carreres per entrar al món carreraràpid. Haureu de fer 3 carreres en total, tu Llamp competint i el humà que t’acompanya, d’entrenador.

Jo no entenia perquè no em preguntaven com em deia, però el més important era que en Llamp pogués tornar al seu món, així que vam fer la primera cursa. Els ràpidgossos, inclòs en Llamp, que feien la cursa eren molt, però que molt ràpids, amb aquesta velocitat podrien competir amb un formula u a la Terra.

6

Sembla mentida que correguessin tant. Jo tenia un comandament on li podia dir a en Llamp què podia fer, pujar el ritme o baixar el ritme i que intentes avançar. També havien de passar per boxes un cop com a mínim per veure una mica d’aigua i tornar a la cursa. Per fi en Llamp es va posar primer i va començar a separar-se de la resta de ràpidgossos. Llavors li vaig dir, per un micròfon que havia de dir-li alguna cosa, si volia entrar a boxes ja, donat que tenia prou marge per tornar a sortir el primer. Ell em va dir que si. A la volta següent va parar i ho va fer amb una rapidesa espectacular. Jo, impressionat, vaig intentar veure la mateixa quantitat d’aigua que s’havia begut ell així de ràpid però era impossible. En Llamp va tornar a la pista en primera posició i els altres estaven bastant lluny d’ell. No entenia per què el seu entrenador l’havia fet fora perquè era l’animal més ràpid que havia vist en tota la meva vida. Quedava una volta i en Llamp anava en primera posició, molt distanciat de la resta. Finalment va arribar a la meta i vam aconseguir la primera victòria. Estàvem molt contents, havíem aconseguit la primera victòria, només ens faltaven dues.

Faltaven cinc minuts perquè comences la segona. Ja ens havíem col·locat a la sortida. Sortíem des de la primera posició, perquè havíem guanyat la cursa anterior. Es van apagar tots els semàfors i tots els ràpidgossos van sortir disparats. En Llamp va conservar la primera posició en la primera corba. La carrera era a 22 voltes i en portàvem 7. En Llamp li portava mes de 5 segons al segon classificat. Aquesta carrera era més fàcil que l’anterior.

Estàvem a la última volta i en Llamp anava primer. Vam encertar de ple en la estratègia. Vam treure més de 6 segons en la estratègia. Ja teníem dos al sac i només ens faltava la tercera. Justament en aquesta carrera hi havia en Tro, el ràpidgos que havia destronat a en Llamp.

Tornàvem a sortir primers, i com a en Llamp se li donaven bé les sortides va tornar a conservar la primera posició. I també, un altre cop, vam encertar amb l’estratègia i vam guanyar. En Llamp va fer una exhibició, motivat pel fet de poder guanyar al seu rival. En Tro només va poder ser cinquè, a causa de la mala estratègia que va fer. Havíem superat una prova i només ens faltava la última.

Vam seguir el camí per arribar al món d’en Llamp. Quedava poc, molt poc. Vam veure un ràpidgos. I ens va dir:

- Ja esteu a la última prova i aquesta prova consisteix en: haureu de construir un castell en només una setmana i vosaltres dos sols. Aquí es demostrarà si podeu treballar en equip. Aquí teniu els plànols.

Per sort el castell no era massa gran però havíem de treballar junts, perquè en cas contrari no l’acabaríem. Així que ens vam posar a treballar.

En quatre dies ja el teníem gairebé fet i segurament en el cinquè l’acabaríem. I així va ser, el vam acabar, però vam voler decorar-lo una mica i la veritat és que ens va quedar perfecte.

6

Vam dedicar l’últim dia a descansar, havien estat uns sis dies molt cansats. Estàvem dormint quan va arribar el ràpidgos que ens havia fet la prova a revisar el castell. Ens va despertar. En Llamp i jo vam mirar-li la cara, s’havia quedat parat. No s’ho creia. Em sembla que era l’únic cop que algú superava la prova, i, a sobre, de la manera en que ho havíem fet nosaltres... Bé, ens va deixar passar, i el que no sabíem era que ens havia gravat en una càmera oculta. Vam trigar una mica a marxar i no va parar de mirar la gravació per comprovar que no havíem fet trampes.

Vam entrar al món carreraràpid. Vaig al·lucinar, estava tot ple de pistes per fer carreres. En cada botiga hi havia una, i hi havia moltíssimes botigues. En Llamp va anar a parlar amb el seu entrenador. Aquest sabia que havia guanyat a en Tro per tornar al seu món i el va tornar a acceptar.

En Llamp em va convidar a veure una de les seves carreres. Just quan estava a punt de començar sentia un soroll dins del meu cap. No el podia suportar. Llavors em vaig despertar al meu llit.

Tot havia estat un somni. Em sembla que havia sopat massa el dia anterior. Vaig anar a l’escola amb total normalitat però... quan vaig tornar a casa vaig veure que potser no havia estat un somni... ...Em vaig trobar una fotografia d’en Llamp...

6

Autor: J.V.1r d’ESO

Escola Gravi