full DOMINICAL28 de setembre de 2014esglesiabarcelona.catAportació voluntària: 0,30 Ð

Nº39ANY LXXVI

Amb motiu del 25è aniversari de Ca ta lunya Cristia na i el 20è aniversari de Rà dio Estel, membres del Club+Amics van pelegrinar a Roma per veure el pa pa Francesc en l’audiència general que el pontífex celebra cada dimecres a la plaça de Sant Pe re. El cardenal arquebisbe Lluís Martínez Sistach va encapça lar el grup. La foto correspon a l’eucaristia celebrada a Sant Sebas tià de les Catacumbes, de la qual és el titular.

El Cardenal entrega al Sant Pare, en una audiència privada, les conferèn-cies de la primera fase del Congrés.

A petició del senyor cardenal arque-bisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martí nez Sistach, el papa Francesc li va con-cedir una audiència privada el passat dissabte dia 20 de setembre al Vaticà. En aquesta trobada, el Cardenal va presentar al Papa el resultat de la primera fase del Congrés Interna-cional de Pastoral de les Grans Ciu-tats, celebrat a Barcelona del 20 al 22 de maig d’enguany i les con-ferències dels teòlegs, sociòlegs i pastoralistes. Durant l’audiència, el Papa va mos-trar el seu interès per la inicia ti va de la nostra arxidiòcesi i s’interessà per l’aplicació del nostre Pla pastoral a Barcelona. A més, el senyor carde-

nal li va entregar la carta pastoral L’Església samaritana enmig de la gran ciutat. A l’estiu, el papa Francesc ja va mos trar el seu interès per aquest Con -grés —atesos els reptes que com-porta anunciar l’Evangeli en les grans ciutats— en una entrevista publica-da al diari Il Messaggero el dia 29 de juny, festa de Sant Pere i Sant Pau, en què deia: «Al novembre, farem a Barcelona un Congrés dedicat a la pastoral de la metròpolis.» El Sant Pare tindrà una nova audièn-cia amb el cardenal Sistach el proper 27 de novembre, en la qual l’arquebis-be de Barcelona, acompanyat de 25 cardenals i arquebisbes de les grans metròpolis del món que es reuniran a la nostra ciutat, lliuraran al Papa les conclusions del Congrés Internacio-nal de Pastoral de les Grans Ciutats.

Congrés Internacional de les Grans Ciutats a Barcelona

Pelegrinatge a Roma

full dominical 28 de setembre de 2014Pàg. 2 església arxidiocesana de barcelona

JUAN JOSÉ SANTOS

Lectures Missa diària i Santoral29. Dilluns (litúrgia de les ho -res: 2a setmana) [Dn 7,9-10. 13-14 (o bé: Ap 12,7-12a) / Sl 137 / Jn 1,47-51]. Sants ar càn -gels Miquel (patró dels radiò legs i els radioterapeutes), Gabriel (patró de la radiodifusió i les te-lecomunicacions) i Rafael (o Ra-fel, patró dels emigrants); sant Fratern, bisbe; santa Gudèlia.

30. Dimarts [Jb 3,1-3.11-17.20-23 / Sl 87 / Lc 9,51-56]. Sant Jeroni, prevere i doctor de l’Església, dàlmata, mort a Bet-lem (420), patró dels llibreters, biblistes i traductors; santa So-fia, viuda.

1. Dimecres [Jb 9,1-12.14-16 / Sl 87 / Lc 9,57-62]. Santa Teresa de l’Infant Jesús (1873-1897), verge carmelitana a Li-sieux, patrona de les missions; sant Remigi (†530), bisbe de Reims.

2. Dijous [Jb 19,21-27a / Sl 26 / Mt 18,1-5.10]. Sants Àn-gels de la Guarda. Mare de Déu de l’Acadèmia (1862), patrona de la ciutat de Lleida (1946); sant Sadurní, ermità, a Sòria; beat Berenguer de Peralta, bis-be electe de Lleida.

3. � Divendres [Jb 38,1.12-21;39,33-35 / Sl 138 / Lc 10, 13-16]. Sant Francesc de Bor-ja (Gandia 1510 - Roma 1572), prevere jesuïta; sant Gerard o Grau, abat; santa Maria-Jose-pa Rosselló, fundadora.

4. Dissabte [Jb 42,1-3.5-6.12-16 / Sl 118 / Lc 10,17-24]. Sant Francesc d’Assís (1182-1226), iniciador del fran-ciscanisme (OFM...), defensor dels llocs sants i patró dels eco -logistes i els veterinaris; sant Pe troni, bisbe; santa Àurea, verge.

5. � † Diumenge vinent, XXVII de durant l’any (litúrgia hores: 3a setm.) [Is 5,1-7 / Sl 79 / Fl 4,6-9 / Mt 21,33-43]. Sant Froi là, bisbe de Lleó; sant Atilà, bis be de Zamora; santa Ca ri ti na, ver-ge; san ta Faus-ti na Ko wals ka, ver ge po lonesa, apòs tol de la Di -vina Mi se ri còr dia.

LEX ORANDI, LEX CREDENDI

Días atrás, dentro de unas activida-des programadas para ancianos, en un ambiente de ternura y compren-sión, a una señora enferma de Alzhei-mer se le pidió: «Escriba una frase, algo que le guste». Primero, parecía no poder; de repente cambió y escri-bió contenta: «Soy una persona —es una profunda verdad. La vida de toda persona, desde su concepción a su muerte natural, es un don de Dios.» En diversas ocasiones, el papa Francisco ha hablado de la anciani-dad. A la Academia Pontificia para la Vida les decía: «Una sociedad es ver-daderamente acogedora de la vida cuando reconoce que esta es valiosa también en la ancianidad, en la dis-capacidad, en la enfermedad grave e, incluso, cuando se está extinguiendo; cuando enseña que la llamada a la

realización humana no excluye el su-frimiento; más aún, cuando se ense-ña a ver en la persona enferma un don para toda la comunidad, una presen-cia que llama a la solidaridad y a la responsabilidad.» Aún hay más. Los ancianos no son sólo objeto de atención y cuidados, sino que también son sujetos de una nueva perspectiva de vida. «Un pue-blo tiene futuro si va adelante con los dos puntos: con los jóvenes, con la fuerza, porque lo llevan adelante; y con los ancianos, porque ellos son los que aportan la sabiduría de la vi da.» A los mayores les dijo: «Abran la boca y enséñennos; transmítannos la sabiduría de los pueblos, no clau-diquen en el esfuerzo de ser la reser-va cultural de nuestro pueblo.»

Bendición de la larga vida HNA. M. DE LOS ÁNGELESMAESO ESCUDEROFranciscana de los Sagrados Corazones

ENTREVISTA

Viure l’Evangeli en silenci

Amb el lema «Viure l’Evangeli amb ale-gria», al juliol es va celebrar a Barce-lona el XXIV Encuentro Nacional de la Pastoral del Sordo. Entre els 150 par -ticipants hi havia el Gmà. Juanjo San-tos, monjo trapenc del monestir de San Isidro de Dueñas (Palència), que actualment viu a Huelva, on coordina la pastoral del sord de la diòcesi. El 2005 va fundar la comunitat monàs-tica benedictina Effathà (lloança divi-na) per a persones sordes.

Per què crea Effathà?Calia una comunitat de persones sordes perquè realitzessin la seva vo -cació i visquessin segons l’Evange li —els sords no són fàcilment ad me-sos en les congregacions mo nàsti-ques. He estat molt feliç a la Trapa, però tenia dificultats de comunicació. Els meus superiors em van donar per-mís i vaig fundar una primera comu-nitat per a sords a Santander.

Com és la vida monàstica dels sords?En la vida comunitària també trobem dificultats, limitacions i goigs, com en tota realitat humana. Preguem ca-da dia en llengua de signes per les necessitats de la humanitat, de l’Es-glésia i particularment per la pasto-ral dels sords i pels sacerdots dedi-cats a ells.

Com es troba l’evangelització del món del sord?Estem vivint una etapa d’evangelitza-ció i de re-evangelització. La gran ma-joria dels sords joves desconeixen la bona notícia del Senyor, hi ha un gran prejudici cap a l’Església catò li -ca. Els sords adults i ancians són les tor xes vivents de la fe i en donen testi-moni. Necessitem sacerdots que s’o -fereixin per evangelitzar aquest col-lectiu —només cal saber la llengua de signes.

Òscar Bardají i Martín

SER�PADRES

Por favor, que quede el respetoDR. PAULINO CASTELLS Crecer con padres separadosPediatre, neuròleg i psiquiatre Plataforma Editorial

Cuando un matrimonio ha llegado a un punto de confrontación, me gusta-ría hacer una importante adverten cia a las parejas en litigio. Si las dos mu-letas que aguantan un matrimonio son el amor y el respeto, cuando se es fuma el amor, por favor, que quede el respe-to. Porque, cuando se falta al respeto, cuando se descalifican el uno al otro y reparten por doquier im properios e in-sultos…, luego recompo ner una en ten te mínimamente cordial entre los ex cón-yuges, es prácti camente impo si ble. Incluso recuerdo que, en los inicios de la terapia de pareja, se recomenda-ba no intervenir terapéuticamente en estas parejas hasta que las tur bu-len tas aguas se remansen, ya que las pres cripciones que se les puedan ha-cer en las sesiones de terapia tienen mínima o nula eficacia durante este

período conflictivo (de dos años apro-ximadamente). Ahora ya no somos tan escrupulosos y no esperamos que se calme la turbulencia relacional para intervenir. Las parejas en conflicto no tienen porque apañárselas por sí mismas y sacarse ellas solitas las castañas del fuego. A veces no pueden, por más que lo intenten. Y en la mayoría de los casos es aconsejable una vi sión obje-tiva, independiente, que esté por fue-ra de la subjetividad que embarga a los miembros de la que ya ahora es una ex pareja. La intervención de un profesional cercano a la familia (psicólogo, pedia-tra, religioso, pedagogo, mediador) es especialmente oportuna cuando el hi jo se ha convertido en cabeza de tur co de las desavenencias matrimoniales.

28 de setembre de 2014 full dominical Pàg. 3església arxidiocesana de barcelona

primers temps, com ens va recordar Benet XVI en la seva encíclica sobre la caritat. Els pri mers cris-tians eren tan solidaris que fins i tot suscitaven l’admiració de l’emperador Julià, anomenat l’A-pòstata perquè volia tornar al paganisme com a religió hegemònica de l’imperi, però que recoma-nava copiar dels cristians el seu sentit social, les seves xarxes d’ajuda material als més febles de la societat. El cristianisme no pot perdre la pas sió per la justícia en un món de tantes desigualtats injustes. I no és una tasca fàcil. L’Església no pot assumir la responsabilitat de fer, ella sola, la societat més justa possible. Però no es pot desentendre dels problemes socials i dels pobres. El papa Francesc vol «una Església pobra i per als pobres». Els cris-tians, en el món plu ral i secularitzat d’avui, estem cridats a viure l’experiència del Déu que és amor i que se’ns ha manifestat en Crist com a autodona-ció de Déu Pare i del seu Esperit. El centre de la vi da cristiana no pot ser un altre que l’a mor a la persona de Jesucrist. A això es referia el teòleg Karl Rah ner quan, par-lant de l’espiritualitat del futur, escrivia que «el cris-tià de de mà serà místic o no serà cristià». Estem cridats a viure la mística, però una «mís tica dels ulls oberts», com diu el teòleg Joan Baptista Metz en una ex pressió molt gràfica. Amb ulls oberts es vol dir amb una mirada realista a l’entorn, amb una mirada de compas sió envers les necessitats del proïsme. Es tracta d’unir aquests dos elements clàssics: mística i solidari-tat, contemplació i acció. Elements que tenen el centre en l’amor a Déu i en l’amor i el ser vei als germans.

Comentant la propera fase del Congrés que cele-brarem a Barcelona so bre la pastoral de les grans ciutats, vaig recordar un document cristià del prin-cipi del segle II de l’era cristiana, la famosa Carta a Diognet. És un text emblemàtic de com era la presència cristiana en aquella societat majori tà -ria ment pagana, en la qual els cristians eren una minoria, però una minoria amb consciència de fer una apor ta ció valuosa i nova a tota la socie tat. Ho vi vien amb il·lusió i amb humilitat, sovint també enmig de la persecució i de les incomprensions. No podem dir que és un reflex de la vida dels cris-tians en les grans ciutats modernes? I què hem fer els cristians en el me di urbà? Per respondre a això, fem aquest congrés. Tanmateix, em sembla que hi ha uns punts que sobresurten en els treballs realitzats fins ara, que veurem com són valorats en la fase final. Primerament cal crear cèl·lules co munitàries de la fe; és a dir, verita bles comunitats cristianes. En una situació de pluralisme cultural i religiós —fins i tot, sovint, areligiós—, o el creient té un lloc d’abric i d’ajuda o no podrà subsistir com a tal. Necessita el suport i el recolzament d’unes comuni tats cristia-nes, la companyia prope ra i cordial d’altres perso-nes que, com ell o com ella, viuen a la intempèrie i vo len ser testimonis del Crucificat i Res suscitat en aquestes circumstàncies. I, en segon lloc, cal que sigui una fe amb sensi-bilitat solidària. Això tam bé ens arriba des dels

PARAULA I VIDA

Una mística «dels ulls oberts»

† LLUÍS MARTÍNEZ SISTACHCardenal arquebisbe de Barcelona

ENRIC PUIG JOFRA, SJSecretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Un advocat, jubilat fa un parell d’anys, dedica unes hores a la setmana a col·laborar amb una entitat que atén immigrants. Hi imparteix classes de castellà. El grup d’alumnes —no gai re gran, nois i noies, la majoria sub sa ha -

rians amb alguns àrabs—, desconeix totalment l’idioma que vol apren dre, que necessita aprendre. Després de dos mesos de classe, arriben les vacan-ces d’estiu. La seu de l’entitat roman tancada unes setmanes. El professor

comprèn la necessitat d’a questa atu-rada però, alhora, lamenta que els seus alumnes puguin per dre part dels en-senyaments adquirits i de cideix con-tinuar les classes amb aquells qui ho vulguin, a casa seva, amb la complici-tat, evidentment, de la seva esposa. La majoria d’alumnes s’acullen a la pro-posta i la llar fa mi liar ofereix múlti ples possibilitats d’en riquir el voca bu lari, aspec te, aquest, essencial en una for-mació d’aquest tipus i amb aquests alumnes. De la llar passen a fer classe en els transports públics, en una gran superfície, al mercat... i, quan convé, retor nen a la llar. Les setmanes pas-sen de pres sa i l’aprenentat ge no s’a-tura. Els alum nes, a més del que han après, s’han sentit consi derats i reco-neguts en el seu apre nen tatge i han experimentat, també, la genero sitat del professor i l’acolli ment familiar. Aquest és un cas, però són mol-tes les persones voluntàries que en menjadors, colònies i casals, centres

d’acollida, serveis d’assesso ra ment, cursets i tallers diversos han ofert el seu temps als altres durant les va -can ces. No podem ignorar tampoc les persones que tenen cura des in -teressada i generosa de familiars malalts o amb dificultats pròpies de la vellesa. Quants actes d’amor, quan tes respostes d’estimació i servei, que per als cristians neixen de la fe i de les paraules del Senyor: «Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he esti-mat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics» (Jn 15,12-13). Convé, doncs, prendre consciència d’aquest mana-ment; tots hi podem donar respos-ta, cadascú des de les seves possi-bilitats personals i materials. «Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa neces-sitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dintre d’ell l’amor de Déu» (1Jn 3,17).

GLOSSA

Viure per servir, servir per viure

Karl Rahner i Joan Baptista Metz

Inauguració dels Jardins en honor de Rosa Deulofeu

La memòria de Rosa Deulofeu és molt viva a Bar -celona, com va quedar ben manifest en la inau gu-ració dels jardins que porten el seu nom, ubicats al carrer Calàbria 262, entre París i Vi ladomat, en l’antic edifi ci de la Bayer. Presidí l’ac te l’alcal-de Xavier Trias, que va dir: «És molt bonic posar a aquests jardins el nom d’una persona que va es timar tant, que fou una gran apòstol de la jo ven -tut del nostre Arquebisbat». Beneí la placa com me-morativa Mn. Antoni Deulo feu, germà de la Ro sa.

ACTUALITAT

full dominical 28 de setembre de 2014Pàg. 4 església arxidiocesana de barcelona

CursosEl Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia ja ha obert les inscripcions per als cursos i seminaris que s’ofe-reixen durant el curs 2014-2015. Se -guint amb la seva línia de compromís per la justícia i aprofundiment en la fe cristiana, el centre presenta aquest any la novetat del Curs d’actualitat teològica, per donar resposta, des de la teologia, a les qüestions socials que ens preocupen. Es continuarà oferint també el Curs d’iniciació teo lògica i el Curs d’anàlisi de la reali tat social. A banda de l’oferta formativa, cal desta-car que s’inicia un nou grup d’intro duc-ció al diàleg fe-justícia. Podeu trobar el programa amb totes les activitats del curs en aquest enllaç:http://www.cristianismeijusticia.net/si-tes/www.cristianismeijusticia.net/files/ propostes-formacio-2014-2015.pdf

Breus

Nou director de Cristianisme i Justí -cia. Xavier Casanovas ha estat nome-nat nou director de Cristianisme i Jus tí-cia, un centre d’estudis vinculat a la Com-panyia de Jesús. Serà el primer laic que dirigeix aquesta institu ció. Substi-

Pelegrinatge del cardenal i un bon grup de preveres joves a CroàciaDurant els primers dies del passat mes d’agost, el Dr. Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona, presidí un pelegrinatge a Croàcia d’un bon grup de preveres ordenats els darrers set anys, que varen poder deixar du-rant cinc dies les seves ocupacions pastorals a la nostra diòcesi. El senyor cardenal es reuneix periòdicament per pregar i reflexionar amb els preveres ordenats els darrers anys, i ja s’ha fet tradició cloure cada curs amb un viatge a algun país per tal de prendre contacte amb diverses realitats pas-torals. El rector del Seminari Conciliar de Barcelona, que coordina aquestes trobades dels sacerdots més joves amb l’arquebisbe, també formava part del grup. En aquest cas el país escollit fou Croàcia. El grup començà la visi ta a Zagreb, la capital, i la va continuar a Split, Omis i Zadar, aprofitant l’ocasió per prendre contacte amb els bisbes, les parròquies i els santuaris i amb di-verses institucions culturals i socials, així com amb algunes comunitats re li-gioses del país, com les clarisses i les benedictines. A la foto, el grup al Se -minari de Zagreb.

AGENDA

Actes i conferènciesDOMUND 2014. El diumenge 19 d’octubre cele-brem la campa -nya del Domund, jornada missio ne-ra, amb el le ma «Reneix l’a le gria». Podeu demanar més informació, cartells i altres materials a la Delegació de Missions de l’Arquebisbat de Barcelona (c/ Bis-be, 5). Laborables de 9 a 15 h i de 16 a 18 h, t. 932 701 014, a/e: ddmis-sions5112@arqbcn.cat

Jornada interdiocesana dels profes-sionals de la salut cristians. Tindrà lloc el dia 11 d’octubre a l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau (sala Pau Gil), amb el tema: «Repensar la mis-sió dels professionals de la salut en el nostre temps». Inscripcions: fins al 8 d’octubre. Preu: 30 E (inclou di -nar i visita al recinte històric). És im -prescindible la inscripció per tal de confeccionar les llistes nominals dels assistents per entrar en el re cin te. Per a més informació: t. 933 171 597.

Les esglésies cristianes al països del Pròxim Orient. Conferència orga-nitzada per la Fundació Joan Maragall, a càrrec del P. Manuel Nin i presen-tada per Antoni Puigvert. Dimecres 1 d’octubre (19.30 h), a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL) (c/ Valldonzella, 12). Per a més informa ció: FJM (c/ València 244, 2n, t. 934 880 888, www.fundaciojoan-maragall.org )

tueix el jesuïta Llorenç Puig, ac tualment delegat dels Jesuïtes de Ca talunya, que ara s’incorpora al pa tronat de la Fundació Lluís Espinal. Xa vier Casa-novas és llicenciat en ma te màtiques i

màster en ges tió d’em pre-ses. Durant els últims cinc anys ha estat responsa-ble de comunicació de la institució que ara diri geix.

18.15 h) • Troba da de formació cris tiana, dissab tes (19.30-20.15 h) • Grup de joves, un dissabte al mes (19.30 h) • Troba da de ma -tri monis joves, un dissabte al mes (19.30 h) • Catequesi d’in-fants i joves, dissabtes (17.30 h) o di jous (18 h) • Reforç logopèdic i es co lar, dimarts i dijous (18-19.30 h) • Orienta ció familiar per a pares, un di marts al mes (18.45-19.30 h) • Acti vitats formatives per a adults, di marts i dijous (17-19 h) • Formació de col·laboradors i pràctica de LSC, dimarts (17-18 h) • Adaptació de la Bíblia amb llengua de signes, dijous (16-18 h). Per a més informació o per a al-guna atenció pastoral (catequesi de pri me ra comunió o de confirma-ció, preparació al baptisme o al ma trimoni, orienta ció fa miliar, visi-tes a malalts, ce lebracions exe-quials, acompanyament, con sul-tes...), cal adreçar-se a Mn. Xavier Pagès Castañer els dimarts, dijous o dis sab tes a la tarda als locals de la pquia. de Santa Tere sa de l’In fant Jesús (Via Augusta 68, en-trada pel jar dí del c/ Sant Marc o c/ Be net Mer ca dé 25, Barce-lona), mòbil: 619 672 691 (sms, Whats App...), c/e: pas toralsord@arqbcn.org, web: www.pastoraldelsord.org, face book.com/Pasto-raldelSordo, twitter.com/Pas toraldelSord

Pastoral del Sord de BarcelonaCom cada any, el darrer cap de set -mana de setembre celebrem el Dia In ternacional de les Persones Sor-des. Aquest estiu s’ha celebrat a Bar ce lona el XXIV Encuentro Na-cio nal de la Pastoral del Sordo, cons tatant que la Pastoral del Sord procura oferir l’a tenció pas-toral en tot el que normalment tro-bem a les parròquies, adaptada a les dificultats de comprensió i ex-pressió que poden tenir les per-sones amb discapacitat auditiva, sordes o sordcegues. Aprofitem l’o-casió per demanar la vostra pregà-ria per aquest món de silenci. La novetat d’aquest any és que, gràcies a www.nazaret.tv, setma-nalment, a més de la gravació, ofe rim la retransmissió en direc-te de la mis sa dominical inter-pretada amb llengua de signes (LSC) els dissabtes i vigílies a les 18.30 h. Un mitjà molt útil per a les perso nes sordes que no poden assis tir a una missa interpretada; la poden veure a www.pastoral del-sord.org, i fa que l’entenguin mi-llor quan par ticipen en una mis-sa d’oients. Les activitats setmanals progra -ma des per al nou curs són: Missa cele brada en llengua de signes: dis -sab tes i vigílies (18.30 h) • Con -fes sions, des de mitja hora abans de la missa • Grup de litúrgia, dis -sabtes (17.45 h) • Adoració euca -rística, 1r dissabte de mes (17.45-

28 de setembre de 2014 full dominical Pàg. 5església arxidiocesana de barcelona

La paràbola de Mateu que llegim avui és un text escapçat que no ofereix la motivació de fons de l’escena. La motivació ve de la pregunta per l’au-toritat de Jesús arran de la seva actuació en el temple (just abans del text d’avui, Mt 21,23-27). Sense aquesta escena, el text queda orfe de mo -tivació. Encara més, la pregunta per l’autoritat de Jesús en l’evangeli de Mateu, com en Marc, es tà enllaçada amb la contra-pregunta de Jesús sobre Joan Baptista: «El baptisme de Joan, venia de Déu o dels homes?» (Mt 21,25). Els adver sa ris no responen a aquesta pregunta. En canvi, la pa-ràbola és la justificació de la dita de Jesús sobre Joan Baptista que tenim al final del text d’avui. La paràbola dels dos fills és pròpia de Mateu. És un ensenyament que acaba amb una pregun-ta que, fins a un cert punt, ja apunta la resposta: «Quin d’aquests dos va fer el que el pare vo lia?». La resposta és: evidentment, el primer. Aques ta conclusió enllaça per dins amb ensenyaments que ja hem trobat a Mateu: la importància de fer bones obres que està molt per damunt de les pa-raules. L’important no és el que es diu sinó el que es fa. No n’hi ha prou amb dir «Senyor, Se-nyor», cal fer la voluntat del Pare del cel (cf. 7, 21-22). El paràgraf conclusiu del text d’avui dóna res-posta a la pregunta sobre Joan Baptista: «Joan ha vingut en el camí de la justícia» (Mt 21,32; cf. «con-vé que complim tota justícia» 3,15). Però les au-toritats (els grans sacerdots i els notables del poble, interlocutors de la pregunta sobre l’auto-ri tat de Jesús, 21,23) no l’han cregut ni s’han pe -nedit. En canvi, els recaptadors de contribucions i les prostitutes, que semblava que no li farien cas, l’han acollit. Per això són el fill que ha fet la voluntat del pare. Així es pot entendre que l’a pli-ca ció de la paràbola és un ensenyament sobre l’actitud davant Joan Baptista. Però cal tenir pre-sent la contra-pregunta de Jesús sobre Joan Bap-tista que no tenim en el text d’avui. Amb aquest aclariment, l’ensenyament de Jesús és coherent amb el context.

Lectura de la profecía de Ezequiel (Ez 18,25-28)

Así dice el Señor: «Comentáis: “No es justo el proceder del Señor.” Escuchad, casa de Israel: ¿es injusto mi proceder?, ¿o no es vuestro pro-ceder el que es injusto? Cuando el justo se apar-ta de su justicia, comete la maldad y muere, mue re por la maldad que cometió. Y cuando el malvado se convierte de la maldad que hizo y practica el derecho y la justicia, él mismo salva su vida. Si recapacita y se convierte de los deli-tos cometidos, ciertamente vivirá y no morirá.»

Salmo responsorial (24)

R. Recuerda, Señor, que tu misericordia es eter na.

Señor, enséñame tus caminos, / instrúyeme en tus sendas: / haz que camine con lealtad; / en-séñame, porque tú eres mi Dios y Salvador, / y todo el día te estoy esperando. R.

Recuerda, Señor, que tu ternura / y tu misericor dia son eternas; / no te acuerdes de los peca dos / ni de las maldades de mi juventud; / acuér date de mí con misericordia, / por tu bondad, Se ñor. R.

El Señor es bueno y es recto, / y enseña el cami-no a los pecadores; / hace caminar a los humil -des con rectitud, / enseña su camino a los hu-mildes. R.

Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Filipenses (Flp 2,1-11)

Hermanos: Si queréis darme el consuelo de Cris -to y aliviarme con vuestro amor, si nos une el mismo Espíritu y tenéis entrañas compasivas, dadme esta gran alegría: manteneos unánimes y concordes con un mismo amor y un mismo sen tir. No obréis por rivalidad ni por ostentación, de jaos guiar por la humildad y considerad siem-pre superiores a los demás. No os encerréis en vuestros intereses, sino buscad todo el interés de los demás. Tened entre vosotros los sentimientos propios de Cristo Jesús. Él, a pesar de su condición divi -na, no hizo alarde de su categoría de Dios; al contrario, se despojó de su rango y tomó la con-dición de esclavo, pasando por uno de tantos. Y así, actuando como un hombre cualquiera, se re-bajó hasta someterse incluso a la muerte, y una muerte de cruz. Por eso Dios lo le vantó so bre todo y le concedió el «Nombre-sobre-todo-nom-bre»; de modo que al nombre de Jesús toda ro-dilla se doble en el cielo, en la tie rra, en el abis-mo, y toda lengua proclame: Jesu cristo es Señor, para gloria de Dios Padre.

Evangelio según san Mateo (Mt 21,28-32)

En aquel tiempo, dijo Jesús a los sumos sacer-dotes y a los ancianos del pueblo: «¿Qué os parece? Un hombre tenía dos hi-jos. Se acercó al primero y le dijo: “Hijo, ve hoy a trabajar en la viña.” Él le contestó: ”No quie-ro.” Pero después recapacitó y fue. Se acercó al segundo y le dijo lo mismo. Él le contestó: “Voy, señor.” Pero no fue. ¿Quién de los dos hi-zo lo que quería el padre?» Contestaron: «El pri-mero.» Jesús les dijo: «Os aseguro que los pu-blicanos y las prostitutas os llevan la delante-ra en el camino del reino de Dios. Porque vino Juan a vosotros enseñándoos el camino de la justicia, y no le creísteis; en cambio, los publi-canos y prostitutas le creyeron. Y, aun después de ver esto, vosotros no recapacitasteis ni le creísteis.»

DIUMENGE XXVI DE DURANT L’ANY

Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 18,25-28)

El Senyor diu: «Vosaltres penseu: No va ben enca -minada la manera d’obrar del Senyor. Poble d’Is-rael, escolta bé això que et dic: ¿No és la vostra manera d’obrar i no la meva, la que va desenca-minada? Si el just deixa d’obrar el bé, comet el mal i mor, morirà per culpa seva. Però si el peca-dor es converteix, deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la seva vida. Només que reconegui el mal que havia fet i es converteixi, viurà i se salvarà de la mort.»

Salm responsorial (24)

R. Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat.

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, / que aprengui els vostres camins. / Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me, / perquè vós sou el Déu que em salveu; / i cada moment espe-ro en vós. R.

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat / i de l’amor que heu guardat des de sempre. / No us recordeu dels pecats que he comès de jove, / compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R.

El Senyor, bondadós i recte, / ensenya el bon ca-mí als pecadors. / Encamina els humils per sen-des de justícia, / els ensenya el seu camí. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cris tians de Filips (Fl 2,1-11)

Germans, per tot el que trobeu en Crist, de forta-lesa d’ànima, d’amor que consola, de dons de l’Esperit, d’afecte entranyable i de compassió, us suplico que em doneu plenament el goig de veure-us units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts. No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humili tat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no es guiï pels propis interessos, sinó que miri pels altres. Tingueu els mateixos sen-ti ments que heu vist en Jesucrist: ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosa-ment la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes, i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i so-ta la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Se-nyor, a glòria de Déu Pare.

Evangeli segons sant Mateu (Mt 21,28-32)

En aquell temps, Jesús digué als grans sacer-dots i als notables del poble: «Què us en sem-bla? Un home que tenia dos fills, va dir al primer: Fill meu, vés a treballar a la vinya, avui. Ell res-pongué: No hi vull anar. Però després, se’n pe-nedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: Hi vaig de seguida, pare. Però no hi anà. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?». Li responen: «El primer». Je sús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publi-cans i les dones de mala vida us passen al da-vant cap al Regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publi-cans i les dones de mala vida sí que l’han cre-gut. I vosaltres, ni després de veure això, enca-ra no us en penediu ni voleu creure’l.»

ORIOL TUÑÍ, SJCOMENTARI

Actituds enfront de Joan Baptista

Bust de Crist. Pintura d’El Greco, Galería Nacional de Praga

full dominical 28 de setembre de 2014Pàg. 6 església arxidiocesana de barcelona

Direc

tor:

Ram

on O

llé i

Rib

alta

- Edi

ció:

MC

S, c/

Bis

be 5

, 0

80

02

Bar

celo

na; te

l. 9

32

70

1 0

13; fa

x 932 7

01 3

05; a/

e: p

rem

sa@

arqb

cn.c

atAdm

inis

trac

ió:

secr

etar

iam

cs@

arqb

cn.c

at -

Web

: es

gles

iaba

rcel

ona.

cat

- Dip

. le

gal B

. 3

028-1

958 -

Rea

litza

ció:

Im

pres

ión

Off

set

Der

ra, s.

l.

† LLUÍS MARTÍNEZ SISTACHCardenal arzobispo de Barcelona

Comentando la próxima fase del Con-greso que celebraremos en Bar ce -lona sobre la pastoral de las grandes ciudades, recordé un documento cris-tiano del principio del siglo II de la era cristiana, la famosa Carta a Diogne-to. Es un texto emblemático de cómo era la presencia cristiana en aquella sociedad mayoritariamente pagana en la que los cristianos eran una mi-noría, pero una minoría con concien-cia de hacer una aportación valiosa y nueva a toda la sociedad. Lo vivían con ilusión y con humildad, a menu-do también en medio de la persecu-ción y de las incomprensiones. ¿No podemos decir que es un reflejo de

la vida de los cristianos en las gran-des ciudades modernas? ¿Y qué debemos hacer los cristia -nos en el medio urbano? Para res pon -der a esto, hacemos este congre-so. Sin embargo, me parece que hay unos puntos que sobresalen en los trabajos realizados hasta ahora, que veremos cómo son valorados en la fase final. En primer lugar, hay que crear cé -lulas comunitarias de la fe; es decir, verdaderas comunidades cristia-nas. En una situación de pluralismo cul tu ral y religioso —incluso, a me-nudo, arreli gioso—, o el creyente tiene un lugar de abrigo y de ayuda o

no podrá subsistir como tal. Necesi-ta el apoyo y el respaldo de unas co -muni dades cris tianas, la compañía cerca na y cordial de otras personas que, como él o ella, viven a la intem-perie y quieren ser testigos del Cru-cificado y Resu citado en estas cir-cunstancias. Y, en segundo lugar, es necesario que sea una fe con sensibilidad so li-daria. Esto también nos llega desde los primeros tiempos, como nos re-cordó Benedicto XVI en su encícli ca sobre la caridad. Los primeros cris-tianos eran tan solidarios que in cluso suscitab an la admiración del empe-rador Juliano, llamado el Apósta ta porque quería volver al paganismo co-mo religión hegemónica del imperio, pero que recomendaba copiar de los cristianos su sentido social, sus re-des de ayuda material a los más dé-biles de la sociedad. El cristianismo no puede perder la pasión por la justicia en un mundo de tantas desigualdades injustas. Y no es una tarea fácil. La Iglesia no puede asumir la responsabilidad de hacer, ella sola, la sociedad más justa posible. Pero no puede desen-tenderse de los problemas sociales

y de los pobres. El papa Francisco quiere «una Iglesia pobre y para los pobres». Los cristianos, en el mun-do plural y secularizado de hoy, es-tamos llamados a vivir la experien-cia del Dios que es amor y que se nos ha manifestado en Cristo como autodonación de Dios Padre y de su Espíritu. El centro de la vida cristia-na no puede ser otro que el amor a la persona de Jesucristo. A esto se refería el teólogo Karl Rahner cuando, hablando de la es-piritualidad del futuro, escribía que «el cristiano de mañana será místi co o no será cristiano». Estamos llama-dos a vivir la mís tica, pero una «mís-tica de los ojos abiertos», como di-ce el teólogo Juan Bautista Metz en una expresión muy gráfica. Con ojos abiertos se quiere decir con una mi-rada realista al entorno, con una mi ra da de com pa sión hacia las nece si dades del prójimo. Se trata de unir estos dos elementos clásicos: místi ca y soli daridad, contemplación y acción. Elementos que tienen el centro en el amor a Dios y en el amor y el servicio a los herma-nos.

Una mística «de los ojos abiertos»

PALABRA Y VIDA

Vols rebre cada setmana a casa el Full Dominical? Església de Bar-celona ofe reix aquesta oportunitat per tan sols 70 E l’any. A més, amb aquesta promo ció no no més tindran el Full Dominical setmanalment a la seva bústia sinó que també re bran, a finals d’any, una edició especial —enquadernada i impresa digital-ment— amb tots els Fulls Dominicals

de l’any. D’aquesta mane ra, els lectors podran conservar tots els exemplars i tenir l’historial complet de publica-cions diocesanes a la seva disposi-ció. La subscripció es farà efectiva a partir de l’1 de gener del 2015. Per subscriure’s al Full Dominical, s’ha d’omplir la butlleta de subscripció de so ta amb les seves dades personals i el compte corrent assignat.

SUBSCRIU-TE AL

full DOMINICAL

✂Nom

Cognoms

Adreça

C.P. Ciutat

Telèfon E-mail

Titular

Entitat bancària

IBAN/CCC

ObservacionsSignatura

Data

Aquesta butlleta s’ha d’enviar, per correu ordinari, a la següent adreça:

ARQUEBISBAT DE BARCELONAMitjans de Comunicació Socialc/ Bisbe 5, 4a planta08002 Barcelona

O, si ho prefereixen, poden enviar totes les dades requerides a través del cor reu electrònic secretariamcs@arqbcn.cat. Et perdràs aquesta gran oportunitat?

De conformitat amb la normativa vigent en matèria de Protecció de Dades de Caràcter Personal, el subscriptor dóna el seu consentiment exprés per a la incorporació de les seves dades als fitxers, automatitzats o no, de l’Arquebisbat de Barcelona, amb la finalitat de gestionar les quotes domiciliades. Les dades del subscriptor en cap cas seran cedides a altres entitats, podent aquest exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició dirigint-se per escrit, al responsable del fitxer escollit: Arquebisbat de Barcelona (Ref.: Subscripció Full Dominical), Carrer del Bisbe, 5 - 08002 Barcelona.