pel-guia didàctica del portfolio europeu de les llengües-12-18 anys

8/8/2019 PEL-Guia didctica del portfolio europeu de les llenges-12-18 anys

1/74

Guia didctica

del Portfolio europeude les llenges per alensenyament secundari(12 a 18 anys)

MINISTERIODE EDUCACINY CIENCIA


2/74

Guia didctica

del Portfolio europeude les llenges per alensenyament secundari(12 a 18 anys)


3/74

MINISTERIO DE EDUCACIN Y CIENCIA

SECRETARA GENERAL DE EDUCACINSubdireccin General de Programas Europeos

Edita: SECRETARA GENERAL TCNICA

Subdireccin General de Informacin y Publicaciones

N.I.P.O.: 176-04-130-1Dep. Legal: M-15.713-2004

Imprime: OMAGRAF, S.L.Madrid


4/74

3

ndexPresentaci..................................................................................................... 51. Qu s el PEL i per a qu servix?.............................................................. 7

1.1. El MCER i el Portfolio....................................................................... 7

1.2. Versi espanyola del PEL ................................................................. 81.3. El PEL espanyol de secundria......................................................... 9

2. PEL. Seccions i materials ........................................................................... 112.1. Passaport de llenges ...................................................................... 112.2. Biografia lingstica......................................................................... 172.3. Dossier .............................................................................................. 35

3. Com susa?................................................................................................. 383.1. Consideracions generals .................................................................. 38

3.1.1. Sobre la concepci del PEL ..................................................... 38

3.1.2. Sobre lorganitzaci................................................................ 403.1.3. Sobre metodologia................................................................. 423.2. Propsits i enfocaments................................................................... 44

3.2.1. Organitzar la programaci..................................................... 443.2.2. Formular el perfil lingstic de laprenent ............................ 453.2.3. Formar laprenent................................................................... 453.2.4. Desenvolupar la sensibilitzaci cap a la diversitat................ 46

3.3. Com es poden utilitzar les taules? .................................................. 47

4. Materials complementaris........................................................................ 51Activitat 1: Autobiografia lingstica .................................................. 51Activitat 2: Per a qu servixen les llenges?........................................ 52

Activitat 3: Quines coses sc capa de fer?.......................................... 53Activitat 4: Com em sent aprenent llenges? ..................................... 55Activitat 5: Com es pronuncia i qu significa? .................................... 56Activitat 6: Curiositats lingstiques .................................................... 56Activitat 7: Busca alg que................................................................... 57Activitat 8: Has aprs algun idioma anteriorment? ........................... 58Activitat 9: El text (in)comprensible..................................................... 59Activitat 10:Juguem a detectius............................................................ 60Activitat 11: Els meus plans daprenentatge......................................... 61Activitat 12: Els meus millors treballs .................................................... 62Activitat 13:Abans i desprs dobtindre un certificat .......................... 63Activitat 14: El ventall lingstic............................................................. 64Activitat 15: La meua ancdota ............................................................. 65Activitat 16: Test sobre actituds lingstiques....................................... 66Activitat 17: Diari daprenentatge ......................................................... 68

Taula: Correlaci entre PEL i activitats complementries ........................... 69

Taula: Correlaci entre nivell educatiu i activitats ...................................... 71

Bibliografia i referncies............................................................................... 72


5/74

5

PresentaciEsta guia es proposa informar i formar el docent de secundria que vulga utilit-zar en la seua classe el Portfolio europeu de les llenges (PEL, a partir dara), unprojecte dissenyat i promogut pel Consell dEuropa, que a lEstat espanyol ha si-

gut coordinat per la Subdirecci General de Programes Europeus, del MinisteridEducaci i Cincia, amb la collaboraci de les distintes comunitats autno-mes. Caracteritzat amb poques paraules, el PEL s un quadern amb quadres,preguntes, orientacions i exercicis per a sensibilitzar lalumne respecte a lapre-nentatge de llenges i a la realitat plurilinge i pluricultural que viu, i per a for-mar-lo com a aprenent autnom didiomes al llarg de la vida.

En esta guia sexpliquen els propsits, lestructura i les caracterstiques del PELespanyol per a lensenyament secundari, soferixen orientacions generals sobrela seua utilitzaci a laula i recomanacions sobre la metodologia que pot seguir-se per a aix, a ms dun conjunt variat de materials i recursos didctics de su-port. Esta informaci s vlida per als diversos contextos escolars (ESO, Batxille-

rat, cicles formatius; diversitat de currculums i nivells), lingstics (llenguaprpia de la comunitat, llengua ambiental, llengua estrangera) i culturals (co-munitat autnoma, migraci, etc.) que conformen leducaci secundria espa-nyola.

Totes les orientacions i suggeriments que sinclouen en este document seguixenles directrius generals establides pel Consell dEuropa per al projecte PEL per atot el continent europeu i, de manera ms concreta, les especificacions i lesadaptacions acordades per als diversos Portfolios espanyols dinfantil, primria,secundria i dadults. De manera particular, esta guia i el Portfolio correspo-nent per a secundria han tingut en compte els resultats duna experimentacipilot realitzada durant el curs 2002-2003 en 13 centres espanyols, amb 16 do-

cents i ms de 500 alumnes. Bona part de les orientacions didctiques, delsexemples i dels materials de suport que cont la guia provenen desta experin-cia dun curs de duraci.

El conjunt de materials didctics que componen el Portfolio europeu de lesllenges per a lalumne de secundria i la Guia didctica s el resultat de lacollaboraci de diversos equips docents. Daniel Cassany, en qualitat de coordi-nador, Olga Esteve, Ernesto Martn Peris i Carmen Prez-Vidal (de la UniversitatPompeu Fabra) han elaborat i condut el projecte general: laplicaci de les di-rectrius del Consell dEuropa a lEstat espanyol, el disseny del Portfolio de la-lumne i de la Guia didctica per al docent i lexperimentaci del projecte a lau-la. Margarita Caballero, Anna Coll, Cristina Escobar, Estel Grfol, Cristina Holm,

Adelaida Mnguez, Glria Olivella, Eullia Purt i Piedad Reglero (docents decentres de secundria a Catalunya) han experimentat el dit projecte en lesseues aules de llengua estrangera i materna, han recollit les opinions de lalum-nat i han aportat valuosos suggeriments per a lelaboraci final destos mate-rials. Tamb shan tingut en compte els resultats i les aportacions de lexperi-mentaci duta a terme a Galcia, coordinada per Elisa Vzquez. La collaboracide totes estes persones amb la illusi i les reaccions positives de tots elsalumnes que ja han utilitzat el PEL en les seues classes ha fet possible el tre-ball que ac es presenta.

Lestructura desta guia s senzilla. El primer captol, Qu s el PEL i per a quservix?, presenta les lnies bsiques del projecte Portfolio europeu de les llen-

ges en lmbit europeu i a lEstat espanyol. El segon captol, PEL. Seccions imaterials, descriu per separat cada una de les tres seccions (Passaport de lesllenges, Biografia lingstica i Dossier) i subseccions del Portfolio de lalumne,explicant-ne els objectius i procediments didctics. El captol quart, Com susa?,


6/74

6

informa de totes les decisions metodolgiques que ha de considerar el docenten el moment dutilitzar esta proposta a laula. I, per a acabar, Materials com-plementaris, inclou activitats daula per a ampliar les diferents seccions delPortfolio i taules informatives que relacionen les activitats amb el nivell educa-tiu.

En definitiva, el nostre desig s que el Portfolio europeu de les llenges pugaarribar a ser una ferramenta valuosa per a laprenent i per a totes les comuni-tats que configuren lEstat espanyol: que la futura ciutadania incremente linte-rs per les llenges, el respecte i el reconeixement de la diversitat lingstica icultural, i que puga usar i aprendre les seues llenges de manera ms autno-ma, efica i feli.


7/74

7

En este apartat es presenten de manera succinta els objectius i les caractersti-ques generals del Portfolio europeu de les llenges (PEL).

1.1. El marc com europeu i el Portfolio

El PEL est estretament relacionat amb el Marc Com Europeu de Refernciaper a les llenges: aprenentatge, ensenyament, avaluaci (MCER, en avant). Es-

te ltim, al seu torn, forma part essencial del projecte general de poltica lin-gstica del Consell d'Europa, en la mesura que ha desenvolupat unes directriusunificades sobre l'aprenentatge i l'ensenyament de llenges per a tots els es-tats europeus que servixen d'orientaci tant a docents com a alumnes. El MCERoferix instruments molt complets per a reflexionar sobre qu s el llenguatge iles llenges, sobre qu significa aprendre llenges, sobre les capacitats que caldesenvolupar en l'aprenentatge de llenges, sobre les maneres d'establir elspropis plans d'aprenentatge i de dur-ne a terme un seguiment.

Com veiem, el MCER oferix un ventall d'instruments tils per al treball especficamb el PEL. Podrem dir que este ltim s l'aplicaci prctica dels principis con-ceptuals del MCER. De fet, el PEL incorpora alguns instruments extrets directa-

ment del Marc, com els descriptors sobre els nivells de competncia que es po-den aconseguir.

Formulat en termes senzills, el PEL s un document personal, en el qual les per-sones poden registrar les seues experincies d'aprenentatge de llenges i cultu-res, i reflexionar sobre estes. Es compon de tres seccions (el Passaport de llen-ges, amb un format internacional, la Biografia lingstica i el Dossier), que alseu torn consten de diferents apartats. Les seues funcions primordials sn dedos tipus: una de pedaggica (ajudar a potenciar i millorar els processos d'apre-nentatge de llenges) i una altra d'informativa (constituir una ferramenta d'in-formaci). El segent quadre detalla els objectius en qu es desglossa cada unad'estes funcions (a partir de Conde, en premsa):

Qu s el PEL

1i per a

qu servix?

Funcions pedaggiques

Fomentar un aprenentatge i un ensenya-ment lingstic ms reflexiu.

Aclarir i precisar els objectius d'aprenentat-ge en termes comunicatius.

Afavorir l'autoavaluaci en la identificacide les competncies adquirides, de les ne-cessitats lingstiques o dels objectius d'a-prenentatge.

Fomentar un canvi educatiu cap a un modeld'ensenyament que atorga major responsa-bilitat a l'alumne en el seu propi aprenen-tatge.

Funcions informatives

Incrementar la transparncia i la cohernciaentre les tradicions d'ensenyament i apre-nentatge de llenges en els diferents pa-sos.

Proposar un llenguatge com entre els edu-cadors europeus.

Utilitzar la descripci de les competncieslingstiques del MCER, que sn fcilmentidentificables i recognoscibles per part detercers usuaris.


8/74

8

En la web del Consell d'Europa es pot trobar tota la informaci relacionadaamb este projecte, a ms de vincles amb les pgines de les diverses institucionseuropees que han adaptat als seus pasos el model del PEL.

1.2. Versi espanyola del PEL

La publicaci i la popularitzaci del PEL a l'Estat espanyol comporta una impor-tant oportunitat per a desenvolupar, millorar i actualitzar l'ensenyament d'i-diomes, des de totes les perspectives. Per este motiu, en el disseny original delprojecte espanyol s'inclouen els segents objectius didctics per als distintsagents i institucions implicats en el desenvolupament del Portfolio:

Per a l'aprenent, que s el destinatari primer i ms important, el PEL permetr:

1. Adquirir i desenvolupar actituds i valors positius respecte a l'aprenentatgede diverses llenges al llarg de tota la vida.

2. Afavorir una visi integrada del plurilingisme, que comprenga no sols elsidiomes francs internacionals, sin les diverses llenges de les comunitats

autnomes, de les comunitats immigrants i dels pasos europeus.

3. Adquirir i desenvolupar actituds i valors positius respecte a la diversitat cul-tural, al contacte intercultural i a la relaci entre llengua i cultura.

4. Desenvolupar la responsabilitat en l'aprenentatge d'idiomes, la conscincialingstica i pedaggica del subjecte i la seua autonomia en situaci d'apre-nentatge.

Per al docent. El projecte assumix que, especialment en secundria, els docentsde llengua sn els destinataris indirectes importants del projecte, perqu seranels responsables de formar l'aprenent en la utilitzaci del PEL. Aix, este projec-te permetr:

1. Afavorir una visi integrada de l'ensenyament de llenges i del plurilingis-me, que no comprenga noms la llengua que s objecte personal d'ensenya-ment, sin el conjunt d'idiomes que s'utilitzen en el centre.

2. Incrementar els seus coneixements i les seues habilitats d'ensenyament en elmarc de l'enfocament pedaggic (comunicatiu, constructivista, cognitiu,etc.) en qu s'inserix el projecte de Portfolio.

3. Incrementar la coordinaci entre els distints docents de llengua (espanyol,llengua de la comunitat, idioma estranger, 2n idioma estranger, etc.) en elscentres.

4. Fomentar el desenvolupament d'experincies d'aplicaci del Portfolio a en-

torns particulars, i divulgar-les en forma de publicaci en revistes, exposicien jornades, etc.

Esta diversitat d'objectius es concreta en dos lnies bsiques, que es correspo-nen amb les funcions pedaggica i informativa apuntades en l'apartat anterior:

El Portfolio ha de ser un instrument d'interrelaci i un referent com entreles distintes llenges, comunitats i cultures europees. Este objectiu posa m-fasi en aspectes d'atenci als nivells i a les orientacions del MCER, i de socia-litzaci de l'aprenentatge de cada individu.

El Portfolio tamb ha de fomentar el creixement lingstic integral de l'apre-

nent al llarg de la seua vida. Este objectiu posa mfasi en l'avaluaci formati-va, en el treball individual d'apropiaci d'una ferramenta de presa de cons-


9/74

9

cincia del plurilingisme, i requerix l'elaboraci d'instruments molt adaptatsa les necessitats i caracterstiques de l'alumne.

L'aplicaci del PEL a l'Estat espanyol disposa de quatre Portfolios per a dife-rents grups d'edats. Un primer Portfolio, d'educaci infantil, per a xiquets de 3a 5 anys, utilitza una estructura i un format de conte illustrat per a iniciar la

presa de conscincia sobre les llenges. Un segon Portfolio, de primria, de 6 a12 anys, comporta la continuaci i aprofundiment de la reflexi sobre les llen-ges. Este tercer Portfolio, de secundria, de 12 fins a 18 anys, tanca el peroded'educaci obligatria i prepara l'aprenent per a l's del quart i ltim Portfolio,el d'adults, que es pot usar a partir dels 16 anys i que es presenta amb el formateuropeu ms estandarditzat.

Algunes de les caracterstiques ms rellevants que presenten estos Portfoliossn:

Inclouen totes les llenges de l'aprenent: les oficials de cada comunitat, lesque sn objecte d'aprenentatge, les que aporta l'alumne immigrant, les queescolta al carrer, etc. S'espera d'esta manera que el Portfolio puga contribuir

no sols a fomentar l'aprenentatge de llenges europees, sin tamb a millo-rar la convivncia entre les diverses llenges i cultures que conformen l'Estatespanyol: que s'incremente l'acceptaci i la tolerncia de la diversitat lings-tica interna espanyola, que milloren les actituds i disminusquen els prejuscap a determinades varietats dialectals d'una mateixa llengua, o que es facili-te la integraci de les persones que han arribat a l'Estat espanyol des de l'es-tranger.

Posen ms mfasi en la funci pedaggica del Portfolio que en la informati-va, sobretot en el cas dels PEL d'infantil, primria i secundria. S'entn que elPortfolio constitux una excellent ferramenta per a formar l'aprenent, i queel projecte en si tamb s una oportunitat per a incrementar la formaci

didctica del docent. Proposen relacionar el Portfolio amb projectes educatius ja existents sobre-

tot en les comunitats bilinges, com el Projecte educatiu de centre (PEC), elProjecte lingstic de centre (PLC) o el Plantejament integrat de llenges. ElPEC i el PLC sn dos documents programtics dels centres educatius en qus'especifiquen els propsits que es plantegen i en els quals es podr incloureexplcitament el Portfolio. El Plantejament integrat de llenges proposa queels elements comuns de les diverses llenges que aprn l'alumne (per exem-ple, l'estructura SN/SV, l'estructura d'una carta o un conte, els conceptes deregistre i dialecte, etc.) es treballen de manera integrada per a evitar repeti-cions i potenciant les comparacions entre els idiomes. En resum, en relacionar

el Portfolio amb altres projectes es proposa arrelar una iniciativa nova ambactivitats que ja tenen una certa tradici en l'educaci espanyola, a ms d'in-tentar implicar docents de diferents llenges i rees curriculars.

1.3. El PEL de secundaria

En lnies generals, el PEL de secundria seguix les directrius generals del projec-te formulades pel Consell dEuropa i els objectius establits per al conjunt delsPortfolios espanyols.

Lestructura del Portfolio de lalumne s la que apareix reproduda en la pgina 10.


10/74

10

Biografia

Les meues llenges En quines llenges em

comunique amb els al-tres?

Qu s fer amb lesmeues llenges? Com parlen les meues

llenges altres perso-nes?

Altres llenges: Quines altres llenges es

parlen al meu voltant?La meua manera d'apren-dre Com aprenc? Qu he aprs i qu em

va ajudar a aprendre-ho?

Qu faig per a aprendrefora de classe?Els meus plans d'aprenen-tatge: Qu vull saber fer en ca-

da llengua?

Dossier

Primer sobre: treballs es-crits i gravacions d'udio ivdeo.Segon sobre: documents i

records.

Passaport

El meu perfil lingsticLes meues experincies

lingstiques i culturals: En l'institut

Fora de classeCertificats i diplomes

Atesa la importncia que ha tingut lexperimentaci a laula en el resultat finaldel projecte, concretat en lesquema anterior, val la pena esmentar algunes da-des pel que fa al cas.

El desenvolupament general del projecte, que es va iniciar el maig de 2001, vatindre tres fases. En primer lloc, es va analitzar la situaci lingstica i educativadel pas per elaborar un instrument que fomentara el plurilingisme i lapre-nentatge de llenges com a eix transversal del projecte curricular de centre (ju-liol-setembre de 2001). En una segona fase es va treballar sobre esta propostaamb lequip de docents de secundria (de catal, castell, francs i angls), quehavien de portar posteriorment el projecte a laula (gener-juny de 2002). A con-tinuaci, es va demanar a diferents centres de secundria de Catalunya i Galciaque portaren a terme lexperimentaci (durant el curs complet 2002-03). Final-ment, es van analitzar i interpretar els resultats obtinguts (juliol-setembre de2003) per elaborar la proposta definitiva de Portfolio i guia.

En conjunt, lelaboraci i experimentaci dels materials shan realimentat en unanar i tornar de la taula de disseny al pupitre de laula. A Catalunya, huit cen-

tres han experimentat el Portfolio a lrea metropolitana de Barcelona i aTarragona, amb nou docents, en classes de catal (dos grups), castell (ungrup), francs (dos grups) i angls (cinc grups), des de 2n dESO fins a 2n deBatxillerat, amb dos grups nocturns, un de francs com a segona llengua es-trangera i un grup en qu van intervindre dos docents (castell i angls), ambun total de 349 alumnes. A Galcia, set docents de cinc centres de diferents con-textos i 186 alumnes dESO van experimentar durant nou setmanes el mateixPEL. En tots els casos es va posar a disposici dels docents un joc de versions delPortfolio de lalumne en castell, angls, francs i catal o gallec, i van ser ellsels qui van triar les llenges amb qu durien a terme lexperincia, segons lallengua que ensenyaven o les caracterstiques de lalumnat. En la memriadexperimentaci (Cassany i al., 2003), es poden consultar totes les dadesdesta experincia.


11/74

11

PEL.

2Seccions

i materialsEn este captol descrivim amb detall les tres seccions del PEL espanyol per a se-cundria: exposem els apartats i els materials que s'inclouen en cada una, for-mulem els seus objectius didctics i alguns procediments metodolgics que espoden seguir a l'aula, i exemplifiquem la majoria dels quadres i qestionarisamb respostes dels alumnes. Desprs d'una presentaci general de cada secci,es comenta cada quadre o activitat amb detall, amb els apartats segents:

Per a qu? Descriu els propsits concrets de l'activitat, a ms de formular con-sideracions sobre la seua idonetat o necessitat segons els contextos sociolin-gstics i educatius.

Com? Exposa les qestions ms rellevants de la utilitzaci de l'activitat a l'au-la; inclou reproduccions fidels del material de l'alumne amb exemples de res-postes.

Altres consideracions. Inclou comentaris addicionals de diversos tipus, comalgunes de les reaccions o respostes que va obtindre l'activitat en l'experi-mentaci, algunes de les dificultats que planteja, els avantatges i els beneficisque aporta, diferents maneres d'utilitzar els quadres, etc.

Els exemples de respostes de les taules mereixen diversos comentaris. Atesa laseua importncia, es reproduxen nombroses respostes, buscant que siguen re-presentatives de llenges, situacions sociolingstiques, perfils d'alumne i m-bits territorials diversos. Alguns exemples reproduxen respostes reals d'apre-nents, que es transcriuen literalment (en el seu idioma i ortografia originals)amb la indicaci entre claudtors del curs escolar i de l'idioma que aprenia l'a-lumne encara que la seua resposta puga fer referncia tamb a la resta dellenges que utilitza i aprn. La resta d'exemples s'inspiren tamb en respostesreals de l'alumnat. El fet que es presenten exemples variats, procedents de di-versos subjectes, provoca que les diferents respostes d'una mateixa taula no si-guen coherents entre si, perqu reproduxen respostes que donarien diferents

alumnes.

Les qestions generals sobre com es pot enfocar el PEL a l'aula, o les ms con-cretes sobre com es poden utilitzar els quadres o com es poden seqenciar elsmaterials al llarg d'un curs, es tractaran en el captol 3, Com s'usa?

2.1. Passaport de llenges

L'objectiu principal del Passaport de llenges s registrar de manera precisa elrepertori lingstic complet del titular del document, de manera detallada i se-gons els nivells estandarditzats del MCER, a fi que esta informaci es puga uti-

litzar en les diferents situacions en qu siga necessria: canvi de centre escolaren un pas estranger, intercanvis escolars, viatges d'estudis, etc. Este propsitqueda perfectament representat amb l's del terme metafricpassaportper adenominar esta secci.


12/74

12

La documentaci que inclou el Passaportper a detallar el repertori lingsticdel subjecte s de tres tipus, i coincidix amb els seus tres apartats:

1. El meu perfil lingstic. Permet determinar el nivell de competncies adquiritper a cada una de les cinc destreses i en tots els idiomes, segons els nivellscomuns de referncia del MCER.

2. Les meues experincies lingstiques i culturals. Recull les principals activi-tats d'aprenentatge lingstic i intercultural, de carcter formal (a l'institut) iinformal (fora de l'institut).

3. Certificats i diplomes. Descriu els principals documents acreditatius de conei-xements lingstics obtinguts pel titular.

A ms d'estos components, el PEL inclou una breu informaci sobre el Conselld'Europa i sobre les mateixes funcions del Passaport. En una de les pgines, l'a-prenent pot anotar el seu nom i domicili, a ms de posar-hi la seua foto, per aacreditar la propietat del document.

El Passaport de llenges s una espcie de carnet, que es presenta com un do-cument separat de la resta del PEL, de la grandria d'una quartilla, perqu el

seu titular puga portar-lo amb si fcilment en els seus viatges i presentar-lo endiferents ocasions. El Consell d'Europa ha establit un disseny estndard comper a tots els passaports de llenges per a adults, amb unes seccions, informa-cions, quadres i disseny generalitzats per a tots. El model espanyol per a se-cundria seguix estos mateixos parmetres, quan resulten idonis per a alumnesde 12 a 18 anys, per simplifica les taules d'informaci sobre experincies d'a-prenentatge lingstic i intercultural i les de descripci de certificats i diplomes,per ser excessivament detallades i innecessries per a un adolescent.

Des d'un punt de vista pedaggic, el Passaport de llenges posa mfasi en lesfuncions sumatives o certificatives del PEL. Permet determinar el perfil lingsticd'un individu a partir d'uns nivells estndard i unes descripcions comunes de ca-pacitats lingstiques, ms enll de la tradici cultural (exmens, certificats, ni-vells de referncia) de cada llengua i cultura europea. Facilita la intercompren-si en qestions de coneixement lingstic entre les distintes comunitats(lingstiques, culturals, socials) del continent.

El meu perfil lingstic

Per a qu?

El propsit d'este apartat s establir el nivell de competncia que ha adquiritl'aprenent en cada una de les seues llenges i en cada una de les cinc destresesbsiques (escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure), d'acord amb els sis nivellscomuns de referncia (A1-C2), establits en el Marc Com Europeu de Refern-

cia. Per este motiu, es reprodux ntegrament el quadre d'autoavaluaci d'estedocument (quadre 2, pgina 30 de la versi espanyola), que descriu succinta-ment i de manera estandarditzada i homologada les capacitats lingstiques decada nivell i destresa.

Com?

L'alumne ha de valorar les seues capacitats en cada llengua i en cada destresa apartir del mencionat quadre d'autoavaluaci, i marcar les caselles correspo-nents de dalt a baix i d'esquerra a dreta, per a cada idioma, destresa i nivell,com mostra el segent exemple.

La tasca d'omplir cada quadre s el resultat final d'un reflexiu procs de presade conscincia que l'aprenent ha de fer sobre el que pot i el que no pot fer en

cada llengua i en cada destresa. Entre altres coneixements, esta autoavaluaciexigix que el subjecte comprenga amb claredat: les cinc destreses bsiques quecomponen l's lingstic, els sis nivells estndard establits pel MCER (amb les


13/74

13

denominacions A1-C2) o el significat precs de cada un dels descriptors del qua-dre d'autoavaluaci. Tamb facilita l'activitat el fet que l'aprenent possesca uncert grau d'autoconeixement i de responsabilitat o que haja realitzat prvia-ment altres tasques d'autoavaluaci.

Si l'alumnat disposa d'estos coneixements i habilitats, pot procedir a autoava-luar-se i a completar els quadres a partir de la informaci inclosa en el Passaport.Contrriament, si no s segur que dispose d'esta experincia prvia, s ms reco-manable abordar l'autoavaluaci d'este apartat desprs d'haver treballat ambaltres seccions del PEL (Biografia lingstica, Qu s fer amb les meues llenges?)o amb algunes activitats complementries que permeten introduir els coneixe-ments i habilitats requerits de manera ms gradual i que formen i preparen l'a-

lumnat per a esta tasca del Passaport. Tamb pot ajudar a realitzar esta autoa-valuaci l'observaci i l'anlisi dels documents guardats en el Dossier.

Les meues experincies lingstiques i culturals

Per a qu?

El propsit d'este apartat s registrar les experincies d'aprenentatge lingstici cultural que haja realitzat l'aprenent al llarg de la seua vida. Constituix unaespcie de curriculum vitae linguisticocultural.

Les experincies lingstiques inclouen els aprenentatges realitzats en contex-tos formals (en l'institut, en acadmies, en classes; en l'ensenyament d'un idio-ma o de qualsevol altra matria en un idioma estranger; etc.) i informals (forade l'institut i de la classe, a travs de contactes amb parlants d'altres llenges,intercanvis, etc.). En definitiva, inclou tot tipus de situacions en qu l'aprenenthaja entrat en contacte amb llenges i cultures particulars.

LLENGUA MATERNA: castellALTRES LLENGES: angls i francs


14/74


15/74

15

Fora de l'institut (intercanvis, visites i viatges, contactes regulars amb parlants d'altres

llenges):

Algunes qestions rellevants referents d'aix sn:

Molts aprenents no sn conscients de la diversitat d'activitats escolars i extra-escolars en les quals s'experimenten aprenentatges lingstics i culturals, perla qual cosa els exemples exercixen ac una funci primordial. El docent elspot presentar a l'inici de l'activitat, prenent-los de la taula anterior o de lesrespostes d'altres alumnes. Es poden presentar tamb en forma de biografialingstica d'un personatge.

Alguns alumnes tendixen a incloure en este apartat activitats ocasionals oamb escassa rellevncia (una conversaci amb un turista, assistncia a unaxarrada, etc.). Cal insistir que es tracta d'activitats d'una certa duraci i inten-sitat, que comporten un aprenentatge rellevant.

A ms d'anotar en el Passaport de llenges la informaci sobre estes expe-rincies i de posar en com les dades individuals, s til desenvolupar a classealguna activitat de reflexi i anlisi d'aquelles. Per exemple, preguntes comQu ha significat per a mi?o Quina s la ms important per a tu?permeten al'individu explorar els seus records i percepcions de l'activitat, a ms de fo-mentar el coneixement entre els membres del grup.

Algunes propostes dels Materials complementaris (per exemple, activitat 10)poden relacionar-se amb este apartat.

Altres consideracions:

L'experimentaci realitzada va mostrar que, al principi, nombrosos alumness'estranyaven o se sorprenien de la inclusi en este apartat de les experinciesd'aprenentatge cultural i de les desenvolupades en contextos ms informals, en

entendre que no formaven part del procs d'aprendre una llengua. Ms enda-vant, a partir de la reflexi i del descobriment del que havien anotat altresalumnes, podien adonar-se que algunes de les activitats extraescolars que ha-

LlocDuraciDataActivitatLlengua

Valenci

Vacances a lEscola destiu; con-

versaci amb amics valencians,que parlen valenci entre ells. 1999-2001 Un mes d estiudurant tres anys.

Gandia,

Valncia.

AnglsIntercanvi per xats o correuelectrnic sobre msica amb

collegues dEUA.2000-02 Des de fa 2 anys Internet

Francs Intercanvi amb un estudiant. 1999 Un mes Li.

AlemanyTndem de conversaci amb un

estudiant austrac.

2003 Dos trimestres Madrid

Acadmia Lingua.

FrancsVoluntariat lingstic datencia immigrants magribins. 2001-02 Mesos d estiu.

ONGAjuda solidria.


16/74

16

vien desenvolupat al llarg del curs o en anys anteriors (intercanvis d'estudiants,cicles de visi de pellcules en versi original, etc.) responien a este apartat.

Certificats i diplomes

Per a qu?

El propsit d'este apartat s registrar i descriure els certificats i diplomes de co-neixement d'idiomes que possesca l'aprenent. Ja que les possibilitats de poderutilitzar estos documents en estes edats es reduxen a l'mbit escolar i sn limi-tades (canvi de centre, intercanvis), les dades que es demanen en els quadresd'anlisi sn les ms bsiques (llengua, instituci, qualificaci, lloc i data, edat,ttol) i no inclouen la descripci dels programes o de les proves vinculades ambels diplomes.

Com?

Com en l'apartat anterior, l'alumne pot omplir el quadre desprs d'haver arre-plegat els documents corresponents. Tamb ac sn importants els exemplesque puga aportar el docent per a ampliar les idees inicials que t l'alumne, i lestasques de reflexi del tipus Escriu breument el que significa per a tu haver ob-tingut este diploma. L'activitat 13 de Materials complementaris se centra en lavaloraci personal que pot realitzar el mateix alumne sobre el seu rendimenten proves i exmens, i resulta un bon complement d'este apartat.

Exemples:

Llengua: Expedit per: Qualificaci: Any i edat:

uscar Centre IES dHernani 2n premi 12-5-01,14 anys

Ttol: Segon premi en la modalitat narrativa, Premis literaris destiu.


Angls Junta de Castella i Lle Assistncia agost 2001,16 anys

Ttol: Assistncia a un camp de treball internacional per a jvens.


Francs Institut Franais Apte 12-3-02,de Madrid 16 anys

Ttol: Diplme dEstudes de la Langue Franaise (1er degr).


17/74


18/74

18

La documentaci que inclou la Biografia lingstica es compon dels segentsquatre apartats:

1. Les meues llenges. Reflexiona sobre les llenges que coneix l'aprenent i lesque aprn.

2. Altres llenges. Reflexiona sobre les llenges que estan presents en la comu-

nitat de l'aprenent, que este troba al seu entorn, encara que no les conegani les aprenga.

3. La meua manera d'aprendre. Reflexiona sobre els estils d'aprenentatge dellenges de l'alumne i sobre les prctiques d'aprenentatge fora de classeque sn ms efectives.

4. Els meus plans d'aprenentatge. Facilita la formulaci d'objectius d'aprenen-tatge i la consecuci de propsits d'aprenentatge, com a colof dels tresapartats anteriors.

La Biografia lingstica consistix en un conjunt de fulls solts i reciclables que esguarden en la carpeta del PEL. Esta organitzaci de documents independents

que s'afigen a una carpeta amb anelles, o seliminen desta, oferix molta lliber-tat a l'aprenent, que, amb l'assessorament del docent, pot afegir fulls nous (fo-tocopiats) a la Biografia, ordenar els materials a la seua convenincia, substituirfulls vells per nous, etc.

Des d'un punt de vista pedaggic, la Biografia lingstica constitux el compo-nent ms formatiu del PEL, en posar ms mfasi en l'aprenentatge de l'alumnati en la reflexi que en la demostraci de les capacitats aconseguides. Per estemotiu, els quadres d'anlisi i les propostes didctiques destaquen els aspectesms personals i qualitatius.

Les meues llenges

El propsit d'este apartat s identificar les llenges que utilitza l'aprenent per acomunicar-se al seu entorn i incrementar la seua conscincia de la manera comles usa. D'esta manera, l'alumnat pot prendre conscincia de la seua prpiaidentitat lingstica (monolinge, bilinge o multilinge), i de la identitat delscompanys de classe o d'altres persones conegudes de l'entorn.

El principi que subjau a este apartat s l'indubtable valor que representa per auna persona ser conscient del seu perfil lingstic. Ja que prcticament tota ac-tivitat humana queda reflectida en la parla, conixer les capacitats i les limita-cions de la parla individual s una manera d'aprofundir en el coneixement delpropi ser: Dis-me quines llenges entens i parles i et dir qui eres, podria afir-mar-se adaptant un conegut refrany castell.

Esta reflexi es du a terme amb tres grups de taules:1. En quines llenges em comunique amb els altres?

2. Qu s fer amb les meues llenges, o amb les meues llenges estrangeres, oamb les meues llenges ambientals?

3. Com parlen les meues llenges altres persones?

Este conjunt de taules permet distingir les diferents llenges que es parlen, elscontextos socials en qu s'utilitzen (interlocutors, temes, llocs, funcions), les ca-pacitats que possex el subjecte per a cada una o les actituds i els valors asso-ciats a cada una. Com es va mencionar en el captol anterior, s'inclouen ac tottipus de llenges, sempre que siguen usades per l'aprenent:

les que formen part del currculum escolar de l'institut o d'un altre centreacadmic: llenges oficials i prpies de cada comunitat i de l'estat;

les llenges segones o estrangeres, que actuen com a llengua franca per a lacomunicaci;


19/74

19

les que aporta l'aprenent pel seu origen familiar: llengua materna, llenguadels pares o iaios, i

les que ha aprs i usa l'aprenent per distintes causes (migracions, experin-cies lingstiques, etc.).

Algunes activitats complementries que es poden relacionar amb este apartat

sn l'Autobiografia lingstica (activitat nm. 1) o el Ventall lingstic (activitatnm. 14).

1. En quines llenges em comunique amb els altres?

Per a qu?

Permet identificar les llenges de l'aprenent i realitzar una primera anlisi decontext d's (lloc, interlocutors, mbit), tasques o activitats (destreses lingsti-ques) i raons del seu aprenentatge (familiar, escolar, migracions). s el pas pre-vi a l'anlisi ms detallada de competncies i a l'autoavaluaci que comportenles taules segents.

Com?

El docent pot presentar lactivitat amb alguns exemples de persones que tenenun repertori lingstic diferent. Els alumnes poden compartir les seues respostesen xicotet grup, abans de posar en com les diferents respostes individuals. Alfinal, cada aprenent pot omplir la seua taula individualment. Vegeu-ne, a con-tinuaci, alguns exemples:

Quina llengua? On l'use? Qu hi faig? On la vaig aprendre?

A casa, a l'escola, Parle, llig, escolte A casa, a l'escola,amb els amics, etc. msica, viatge, etc. en viatges, amb amics, etc.

Berber A casa amb ma mare La comprenc i la Al Marroc, amb la i, a vegades, amb la parle en famlia meua famlia.meua germana.

Castell A casa (per menys Llegint, parlant i A casa i a lescola. que el valenci). A escrivint. Tamb lescola, amb amics, i sentint msica.amb la resta de la

famlia i altres amics. Angls En les classes Parlant, llegint i A lescola i a

dangls a lescola i a escrivint. lacadmia.[1r ESO, angls] lacadmia; i amb una

xica anglesa amb laqual faig intercanvis.

Francs Comence a parlar-lo Parlant i escrivint Comence a aprendrelen les classes de (ho intente). a lescola.

[1r ESO, francs]

francs.


20/74

20

L'activitat pot ocupar una sessi completa de classe i, en alguns casos, pot trac-tar-se del primer contacte formal de l'alumnat amb el PEL. Tamb es tracta d'u-na activitat que difcilment pot repetir-se en un mateix grup, ja que es requerixmolt de temps perqu es produsquen canvis significatius en les dades de l'a-lumnat.


L'experimentaci d'esta taula ha aportat dades interessants:

1. L'activitat fa emergir a l'aula els coneixements i les habilitats en llenges nocurriculars que possex l'alumnat. El grup descobrix aix, per exemple, queNekane (estudiant d'ESO a Sevilla) entn uscar perqu sa mare s basca,que Andrs (estudiant de Batxillerat a Astries) parla itali amb la seua iaiao que Mara (estudiant d'ESO a Mrcia) utilitza habitualment el gallec en sacasa, etc. L'aparici d'estes dades t efectes rellevants en l'individu i en elgrup: d'una banda, s'afavorix el coneixement interpersonal dels membres dela classe i es cohesiona el grup; d'una altra, canvien d'alguna manera els va-

lors i les representacions de l'alumnat respecte a la diversitat (es percep estacom a quelcom molt ms prxim i no sols exclusiu de pasos bilinges; es va-lora positivament el fet de conixer diverses llenges o de conservar el patri-moni lingstic familiar).

2. L'activitat tamb fa emergir en tota la seua puresa les concepcions (opi-nions, prejus, etc.) que t l'alumnat respecte a les llenges, amb variat graude fonament. Aix, algun alumne pot considerar que l'argent s una llenguadiferent del castell (perqu tenen nom diferent) o que l'espanyol parlata Catalunya s diferent del que es parla a Andalusia perqu sonen molt di-ferent i perqu jo parle de manera diferent quan estic ac (a Cornell) oquan estic all (a Mlaga). En estos casos, el docent pot escoltar les afirma-cions de l'alumnat i aportar reflexions i dades que permeten que estos pu-guen desenvolupar nocions ms cientfiques sobre estos punts: hi ha casosde llenges amb diverses denominacions (espanyol i castell; uscar i basc), iaix no significa que siguen coses diferents; se sol parlar de llenges dife-rents quan els seus parlants no poden entendre's entre si, i de dialectes quanles diferncies en l's de la llengua no dificulten la intercomprensi.

3. Algun alumne pot tindre inconvenients a incloure en la seua taula algunidioma que no s habitual al seu entorn o que patix una situaci sociolin-gstica diglssica, de valoraci negativa. En estos casos, el docent pot recor-dar que el PEL s un document personal de l'aprenent i que ning no l'usarper a fer-hi res sense el seu consentiment, o que la taula s una descripcineutra, sense valoracions, de la competncia plurilinge de cada u, i que dei-

xar d'anotar un idioma s una prdua important en esta.4. La determinaci de quines sn les llenges de l'aprenent no sempre s clara.

Alguns alumnes no distingixen entre llenges que utilitze per a comunicar-me i llenges que conec (algunes paraules, el seu nom, etc.). Amb l'afany decompletar les caselles del quadre, alguns alumnes tendixen a incloure en lesseues llenges el japons o el grec per exemple, perqu coneixen les pa-raules sayonara o calimera. Un procediment per a dirigir la tasca cap a lesllenges de comunicaci s demanar a l'aprenent que faa dos llistes: una dellenges de les quals coneix 50 paraules o ms i una altra de les llenges deles quals coneix noms algunes paraules o el nom de l'idioma.


21/74

21

2. Qu s fer amb les meues llenges, amb les meues llenges estrangeres oamb les meues llenges ambientals?

Per a qu?

Este apartat pot complir diversos objectius segons el propsit amb qu es treba-lle i segons la seqncia completa de desenvolupament del PEL a l'aula. Es pot

utilitzar com a pas per a formar l'aprenent en l'autoavaluaci amb descriptorsde competncies lingstiques, per a passar desprs a completar l'apartat Elmeu perfil lingstic del Passaport de llenges. Tamb es pot utilitzar per adiagnosticar el nivell de coneixement previ de l'alumnat, identificar necessitatsi formular i posteriorment reavaluar objectius d'aprenentatge, en el contextd'un PEL que actua com a motor de programaci del curs, com a ferramenta denegociaci peridica amb l'alumnat dels seus objectius d'aprenentatge.

Des d'una altra perspectiva, este apartat es pot utilitzar per a avaluar les com-petncies en totes les llenges i en totes les destreses, o parcialment per a ex-plorar les habilitats de l'alumne en una destresa i amb una llengua en concret.Tampoc s menyspreable l'aprenentatge sobre l's dels idiomes que suposa per

a l'alumne llegir i comprendre uns descriptors que inclouen conceptes i distin-cions essencials com tipus de text i contextos d's, grau d'autonomia en l's lin-gstic, estratgies diverses de processament del discurs (planificaci, evitaci,compensaci, etc.), graus diferents de comprensi (idea principal, detalls, impl-cits), etc.

Cal destacar que el PEL inclou tres grups de descriptors, dirigits a mbits dife-rents:

Qu s fer amb les meues llenges? Sn descriptors generals, basats en elquadre d'autoavaluaci del Passaport de llenges, adaptats a secundria i al'Estat espanyol. Permeten fer una descripci global del repertori lingsticdel subjecte, incloent-hi totes les llenges.

Qu s fer amb les meues llenges estrangeres?Sn descriptors ms espec-fics, que comprenen del nivell A1 al C1, elaborats a partir de les escales delMCER i adaptats al context d'adolescents i jvens espanyols que aprenen iutilitzen idiomes estrangers. Permeten descriure de manera ms precisa i de-tallada les competncies lingstiques de l'alumnat en els idiomes que aprn ique no es parlen a l'entorn on viu.

Qu s fer amb les meues llenges ambientals? Sn descriptors ms espec-fics, que comprenen del nivell B1 al C2, elaborats a partir de les escales delMCER i adaptats al context d'adolescents i jvens espanyols que estudien iutilitzen les llenges que estan presents al seu entorn. Permeten descriure demanera ms precisa i detallada les competncies lingstiques de l'alumnaten els idiomes que es parlen a l'entorn on viu (casa, escola, comunitat, etc.;vegeu apartats 1.2. i 3.1.1. Quines llenges inclou? per a uns comentarisms detallats sobre les llenges incloses en el PEL i les nocions ambiental / es-trangera.)

En general, els tres grups de descriptors adapten el quadre d'autoavaluaci i lesescales del MCER a l'entorn educatiu de l'alumnat espanyol de secundria. Enl'aspecte formal, s'han substitut algunes expressions tcniques per formula-cions ms senzilles, buscant sempre la claredat expositiva; en l'aspecte concep-tual, s'han afegit o substitut alguns elements culturals (s de TIC, ms refern-cies a les relacions amb amistats, tipus de text i temes, etc.) per a acostar-los al'alumnat espanyol.

L'elecci dels descriptors que s'usen en cada moment depn aix dels objectiusque es perseguisquen (vegeu apartat 3.2. Propsits i enfocaments). En conjunt,


22/74

22

A1

A2

B1

B2

Escoltar:

Reconec paraules i expressions corrents i bsi-

ques (d'informaci personal o familiar, del

meu entorn), si les persones parlen clarament

i lentament.

Comprenc paraules i expressions corrents so-

bre temes generals (informaci personal,

amistats, residncia, escola, comer, temps

lliure).

Comprenc les idees principals de missatges so-

bre temes corrents, si es parla amb claredat;

comprenc la idea principal de molts progra-

mes de rdio o televisi, sobre temes actuals

o d'inters personal.

Comprenc la major part del que sent en dis-

cursos i conferncies sobre temes coneguts,

en els programes de notcies de televisi i enles pellcules que veig, sempre que no hi haja

accents molt diferents.

este apartat constitux un dels components ms importants del PEL, tant pel va-lor formatiu que aporta com per la similitud que t amb l'apartat El meu perfillingstic del Passaport.

Com?

En lnies generals, la tasca de respondre als quadres d'autoavaluaci exigix una

important tasca prvia de formaci de l'aprenent, com es justifica ms enda-vant. Algunes de les activitats que poden facilitar esta tasca sn:

La lectura comprensiva i detallada de cada grup de descriptors, entre docenti alumnat, per a negociar-ne la interpretaci i el significat. En xicotets grups,l'alumnat pot llegir, oralitzar i parafrasejar cada descriptor abans de compar-tir-ne la interpretaci amb el grup i el docent.

La prctica simulada a l'aula de distintes situacions de comunicaci, equiva-lents a les incloses en els descriptors, per a poder valorar a continuaci si l'a-prenent s capa o no de desenvolupar-les; l'activitat nm. 3 dels materialscomplementaris (Quines coses sc capa de fer?) descriu amb detall algunsprocediments d'aula per a ajudar a completar estos quadres.

L'anlisi de les produccions de l'aprenent (escrits i gravacions orals) guarda-des en el Dossier. En xicotets grups, l'alumnat pot observar un determinat ti-pus de producci (per exemple, redaccions escrites) i comprovar si s'hi compli-xen les conductes que figuren en els descriptors.

D'altra banda, els procediments prctics d'anotaci d'estos quadres sn diversos,i cada un t els seus avantatges i inconvenients (vegeu Com es poden utilitzar lestaules?, apartat 3.3.): es poden anotar diversos idiomes en una mateixa taula,com en el primer exemple, o noms un, com en el segon (que especifica que escompleta la taula per a l'angls i afig les dates en qu es va realitzar l'autoava-luaci); es pot marcar amb un ratllat simple de la casella o es poden establir tres

graus diferents de consecuci (inicial, parcial i plena) del descriptor en qesti,com en el segon exemple. Finalment, les tres columnes de les taules tamb espoden usar de diverses maneres: per a distingir l'autoavaluaci (Jo), l'heteroava-luaci (Altres, els meus companys) i les Metes, com en el primer exemple, o per aanotar-hi autoavaluacions en diferents dates, com en la segona.

Jo Altres Metes

Es Va

An Fr

Es Va

An Fr

Es Va

An Fr

Es Va

An


23/74

23

A1

A2

B1

B2

Escoltar:

Reconec paraules i expressions corrents i bsi-

ques (d'informaci personal o familiar, del

meu entorn), si les persones parlen clarament

i lentament.

Comprenc paraules i expressions corrents so-

bre temes generals (informaci personal,

amistats, residncia, escola, comer, temps

lliure).

Comprenc les idees principals de missatges so-

bre temes corrents, si es parla amb claredat;

comprenc la idea principal de molts progra-

mes de rdio o televisi, sobre temes actuals

o d'inters personal.

Comprenc la major part del que sent en dis-

cursos i conferncies sobre temes coneguts,en els programes de notcies de televisi i en

les pellcules que veig, sempre que no hi haja

accents molt diferents.

Jo12/10

Jo23/5 Com.

NO

Angls

Comentem dos detalls importants dels exemples anteriors. D'una banda, la co-lumna Metes del primer exemple mostra com els quadres de descriptors de ca-pacitats poden usar-se per a formular objectius i plans d'aprenentatge (relacio-nant estos quadres amb la secci Els meus plans d'aprenentatge?, tamb de laBiografia). L'anotaci Fren el descriptor B1 i la de An en el descriptor B2 indi-quen que l'aprenent es planteja realitzar la dita conducta de comprensi audi-tiva en francs i angls respectivament.

D'altra banda, el segon quadre aporta un bon exemple de l's didctic de lescolumnes per a validar l'autoavaluaci. Podem observar que el titular d'estePortfolio es va autoavaluar com a capa de complir el descriptor A1 (en la co-lumnaJo, 23/5), per que el company que havia de validar la seua decisi no hiest d'acord (columna Com. de company). En este cas, l'aprenent i el seu hete-roavaluador haurien de comentar les seues avaluacions fins a arribar a unacord; en cas que a no fra possible, un avaluador ms qualificat, com el do-cent, podria oferir una tercera opini.


L'experimentaci tamb aporta dades rellevants respecte a este apartat:

1. La tasca no est exempta de dificultats rellevants. Encara que els descriptorssiguen especfics i comprensibles i encara que l'alumnat conega totes les pa-raules que s'hi utilitzen, no sempre l'aprenent interpreta el significat ambels matisos i precisions que inferix el docent o els tcnics que han elaboratels descriptors. Podem constatar-ho en l'exemple de la pgina segent.

Per a poder utilitzar convenientment este descriptor i per a poder autoavaluar-se amb certa fiabilitat, l'aprenent ha de poder inferir dels termes subratllats lesinterpretacions de les caixes acolorides; noms d'esta manera est en condi-cions de poder interpretar el descriptor en el mateix sentit en qu ho fan els ex-

perts. En conseqncia, l'activitat d'autoavaluaci amb els descriptors ha d'a-bordar-se de manera gradual, dedicant temps a negociar amb l'aprenent el


24/74

24

A2

Ha de situar-se si emparlen

lentamentper oposici a si

em parlen espontniament

o de manera natural.

Ha d'interpretar-se comunes

com de temes corrents, en

contextos coneguts per l'a-

prenent, de desenvolupa-

ment previsible, sense di-

ferncies culturals

remarcables, etc.

Ha de situar-se m'ajuden

amb les paraules difcils per

oposici a la conducta

corrent de l'interlocutor.

Cal saber situar comprendre

el tema en l'escala de graus

de comprensi, de ms a

menys complex: el tema ge-

neral, les idees principals, els

detalls, els implcits, la iro-

nia, etc.

Ha d'interpretar-sesenzilles

com formalment senzilles

(sense canvis de tema, ni iro-

nia ni dobles sentits), breus,

amb lxic bsic, sintaxi sim-

ple.

Cal saber situar el que em

diuen i respondre en l'escala

de destreses de la conversa-

ci, que inclou prendre la

iniciativa, poder fer pregun-

tes, desviar-les, canviar detema, etc.

Comprenc el tema de les conversacions senzilles i co-

munes; puc entendre el que em diuen i respondre, si

em parlen lentament, em repetixen el que no entenga

i m'ajuden amb les paraules difcils.

significat dels diversos descriptors i comprovant la seua aplicaci en diversestasques d'autoavaluaci i heteroavaluaci.

2. En estes tasques d'autoavaluaci, l'alumnat tendix a infravalorar-se en lesllenges estrangeres (predomina la idea que no hi saben fer res, o molt poc) ia sobrevalorar-se en les seues llenges ambientals (predomina la idea que sncapaos de fer-ho tot). En estos casos, el docent pot posar l'mfasi en les fun-cions ms simples que sn capaos de fer els alumnes amb un idioma estran-

ger, encara que porten poc de temps estudiant-lo (com saludar, acomiadar-se,comprendre cartells, fragments de canons, etc.), i en les tasques ms comple-xes que es poden desenvolupar en llengua materna, que impliquen capacitatslingstiques molt exigents que l'alumnat no domina. Per exemple, una pro-fessora experimentadora va recrrer a un professor de filosofia perqu dona-ra una breu xarrada especialitzada a un grup que sostenia que podia com-prendre tot tipus de discursos, al nivell C2, en la seua llengua materna.

3. L's d'estos descriptors com a ferramenta de detecci de necessitats i formu-laci d'objectius d'aprenentatge ha mostrat que estos descriptors sn tilsper a iniciar este tipus d'activitat (diagnosticar el nivell de competncia del'aprenent, formar-lo en els conceptes subtils que manegen els descriptors),

per que en la formulaci d'objectius es requerixen descriptors ms concretsi adaptats cuidadosament i minuciosament al nivell de cada aprenent i grupi als seus interessos d'aprenentatge (tipus de text, tema, context social, etc.).Per esta ra, s molt difcil formular descriptors tils per a un mateix nivell ocicle, i acaba sent ms rendible o efica que cada equip docent elabore oadapte els descriptors al seu context educatiu. El MCER incorpora les especi-ficacions d'autoavaluaci DIALANG i el projecte Bergen-Cando Project, queaporten models de descriptors per a adaptar a l'aula.

3. Com parlen altres persones les meues llenges?

Per a qu?

L'objectiu d'este apartat s fomentar actituds positives i respectuoses cap a ladiversitat intralingstica: cap a les varietats geogrfiques, generacionals i so-


25/74

25

cials (dialectes), cap a la varietat personal (idiolectes) i cap a la parla de les per-sones de llengua materna diferent, que poden tindre accent i usos lingsticsallunyats de la norma estndard. La presa de conscincia sobre les diverses ma-neres de parlar una mateixa llengua ha de dirigir-se cap a dos propsits:

1. Fomentar actituds generals de respecte cap a totes les modalitats d'una llen-

gua; substituir els prejus sobre la idea que hi ha dialectes bons i rons o bonics illetjos per actituds de respecte i de reconeixement de la diversitat; fomentar laidea que tots els parlants utilitzen un determinat dialecte de cada llengua i queles valoracions sobre cada modalitat sn exclusivament socioculturals.

2. Ensenyar l'aprenent a interpretar estes diferncies, a apreciar l'esfor quefa un estranger que parla el nostre idioma i a ajudar-lo a millorar, o a saber in-ferir informaci sobre la persona que usa la llengua (sexe, edat, origen geogr-fic, nivell sociocultural, llengua materna, etc.) segons la seua varietat dialectal.

Com?

El docent pot presentar exemples variats de persones que parlen les llenges del'alumnat amb diferents varietats dialectals: poden ser persones de l'entorn im-

mediat o personatges populars de televisi (famosos, cantants, entrenadors defutbol, etc.). Es poden escoltar gravacions d'udio o vdeo de fragments de dis-curs en qu es puguen apreciar les particularitats fontiques, entonatives o l-xiques ms evidents, encara que s important no carregar la tasca amb infor-maci dialectolgica sobre variants i caracterstiques. La tasca de l'aprenent potconsistir a respondre a preguntes com: qu s de la persona que escolte?, s ho-me o dona, jove o anci?, d'on s?, parla com tu i jo?, qu pense de la seua ma-nera de parlar?

A continuaci, l'alumnat, en xicotets grups, pot elaborar una llista de personesconegudes que parlen les seues llenges de manera particular, abans de posar-la en com i d'omplir individualment el quadre. El debat pot dirigir-se cap al re-

coneixement de les diferncies i la seua valoraci positiva. Exemple:

Persona Llengua Caracterstiques

Sebastin Espanyol de T expressions com xe, i vos en[1r ESO, francs] lArgentina lloc de t. Tamb diu boludo..

Antonia Espanyol dAndalusia Es menja moltes consonants. s molt graciosa.

Iaki Espanyol amb Entonaci especial. Diu paraules curioses

accent basc chicarrn, etc.Li Espanyol parlat per Confon les erres amb les eles

xinesos

Mon pare Espanyol andals Amb nosaltres, els seus fills i coneguts[1r ESO, francs] de Galcia, parla b, per amb els

meus iaios, no.

Una companya Espanyol (Colmbia) En compte de dir-nos vosotros ens diu[2n ESO, angls] ustedes.

La meua cosina Espanyol amb accent Noms parla espanyol amb sa mare, de Tolosa francs que va emigrar desprs de la guerra.(Frana) Fa totes les erres com en francs.


26/74

26

En l'antepenltima casella de la primera fila (Mon pare), podem detectar unexemple de com l'aprenent associa parlar b amb la varietat de l'espanyolparlada a Galcia o amb la ms estndard, i parlar malament amb una varie-tat no estndard o diferent de la prpia (al parlar amb els meus iaios). El co-mentari del docent pot dirigir-se cap a la constataci que s habitual parlar demanera dialectal amb la famlia i que no hi ha dialectes bons o rons.

Altres consideracions

Este apartat se centra primordialment en les llenges parlades a Espanya, en-cara que tamb es puga aplicar a altres llenges europees: per exemple, l'an-gls (britnic, nord-americ o australi) o el francs (de Frana o del Quebec).Com altres idiomes, el castell, el catal, l'uscar i el gallec presenten impor-tants variacions dialectals, que desperten valoracions i actituds no sempreprou respectuoses entre els seus parlants. Tamb s possible trobar actitudscrtiques i poc comprensives cap a la manera de parlar estes llenges que te-nen els estrangers, amb les quals es critica la seua escassa correcci o fludesa i

s'oblida l'esfor que fa l'interessat. Este apartat pot afavorir una major com-prensi i tolerncia d'esta diversitat.

Altres llenges

Este apartat inclou noms el quadre Quines altres llenges es parlen al meuvoltant?, i se centra en les llenges que estan d'alguna manera presents en lacomunitat o l'entorn de l'aprenent (escola, barri, poble o ciutat, estat), senseser idiomes de comunicaci per a ell o ella: les llenges que aporten els immi-grants o els seus fills, les que parlen els turistes, estudiants d'intercanvi i visi-tants, o les que apareixen en els mitjans de comunicaci (televisi, rdio, cine).

Per a qu?El propsit fonamental de l'apartat s identificar les llenges que no sn de l'a-prenent (que no les utilitza o aprn), encara que estiguen presents al seu en-torn, perqu puga reconixer i acceptar la diversitat lingstica i cultural. Ams, segons quines siguen les llenges identificades i el context, es pot pro-moure un altre tipus d'objectius sociolingstics. Aix, en entorns amb presnciad'immigraci, este apartat pot afavorir l'atenci i la comprensi d'este feno-men, molt recent en algunes localitats espanyoles. En general, el reconeixe-ment d'altres llenges tamb permet fomentar l'inters pel seu coneixement iaprenentatge.

Com?L'alumnat pot fer una pluja d'idees en xicotet grup per a elaborar una llista dellenges que han escoltat diverses vegades al seu entorn. Desprs de la posa-da en com, cada aprenent pot completar el quadre corresponent.

Este apartat pot ocupar una classe i es pot ampliar amb tasques complement-ries. Les activitats de Materials complementaris nm. 5 (Com es pronuncia i qusignifica?), 6 (Curiositats lingstiques) i 7 (Busca alg que..., adaptant les pre-guntes a este tema) permeten aprofundir ms en este apartat. Altres xicotetestasques possibles per a despertar la curiositat en altres llenges sn: Com escompta de l'1 al 10 en esta llengua?, com s'hi saluda i s'hi acomiada un?, coms'hi dna el bon dia?


27/74

27

Llengua:....................................................................................

Qui la parla? ......................................................................

.........................................................................................................

.........................................................................................................

.........................................................................................................

On la sent? ..........................................................................

.........................................................................................................

.........................................................................................................

.........................................................................................................

Qu en s? ..........................................................................

.........................................................................................................

.........................................................................................................

.........................................................................................................

suec

La famlia del 6t 1a, el matrimoni

jove amb eixa xiqueta de rissos dau-rats

A l escala i a lascensor, quan parlena la xiqueta

Sona molt rara. Magradaria saber-nealguna cosa i poder saludar la xique-

ta

Llengua: ..................................................................................

Qui la parla? ......................................................................

.........................................................................................................

.........................................................................................................

.........................................................................................................

On la sent? ...........................................................................

.........................................................................................................

.........................................................................................................

.........................................................................................................

Qu en s? ............................................................................

.........................................................................................................

.........................................................................................................

.........................................................................................................

uscar

Josune, la meua millor amiga, que

vaig conixer ac a Madrid. Parla i es-criu uscar

Quan vaig a sa casa i ella parla ambsa mare i els seus germans. Mencantaescoltar-los parlar

Moltes vegades Josune escriu K encompte de C, perqu en uscar no hi hala lletra C

La meua manera d'aprendre

Este apartat se centra en la formaci de l'aprenent d'idiomes. Entre els objec-tius didctics destaquen la presa de conscincia sobre els processos d'aprenen-tatge, l'increment del control metacognitiu sobre estos, l'ampliaci de les es-tratgies d'aprenentatge per a cada destresa o la reflexi sobre les situacions

informals d'aprenentatge, fora del centre. Esta reflexi culmina posteriormentamb l'apartat segent, Els meus plans d'aprenentatge, que projecten la refle-xi cap al futur.

L'orientaci metodolgica que subjau a este apartat s que l'aprenent ms efi-ca i feli, el que aprn ms i de manera ms satisfactria, s el ms responsa-ble, el que t major conscincia sobre el seu estil d'aprenentatge, el que s ca-pa d'identificar les seues necessitats i formular els seus objectiusd'aprenentatge o de triar i planificar les activitats didctiques ms idnies pera aconseguir-los. Un altre principi rellevant per a este apartat s la necessitatde preparar i educar l'alumne per a ser un aprenent de llenges al llarg de to-ta la vida, en contextos formals o informals, ja que constantment millorem les

nostres competncies lingstiques en les diverses llenges i no sempre po-drem fer-ho en una aula amb un docent.

Este apartat inclou tres taules:

1. Com aprenc?A partir de la comparaci amb alguns models i entre els ma-teixos companys de classe, l'aprenent explora les seues estratgies d'apre-nentatge.

2. Qu he aprs i qu em va ajudar a aprendre-ho?A partir del record i l'an-lisi d'una situaci d'aprenentatge viscuda anteriorment, l'alumnat reflexio-na sobre el seu estil i les seues estratgies d'aprenentatge.

3. Qu faig per aprendre fora de classe? Posa mfasi en les situacions infor-

mals d'aprenentatge de llenges per a prendre conscincia de les prpiesestratgies.


28/74


29/74


30/74

30

ESCRIURE:

En la mesura que l'alumnat siga capa de prendre conscincia dels seus proces-sos cognitius, es pot aprofundir en este apartat explorant la conducta realitza-da en tasques ms especfiques dins de cada destresa. Per exemple, amb la des-tresa d'escriure: qu faig per a prendre conscincia del lector del meu text?,com aconseguisc idees per a escriure?, qu faig quan em quede en blanc?, comorganitze les meues idees?, com revise l'ortografia?; amb la destresa de conver-sar: qu faig quan el meu interlocutor parla molt rpid?, qu faig quan no en-tenc alguna cosa?, qu faig quan no recorde una paraula que necessite per adir alguna cosa?, etc. Ac pot ser til disposar d'una llista exhaustiva d'estrat-gies d'aprenentatge per a cada destresa, que es poden consultar en els manuals

usuals.

L'anlisi d'alguns dels documents guardats en el Dossierpot ser un altre proce-diment d'exploraci de les estratgies d'aprenentatge de l'alumne. A l'escoltar-se en una gravaci udio o al veure's en un vdeo, l'aprenent pot adonar-sed'alguns dels comportaments que mant en la conversaci oral. De la mateixamanera, l'anlisi de les produccions intermdies durant el procs de composicid'un escrit (esborranys, correccions, etc.), permet analitzar els processos cogni-tius que ha realitzat l'aprenent.

Algunes activitats proposades com a Materials complementaris tenen propsitsafins a este apartat. La tasca nm. 8 (Has aprs algun idioma anteriorment?)

pot introduir la reflexi sobre les estratgies d'aprenentatge, i la nm. 17 (Dia-ri d'aprenentatge) oferix una prctica continuada per a integrar la reflexi alllarg del curs escolar. La tasca nm. 9 (El text (in) comprensible) s un exem-ple, centrat en la comprensi lectora, del tipus d'exercicis d'anlisi que perme-ten descobrir els processos de comprensi i aprenentatge que desenvolupemen usar el llenguatge.

2. Qu he aprs i qu em va ajudar a aprendre-ho?

Per a qu?

El propsit d'esta activitat s el mateix que en l'apartat anterior (prendre cons-

cincia de les estratgies de comprensi, producci i aprenentatge), per cen-trant el focus d'inters en altres perspectives: en compte de comparar el com-portament entre subjectes o entre els estils d'aprenentatge de cada u, explora

Jo ..................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

Jo ..................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

Jo ..................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

Faig diversos esborranys i esquemes i consulte prou eldiccionari, i demane als companys que majuden enel que no s.

Necessite molt de temps i descansar de tant en tant.Utilitze prou el diccionari.


31/74


32/74


33/74

33

M'escric de manera regular amb parlants d'altres llenges.

Llig novelles adaptades.

Veig pellcules i programes de televisi en versi original.

Faig deures de l'assignatura de llengua.

Participe en intercanvis o estades al pas on es parla la llengua.

Activitats:

Sent msica i llig les lletres de les canons.

Vaig a campaments lingstics d'estiu.

Mantinc contactes amb altres llenges a travs d'Internet (correu electr-

nic, webs, xats).

..............................................................................................................................................................

..............................................................................................................................................................

..............................................................................................................................................................

..............................................................................................................................................................

..............................................................................................................................................................

..............................................................................................................................................................

..............................................................................................................................................................

..............................................................................................................................................................

..............................................................................................................................................................

..............................................................................................................................................................

..............................................................................................................................................................

..............................................................................................................................................................

Ho faig M'agradaria

I speak with foreing people in the street. I can give directions.

[4t dESO, angls]

I read the newspaper. [2n BATX., angls]

I write a personal diary. [2n BATX., angls]

Jcris des articles pour le Journal Franais de mon cole,

sur mes programmes favoris la TV.

An

Fr

An An

Fr

An An

Fr Fr

An

FrAn

An

Fr

An

Va Es An Fr

Va Es An Fr

Fr

Els meus plans d'aprenentatge

Este apartat inclou el quadre Qu vull saber fer en cada llengua?, que repre-senta el tancament d'esta secci centrada en la formaci de l'aprenent. El seupropsit general s implicar l'aprenent en les decisions curriculars sobre quaprendre i com fer-ho, de manera que a poc a poc puga anar assumint ms res-ponsabilitats sobre el seu propi aprenentatge. Cal recordar que en l'ensenya-ment secundari l'alumnat, siga per l'edat o per la dinmica escolar, acostuma adespreocupar-se d'estos aspectes i a delegar ntegrament en el docent la presad'estes decisions.

Per a qu?El propsit d'este quadre s ajudar l'aprenent a formular els seus objectius d'a-prenentatge (qu vull aprendre a fer en quina llengua?), a determinar els mit-


34/74

34

jans ms adequats per a aconseguir-ho (com puc aprendre-ho?) i l'esfor queest disposat a dedicar-los (quant de temps?, on?). Dit d'una altra manera, estataula constitux una versi simplificada de "contracte d'aprenentatge", amb elqual l'aprenent pot concretar peridicament els seus plans d'aprenentatge acurt i mitj termini. El quadre pot revisar-se de tant en tant, a mesura que esvan modificant els interessos de l'alumnat.

L'apartat permet posar l'mfasi en les necessitats i els interessos reals de l'alum-nat, ms enll dels continguts propis del currculum escolar, a ms de reflexio-nar sobre la prpia manera d'aprendre. En haver de triar quins mitjans d'apre-nentatge vol utilitzar l'aprenent, es poden aprofitar les reflexions realitzadesprviament sobre els estils d'aprenentatge o sobre les possibilitats d'utilitzar lallengua fora dels contextos escolars.

Com?

El procediment per a treballar este quadre a l'aula presenta particularitats re-llevants, encara que en relaci amb altres taules anteriors no en varie el desen-

volupament general a l'aula: discussi i negociaci oral en xicotet grup, posadaen com amb el grup de classe i escriptura final en el Portfolio de les respostesindividuals.

D'alguna manera este simple quadre suposa la sntesi de les reflexions realitza-des en apartats previs. Aix, les columnes En quina llengua?i Quin objectiu?re-meten a l'autoavaluaci que realitza l'aprenent en els quadres Qu s fer en lesmeues llenges?Amb els descriptors d'estos quadres, l'alumnat pot determinarel que ja s capa de fer en cada idioma i qu es proposa aprendre a fer, de ma-nera que les dades anotades en la casella Quin objectiu?poden ser una sntesidels objectius marcats o formulats en aquells quadres.

De manera semblant, la columna Com puc aprendre-ho?suposa un resum de

les dades explorades en la secci La meua manera d'aprendre. L'aprenent potanotar ac les activitats preferides per a aprendre llenges, les que t possibili-tats de poder realitzar, etc. Finalment, la columna Quant de temps...?suposa laformulaci d'un comproms personal de dedicaci que pot revisar-se posterior-ment, com la resta de la taula.

Una altra qesti diferent es referix a la utilitzaci d'esta taula o contracted'aprenentatge en un mbit individual o de grup de classe. Si s'utilitza enlmbit individual, cada aprenent pot formular els seus objectius, els seus mit-jans i desenvolupar-los a la seua manera. Per si les dades de la taula afecten elque es vol fer a classe i si el grup organitza l'activitat conjuntament, de maneraque tots fan el mateix, s inevitable que l'alumnat haja de negociar entre si

amb el docent els seus plans comuns d'aprenentatge.Esta negociaci de plans entre els membres d'un grup pot desenvolupar-setamb a partir d'este quadre, utilitzant una altra dinmica. Primer, cada apre-nent pot completar la taula amb els seus objectius i mitjans didctics personals,a partir de les respostes que va donar a les taules prvies. A continuaci, elsaprenents poden comparar les seues taules entre si i negociar una resposta co-muna, que satisfaa a tots; esta pot escriure's en un pster i penjar-se en la pa-ret de classe.

Heus ac un exemple de taula: p. 35.

Les activitats complementries nm. 11 (Els meus plans d'aprenentatge) i nm.17 (Diari d'aprenentatge, usada com l'exemple incls) poden ampliar o enriquir

este apartat final de la Biografia.


35/74

35

En quina llengua? Quin objetiu?Com puc Quant de temps

aprendre-ho? hi dedicar?

English[2n BATX., angls]

English[2n BATX., angls]

Franais

Franais

uscar

...

I would like lo learnenglish idioms.

I would like to learnabout English

culture..

Amliorer lacomprensin orale.

Lire

Parlar amb ms flu-desa.

I can achive it sending andreceiving letters to penpals,

and from watching TV..I can achive it reading bo-

oks and, of course, trave-lling to the UK.

couter la musique deManu Chao en franais.

Bandes dssines dAsterix

et Titin.

Parlar amb els meus amicsen uscar.

One or twohours a week

Im there allthe time.

Chez moi, lorsqueje travaille.

Chaque semaine

avant de mecoucher.

Quan isca ambells.

2.3. Dossier

El propsit principal del Dossiers documentar empricament, amb treballs del'aprenent, certificats i altres documents, les competncies i les experinciesd'aprenentatge lingstic i cultural ressenyades en el Passaport de llenges i enla Biografia lingstica. En altres paraules, el Dossierdesenvolupa la funci ori-ginal que exercixen els portfolios, carpetes o dossiers en el mn laboral, en do-cumentar per als interessats les habilitats dels professionals (arquitectes, deco-radors, etc.) amb fotografies i dibuixos de les millors obres que van realitzar.

Els objectius didctics del Dossiersn:

Fomentar l'inters per guardar i apreciar les produccions lingstiques de l'apre-nent i els documents relacionats amb les seues experincies d'aprenentatge;

Oferir un espai organitzat en el qual es puga guardar i uns ndexs amb quidentificar i ordenar esta documentaci;

Oferir pautes d'anlisis senzilles per a valorar i analitzar els treballs;

Posar mfasi especial en la documentaci relacionada amb les experinciesd'aprenentatge d'aspectes socioculturals.

Pel que fa a la seua aparena, el Dossierconsistix en dos bosses de plstic, en lesquals l'aprenent pot guardar tota la documentaci recollida, i dos taules que


36/74

36

fan d'ndex (ndex de treballs i documents). En cada una de les taules s'especifi-quen les dades essencials de la documentaci recollida: ttol, llengua, data i raper la qual es tria este document per al Dossier. El fet d'utilitzar dos sobres traons prctiques (disposar d'espai suficient per a guardar-hi papers, disquets icintes d'udio i vdeo) i educatives (distingir dos grups de documents, amb ca-racterstiques diferents): les produccions de l'aprenent i els documents acredita-

tius d'experincies.

Per a qu?

El primer propsit d'este apartat s enfortir l'inters de l'aprenent per la con-servaci, l'ordenaci i l'apreciaci positiva de les seues prpies produccions lin-gstiques i de la documentaci diversa relativa a les seues experincies d'apre-nentatge. Guardar exemples de treballs escrits, de gravacions orals o de leslectures realitzades permet prendre ms conscincia de les capacitats prpiesper a utilitzar cada llengua.

Un segon propsit consistix a oferir material que permeta respondre amb ms

facilitat i coneixement les taules i els qestionaris del Passaporti de la Biogra-fia. El material arxivat en el Dossier, en la mesura que siga ampli i representatiude l'activitat lingstica de l'aprenent, pot mostrar les capacitats i els estils d'sde la llengua i el seu aprenentatge.

Per exemple, l'anlisi d'una gravaci de conversacions orals a classe pot mostrarsi un aprenent s capa o no de formular preguntes amb fludesa en dilegs im-provisats; les respostes donades en un exercici de comprensi lectora de colum-nes d'opini en un peridic pot donar dades sobre si l'aprenent s capa o node comprendre els implcits d'un escrit, i l'observaci dels treballs realitzatsd'expressi escrita pot respondre a la pregunta de si un aprenent elabora es-quemes i esborranys previs a la versi final d'un escrit o a la de si corregix amb

detall els seus textos.

Com?

El primer pas consistix a buscar i recollir els documents que puguen ser interes-sants i tils per al Dossier. El tipus de documents que es pot prendre en conside-raci s molt variat. Esta s una llista aproximativa:

El primer sobre est reservat a les produccions lingstiques de l'aprenent:

Escrits: redaccions, assajos, treballs, poemes, contes, comentaris, diaris, etc.,en la seua versi final i amb totes les seues produccions intermdies (esque-mes, esborranys, correccions, etc.), en format de paper o electrnic (disquet,

CD). Gravacions dudio i vdeo: de dilegs i conversacions orals a classe i fora de

classe, d'intervencions o parlaments breus en actes pblics (festes, celebra-cions, entrega de premis, etc.), en mitjans de comunicaci locals (rdio esco-lar, televisi local, etc.), en els diversos formats possibles.

Fotocpies i gravacions de discursos escrits o orals que l'aprenent haja llegit iescoltat i que siguen representatius de les seues capacitats comprensives enles destreses receptives.

Exercicis de diversos tipus, realitzats a classe o fora de classe, que siguen re-presentatius de les capacitats de l'alumne en aspectes determinats de lescompetncies lingstiques: comprensi lectora, capacitat d'anlisi i reflexilingstica, etc.


37/74


38/74

38

Com

3susa?

Este captol comenta diferents qestions referides a la utilitzaci del PEL a l'au-la. Primer es presenten algunes consideracions generals respecte a la concepci(carcter obligatori o facultatiu, llenges incloses, terminologia), a l'organitza-ci (coordinaci entre els docents de llenges, el tutor lingstic i les llengesdel PEL) i a la metodologia (programaci, freqncia d's, treball individual ocooperatiu). A continuaci, en l'apartat Propsits i enfocaments, s'oferixen elsesquemes de diferents maneres d'organitzar el treball amb el PEL, segons l'm-

fasi que vulga posar-se en uns objectius didctics o en altres. Finalment, l'apar-tat Com es poden utilitzar les taules?detalla diverses qestions de detall sobrela manera d'utilitzar els quadres del PEL i trauren major profit.

3.1. Consideracions generals

Les segents consideracions, formulades en termes de preguntes i respostes,destaquen diferents aspectes de l'enfocament pedaggic i de les possibilitatsdidctiques que t el PEL a l'aula.

s3.1.1. Sobre la concepci del PEL

s obligatori?Totes les propostes i disposicions del Consell d'Europa tenen carcter de reco-manaci per als estats membres, de manera que tamb el Portfolio europeu deles llenges s una proposta que es fa a tots els europeus que aprenen llenges,que les ensenyen o que collaboren en l'elaboraci de programes i materialsdidctics, sense cap carcter normatiu o obligatori. L'inters i la fora d'esteprojecte provenen bsicament del seu carcter internacional i dels indubtablesbeneficis que pot aportar als estats europeus i als seus ciutadans.

El Ministeri d'Educaci i Cincia assumix tamb el carcter facultatiu d'esta pro-posta i la concep, com es menciona en la introducci, com una oportunitat re-llevant per a avanar en la millora de l'ensenyament de llenges al pas: en la

formaci del professorat i de l'alumnat, aix com tamb en el desenvolupamentde materials i propostes didctiques ms modernes i enllaades amb la investi-gaci cientfica.

Quines llenges inclou?

Com es menciona en el primer captol, la concepci plurilinge i pluriculturaldel PEL determina que s'hi incloguen totes les llenges de l'aprenent. Hi ha di-versos tipus d'arguments perqu aix siga aix. Des d'un punt de vista psicolin-gstic, cada individu desenvolupa el seu repertori de capacitats lingstiquesde manera global, integrant totes les experincies comunicatives i d'aprenen-tatge que experimenta

pel-guia didàctica del portfolio europeu de les llengües-12-18 anys

Documents