El PROJECTE EDUCATIU

INSTITUT ESCOLA MARE DE DU DEL PORTALNDEX

MARC LEGAL ......................................................................2

CONTEXT CENTRE .............................................................2

TRETS DIDENTITAT ...........................................................3

ESPAIS .................................................................................3

COM ENS ORGANITZEM? ..................................................4

PARTICIPACI FAMLIES- IE ............................................10

METODOLOGIA ..................................................................10

ACCI TUTORIAL ...............................................................14

INCLUSI I ATENCI A LA DIVERSITAT ..........................14

PROCEDIMENTS DACOLLIDA ..........................................17

CRITERIS DAVALUACI I PROMOCI DE LALUMNAT..19

PROJECCCI EXTERNA I ATENCI A LUSUARI ............21

INDICADORS .......................................................................22

CONCLUSIONS ...................................................................24

MARC LEGAL

El centre s respectus amb lampli inventari de normatives, resolucions, ordres publicades pel Departament dEnsenyament. Les normatives que marquen la gesti del centre sn les segents:Decret 102/2010, 3 dagost, dAutonomia de centres educatius.

Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal directiu professional docent.

Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulaci de la convivncia en els centres educatius no universitaris de Catalunya.

Decret 181/2008, de 9 de setembre, pels quals sestableix lordenaci dels ensenyaments del segon cicle deducaci infantil.

Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments deducaci primria.

Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci secundaria obligatria.

Llei 2/2006 LOE, del 3 de maig.

Llei 12/2009, del 10 de juliol, dEducaci (LEC),

Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci del segon cicle dEducaci infantil.

Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci en leducaci primria.

ORDRE EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci a l'ESO.

CONTEXT DEL CENTRE

El poble de Batea est situat a la comarca de la Terra Alta, fent frontera amb Arag. s una localitat rural amb una economia principalment agrcola. La poblaci d'uns 2100 habitants viu principalment de conreus de sec com lolivera, lametller i especialment la vinya. Tamb de les indstries vincoles associades a aquest cultiu. La poblaci s catalanoparlant. La immigraci s poca i prov principalment del nord d'Europa. Els alumnes nouvinguts sintegren sense dificultats. La vila compta amb unes infraestructures i serveis de caire cultural, esportiu i sanitari. Les culturals sn la biblioteca, les llars dinfants, el teatre i el cinema. Les esportives sn el poliesportiu, piscina, camp de futbol, de tennis, de tir i motocros. Finalment les sanitries sn el CAP, centre de dia i residncia.

DADES DEL CENTRE DENOMINACI: Institut Escola Mare de Du del Portal CODI: 43012113ADREA: C/ del Cs, 843786 BateaTELFON: 977 430016 ADREA ELECTRNICA: e3012113@xtec.cat

TRETS DIDENTITAT

Som Institut Escola des del setembre de 2010 i impartim els segents nivells educatius:Educaci Infantil

Educaci Primria

Educaci Secundria Obligatria

LEscola Institut Mare de Du del Portal pretn formar ciutadans competents, oferint una educaci de qualitat, incidint en el coneixement de les llenges estrangeres i noves tecnologies a travs duna escola inclusiva. Ens definim com una escola laica, catalana, inclusiva, lligada al medi i integral.LAICA: perqu respecta les creences de tots els estaments escolars, mant el respecte i no admet discriminacions. Es respecte el dret dels pares i mares perqu llurs fills rebin la formaci religiosa i moral que vagi d'acord amb llurs conviccions. CATALANA: perqu la seva acci est emmarcada per lEstatut i les disposicions del Departament a travs del Projecte Lingstic. Fem del catal la llengua vehicular de comunicaci interna i externa i facilitem als nouvinguts que l'aprenguin a travs d'immersi.INCLUSIVA I DE COHESI SOCIAL: en el que respecta al tractament de la diversitat, a les diferncies entre els alumnes donada la seva procedncia, les aptituds, capacitats i situaci familiar. Cerquem la implicaci docent, d'alumnes i de llurs famlies.LLIGADA AL MEDI: respectuosa i collaboradora amb lentorn natural i social. Es treballa per inculcar valors com estalvi energtic i daigua, reciclatge, mobilitat INTEGRAL: descobrim en el treball les aptituds de cadasc, aprenent a desenvolupar les capacitats personals i respectar les dels altres, augmentant lautoestima i desenvolupant totes les intelligncies. Es fomenta l'emprenedoria.

ESPAIS

14 aules

Aula dangls

Gimns amb vestidors

Aula de msica

Biblioteca

2 aules d'informtica

Aula Educaci Especial

Aula de desdoblaments

Taller de tecnologia

Laboratori

Aula dAMPA i EAP

Magatzems material esportiu

Pati

COM ENS ORGANITZEM?RGANS DE GOVERN UNIPERSONALS: directora, 2 caps destudis, secretari i coordinadora pedaggica.

COMPETNCIES DIRECTORA: representaci, lideratge pedaggic, organitzaci, gesti del centre i cap de personal. La direcci t la consideraci d'autoritat pblica i gaudeix de presumpci de veracitat en els informes i d'ajustament a la norma en les actuacions, llevat que es provi el contrari. Altres funcions:Convocar i presidir actes acadmics i reunions, visar les actes i executar acords.

Vetllar per la realitzaci de concrecions curriculars coherents amb aquest PEC.

Impulsar, d'acord amb els indicadors, l'avaluaci del funcionament general.

Revisar la gesti econmica i formalitzar els contractes relatius a ladquisici, lloguer... Mantenir els comptes i autoritzar les despeses i pagaments.

Visar les certificacions i els documents oficials del centre.

Complir les NOF, afavorir la convivncia i adoptar mesures disciplinries, si s'escau.

Assignar el professorat als diferents cursos, escoltat el Claustre.

Controlar lassistncia del personal i resoldre les faltes dassistncia i puntualitat no justificades. Comunicar mensualment al director territorial la part de jornada no realitzada. Tamb comunicar hores no treballades quan es fa vaga.

Fomentar i coordinar la participaci dels diferents sectors de la comunitat educativa i facilitar-los la informaci sobre la vida del centre i les activitats.

Vetllar pel compliment de la carta de comproms educatiu.

Elaborar, conjuntament amb lequip directiu, la PGA i la Memria del centre.

Proposar les plantilles de llocs de treball docent.

Proposar la incoaci dexpedients contradictoris i no disciplinaris de remoci del lloc de funcionaris docents de carrera destinats al centre.

Establir canals de relaci peridica amb lAMPA.

COMPETNCIES DELS CAPS DESTUDIS: sn els responsables de la gesti curricular i acadmica i garanteixen la programaci i seguiment d'activitats docents. Existeix una cap d'estudis de l'escola i un de Secundria. Les seves funcions sn:Coordinar les activitats escolars reglades, complementries i extraescolars, elaborar lhorari i la distribuci de grups i aules, escoltat el Claustre.

Acompanyar lexercici de les funcions del personal docent. Aix comporta latribuci de la facultat dobservaci de la prctica docent a laula, aix com la facultat de requerir la documentaci pedaggica i acadmica que es consideri oportuna.

Dur a terme el protocol d'acollida d'alumnes i professors nouvinguts.

Coordinar les relacions amb serveis educatius i, especialment, amb lEAP.

Substituir a la directora en cas dabsncia.

Vetllar perqu lavaluaci de laprenentatge es dugui a terme en relaci amb els objectius de cicle i els criteris fixats al Currculum. Coordinar les sessions davaluaci.

Vetllar per la coherncia en la selecci dels llibres de text i material, tenint especial cura pel material dels alumnes amb Pla Individualitzat (PI).

Coordinar la programaci de lacci tutorial i el seu seguiment.

Coordinar les accions del Pla de Formaci de centre.

Planificar els vermuts pedaggics de cada curs.

COMPETNCIES DEL SECRETARI: s responsable de l'activitat administrativa i econmica del centre. Sn funcions seves:Exercir com a cap de personal del PAS, per delegaci de la directora.

Exercir la secretaria de les reunions dels rgans collegiats i aixecar les actes.

Tenir cura de la comptabilitat derivada de la gesti econmica del centre.

Formular i mantenir actualitzat l'inventari i la farmaciola del centre.

Planificar i ordenar les tasques administratives de secretaria i assenyalar les prioritats de gesti, atenent al calendari escolar i la PGA.

Vetllar pel compliment de la gesti administrativa durant la preinscripci i matrcula.

Custodiar l'arxiu del centre i assegurar la unitat documental dels registres i els expedients acadmics dels alumnes, vetllant per tal que estiguin complets.

Obtenir recursos econmics i materials per a la millora del centre.

Facilitar al professorat lacreditaci daccs gratut a museus (carnet docent).

Supervisar les activitats complementries, coordinant la comissi de festes.

COMPETNCIES DE LA COORDINADORA PEDAGGICA: Li correspon el seguiment i avaluaci de les accions educatives que es desenvolupen. Sn funcions seves: Coordinar l'elaboraci i actualitzaci del PCC, procurant la participaci de tots.

Vetllar per lelaboraci dels plans individualitzats necessaris per atendre la diversitat.

Tenir cura de l'adequada correlaci entre el procs d'aprenentatge dels alumnes quan es produeix un canvi d'etapa (coordinaci INF-PRI-ESO).

Vetllar perqu l'avaluaci es dugui a terme en relaci a les competncies de cicle que marca el currculum.

Assessorar en l'adequada selecci de llibres de text i material complementari.

Garantir lexercici dels drets i deures de tota la comunitat educativa.

Fomentar la participaci del professorat en activitats de formaci.

Impulsar la coordinaci amb altres centres per tal de configurar xarxes que facin possible actuacions conjuntes.

RGANS DE GOVERN COLLEGIATS: Consell Escolar i Claustre.

CONSELL ESCOLAR: s l'rgan de representaci de tots els sectors de la comunitat educativa pel que fa a la seva composici i estructura. La composici s:La directora del centre, que ser la presidenta.

Els 2 caps d'estudis.

Un regidor de l'Ajuntament.

3 mestres elegits pel Claustre.

Tres pares/mares de lAMPA i un/a alumne dESO.

President/a de l'AMPA

Un representant del PAS

El secretari del centre, amb veu i sense vot.

Les funcions del Consell Escolar:Resoldre els conflictes i aprovar sancions en matria de disciplina d'alumnes segons les normes que regulen els seus drets i deures.

Aprovaci del pressupost anual abans del 31 de gener, seguiment i avaluaci.

Aprovar la programaci i la Memria Anual que elabora l'equip directiu.

Aprovar, si s'escau, el PCC, PEC, NOF i qualsevol document que es presenti.

Aprovar el calendari escolar i activitats complementries (sortides, concursos...).

Supervisar l'activitat del centre en els aspectes administratius i docents.

Els integrants del Consell Escolar es reuniran com a mnim, una vegada al trimestre, un cop a l'inici i un al final del curs escolar (5 cops) i sempre que el convoqui la presidenta o ho solliciti, almenys, un ter dels seus membres. L'horari de les sessions s'acordar a l'inici de cada curs acadmic en la primera sessi del Consell. Els acords es prendran per consens dels membres presents. El secretari aixecar acta de les reunions del Consell Escolar. Les actes de les sessions sn un document intern que ha de poder ser consultat per tots els membres, per no s preceptiu facilitar-ne cpies. No obstant, els membres poden sollicitar certificaci, que estendr el secretari amb el vist i plau de la directora, d'acords concrets de l'acta.

CLAUSTRE: est format per la plantilla docent. A ms, comptem amb una conserge i un administratiu compartit amb la ZER Terra Alta Nord a mitja jornada. s l'rgan de participaci dels docents al centre. Composici:La Directora, que ser la presidenta

Els Caps d'estudis

La coordinadora pedaggica

El Secretari amb veu i vot

La totalitat dels docents que prestin serveis a l'Institut Escola

Les funcions sn:Elegir els seus representants al Consell Escolar.

Programar les activitats docents del centre.

Fixar i coordinar criteris sobre el treball d'avaluaci i recuperaci dels alumnes.

Coordinar les funcions d'orientaci i tutoria dels alumnes.

Promoure iniciatives en l'mbit de la investigaci pedaggica.

Aportar criteris per a l'elaboraci dels documents del centre.

Aportar criteris pedaggics sobre metodologia, distribuci horria, utilitzaci de l'espai, material didctic...

Pel que fa a les reunions, n'hi pot haver de dos tipus:Ordinries: una cada mes. s preceptiu un al comenament i un a final de curs.

Extraordinries: sempre que ho solliciti un ter dels seus membres i sempre que ho consideri necessari la directora.

L'assistncia a les sessions de Claustre s obligatria per als membres. No es pot abandonar la sessi mentre la directora no l'aixequi. El secretari aixecar acta de la sessi; i un cop aprovada, passar a formar part de la documentaci del centre.

RGANS DE COORDINACI

L'equip de coordinaci est integrat per una coordinadora d'Infantil, una de Primria i una de Secundria, una coordinadora Lingstica (CLIC), un coordinador dInformtica, un coordinador del Pla Catal de l'Esport, un coordinador d'activitats i serveis i un coordinador de Riscos Laborals. Tots els crrecs han de recaure preferentment en personal funcionari docent amb
formaci especfica en la matria. El centre preveu, en lelaboraci dels horaris, lassistncia de la persona que t assignada una responsabilitat als cursos que el Departament dEnsenyament ofereix.

5.3.1 Equips de cicle

Els equips de cicle estan formats per tots els professors que hi treballen. La temtica de les reunions de cicle s diversa, en general, es tracten temes organitzatius, sortides, planificaci... Les reunions de cicle es fan cada dimecres. Tenen els objectius segents: Fer les programacions i unificar-les amb el company/a de cicle.

Elaborar criteris davaluaci, recuperaci i promoci d'alumnes.

Fer el seguiment de la marxa i aprofitament general dels alumnes.

Portar al Claustre propostes i innovacions pedaggiques.

Participar en lelaboraci del Projecte Curricular de centre.

Establir criteris d'atenci a la diversitat en el marc del cicle, segons bases del PEC.

Organitzar les activitats de la PGA de centre que la comissi de festes va programant al llarg del curs

5.3.2 Funcions de les coordinadores d'etapa

Convocar i presidir les reunions de cicle.

Representar l'etapa davant els altres rgans del centre i assistir a les reunions setmanals amb la coordinadora pedaggica.

Unificar criteris dactuaci amb els/les altres coordinadors/res.

Mantenir informat al/la cap destudis de les activitats i problemes del cicle.

Vetllar per lacompliment de la programaci general anual de centre.

Distribuir temps i espais, dacord amb el/la Cap destudis.

Les coordinadores vetllaran per la coherncia i continutat de les accions educatives al llarg deducaci infantil, Primria i ESO, segons correspongui. El consell de direcci revisa peridicament la seva tasca i n'avalua la utilitat. El tractament transversal d'algunes rees ser objecte d'estudi per les coordinadores d'etapa: llengua oral, escrita, mates... per anar perfilant el PCC.

5.3.3 Funcions de la coordinadora lingstica (LIC)

Coordinar les actuacions en matria de llengua, interculturalitat i cohesi social.

Collaborar en el desplegament i actualitzaci del projecte lingstic.

Promoure acords i criteris per a la bona prctica en la docncia i el treball relatius a metodologies integrades de llenges.

Fer difusi dels materials elaborats i visualitzar el projecte en el blog del centre.

Promoure activitats de recerca, mobilitat, associaci escolar...

Dinamitzar accions educatives en llenges estrangeres a la biblioteca, al blog...

5.3.4 Funcions del coordinador d'Informtica

Impulsar l's didctic de les TIC en el currculum i asssessorar el professorat.

Elaborar i supervisar el pla TAC de centre

Fer difusi del pla elaborat i visualitzar-lo en el blog del centre

Vetllar pel bon funcionament d'installacions, equipaments informtics i xarxa del centre, en coordinaci si s'escau amb el suport in situ.

Fer cpies de seguretat peridicament.

Clonar mquines i filtrar pgines web.

Usar programari en catal

Tenir en compte i difondre les mesures d's segur i responsable de les TIC

5.3.5 Coordinador del Pla catal de l'Esport

Dinamitzar i coordinar activitats esportives del PCEE, garantint lligam amb PEC.

Elaborar el programa d'activitats anuals.

Seleccionar i coordinar els dinamitzadors.

Assisitir a les reunions de formaci organitzades per la Secretaria General de l'Esport o pel Departament d'Ensenyament.

Gestionar la documentaci relativa al pla.

5.3.6 Coordinador d'activitats i serveis

Donar a conixer a lalumnat la informaci relativa a activitats extraescolars i fomentar la seva participaci.

Promoure i coordinar les diferents activitats culturals organitzades a travs de la comissi de festes: Castanyada, Nadal, Dia de la Pau, Sant Jordi, Carnestoltes, Setmana cultural, festival de final de curs...

Optimitzar els recursos econmics destinats a activitats complementries.

Elaborar una memria al final de cada sortida amb les despeses detallades.

5.3.7 Coordinador de riscos laborals

Correspon a la coordinaci de la prevenci de riscos laborals del centre la promoci i coordinaci de les actuacions en matria de salut i seguretat en el centre i, per tant: Actualitzar el pla d'emergncia cada any i realitzar el pertinent simulacre.

Collaborar amb els professors de Tecnologia i naturals per la seguretat al laboratori i a l'aula de tecnologia.

Revisar peridicament la senyalitzaci del centre i els aspectes relacionats amb el pla demergncia amb la finalitat dassegurar-ne ladequaci i la funcionalitat.

Revisar peridicament els equips contra incendis com a activitat complementria a les revisions oficials.

Promoure actuacions dordre i neteja i fer-ne el seguiment.

Donar suport a la direcci del centre per formalitzar i trametre als serveis territorials el model "Full de notificaci d'accident, incident laboral o malaltia professional.

Collaborar amb el tcnic del Servei de Prevenci de Riscos en la investigaci dels accidents que es produeixin en el centre i en lavaluaci i el control de riscos.

Coordinar la formaci dels treballadors del centre en matria de prevenci de riscos.

Collaborar, si escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins el currculum dels alumnes, dels continguts de prevenci de riscos.

5.3.8 Coordinadora de la bilbioteca

Establir criteris de funcionament de la biblioteca.

Promoure la competncia informacional i difondre bones prctiques.

Identificar les necessitats lectores dels diferents sectors de la comunitat escolar i donar-ne resposta, per tal de potenciar el prstec.

Dinamitzar l's de la biblioteca com a espai fsic de consulta i comunicaci.

Elaborar un pla i memria anuals recolliats a la PGA i el pla lector del centre.

Fer difusi d'activitats que desenvolupa a travs del blog i de la revista.

Gestionar la biblioteca de lescola: seleccionar, adquirir, mantenir i retirar fons documentals; catalogar i classificar els recursos de la biblioteca, electrnics i impresos; gestionar el pressupost.

Donar estratgies i recursos als docents per a la mitja hora de lectura individual.

Assisitir a sessions de formaci organitzades pel Departament d'Ensenyament.

Facilitar informaci al professorat i a lalumnat sobre els recursos disponibles per al desenvolupament del currculum i laccs a la documentaci.

Establir coordinaci amb els serveis educatius i amb altres organismes de lentorn: biblioteques escolars, biblioteca municipal, arxius..

5.3.9 Comissi de festes

Est formada per tots els mestres especialistes i sencarrega de lorganitzaci de les activitats complementries que es realitzen. Concretaran les activitats corresponents i lambientaci referida al tema amb el temps suficient perqu es pugui programar el treball de classe. El secretari ho comunicar desprs al Claustre.

5.3.10 ALTRES: coordinadora ARCE, coordinador EME... que faran un seguiment sistemtic del projecte.

6. PARTICIPACI FAMLIES INSTITUT ESCOLA

La collaboraci dels pares i mares amb els docents en la tasca educativa s imprescindible per assolir l'xit i contribuir a la millor integraci escolar i social de l'alumne. Aquesta participaci es dinamitza mitjanant la tutoria.La carta de comproms educatiu ha dexpressar els compromisos que cada famlia i el centre savenen a adquirir en relaci amb els principis que la inspiren, en un entorn de convivncia, respecte i responsabilitat. La carta es formalitzar durant el primer contacte amb el tutor/a a la reuni d'inici de curs.Es mant informades les famlies del procs educatiu dels seus fills/es, mitjanant les entrevistes, els informes, lagenda i les comunicacions puntuals. El centre realitzar, com a mnim, una reuni collectiva per informar dels aspectes organitzatius, educatius... que afecten al conjunt de la comunitat educativa i dues entrevistes personals.LAMPA collabora activament en lorganitzaci dactivitats, s convocada cada cop que s'ha d'organitzar una celebraci escolar. Participa en el Consell Escolar i gestiona la reutilitzaci de llibres de text. Hem creat per a les famlies un espai de reflexi i intercanvi d'idees anomenat L'hora del caf. L'AMPA, l'EAP i el centre collaboren cada any per tirar endavant aquest projecte.El president/a de l'AMPA i la directora es reuneixen mensualment per tractar diferents temes i consensuar acords.

7. METODOLOGIA

Entenem que laprenentatge contribueix al desenvolupament en la mesura que aprendre no s copiar o reproduir un discurs sobre la realitat. Treballem partint de la concepci constructiva, que entn laprenentatge com la capacitat delaborar una representaci personal sobre un objecte de la realitat. s un aprenentatge significatiu, orientat a desenvolupar les competncies bsiques que han de permetre un desenvolupament personal global i una relaci satisfactria amb el seu entorn; significatiu perqu parteix dels interessos i coneixements previs dels alumnes. Aprendre a avaluar i a modificar els propis esquemes de coneixement s un dels components essencials de laprendre a aprendre. Lalumne s el protagonista, est motivat i viu el procs de forma significativa. Lensenyament- aprenentatge s compartit amb els iguals i guiat pel docent.

La manera de treballar del docent ha de ser:Activa: potenciar la creativitat i iniciativa de lalumne/a.

Competencial: construeix aprenentatge amb l'observaci, experimentaci i reflexi.

Inclusiva i personalitzada: els alumnes amb NEE han destar a laula ordinria.

Significativa: les programacions han de tenir en compte lentorn ms proper.

Per assolir les competncies bsiques que estableix el currculum, s fonamental emmarcar els processos d'ensenyament-aprenentatge entorn a 4 eixos bsics segents:Aprendre a ser i actuar de manera autnoma per tal que cadasc construeixi la prpia manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser per a desenvolupar-se en les situacions que l'mbit escolar i la prpia vida plantegen. Treballar l'autoconeixement, l'acceptaci de la identitat, regulaci d'emocions i el desenvolupament d'estratgies, pensament crtic i hbits responsables.

Aprendre a pensar i comunicar per tal d'afavorir la comprensi significativa de les informacions i la construcci de coneixements ms complexos. Cercar i gestionar informaci provinent de diferents suports, utilitzar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, digital...) en la comunicaci de sentiments i coneixements, treballar de manera cooperativa i ser conscient dels aprenentatges.

Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilitzaci dels coneixements de qu es disposa per interpretar la realitat, establir dilegs sobre fets i situacions i el comproms per implicar-se en processos de millora. Experimentar, formular preguntes i verificar hiptesis, desenvolupar projectes, cercar alternatives...

Aprendre a conviure i habitar el mn per tal que esdevinguin ciutadans/es actius en una societat democrtica i participativa. La conscienciaci per la pertinena social i comunitria, el respecte per la diversitat, habilitats socials, funcionament participatiu, treball en equip, gesti dels conflictes, desenvolupament de projectes...

7.1 TREBALL PER PROJECTES

Els alumnes comprenen millor els coneixements quan sn capaos dinterpretar, relacionar, trobar sentit a la realitat que els envolta, tot fent-se preguntes i buscant respostes a les seues inquietuds. El saber, quan parteix dels interessos dels alumnes i del seu entorn proper, s ms significatiu i funcional. s per aix que a l'Institut Escola realitzem projectes. A Parvulari sen realitza un cada trimestre. A Primria sen realitza un danual. Es treballen els procediments relacionats amb ladquisici de nous aprenentatges: experimentaci, recerca dinformaci, elaboraci dhiptesis, planificaci del treball, conclusions, mapa conceptualEls projectes sn per definici globals i el seu desenvolupament s flexible ja que sadapta a les aportacions que es puguin fer. Tot i aix, hi ha uns punts a respectar:Tria del tema

Qu sabem?

Qu volem saber?

Elaboraci dun pla de treball

Recerca i tria de la informaci

Adquissici dels coneixements i comptncies

Avaluaci

7.2 RACONS

El treball per racons potencia la necessitat i ganes daprendre, dadquirir nous coneixements i els fa tenir una actitud activa i responsable respecte el propi aprenentatge. Requereix que es comportin dacord a unes normes de funcionament fixades que els estimula lautonomia personal i la collaboraci amb el grup. Al final, es deixa un espai per avaluar la tasca realitzada. Els alumnes dInfantil realitzen racons els divendres a la tarda. Aquesta tarda es posa en marxa un procs caticament ordenat: els xiquets/es surten de la seua aula i es barregen amb altres companys/es de cicle i acaben formant grups reduts i ocupant espais diversos de lescola. Cada alumne escull el rac que vol realitzar. Els racons varien cada curs; alguns exemples: jocs tradicionals, artista, mates, cuina Els alumnes de Cicle Inicial tamb treballen per racons en determinades franges horries.

7.3 DESDOBLAMENTS

Sintenta que les classes ms nombroses realitzin les matries instrumentals desdoblades, cosa que permet treballar amb mig grup. Els grups reduts faciliten la realitzaci dactivitats diverses i una atenci ms individualitzada.

7.4 BIBLIOTECA

Entenem que la biblioteca escolar pot esdevenir un espai privilegiat per aprendre, a ms de contribuir a la democratitzaci dels mitjans i dels recursos, oferint a tots els alumnes un espai i uns recursos adequats a les seves necessitats. La biblioteca s dinmica i est oberta a tota la comunitat educativa, cont documents en tot tipus de suport per a l'aprenentatge i per a la recerca. La seva missi s facilitar l'accs i difondre els recursos d'informaci afavorint processos de creaci del coneixement. s fonamental per l'adquisici de les competncies bsiques i el desplegament del currculum. La biblioteca esdev un element clau per l'assoliment de la competncia informacional, foment de la lectura i adquisici d'aprenentatges autnoms.

Sha comprovat que els infants als qui els han llegit i explicat ms contes de petits, tenen el doble de possibilitats de ser bons lectors i fins i tot aprenen a llegir abansG.Wells. Aprender a leer y escribir. Barcelona: Laia, 1988.

7.5 VERMUTS PEDAGGICS

Aquesta trobada anual ens serveix per posar en com experincies, fer balan i veure cap a on volem anar de cara al futur. Es busca un tema vinculant dels diferents projectes que estem duent a terme al centre i volem posar en com amb la resta de l'equip docent. Es vetlla per la representaci de totes les etapes educatives. Desprs, s'organitza un vermut.

7.6 ESBARJO

L'esbarjo es considera una activitat educativa integrada en l'horari lectiu de l'alumnat i, per tant, tots els principis d'aquest projecte s'hi han de respectar. La vigilncia del temps de pati s'establir mitjanant uns torns setmanals que es respectaran rigurosament.

7.7 EMPENDRE A L'ESCOLA

El nostre centre participa des de 2010 al projecte EME (Emprender en mi escuela). Els alumnes de Primria han creat diferents cooperatives.Lobjectiu dEME s la difusi de la cultura emprenedora entre lalumnat, promovent conductes i actituds de collaboraci, coordinaci, superaci de problemes o conflictes i lacceptaci de responsabilitats, fomentant la iniciativa, la implicaci i el treball en equip. Finalment es busca fabricar alguna cosa per tal de vendre-la en un mercat local i obtenir uns beneficis que, igual que succeeix amb el capital inicial aportat per ells, els propis alumnes han de decidir com gestionar. De cara a millorar la coordinaci i treball de les diferents cooperatives, mensualment es realitzar una reuni entre el coordinador EME i les juntes directives de les cooperatives per fer un seguiment i assessorament del procs, de la qual es far acta dacords.

7.8 DEURES A CASA

Per ajudar els alumnes a organitzar-se, semportaran deures a casa. La introducci dels deures ser progressiva. Es potenciar ls de lagenda per tal dajudar-los a organitzar la feina i com a vehicle de comunicaci amb les famlies.A Educaci Infantil, senduran alguna tasca per realitzar el cap de setmana.A Cicle Inicial, es ficaran deures per realitzar durant 15-20 minuts mxim que no consistiran en tasques no acabades a classe (encara que shi poden afegir), sin en alguna tasca complementria de refor o aprofundiment del que sha treballat a laula. El cap de setmana es far la lectura d'un llibre de prstec. A Cicle Mitj, els deures es podran realitzar en 30-45 minuts i es poden manar cada dia, per es vetllar per no sobrecarregar de feina els alumnes.A Cicle Superior, els deures ocuparan una hora diria.A Secundria, els deures ja sn ms amplis i es fomentar lestudi a casa dels temes tractats cada dia. Els dimarts i dijous es manar 1h de deures; els dilluns i dimecres 2h i els divendres 3h perqu tenen tot el cap de setmana.

8. ACCI TUTORIAL

La directora nomena el tutor/a, sempre que sigui possible, per un cicle, havent escoltat el Claustre. Lacci tutorial comprn el conjunt dactivitats dorientaci personal i acadmica que sadrecen als alumnes. El tutor/a ha de programar les hores de tutoria dacord a les lnies dactuaci establertes al PEC. Les funcions del tutor/a sn:Presidir i coordinar les actuacions davaluaci dels seus alumnes.

Vetllar per l'assoliment de les competncies bsiques, per la detecci de les dificultats de l'alumne i per la coordinaci de tots els mestres que incideixen en un mateix alumne ( mestre de msica, EE, angls, religi, educaci fsica)

Rebre els alumnes que ho demanin i convocar-los individualment quan precisin una orientaci especfica o quan apareguin dificultats.

Informar peridicament les famlies de levoluci dels seus fills/es. Com a mnim, es realitzar una entrevista general a l'inici de curs i dues entrevistes individuals durant el curs. Es lliuraran els informes d'avaluaci corresponents i l'ltim ser obligatriament lliurat directament a la famlia.

Coordinar l'elaboraci i seguiment dels plans individualitzats dels seus alumnes.

Programar les hores de tutoria en relaci a l'educaci emocional, resoluci de conflictes, integraci del grup, participaci en activitats collectives de centre, orientaci sobre estudis

A Secundria, una hora setmanal es destina al desenvolupament d'activitats d'acci tutorial amb el grup-classe. I a segon cicle d'ESO es comena a treballar l'orientaci professional amb el programa Orienta't del Departament d'Ensenyament.

INCLUSI i ATENCI A LA DIVERSITAT

COMISSI D'ATENCI A LA DIVERSITAT. La CAD est constituda per:

L'equip directiu (directora, cap d'estudis i coord. pedaggica).

La mestra d'educaci especial (actuant com a secretria).

Les professionals dels Serveis Educatius (psicopedagoga i treballadora social)

Les coordinadores detapa.

La Comissi d'Atenci a la Diversitat es reunir un cop al mes. Sn funcions seves:Determinar criteris d'atenci a la diversitat d'alumnes amb NEE.

Planificar els recursos per atendre la diversitat: suports, desdoblaments, SEP...

Establir els procediments que s'empraran per determinar aquestes necessitats educatives i per formular els plans individualitzats.

Determinar els trets bsics de les formes organitzatives i criteris metodolgics ms idonis per atendre a la diversitat.

Compartir problemes que sorgeixen i consensuar vies de resoluci.

Avaluar trimestralment el que es fa i cercar progressos i dificultats.

COMISSI SOCIAL est constituda per:

L'equip directiu (directora, cap d'estudis Secundria i secretari).

Mestra d'Educaci Especial

Les professionals dels Serveis Educatius (psicopedagoga i treballadora social)

L'assistent social del Consell Comarcal

La comissi social es reuneix trimestralment. Sn funcions seves:Intervenir en la prevenci de labsentisme escolar i el risc social al centre.

Estudiar casos d'alumnes amb famlies amb problemes socioeconmics.

SUPORT ESCOLAR PERSONALITZAT (SEP)

Del total d'hores que el centre disposa per a l'atenci a la diversitat en destina un mnim de 25% al SEP, que s'adrea a l'alumnat amb dificultats de seguiment dels aprenentatges (amb retard d'aprenentatge en el procs de lectoescriptura, habilitats matemtiques i adquisici d'hbits de treball, organitzaci i estudi) i a l'alumnat amb altes capacitats. El SEP es realitza dins de l'horari lectiu i dos tardes a la setmana fora de l'horari lectiu. A Infantil es fa sempre dins l'horari lectiu. El SEP en horari lectiu es realitzar dins del grup classe, en grup redut. El SEP fora de l'horari lectiu s'impartir pel tutor/a corresponent. Se'n far una graella de seguiment mensual i s'avaluar trimestralment pel Consell de direcci. En l'informe a les famlies s'especificar el suport rebut i la durada.

REFOROS

A l'hora de distribuir els reforos dins de l'horari, l'equip directiu vetllar per reduir el nombre de mestres que intervenen en cada classe. Tamb es valorar quins grups sn ms nombrosos, quins tenen ms alumnes amb NEE que necessiten especial atenci...

PLANS INDIVIDUALITZATS (PI)

Un PI s una eina per a la planificaci de mesures, actuacions i suports que ha de rebre un determinat alumne/a i s'ha d'elaborar durant els dos primers mesos del curs. S'ha de fer a partir d'un dictamen, d'un informe psicopedaggic o a demanda del tutor/a, si s'identifica que no sn suficients les mesures programades o el SEP.L'especialista d'EE s'encarrega de fer l'esbs de programaci del PI i el consensua amb el tutor/a, que ser el responsable de coordinar el seguiment dels plans dels seus alumnes. La mestra d'EE prepar el material i la temporitzaci de les activitats i conjuntament en faran l'avaluaci.Cal deixar constncia a l'historial acadmic que l'alumne segueix un PI.

MESTRA D'EDUCACI ESPECIAL

Ha de prioritzar, dacord amb lequip directiu i la comissi datenci a la diversitat, latenci a lalumnat amb NEE, donant suport al professorat en la planificaci i desenvolupament de les activitats del grup classe per afavorir la participaci de tot lalumnat en les activitats a laula ordinria. La mestra d'educaci especial t funcions: Identificaci, amb collaboraci de l'EAP, de les necessitats educatives dalumnat i collaboraci en la concreci del corresponent pla dintervenci.

Collaboraci amb els tutors en la concreci del PI i en la preparaci i adaptaci dactivitats i materials didctics que facilitin laprenentatge daquest alumnat i la seva participaci en les activitats del grup classe ordinari.

Desenvolupament d'activitats i programes que aquest alumnat requereixi.

Collaboraci en el seguiment i avaluaci daquest alumnat.

Latenci als alumnes per part dels mestres d'educaci especial es pot dur a terme: Dins laula ordinria, conjuntament amb el tutor/a, per tal doferir a aquest alumnat oportunitats de participar en l'entorn ms normalitzat possible.

En grup redut o atenci individual fora de laula ordinria, excepcionalment.

Per la presa de decisions sobre actuacions que calgui dur a terme amb cada alumne/a, podr tenir lassessorament dels serveis educatius i, si s'escau, del CREDA.

PLA DE DIVERSIFICACI CURRICULAR (PDC)

El PDC del nostre centre t la finalitat d'afavorir que els alumnes que ho necessitin puguin assolir els objectius i competncies bsiques de l'etapa i obtenir el ttol de graduat en ESO mitjanant una organitzaci de continguts i una metodologia especfica. Aquest programa comporta un horari de permanncia al centre diferent perqu s'ha establert un conveni amb l'Ajuntament per a la realitzaci d'activitats prctiques fora del centre. L'horari d'activitats externes s com a mxim del 40% de l'horari lectiu. Hi poden participar els alumnes que compleixen els requisits segents:alumnes de 4t d'ESO sense els requisits de titulaci

alumnes de 3r d'ESO, es poden incorporar al PDC desprs de l'avaluaci adient

alumnes de 2n d'ESO que no poden passar a 3r i que han repetit un curs d'ESO

La incorporaci s voluntria, per tant, requereix l'acceptaci de l'alumne/a i dels pares. S'hi poden incorporar en qualsevol moment del curs i s'ha de veure com una oportunitat per millorar els aprenentatges. Aquest PDC t una durada de 1 o 2 cursos, en funci de les circumstncies dels alumnes que hi participen. L'horari setmanal orientatiu s:tutoria: 1 hora

matries instrumentals: 6 hores

matries especfiques: 11 hores

prctica: 12 hores

L'avaluaci d'aquests alumnes ha de ser diferenciada. El tutor/a del programa ha de fer un seguiment individualitzat de l'activitat de cada alumne i disposar d'un registre de l'evoluci dels seus aprenentatges. L'autoavaluaci dels mateixos alumnes esdevindr un element clau perqu cal incidir en hbits i valors com l'assistncia regular, la puntualitat, el respecte vers els altres, la responsabilitat, la iniciativa...

PROCEDIMENTS D'ACOLLIDA

10.1 PLA D'ACOLLIDA D'ALUMNES NOUVINGUTSEls alumnes nouvinguts sn aquells que s'han incorporat per primera vegada al sistema educatiu en els darrers 24 mesos o, excepcionalment, quan s'hi han incorporat en els darrers 36 mesos i procedeixen d'mbits lingstics allunyats del nostre.El centre t previstes mesures per tal que puguin sentir-se acollits i percebre el respecte envers la seva llengua i cultura. S'organitzaran els recursos i estratgies adequats perqu pugui seguir amb normalitat el currculum i adquirir autonomia dins l'mbit escolar i social. Cal escollir els criteris metodolgics i materials curriculars que li facilitin la integraci a l'aula. El centre ha de:Proporcionar a les famlies la informaci adequada sobre el sistema escolar catal: NOF centre, recursos, ajuts i beques, avaluaci dels aprenentatges, entrevistes...

Fer avaluaci inicial de l'alumne/a i global contnua amb observaci sistmica i visi general del seu procs.

Vetllar per la correcta adscripci de curs al que correspon per edat cronolgica.

Atendre les necessitats emocionals i relacionals derivades del procs migratori i reforar la tutoria.

10.2 INSTRUMENTS D'ACOLLIDA DELS NOUS DOCENTS Els criteris pedaggics d'aquest document orienten l'exercici professional de tot el personal que hi treballa, tenint en compte que la funci docent s'ha d'exercir en el marc dels principis de llibertat acadmica, de coherncia amb aquest PEC i de respecte al carcter propi del centre i ha d'incorporar els valors de collaboraci, coordinaci i treball entre docents.

Larribada de nous professionals al centre s un fet que sha produt sempre per la necessitat de cobrir vacants, noves places, substitucions... s important pensar en el professorat de recent incorporaci. L'entorn inicial, igual que en els alumnes, esdevindr fora decisiu en la manera que far front a la seva vida professional. Aquest pla dacollida s el resultat de la necessitat que lequip directiu ha observat durant anys. Sha buscat un sistema dacollida que pugui ser tils, com s el diari docent supervisat per un tutor/a: on el docent que sinicia recull idees, experincies, reflexions, amb la intenci dexplicar-se a s mateix i als altres (vermuts pedaggics) els processos que el permetin millorar en la seva tasca com a professor. Resulta fonamental en el cos docent el grau de comproms, interacci i collaboraci davant un objectiu com. Per aix, s necessari que coneguin el conjunt de normes, valors, maneres de fer sobre les que hi ha un consens al centre. En lacollida, el procs dintegraci dun nou professor/a, quan es produeix amb xit genera ms comproms, afavoreix la convivncia i la bona tasca docent. La seqncia d'actuacions s la segent:

Primer contacte s la trobada entre la directora i/o cap d'estudis i el nou docent.

Acordar dia i hora, desprs dun primer contacte telefnic.

Lacollida del nou professorat s una responsabilitat compartida entre 2 persones indistintament (directora i caps d'estudis), sempre hi ha alg disponible.

Omplir fitxa de dades personals i recollir el nomenament.

Coneixement del centre:

- Dades descriptives del centre: nmero dalumnes i professors, organigrama, plantilla, assignaci de tutories, llistats d'alumnes, calendari escolar, horaris, projectes en funcionament, procedncia de lalumnat, formularis diversos, parts de ledifici, caracterstiques de Batea... Sn dades que estaran recollides a la carpeta verda.- Funcionament quotidi: gurdies, horari de pati, s material audiovisual i aules especfiques, material de reprografia i telfon, claus, blog i revista escolar, activitats complementries... A principi de curs, es fa de manera collectiva al primer Claustre perqu representa un estalvi de temps i una oportunitat de contacte entre els docents. Es posaran a disposici dels docents nous els documents del centre (PEC, NOF...)

Presentaci dels companys/es

La presentaci dels nous companys pot ser en qualsevol moment; no obstant, es far una presentaci formal al Claustre. En aquests moments de confusi inicial, s bo que els companys estiguin atents als dubtes dels nous docents ja que no s noms una responsabilitat de lequip directiu, sin de tots. Els primers dies de setembre tot el personal del centre anir amb una etiqueta amb el seu nom.

Recorregut per les installacions

Es fa imprescindible un passeig per les installacions per tal de conixer el lloc de treball. Es tracta dun primer reconeixement dels llocs escolars. La visita t una dimensi socialitzadora, afavoreix comentaris, possibilitat de compartir materials...

Concreci de la feina

El nouvingut ha de fer-se crrec de les particularitats del treball assignat. En la transmissi de la informaci sobre el treball que li correspon t un paper destacat la coordinadora pedaggica i la coordinadora d'etapa. Se li explicaran temes sobre alumnes, metodologia, avaluaci...

Acte institucional de benvinguda

Aprofitant els primers dies de setembre, es complementaran les activitats formals dacollida (reunions, claustres...) amb accions de tipus simblic com esmorzars, dinars... i activitats externes com visita del poble, celebracions, cates...

De lacollida a lacompanyament

Lacollida no es redueix a unes actuacions durant els primers dies, ha de continuar amb accions de seguiment. Hem de conixer el procs dadaptaci per tenir coneixement de les dificultats i donar suport al nou docent. s una iniciativa que portvem a terme de forma natural, per que a partir d'ara sha plantejat donar-li un reconeixement formal, amb la figura del tutor/a, un company/a que tutoritza el desenvolupament professional del docent novell. La periodicitat de collaboraci ser mensual.

CRITERIS D'AVALUACI I PROMOCI ALUMNAT

L'equip de cicle ha de decidir els aspectes de documentaci i avaluaci que s'han d'incloure en les programacions didctiques en coherncia amb aquest PEC. Ha d'elaborar els instruments de registre sistemtic per observar els progressos de l'alumnat.

11.1 EDUCACI INFANTIL

Es lliuraran a les famlies dos informes avaluadors segons el model del SAGA, un durant el mes de febrer i l'altre al juny. L'informe final es lliurar individualment a les famlies durant l'ltima setmana de juny. Abans de cada avaluaci, l'equip de cicle realitzar una sessi d'avaluaci amb l'aixecament d'acta corresponent. s el tutor/a qui complimenta l'informe i n'incorpora una cpia a l'expedient personal de cada alumne. Cada mestre/a ha de disposar d'un quadern de seguiment per recollir sistemticament les observacions del procs d'aprenentatge de l'alumne/a. Excepcionalment, l'alumnat pot romandre un any ms, en qualsevol curs, a proposta de l'equip docent de cicle, que ha d'anar acompanyat de l'informe elaborat pels serveis educatius i l'acord de la famlia, i amb l'aprovaci de la directora del centre. Excepcionalment, d'acord amb els protocols per a la identificaci d'altes capacitats, es pot flexibilitzar la permanncia i cursar el cicle en dos cursos, quan el ritme d'aprenentatge i el grau de maduresa de l'alumne/a aix ho aconsellin i sempre que afavoreixi la seva evoluci personal i social. Cal comunicar la decisi al director dels ST.A final de cicle (P5), s'elaborar un informe global de final d'etapa.

11.2 EDUCACI PRIMRIAEs lliuraran a les famlies 3 informes cada curs segons el model SAGA, un per trimestre. L'informe de final de curs s'explicar individualment a la famlia durant l'ltima setmana de juny. Abans de cada avaluaci, l'equip de cicle realitzar una sessi d'avaluaci amb l'aixecament d'acta corresponent per part de la cap d'estudis. Desprs, s el tutor/a qui complimenta l'informe i n'incorpora una cpia a l'expedient personal de l'alumne/a.Cada mestre ha de disposar d'un quadern de seguiment per recollir sistemticament les observacions del procs d'aprenentatge de l'alumne/a. Excepcionalment, l'alumnat pot romandre noms un any ms, en qualsevol curs, a proposta de la comissi d'avaluaci i escoltada la famlia. Excepcionalment, d'acord amb els protocols per a la identificaci d'altes capacitats, es pot flexibilitzar la permanncia i cursar el cicle en 2 cursos, quan el ritme d'aprenentatge i el grau de maduresa de l'alumne/a aix ho aconsellin i sempre que afavoreixi la seva evoluci personal i social. Cal comunicar la decisi al director dels ST.

11.3 EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIAL'alumne ha d'estar informat en tot moment dels seu progrs per tal d'orientar el seu rendiment cap a l'xit escolar. Les famlies rebran 3 informes d'avaluaci que es lliuraran personalment pel tutor/a cada final de trimestre. Abans de cada avaluaci, l'equip de cicle realitzar una sessi d'avaluaci amb l'aixecament d'acta corresponent per part del cap d'estudis. Desprs, s el tutor/a qui complimenta l'informe i n'incorpora una cpia a l'expedient personal de l'alumne/a. Cada professor/a ha de disposar d'un quadern de seguiment per recollir les observacions del procs d'aprenentatge de l'alumne/a. Els alumnes i/o els seus pares tenen dret a sollicitar aclariments respecte a les qualificacions trimestrals o finals, aix com reclamar contra les decisions que s'adoptin. Per tal de garantir aquest dret, es conservar fins al 30 de setembre del curs segent tot el material avaluable (proves escrites, treballs, quaderns...) i les reclamacions es presentaran al tutor/a. En tot cas, la resoluci definitiva la far el professor/a afectat.Durant la primera setmana de setembre, es realitzaran les proves extraordinries que hauran deixat preparades els professors al mes de juny.L'alumnat que supera l'etapa se li ha de calcular la qualificaci mitjana d'ESO. L'alumnat que no supera l'etapa se li ha d'expedir un certificat oficial d'estudis obligatoris.Lalumne/a passa al curs segent quan ha superat els objectius de les matries o t qualificaci negativa en 2 matries. Ha de repetir curs si t avaluaci negativa en 3 matries o ms. Excepcionalment, lequip docent pot decidir el pas al curs segent dun alumne/a amb tres matries suspeses quan lequip consideri que aix no li ha dimpedir seguir amb xit el curs segent i que aquest pas de curs beneficiar la seva evoluci personal i acadmica. Aquesta decisi requereix el vot de la majoria dels membres de lequip docent presents en la sessi. En cas dempat, el vot del tutor/a ser diriment. Lalumne/a que en finalitzar el curs escolar no compleixi els requisits per passar de curs ha de romandre un any ms en el mateix curs. Es pot repetir el mateix curs un sol cop, i dos cops com a mxim dins letapa. Excepcionalment, es pot repetir 2 cops el quart curs si no se nha repetit cap en cursos anteriors de letapa.

PROJECCI EXTERNA I ATENCI A L'USUARI

12.1 Atenci a les famliesL'horari d'obertura del centre s de 8 a 17h de dilluns a divendres.L'AMPA organitza extraescolars esportives del Pla catal de l'Esport i s'ofereix servei d'esplai per les tardes i durant les vacances.

12.2 Relacions amb altres centres

Les llars d'infants de la poblaci ens fan el trasps d'informaci dels alumnes que comenaran a P3.

L'IES Terra Alta acull els nostres alumnes quan comencen Batxillerat.

Es mant un lligam amb els 18 Instituts Escola de Catalunya.

La participaci de la directora a la Junta central i territorial de Primria i a la territorial de Secundria permet establir canals de comunicaci amb centres de Terres de l'Ebre i de la resta del pas.

El programa ARCE

12.3 Relacions amb institucions pbliquesLescola mant comunicaci estreta amb la regidoria dEnsenyament de lAjuntament de Batea i participa en les activitats que es programen adreades al centre. Cedim el centre durant lhorari no lectiu a lAjuntament per tal que pugui gaudir de les nostres installacions per organitzar esplai, esports, xerrades... Tamb hi ha un conveni amb l'Ajuntament per dur a terme el PDC.

Realitzem visites anuals al centre de dia i a la Fundaci per tal de presentar activitats del centre que es fan durant les celebracions.Amb les Universitats, rebent alumnes Prcticum dels graus de mestre i del mster de Secundria.

12.4 Premis i concursosEl centre participa en concursos i premis que tenen un carcter educatiu com:

Certamen de lectura en veu alta

Escriptors a l'aula

Concurs literari de Nadal de La Caixa

Trobada de corals

Concurs de Sant Isidre

Concurs de poesia del Patronat pro Batea

Concurs bblic

Itineraris de lectura

Prova cangur

Fem matemtiques!

Mostra de teatre comarcal

INDICADORS DE PROGRS

L'avaluaci interna es realitza amb uns indicadors que sn revisats peridicament en funci dels resultats de l'avaluaci del centre. Per tal de poder dur un seguiment correcte dels aprenentatges i el procs educatiu dels alumnes i del centre, hem escollit els indicadors segents per tal de situar la posici dels alumnes i del grup en el mn educatiu i poder determinar ladquisici de les competncies de cada etapa i nivell. Els indicadors seran: Proves de competncies bsiques de 6 i 4t d'ESO

Prova davaluaci global diagnstica de 5 i 3r d'ESO

Indicadors de centre del Departament d'Ensenyament

Proves ACL a Educaci Primria

Avaluaci final de curs, cicle i etapa

Nombre daprovats al finalitzar el cicle i nombre de repetidors

DE CONTEXT:Inserir l'acci educativa en el nostre context, introduint a les programacions i als projectes, competncies relacionades amb l'entorn immediat.

Fer un seguiment del protocol d'acollida d'alumnes i de professors nouvinguts.

Promoure el PDC per evitar l'abandonament.

Controlar l'assistncia a classe per tal d'eradicar els casos d'absentisme escolar.

DE RECURSOS:Promoure la participaci dels docents en les activitats de formaci de centre.

Potenciar l'intercanvi d'experincies entre docents d'altres centres i la participaci en programes conjunts (ARCE).

Eliminar l'autoritarisme i la competitivitat, potenciant una concepci constructivista de l'aprenentatge en el qual es desenvolupi la iniciativa i la creativitat.

Organitzar la classe de manera que faciliti el treball en grup i l'intercanvi d'experincies entre iguals.

Fer s de les TIC com a eines de treball interactives (PDI), no expositives.

Elaborar les programacions d'aula amb tasques enriquides competencialment.

DE PROCESSOS:Promoure la participaci dels alumnes en les sortides i activitats complementries

Potenciar el treball en equip del professorat mitjanant equips de cicle i la comissi de festes.

Desenvolupar els aspectes formatius dels alumnes proporcionant-los orientaci escolar, mitjanant una tasca coordinada entre el tutor/a, l'EAP i la famlia.

Realitzar anlisis freqents de la prpia prctica docent.

Desenvolupar per cicles les activitats d'acci tutorial.

Elaborar la PGA i la Memria anual del centre

DE RESULTATS:Dominar la competncia matemtica: numeraci i clcul; espai, forma i mesura; relacions i canvi.

Conixer i utilitzar correctament la llengua catalana, tant oralment com per escrit.

Conixer la llengua castellana i anglesa a nivell oral i escrit de manera que pugui utilitzar-la com a font d'informaci i vehicle d'expressi.

Gaudir de l'activitat fsica, musical i artstica per a treballar la creaci d'hbits.

Comprendre el medi natural i social, els principals mecanismes que el regeixen, a partir de l'observaci rigorosa de fets i fenmens.

Comunicar-se a travs dels mitjans d'expressi, desenvolupant la sensibilitat esttica, la creativitat i la capacitat per gaudir de les manifestacions artstiques.

CONCLUSIONS

s essencial plantejar-se qu es vol aconseguir tenint en compte els recursos humans que han de treballar per assolir els objectius proposats. Aquest s un document estratgic marc per al nostre Institut Escola que suposar un punt de referncia en l'elaboraci d'altres documents ms concrets que afecten al desenvolupament del procs d'ensenyament aprenentatge al centre.Cal tenir present que s un projecte, no s quelcom acabat i definitiu, sin que es pot anar modificant en funci de noves necessitats i canvis.

Dime y lo olvido, ensame y lo recuerdo, involcrame y lo aprendo. Benjamin Franklin