pdu c17

Plans Directors Urbanístics a l’àmbit metropolità de Barcelona

RECONVERSIÓ DE LA C-17_2on Exercici_ Proposta a partir de l’esquema estratègic

MASTER PROFESSIONAL D’ESTUDIS TERRITORIALS I URBANÍSTICS. Edició 2010-2011. PROJECTE FINAL. Curs 2010-2011

Grup 1: Rafael Criado, Arq.

Saül Garreta , Arq.

Conchita Martinez , Arq.

Eufemia Moreno, Dret

Tutor: Josep Maria Carrera

PLA

DIR

ECTO

R U

RB

AN

ÍSTI

C

REC

ON

VER

SIÓ

DE

LA C

-17









EL T

RA

ÇA

T D

E LA

C-1

7 A

CTU

AL

i

L’ALT

ERN

ATI

VA

PR

OP

OSA

DA

PEL

PLÀ

TER

RIT

OR

IAL

MET

RO

PO

LITÀ

DE

BA

RC

ELO

NA









ESTA

T A

CTU

AL

DE

LA C

-17

VIA

TGE

EN C

OTX

E D

ESD

E LL

IÇÀ

D’A

MU

NT

A M

OLL

ET









LES

DA

DES

EST

AD

ÍSTI

QU

ES E

N E

L TE

RR

ITO

RI

PO

BLA

CIÓ

OC

UPA

DA

RES

IDEN

T

LLO

CS

DE

TREB

ALL

LO

CA

LITZ

AT

L’economia de l’àmbit Granollers-Congost es troba fortament influenciada pelmunicipi de Granollers, que concentra gairebé la meitat de la població amb edat detreballar d’aquest àmbit, i presenta una important especialització en el comerç i en laindústria.A continuació es comenta el treball localitzat i la població resident de les ciutats

implicades en la reconversió de la C-17.

De l’anàlisi de les dades estadístiques podem observar com per exemple a Mollet delVallés l’evolució de la població ocupada resident és superior als llocs de treballlocalitzats, el que indica que el mercat de treball no genera suficients llocs de treballper ocupar tota la població, amb la consegüent augment de la mobilitat obligada.

Montmeló és una ciutat amb uns 9.001 habitants amb molta presència del sector dela indústria de serveis i on es troba el circuit de Catalunya, per a curses de fórmula 1.Genera llocs de treball per a gairebé la meitat de la seva població.

Lliçà de Vall és una ciutat petita en la qual la presència d’empreses industrials fa queel pes del sector es destaqui en el conjunt dels seus llocs de treball. La indústria ocupael 40% del cens obrer i només el 20% de la població activa del municipi.

Lliçà d’Amunt amb una població de 14.356 habitants és un dels municipis mésdispersos i fragmentats del Vallès. Està format per urbanitzacions nascudes del caosposfranquista dels anys setenta que cobreixen els turons, petites barriades iinfraestructures que s’escapen per tot el pla. És una població que ha crescut forçaaquests últims deu anys. Genera a la seva població uns 5.000 llocs de treball en elssectors de la indústria i serveis. S’ha de comentar que és una ciutat que es troba asolament tres quilòmetres de la seva capital, Granollers.

Parets del Vallès és un dels centres industrials més important de la comarca. És unapoblació que compta amb una població de 17.805 habitants i la indústria local i elsserveis genera una ocupació d’uns 6.000 llocs de treballs.

La Llagosta té una població de 13.713 habitants, amb una població ocupada d’uns5.000 habitants i que treballen sobretot en els sectors de la Indústria i serveis.

Bigues i Riells és una ciutat que compta amb 8.664 habitants amb una poblacióocupada d’unes 3.000 persones en indústria i serveis. La crisi econòmica ha produïtque molta població tingui el lloc de treball a fora del poble, cosa que ha potenciatencara més el sector serveis, davant de la davallada dels altres com són la indústria ila construcció.

Santa Eulàlia de Ronçana té una població de 6.829 habitants, amb una poblacióocupada de 3.000, treballant principalment en la indústria i sobretot en serveis.Durant un període d'eufòria econòmica i sense el més mínim control, Santa Eulàlia vacomençar a esdevenir allò que avui és. Es va iniciar la construcció de torres i xalets aprop del riu Tenes i poc després van començar a aparèixer les primeresurbanitzacions, com Sant Isidre o Can Sabater.

Com es pot observar, hi ha molt sòl de qualificació industrial i seria convenientcombinar els teixits industrials i terciaris amb el residencial per tal de reequilibrar elterritori i evitar la mobilitat obligada de la població activa resident. Així comconvindria que el sector privat i públic apostessin per noves activitats econòmiques al’àmbit i aquestes ciutats deixarien de ser ciutats dormitoris.

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Isidre_(Santa_Eul%C3%A0lia_de_Ron%C3%A7ana)&action=edit&redlink=1



http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Can_Sabater_(Santa_Eul%C3%A0lia_de_Ron%C3%A7ana)&action=edit&redlink=1











PLA

NEJ

AM

ENT

VIG

ENT

Map

a u

rban

ísti

cd

e C

atal

un

ya









PLA

NEJ

AM

ENT

VIG

ENT

Pla

Te

rrit

ori

al M

etro

po

lità

de

Bar

celo

na









IDEN

TIFI

CA

CIÓ

DE

SEC

TOR

S P

END

ENTS

DE

DES

NV

OLU

PAM

ENT

i “B

UIT

S U

RB

AN

S”

La oportunitat del polígonIndustrial Can Montcau i lesempreses que en ell s’hand’implantar: Mango i Biokit

S’interpreta com un “lastre” històric ilocal, la posició del sòl urbanitzable de CanMontcau, en mig de un sòl qualificat pelPLA Territorial Metropolità de BarcelonaBcom a espais de protecció especial pel seuinterès natural i agrari i es proposaprotegir-lo i permutar el seu aprofitamentdins de l’àmbit de treball en sòls mesadequats per l’ús.

Amb la relocalització de les empresesMango i Biokit dins de l’entorn de lareconversió de la C-17, ajudaran arevitalitzar-los i a definitivament millorarl’aprofitament de Les noves vies.

Aquesta operació de permuta es justificaamb sols de menys protecció; solsqualificats com espais de Protecciópreventiva i espais verds residualsresultants de cessions obligatòries deldesenvolupament dels polígons industrials









PR

OP

OST

A D

’ÀM

BIT

CO

NSI

DER

AT

PER

LA

REC

ON

VER

SIÓ

DE

LA C

-17









PR

OP

OST

A D

’OR

DEN

AC

IÓ_

ESTR

ATE

GIE

S P

EL D

ESEN

VO

LUPA

MEN

T

ESTRATÈGIES:

- Desqualificació del sòl urbanitzablede Can Montcau per integra-ho enl'espai protegit pel seu interes natural- Recolocació de l'aprofitamenturbanístic i els usos programats a CanMontcau dins de l'àmbit de lareconversió de la C-17 (propostad'ubicació entre Can Ninou i l'entorndel circuit- Reconversió de la C-17 en carreramb implementació d'un tramvia ambdues estacions intermodals alsextrems:una a l'estació existent deParets i un altre a l'estació proposadapel PTMB a Lliçà de Vall- Creació d'un eix verd deconnectivitat natural i de lleure entreel Tenes i el Congost. Aquest eixpodria recolzar equipaments públics icomercials- Creació d'un vial de vora decompanyia de l'eix verd- Dins de la reconversió de la C-17, reconversió dels nusos viaris enplaces i sutura de les dues bandes dela c-17 amb la perllongació de carrers

pdu c17

Documents