1

PCC

del CPFPA Sant Carles Ontinyent

Aprovat en Claustre de 23 de maig de 2014

2

ÍNDEX

Introducció 3 Camp de Coneixement Lingüístic. Comunicació: 9 Valencià: llengua i literatura. Cicle I. 9 Valencià: llengua i literatura. Cicle II. 12 Programa Formatiu de Valencià (JQCV). 22 Programa Formatiu de llengua estrangera (Anglés). 48 Programa Formatiu d’espanyol per a estrangers. 111 Castellà: llengua i literatura. Cicle I . 133 Castellà: llengua i literatura. Cicle II. 138 Llengua estrangera: anglés. Cicle II. 142 Camp de Coneixement Cientificotecnològic. 146 Camp de Coneixement Ciències Socials. 184 Optatives GES I. 200 TCT. Taller de ciència i tecnologia. 200 TLM. Taller de matemàtiques. 205 TLV. Taller de Valencià. Geografia del País Valencià. 206 TMI. Creació de continguts en xarxa. Viquipèdia. 208 TMI. Recerca Ciències Socials. 208 Optatives GES II. 210 TMI. Taller monogràfic d’investigació. 210 TMI. Viatge als països de parla anglesa. 212 TLV. Taller de Valencià. Cultura popular valenciana. 213 TMI. Creació de continguts en la xarxa. Viquipèdia. 218 PAD 220 PAF 222

3

PCC INTRODUCCIÓ. Aquest Projecte Curricular de Centre defineix l’oferta formativa i acadèmica del CPFPA Sant Carles. Estarà en contínua reelaboració perquè ha de possibilitar la innovació dels currículums i ha de definir l’estil docent i metodològic d’acord als temps i els contextos en què s’insereix. La responsabilitat d’elaborar-lo i executar-lo és del professorat, sempre d’acord al PEC i seguint les orientacions del Consell Escolar de Centre i de la Comissió de Coordinació Pedagògica pel que fa a les finalitats i les prioritats que s’hi han de recollir. El PCC desenvoluparà els objectius, els continguts, les prioritats, la metodologia, els materials, els recursos i l’avaluació. El PCC articularà i integrarà els diferents nivells de concreció dels Projectes Curriculars de Programa Formatiu, Cicle, Nivell i Aula; i definirà l’Adaptació curricular. Finalitats: Ésser coherent amb el PEC, la PGA i la documentació que elabore la CCP.

Coordinació i distribució de l’oferta formativa. Planificació de les activitats del currículum en el context del centre. Ésser el marc de referència de l’activitat departamental i del conjunt del professorat. Elements definidors del PCC:

Context

Variables psicològiques de l’alumnat

Objectius generals

Seqüenciació de continguts per assolir els objectius susdits

Orientacions per a la incorporació dels Temes transversals del Currículum de la Formació bàsica de Persones Adultes

Els Mòduls optatius del Cicle II

Programacions didàctiques dels Departaments

Criteris d’avaluació.

Metodologia i recursos.

Atenció a la Diversitat: Adaptacions curriculars i NEE

Avaluació del PCC. Anàlisi pels diferents òrgans col·legiats. Enquestes alumnat.

Pla de Formació del Professorat.

Pla d’Orientació educativa, psicopedagògica i professional de l’alumnat. Aquest document és públic, per la qual cosa està a l’abast de qui el vulga consultar. Legislació: DECRET 220/1999, de 23 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es regulen els programes formatius que figuren en la Llei 1/1995, de 20 de gener, de la Generalitat Valenciana, de formació de les persones adultes, i s'estableix el currículum dels programes d'alfabetització i programes per a adquirir i actualitzar la formació bàsica de les persones adultes fins a l'obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària, a la Comunitat Valenciana. [1999/S10034] (DOCV núm. 3638 de 02.12.1999) Ref. Base de dades 3648/1999 CORRECCIÓ d'errades del Decret 220/1999, de 23 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es regulen els programes formatius que figuren en la Llei 1/95, de 20 de gener, de la Generalitat Valenciana, de formació de les persones adultes, i s'estableix el currículum dels programes d'alfabetització i programes per a adquirir i actualitzar la formació bàsica de les persones adultes fins a l'obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària, a la Comunitat Valenciana. [2000/969] DESENVOLUPADA O COMPLEMENTADA PER: ORDRE de 14 de juny de 2000, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es regula la implantació dels programes formatius dirigits a la formació de persones adultes establits en els annexos I i III del Decret 220/1999, de 23 de novembre, del Govern Valencià, i per la qual es dicten instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres públics de formació de persones adultes de la Comunitat Valenciana. [2000/X5381] DECRET 83/2000, de 30 de maig, del Govern Valencià, pel qual s'estableix la prova perquè les persones majors de 18 anys d'edat puguen obtindre directament el títol de Graduat en Educació Secundària, a la Comunitat Valenciana. [2000/F4540] Context. Pel que fa al context el següent document queda emmarcat en el que ve definit en el PEC del centre aprovat en Claustre del

professorat de 28 de febrer de 2014 i aprovat en Consell escolar de centre de 4 de març de 2014.

http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=0579/2000http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=0579/2000http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=0579/2000http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=0579/2000http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=2178/2000http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=2178/2000http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=2178/2000http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=2178/2000http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=1860/2000http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=1860/2000

4

Objectius generals de la Formació Bàsica de les Persones Adultes Els objectius generals de la Formació Bàsica de les Persones Adultes hauran de desenrotllar-se en els dos cicles a través d'un tractament progressiu i seqüencial, de manera que s'iniciarà la seua aplicació en el primer cicle, i s'ampliarà el seu desenrotllament i s'aprofundirà en la consecució en el segon cicle, de forma que al finalitzar l'etapa única, les persones adultes els hagen aconseguit segons els criteris d'avaluació expressats en el projecte curricular, que inclourà la seqüència per cicles del grau de desenrotllament de les capacitats expressades en els objectius generals. Cal assolir els següents objectius generals per tal de desenvolupar les capacitats que els adults han d'aconseguir al llarg dels dos cicles de la Formació Bàsica de les persones adultes: Llegir, escriure i expressar oralment informacions, textos o qüestions senzilles procedents de diferents situacions comunicatives sorgides en el desenrotllament de la vida quotidiana, i interpretar oralment símbols i imatges senzilles. Consolidar el domini verbal i escrit del vocabulari bàsic dominant progressivament l'ordre alfabètic en les diferents situacions que exigeixen estes destreses. Superar estereotips i prejuís en relació amb les varietats dialectals d'una mateixa llengua i respecte a la importància sociocultural de les diverses llengües. Desenvolupar la capacitat comunicativa comprenent i produint de forma ordenada i clara missatges orals i escrits en distints contextos de comunicació i amb diferents intencions expressives. Utilitzar la lectura com a font de gaudi, informació i aprenentatge i com a mitjà de perfeccionament i enriquiment lingüístic, cultural i personal. Adquirir conceptes lingüístics generals a fi de consolidar la comprensió i l'expressió oral i escrita. Conscienciar sobre el valor de la pròpia llengua com a vehicle d'identitat cultural i utilitzar-la com a instrument per a l'adquisició de nous aprenentatges, el desenrotllament del pensament i la comprensió i anàlisi de la realitat social, econòmica i cultural. Desenrotllar una actitud crítica cap als distints tipus de missatges gràfics, plàstics i visuals, reconeixent i interpretant les seues formes d'expressió, distingint la seua adequació a les necessitats expressives i reflexionant sobre la seua incidència en la vida quotidiana. Buscar, obtindre i utilitzar informació de forma autònoma i crítica, coneixent les formes en què esta es troba disponible, seleccionant el pertinent per a una finalitat concreta i presentant esta informació als altres de forma adequada. Desenrotllar la capacitat per a analitzar i regular les produccions lingüístiques, utilitzant les pròpies idees i experiències en la producció de textos d'intenció creativa i literària. Interpretar i comparar les principals tècniques i llenguatges utilitzats en els mitjans de comunicació social, a fi d'ampliar les habilitats discursives i de desenrotllar una actitud crítica davant dels missatges procedents d'estos mitjans. Obtindre un coneixement de la realitat lingüística espanyola a fi d'afavorir una actitud d'interés i respecte per les realitats plurilingües. Comprendre la funció de la literatura com a instrument de transmissió i creació cultural i com a expressió historicosocial, mostrant una actitud crítica i descobrint que la seua lectura pot ser font d'ampliació d'experiències, gaudi personal i estímul per a l'escriptura creativa. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituïsquen un referent clau en la història de l'art i de la literatura i, els elements més destacats del context social i històric que apareixen, valorant les obres rellevants com mostres destacades del patrimoni cultural. Apreciar que l'estudi d'altres llengües i les seues cultures constituïx un mitjà per a conéixer i valorar la multiculturalitat i afavorir l'enteniment intercultural i internacional. Llegir de forma comprensiva i autònoma textos senzills en llengua estrangera i emetre missatges orals i per escrit referents a les situacions de comunicació més habituals. Desenvolupar estratègies de comunicació elementals, en llengua estrangera, afavoridores de l'aprenentatge autònom de llengües. Iniciar-se en el càlcul mental amb les operacions bàsiques partint de procediments intuïtius propis de les persones adultes. Adquirir el valor conceptual i instrumental dels nombres, utilitzant-los correctament i introduir-se en l'anàlisi de la dimensió matemàtica de la realitat i de l'evolució històrica del llenguatge matemàtic, de manera que s'arribe al concepte de les operacions bàsiques a través de situacions vivencials concretes. Plantejar i resoldre problemes senzills de la vida quotidiana utilitzant procediments matemàtics de forma que siga possible identificar, plantejar i resoldre interrogants i problemes a partir de l'experiència. Conéixer els distints sistemes de mesura, així com els conceptes de proporcionalitat, tant per cent i representació gràfica de percentatges, per a entendre el seu ús social. Conéixer els elements fonamentals de la geometria i les principals figures planes i realitzar càlculs i mesures sobre elles. Elaborar estratègies d'identificació i resolució de problemes, de forma individual i col·lectiva, en els diversos camps del coneixement i l'experiència quotidiana, per mitjà de procediments intuïtius i de raonament lògic, verbal i matemàtic. Incorporar al llenguatge i a les formes d'argumentació habituals distintes formes d'expressió per tal de poder comunicar-se de manera precisa i rigorosa, identificant els elements lingüístics, matemàtics i estadístics bàsics presents en la informació, analitzant críticament les funcions que exerceixen i les seues aportacions per a una millor comprensió dels missatges.

5

Elaborar estratègies personals de resolució de problemes i expressar amb claredat els passos seguits, valorant la importància del procés i la seua aplicació en diferents contextos, desenrotllant les destreses cognitives més rellevants que intervenen en la formació del pensament matemàtic. Utilitzar tècniques senzilles d'arreplegada i classificació de dades sobre temes d'interés i situacions diverses, i ser capaç de representar la informació de forma verbal, gràfica i numèrica i de formar-se un juí sobre la mateixa. Utilitzar els camps numèrics i dominar els mecanismes operatius bàsics a fi de resoldre situacions problemàtiques quotidianes, realitzant els càlculs apropiats a cada situació. Conéixer i utilitzar procediments algebraics elementals i els conceptes bàsics d'estadística i probabilitat que tinguen una aplicació real i funcional. Analitzar i valorar els efectes que sobre la salut personal i col·lectiva tenen la determinació i el respecte d'unes normes de seguretat i higiene, i de tot allò que contribuïsca a la consecució d'un ambient saludable en distints entorns. Utilitzar els coneixements sobre el funcionament del cos humà per a desenrotllar hàbits de prevenció i salut corporal que propicien un clima individual i social saludables, i contribuir al desenrotllament equilibrat de la persona. Conéixer els principals aspectes del desenrotllament evolutiu des de la infància a l'edat adulta, així com les característiques fonamentals que configuren cada etapa. Analitzar els distints modes de viure els fets bàsics de l'edat adulta, especialment les transicions afectives i la maternitat / paternitat. Fomentar la tolerància i el respecte per les diferències individuals físiques i psíquiques, a fi de superar tot tipus de discriminacions, per mitjà de l'anàlisi, la reflexió crítica i les accions socials amb les persones adultes amb discapacitats motrius, psíquiques i sensorials. Desenvolupar actituds de cooperació i respecte, reconeixent els aspectes de relació que tenen les activitats físiques i el valor cultural dels esports i jocs autòctons. Reconéixer la riquesa expressiva del cos i el moviment com a mitjans de comunicació i expressió creativa, apreciant el ritme, el moviment i la dansa, com a mitjans de representació d'imatges, de sensacions, d'idees i com a forma d'expressió individual i col·lectiva. Adquirir els instruments teòrics i metodològics que permeten desenrotllar progressivament una interpretació científica de la naturalesa i una reorganització de les idees segons ella i elaborar criteris raonats sobre qüestions científiques i tecnològiques bàsiques de la nostra època, per mitjà del contrast i l'avaluació d'informació obtinguda de distintes fonts, utilitzant els conceptes bàsics de les Ciències. Descobrir la capacitat que té la naturalesa de produir canvis, desenrotllant una actitud crítica i responsable cap a la degradació ecològica i l'impacte de certes tecnologies. Utilitzar els coneixements bàsics sobre els sers vius i els elements físics i les seues interaccions per a comprendre millor l'ecosistema. Desenvolupar la imatge de la ciència com a procés, com a mètode i com a activitat humana realitzada per dones i hòmens, davant de la concepció de la ciència com a dogma, prenent consciència de la seua provisionalitat i valorant el coneixement científic com un procés en construcció lligat a les característiques i necessitats de la societat en cada moment històric i sotmés a evolució i revisió contínua. Reconéixer i valorar les aportacions de la ciència per a la millora de les condicions d'existència dels sers vius, apreciant la importància de la formació científica, utilitzant en les activitats quotidianes i en l'elaboració de coneixements els valors i les actituds pròpies de la ciència, adoptant una actitud crítica i fonamentada davant dels grans problemes que actualment plantegen les relacions entre ciència, tècnica i societat. Iniciar-se de manera progressiva en l'ús de les noves tecnologies, com a part de la formació polivalent, per a facilitar l'aprenentatge i millorar les condicions d'integració laboral i social. Conéixer els problemes derivats d'un ús irracional de les tecnologies analitzant-los des d'una perspectiva científica i fomentat una actitud de respecte i atenció del medi ambient i d'aprofitament racional dels recursos existents. Desenrotllar una actitud crítica i d'indagació cap a l'enorme presència d'elements i processos tecnològics en el nostre entorn, valorant els efectes econòmics, morals i culturals de les aplicacions de les ciències i de les tecnologies en la qualitat de vida, així com el seu paper en la configuració de determinades professions i en l'organització i realització d'activitats del temps lliure. Comprendre i expressar missatges científics utilitzant el llenguatge oral i escrit adequadament així com altres sistemes de notació i de representació quan corresponga i aplicar estratègies coherents amb els procediments de la ciència, en la resolució de problemes. Indagar sobre les causes dels fenòmens socials des d'una actitud oberta cap a la complexitat dels problemes, i apreciar que les anàlisis socials són processos en constant elaboració. Desenvolupar una actitud positiva cap al treball manual, com a mitjà de suport i realització personal, superant la tradicional dicotomia entre l'activitat intel·lectual i l'activitat manual. Analitzar críticament les concepcions que inspira el funcionament de l'economia de la nostra societat a fi d'actuar com a consumidor i/o productor conscient. Conéixer tècniques i estratègies de recerca d'ocupació i desenrotllar mecanismes d'adaptació a les noves situacions del món del treball, a fi de millorar les condicions d'inserció social i laboral en un món en canvi permanent.

6

Adquirir instruments polivalents, metodològics i de coneixement que permeten aprofitar ofertes formatives destinades a la millora professional i a la inserció social, així com dels recursos temporals, materials i humans de l'entorn immediat que puguen contribuir al desenrotllament d'iniciatives pròpies en l'àmbit professional i social. Utilitzar els coneixements i experiències adquirits sobre els diferents recursos, tècniques, instruments, ..., així com sobre els distints certificats i perfils de professionalitat per a organitzar-se una idea respecte als coneixements, experiències i condicions necessàries per a incorporar-se al món del treball, millorar o canviar l'ocupació. Adquirir les estratègies intel·lectuals i culturals que permeten utilitzar amb llibertat i racionalitat el consum i la producció de béns, així com els recursos naturals i econòmics i els servicis socioculturals. Conéixer els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els referits als drets i deures que regulen la participació política, econòmica, cultural i social dels ciutadans i ciutadanes. Conéixer el medi geogràfic i natural immediat a fi de conservar-lo i utilitzar-lo responsablement, en tant que determinant de la qualitat de vida i adquirir una actitud crítica davant de l'impacte que sobre eixe entorn tenen determinades accions humanes derivades d'un ús no degudament planificat de la tecnologia. Conéixer la varietat de factors geogràfics i històrics i la seua interrelació amb la societat actual i la interdisciplinarietat entre ambdós dimensions del coneixement social, distingint i analitzant els elements bàsics manejats en l'explicació de la societat, en les seues manifestacions tant temporals com espacials. Conéixer la dimensió europea i mundial d'una nova ciutadania basada en la igualtat, la solidaritat, la llibertat, el respecte als altres i la participació democràtica. Conéixer, apreciar i respectar el patrimoni natural, cultural, i historicoartístic, entenent la diversitat cultural i lingüística com un dret dels pobles i dels individus a la seua identitat. Acostar-se, conceptualment i estèticament, al patrimoni cultural i al fet artístic contribuint activament a la seua conservació i millora, respectant la diversitat lingüística, ètnica i cultural i impulsant el coneixement crític de les creences, actituds i valors bàsics que conformen les nostres tradicions i les d'altres cultures, per tal d'afavorir el respecte i la convivència multicultural. Desenvolupar una actitud crítica i de gaudi, front a les creacions musicals enteses com a formes de comunicació i d'expressió cultural i històrica, a fi d'apreciar i d'elaborar criteris personals sobre la qualitat i els usos socials de la música. Comprendre les relacions existents entre el desenrotllament personal i el context sociocultural i ecològic, a fi de formar-se criteris per a avaluar les normes que regulen la convivència i actuar en conseqüència. Desenvolupar destreses i habilitats bàsiques per a les relacions interpersonals i socials. Fomentar la participació de manera deliberada i crítica en l'espai de diferents institucions, fent ús dels drets de ciutadà. Utilitzar els coneixements i les experiències sobre les organitzacions socials per a activar i implementar modes de participació social que garantisquen el gaudi de béns i servicis que milloren les condicions de vida de la comunitat. Adquirir tècniques, recursos i procediments expressius que permeten interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen els diferents codis actuals. Tot això per tal d'enriquir les seues possibilitats de comunicació (interpersonal i social) i reflexionar sobre els fets culturals, artístics, científics i tecnològics que configuren la societat actual i que estan compromesos amb la millora de la qualitat de vida. Continguts Els continguts curriculars s'organitzen a través d'una proposta integrada per les distintes dimensions formatives complementàries i interrelacionades entre si, que configuren la formació de persones adultes. S'inclouen continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, per tal que les persones adultes adquirisquen un conjunt de coneixements, habilitats, tècniques, mètodes, estratègies, actituds i valors que possibiliten la seua formació integral, i faciliten el seu desenvolupament personal i sociocultural. Per tal de flexibilitzar el procés d'aprenentatge i d'acomodar-se a les característiques i necessitats de les persones adultes, s'han distribuït els continguts a través d'una estructura modular. S'han reunit en cada camp de coneixement o àmbit d'experiència els mòduls que estan relacionats, a través d'un eix vertebrador fonamental, per tal d'aconseguir un conjunt determinat de coneixements, procediments, actituds i valors, que responen als objectius generals de la formació bàsica de les persones adultes. La seqüenciació i estructuració quedaran reflectides en les programacions d'aula. Els camps de coneixement o àmbits d'experiència que integren la Formació Bàsica de les persones adultes són: A) Comunicació. Tres mòduls: A.1. Mòduls a cursar en els Cicles I i II: * Valencià. * Castellà. A.2. Mòdul a cursar només en el Cicle II: * Llengües estrangeres. B) Cientificotecnològic. Tres mòduls: B.1. Mòdul a cursar en els Cicles I i II: Processos i Instruments Matemàtics. B.2. Mòdul a cursar en els Cicles I i II: Naturalesa, Ecologia i Salut.

7

B.3. Mòdul a cursar només en el Cicle II: Ciències i Tecnologia. C) Ciències socials. Dos mòduls: C.1. Mòdul a cursar en els Cicles I i II: El món del treball. C.2. Mòdul a cursar en els Cicles I i II: Societats, territori i processos historicoculturals D) Optatiu. Tres Mòduls: a cursar només en el Cicle II. IV. Criteris d'avaluació Els criteris d'avaluació estableixen el tipus d'aprenentatge que s'espera que les persones adultes hagen aconseguit com a resultat del procés formatiu, en referència als objectius i els continguts del currículum. Constitueixen criteris orientadors que s'hauran d'integrar de manera coherent en l'estratègia metodològica general. A.1. Mòduls: Valencià i castellà. 1. Continguts * L'adquisició de recursos i procediments expressius que permeten interpretar i produir amb autonomia i creativitat missatges en diferents contextos comunicatius (interpersonals i socials). * Desenvolupament d'una actitud crítica cap als distints tipus de missatges gràfics, plàstics i visuals, ja siguen artístics o comercials, reconeixent i interpretant tant la seua estructura i organització interna com les seues formes d'expressió i la seua incidència en la vida quotidiana. * Adquisició de recursos expressius i comprensius que permeten enfrontar-se amb llibertat i racionalitat al consum i producció de béns i a la utilització de recursos naturals i servicis socioculturals. * Adquisició de tècniques i mecanismes tendents a refermar el sentit de grup, afavorir la relació interpersonal i la convivència, i contribuir a l'ocupació conscient del temps lliure, a través d'intercanvis comunicatius. * Adopció d'una actitud favorable a la comunicació respectuosa, fluida i gratificant, superant estereotips i prejuís sociolingüístics respecte a la vàlua i importància sociocultural de les diverses llengües, així com de les seues varietats dialectals. * Conscienciació sobre el valor de la llengua pròpia com a vehicle d'identitat cultural. * Utilització de la llengua com a instrument per a l'adquisició de nous aprenentatges que faciliten la comprensió i l'anàlisi de la realitat social, econòmica i cultural, analitzant els seus diferents usos socials així com els mitjans, tecnològics o no, que utilitza. * La lectura i l'escriptura com a formes de comunicació i com a fonts d'enriquiment cultural i de plaer personal. * Desenrotllament d'una actitud crítica i de gaudi front a les creacions musicals enteses com a formes de comunicació. * Valoració del ritme, el moviment i la dansa, com a mitjà de representació d'imatges, de sensacions, d'idees i com a forma d'expressió individual i col·lectiva. * Coneixement de la conducta motriu com a organització significativa del comportament humà, reconeixent la riquesa expressiva del cos com a mitjà de comunicació i expressió creativa. * L'expressió oral d'opinions personals, indicacions, instruccions, etc., amb claredat, ordre i bona pronunciació en diferents situacions comunicatives (exposició, diàleg, col·loqui, etc.). * L'escolta i el respecte a les opinions dels altres, així com saber guardar el torn de paraula en comunicacions de grup. * El resum oral d'informacions senzilles procedents de qualsevol de les fonts d'informació existents (ràdio o televisió, pel·lícules, conversacions, entrevistes, etc.). * La interpretació oral de símbols, imatges, plans i gràfics senzills. * La lectura correcta i de forma autònoma, amb una comprensió bàsica, de textos senzills, escrits amb diferents tipus de lletra i diferent intencionalitat (cartes, impresos, missatges publicitaris, titulars de premsa, narracions breus, etc.) * L'escriptura de forma autònoma de textos curts i senzills (encàrrecs, notes, avisos, refranys, etc.), utilitzant correctament l'ortografia natural i sent capaç d'aplicar esta destresa en l'ompliment d'impresos i formularis senzills relacionats amb necessitats quotidianes. * Consolidació del domini verbal i escrit del vocabulari bàsic a fi de facilitar una comunicació fluida i precisa. * Comprensió i producció en forma ordenada i clara de missatges orals atenent a diferents intencions expressives (idees pròpies, vivències, informacions breus, queixes, reclamacions, etc.) i contextos de comunicació (públics i privats), on s’aprenen a respectar les regles socials, gramaticals i de pronunciació que regulen l'intercanvi comunicatiu. * Desenvolupament de la capacitat comunicativa exercitant l'expressió i la comprensió oral i escrita a partir de discursos (orals, escrits, icònics, gràfics, etc.) de dificultat mitjana (periodístics, literaris, exposicions orals, conversacions, etc.) seguint un mètode d'anàlisi basada en la distinció entre el fonamental i l'accessori, a través de resums, interpretacions, preguntes i respostes, etc. * Utilització de la lectura com a font de gaudi, d'informació i d'aprenentatge i com a mitjà de perfeccionament i enriquiment personal, lingüístic i cultural, desenrotllant destreses de lectura silenciosa que incrementen la velocitat i la comprensió lectora. * Consolidació de l'expressió escrita, tenint en compte l'ortografia i la coherència en l'elaboració de textos curts amb una determinada intenció comunicativa (opinions, vivències, receptes, consells, instruccions, composicions literàries ...). * Elaboració per escrit de textos i formularis que responguen a necessitats quotidianes (impresos, sol·licituds, instàncies,

8

telegrames, girs postals, cartes, etc.). * Adquisició de conceptes lingüístics generals, referits als elements de la situació comunicativa, a l'ordre de la frase, a la noció del temps, a l'estructura de l'oració, etc. * Comprensió de les relacions del llenguatge visual i plàstic amb altres llenguatges, triant la fórmula expressiva més adequada en funció de les necessitats i possibilitats de comunicació. * Domini de l'ordre alfabètic per a utilitzar-lo amb agilitat i sentit en diferents situacions: consulta de guies telefòniques, llistats alfabètics, diccionari, etc. D'igual manera s'ha de manejar amb fluïdesa el vocabulari bàsic, les sigles i abreviatures més comunes i altres elements formals del llenguatge escrit. * Comunicació a través de mitjans d'expressió verbal, desenrotllant el raonament lògic i verbal. * Selecció entre els distints llenguatges gràfics, plàstics i visuals, del més adequat a les necessitats d'expressió, integrant, si és necessari, dos o més llenguatges en les produccions creatives. * Recerca, obtenció i utilització d'informació de forma autònoma i crítica, coneixent les formes en què esta es troba disponible, seleccionant allò que puga ser pertinent per a una finalitat concreta i presentant esta informació als altres de forma adequada. * Coneixement de tècniques per al tractament de la informació: arreplegada i registre de dades, anàlisi crítica, contrast i síntesi interpretativa. * La comunicació oral i escrita, amb coherència i correcció, segons les diferents finalitats i situacions comunicatives, a través del coneixement de la gramàtica bàsica com a mitjà de perfeccionament de l'expressió lingüística, oral i escrita. * Desenrotllament de la capacitat per a analitzar i regular les produccions lingüístiques, utilitzant les pròpies idees i experiències, i fent servir conscientment les possibilitats expressives, estètiques i lúdiques de la llengua en la producció de textos d'intenció creativa i literària. * Expressió per escrit d'opinions, crítiques, reclamacions i vivències personals, etc., amb coherència, correcció gramatical i ortogràfica, en diferents contextos de comunicació com ara l'ompliment d'impresos i formularis, l'elaboració de recensions d'articles i llibres i en la producció de diferents tipus de textos (narratius, descriptius, expositius i argumentatius). * Interpretació del llenguatge figurat (frases fetes, refranys, figures literàries, etc.), tenint en compte el context en què s'utilitza, com a reforç lexicoortogràfic i lúdic. * Interpretació i comparació de les principals tècniques i llenguatges utilitzats en els mitjans de comunicació social (premsa, ràdio, televisió, publicitat, etc.), a fi d'ampliar les habilitats discursives i de desenrotllar una actitud crítica davant dels missatges procedents d'estos mitjans. * Coneixement de la realitat lingüística de l'Estat espanyol amb el fi d'afavorir una actitud d'interés i respecte per les realitats plurilingües. * Utilització de tècniques senzilles d'arreplegada i classificació de dades a fi de documentar-se i obtindre informació sobre temes d'interés sent capaç de presentar esta informació de forma verbal i gràfica, i de formar-se'n un juí. * Establiment de relacions entre obres, autors, i moviments que constituïsquen referents claus en la història de la literatura i, els elements més destacats del context social i històric que van aparéixer, valorant les obres rellevants de la tradició literària com a mostres destacades del patrimoni cultural. * Comprensió de la literatura com a instrument de transmissió, de creació cultural i com a expressió historicosocial, mostrant una actitud crítica davant del contingut ideològic de les obres literàries, descobrint que la seua lectura pot ser font d'ampliació d'experiències, de gaudi personal i d'estímul per a l'escriptura creativa. 2. Criteris d'avaluació dels mòduls: Valencià i Castellà. * Valorar oportunament les distintes possibilitats que ofereix el conjunt d'elements de llenguatge i comunicació, en relació amb el món del treball i la participació social, buscant en cada cas els més adequats a cada situació concreta. * Comprendre i produir missatges en què s'integren, el llenguatge verbal i els llenguatges no verbals (icònic, gestual, musical), atenent a les principals característiques de la situació de comunicació i utilitzant els procediments expressius dels diferents codis. * Planificar i portar a terme, individualment o en equip, la consulta de diverses fonts d'informació, per mitjà del maneig d'índexs, fitxes i altres sistemes de classificació, en el marc de treballs senzills d'investigació. * Captar les idees essencials i intencions de produccions orals i escrites, de diferent tipus i distint nivell de formalització, reproduint el seu contingut oralment i per escrit, per mitjà de resums, exposicions, debats, etc. * Sintetitzar oralment i per escrit, informacions procedents d'idees i experiències pròpies i alienes, així com de diferents fonts d'informació sobre un mateix tema, amb el fi d'elaborar conclusions pròpies. * Produir textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i argumentatius), adequant-los a la situació de comunicació, utilitzant l'estructura organitzativa de cada un i respectant els criteris de correcció. * Utilitzar les pròpies idees i experiències, així com la reflexió sobre els mecanismes de la llengua i els seus elements formals per a una millor comprensió i producció de textos d'intenció creativa, possibilitant la incorporació conscient de procediments literaris. * Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a l'elaboració i difusió d'informacions i d'opinions. * Identificar, respectar i valorar les diferents llengües i varietats dialectals de l'Estat, en relació amb les manifestacions històriques, socials i culturals. * Identificar en textos orals, escrits i en mitjans audiovisuals de distint tipus, imatges i expressions que denoten alguna forma de

9

discriminació social, ètnica, sexual, etc., utilitzant els llenguatges com a mitjans de resolució de conflictes interpersonals. * Obtindre informació concreta i rellevant sobre temes d'interés prèviament delimitats a partir de les consultes de diverses fonts (enquestes, qüestionaris, documents, escrits, etc.) elaborant la informació arreplegada, traient conclusions i presentant esta informació de forma verbal i gràfica. * Establir relacions entre obres, autors i moviments que constitueixen un referent clau en la història de la literatura i els elements més destacats del context cultural, social i històric que apareixen. * Reconéixer les característiques literàries més destacades en els textos llegits per a la seua valoració, i manifestar preferències en la selecció de lectures. Expressar-hi les pròpies opinions i gustos personals.

Camp de Coneixement Lingüístic. Comunicació. VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA. OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CICLE I NIVELL 1 Conceptuals: Reconèixer tots els fonemes. Reconèixer els signes gràfics més usuals ( . , ¿ ? ! ¡ ). Procedimentals: Comprensió i expressió oral: Escoltar i comprendre narracions, descripcions i explicacions senzilles. Distingir i pronunciar correctament tots els sons de la llengua. Respondre preguntes, a nivell oral, sobre un text llegit de 5 o 6 línies. Comprensió i expressió escrita: Adquirir la tècnica lectora. Llegir clarament tots els fonemes. Comprendre el sentit d´una frase. Fonologia i ortografia: Dominar l´ortografia natural. Utilitzar majúscules en noms propis i a principi de frase. Usar el punt en acabar la frase Pronunciar correctament els sons: ny, c, qu, ce, ci, ç, s, ss, z, ja, jo, ju, ge,gi,ga,go,gu,gue,gui,r,rr,ll. Morfosintaxi: Ordenar paraules per formar una frase. Actitudinals: Adquirir hàbit lector. OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CICLE I NIVELL 2 Conceptuals: Reconèixer tots els signes : . , : ¿? !¡ ; ... Interioritzar el fet que una grafia correspon a més d´un so, i que un so es pot representar per grafies diferents. Distingir el present, passat i futur. Evitar els castellanismes en el vocabulari bàsic. Extraure la idea principal d´un missatge que s´escolta, després d’haver-lo treballat. Fonologia i ortografia: Conèixer l´abecedari. Morfosintaxi. Reconéixer el substantiu, l´adjectiu i el verb. Distingir les frases interrogatives de les exclamatives. Distingir el gènere i el nombre del nom i de l´article. Reconèixer accions en present, passat i futur. Lexicologia i semàntica: Reconèixer els significats diferents d´alguns mots, oralment. Procedimentals: Comprensió i expressió oral: Contestar preguntes sobre una explicació de 50 a 100 paraules. Utilitzar les paraules adequades a cada context. Comprendre correctament narracions i explicacions senzilles. Executar cinc ordres donades oralment relacionades entre elles. Mantenir un diàleg coherent sobre un tema determinat. Adquirir la capacitat expressiva en les diferents entonacions: afirmació, negació, pregunta.

10

Apreciar la intenció comunicativa d´un missatge que s´escolta. Participar en col·loquis i debats, de manera ordenada. Dramatitzar contes i narracions. Comprensió i expressió escrita: Escriure correctament al dictat els digrafs: ny, rr, ll. Llegir amb correcta entonació i puntuació. Respondre per escrit preguntes sobre un text llegit anteriorment. Adquirir completament la tècnica lectora. Expressar idees o sensacions suggerides per imatges. Trobar la idea fonamental d´un text escrit, tot i havent-lo treballat anteriorment. Escriure textos lliures de cinc línies. Ordenar un text desordenat d´extensió curta. Fonologia i ortografia: Saber utilitzar la majúscula. Utilitzar m davant p i b , r / rr. Utilitzar correctament les majúscules i les minúscules Morfosintaxis: Diferenciar l´article masculí i el femení. Familiarització en l’ús dels articles : el, la l´. Formar plural dels noms. Formar diminutius i augmentatius. Formar el femení a partir del masculí. Lexicologia i semàntica: Utilitzar els termes de la comparació: més, menys, tant. Evitar els castellanismes. Actitudinals: Gaudir de la lectura. Respectar les produccions escrites dels demés. Interessar-se per escriure correctament, amb el mínim de faltes d´ortografia. Motivar la lectura de llibres. Utilitzar el llenguatge de forma personal i creativa. OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CICLE I NIVELL 3 Conceptuals: Comprensió i expressió oral: Evitar els castellanismes en el vocabulari usual. Morfosintaxi: Distingir el gènere i el nombre en el nom, l´article i l´adjectiu. Conèixer les diferents classes d´oracions: interrogatives, exclamatives, enunciatives, afirmatives i negatives. Distingir en una oració el sintagma nominal del sintagma verbal. Reconèixer dintre de l´oració: el sintagma nominal i sintagma verbal. I dintre d´ell els seus respectius nuclis. Reconèixer dintre del sintagma nominal: els determinants, articles numerals i ordinals. Induir les regles generals de formació dels plurals i del femení. Lexicologia i semàntica: Conèixer els conceptes de sinonímia i antonímia, tant en paraules com en frases, en funció del vocabulari. Conèixer el concepte de paraules base i derivades en funció del vocabulari. Identificar les abreviatures i els signes més habituals de la comunicació diària. Conèixer quines són paraules compostes i reconèixer les seues parts. Reconèixer les oposicions de substantius i adjectius i els seus antònims. Procedimentals: Comprensió i expressió oral: Treballar els següents fonemes: /p/, /b/, /b-v/, /t/, /d/, /k/, /g/, /s/, /z/, /dz/. Comprendre el significat de tots els elements d´un text. Comprendre i usar expressions usuals, locucions, frases fetes, refranys, modismes i preguntes en qualsevol situació. Comprendre correctament una narració i explicació concreta. Saber resumir-la oralment i valorar-ne el contingut. Mantenir diàlegs coherents sobre temes concrets diversos. Saber utilitzar el vocabulari bàsic treballat en una conversa Distingir en un missatge oral la idea principal de les secundàries. Comprendre correctament una narració, descripció i explicació, Explicar situacions utilitzant el vocabulari bàsic treballat.

11

Saber resumir un missatge rebut oralment. Dramatitzar obres de teatre. Evitar els castellanismes del vocabulari propi del nivell. Conèixer el vocabulari necessari per a comunicar-se en qualsevol situació: sentiments, creences, percepcions, sensacions, art, tècnica, professions.... Comprensió i expressió escrita: Adquirir una correcta tècnica lectora, respectant signes de puntuació, amb expressivitat adient i entonació adequada. Realitzar diàlegs entre dos o tres personatges. Trobar la idea fonamental d´un text treballat. Llegir comprensivament textos. Construir textos lliures de 15 línies o més. Narració, descripció... Resumir per escrit un text llegit o una exposició oral. Llegir textos literaris adequats (prosa i poesia). Interpretar impresos usuals en la vida quotidiana. Escriure cartes. Respondre per escrit a preguntes d´un text llegit. Donar una opinió pròpia respecte als continguts dels textos llegits. Fonologia i ortografia: Reconéixeer i utilitzar les grafies: (c, qu) ( c, ç, s, ss) (x, tx) (ny) (l·l) (g,gu) l l´apòstrof en : l´ i d´. Treballar casos en els quals s´utilitzen grafies diferents al castellà en mots semblants: cavall, caballo. Assegurar, especialment, les oposicions e (oberta) e ( tancada) relacionant-les amb l´ús de l´accent greu i agut. Assegurar l´escriptura dels grups br, bl, mb, mp. Mn. Assegurar la pronúncia correcta i l´escriptura correcta dels fonemes /b/ i /v/. Assegurar la pronúncia i escriptura correcta dels fonemes /t/ i /d/. Assegurar la pronúncia i escriptura correcta de les grafies /quan/ i /quant/, /tan/ i /tant/. Diferenciar l´escriptura de hi ha i ja. Utilitzar el guionet en els pronoms àtons, substitut d´un sintagma nominal darrere de verb. Reforçar les excepcions de l´apòstrof de l´article davant de les vocals i, u, hi, hu àtones. Treballar l´escriptura i utilitzar correctament els següents fonemes: /k/ , /q/, /s/, /z/,/dz/. Treballar l´escriptura i utilitzar correctament els següents signes de puntuació: . : ; - Ús de les majúscules. Aplicar les regles ortogràfiques més comunes. Arribar a escriure amb correcció. Assegurar la utilització de la dièresi sobre la u (ü). Morfosintaxi: Conjugar els verbs: ésser, estar, dibuixar, rebre, fugir i dormir. Construir correctament estructures oracionals de diversos tipus d´acord amb el missatge que hom vol transmetre. Reconèixer en l´estructura de la frase: SN: determinats, modificadors (adjectius). SV: verb, complements, atributs, OD, OI, CC. Conèixer la formació del plural i femení dels noms i dels adjectius. Conèixer els determinants següents: demostratius, possessius, indefinits, interrogatius. Conjugar els següents verbs: parlar, batre, fer, anar i haver. Literatura: Conèixer el nom d’autors valencians destacats de totes les èpoques i algunes de les seues obres. Llegir, comentar i apreciar poemes, contes, etc. d´algun conegut autor valencià. Lexicologia i semàntica: Escriure paraules compostes pròpies del seu vocabulari. Utilitzar locucions i formes de dir pròpies del nivell. Treballar la precisió en els significats dels mots sinònims. Construir comparacions. Utilitzar correctament les comparacions, la composició i la derivació de les paraules. Utilitzar el diccionari ideològic. Corregir els estrangerismes propis del cicle. Distingir la partícula derivativa d´un mot a la vista de tres o quatre mots derivats. Formar paraules compostes Formar paraules afegint sufixes i prefixes. Treballar paraules poc o gens usuals en valencià que normalment son substituïdes per castellanismes. Treballar la fraseologia, les locucions, les dites, els refranys... Definir de diverses maneres un concepte. Actitudinals: Reconèixer l´existència de persones dedicades a la creació literària. Habituar-se a llegir poemes i narracions senzilles d´autors valencians.

12

Aconseguir gaudir de la lectura. OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CICLE II GES 1 Introducció L'Ensenyament Secundari té com a finalitat el desenrotllament integral i harmònic dels aspectes intel·lectuals, afectius i socials de la persona. Un dels camps d'acció fonamentals d'aquest cicle ha de ser una educació relativa al llenguatge i a la comunicació, de manera que els alumnes aconseguisquen un saber reflexiu sobre les pràctiques comunicatives necessàries per a la socialització. Aquestes metes educatives afecten especialment les àrees de llengües, encara que qualsevol altra àrea o disciplina, en utilitzar el llenguatge com a mitjà de comunicació i d'adquisició i transmissió del coneixement, és responsable de l'èxit d'aquest objectiu. Al mateix temps, la millora de la competència en les habilitats lingüístiques és un factor determinant per a la consecució dels objectius específics de cada àrea no lingüística. L'ensenyament i l'aprenentatge en l'àrea de Llengua i Literatura té com a objecte la formació de parlants competents en les dos llengües oficials, així com l'adquisició i el desenrotllament de la competència per a llegir i interpretar textos literaris en cadascuna d'aquests dues llengües. L'objectiu assenyalat doncs, suposa la prolongació en el Cicle II de les metes fixades per al Cicle I. Les diferències entre un cicle i un altre no residixen, per tant, en l'objecte d'aprenentatge, sinó fonamentalment en la selecció dels discursos que s'han d'analitzar i produir segons la complexitat que tinguen i d'acord amb l'horitzó d'expectatives de l’alumnat, en l'orientació que s'ha de donar a la reflexió lingüística i literària, en la selecció de continguts conceptuals i en el grau de sistematització que han d'aconseguir. L'educació lingüística i literària estarà guiada per la consideració del llenguatge com una activitat que té com a funcions bàsiques la comunicació i la representació de la realitat física i social, és a dir la configuració de la identitat. El llenguatge s'adquireix i es desenvolupa a partir de les aptituds humanes per a la parla, per mitjà dels intercanvis en contextos socials determinats. Per la interacció, els xiquets i les xiquetes aprenen a conferir significats als signes que intercanvien amb les persones adultes i a usar-los amb finalitats diverses, i s'apropien de les unitats i les regles de la llengua del seu entorn, així com de les normes que regulen la parla com a activitat social. Aquest aprenentatge no és una activitat mimètica, sinó que suposa la construcció de sistemes successius de regles lingüístiques i de normes ociocomunicatives, així com l'avaluació i la reelaboració contínua d'estos sistemes d'acord amb les noves necessitats i experiències. Així, el llenguatge té una arrel comunicativa, una arrel expressiva, una arrel sensorial, una arrel identitària... El llenguatge també és un mitjà de representació del món. Les funcions comunicativa i identitària estan interrelacionades: la comunicació es produeix per la capacitat del llenguatge per a representar i simbolitzar la realitat i, a més, en l'intercanvi comunicatiu es creen representacions compartides intersubjectivament. El llenguatge està vinculat al pensament i al coneixement. Per mitjà de les operacions cognoscitives que constitueixen el llenguatge interior ens comuniquem amb nosaltres mateixos, analitzem problemes, organitzem la informació, elaborem plans i mamprenem processos de decisió. En suma, regulem i orientem la nostra pròpia activitat. D'altra banda, en els intercanvis comunicatius, regulem i orientem l'activitat de les altres persones, alhora que elles influeixen sobre nosaltres, regulant i orientant la nostra pròpia activitat. En este sentit, el llenguatge compleix una funció de representació i de regulació del pensament i de l'acció. Aprendre una llengua no és únicament apropiar-se d'un sistema de signes, sinó també dels significats culturals que aquests signes transmeten i, amb aquests significats, de les maneres com les persones de l'entorn entenen o interpreten la realitat. El llenguatge contribueix així a construir una representació del món compartida socialment i comunicable i, amb això, a la integració social i cultural de les persones. S’hi treballarà críticament per comprovar com alguns d'aquests significats culturals que s'adquireixen en el procés de l'aprenentatge lingüístic constitueixen prejudicis respecte al gènere social, als grups ètnics, a la religió, a la procedència social, a l’existència de les diferents llengües i a les maneres d'usar-les... a fi de contribuir a l'eradicació dels usos discriminatoris i al foment d'actituds de respecte davant de la varietat, cultural i lingüística. En aquest sentit, l'educació ha d'afavorir el coneixement i la valoració positiva de la realitat plurilingüe i pluricultural d'Espanya. Si el llenguatge és un mitjà de comunicació i de representació, l'educació lingüística s'ha de referir al domini del funcionament de la llengua en contextos socials o competència comunicativa. Aquesta competència comprén no sols el coneixement del sistema d'unitats i de regles d'una llengua, és a dir, la seua gramàtica, sinó també la capacitat per a ancorar el discurs en la situació i per adequar-lo als aspectes rellevants del context social. Situar l'ensenyança i l'aprenentatge de la llengua en el marc de la competència comunicativa significa que el nucli de l'objecte d'aprenentatge són les destreses discursives (comprensió i expressió oral i escrita), el domini de les quals requerix l'aprenentatge de procediments i de coneixements explícits sobre el funcionament del llenguatge en els plans següents: la relació dels enunciats amb el context físic (participants, espai i temps) i social (papers socials dels participants, relacions entre ells, finalitats...) en què es produeixen; la planificació i l'estructuració dels textos segons els esquemes convencionals; l'articulació dels enunciats per mitjà dels procediments de cohesió lèxics i gramaticals; l'organització de les oracions d'acord les regles lexicosintàctiques.

13

Les estratègies que constitueixen la competència comunicativa s'ensenyen i s'aprenen des d'una llengua determinada, però no es refereixen exclusivament a saber usar esta llengua concreta, sinó a una competència sobre l'ús del llenguatge en general. Aquesta característica de l'aprenentatge lingüístic té una gran importància en el nostre context educatiu, en què s'aprenen les dos llengües oficials junt amb una llengua estrangera. Situar l'aprenentatge en l'àmbit de la competència comunicativa significa que els aprenentatges que s'efectuen en una llengua s'apliquen a l'aprenentatge d'altres, el coneixement de les quals contribueix, al mateix temps, a acréixer aquesta competència comunicativa o competència sobre l'ús del llenguatge en general. Totes les àrees lingüístiques han de participar, per tant, d'un marc de referència comuna i aconseguir uns acords bàsics sobre els criteris didàctics, coherents i respectuosos amb l'especificitat de cada disciplina. L'educació lingüística entesa com a desenvolupament de la competència comunicativa requereix el treball sistemàtic de producció i d'interpretació de textos pertanyents als diversos àmbits d'ús. Aquest treball es refereix tant al discurs oral com a l'escrit. La comunicació oral i l'escrita s'oposen, principalment, per la naturalesa dels signes i el canal utilitzat i pel caràcter diferit o no diferit de l'intercanvi, la qual cosa afecta la copresència dels participants i el fet que es compartisca o no el context espacial i temporal. Aquestes diferències reclamen estratègies específiques en l'ensenyament i l'aprenentatge de l'un i l'altre ús. No obstant això, en un nivell formal i planificat, l'ús oral i l'ús escrit tenen molts aspectes comuns (tema prefixat, planificació del contingut, explicitació sintàctica i lèxica, subjecció a una norma estàndard...). A més, hi ha nombroses situacions de comunicació que combinen diversos usos; per exemple, una exposició oral que es basa en un guió o les conclusions d'un debat que es fixen per escrit. Aquests aspectes comuns en el nivell formal permeten relacionar ambdós aprenentatges i recolzar l'un sobre l'altre. En el Cicle II el treball entorn de l'ús oral es refereix al nivell formal i planificat. L'aprenentatge d'aquest nivell formal s'ha de realitzar, òbviament, dins de les situacions d'interacció comunicativa que ofereix el context de l'aula i el del centre escolar en general. L'ús oral informal, l'ús espontani entre els interlocutors amb tracte freqüent i familiar, serà objecte d'observació i anàlisi a fi de reconéixer les normes sociocomunicatives que regeixen l'intercanvi en diferents contextos socials, per a observar les estratègies que posen en funcionament els parlants a fi d'aconseguir una comunicació satisfactòria i per a reconéixer i criticar els estereotips i prejudicis, tant socials com sociolingüístics. Pel que fa a l'ús escrit, l'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura, que s'ha d'haver iniciat i desenvolupat en el Cicle I, continua en el Cicle II amb majors nivells de complexitat en la planificació i en l'estructuració dels textos i una major diversificació en els contextos en què se situa el discurs que es produeix o s'interpreta. En el Cicle II adquireix rellevància el discurs acadèmic, és a dir, l'usat en exàmens, treballs, recensions, articles, comentaris de textos... És un tipus de discurs que requereix, a més de les estratègies habituals de l'expressió escrita, un conjunt d'habilitats especials (tècniques de treball) com saber arreplegar, classificar, analitzar, sintetitzar, interpretar i adaptar informacions procedents d'explicacions, discussions en classe, apunts, lectures complementàries, manuals, etc.; així mateix, saber obtindre i organitzar informació a partir de diccionaris o d'Internet, localitzar referències bibliogràfiques, saber donar compte d'estudis realitzats (experiments, observacions, enquestes), saber analitzar i interpretar correctament les dades... A més, s'ha de consolidar el domini de les tècniques gràfiques i la disposició del text en la pàgina.

Aquest vessant de l'educació lingüística, l'ús i la producció de textos amb funció predominantment documental, o l'aproximació a qualsevol text des d'aquesta perspectiva, té una gran importància en el currículum, ja que l'ús de la llengua per a l'adquisició i l'organització de coneixements està estretament vinculat a les activitats d'ensenyança i d'aprenentatge en totes les àrees. Per això, és necessari garantir per a la llengua minoritzada aquest àmbit d'ús, que tradicionalment li ha estat negat, com a únic camí per a aconseguir un tractament adequat dels continguts d'aquest bloc.

Adquireix importància en aquest cicle, en relació amb les activitats de producció i d'interpretació de textos orals i escrits, la reflexió sistemàtica sobre el llenguatge: els factors del context a què s'ha d'adequar el discurs, els esquemes textuals convencionals que serveixen de model tant per a la producció com per a la interpretació del discurs, el funcionament de certes unitats lingüístiques com a elements de cohesió del text, les regularitats lexicosintàctiques de l'oració i els mecanismes per a la formació de paraules. Aquesta reflexió sobre el llenguatge i les seues condicions d'ús ha de desembocar en l'estructuració dels coneixements en un sistema conceptual bàsic i d'un metallenguatge que facilite la comunicació a l'aula dins del procés d'aprenentatge i que servisca de suport per a l'aprenentatge d'altres llengües. L'estudi de les unitats del sistema lingüístic en relació amb les seues condicions d'ús, en la relació del text amb el context, en l'estructuració i la cohesió del text, i en la construcció d'oracions i paraules, és un requisit imprescindible per a incorporar l'avaluació i la correcció de les pròpies produccions al procés d'escriptura, a fi d'afavorir l'aprenentatge autònom. La lectura i la interpretació de textos literaris requereixen el desenvolupament d'unes competències específiques, ja que la comunicació en què intervé el discurs literari té característiques diferents de la comunicació habitual. L'obra literària està destinada a la fruïció, és a dir, a produir en el lector un plaer buscat conscientment i activament. Aquesta finalitat del text se satisfà

14

si es crea una situació de comunicació en què el lector acudeix a la trobada de l'obra i allunyat del context espacial, temporal i cultural en què l'obra es va escriure, crea un context nou, a partir dels propis repertoris de significats tant individuals com socioculturals. En el cicle anterior, s'ha d'haver propiciat en els estudiants experiències plaents amb la lectura i la recreació de textos literaris, sobretot per mitjà dels jocs verbals que la literatura ofereix. Aquest objectiu ha de continuar actuant com a eix del Cicle II, però ací, junt amb els jocs verbals, la literatura ha d'atraure a més pel seu poder per a representar i interpretar simbòlicament tant l'experiència interior com la col·lectiva, i els alumnes s'aficionaran a la literatura si descobreixen en les seues obres exemplars, i exploren en les produccions pròpies aquesta capacitat per a simbolitzar les pròpies experiències. Per aconseguir això és necessari desenvolupar en l’alumnat una competència literària que elsproporcione instruments específics per a la interpretació i la recreació del discurs literari, tant per mitjà de la lectura activa com per mitjà de la producció de textos. Aquests instruments es refereixen, d'una banda, al coneixemen de les convencions literàries, estructures de gènere i procediments retòrics. i, per una altra, a l'aplicació d'informacions sobre el context lingüístic, històric, cultural i ideològic en què les obres literàries s'han produït, en la mesura que estes dades siguen significatives per a la interpretació del text i d'acord amb les expectatives d'un lector d'aquest cicle educatiu. A més, s'ha de considerar la literatura com un mitjà per a conéixer i interpretar críticament l'experiència col·lectiva, fet que afavoreix la inserció de l'individu en la tradició del seu àmbit cultural. Així, el coneixement de la literatura produïda en la llengua pròpia i que té relació amb la història, la cultura i la tradició de la comunitat a què es pertany actua com un poderós mitjà de socialització. L'educació literària, finalment, inclou la capacitat crítica per a avaluar un conjunt de factors externs a l'obra mateixa que en condicionen la recepció: els prejudicis pel que fa al genere social, la llengua i la cultura dels escriptors, la crítica, la publicitat, les modes, etc. En conclusió, el desenvolupament de la competència literària té uns objectius i uns aprenentatges específics, però requereix, per la seua banda, el desenvolupament de la competència lingüística i discursiva, objecte d'aprenentatge en el conjunt de l'àrea. Al seu torn, la interpretació reflexiva del discurs literari potencia l'aprenentatge lingüístic i discursiu general, ja que els textos literaris representen tota la varietat de situacions de comunicació, d'actes de parla, de registres, de tons i d'estils, i suposen una anàlisi del llenguatge en l'acte mateix de funcionament. En qualsevol situació d'intercanvi comunicatiu estan presents els prejudicis, les actituds i els estereotips discriminatoris, que també incideixen en els coneixements sociolingüístics i sociocomunicatius previs. La institució escolar en el seu conjunt, i l'àrea de Llengua i Literatura en concret, ha de ser sensible a qualsevol discriminació, i especialment a la discriminació sexual, en tant que aquesta se superposa a totes les altres i deixa una empremta específica en el fet lingüístic. Pel que fa a la valoració discriminatòria en relació amb les llengües i, per tant, amb els seus parlants, i quant a les actituds que aquesta valoració comporta, una educació lingüística satisfactòria haurà de contribuir a valorar qualsevol llengua com a igualment apta per a exercir les funcions de comunicació i de representació. En el nostre àmbit lingüístic i cultural, els prejudicis lingüístics i les actituds discriminatòries procedeixen d'una realitat sociolingüística caracteritzada per la convivència, en situació de conflicte, d'una llengua minoritzada (el valencià) i una altra prestigiada socialment (el castellà), amb un repartiment desigual d'usos i de funcions, tant en l'escola com en el conjunt de la societat. Tot això fruit d’un procés històric de prohibició i persecució del valencià. Els prejudicis sociolingüístics generats per aquesta situació poden ser un obstacle important per a l'aprenentatge, i la seua eradicació no depén únicament de la tasca que es realitze en aqueata àrea, sinó que requerix que la llengua minoritzada funcione com a llengua de comunicació formal i s'utilitze com a instrument d'aprenentatge en les distintes disciplines del currículum, i, en definitiva, impregne tots els àmbits de l'activitat escolar. Una altra font important de prejudicis i d'actituds discriminatòries, la constitueixen els usos, geogràfics o socials, menys valorats culturalment. Si aquesta valoració discriminatòria d'uns usos sobre uns altres es produeix en l'àmbit escolar, el resultat és l'aparició de barreres sociolingüístiques entre els alumnes i el sistema educatiu. El punt de partida per a l'educació lingüística haurà de ser l'ús de la llengua que l'alumnat ha adquirit en el medi familiar i que és funcionalment adequada per a l'intercanvi en aquell context. El paper de l'escola serà ampliar la competència lingüística i comunicativa dels estudiants perquè puguen ser capaços d'interactuar en els diversos àmbits socials en què es veuran immersos. D'aquesta manera, el respecte per la diversitat d'usos pot ser compatible amb el component normatiu que ha de tindre l'ensenyament de la llengua pel fet que l’alumnat ha d'aprendre a comunicar-se en la llengua estàndard, ja que és l'apropiada socialment per a tractar certs temes en situacions determinades. En resum, l'eix de l'educació lingüística estarà constituït pels procediments encaminats al desenvolupament de les capacitats d'expressió i de comprensió oral i escrita, en les dues llengües oficials, en contextos socials significatius, així com en l'àmbit de la comunicació literària. Aquests procediments requereixen una reflexió planificada sobre el funcionament del llenguatge i sobre les característiques formals de la llengua l'ús de la qual s'està aprenent, coneixement que s'organitza en forma de conceptes gramaticals. A més, l'aprenentatge de la llengua implica l'aprenentatge de significats culturals impregnats de valoracions socials i sociolingüístiques que requereixen el desenvolupament d'actituds crítiques sobre la manera com el llenguatge els transmet i els sanciona. Per tant, l'objecte d'aprenentatge en l'àrea de Llengua en el Cicle II comprén el conjunt dels components del procés comunicatiu:

15

a) L'apropiació pel parlant dels factors del context físic i social susceptibles de deixar empremta en els enunciats, així com de les regles comunicatives per mitjà de les quals s'adequa el discurs al context. b) El coneixement i l'ús reflexiu del codi lingüístic, pel que fa tant al pla oracional com al textual i atenent a les realitzacions orals i escrites. c) Actitud afavoridora d'una comunicació satisfactòria, així com actituds crítiques respecte a les formes per mitjà de les quals el llenguatge reflecteix prejudicis i estereotips socials i sociolingüístics. L'objecte d'aprenentatge així definit orientarà la selecció de continguts per a l'ensenyament i l'aprenentatge de les dos llengües incloses en l'àrea de Llengua i Literatura en aquest cicle educatiu. Al mateix temps, estableix un marc per a l'aprenentatge comú amb el Cicle anterior de la mateixa àrea i amb l'àrea de Llengües Estrangeres. Aquest marc comú aconsella adoptar una orientació didàctica igualment compartida. Objectius generals 1. Comprendre discursos orals i escrits i reconéixer les finalitats diferents que tenen i les situacions de comunicació en què es produeixen. 2. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència i correcció d'acord amb les finalitats i les situacions comunicatives diferents i amb un estil expressiu propi. 3. Conéixer i valorar la realitat plurilingüe i pluricultural d'Espanya i les variants de cada llengua, amb les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte. 4. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d'identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l'entorn i per a accedir al patrimoni cultural propi. 5. Conéixer i usar les normes lingüístiques, amb una atenció especial a les ortogràfiques. 6. Reconéixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació, desenvolupar actituds crítiques davant dels seus missatges i valorar la importància de les seues manifestacions en la cultura contemporània. 7. Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i de l'escriptura com a formes de comunicació i com a fonts d'enriquiment cultural i de plaer personal. 8. Conéixer i diferenciar els principals gèneres de la tradició literària occidental, les característiques de les principals èpoques (artístiques i literàries) i els autors i les obres més representatives de cadascuna d'elles. 9. Interpretar i produir textos literaris i d'intenció literària, orals i escrits, des de postures personals crítiques i creatives, i valorar les obres rellevants de la tradició literària com a mostres destacades del patrimoni cultural, amb una incidència especial en les literatures presents en l'entorn. 10. Conéixer i analitzar les unitats i els mecanismes de la llengua en els plànols fonològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i textual, i les seues estructures discursives, per tal de desenvolupar la capacitat per a regular les produccions pròpies. 11. Analitzar i jutjar críticament els diferents usos socials de les llengües, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor, per mitjà del reconeixement del contingut ideològic del llenguatge, especialment pel que fa al gènere social, a la llengua que es parla i a les consideracions racistes o classistes. 12. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements i per a aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació per mitjà dels mitjans tradicionals i de la tecnologia informàtica. Continguts D'acord amb la definició de l'objecte d'aprenentatge i amb els objectius de l'àrea de Llengua i Literatura en l'Ensenyament Secundari, s'estableixen tres tipus de continguts: Procediments o continguts que es referixen a les destreses per a la producció i la recepció del discurs. Conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre el sistema lingüístic i les condicions del seu funcionament en distintes situacions discursives. Actituds afavoridores de la comunicació i de l'ús no discriminatori. Aquests tres grans tipus de continguts recorren els cinc blocs següents: Bloc I: Comunicació. Bloc II: Llengua i societat. Bloc III: Estudi de la llengua. Bloc IV: Tècniques de treball. Bloc V: Literatura. Els blocs primer, segon, quart i cinqué es refereixen a l'aprenentatge de la llengua en diferents àmbits d'ús. Tenen un caràcter eminentment procedimental, encara que hi intervenen la reflexió i la sistematització de conceptes en relació amb les activitats de producció i d'anàlisi del discurs i, així mateix, impliquen el foment d'actituds favorables al funcionament de la comunicació i a l'ús no discriminatori del llenguatge. El tercer bloc té un caràcter essencialment conceptual, encara que, per tractar-se de continguts que procedeixen de la reflexió sistemàtica sobre els usos de la llengua, aquest bloc està imbricat amb els altres. De la mateixa manera, la sistematització de les reflexions i la seua organització en sistemes conceptuals requereixen l'aprenentatge de

16

procediments d'anàlisi, de manipulació, de generalització, d'estructuració, etc. La relació de continguts apareix diferenciada per a les àrees de Valencià i Castellà, per atendre els aspectes formals, històrics, socials i literaris específics de cada llengua. No obstant, la distribució dels continguts en cada bloc es presenta de manera que permet l'enfocament integrat de l'aprenentatge lingüístic de l'alumnat. GES 1 VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA I. Comunicació. 1. Elements de la comunicació. 2. Funcions del llenguatge. 3. Comprensió i producció de textos pertanyents a les tipologies textuals narrativa, descriptiva, conversacional, expositiva i argumentativa. II. Llengua i societat. 1. La variació lingüística. Usos formals i informals de la llengua. 2. Els usos discriminatoris de la llengua. 3. Les varietats geogràfiques i socials. 4. L'estàndard. III. Estudi de la llengua. 1. Fonètica i ortografia Sons i grafies. L'alfabet i els dígrafs.Nocions bàsiques d'accentuació i puntuació. L'apòstrof. 2. Morfosintaxi. Classes de paraules.Els determinants. El gènere i el nombre.Estructura de l'oració simple. La concordança. 3. Lèxic. Estructura de la paraula.Vulgarismes i barbarismes. 4. Text. Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació (I). 5. Fonètica i ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (I). 6. Ús de l'accent gràfic i la dièresi en Combinacions vocàliques. La puntuació. El guionet. 7. Morfosintaxi.Pronoms personals tònics. Interrogatius. L'adverbi. L'oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements.Classes d'oracions. 8. Lèxiclisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.Dialectalismes. 9.Text.Les propietats textuals en l'exposició i l'argumentació (I). IV. Tècniques de treball. 1. Ús del diccionari, les enciclopèdies i altres obres de consulta. 2. Tècniques de treball. Anàlisi (lectura i anotacions). Síntesi (esquemes, resums). 3. Ús de diccionaris especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes...) V. Literatura. 1. Introducció als gèneres literaris a través de la lectura de fragments representatius. Anàlisi dels trets més característics. El llenguatge literari. Recursos lingüístics més importants. La narrativa: estructura. L'èpica, el conte i la novel·la.La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes. El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia i de la comèdia. GES 2 VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA I. Comunicació. 1. Els mitjans de comunicació escrits: la premsa. 2. Els mitjans de comunicació audiovisuals: ràdio i televisió. 3. Comprensió i producció de textos pertanyents als gèneres narratius (conte, novel·la, notícia, etc.), descriptius descripció científica, literària, etc.), conversacionals (entrevista, enquesta, teatre, etc.), expositius (exàmens, treballs d'investigació, exposicion orals, memòries, etc.) i argumentatius (debats, articles d'opinió, reclamacions, etc.) lI. Llengua i societat. 1. Origen i evolució de la llengua. 2. Els fenòmens de contacte de llengües. 3. Situació actual del valencià. 4. Trets principals de les varietats geogràfiques. III. Estudi de la llengua. 1. Fonètica i ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques. L'accentuació diacrítica.Ortografia de les paraules compostes.La puntuació: el parèntesi, el guió, les cometes. 2. Morfosintaxi. El verb. Les perífrasis verbals. Els pronoms personals àtons. Les preposicions. Les conjuncions. Categories i funcions. L'oració composta: coordinació i subordinació. Els relatius. La concordança i l'orde. 3. Lèxic. Processos fonamentals de la formació de paraules: derivació i composició. Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs, neologismes.Locucions i frases fetes. 4. El text. Les propietats textuals en la narració, la descripció, l'exposició, l'argumentació i la conversa. Marques lingüístiques. 5. Fonètica i ortografia. Abreviatures, acrònims i sigles. Ús de correctors ortogràfics en processadors de textos.

17

IV. Tècniques de treball. 1. Tècniques de busca d'informació en suports tradicionals i en suport informàtic. 2. Presentació de la informació.Tractament informàtic de textos. V. Literatura. 1. Lectura de textos de les literatures de les llengües existents a Espanya i de la literatura occidental. 2. La literatura medieval. Característiques generals. La lírica. La poesia trobadoresca. La prosa. Les Cròniques. El teatre. El Misteri d'Elx. 3. El Segle d'Or. Característiques generals. La lírica. Ausiàs March. Roís de Corella. La prosa humanista. La novel·la. Tirant lo Blanch. 4. Els segles XVI, XVII i XVIII. Característiques generals. La tradició popular i culta. 5. La literatura del segle XIX: romanticisme i realisme. Característiques generals. La poesia de la Renaixença. Teodor Llorente. El teatre culte i popular. Eduard Escalante.La narrativa realista. 6. El segle XX. Característiques generals. Modernisme, noucentisme i avantguardisme. La poesia del segle XX. Vicent Andrés Estellés. L'evolució de la novel·la i el conte. Enric Valor. El teatre. Text i espectacle. L'assaig. Joan Fuster. 7. Processos històrics de formació de les llengües. Processos de consolidació de llengües i les respectives literatures. Aportació de la literatura en aquests processos. 8. Història de la llengua i la literatura catalanes. Prohibició i persecució lingüística. VI. Sociolingüística. 1. Història i principals autors i textos. 2. Conceptes i terminologia. 3. Aplicació al cas valencià. Criteris d'avaluació GES 1 1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos escrits.Este criteri fa referència a l'avaluació del desenrotllament de les capacitats dels alumnes per a la comprensió de textos orals de diferent complexitat pertanyents a diversos àmbits d'ús. Es destaca la necessitat de tindre en compte, per a determinar esta comprensió, tant l'estructura semàntica del text com les intencions amb què ha sigut elaborat, fet que suposa tindre en compte el context de situació (especialment el context social i la relació emissor-receptor). Cal tindre present que este criteri implica atendre destreses de distint tipus: d'una banda, les relacionades amb la selecció d'idees principals i la reconstrucció de les característiques de la situaciódecomunicació del text de partida i, d'una altra, les relacionades amb la plasmació per escrit .en una situació de comunicació determinada que contextualitze l'activitat. de les idees i de les intencions reconegudes en els textos orals. El criteri proposat s'ha de seguir tant amb textos orals produïts pels alumnes mateixos-normalment, més contextualitzats i menys formalitzats. com amb textos de caràcter més formal i descontextualitzat. 2. Elaborar el resum d'una exposició o d'una argumentació oral sobre un tema específic i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.Este criteri suposa prendre en consideració, per a l'avaluació, el desenrotllament de la capacitat de reproduir de forma sistemàtica el contingut i la intenció d'idees exposades oralment sobre un tema determinat i conegut pels estudiants, adequant el llenguatge utilitzat a la naturalesa del tema i a la situació de comunicació. S'han de valorar tant el reconeixement de la coherència interna de les idees dels textos de partida, com la percepció de l'adequació o la inadequació d'estes idees a la finalitat i a la resta de les característiques contextuals. A l'hora de valorar el resum elaborat pels joves ha de prestar-se una atenció especial a l'ús per part d'estos de les marques textuals que caracteritzen el resum (esquemes, marques d'ordenació i jerarquització d'idees, oracions que sintetitzen el tema i/o els subtemes del text, etc.). 3. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificant les intencions que tinguen, diferenciant les idees principals i les secundàries, reconeixent les possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportant una opinió personal.Este criteri pretén servir de guia per a la valoració del desenrotllament de les capacitats dels alumnes i de les alumnes per a comprendre textos escrits. Este procés de comprensió suposa l'aplicació d'una sèrie d'estratègies de selecció, de relació i de síntesi d'idees i intencions de textos escrits expositius i argumentatius, i té en compte la situació de comunicació a què responen. S'ha de valorar també el desenrotllament de la capacitat de l'alumne i de l'alumna de donar la seua opinió personal sobre allò que s'ha llegit, tenint en compte que per a elaborar esta opinió es requerix comprendre el sentit del text i posar-lo en relació amb les idees o els valors rellevants per a l'alumnat. Com en els criteris anteriors, en este criteri es combinen també destreses referides d'una banda a la comprensió (en este cas escrita) i a l'expressió (oral, en este cas), per la qual cosa serà necessari atendre estes distintes facetes en el seguiment del criteri. 4.-Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema a fi d'elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les principals informacions i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.Este criteri fa referència a la utilització de textos escrits com a mitjà de construcció de noves idees, és a dir, com a mitjà d'aprenentatge en l'entorn escolar. Es pren així com a punt de referència per a la valoració dels aprenentatges lingüístics dels alumnes i de les alumnes el desenrotllament de la seua capacitat per a integrar i sintetitzar les informacions i les opinions procedents de textos distints, i per a posar-les en relació amb

18

els seus coneixements previs i les opinions pròpies a este respecte. Els textos de síntesi hauran de respondre a una finalitat comunicativa que faça necessària la mencionada construcció d'idees noves. 5.-Exposar oralment el desenrotllament d'un tema de forma ordenada i fluida ajustant-se a un pla o guió previ, seguint un orde lògic en la presentació de les informacions i dels arguments, adequant el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa, i mantenint l'atenció del receptor.El criteri pretén orientar la valoració del desenrotllament de la capacitat dels joves per a realitzar exposicions orals de caràcter formal. Per a esta valoració hauran de tindre's en compte com a factors principals: l'adequació de l'exposició al receptor i a la finalitat comunicativa, l'ús de recursos per a controlar l'atenció del receptor, els aspectes lingüístics i els paralingüístics relacionats amb la fluïdesa, l'orde de les idees i dels arguments exposats, la incorporació pertinent d'informacions disponibles i d'opinions pròpies, i l'adequació a les normes de correcció 6.Crear textos escrits expositius i argumentatius adequant-los a la situació comunicativa, organitzant-ne el contingut de forma coherent, utilitzant un vocabulari ric i variat i respectant els criteris de correcció gramatical i ortogràfica. Este criteri orienta la valoració dels textos escrits (expositius i argumentatius) produïts pels alumnes i les alumnes; per a fer-ho s'haurà de tindre en compte: l'adequació dels textos a la situació de comunicació en què s'inscriuen, l'estructuració d'acord amb els patrons estructurals bàsics del tipus de text que es vol produir, l'ús apropiat dels procediments lingüísticsque garantixen la cohesió del text (anàfores pronominals, repeticions, substitucions, el·lipsis, connexions sintàctiques i organitzadors textuals) i la construcció correcta d'oracions, d'acord amb la normativa morfosintàctica i amb el respecte a la convenció ortogràfica. 7 Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d'investigació.Este criteri orienta la valoració dels aprenentatges realitzats pels alumnes pel que fa al maneig de diferents tipus de diccionaris i a la utilització de les tècniques de consulta per a dur a terme nous aprenentatges. Es tracta de valorar el desenrotllament de la capacitat de l'alumne i de l'alumna per a realitzar tasques de localització i organització de la informació amb vista a l'elaboració de treballs d'investigació adequats a les seues possibilitats. Per a això és necessari que l'alumnat conega diverses fonts d'informació i puga utilitzar-les. 8.Iificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer els elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics, i emetre una opinió personal.El criteri proposat centra l'atenció en la lectura de textos literaris complets (o de fragments de certa extensió que permeten l'assignació d'un sentit unitari que no contradiga el sentit global de l'obra completa). La lectura d'estos textos ha d'orientar-se a l'ampliació de l'experiència lectora de l'alumne, per al desenrotllament de la seua capacitat de fruïció i de recreació-creació de textos. Com a factors que permeten valorar este desenrotllament caldrà tindre en compte el reconeixement per part dels alumnes dels principals gèneres literaris i dels recursos lingüístics, així com el desenrotllament de la seua capacitat per a accedir al coneixement de les característiques més destacades del context de producció i per a la valoració dels textos literaris llegits. Un altre factor important que intervé en la configuració d'este criteri és el desenrotllament de la capacitat de l'estudiant per a donar compte de forma raonada, com a lector actiu, de la seua valoració personal sobre els textos llegits. 9 Esbrinar les principals relacions de significat entre elements lèxics.El criteri pretén orientar la valoració de la capacitat de l'alumnat per a reconéixer els fenòmens d'homonímia, polisèmia, sinonímia i antonímia com un aspecte bàsic de la cohesió textual. Així mateix, caldrà atendre a l'aplicació d'estos coneixements en les produccions pròpies, i valorar la riquesa i la varietat del lèxic utilitzat. 10. Reconéixer les unitats de la llengua, les classes i les relacions, i ser capaç d'utilitzar-les en l'ús oral i escrit. Aquest criteri pretén orientar la valoració dels aprenentatges més directament relacionats amb el funcionament de les unitats lingüístiques en distnts plans (text, oració i paraula). En este sentit, caldrà atendre al reconeixement i a la utilització adequada d'elements lingüístics que posen en relació el text amb el context, als recursos d'estructuració de textos, als procediments de construcció d'oracions i als de formació de paraules. 11. Identificar, localitzar i descriure els fenòmens de contacte entre les distintes llengües de l’Estat i les grans varietats dialectals que les caracteritzen. Conéixer alguns trets de la seua Història. El criteri tracta d'orientar, en primer lloc, la valoració dels aprenentatges realitzats per l'alumnat pel que fa a les llengües del territori espanyol: extensió de cadascuna, parentiu entre elles, relacions amb altres llengües... i als fenòmens de contacte entre elles. Factors que expliquen aquest contacte, característiques i conseqüències, actituds que provoca.... Un altre factor de valoració serà el reconeixement de les grans varietats dialectals de les llengües espanyoles. Tot això amb especial atenció a la situació lingüística del País Valencià. 12. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l'observació directa i de la comparació de produccions diverses. Aquest criteri orienta la valoració del desenvolupament de la capacitat de l'alumnat per a reconéixer usos distints de la llengua determinats per factors relacionats amb la procedència geogràfica o el nivell sociocultural dels parlants, per mitjà de la participació directa en situacions reals (entrevistes, col·loquis, enquestes,

19

conversacions...) i l'observació de documents procedents de distints àmbits, en especial dels mitjans de comunicació, a causa de la seua omnipresència i de la difusió dels usos lingüístics que s'hi transmeten. 13. Manejar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, utilitzant els mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.) Aquest criteri pretén orientar la valoració de la capacitat de l'alumnat per a la utilització i el maneig de les tecnologies de la informació i l'aplicació en l'àmbit acadèmic. 14. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l'ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.El criteri orienta la valoració del desenrotllament de la capacitat de l'alumnat per a identificar usos discriminatoris del llenguatge en textos orals, escrits i iconicoverbals, així com de la seua capacitat de reflexionar críticament davant d'estos usos i d'evitar-los, per mitjà de la utilització adequada de recursos lingüístics. Així mateix, el criteri orienta la valoració de l'ús adequat del llenguatge per part de l'alumnat en situacions de comunicació col·lectiva com a mitjà de resolució de conflictes, el desenrotllament de la seua capacitat d'autocontrol en nom d'una omunicació satisfactòria i d'una actitud positiva davant de la possibilitat de resoldre conflictes per mitjà del llenguatge. Criteris d'avaluació GES 2 1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos escrits. Aquest criteri fa referència a l'avaluació del desenrotllament de les capacitats dels alumnes i de les alumnes per a la comprensió de textos orals de diferent complexitat pertanyents a diversos àmbits d'ús. Es destaca la necessitat de tindre en compte, per a determinar esta comprensió, tant l'estructura semàntica del text com les intencions amb què ha sigut elaborat, la qual cosa suposa tindre en compte el context de situació (especialment el context social i la relació emissor-receptor). Cal tindre present que aquest criteri implica atendre destreses de distint tipus: d'una banda, les relacionades amb la selecció d'idees principals i la reconstrucció de les característiques de la situació de comunicació del text de partida i, d'una altra, les relacionades amb la plasmació per escrit .en una situació de comunicació determinada que contextualitze l'activitat. de les idees i de les intencions reconegudes en els textos orals. El criteri proposat s'ha de seguir tant amb textos orals produïts pels propis estudiants .normalment, més contextualitzats i menys formalitzats. com amb textos de caràcter més formal i descontextualitzat. 2. Elaborar el resum d'una exposició o d'un debat oral sobre un tema específic i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants. Aquest criteri suposa prendre en consideració, per a l