Pau, drets humansi cooperació internacional a la ciutat de Barcelona| p. 3

> L'Entrevista

R. Revilla, E. Soler i A. Oliveres: Conversa a tresbandes sobre l'estat del món| p.2 > Associacions Actives

Associacions a la ciutats | p.4> Gestió Relacional: Fer xarxa

El portal d'Associacions | p.6

Una eina de comunicació per al moviment associatiu de Barcelona Número 6 | febrer 07

Les Associacions.qxd 6/3/07 11:06 Página 1

> Sou els representants de tres federacionspel desenvolupament, per la pau i pelsdrets humans. ¿El desenvolupament portaa la pau i al respecte dels drets humans, o alrevés?R.R.: No hi ha res que vagi deslligat. Sensedrets humans no hi ha ni pau ni desenvolu-pament. I les condicions mínimes de pauinclouen unes condicions mínimes de desen-volupament sostenible, perquè, sino, tam-poc és possible. És tot una xarxa de termesque van intrínsecament relacionats.E.S.: Cada vegada més, no hi ha problemesnomés de pau, ni de desenvolupament, sinóque per resoldre’ls s’ha d’actuar global-ment. Tots hem après que actuant moltlocalment en un moment determinat esresolen coses molt concretes, però que elsgrans problemes no es resolen així. Cada copmés les coses són més globals i tenen aveure més les unes amb les altres.A.O.: Nosaltres, des de la pau, diem queaquesta està en un segon nivell. No es potaconseguir pau, en un sentit positiu, senseles condicions prèvies: justícia social, eldesenvolupament, la protecció del mediambient, el respecte als drets humans, etc.Per tant, en aquest sentit, primer caldriaque hi hagués drets humans i desenvolupa-ment, etc., i després la pau.

cobrem el deute extern, els tanquem lesportes a l’entrada als immigrants, no elscedim tecnologia...E.S.: Hi ha aspectes en la cooperació i eldesenvolupament en què a la gent que nos’hi mou li fa la sensació que per solucionarels problemes dels països pobres s’hi had’enviar menjar, medicaments, etc. Aquestaés una música que sona sempre, i, fora deles ONGs, costa molt de fer entendre això ala gent. S’ha de fer una pedagogia molt grani hem de comunicar al revés, perquè d’unsanys enrere la gent pensa que el desenvolu-pament al Brasil, per exemple, és que elRonaldinho faci escoles de futbol. I crec queaquí queda molta feina per fer des dels mit-jans i les organitzacions.R.R.: Hi ha un tema subjacent que té a veureamb les formes d’enriquiment, amb la desi-gualtat creixent, que és el de la propietat. Hiha un article a la Declaració Universal delsDrets Humans que ratifica el dret a la pro-pietat; el que passa és que, en clau de filoso-fia política, el fet de desgranar el que ésaquest dret i de posar-hi límits, per a lasocietat occidental suposa el tabú delstabús. Aquest és un dels problemes que faque el Bill Gates pugui fer grans obres debeneficència a costa d’estar-se enriquintdeu vegades més sobre la base d’un modelsocial i econòmic que molts considereminjust.

Conversa a tres bandes sobre l’estat del mónRoger Revilla, Eduard Soler i Arcadi Oliveres

< L’entrevista i... >

Entrevista El Tinter Il·lustració: Maria Beitia

p.2 | Número 6| Les Associacions

R.R.: Tots tres objectius són de primer isegon nivells. Perquè sense les condicionsbàsiques de la pau (no et pots haver-te-les abufetades amb el que tens al davant), tam-poc no pots plantejar cap altre pas mésenllà, a nivell de desenvolupament o dretshumans.

> ¿Es podria dir que la democràcia és unagarantia per al respecte als drets humans iuna condició per avançar cap al desenvolu-pament?A.O.: Si entenem la democràcia des del ves-sant occidental, és bo per a alguns països, iper a altres, no. Jo em començo a plantejarsi a occident hi ha democràcia o no. AmartyaSen, premi Nobel d’Economia, basa la sevateoria econòmica del desenvolupament enque, si no hi ha democràcia, no hi ha desen-volupament econòmic. Però també ens hemde plantejar si som demòcrates aquí i nosom demòcrates a fora. Després hi ha orga-nismes, com el Fons Monetari Internacional(FMI), on no hi ha cap democràcia.R.R.: La qüestió és si la democràcia represen-tativa amb percentatges del 46%, és un índexsuficient. En Robert A. Dahl parlava de poliar-quia per referir-se a una democràcia repre-sentativa incompleta. No deixa de ser una partde la població, la que expressa quin govern voltenir, però això és una part de la democràcia;democràcia també és participar en les asso-ciacions de veïns, o com et deixen participardins l’organització on treballes, etc.E.S.: A més, els grans problemes estan enmans d’algú que no són representants delspaïsos; per tant, per més que els països indi-vidualment tinguin democràcia, si els gransproblemes no els poden resoldre, lademocràcia té un sentit relatiu.

> ¿A què es deuen, actualment, les desi-gualtats socioeconòmiques entre els païsosdesenvolupats i els anomenats subdesen-volupats?A.O.: Per justificar les desigualtats econò-miques podríem trobar raons internes iraons externes. Algunes d’internes són elsrecursos, la situació geogràfica, la facilitatde transport o la situació política. Però jo nohi veig tant un problema intern, com un con-junt de relacions injustes, com el comerçinjust, que és el que a nosaltres ens ha depreocupar. Anem amb les nostres compa-nyies transnacionals a explotar recursos, els

Del carrer Tàpies al món. Barcelona acull en una mateixa seu les tres federacions catalanes d’orga-nitzacions no governamentals de les tres pedres angulars per canviar el món: els drets humans, eldesenvolupament i la pau. Els presidents de cada organització, en Roger Revilla, de la FederacióCatalana d’ONGs pels Drets Humans; l’Eduard Soler, de la Federació Catalana d’ONGs per alDesenvolupament, i l’Arcadi Oliveres, de la Federació Catalana d’ONGs per la Pau, s’han reunit perconversar sobre actualitat política i econòmica, la situació dels moviments socials i dels drets i deu-res dels ciutadans. Crítics amb el sistema que engreixa les desigualtats progressivament, i emfatit-zant en els grans debats com ara la democràcia o la propietat, les conclusions són optimistes: lasolució pel canvi és a les nostres mans.

“A la gentli fa lasensacióque persolucio-nar elsproble-mes delspaïsospobress’hi had’enviarmenjar imedica-ments.”EDUARD

SOLER.

Les Associacions.qxd 6/3/07 11:06 Página 2

< ...el Tema de portada >

Les Associacions | Número 6 | p.3

> ¿Existeix la justícia internacional? Fa pocva morir el dictador Pinochet sense ser jut-jat...R.R.: Quan es va crear el TribunalInternacional de Justícia (TPI) tots ens envam alegrar. Una cosa és que no n’hi hagiprou amb el que tenim, i l’altra és que estemmillor amb aquest Tribunal que amb cap. Aixòés indiscutible. Però d’aquí a aconseguir queel TPI pugui agafar el senyor Putin i cantar-liles quaranta, hi ha molt camí a recórrer.E.S.: Aquí és on entren en joc organitzacionscom les nostres. Si no hi ha veus discor-dants, el pensament únic és que ja anem bé.Segons què mirem o què sentim, pensemque la justícia va molt bé.

> ¿Quines són les raons que expliquen queen el procés de globalització els aspecteseconòmics hagin arraconat els polítics?R.R.: És que l’economia és política. El que faque nosaltres ens mantinguem en l’estateconòmic que tenim, és una opció política:els beneficis empresarials i dels bancsvénen per una decisió política.A.O.: Potser la qüestió està en el fet que l’e-conomia s’ha internacionalitzat i el poderpolític no està pel cas. L’ONU, per exemple,són funcionaris; no és un poder polític.Llavors, les transnacionals governen a tot elmón. Se suposa que el govern fa una super-visió de l’activitat econòmica, però quantotes les companyies elèctriques, per exem-ple, es mouen a escala internacional, s’haperdut la capacitat de control polític.R.R.: També, relacionat amb els dretshumans, en l’esclavitud es reprodueixen desde sempre les mateixes tàctiques buscantallò que surt més a compte. Abans, s’anava al’Àfrica a agafar esclaus que es portaven allàon s’havia de treballar, i ara es porten lesfàbriques on s’ha de treballar perquè surtimés barat. En el fons, el que s’està buscantsón unes condicions humanes que aixequinaquest sistema de producció a baix cost,sigui pagant menys sous, sigui portant lagent amunt i avall.E.S.: El problema essencial no són tant lesmultinacionals o les empreses, l’objectiu deles quals és guanyar quant més millor, sinóel marc regulador que les ha de controlar.Tenim tendència a demonitzar les empreses,

però el problema és quan no hi ha cap poderpolític que digui fins a on poden arribar, iaquí és on fallem. Això passa a escala inter-nacional, però també sovint a escala de país:decisions que s’haurien de prendre en lapolítica nacional no es poden prendre per-què depens de coses que passen a escalainternacional.

> Com a consumidors, ¿com podem frenar elsaspectes més injustos de la globalització?R.R.: És qüestió de modificar conductes.Crec que és bo que hi hagi una tendència capa l’educació en el desenvolupament, per lapau, etc., ja que permet observar els princi-pis mínims en qüestions de sostenibilitatambiental, humana, etc. Comprar una capsade galetes pot semblar la cosa més innòcuadel món, però a última hora, en l’economiaoccidental, és una de les poques llibertatsque tenim.A.O.: També és una qüestió fonamental comes venen les notícies.R.R.: A vegades no saps si els mitjans reflectei-xen el que veuen al carrer, o si generen la infor-mació que els interessa. I després, les ONGsens queixem de la no-existència en els mitjansa menys que siguis Unicef, o quan Amnistia fal’informe anual, o el concert del Dia dels DretsHumans. Els mitjans estan per explicar el quepassa al món, i no només un trosset.E.S.: Es pot veure com una cadena, des quesurt una notícia amb una determinada inten-cionalitat, per què apareix aquella emergèn-cia i no una altra, etc. Ens interessa que elsmitjans de comunicació ens facin cas; però, siens posem a mirar qui està darrere dels mit-jans, tornaríem a estar en el mateix.

> En aquest sentit, ¿com valoreu la tascaque fan els moviments socials?A.O.: Han de seguir treballant. És veritat quetenen alts i baixos, moments de sortides alcarrer massives, i moments de treball de for-migueta dins de casa, però no hi ha una cosasense l’altra. Ara tenen una feina clau en elteixit social, que és la de fer de pont amb elsciutadans, fins i tot superant les actuals for-mes de democràcia. Els moviments socialstenen un discurs desestructurat, i els faltaaquesta capacitat d’incidència pública i d’in-fluència política, però s’ha d’anar treballant.

E.S.: Però els moviments internacionalstenen unes alternatives sobre la taula. Hi hala concepció que els moviments socials ser-veixen per denunciar i dir que tot va mala-ment, però en aquests moments, gairebé entots els terrenys, els moviments socialstenen alternatives sobre la taula.R.R.: Sobre el que fan els moviments socials,i sobretot la forma com s’adrecen al ciutadàal carrer, s’ha començat a utilitzar en els mit-jans una doble vara de mesurar: són moltmés crítics quan es produeix un acte deviolència per un assumpte d’okupació, queno pas quan el Govern fa una actuació violen-ta. La forma amb què la gent s’expressa alcarrer té uns límits, i quan s’excedeixen hemde ser crítics; però hem de ser crítics amb totel que passa, no només amb uns. L’okupació,ara, està molt present en els mitjans, i esta-ria bé que ho valoréssim amb la mateixa con-descendència amb què mirem altres coses.A.O.: A Espanya hi ha una casa per cada doshabitants. Com que a Espanya hi ha 44milions d’habitants, vol dir que hi ha 22milions de cases. Dos d’aquests milionss’han de descomptar perquè les tenenestrangers. De manera que ens queden 20milions de cases. D’aquests, 6 milions sónsegones i terceres residències. Dels 14 quequeden, hi ha 3 milions de pisos buits. Ambaixò, resulta que hi ha 11 milions de cases.Si hi ha una casa per cada dues persones, notens problema d’habitatge, però si ensqueda una casa per cada quatre, sí.R.R.: Un dels fets importants que posa enqüestió el fenomen de l’okupació és el temade la propietat i l’espai. Tenir un espai propii digne és molt costós, i això violenta terri-blement. En aquest país, l’assumpte de l’o-cupació del territori s’ha considerat accep-table fins ara, quan surten fets concretssobre aquesta barbaritat. I ningú relaciona

les notícies del frau amb la vulneració dedrets: els de les persones que s’ha fet foraper construir, o dels que sense viure allàgaudien d’uns paisatges que ara no tenen, odels que viuen dos-cents quilòmetres méslluny, que eren beneficiaris d’una realitatpaisatgística que ja no existeix. Darrere d’a-quests delictes hi ha un atemptat contra elbé comú.

> Aprofitant el títol de l’últim llibre del’Arcadi Oliveres, ¿és possible Un altre món?A.O.: És objectivament possible. Fa centanys, si en un país hi havia mala collita, unasequera, inundació, gelades, etc., no s’hipodia viure, i la solució era anar al veí, irobar-lo per poder menjar. Avui dia tenimmitjans tècnics, sistemes de comunicació,coneixements científics i mètodes de trans-port; així que, si ens organitzéssim bé,aquestes desgràcies no passarien, i podrí-em donar aliment, aigua potable, educació ihabitatge digne a tothom. Això que dos-cents anys enrere justificava l’anar a pren-dre les coses al veí, ja no es pot justificar.Així que, objectivament parlant, un altremón és possible, una altra cosa és quesiguem capaços de desfer totes aquestestrapelleries polítiques que munten uns pocsper guanyar diners.R.R.: Sí, i s’ha avançat; hi ha molta diferèn-cia entre ahir i avui, i n’hi haurà més entreavui i demà.E.S.: Sí, però cal que tothom ho sàpiga queés possible, que les alternatives existeixen ique no són utòpiques.

“Els movimentssocials tenen unafeina clau en el teixitsocial, que és la defer de pont amb elsciutadans.”ARCADI OLIVERES.

“Posar límits a lapropietat, per a lasocietat occidentalsuposa el tabú delstabús.”ROGER REVILLA.

Les Associacions.qxd 6/3/07 11:06 Página 3

2

< Associacions Actives >

Acidh

A Barcelona gaudim d'un teixit associatiu actiu i plural.En aquest apartat veurem de quina manera contribuei-xen les entitats a fer de la ciutat un lloc millor per aconviure-hi.

1< COORDINADORA D’ENTITATS DEL POBLE SEC >La Coordinadora d’Entitats del Poble Sec és la federació queaplega a la majoria de les entitats i associacions del barri del

Poble-sec de Barcelona.Les finalitats essencials de la Coordinadora són: fomentar i defen-sar la vida associativa i la participació ciutadana a tots els nivells;contribuir al redreçament de la consciència col·lectiva en un sentitpopular, català i democràtic; col·laborar en la millora de les condi-cions de vida quotidiana; defensar el dret de totes les persones icol.lectivitats a l’accés a la cultura; promocionar tota classe d’acti-vitats de caire general i interès col.lectiu pels veïns del nostrebarri.Al llarg de l’any, impulsem un conjunt d’activitats al barri per acom-plir els nostres objectius. Aquestes activitats, així com les diferentsentitats implicades les podeu conèixer mirant la nostra web, on hitrobareu altres informacions, com són les activitats al Poliesportiude les Tres Xemeneies, el servei d’advocats, els cursos que el CasalRoser ofereix en variades matèries i nivells, les activitats impulsa-des a partir del Pla Comunitari Poble-sec, les activitats del CentreCívic El Sortidor, etc.

Coordinadora d’entitats del Poble SecRoser 15 baixos | 08004 Barcelona | Tel. 933.299.952 |Fax: 933.299.952 | www.poblesec.org

2< ASSOCIACIÓ DE MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCAL DEBARCELONA>L’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL) apareix

vinculada al moviment cívic, com una experiència local deComunicació de Proximitat. És una organització constituïda com aentitat sense ànim de lucre que treballa des de 1988 en l’àmbit de laComunicació de Proximitat per la formació per la pau i els dretshumans, la participació ciutadana, el voluntariat i la informació aBarcelona.Les seves activitats s’han centrat en la gestió de dos mitjans decomunicació local: Alternativa Barcelona-102.4 FM (emissora deldistricte de Sants Montjuïc) i la publicació La Marina, que com abase tenen el treball voluntari d’una trentena de persones, majo-ritàriament joves estudiants de periodisme. L’AMCL també desen-volupa iniciatives de formació en futurs comunicadors, iniciativesen la promoció dels drets humans; immigració, ètnia gitana, dones,joves, etc.

La tasca que desenvolupa des dels nostres mitjans de comunica-ció de proximitat es veu reflectida en diversos àmbits de partici-pació, donat que som part activa del teixit associatiu de la ciutat:som membres de la junta de la Unió d’Entitats dels barris de laMarina, i formem part del Consell de Dones de Sants-Montjuïc.També som fundadors de la Taula de Comunicació de Barcelona,entitat de segon grau creada amb l’objectiu de fomentar la comu-nicació de proximitat i el treball en xarxa; i som una de les entitatsmés antigues del Plenari del Consell Municipal d’Associacions deBarcelona.

AMCLCentre cívic La Bàscula, c/ del Foc, 128, 1r | 08038 Barcelona | Tel. 93 296 50 07 | amcl@lamarinadigital.org | www.lamarinadigital.org | www.alternativabarcelona.org

3< ASSOCIACIÓ CATALANA DE SOLIDARITAT I AJUDA ALSREFUGIATS (ACSAR)> “L’esperança és l’aliment de l’exiliat”(proverbi llatí). L’Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als

Refugiats (ACSAR), desenvolupa una tasca d’ajuda jurídica i huma-nitària des de 1980. Ens adrecem a totes aquelles persones quevolen protecció per persecució ja sigui per raons polítiques, ideolò-giques, ètniques, religioses, de gènere...en el marc establert per laConvenció de Ginebra de 1951 i de la legislació espanyola d’Asil de1984, modificada el 1994.Les nostres accions i serveis estan lligats a les necessitats de lespersones que han fugit del seu país d’origen i que ara estan aCatalunya amb l’esperança de trobar solidaritat, comprensió i ajudaenvers la nova realitat.Tenim serveis en tres grans àrees:ÀREA JURÍDICA: Oferim assessoria jurídica, des de la primera entre-vista, per tota la tramitació de la seva petició de protecció i refugiamb l’acompanyament a l’oficina d’asil.ÀREA SOCIAL: Destaquem el Servei d’Itineraris i InsercióOcupacional, que consisteix en la recerca activa de treball per a lespersones amb permisos de residència i treball, i el Servei deTraductors i Intèrprets que proporciona traductors als ServeisSocials de Barcelona, Conveni amb la Diputació de Barcelona, i alSAIER (Servei d’Atenció a Immigrants i Refugiats), que tradueix iinterpreta més de 60 llengües i dialectes.ÀREA DE COMUNICACIÓ I SENSIBILITZACIÓ: Intentem concretar la soli-daritat lligada a xerrades informatives, participació dels refugiats,exposició itinerant, col·laboració en estudis i publicacions entred’altres.Comptem amb l’ajuda de l’Ajuntament de Barcelona per a la realit-zació d’aquests serveis dins del SAIER.

www.acsar.neti

31

i

i

Les Associacions.qxd 6/3/07 11:06 Página 4

5

< Associacions Actives >

4

4< CENTRE D’ESTUDIS NATURISTES > L’associació CENTREd’ESTUDIS NATURISTES fou legalment autoritzada el 13 dedesembre del 1979 com una ONG de tipus cultural i social

dedicada a la promoció de la vida sana, especialment mitjançantl’estudi i la divulgació de l’alimentació natural, la relaxació i la vidaen un ambient no contaminant, amb especial atenció a la proteccióde la natura.Mantenim un bon nivell d’activitats, com sortides al camp i a la mun-tanya, amb finalitats culturals i ecológiques; xerrades amb elsmateixos objectius i especialment a la nostra seu, tots els dilluns, de20.00 a 21.30 hores d’entrada lliure i gratuïta. Oferim assesoramentsobre medicina natural.També donem tallers, cursos presencials i a distància de MedicinaNatural i coneixements afins, com Cuina, Dietética, Plantes medici-nals, Homeopatia, Relaxació, Cosmètica natural, Flors de Bach,Estètica natural, etc.Publiquem també una revista, la qual podem enviar un exemplarde mostra gratuït a qui ho demani.Els últims números publicatstracten de l’estrés, l’obesitat, l’exercici físic, la cuina vegetaria-na, l’aromaterapia, les plantes remeieres, el creixement perso-nal, etc.

CENTRE D´ESTUDIS NATURISTESc/ Mallorca, 257, 1r,1ª | 08008 Barcelona |Tel. 93 487 73 49 - 93 487 11 39 | mjoseoriol@yahoo.es |http://oriolavila.e.telefonica.net

5< FOC – DIABLES DEL CARMEL > Som FOC (Front perOrganitzacions Culturals), una entitat sense afany de lucre, idedicada al món del foc, dracs i diables.

L’entitat està formada per Diables del Carmel (1985), Drac Cap·allàd’Horta (1990), Banyetes d’Horta (1995) i el Drac Jussà (1998). Lanostra seu és Torre Jussana de la qual formem part des dels inicis,fruit del pacte entre l’Ajuntament de la ciutat i el districte d’Horta-Guinardó. Referent a la nostra seu esperem en breu finalitzin lesobres i que l’entitat disposi del lloc que serveix de referència alsassociats.Com entitat, formem part i som fundadors de la Coordinadora deColles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona; pertanyem a laFederació de Diables de Catalunya, a l’Agrupació de Bestiari deCatalunya, referent a entitats de foc. Formem part del Plenarid’Associacions en representació del districte d’Horta-Guinardó, dela Coordinadora d’Entitats d’Horta, col·laboradors amb CarmelAmunt, amb la comissió de Festes d’Horta, amb el Centre Cívic ElCarmel, la Casa Groga, amb les Festes Majors d’Horta, Carmel, FontFargues i La Clota; així com diverses col·laboracions amb associa-cions de veïns, comerciants, etc.El nostre ideari sempre ha estat:

6

i

– La difusió de la cultura del foc com a mitjà d’interrelació entre per-sones i cultures.

– Establir ponts de diàleg per mitjà d’una activitat entre gent dediverses procedències.

– L’educació de petits i grans amb una activitat de risc.

– Potenciar les capacitats de qualsevol que vulgui participar del mónassociatiu.

FOCAv. Cardenal Vidal i Barraquer, 30 |08035 Barcelona |Tel. 93 358 68 17

6< PLA INTEGRAL DEL CASC ANTIC> El Pla Integral del Casc Antic(Pla de Desenvolupament Comunitari) és un conjunt d’asso-ciacions, fundacions, veïns i veïnes que treballem des de

1995, i neix fruit del sentiment col·lectiu de les entitats del barridel Casc Antic de Barcelona per donar una resposta diferent alsproblemes del barri amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida detots els que hi vivim.Des de la constitució legal de l’entitat, al 1997, treballem per unir icoordinar esforços desenvolupant una acció integrada en el territo-ri. Hem aconseguit la intervenció de tots els agents significatius:entitats no lucratives, administracions públiques d’àmbit local iestatal, empresaris, botiguers, fundacions, etc.Actualment, integren l’Associació d’Entitats per al Pla Integral delCasc Antic 47 entitats distribuïdes en 8 Àrees i Comissions quedesenvolupen consensuadament el treball de disseny, direccióestratègica, execució, seguiment i avaluació dels diferents projec-tes que es promouen i que abarquen totes les tipologies de serveis:veïnals, socials, culturals, del temps de lleure, assistencials, perso-nes grans, etc.L’eix central del pla integral, ha estat el treball en forma de xarxa,mitjançant les àrees de treball de base i sobretot , el factor clau dedur a terme totes les seves activitats a partir del consens. Aixíqualsevol acord, cal prèviament haver-lo pactat a nivell de lesàrees de treball i si tira endavant, passa al Secretariat de l’entitatqui li dóna el seu vist i plau. En cas de projectes estables, al’Assemblea d’entitats que correspongui, cal que sigui ratificat pertotes elles.

Associació d’Entitats pel Pla Integral del Casc AnticComerç, 42, baixos | 08003 Barcelona | Tel. 933 102 142 | fax: 933 102 142 |plaintegral@cascantic.net |www.cascantic.net

i

i

Les Associacions.qxd 6/3/07 11:06 Página 5

L’Ajuntament de Barcelona potencia lapresència d’entitats de la ciutat aInternet a través d’una eina dinàmica ide fàcil utilització.

L’Ajuntament de Barcelona, des de laRegidoria de Participació Ciutadana, volimpulsar l’eina generadora de webs entre lesassociacions de la ciutat, amb la finalitat depromocionar les activitats que les associa-cions ofereixen al conjunt de ciutadans deBarcelona. Aquest projecte, fruit d’un conve-ni entre la Diputació de Barcelona il’Ajuntament de Barcelona s’adreça a lesentitats, i serveix per potenciar les xarxesd’interrelació associativa i, per tant, afavoreixla gestió relacional. La web de Torre Jussanaassumeix el paper de Portal d’Associacionsde Barcelona, en tant que enllaça i publica lainformació dinàmica, d’agenda d’actes, notí-cies, etc. Cada associació crea, amb aquestaeina generadora, el seu propi espai web.Aquesta eina permet sumar i augmentar elconeixement mutu entre el divers i ric movi-ment associatiu de la ciutat, tot adaptant-sede forma dinàmica i intel·ligent a una tecno-logia moderna, versàtil i fàcil d’utilitzar.

Com utilitzar el generador de portals

En aquesta línia d’acció i amb l’objectiu d’i-niciar la construcció d’aquesta xarxa asso-ciativa de ciutat, durant el juliol i el novem-bre del 2006, es van portar a terme els dosprimers tallers de formació. Una trentenad’entitats han participat a l’experiència pilotde la nova Xarxa d’Entitats de l’Ajuntamentde Barcelona a través d’un itinerari formatiuper a l’aprenentatge de l’eina. La inscripcióen aquests cursos de formació, de quinzehores, proporciona els coneixements sufi-cients per utilitzar aquest gestor de maneraimmediata i sense necessitat de conèixerllenguatges de programació. L’acció forma-

tiva es desenvolupa a través de la pràcticatutoritzada tot promovent la participacióactiva de l’alumnat a les sessions del curs.

Volem convertir les noves tecnologies i lesseves aplicacions en un instrument de desen-volupament adreçat a les persones que tre-ballen en el sector associatiu. A través de laXarxa d’Entitats, tots els ciutadans podranconèixer l’entrellat associatiu i les activitatsde les associacions de la seva ciutat.

IntranetNavegació restringida a usuaris que hi acce-deixen amb contrasenya (p. e., els membresde l’entitat). Possibilitat de crear un menúrestringit sobre la base dels mateixos tipusd’apartats que ofereix l’aplicació.

Gestió de contactes i inscripcions a actesd’agendaControl de respostes, gestió de confirma-cions i llistes d’assistència.

Base de dades de membres de l’entitatGestió de dades, control econòmic, llistes iextracció de fitxers.

Vinculació de continguts entre siCreació de vincles entre diferents apartats(p. e., agenda i galeries fotogràfiques ambnotícies, serveis, projectes, etc.).

CercadorsPublicació automàtica de cercadors als dife-rents apartats en funció del nombre deregistres.

Aplicació d’estadístiquesVisites o sessions d’usuari per pàgina.Discriminació entre usuaris anònims i usua-ris identificats.

Per a més informació:www.portal.entitatsbcn.netwww.bcn.cat/tjussana

< Gestió Relacional: fer xarxa >

El portal d’Associacions,una eina al teu serveiText Serveis Associacions Torre Jussana

p.6 | Número 6| Les Associacions

Característiques de CliCportal

Disseny de la capçaleraOpcions de configuració i modificacions pos-teriors en: la línia gràfica, els colors i la tipo-grafia.

Pàgina principal (home)Configuració de pàgines combinant lliure-ment imatges, fitxers flaix, textos i desta-cats de continguts (p. e., notícies, agenda,projectes, serveis, etc.).

Menú del portalConfiguració totalment adaptable a lesnecessitats de cada entitat sobre la base dedivuit tipus diferents d’apartats de contin-guts i funcionalitats.

Opcions multiidiomaLliure elecció d’idioma principal, modificableposteriorment. Configuració d’apartatscomuns per a diversos idiomes (p. e., espaisde participació, taulers d’anuncis, etc.).

Butlletí electrònicEdició automatitzada a partir de la seleccióassistida dels continguts del portal.Gestió de subscriptors, amb tres opcionsd’enviament: subscriptors, associats i selec-ció d’associats (p. e., la junta, etc.).

i

Torre Jussana - Serveis Associatius ofe-reix aquest servei gratuït, que consis-teix en:

– posar a disposició de les entitats de laciutat l’eina generadora de webs percrear, cadascuna, el seu propi webassociatiu;

– proporcionar a les associacions la for-mació sobre el funcionament delgenerador de webs i donar pautes perconfeccionar el web de l’entitat;

– donar allotjament als webs de lesentitats adherides al projecte.

“El portal d'associa-cions permet sumar iaugmentar el conei-xement mutu entreel divers i ric movi-ment associatiu.”

Les Associacions.qxd 6/3/07 11:06 Página 6

Ω Les Associacions | Número 6 | p.7

< Eines i Oportunitats >

Fitxer general d’entitats ciutadanes:DIGITALITZACIÓ DOCUMENTAL

Durant l’últim trimestre de l’any 2006, el Departament deParticipació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona haprocedit a digitalitzar la documentació presentada per lesentitats, associacions i grups de fet de la ciutat en la convo-catòria de subvencions de 2006. Aquesta acció té com aobjectiu consolidar el Fitxer general d’Entitats ciutadanesde l’Ajuntament de Barcelona com l’instrument que ha defacilitar i simplificar els tràmits a les entitats a l’hora derelacionar-se amb l’administració municipal. En aquestsentit, la digitalització documental s’adapta a les novesexigències de l’administració electrònica i farà possible enel futur immediat la consulta d’aquesta documentació desde qualsevol oficina municipal.

Catàleg de la Formació Associativa a Barcelona – curs 2006/07

Amb la publicació del novè Catàleg s’acompleix un dels objectius de Torre Jussana: divulgar elsserveis i activitats que realitzen les associacions de la ciutat.Els centres de formació posen els coneixements a l’abast dels ciutadans i de les entitats, transme-tent la seva experiència, enfortint la tradició associativa i la participació activa en la vida de la ciutat.La formació és un element imprescindible perquè els voluntaris i voluntàries i els professio-nals puguin desenvolupar correctament el seu treball dins de les entitats que representen.El Catàleg us presenta la formació que realitzen 25 entitats de la ciutat amb 473 propostes decursos diferents.Podeu demanar el Catàleg a Torre Jussana o baixar-vos-el del web: www.bcn.cat/tjussana

Els districtes de la ciutat programen periòdicament mostres d’enti-tats durant les quals les associacions i entitats de cada territoridonen a conèixer als ciutadans i les ciutadanes les seves activitatsmés rellevants.Enguany està previst realitzar les següents mostres d’entitats:

GRÀCIA 9 a 10 marçSANT MARTÍ 21-22 d’abrilSANTS 4-5-6 de maigLES CORTS 5 maigCIUTAT VELLA 5 maigEIXAMPLE 5-6 maig

POBLE SEC 19-20 maigSANT ANDREU 19-20 de maig

Per obtenir informació detallada cal adreçar-se a la seu del Consellde Districte corresponent.

Mostres d’Entitats de Districte 2007

Envieu-nos a: Torre Jussana - Serveis Associatius tjussana@bcn.cat les vostres activitats, comunicats, notícies, publica-

cions, ofertes i demandes, etc. i les editarem en aquest apartat. No oblideuque la revista surt cada dos mesos i cal donar la informació actualitzada!!!

tjussana@bcn.cat

Mostra de donesLa I Mostra d’entitats i grups de dones de la ciutat de Barcelona serà un esdeveniment quepretén visibilitzar i donar a conèixer a tota la ciutadania , la diversitat social i cultural deles entitats i grups de dones de Barcelona. Està impulsada pel Consell de Dones deBarcelona i dels districtes i organitzada per la Regidoria de la Dona i Drets Civils a travésdel Sector de Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona.El seu objectiu és crear un espai on els grups i entitats de dones puguin donar a conèixerles seves activitats, facilitant d’aquesta manera l’intercanvi, el coneixement, el diàleg , laparticipació i la creació de vincles entre les dones de la ciutat.Crearem entre totes i tots un espai de promoció que despertarà l’interès en conèixer eltreball que es desenvolupa en els diferents grups i entitats de la ciutat i aproparem elsserveis específics de dones a tota al ciutadania .També és una cita per debatre, per parlar, per reflexionar i analitzar com es troba el movi-ment de dones de la ciutat . Per això propiciarem trobades, tallers, seminaris...Volem crear un pont d’entrada perquè les dones de la ciutat participin en el II Congrés deles dones de Barcelona .Us hi esperem a totes i tots el proper dia 24 de març de 2007 a l’Avinguda de la Catedral,tindrem activitats socials , culturals , coeducatives.. i hi haurà un “gran aparador” pelsgrups i entitats de dones on podreu visibilitzar el seu treball i les seves activitats i tambéveureu una mostra dels 10 Consells de Dones dels districtes .Desitgem que aquest reconeixement del paper social de les dones -especialment de laXarxa associativa- contribueixi a avançar vers una societat diversa i igualitària alhora. Unaciutat sensible a les demandes i aportacions femenines, basades en el respecte als drets ila justícia social.

Secretaria del Consell de Dones de Barcelona

i

Borsa de voluntariat, en línia

La Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) disposa d’una Borsa de voluntariat,en línia, adreçada tant a aquells internautes amb inquietuds i curiositat pel volunta-riat social com a les gairebé 350 entitats de tota Catalunya membres de la FCVS.

La Borsa, impulsada des de l’espai web d’aquesta federació, ha esdevingut unrecurs clau per atendre a les persones motivades per aquest tipus de tasques solidà-ries, en dotar a les entitats que són punts informatius de voluntariat de la FCVS d’unconeixement actualitzat sobre les demandes existents en cada moment.

Totes les entitats de la FCVS que ho desitgin poden publicar demandes de voluntariat,ja sigui crides puntuals per activitats ocasionals o demandes de fons. Els internautesinteressats trobaran dades particularitzades que els permetran escollir tant per terri-tori com per sector - persones amb discapacitats físiques i psíquiques; alcoholisme idrogodependències; infància, joventut i família; gent gran; Quart Món-pobresa; salut;presons; sida; Tercer Món i immigració-. A continuació, podran contactar amb l’entitatque faci aquella demanda que millor s’ajusti a les seves preferències.

Torre Jussana Serveis Associatius també desenvolupa, des de fa temps, un progra-ma similar. Per aquesta raó, darrerament s’ha iniciat un projecte de col·laboracióamb la FCVS a l’objecte de coordinar esforços ‘en línia’ entre els respectius webs.

www.federacio.netwww.bcn.cat/tjussana

i

Associació Sòcio-cultural DJs Contra La Fam

L’Associació Sòcio-cultural DJ’s Contra la Fam està integrada per uncol·lectiu de professionals dedicats a promoure i proveir música pera diferents sectors. L’entitat pretén organitzar, promoure i gestio-nar projectes de contingut cultural innovador com una eina detransformació social. És a dir, l’associació vetlla per recolzar econò-micament a aquells centres o entitats que treballen amb personesen situació d’exclusió social oferint una sèrie de tallers professiona-litzats gratuïts (taller de vídeo art, cuines del món, producció de so,interpretació, dansa, etc.).DJs Contra La Fam desenvolupa un model creatiu d’acció socialfonamentat en la realització d’activitats i difusió de disciplinesartístiques d’actualitat a col·lectius de persones que es troben ensituacions de vulnerabilitat social.

www.djscontralafam.orgde qualsevol oficina municipal.

Les Associacions.qxd 6/3/07 11:06 Página 7

L a Federació Catalana d’OrganitzacionsNo Governamentals pels DretsHumans es va crear l’any 1994. Avui en

dia aplega una trentena d’associacions deCatalunya que, des de diverses perspectivesi sensibilitats, treballen per a la defensa ipromoció dels drets humans.Tal com estableix la Declaració Universaldels Drets Humans i posteriors tractatsinternacionals, els drets humans són univer-sals, indivisibles i interdependents. Malgrataquestes garanties i les obligacions subscri-tes pels Estats, les violacions de dretshumans persisteixen arreu del món. ACatalunya també. Per aquest motiu, ésimportant que la societat civil es mobilitziper fomentar els drets humans i exigir alsEstats que en garanteixin el seu compli-ment. Aquesta és doncs una de les missionsessencials de la FCONGDH: dotar la societatcivil catalana d’una veu pròpia i forta per a ladefensa dels Drets Humans. Aquesta missióinclou estratègies informatives de cara a laciutadania, les institucions i els represen-tants polítics sobre la situació dels drets

humans dins i fora de Catalunya. La sensibi-lització de l’opinió pública intenta realitzar-se a través d’una campanya anual que escullun tema genèric i en desenvolupa accionsconcretes alhora que intenta implicar nousactors en el tractament d’aquests. La ideaessencial és que els drets humans esdevin-guin cosa de tots i totes.L’espai de trobada que ha esdevingut laFederació Catalana d’ONG pels DretsHumans fomenta, a més, la col·laboraciómútua entre les entitats que treballen espe-cialment en l’àmbit dels drets humans i per-met, conjuntament amb el treball que realit-zen les federacions catalanes de Pau i deDesenvolupament, constituir un espai d’in-tercanvi i reflexió sobre aquestes temàti-ques que es retroalimenta i s’enriqueix ambles aportacions de totes les parts. El trasllatal centre del carrer de les Tàpies ha ajudatenormement que el treball conjunt ambaquestes federacions sigui més actiu, fetque contribueix també a mobilitzar i com-prometre els poders públics perquè facindel respecte i la defensa dels drets humans

< Firmes >Edita: Departament de Participació Ciutadana del’Ajuntament de Barcelona Coordinació i redacció:El Tinter SAL (empresa certificada ISO 14001 i EMAS)Disseny gràfic: Jardí+Utensil Fotografia: Coordinadorad’Entitats del Poble Sec, Associació de Mitjans deComunicació Local de Barcelona, Associació Catalana deSolidaritat i Ajuda als Refugiats, Centre d’EstudisNaturistes, FOC - Diables del Carmel, Pla Integral delCasc Antic, Torre Jussana. Il·lustracions: Ina Fiebig iMaria Beitia. Col·laboren en aquest número: RogerRevilla, Eduard Soler, Arcadi Oliveres, Georgina Casas,Silvia Galià, Jordi Armadans. Impressió: Imatge iProducció Editorial. D.L.: B-6.214-2006 ISSN: en tràmit.Imprès en paper reciclat.

Drets humansuniversals, indivisiblesi interdependents

Georgina Casas Secretaria TècnicaFederació Catalana d’ONGpels Drets Humans

L a Federació Catalana d’ONGD -FCONGD- va ser fundada l’any 1989 perentitats que treballen els àmbits de la

Solidaritat i la Cooperació Internacional, i esconstitueix amb l’objectiu de potenciar lacoordinació de les entitats de cooperacióper al desenvolupament, associades amb lafinalitat d’aconseguir un nou tipus de rela-cions Nord-Sud i el ple desenvolupament detots els pobles i totes les cultures. En l’ac-tualitat està integrada per 85 ONGD.Entre els seus objectius, la FCONGD preténfomentar l’associacionisme i la participacióciutadana en les organitzacions no lucrativescompromeses amb el desenvolupament delspaïsos del Sud, i sensibilitzar la ciutadaniadel nostre país en relació amb les injustesrelacions Nord-Sud, i sobre les actuacions alrespecte que duen a terme les ONGD.La Federació manté, a més, relacions decol·laboració amb organitzacions i platafor-mes socials catalanes i barcelonines, i amb

les coordinadores territorials d’ONGD i lesxarxes socials a casa nostra, l’Estat espanyol ialtres grups arreu del món.Des d’abril del 2006, les tres federacionsd’ONG, Pau, Drets Humans iDesenvolupament, comparteixen el local delc. Tàpies cedit per l’Ajuntament deBarcelona per un període de quatre anys,amb la idea d’anar avançant cap a una orga-nització conjunta de tercer grau.Entre les eines que la FCONGD disposa per ala seva tasca de difusió i relació amb la ciuta-dania, destaca el Punt d’Informació, quecobreix les demandes d’informació aBarcelona de tot allò relacionat amb el nostreàmbit de treball. Ara bé, la confusió generalrespecte al paper i la missió de les ONG exi-geix reorientar moltes trucades i visites cap aaltres serveis i organitzacions. Una altra einaimportant és l’InterCom, l’agenda electrònicasetmanal, que s’ha consolidat com un eficaçmecanisme de difusió de les activitats, la for-

mació, la recerca de feina i les mobilitzacions.I no ens oblidem de La Magalla, la revista dela Federació, que està contribuint també adonar espai i “veu” als i les protagonistes delSud i als moviments socials.Per últim, el Gabinet de Premsa de laFCONGD ha vingut a reforçar aquest paperde difusió, tant de les activitats i reivindica-cions de les entitats que en formen part comles de la pròpia Federació i dels altres grupsamb qui col·labora. Les posicions crítiques ol’anàlisi contrastada de l’actualitat han con-tribuït a la divulgació de les causes de lesdesigualtats mundials i a trencar amb lavisió estereotipada, prepotent i/o paterna-lista que dels països empobrits presentensovint els mitjans de comunicació, entre eldramatisme o l’exotisme, però en tot casmolt allunyada de la realitat.

www.pangea.org/fcongd | Tel. 93 442 28 35 |fcongd@pangea.org

L a Federació Catalana d’ONG per la Paués la més jove i la més petita de les tresfederacions. La Federació, nascuda el

1997 a partir de l’impuls de Joan Gomis i l’ai-xopluc de la Fundació per la Pau i Justícia iPau, aplega la pràctica totalitat de les enti-tats que, al nostre país, fan alguna activitatrelacionada amb la pau.Repassem-ne breuement la seva composicióper, així, anar desgranant les diverses facetesdel treball per la pau.D’una banda, hi ha Minyons Escoltes i GuiesSant Jordi de Catalunya, Escoltes Catalans,Fundació Pere Tarrés i Fundació Catalana del’Esplai que evidencien la realitat d’un movi-ment d’educació en el lleure que ha fet unagran aportació en l’extensió social de la cul-tura de pau.De l’altra, en un àmbit més formal de l’educa-ció, trobem el Seminari Permanentd’Educació per la Pau (SPEP) de Barcelona,

però bon exemple dels diversos Seminarisd’arreu del país (Badalona, Tarragona, etc.). Itambé la Universitat Internacional per la Paude Sant Cugat del Vallès, que cada estiu orga-nitza una setmana de docència i formació.També cal destacar el treball de les entitatscatalanes amb vincles amb les institucionsglobals: l’Associació per a les Nacions Unides(ANUE) i UNESCOCAT. L’Associació Vidal iLlecha, des de Tarragona, promou elMemorial que destaca cada any una personao entitat compromesa amb la pau. Pel seucantó, el sindicat Comissions Obreres tambéfa feina via la seva Fundació Pau i Solidaritat.Procedents de la lluita històrica i renovadacontra la militarització, trobem l’antiga AOC,avui reconvertida en Moviment per la Pau,l’Assemblea d’Objecció Fiscal o l’AssembleaAntimilitarista de Catalunya, en tant que enti-tat observadora.Pel que fa a l’àmbit d’intervenció noviolenta

Pel ple desenvolupament detots els pobles i cultures

Sílvia Galià Àrea de Comunicació iPremsa FCONGD

Contra els conflictes,educació i culturade pau

Jordi Armadans Vicepresident de laFederació Catalana d’ONG per la Pau

i

un element clau i transversal de les sevespolítiques respectives.El treball de la FCONGDH consisteix en lacoordinació i el foment de les accions detotes les entitats federades, afavorint eltreball en xarxa, l’organització d’accionspúbliques conjuntes, la motivació dels mit-jans de comunicació per tal que col·laborinamb els seus objectius, i l’aportació de refle-xions al debat sobre el respecte, la defensa ila reivindicació dels drets humans.La FCONGDH es proposa com a objectius acurt termini la consolidació dels canvisestructurals i organitzatius iniciats l’any2006 i l’equilibri pressupostari que en per-meti assegurar el treball de les comissions iles campanyes anuals de sensibilització aixícom obrir espais d’estudi i reflexió. La modi-ficació de la pàgina web i la implantaciód’una estructura per a l’edició de la revista id’altres publicacions haurà de ser, en aquestsentit, una fita essencial a assolir.

www.dretshumans.cat | Tel. 93 442 05 06 |coordinacio@dretshumans.cat |

cal destacar l’històric Servei CivilInternacional (SCI) amb la seva promoció decamps de treball, l’acompanyament noviolenten zones de conflicte de les BrigadesInternacionals de Pau (BIP) i el projecte deNova, que promou les Forces de PauNoviolentes. Òbviament, sense oblidar labranca catalana de la Creu Roja internacio-nal, una de les primers ONG dedicada a laintervenció humanitària. També cal esmentarels Amics de l’Arca i els Artesans de la Pau,dues entitats promotores de la noviolència alnostre país.Finalment, trobem les dues ONG amb un tre-ball més global i extensiu dins l’àmbit de lacultura de pau al nostre país: Justícia i Pau,vinculada a l’Església, i la Fundació per la Pau.

www.pangea.org/perlapau/fedcat/ | Telèfon 93 302 51 29 | Fax 93 301 75 62 | perlapau@pangea.org

i

i

Les Associacions.qxd 6/3/07 11:06 Página 8