pasqualet s’estableix a picanya coincidint amb un dels
TRANSCRIPT
199
El m
estre
d’o
bres
Pas
qual
San
z Use
do, e
l tio
Pasq
uale
t enl
là p
els
anys
188
0. A
ques
t hom
e va
est
ar tr
ebal
lant
am
b so
n pa
re e
l mes
tre d
’obr
es P
asqu
al S
anz S
ena
en la
con
stru
cció
d’a
lgun
es c
ases
del
pob
le. A
fina
ls d
el s
egle
XIX
, el t
ioPa
squa
let s
’est
able
ix a
Pic
anya
coi
ncid
int a
mb
un d
els
proj
ecte
s ca
rtogr
àfic
s an
omen
at“P
lano
de
Valè
ncia
y su
s alre
dedo
res”
conf
ecci
onat
en
1882
, i la
pos
terio
r exe
cuci
ó de
les o
bres
d’e
ixam
ples
de
la tr
ama
urba
na d
’aqu
esta
loca
litat
, a p
artir
de
l’ant
icnu
cli h
istò
ric c
onfig
urat
pel
s ca
rrers
de
Sant
Fra
nces
c, c
arre
r del
Cam
í Rei
al, p
laça
de
Sant
Jos
ep, i
car
rer d
e Sa
nt J
osep
, per
llong
aria
de
l’act
ual c
arre
r Maj
or q
ueco
nstit
uïa
l’eix
prin
cipa
l de
la p
obla
ció.
Obr
es q
ue p
ossi
blem
ent j
ustif
ique
n la
pre
sènc
ia a
Pic
anya
del
tio
Pasq
uale
t i la
seu
a fa
míli
a en
un
docu
men
t de
1888
. En
aque
sta
foto
graf
ia d
e 19
22, v
eiem
el t
ioPa
squa
let
(l’úl
tim d
e la
prim
era
fila
dels
ass
egut
s, c
omen
çant
de
dalt
a ba
ix, i
a m
à dr
eta)
, am
b el
seu
fill
Pasq
ual S
anz
Ruiz,
el q
ue fa
hui
t de
la m
atei
xa fi
la, j
unt a
la s
eua
colla
d’o
brer
s de
vila
. Fix
eu-v
os: g
orre
s, x
upet
ins,
esp
arde
nyes
de
càne
m i
algu
n qu
e al
tre b
arre
t de
l’èpo
ca...
200
José Palop Martínez el tio Pepe el Toio i Elvira Besó Planells la Ribarrojera. Imatge captada el dia de la seua boda.
201
Pasqualeta Sanz Usedo, la tia Pasqualeta, la dona del tio Careto. Fotografia feta el dia 24 de setembre de 1924.
202
Micalet el Paternero en una imatge de joventut.
203
Pasqualeta Ferrer Sanz, la filla del tio Careto. Fotografia de 1924.
204
Feia temps que li rondava pel cap fer-se un retrato, així que Isabeleta la Ribarrojera, no s’hopensà massa i agafant el tramvia se n’anà cap a València per a complir el desig. Ací teniu elresultat. Au, vinga, no direu que no està simpàtica la xicona...!
205
Francisca Ferrer Sanz, la tia Francisqueta del forn de Librada en una imatge de la seua joventut.
206
Panoràmica de l’Alqueria del Pollastre captada en l’any 1942, en la que s’hi pot apreciar el magnífic exemplar d’eu-caliptus que presidia l’alqueria. Aquest arbre es va assecar en 1970. En temps reculats i llunyans venien a festejar,baix el portal de l’Alqueria del Pollastre, el tio Guiso de Medina (el pare del tio Domingo Medina), i Mariano SorianoPrósper (l’avi del tio Pujal) amb llurs respectives núvies: Concepció Cubells Besó i Francisca Cubells Mateu, dues xico-tes filles de l’Alqueria. Fotografia feta per la família de Vicent Garcés Baviera, propietari de la veïna alqueria deFlorentina, que apareix al retrat amb els seus fills.
207
La fa
míli
a Fo
rmen
t-Gui
llem
retra
tada
al v
olta
nt d
e l’a
ny 1
943.
D’e
sque
rra c
ap a
dre
ta a
neu
obse
rvan
t: Fr
anci
sco
Form
ent,
Buix
quer
a, A
mpa
ro la
Fla
ra, P
aqui
ta la
Buix
quer
a, A
mpa
ro la
Bui
xque
rai M
ical
et e
l Pat
erne
ro. E
ls x
ique
ts s
ón: A
mpa
ro G
uille
m la
Pat
erne
ra, l
a do
na d
el To
io, P
aco
Guill
em e
l Pat
erne
roi M
igue
l Gui
llem
el P
ater
nero
.
208
Qui h
a di
t que
els
iaio
s no
s’ha
n pr
eocu
pat s
empr
e d
els s
eus n
ets?
. Ací
teni
u la
mos
tra. D
espr
és d
e pa
ssar
-les m
agre
s, le
s per
sone
s maj
ors e
ncar
a tro
bave
nfo
rça
per a
fer c
ura
dels
més
men
uts
de la
cas
a. A
la fo
togr
afia
vei
em la
tia
Cons
uelo
la P
ater
nera
amb
el s
eu b
esné
t Mig
uel a
l bra
ç, e
l tio
Mic
alet
el
Pate
rner
oi l
a tia
Ampa
ro la
Fla
ra, l
a do
na d
el ti
oQu
ico
Buix
quer
a, a
mb
el s
eu b
esné
t Raf
ael.
209
Acab
ava
d’ar
ribar
des
de
Col
òmbi
a, e
l mis
sion
er s
uper
ior d
e l’O
rdre
del
s Ca
putx
ins,
i v
a vo
ler v
isita
r Ala
quàs
per
sal
udar
a la
fam
ília
de F
ra F
èlix
(Mar
iano
), el
fill d
el ti
oQu
ique
t el R
ibar
roje
ro. A
cí e
ls p
odeu
vor
e a
tots
retra
tats
a la
por
ta d
e ca
sa. D
’esq
uerra
cap
a d
reta
Jos
é el
Toio
, Mig
uel,
el n
ebot
del
vic
ari,
don
Vice
ntLi
s, u
n fra
re d
e l’o
rdre
del
s Ca
putx
ins,
el m
issi
oner
Sup
erio
r des
tinat
a C
olòm
bia,
don
Ant
onio
San
cho,
Qui
co la
Viu
daam
b el
seu
fill
Quic
o al
bra
ç, E
lvira
la To
ia,
Rosa
rio i
Tere
sa d
e ca
Qui
co la
Viu
da. A
sseg
uts.
El t
ioQu
ico
la V
iuda
, Ros
ario
la R
ibar
roje
ra, I
sabe
l la
Riba
rroje
ra, E
lvira
la R
ibar
roje
rai e
l tio
Pepe
el T
oio.
Foto
graf
ia fe
ta e
n 19
58.
210
L’al
umna
Am
paro
Gui
llem
For
men
t la
Pate
rner
adu
rant
el c
urs
de 1
944-
45.
211
Fra
Fèlix
, fou
un
mis
sion
er fi
ll de
l pob
le q
ue v
a es
tar d
estin
at a
Col
òmbi
a. A
la fo
togr
afia
el v
eiem
al m
ig d
e do
s fra
res
de la
mat
eixa
ord
re, c
ol·la
bora
nt a
mb
les
tasq
ues
agríc
oles
de
la p
obla
ció
indí
gena
212
Què
fa a
ques
ta c
olla
que
s’h
o m
ira a
mb
tant
a at
enci
ó...?
Aca
ben
d’ar
ribar
d’e
xcur
sió
en c
arro
a la
Mas
ia d
e Po
io i
no v
olen
ped
res
res
del p
aisa
tge.
Els
ho
reco
negu
t ..?
Ells
són
: Jos
é el
Toio
i la
seua
núv
ia A
mpa
ro la
Pat
erne
ra, C
arm
en la
Xap
arra
, Trin
i l’E
squi
laor
a, la
filla
de
Joan
o Pa
nera
, Virg
inia
la X
apar
ra,
Mar
ia la
Toi
a, C
onsu
elo
la P
ater
nera
, Elv
ira la
Toi
a, i
Ampa
ro l’
Esqu
ilaor
a, la
filla
de
Joan
o Pa
nera
.
213
Carrer dels Benlliure, any 1926, veiem aquesta colla d’amics que es van juntar per a xarrar una bona estona. Al retrathem identificat alguns membres de la familia Usedo: Francisco Usedo Llorens el Cagó, Francisco Martí el tio Navarro,l’home de la tia Julia la Cagona, qui per cert va ser un gran jugador de pilota enllà pels anys vint, i Leonardo Martí,l’avi de Carmen la Gabarda. Sabeu qui es el que toca la guitarra...?
214
0. E
n la
imat
ge M
arita
Gin
er C
ortin
a en
bic
icle
ta d
e xi
quet
a a
l’est
iu d
e 19
18 d
uran
t la
cons
trucc
ió d
el X
alet
del
s se
us p
ares
, el c
oneg
ut c
om e
l Pal
auet
Cor
tina
deTo
rrent
junt
a la
car
rete
ra a
Val
ènci
a i q
ue li
mita
pel
sud
am
b Al
aquà
s, o
n ex
istie
n no
mbr
oses
resi
dènc
ies
d’es
tiuei
g al
llar
g de
l seu
reco
rregu
t, co
inci
dint
am
b el
del t
ram
via.
Al f
ons
pode
m o
bser
var l
a Ca
sa d
’Exe
rcic
is La
Pur
ísim
ade
la n
ostra
pob
laci
ó. M
arita
Gin
er C
ortin
a, e
ra fi
lla d
e l’i
ndus
trial
del
cui
ro J
osé
Gine
r Vig
uer,
i de
Mar
ia C
ortin
a Pé
rez,
germ
ana
del p
rest
igió
s ar
quite
cte
vale
ncià
Jos
é M
aria
Man
uel C
ortin
a, p
erso
natg
e qu
e va
ser
cla
u a
prin
cipi
s de
l seg
le X
X, e
n la
con
-se
rvac
ió d
el C
aste
ll-Pa
lau
d’Al
aquà
s. E
ntre
191
8 i 1
919,
Jos
é i M
aria
var
en p
rom
oure
la c
onst
rucc
ió d
e la
seu
a re
sidè
ncia
d’e
stiu
eig
a To
rrent
, dis
seny
ada
per l
’ar-
quite
cte
Corti
na i
que
es tr
obav
a m
olt p
rop
de La
Pur
ísim
ad’
Alaq
uàs,
edi
fici c
onst
ruït
la p
rimer
a dè
cada
del
segl
e XX
, per
l’ar
quite
cte
Man
uel P
eris
Ferra
ndo,
am
icde
l’ar
quite
cte
Corti
na i
dels
Gin
er-C
ortin
a. F
otog
rafia
de
José
Gin
er V
igue
r, 19
18.
215
Dos xiques de la Joventut Femenina d’Acció Catòlica, fotografiades per Marita Giner Cortina junt a l’Hort de lesCatequistes. Anys 40 del segle XX.
216
A bon segur que estaven tan contentes de passar uns dies de convivència amb el grup de xicones de la capital quevan visitar el nostre poble, que van voler inmortalitzar la trobada: aci veiem a les xiques de la Joventut Femeninad’Acció Catòlica d’Alaquàs junt a Marita Giner Cortina a la plaçeta de l’Església de l’Assumpsió al voltant de la creu.Anys 40 del segle XX.
217
Xiqu
es d
e la
Jov
entu
t Fem
enin
a d’
Acci
ó Ca
tòlic
a d’
Alaq
uàs,
foto
graf
iade
s pe
r Mar
ita G
iner
Cor
tina
junt
a l’
entra
da d
e le
s Ca
tequ
iste
s, fr
ont a
l Cas
tell.
A la
foto
graf
ia a
pare
ixen
ent
re a
ltres
: Mar
ia C
hulià
, Jul
ieta
la d
e Ba
ltasa
r, Te
resi
n M
edin
a, R
osar
in M
edin
a, M
aria
Cam
pos
l’Esq
uila
dora
, Paq
uita
Bosc
à, Te
rese
ta La
Per
eta,
Ros
ita M
uñoz
Med
ina
de C
a le
s Ros
ique
s, N
ieve
s For
men
t Mon
toro
La X
ocol
ater
a,Ca
rmen
Mar
tí Tà
rrega
La X
apar
rai M
aria
Sena
de
cal Q
uinq
ui. H
eu re
cone
gut l
a ca
sa o
n es
ta fe
t el r
etra
t...?
218
Xiqu
es d
e la
Jov
entu
t Fem
enin
a d’
Acci
ó Ca
tòlic
a d’
Alaq
uàs,
foto
graf
iade
s per
Mar
ita G
iner
Cor
tina.
No
hem
iden
tific
at la
casa
ni e
l car
rer q
ue e
ns p
rese
nta
la im
at-
ge, p
eró,
com
pod
eu v
eure
, les
xic
ones
van
acu
dir a
mb
la m
alet
a lle
sta
per a
fer u
n vi
atge
. A la
foto
graf
ia a
pare
ixen
: Mar
ia C
ampo
s l’E
squi
lado
ra, R
osita
Muñ
ozM
edin
a de
Ca
les
Rosiq
ues,
Mar
ia C
hulià
, Nie
ves
Mar
tínez
Cat
alà
de C
a Bl
ai, M
aria
la D
omin
ga, J
ulie
ta la
mud
ay
Ampa
rito
la R
atet
a. C
ontin
ueu
vosa
ltres
...
219
Xiqu
es d
e la
Jov
entu
t Fem
enin
a d’
Acci
ó Ca
tòlic
a d’
Alaq
uàs,
foto
graf
iade
s pe
r Mar
ita G
iner
Cor
tina
espe
rant
el t
ram
via
front
a l’
actu
al B
ar P
arad
a. A
lafo
togr
afia
apa
reix
en e
ntre
altr
es: M
aria
Med
ina
Palo
p la
Dom
inga
, Mar
ia la
Cab
elle
ra, T
eres
in M
edin
a i M
aria
Chu
lià i
a l’e
sque
rra a
ssen
tat v
egem
a J
osé
Man
uel e
l del
Mol
í. Al
fons
es
pot o
bser
var e
n pr
imer
term
e, e
l par
etó
de l’
antic
lHor
t de
Mon
talt
on s
’edi
fica
el b
arri
de S
ant V
icen
t que
era
del
pro
piet
ari
del C
aste
ll fin
s 19
18 J
ulio
Gim
énez
Llo
rca,
i en
seg
on te
rme
pode
m o
bser
var e
l Cas
tell-
Pala
u d’
Alaq
uàs.
No
dire
u qu
e no
mol
ava
el n
ostre
pob
le a
ls a
nys
quar
anta
...
220
Marita Giner Cortina (València, 1909-1984), neboda de l’arquitecte Cortina a l’Hort de les Catequistes, en una imatgecapturada durant una visita a Alaquàs amb la Joventut Femenina d’Acció Catòlica, de la que era membre del ConsellDiocesà des de 1941. Des dels anys cinquanta va ser Cap d’Infermeres de la Creu Roja a l’Hospital de València, dedi-cació que li va valer la medalla de plata de la institució. Anys 40 del segle XX.
221
Marita Giner Cortina, neboda de l’arquitecte Cortina amb una amiga al sobreclaustre del Castell d’Alaquàs. Anys 40del segle XX.
222
Rece
pció
del
con
vent
de
les
Obla
tes.
223
Men
jado
r del
con
vent
de
les
Obla
tes.
224
Acces a les estancies del Convent.
225
Cape
lla d
el C
onve
nt.
226
Sala
de
visi
tes
del C
onve
nt
227
Part
post
erio
r de
la C
apel
la d
el c
onve
nt
