parts de l'ordinador

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

ContingutL’ordinador.................................................................................................................. 5

Descripció dels components més usuals ................................................................ 5Torre de l’ordinador ................................................................................................ 6

La placa mare.............................................................................................................. 7Característiques de la placa ................................................................................... 8

El microprocessador .................................................................................................. 9La memòria ............................................................................................................... 11

Bits, Bytes, Kilobytes, Megabytes i Gigabytes ...................................................... 11Tipus de RAM ....................................................................................................... 12Dos conceptes diferents: Les unitats i la memòria ............................................... 13

La targeta de vídeo ................................................................................................... 14La targeta de so ........................................................................................................ 15La disquetera ............................................................................................................ 16El disc dur ................................................................................................................. 16La unitat de CD/DVD................................................................................................. 17El monitor .................................................................................................................. 18El teclat ...................................................................................................................... 20El ratolí ...................................................................................................................... 21El joystick .................................................................................................................. 21El mòdem .................................................................................................................. 22

La velocitat del mòdem ......................................................................................... 22Normes suportades pels mòdems i velocitats ...................................................... 23

La impressora ........................................................................................................... 24L’escanner................................................................................................................. 25La càmera de vídeo digital ....................................................................................... 26La fotografia digital .................................................................................................. 27Sistemes de protecció elèctrica .............................................................................. 28

El SAI.................................................................................................................... 28Les regletes .......................................................................................................... 28

��

��

��L’ordinadorAbans d’entrar de ple en el funcionament del sistema operatiu Windows, val la pena recordar, breumentperò, de què consta l’ordinador.

De forma més habitual ens referim a l’ordinador amb el nom de PC (Personal Computer). Cal pensar,però, que PC és una forma d’ordinador, en contraposició a d’altres tipus d’ordinador, com poden serels Mac o Macintosh de la casa Apple, les Workstationsm, estacions de treball, els Mainframes, quesón grans sistemes d’ordinador.

A grans trets, l’ordinador és una unitat central de processament, que amb memòria i connectatsdiferents dispositius d’entrada i sortida, (teclat, monitor, impressora, etc) processem informació i ensdona un resultat visual (per pantalla), imprès (per la impressora), sonor (per la targeta de so), etc.

Descripció dels components més usuals

L’ordinador està composat per varis components. Alguns són pel propi funcionament de l’ordinador;d’altres són per a poder-nos comunicar amb l’ordinador; d’altres perquè l’ordinador es comuniquiamb nosaltres. Són els perifèrics, aparells que estan connectats a l’ordinador.De perifèrics n’hi ha de diverses classes:• Perifèrics d’entrada: són els que serveixen per a entrar dades a l’ordinador. Alguns perifèrics

d’aquest tipus poden ser: el ratolí, el teclat, l’escanner, el micròfon, el CD-ROM, etc.• Perifèrics de sortida: són els que serveixen per que l’ordinador ens mostri dades/resultats. Alguns

perifèrics d’aquest tipus poden ser: el monitor, la impressora, els altaveus,• Perifèrics d’entrada/sortida: són els que tenen les dues funcionalitat anteriors. Alguns perifèrics

d’aquest tipus poden ser: els discos, la targeta de só, els monitors amb membrana sensitiva, el CD-RW, el módem, etc.

L’esquema dels components que a continuació s’expliquen, és el següent:

• Torre ordinador• Placa• Xip• Memòria• Targeta de video• Targeta de so• Disquetera• Disc Dur• Unitat CD/DVD

• Monitor• Teclat• Ratolí

��

��• Joystick• Tauleta digitalitzadora• Módem• Impressora• Escanner• Càmera de video digital• Càmera de fotos digital• SAI

Torre de l’ordinador

El primer element que trobem és la caixa o torre de l’ordinador. És en la carcassa a on hi ha variscomponents, entre d’altres, el propi cervell de l’ordinador. En la caixa bàsicament hi va la fontd’alimentació al corrent elèctric. L’altura de la caixa, que pot variar, el disseny interior ha de serestàndard. Actualment el format usual és el de l’especificació del tipus ATX.

��

��La placa mare

A Connector del correct elèctric de la caixa Atx B Connector pel xip tipus Slot 1

G Banc per les memòries RAM DIMM I Port per la disquetera FDD

J Ports IDE/Atapi K Slot AGP

L Bateria tipus botó per la CMOS O Slots PCI

Q Connectors pels leds de la caixa S Slots ISA/EISA

U Flash BIOS Y Connectors USB/Sèrie/Paral·lel/Teclat

Ja dins de la caixa, el següent element és la placa mare o motherboard, un gran circuit imprès on hivan connectats diferents dispositius per a la seva interconnexió. A grans trets, els diversos elementsque suporta són:

• El microprocessador o xip• La memòria• Les ranures o slots d’expansió a on es connecten les targetes.

Connector ATAPI / Disquetera Connector IDE /ATA Disc Dur / CD

��

��Característiques de la placa

• La mida, que pot ser ATX, Baby AT, etc. Aquesta mida ha d’anar en concordància amb lamida de la caixa.

• A la placa hi va inserit el Xip. Per aquesta raó hem de tenir cura l’elecció del tipus de xip quevolem, que el poguem inserir a la placa. Aquest lloc se’n diu el sòcol de la CPU. N’hi hadiversos, com el Tipus 5, Tipus 4, Tipus 7, Super 7, Tipus 8, Slot 1, Slot 2, etc. A més a més,ens ha de permetre actualitzar en el futur per un xip més ràpid, sense canviar de placa.

• L’altra característica que va incorporada a la placa és el xipset, un xip que determina algunescaracterístiques bàsiques de la placa, com el màxim de memòria que suporta, la velocitat delbus, etc. Depenent del processador que hi volguem posar, necessitarem un xipset o un altre.Aquests xips els fabriquen cases independents com Intel, Via, SiS, UMC, Ali, etc. Algunsmodels de xipset poden ser: Intel 430TX, 440FX, etc.

• Una altra característica que hem de mirar és el nombre d’slots d’expansió que té. Aquests slotso ranures ens serviran per a connectar-hi targetes de só, de vídeo, descompressores MPEG,módems interns, etc. Hi ha els anomenats ISA de 8 bits i els EISA de 16 bits. Y els més nousPCI de 32 bits i el AGP de 32 bits. Cal escollir la placa que tingui el nombre d’slots i formatsper que hi poguem connectar tot el que necessitem.

• La placa, per al seu funcionament bàsic, va equipada amb el que s’anomena el xip de la BIOS.Aquesta BIOS es pot actualitzar en forma de Flash-ROM.

• A la placa hi ha instal·lada memòria caxé, un tipus especial de memòria que fa que vagi mésràpida en els seus processos interns. Aquesta memòria sol ser de 512 ó 1024 Kbs.

• Una altra característica és el format i nombre de sòcols per a la memòria RAM que puguiadmetre. El normal és que hi hagi 3 ó 4 ranures per a DIMM’s en format SDRAM. Actualmentha de permetre ser compatible amb l’estàndard de Sdram a PC100 i PC/133 i/o amb Rambus.

• També hi ha d’haver ranures per a la controladora IDE/SCSI. Generalment sol haver-hi 2controladores IDE, per a 4 dispositius. La controladora IDE ha de ser compatibles amb velocitatsde HD Ultra DMA66/33.

• També cal saber amb quins tipus i nombre de ports d’entrada/sortida I/O ve la placa, tant deSèrie, Paral·lel com USB. Els sèrie també anomenats RS-232 ha de ser compatibles amb elxip UART 16550. El Paral·lel sol ser de la impressora. També hi ha d’haver un port pel teclat,que sol ser del tipus DIN o Mini-DIN PS/2.

��

��El microprocessador

El microprocessador o xip és realment el cervell de l’ordinador. També se sol anomenar la CPU del’ordinador, la Unitat Central de Processament.S’encarrega de realitzar les operacions matemàtiques i lògiques i de coordinar tots els elements del’ordinador per a que el sistema funcioni. N’hi ha de diversos fabricants, com Intel, AMD i Cyrix.

Al xip se li ha de demanar que sigui el més ràpid possible a l’hora d’efectuar les seves operacions i quesigui totalment compatible amb els diferents maquinari i programari que actualment existeix al mercati que podrem tenir instal·lat al nostre ordinador.

La velocitat del xip es mesura en hertzs, amb dos indicadors:La velocitat interna. El xip treballa en cicles o fases. Cada cicle que fa s’anomena hertz; i el númerocicles o hertzs que pot fer en un segon s’anomena freqüència de rellotge, i se sol mesurar en Mhz oGHz. Actualment aquesta freqüència està al voltant de 1,3 GHz., és a dir, 1.300 milions de cicles persegon. Una altre cosa diferent són les instruccions que pot fer el xip per segon. El número d’instruccions,no de cicles, que pot fer el xip en un segon s’anomena MIPS.La velocitat externa és amb la que el processador es comunica amb la placa, que no és la mateixa quela velocitat interna. Aquesta comunicació es fa a través del bus de dades, i sol estar entre 100-400Mhz. També s’anomena freqüència CPU FSB.

A partir de la velocitat interna i externa, sorgeix el factor multiplicador, el número que multiplicatper la velocitat externa, dona la interna. El multiplicador que doni, ha d’estar suportat per la placa. Perexemple, si el xip va a 800 Mhz i la freqüència FSB va a 133, el factor multiplicador serà 6.0x.

En xip també cal mirar el Nivell de memòria caxé que posseeix, tant de primer nivell L1, aprox 128Kbs, com de segon nivell L2, aprox 512-1024 Kbs. Aquesta memòria és molt ràpida i cara. Estàsituada a mig camí entre el xip i la memòria RAM normal. Apareix anomenada com a memòria caxéo burst-sram.

S’insereix a la placa mare. Donat que depenent del tipus que sigui, la forma de col·locar-lo és diferent,el xip i la placa mare han de ser compatibles. Hi ha diferents ranures, slots, per col·locar-lo: Slot 1,Slot 2, Socket 7, Socket 370.

Cal tenir cura també de:

Voltatge amb el qual treballa, aprox 2 v.Temperatura màxima que suporta, aprox 75o.Possibilitats multimèdia, amb tecnologia MMX i 3DnowTecnologia de 0,18 micres.

Productes de les cases fabricants: Intel: Pentium III, Pentium 4, etc; AMD: Athlon, Cyrix: Via CyrixIII, Via Cyrix MII, etc.

Els xips venen configurats per funcionar amb a una velocitat òptima. Amb tot i això, es poden forçara treballar un xic més ràpid, amb el risc de cremar-lo. És l’overclocking.La tècnica consisteix en augmentar el número multiplicador, i si aguanta, tindrem un xip una micamés ràpid. Per exemple en comptes de 133 x 6 = 800 Mhz passar-lo a: 133 x 6,5 = 865 Mhz.Una altra forma de fer overclocking és augmentar la velocitat externa, la de bus de dades, en el cas deque el número multiplicador sigui fix i no es pugui canviar.

��

��

Slot 1Socket 370

Logos de les diferents cases comercials

Tipus d’slots

��

��La memòria

La memòria de l’ordinador serveix per a que l’ordinador se’n recordi del què fa i del que ha de fer enel moment que està engegat. N’hi ha de varis tipus: la memòria de vídeo, inserida en la targeta devídeo, la memòria caxé i la memòria ROM, inserida a la placa base i l’anomenada memòria principal,que és la RAM.La memòria RAM és volàtil, això vol dir que quan s’apaga l’ordinador, les dades emmagatzemades aaquesta memòria desapareixen.Físicament la RAM són xips que estan estructurats en petits mòduls que s’insereixen en les ranures dela memòria de la placa base.El format d’aquests mòduls sol ser DIMM, mòdul de 168 contactes amb arquitectura de 64 bits, iencara que físicament tots han de tenir la mateix mida, els xips que contenen poden ser de 32, 64, 128Mbs. Al haver-hi varies ranures a la placa, se’n poden posar més d’un i la quantitat de memòria suma.Una altra característica d’aquest tipus és el xipset que contenen, que pot ser del tipus PC100 o PC133,que dependrà de la velocitat del bus de la memòria RAM del microprocessador, 100 MHz o 133 MHzSDRAM.

Mòdul de RAM Ranura per a inserir el mòdul de RAM DIMM

Bits, Bytes, Kilobytes, Megabytes i Gigabytes

Encara que sembli difícil de creure, en últim terme els ordinadors només treballen amb dos valors: el0 i el 1. I es que en els circuits elèctrics només es poden representar dos estats: o hi passa corrent o non’hi passa.Només són dues variables. I amb aquestes dues variables només es poden representar 2 valors. 2^2 ó2x2 = 2 combinacions.Aquest mínim, o hi passa corrent o no n’hi passa, se’n diu BIT (Binary Digit). I és que menys que aixòja no hi ha més.Amb dues combinacions pocs signes es podran representar. Com a màxim dos. Ens podem imaginartreballar, p.ex., només amb la lletra A i la B?.Per poder-ne mostrar més, caldrà fer agrupacions de BITS per a poder fer més combinacions.Abans estaven agrupats d’un en un, i teníem dues combinacions. I si els agrupem de 3 en tres. Quantescombinacions podrem fer?2^3 ó 2x2x2 = 8 combinacions. Encara són poques.Es va acordar que amb agrupacions de 8 en 8 ja n’hi havia suficient per a poder representar tots elssignes. 2^8 ó 2x2x2x2x2x2x2x2 = 256 combinacions.

��

��D’aquesta forma, amb vuit variables o vuit interruptors, que poden estar apagat o encesos, que hi potpassar corrent o no, dóna 256 combinacions, i ja es poden representar tots els signes del alfabet, lesmajúscules, les minúscules, els números, els signes de puntuació, etc.Aquesta combinació de 8 BITS forma un caràcter i se’n diu BYTE.De les 256 combinacions possibles, les 128 primeres són sempre els mateixos caràcters. Aquestss’anomenen els codis ASCII. la resta, del 129 al 256, poden variar a cada país.

El Byte és el punt de partida per a mesurar la capacitat, el que ocupa o el que queda disponible enalgun dispositiu.Amb tot i això, el byte és una unitat molt petita per a mesurar les capacitats actuals, i els valorsresultants són excessivament grans. P.ex., a continuació es mostren tres unitats amb les seves capacitatsdisponibles d’emmagatzement:

Un disquet 3’5"HD: 1.457.664 bytesUn CD-ROM: 681.574.400 bytesUn HD 2 GB: 2.109.472.768 bytesUn DVD 17 GB: 18.253.611.008 bytes

El que es fa és treballar amb múltiples del byte.

El Kilobyte o Kb 1 Kb = 1024 bytes (2^10) Pronunciació corrent: «Kas».

El Megabyte o MB 1 MB= 1024 Kbs Pronunciació corrent: «Megues».1 MB= 1.048.576 bytes (2^20)

El Gigabyte o GB 1 GB= 1024 MB Pronunciació corrent: «Gigues».1 GB= 1.048.576 Kbs1 GB= 1.073.741.824 bytes (2^30)

El Terabyte o TB 1 TB= 1024 GB

N’hi de varis tipus i a diferents velocitats de refresc, com les DRAM, EDO-RAM, SDRAM, iúltimament, les PC100 SDRAM i PC133 SDRAM, en format físic de SIMM’s de 30 ó 72 contactes oDIMM’s de 168 contactes.Comença a sortir el nou estàndard RAMBus.

Tipus de RAM

��

��Dos conceptes diferents: Les unitats i la memòria

En l’ordinador hi ha varis dispositius que permeten emmagatzemar informació, programes o documents.D’altra banda, sinó poguéssim guardar els nostres documents en algun lloc, de poca cosa ens servirienels ordinadors.El lloc a on podem guardar els documents, arxius, programes, etc de forma «permanent» se’n diuen«Unitats». La més anomenada és el Disc Dur, HD, a on està gravat el sistema operatiu, com Windows,tots els programes que necessitem, els nostres documents, etc.N’hi ha d’altres d’unitats, com poden ser la Disquetera, el CD-ROM, el Disc Dur, les Unitats de cintaper a Backups, les Unitats ZIP, les Unitats DVD, etc.

El problema ve quan li diem a l’ordinador que volem fer servir, p.ex., el processador de Textos Wordi volem continuar escrivint la carta que vàrem deixar ahir.L’ordinador no se’n recorda del que vàrem fer ahir, ni tan sols del que fa uns segons acabem de fer.L’ordinador i les unitats d’emmagatzament d’informació funcionen de forma similar a una biblioteca.Podem entrar en una gran biblioteca, a on tenim tots els llibres de totes les matèries possibles a lanostra disposició. Però no per tenir tots els llibres a la biblioteca, ens els sabem de memòria tots icadascun d’ells!!A l’ordinador li passa el mateix. Podem tenir un gran Disc Dur farcit de programes, però l’ordinadorno en té ni idea ni què són ni com funcionen.Aquí és a on entra la Memòria de l’ordinador.Quan a l’ordinador li diem que volem fer servir el processador de Textos Word i volem continuarescrivint la carta que vàrem deixar ahir, se’n va al Disc Dur i es memoritza de què va aquest programa,com fer-lo anar, el Word, i a continuació, es memoritza la carta i ens la mostra. Tota aquestamemorització la té en unes plaquetes, els xips, que s’anomena «RAM», que vol dir Memòria deNomés Lectura».En la RAM només hi té memoritzat el que estem fem en un moment donat. Quan sortim de Word, a laRAM només hi queda el sistema operatiu. I quan apaguem l’ordinador, a la RAM no hi quedaabsolutament res.Es a dir, la RAM és necessària perquè l’ordinador pugui fer funcionar algun programa, o varis, i enspugui mostrar els documents de treball.La forma d’emmagatzemar la informació en la RAM se n’encarrega el sistema operatiu, Windows, ila seva grandària, el que queda disponible, i l’ocupada que n’està en un moment donat, també esmesura en Bytes, Kilobytes o Megabytes.Si tinguéssim poca quantitat de RAM, l’ordinador pot anar lent o, fins i tot, pot ser que no funcioni.Pensem que quan estem executant dos o més programes a l’hora, els tenim carregats a la memòria iocupen espai, i hem de tenir una quantitat raonable de RAM perquè l’ordinador funcioni en forçarapidesa.Actualment, amb el sistema operatiu Windows, el mínim indispensable raonable és tenir 32 MB deRAM. Però com tot en Informàtica, com més millor, i si se’n tenen 64 ó 128 molt millor!!, l’ordinadorserà més àgil (si va acompanyant d’un bon HD, una targeta de vídeo amb suficient RAM, un xip ràpid,etc).

Els arxivadors representen el disc dur del’ordinador, el qual proporciona poder-hiemmagatzemar massivament. La taula detreball representa la memòria, la qual ofereixun accés ràpid i fàcil a tots els arxius amb elsque s’està treballant en un momentdeterminat.

�� !

��La targeta de vídeo

La targeta de vídeo ens permetrà poder visualitzar les dades que l’ordinador envia al monitor. El querealment controla la qualitat de les imatges i la seva resolució és la targeta de vídeo, a no ser que elmonitor sigui encara inferior que les prestacions de la targeta.

• L’estàndard actual és la SVGA, havent passat, des dels inicis fins ara, per la Hercules, CGA, EGAi VGA.

• La targeta va connectada a la placa mare a través del port AGP o PCI. Les actuals AGPl’especificació és la AGP4x.

• Xip que porta en quant a la conversió de dades digitals del color de cada punt a component analògicsde vermell, verd i blau RGB per a ser enviats al monitor; el RAMDAC, i no inferior a 350 Mhz.

• La potència de la targeta radica en les seves capacitats, entre d’altres, la quantitat de RAM queporta, aproximadament 32MB, que permet una resolució màxima de 1280 x 1024 píxels a 16,7milions de colors.

• Algunes són targetes acceleradores gràfiques 2D i/o 3D, que permeten representar i dibuixar objectesen tres dimensions, alliberant aquesta feina al microprocessador de l’ordinador. Aquesta propietatva marcada amb el xip que porta la targeta, S3 Virge, 3Dfx Voodoo, etc. La propietat TrianglesPer Second (Peak Rate) > 25 milions i compatible Video Acceleration (DirectShow, MPEG-1,MPEG-2, Indeo). Per a les funcions 3D, han de ser compatibles amb tecnologia Glide, Direct3D oOpen GL.

Algunes targetes, a més a més de la sortida pel monitor, tenen sortida S-Video.

En quant a la capacitat de la targeta, cal que vagi acompanyada per les capacitats del monitor, donatque en algunes resolucions altes, pot haver-hi problemes de freqüència de refresc Hz del monitor, iaquest sigui incapaç de mostrar-ho.

Relació colors i bits:

16 colors 4 bits256 colors 8 bits64 K / 65.536 colors 16 bits16,7 MB / 16.777.216 colors 24 bits

Connectors PCI o AGP, depenentdel model

Connector del monitor

��

��La targeta de so

Per a poder escoltar música, gravar sons, etc, necessitarem una targeta de so. Físicament és una targetaque s’insereix en una ranura d’expansió de la placa mare tipus ISA o PCI. La targeta s’encarrega deprocessar totes les instruccions que tenen a veure amb el so, tant d’entrada, micròfon, entrada CD,com de sortida d’aquests cap als altaveus o al propi disc dur per a ser guardat.

Les principals característiques són:

• Que sigui compatible amb la majoria d’aplicacions, generalment compatible Sound Blaster.• Número de veus que es poden reproduir simultàniament en un mateix canal: de 64 a 256 veus

polifòniques• Per a que la targeta pugui analitzar les dades de veu, tant d’entrada com de sortida, en el mateix

moment, cas de les trucades telefòniques, la targeta ha de ser full-duplex.• Tipus de connexions que porta la targeta: entrada línia, entrada micròfon, sortida altaveus, interfície

MIDI, sortida digital• Per que el só es pugui aprofitar completament, és important escollir uns bons altaveus d’ordinador

amb amplificador o connectar-los a l’equip de música.

Per a poder representar els sons el més fidedignes possibles, es necessiten moltes mostres d’aquestssons.Amb targetes de 8 bits només se’n poden agafar 256 posicions; i amb targetes de 16 bits les posicionsaugmenten a 65.536 posicions. Amb aquest nombre de posicions o mostres del so, generalment ja entindrem suficient. Com tot, si podem treballar amb targetes de 20 ó 32 bits, millor.

Una altra qüestió és cada quant temps agafarem una mostra. Perquè si agafem una mostra del so cadaminut, poca música sentirem. La oïda humana és capaç de reconèixer uns 44.000 sons cada segon.D’aquesta forma, si la targeta agafa 44.000 mostres del so cada segon, el so que sentirem serà d’altaqualitat; de fet, de qualitat CD. Per què la targeta pugui gravar a aquesta qualitat, caldrà que puguigravar a 44 KHz. o més; i a més a més, en format estéreo.

Els sons en format MIDI es reprodueixen en funció dels canals que té. Les veus o polifonia que potreproduir al mateix temps serà el nombre d’instruments MIDI que pot reproduir en un mateix instant.Actualment estan de 128-256 ó 320 veus.

��

��La disquetera

El disc durEl disc dur és l’aparell a on s’hi guarda la informació i que un cop l’ordinador està apagat, aquestacontinua sent hi. Qualsevol forma d’arxiu digital es guarda al HD, començant pels mateixos progra-mes, els documents, bases de dades, arxius de sons, de vídeo, d’imatges, etc.El disc dur en sí és en el fons, una caixa a on a dins d’ella hi ha varis discos apilats i units tots ells perun eix i a cada cara d’ells, un capçal lector.Mentre que el xip és el cervell de l’ordinador, el disc dur és la nostra caixa d’or a on ho tenim totguardat i configurat. Si s’espatlla o s’esborra accidentalment, ens quedem sense res.El disc dur té algunes característiques:• La interfície amb la que opera: Bàsicament serà EIDE o SCSI. Aquesta característica ha d’estar

d’acord amb la placa mare que tenim, que per defecte en porta EIDE. Actualment en EIDE hi hal’estàndard, en quant a velocitat, UltraATA DMA/66. La interfície SCSI permet una major velocitatdel disc dur.

• La capacitat: És el màxim de dades que hi podrem emmagatzemar per tots els conceptes. Actualmentsolen ser a partir de 13 Gb

• La velocitat de rotació: Velocitat a la qual giren els discos, que aquesta afecta directament alstemps d’accés al disc i de gravació de forma contínua. Es medeix en revolucions per minut RPMi solen ser de 7.500 rpm o superiors.

• La caxé del disc: és la memòria tipus RAM implementada en el propi disc dur i que hi guardal’última informació feta servir. Aquesta memòria ajudarà a que l’ordinador vagi un xic més ràpidquan es demana una informació que està en la memòria i no hagi d’accedir al disc. Sol ser de 256-500 Kbs.

Disc dur vist interiorment

Disc dur vist exteriorment

La disquetera és la unitat amb la qual podem guardar informació en els disquets. La capacitat d’aquestsdisquets és força baixa, actualment 1,44 Mbytes i d’una mida de 3,5”. Els disquets ens permetenguardar petits documents o arxius i traslladar-los d’un ordinador a un altre. També permeten instal·lar-hi programes, encara que molt menys usats donat el gran ús de la unitat CD-ROM. El disquet tambéens permetrà arrancar l’ordinador en cas d’avaria, amb el programa d’arrancada de Windows.

Disquet 5,25" Disquet 3,5"Unitat de disquets

��

��La unitat de CD/DVD

Disc CD-ROM

Amb la unitat de lector de CD, podrem llegir i/o gravar els discos compactes CD’s, tant de dades commusicals.Amb els CD s’hi poden gravar dades informàtiques, CD’s de música o les dues coses anteriorsmesclades. Les unitat gravadores-regravadores han de tenir la propietat de ser Multisessió, que permetenque si no es grava completament el en un sol cop, més endavant es pugui completar.

De lectors n’hi ha de varis tipus:• Lectors (CD): simplement poden llegir CD’s (dades i música)• Gravadors (CD-R): són lectors amb possibilitat de gravar-hi CD’s• Regravadors (CD-RW): són lectors amb possibilitat de gravar-hi CD’s, aquests últims més d’un

cop en el mateix disc, aproximadament 1.000 vegades per CD.• Lector de CD-DVD: La unitat de CD pot ser compatible a l’hora com a unitat de DVD, per a poder

reproduir DVD’s.

Les unitats DVD, per a poder reproduir correctament les películes, amb tota la seva resolució i a 25fps, o bé van acompanyades de programari que les ajuda a fer-ho, a costa de fer rendir el xip del’ordinador, o bé porten la seva pròpia targeta descompressora, fet que allibera temps alsmicroprocessador de l’ordinador.

Altres característiques poden ser:• Interfície: Controladora a la qual s’ha de connectar la unitat, que pot ser EIDE, SCSI, Sèrie o USB.• Velocitat: és la velocitat amb la qual poden llegir les dades. Les unitat de CD musicals van a una

velocitat de 150 Kbs/s. Les unitat de CD d’ordinador agafen aquesta velocitat original multiplica-da per x vegades. La forma de mostrar la velocitat d’una unitat, si és una CD-RW, és: CD-RW8x4x32x. El primer grup, 8x, és la velocitat de gravació màxima, 8 vegades 150 (1200 Bbs/s), elsegons grup, 4x, la velocitat de regravació i el tercer grup, 32x, la velocitat de lectura.

• Memòria caxé que porta incorporada la unitat, que farà anar més ràpida la lectura de CD’s. Sol serde 1-2 MBs.

• Temps mig d’accés a les dades del CD, aprox 125 ms.

Unitat de CD

��

��El monitorEl monitor és el dispositiu amb el qual podem visualitzar informació, de la mateixa forma que amb laimpressora ho podem fer, però en paper.Els monitors tradicionals, de tecnologia similar als televisors, funcionen a base d’un tub de raigscatòdics (TRC o CRT) que a través d’un canó d’electrons, es projecten a la pantalla formes quesimulen les lletres, els gràfics i les imatges. Els monitors de tipus TRC se solen dividir entre elsanalògics i els digitals. L’única diferència entre ells és que per a controlar els paràmetres de color,brillantor, contrast, etc els digitals ho fan per mitjà de controls digitals (botons), i els analògics permitjà de senyals analògiques del tipus potenciòmetre.

Algunes característiques dels monitors són:La mida del monitor és la grandària d’aquest, mesurat en polzades i en el camp real de visió delmonitor de forma diagonal. Les mides usuals solen ser de 15”, 17, 21”.El punt d’imatge és la distància entre dos punts del mateix color, que evidentment, més nítid esveurà, com més petit sigui millor. Aquest valor sol ser de 0,25 mm o millor menor. Aquesta distànciaestà fixada per la forma de fabricació del monitor, no de cap software.La freqüència de la passada de pantalla és la velocitat en que s’actualitza i es refresquen les imatgesen pantalla. Aquesta freqüència, com més alta sigui, millor, donat que d’aquesta forma l’ull humàmenys notarà parpelleig de la pantalla i es cansarà menys. El mínim és de 75 Hz. I el valor òptim seriaentre 90Hz i 100 HzLa resolució del monitor és el número de píxels que podrà mostrar, tant en les línies horitzontals comen les verticals. En configuracions altes, aquesta propietat ha de ser compatible amb la targeta devídeo. Aquests valor solen ser 640x480, 800x600, 1024x768. Quant major sigui la resolució, méspunts hi cabran, més petites es veuran les icones, lletres, etc, però més informació hi cabrà. Aquestesresolucions venen determinades per l’estàndard de vídeo SVGA.La propietat de ser no-entrellaçat. Mentre que els monitors entrellaçats refresquen les línies parells iles imparells després de la pantalla 60 cops per segon, els no-entrellaçats el que fan és refrescar elstots els píxels de la pantalla 60 cops per segons. D’aquesta forma s’aconsegueix una major estabilitatvisual.

Altres tipus de monitors són els DSTN o els TFT que bàsicament els utilitzen els ordinadors portàtilsi els TFT-LCD que són els nous monitors que són plans i prims. Aquests monitors, a part d’ocuparmolt menys espai, al consumir menys energia, uns 30 W, en comparació amb els aproximadament 105W dels monitor CRT, pràcticament no s’escalfen.

Monitor pla TFT LCD Monitor tradicional de tubMonitor TFT ordinador portàtil

��

��

Configuració de la pantalla a 640 x 480 Configuració de la pantalla a 800 x 600

Configuració de la pantalla a 1024 x 768



A mesura que s’augmenta la resolució, enla mateixa pantalla hi cap més informació,a costa de tenir les icones i el text méspetit.

��

��El teclat

El teclat, juntament amb el ratolí, són les eines que més fem servir per a comunicar-nos amb l’ordinador.Segueixen l’estàndard d’IBM en quant a funcionalitat de les tecles, a part de la norma QWERTY dedisposició de les tecles de l’alfabet. Sol ser el teclat anomenat estès, perquè en l’original la part de ladreta del teclat no hi havia el teclat numèric. Hi ha alguns aspectes a tenir en compte, com són lasuavitat de la pitjada de les tecles, l’ergonomia, si té una àmplia zona en la part anterior, per a poderdescansar les mans i el tipus de connector, que pot ser del tipus DIN, tipus PS/2 mini-DIN o tipusUSB.Cada tipus de font de lletra instal·lada a l’ordinador, porta incorporats, a més a més, de l’alfabettradicional i els números, un seguit de caràcters especials. Per a poder teclejar aquests caràcters que noestan en el teclat, cal fer servir una combinació de tecles. El teclat numèric ha d’estar activat (NumLock), matenir pitjada la tecla ALT i teclejar el codi numèric del caràcter a representar amb el teclatnumèric. Altres combinacions de tecles són les que es fan amb la tecla ALT GR i la tecla indicada.Per exemple, per representar el caràcter ~ caldrà teclejar: ALT 126 (teclat numèric)Per a mostrar el caràcter de l’arrova @, caldrà teclejar la tecla ALT GR i la tecla del nº 2

Teclat numèricBarra espaiadora

Tecles de funció

Tecles de desplaçamentTecla Enter

Teclat ergonomic

Teclat tradicional

Connector DIN i MiniDIN PS/2

��

��El ratolíEl ratolí o mouse ens permetrà a moure’ns per l’escriptori i fer funcionar els programes sota Windowsde forma més àgil. Tot i que el funcionament dels programes sota entorn Windows es fa bàsicamentamb el ratolí, també es pot funcionar amb el teclat i les seves combinacions, encara que, sovint –nosempre-, de forma més lenta.El ratolí convencional té 2 ó 3 botons. El botó esquerra serveix per a seleccionar text, obrir aplicacions,etc. El botó dret solen obrir els menús contextuals associats a cada objecte. El botó del mig, poc usat,en alguns programes li donen utilitat.L’acte de fer clic vol dir apretar i deixar el botó. Fer això dos cops, serà fer doble clicEl cursor a la pantalla es mou si fem moure el ratolí. Hi ha un model de ratolí que no cal moure’l. Elque sí cal moure amb la ma és la bola que hi porta a sobre. De fet, és la bola del ratolí tradicional queestà a sota posada a sobre.Hi ha d’altres ratolins més sofisticats, amb els quals fent alguna combinació de botons, s’accedeix aalguna funcionalitat en el programa que s’està.

Ratolí tradicional Ratolí tipus Trackball

El joystickEl joystick és un aparell especialment condicionat per a poder controlar millor quan es juga ambalguns jocs o simuladors, que serà més àgil i es tindrà més control que el ratolí. A diferència del ratolí,que serveix per a operar amb l’ordinador de forma general, en l’entorn Windows i en qualsevol pro-grama, el joystick només serveix per als jocs.

��

��El mòdem

El mòdem és l’aparell que permet connectar-se amb d’altres ordinadors via telèfon. Permetrà connectar-nos a Internet, connectar-nos a d’altres ordinadors, a BBS i el podrem fer servir de Fax, tant perenviar-ne com per rebre’n.La paraula mòdem és un acrònim de MOdulador-DEModulador; és a dir, aparell que converteix,modula les senyals analògiques de la línia telefònica a senyals digitals de l’ordinador, i viceversa.Aquest aparell és necessari per a línies telefòniques analògiques, les convencionals RTC. Per a leslínies digitals, les XDSI, o les línies ADSL, ja no fa falta el mòdem, però sí un aparell similar anomenatadaptador.Els mòdems també tenen la propietat de poder enviar informació en forma de Fax, a un aparell con-vencional de Fax.

Tipus de mòdems

El mòdem per una banda està connectat a la línia telefònica, i per l’altra, a algun port de comunicacionso connector. El mòdem pot ser intern o extern.

• Intern: l’aparell en sí és un circuit integrat, que va connectat dins de l’ordinador a algun connectordel tipus ISA o PCI. Per als ordinadors portàtils, el mòdem intern és del tipus PCMCIA

• Extern: El circuit integrat que en sí mateix és l’aparell mòdem, va recobert d’una carcassa, per atenir-lo fora de l’ordinador, i s’ha de connectar als ports Sèrie o USB.

Avantatges/inconvenients del mòdem intern/extern:

El mòdem intern no ocupa espai sobre la taula, consumeix energia del propi l’ordinador, és méseconòmic. Per contra hi pot haver que poden ser un xic més complicats d’instal·lar i el seu estat ocomportament s’ha de fer per software, perdent el control manual d’encesa/apagat.El mòdem extern és més fàcil d’instal·lar, es té control sobre el seu estat, és més fàcil transportar-lod’un ordinador a un altre. Per contra, són més cars, és un aparell més a la taula, pot ser que necessititransformador per a la seva alimentació elèctrica.

La velocitat del mòdem

El factor a tenir molt en compte és la velocitat a que pot arribar a transmetre informació.Els mòdems transmeten informació de forma binària, en forma de bits per segon (bps).La velocitat de la transmissió també ve donada per l’altra aparell de mòdem al qual connectem elnostre. Si l’altre és més lent, la velocitat s’acomodarà a la del més lent. En una connexió a Internet, sila xarxa està saturada, la velocitat màxima no serà la del nostre mòdem, sinó la menor dels doscomunicadors.Els mòdems actuals estan basats en la norma V90, en que la velocitat màxima és de 56 Kbps (56 Kbpsen la recepció i 33,6 Kbps en la transmissió). Tot i que aquesta velocitat pot semblar important,gairebé mai s’aconsegueix, donat que en la velocitat intervenen altres factors com la saturació de laxarxa, el nostre proveïdor ISP.En les connexions via XDSI la velocitat és superior. La línia està composada de dos canals que espoden sumar. Així tindrem que si cada canal pot anar a 64 Kbs, el màxim serà de 128 Kbs. Enaquest cas, i en de la línia tipus ADSL, l’aparell que cal és un adaptador.

��

��

Mòdem extern Mòdem intern

Pantalla que apareix quan s’està descarregant un arxiude la xarxa Internet, a on es mostra la velocitat real dedescàrrega.

Norma Velocitat màxima Temps mínim descàrrega arxiu 1 MB

XDSI 131.072 bps 16 segons (2 canals)V.90 56.000 bps 2,5 minutsV.34+ 33.600 bps 4,16 minutsV.34 28.800 bps 4,8 minutsV.32bis 14.400 bps 9,7 minutsV.32 9.600 bps 14,5 minutsV.23 4.800 bps 29 minutsV.22bis 2.400 bps 58 minutsV.22 1.200 bps 1,25 horesV.21 300 bps 7,7 hores

Normes suportades en funcions de Fax

Norma Velocitat màximaV.17 14.400 bpsV.29 9.600 bpsV.27ter 4.800 bpsV.21 300 bps

Normes suportades pels mòdems i velocitats

Les principals funcionalitat que tenen actualment els mòdems són:• Transmissió de dades fins a 56.000 bps V90• Actualitzable per software• Enviament i transmissió fins a 14.400 bps dades FAX• Correcció d’errors durant la transmissió• Compressió de dades• Funcionalitats de veu

Entrada línia externa de telèfon

Redirecció entrada aparell telefònic

Indicadors lluminosos de l’estat del mòdemConnector PCI

Connectors del mòdem extern

Corrent elèctric Connector dades port sèrie Connectors telefònics

�� !

��La impressora

Les impressores permeten treure en paper la informació, tant informes, com llistats, etiquetes,fotografies, etc.Bàsicament n’existeixen de tres tipus, cadascuna amb qualitats, prestacions i preus diferents:

• Làser• Injecció• Matricials

Les de tipus Làser, la seva tecnologia es basa, de forma similar a les fotocopiadores, a una pols fina,el toner, que es posa en un rodet magnetitzat, el tambor, que passat per sobre del paper, s’adhereix aaquest i d’aquesta forma, es creen les lletres i els gràfics.Les característiques més importants són la seva alta velocitat de còpies per minut (8, 10, 16 ppm), unaalta qualitat (300, 600 i 1200 ppp), la memòria que tenen que actua com a búffer (4, 8, 16, 32 MB), unamajor càrrega de treball en quant a còpies, i el seu baix cost de manteniment en quant al toner.Com a punts febles pot ser el seu cost més elevat en comparació a les d’injecció i l’excessiu cost actualsi es vol la impressora laser en color.

Les de tipus Injecció el seu funcionament es basa en la injecció de petites gotes de tinta líquida através de l’injector que impacten en el paper, format els punts necessaris per a la creació de lletres igràfics. La tinta va en pots, que sol ser un pot pel color negre i tres pots addicionals per crear elscolors.Les característiques més importants són el seu baix cost de l’impressora i l’alta qualitat dels gràfics encolor (300x300, 600x600, 1440x720 ppp).Com a punts febles pot ser el cost força elevat de la tinta, no massa velocitat d’impressió (6, o 12ppm), les còpies acabades d’imprimir poden ser un xic humides i l’alta qualitat dels gràfics, qualitatfotogràfica, s’aconsegueix a base de paper especial fotogràfic, que és força car.

Les de tipus Matricial es basen també en injectors, però d’una matriu d’agulles, que al picar en unacinta contínua tintada, com les de la màquina d’escriure tradicional, que depenent de la combinaciód’agulles, formen les lletres. La velocitat es medeix en caràcters per segon que pot imprimir, queoscila d’uns 80 a 500 cps.Les característiques més importants són el seu baix cost de l’impressora, l’economicitat dels recanvisde les cintes de tinta i la possibilitat d’imprimir còpies del document que s’imprimeix, donat que esbasa en picar l’agulla al paper.Com a punts febles pot ser el seu soroll i la nul·la possibilitat d’imprimir gràfics tipus fotografia.

Impressora Làser Impressora Injecció Impressora Matricial

��

��L’escannerPer a poder tenir a l’ordinador documents o fotografies que originalment estan en paper, necessitaremun escanner, un aparell similar a la fotocopiadora, que llegeix el document i el converteix a formatelectrònic a l’ordinador. N’hi ha de diversos tipus:

• De sobretaula: És un aparell a on es posa la fotografia o document a escanejar i és el lector del’escanner que automàticament llegeix i converteix el document a format digital. S’anomena tambéFlatbed Scanner

• De diapositives: És un aparell que té una boca per a posar-hi negatius o diapositives per a serescanejades.

• De rodet: És un aparell petit, més gran que un ratolí, que es posa a sobre i a l’inici d’un documento fotografia a escanejar i amb la mà es va fent córrer cap avall. S’anomena també Handy Scanner

• De llapis: Es un tipus d’escanner en forma de llapis que llegeix línies de text, interpreta les lletresi les col·loca en un arxiu de text a l’ordinador. S’anomena també

Escanner de sobretaula

Escanner de diapositives Escanner de rodetEscanner tipus llapis

Una part important de l’escanner és la resolució que pot donar, mesurada en punts per polzada. Solenanar de 600 a 2400 ppp. El connector és USB o SCSI. La mida màxima document a escanejar estàndardés DIN A4. La resolució del gràfic escanejat sol ser de 36 bits (68.719.476.736 colors)Quan s’escaneja un document o fotografia, aquest es converteix a format digital, tipus gràfic formatper píxels. És el format anomenat Raster. Quan s’escaneja un document de text, per defecte aquestserà un gràfic simulant els caràcters. Una opció diferent és la possibilitat de reconèixer els caràctersvia tecnologia OCR, i incorporar-los a un processador de text. D’aquesta forma document escanejatpassa a ser tractable.Els escanners de diapositives solen tenir més resolució, uns 4000 ppp a 32 bits.

��

��La càmera de vídeo digitalBàsicament per a videoconferències a través d’Internet, necessitarem una càmera digital de vídeo.Aquesta petita càmera va connectada al port USB o Sèrie. Permet visualitzar i/o guardar imatges ovídeo en format digital a l’ordinador. En el cas de videoconferència, permet transmetre, a més a mésdel so, d’imatge.

Les principals característiques són:

• Colors que pot ser capaç de reconèixer, generalment 16,7 milions• Número d’imatges que pot mostrar i/o guardar per segon, de 25 a 30 fps, depenent de la grandària

d’aquestes (352x288, 640x480, 720x576, etc)• Algunes càmeres permeten emmagatzemar imatges sense estar connectades a l’ordinador, similar

a una càmera de fotos. Caldrà saber quanta memòria tenen i a quina resolució guarden les imatges.Aproximadament, 4 MB de memòria interna permetent guardar de 90 a 200 imatges, depenent dela resolució.

��

��La fotografia digital

Amb la càmera digital de fotografia permet fer fotografies sense el carret tradicional.• Van provistes de memòria que permet emmagatzemar les fotografies que es van fent, i posteriorment,

via connector USB o port Sèrie es descarreguen a l’ordinador per al posterior tractament; tambétenen connectors per a TV o vídeo.

• Algunes càmeres tenen zoom òptic d’uns 3x-5x augments i zoom digital, encara que aquest últimno és massa útil.

• Funcionen amb bateries recarregables.• Les fotografies tenen una resolució d’aproximadament de 3,3 MB de píxels amb una mida màxima

de sortida de 2048 x 1536• Van provistes de visor LCD per a poder enquadrar i visualitzar les fotografies que es fan fent.• Porten incorporat o exterior flash.• Algunes venen provistes de funció de vídeo clip per a enregistrar seqüències de vídeo i sons

(aprox mig minut, depenent de la memòria de la càmera)

��

��Sistemes de protecció elèctrica

La unitat de SAI, Sistema d’Alimentació Ininterromput, permet protegir als components de l’ordinadorconnectats al corrent elèctric. Protegeixen contra els pics i sobretensions de les línies elèctriques itelefòniques, i al mateix temps, contra eventuals tallades del corrent, obtenint des de 5 a 40 minuts desubministrament en el moment que es talla el fluid elèctric, gràcies a la bateria que porta incorporadai a la seva regulació automàtica de voltatge.

Són regletes per endollar varis aparells, amb la protecció contra pics i sobretensions.

Les regletes

El SAI

��

��

""#�$%

"#&'('%

�'"�#(

��)��*��+��

,��)--...+��+��

parts de l'ordinador

Documents