1

Parc Natural de la Zona Volcànica

de la Garrotxa

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un parc natural que es troba a la

comarca de la Garrotxa. És el millor exponent de paisatge volcànic de la península ibèrica. Té

una quarantena de cons volcànics d’una edat compresa entre els 100.000 i els 700.000 anys,

10 cràters, 23 cons ben conservats i més de 20 colades de laves basàltiques.

L'orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb

alzinars, rouredes i fagedes d'excepcional valor paisatgístic. Té un clima molt humit, i per

algun tipus de vegetació es podria representar com a clima atlàntic. El tipus d'arbre que més

abunda es l'alzinar muntanyenc.

Té una superfície protegida de 15.000 Ha., que inclou 11 municipis, 28 reserves naturals, i

pretén fer compatible la conservació amb el desenvolupament econòmic, en règim de protecció

arran dels impactes de les extraccions mineres, el creixement urbanístic i els abocadors

incontrolats de residus.

Volcans més coneguts

Volcà del Croscat Volcà de Santa Margarida

Montsacopa Volcà Bisaroques

2

Volcà de la Garrinada Volcà de Montolivet

Activitat volcànica

En el vulcanisme de la Garrotxa poden distingir-se varies etapes, amb antiguitats compreses

entre los 10.000 y los 700.000 anys. Es tracta, dons, de un vulcanisme inactiu, encara que no

pròpiament extingit.

El volcà del Croscat va tenir dues erupcions importants, una fa 17.000 anys i l'altra fa 14.000

anys. Tot i que la primera fou més important, en aquell temps ja hi havia humans per la qual

cosa devia ser força perillosa ja que la lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20

km quadrats.

El volcà de Santa Margarida va entrar en erupció fa uns 11.000 anys.

El Montsacopa és l'últim volcà que es va formar a Olot. Va erupcionar fa uns 100.000 anys i

el seu cràter arrodonit és producte d'una erupció estromboliana poc explosiva primer i d'una

de més explosiva (freatomagmàtica) després. Aquest cràter és únic al Parc Natural de la Zona

Volcànica de la Garrotxa al no haver estat deformat per cap colada de lava al final de l'erupció.

El volcà de les Bisaroques, o, simplement, volcà Bisaroques, va tenir dues fases: la primera,

estromboliana, va modificar el con volcànic. La segona va ser efusiva i explica el perquè del

cràter en forma de ferradura. La colada de lava que va originar el volcà va arribar fins al

Fluvià.

L'erupció del volcà de la Garrinada, poc estudiada, es creu que va tenir quatre fases: la

primera, estromboliana, va donar lloc al cràter superior; la segona va ser freatomagmàtica i es

va generar en el cràter inferior; la tercera també va ser estromboliana i es va donar en el

cràter central. Finalment, l'última que va emetre va ser una colada de lava.

El volcà de Montolivet va tenir dues fases eruptives: la primera, estromboliana, va emetre

greda i blocs en forma d'escòria i bomba. Aquesta fase va ser explosiva i va originar el con

volcànic. La segona fase, també explosiva, va provocar una colada de lava que va arribar fins

a la riera de Riudaura, i aquesta última fase va fer que el cràter del volcà tingués forma de

ferradura, esbocat cap al nord-est.

Sasha Asensio Bosch