paral·leloh 28

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

Nº 28 - Setembre 2014 / Magazine gratuït - Free

TAMARIT, 116Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90

Els millors preus de BarcelonaConsulteu-nos sense compromís

ww

w.zonasec.cat

Quim Masferrer

‘‘Toco temes absolutamentuniversals’’ (pàg. 8)

Actor i director de teatre

Boby Ros, campió d’Espanya del pes lleuger, una de les llegendes que va boxejar a Barcelona.Foto: Román

Boxa,passió al Paral·lel(pàg. 4)

2 PARAL LEL OH!.

NOU DE LA RAMBLA, 109-111PARAL·LEL, 61

TEL. 93 329 01 28

Horario: de 9 a 1h (de domingo a jueves)de 9 a 2h (viernes, sábados y vísperas)

ANTIC CAFÈ ESPANYOL

Menú diari amb 10 varietats de 1r plat, 10 de 2on plat,

postres i cava 9,10 EMenú especial festius

amb cava 14 E

Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. Reserves: 692 248 221

Cuina de mercata la carta i tapes

Obert tots els dies. Horari continu.Recentment reformat. Nou saló fins a

100 persones. Celebracions

3PARAL LEL OH!.

Sumari Editorial• Editorial

• Històries del Paral·lel

• Actualitat teatre Arnau

• L’Entrevista

• Publicitat

• La foto retro

• Novetats teatrals

• La Biblioteca recomana

• Gastronomia

3

4

7

8

10

11

12

13

14

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

Valoracionsgratuïtesde vendai lloguer

Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec

Un curs de reptes

Degustacions cada cap de setmana.S’organitzen tastos i maridatges per a grups.

Comte Borrell, 30 • 08015 BCN • Tel. 93 441 28 [email protected]

segueix-nos en el facebook

VINACOTECA - XARCUTERIA

L’esclat del cas Pujol o la lluita veïnal de la Barceloneta han fet de teloners, a l’estiu, de dos reptes majúsculs que abordarem aquest nou curs: el procés sobiranista de Catalunya i el futur polític de Barcelona. País i capital enceten un any d’incerteses que tindran dues dates clau: el 9 de novembre, dia en què està previst que se celebri el referèndum sobre la independència; i el 24 de maig, dia de les eleccions municipals.

El cas Pujol ens ha ferit i enfortit. Un cop més, hem constatat que les vergonyes dels nostres veïns de l’Estat, de vegades, són les mateixes que les pròpies. I, en tot cas, hem recordat que no n’hi ha prou amb construir un estat nou, cal que sigui millor. El 9N ha de servir per decidir a les urnes el futur nacional de Catalunya, però també per aprofundir en un model d’estat més transparent, just i democràtic.

Barcelona, per la seva banda, segueix debatent-se entre la ciutat de postal i la dels barris. L’últim exemple el tenim en l’extrem sud de l’avinguda, on els veïns de la Barceloneta s’han rebel·lat contra l’excés de turisme que recorre els seus carrers plens d’història. Una reivin-dicació que comparteix essència amb la que hem viscut en la nostra pròpia pell aquest any arran del projecte de remodelació del Paral·lel.

Segurament les eleccions municipals de la tardor de 2015 seran el millor termòmetre per saber fins a quin punt el malestar ciutadà es tradueix en un vot de càstig al govern de CiU. Serà el moment d’esbrinar si, finalment, el PSC reneix allà on va començar a esborrar-se, si ERC serà una alternativa de ciutat o si, finalment, la candidatura de con-fluència entre diverses formacions d’esquerra fructificarà. Com deia el poeta Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible.

4 PARAL LEL OH!.

Històries del Paral·lelEl boxeo

Ramón Larry, en 1902, fundó la sección de boxeo del Ateneo Enciclopédico. En 1910 fue socio fundador del Boxing Club Barcelona y también del Club Pugilista y en 1921 funda, junto a otros, la Federación Española de Deportes de Defensa, posteriormente denominada de boxeo. El boxeo profesional aterrizó en el Paral·lel en el teatro Apolo.

En una de esas memorables veladas participaron Urtasun y Ricardo Alís. En 1923 se funda la Federa-ción Catalana de Boxeo bajo el asesoramiento del profesor americano Tony Berton que fue fundamental asentando las bases del boxeo profesional. En el teatro Cómico y en el teatro Nuevo se celebraban matinales de boxeo. La expectación era tal que empresarios del Folies Bergère y del París Concert, ambos del Paral·lel, incorporaron el boxeo como complemento a sus espectáculos. En el Circo Barcelonés de la calle Montserrat, combatían grandes figuras como Tomás Cola, campeón de Catalunya y Ricardo Alís, campeón de España. En la misma velada solía representarse circo y variedades, siendo el artista principal Alatdy. A muy poca distancia, en el número 27 de la Rambla, se encontraba el frontón Principal Palace donde se realizaban combates y también teatro, con representa-ciones fastuosas de revistas importadas de París de la mano de Fernando Bayés y con grandes estrellas como

Barcelona fue sin duda la gran im-pulsora del boxeo en España. Los primeros combates datan de 1912, en el local social del Club Pugilista, situado en la calle Aribau, 21; dichas exhibiciones eran intermitentes, sin ningún tipo de normas. Más tarde el boxeo llegó al Paral·lel.

Carlos Gardel, Maurice Chevalier, La Argentinita, etc. Otro lugar donde se efectuaron numerosos combates fue el Luna Park, una pista de patinaje al aire libre situada detrás del teatro Goya, distrito muy apropiado ya que allí residían muchos de los boxeadores y clubs de boxeo, como el de Pedro Caballero, de gran prestigio y que dio grandes campeones.

El furor del boxeoEn 1930 Barcelona era ya la meca del boxeo euro-

peo. El salón Nuevo Mundo y el Olympia eran donde se realizaban los más importantes combates y sus historias están unidas a dos grandes campeones de Europa catalanes: José Gironés y Carlos Flix. Existía el lema: “inpulsar la cultura del boxeo como cultura física”. Las crónicas de las veladas se publicaban en una revista de carácter local llamada Boxing.

En marzo de 1929 el Olympia fue testigo de una velada memorable denominada “los tres mosque-teros” del equipo pugilístico de Ángel Artero. Estos fueron: Gironés, Flix y Ros. Los tres vencieron. Giro-nés, campeón de Europa, fue el más espectacular

Ben Alí, uno de los mejores boxeadores del peso gallo

5PARAL LEL OH!.

CERRADO DOMINGOS Y FESTIVOSMarqués de Campo Sagrado, 29

Tel. 93 441 57 25 (junto Rda. Sant Pau)

MENÚ DEL DÍA DE LUNES A VIERNESSÁBADOS NOCHE SOLO CENAS CON RESERVAGRAN SURTIDO DE BOCADILLOS ESPECIALES

(fríos y calientes)TAPAS Y COCKTAILS

y taquillero. De 106 combates solo perdió 4. Sus admiradores eran de las altas esferas como Francesc Macià, Josep Samitier, Lluís Companys, que en el año 1936 lo asignó como su escolta personal. Más tarde, Burgues y el empresario Pons adquirieron el solar en el número 50 del Paral·lel junto al frontón de pelota vasca. Edificaron un magnífico local con un espacio escénico semicircular polivalente conviviendo el bo-xeo, la lucha libre y el baile. En tan solo nueve años de existencia se efectuaron 242 combates, rivalizando con el Olympia con 183. Era el Nuevo Mundo, consi-derado el santuario y forja de grandes campeones de boxeo del distrito V, destacando Teodoro Murall, José Mico, Tuset, Carlos Flix, Roca, Klid Tunero, Ignasi Ara, Luis Romero, entre otros. El local estaba situado en

la franja negra del barrio canallesco, donde asistía un público ávido de emociones y trasnochador. A la salida de los combates, boxeadores y acompañantes se acercaban a la calle Cid, al Pompeya o al Bataclán donde se exhibían con exuberantes señoritas. O bien iban al café Español, siendo el refugio de una clientela tertuliana y heterogénea.

Las llamas siempre han perseguido al Paral·lelHay que destacar los fortuitos incendios de algunos

locales del Paral·lel. El Pompeya, el teatro Gayarre, el Nuevo Mundo, el Español y el Regio Palace. El 17 de junio de 1936 fue el último combate en el Nuevo Mundo. Comienza la guerra. Los clubs deportivos y pugilísticos quedan casi vacíos. (cont. pàg. següent)

El Nuevo Mundo, situado en el Paral·lel, fue uno de los templos del boxeo barcelonés

6 PARAL LEL OH!.

La mayoría de los jóvenes son movilizados. La-mentablemente muchos deportistas quedaron lisiados o murieron en combate, como Tomas Cola o Llorens Vitria, que murió como tantos otros en un campo de exterminio nazi.

A lo lejos, se oye de madrugada en su lánguido recorrido el tintineo del tranvía 29, en un Paral·lel ya sin apenas boxeo. Burgues Pons y compañía vendie-ron el Nuevo Mundo para edificar el Gran Price en el asentamiento de la Bohemia modernista en la calle Casanova con Floridablanca. Con dos grandes plantas

y dos gimnasios, con una capacidad para 4.000 per-sonas, fue denominada como “La catedral del boxeo”, así comienza una nueva era siendo la cuna de grandes boxeadores como Luis Romero, Fred Galiana, Boby Ros, M. Echevarría, Ben Alí, etc...

ROBERTO ROMÁM i RAÚL ROMÁN (coordinación)Fotografías de boxeadores: ARCHIVO ROMÁN

Agradeceríamos información sobre fotografías re-alizadas por el fotógrafo Román, mail de contacto:[email protected]

Fred Galiana, campeón de España de peso pluma y de Europa en peso ligero

Gironès (izq.) campeón de Europa de peso pluma y Ciclone

Boby Ros, campeón de España de peso ligero

Luis Romero, campeón de Europa y aspirante al título mundial, peso gallo

Publicidad del Folies Bergère del Paral·lel

7PARAL LEL OH!.

Salvar l’Arnau, missió impossible?Una plataforma veïnal demana que el teatre Arnau, icona del Paral·lel, es rehabiliti com a museu de les arts escèniques i de la història de l’avinguda.

La història recent de l’emblemàtic teatre Arnau, aban-donat des de 2004, recorda a la d’un pacient que lluita contra una maleïda malaltia degenerativa. Després d’una vida farcida d’històries, llegendes i records de múltiples generacions, el declivi no ha donat treva. I tot i que en alguns moments va semblar que revifava, sobretot l’any 2011 quan l’Ajuntament d’Hereu el va adquirir, només cal passar per davant de la façana per fer-se una idea de quin és l’estat d’un edifici que, malgrat tot, es resisteix a caure.

Els que coneixen bé el Paral·lel i la seva màgia saben que l’Arnau no és només un teatre. És una icona d’una manera d’entendre l’art i el teatre i, sobretot, és memòria col·lectiva d’una ciutat que, barri a barri, lluita per no perdre la seva identitat. En aquest cas, la plataforma veïnal Salvem el Teatre Arnau demana que el teatre es rehabiliti com a museu de les arts escèniques i de la història del Paral·lel, com en el seu moment ja va dema-nar la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. Per al seu promotor, l’historiador Enric H. March, “l’Arnau seria el lloc ideal per instal·lar-hi un museu de l’espectacle, un centre d’interpretació del Paral·lel i activar-lo com a escenari que recuperés els espectacles que li van donar vida”.

La reivindicació veïnal arriba després d’un llarg període en què el consistori no ha trobat encara cap empresa inversora capaç d’assumir els 10 milions d’euros que

suposaria una rehabilitació integral. Segons el promotor de la plataforma, la proposta passa per rehabilitar el teatre mantenint la seva estructura de barraca, per tal de preservar l’aparença d’un teatre de principis del segle XX. De fet, és l’única sala d’aquestes característiques que es conserva a Barcelona. A més, es recuperarien els vells espectacles que van triomfar a l’avinguda i que ara no tenen lloc en els teatres comercials –com ara la pantomima, el circ o la màgia–; a més de xerrades sobre la història de l’avinguda. El pal de paller del projecte seria la creació d’un centre d’interpretació de la història del Paral·lel. Una iniciativa que els impulsors volen que parteixi de la feina que ja es va fer a l’exposició El Paral·lel 1894·1936: Barcelona i l’espectacle de la modernitat. En aquest punt, March indica que les peces que es van exposar no es poden recuperar perquè la majoria eren préstecs particulars i institucionals, però assegura que les aportacions que poden fer veïns i col·leccionistes serien molt importants.

Està previst que aquest inici de curs el govern muni-cipal es pronunciï sobre la proposta ciutadana que, de moment, suma centenars de suports a la xarxa social Facebook. La proximitat de les municipals poden servir perquè els diferents grups de l’oposició se sumin al clam veïnal. J.M.

L’Arnau, tancat i abandonat des de 2004

8 PARAL LEL OH!.

L’entrevistaQuim Masferrer‘‘Toco temes absolutament universals’’Quim Masferrer (Sant Feliu de Buixalleu, 1971) és actor i director de teatre. Conegut pels treballs realitzats en ràdio i televisió amb la companyia Te-atre de Guerrilla i per haver presentat el programa de TV3, El Foraster. Després de dos anys de gira, arriba per primera vegada a Barcelona l’espectacle Temps. Un monòleg dirigit per Ramon Montserè i escrit per Masferrer qui també n’és el prota-gonista. Temps és una tragicomèdia sobre una persona a qui li queden 90 minuts de vida. Del 3 a 21 de setembre la podrem veure a la Sala BARTS.

Foto

: D

avid

Rua

no

Què és per a tu fer ‘Temps’ a Barcelona?A mi personalment m’agrada molt més fer primer gira per dins del territori i després fer com una mica de cloenda a Barcelona. Potser perquè és una inèrcia diferent a la que estem acostumats. Normalment els espectacles estrenen a Barcelona i després se’n van a fer comarques. A mi, que sóc de comarques, m’agrada fer primer les gires i després aterrar a Barcelona. Així reivindiques també la força dels pobles.Més que reivindicar-ho és com un fet normal. És dir que es pot fer teatre professional des de qualsevol punt. Malgrat sí que és cert que a les capitals les coses agafen rellevància. Quan fas Barcelona, tot s’infla. I és lògic que sigui així, però, per altre costat, a tots els pobles, per petits que siguin, encara que no tinguin infraestructures, encara que no tinguin una programació de teatre estable, es pot fer teatre. La màgia del teatre precisament és aquesta. Només necessites un públic i algú que expliqui alguna cosa. No volem reivindicar res, el que passa és que tenim El Foraster, que és un programa que va de pobles i queda tot molt impregnat.El ‘món rural’ és una característica marcada a Teatre de Guerrilla.M’inspiro en el meu entorn com un fet normal. La meva

manera de parlar és gironina i sovint toco temes més rurals, perquè el meu entorn és rural. El que pretenc és parlar de coses sota aquest prisma, però toco temes absolutament universals. El que sí és cert és que aquest segell, aquesta manera de fer, i aquesta cosa de que sóc d’un poble petit i de que no perdo els orígens, li pot donar una certa peculiaritat. Vas demanar a Ramon Fontserè dirigir ‘Temps’ per algun motiu concret?Sempre intentes, a cada espectacle que escrius i que tens ganes de tirar endavant, ser fidel a una manera de fer, que és la meva, però també resseguir una miqueta aquesta marca i seguir evolucionant. Sempre a la casa jo havia dirigit els meus espectacles, i un cop escrit aquest, vaig pensar que potser per fer aquest pas més seria interessant que hi entrés una direcció. Algú de fora que li donés la seva visió i així pogués ser un enriquiment. I aquí vaig ser molt agosarat. Per a mi en Ramon Fontserè és un referent. Gairebé es pot dir que vaig descobrir el teatre amb ell. Al Ramon el mig coneixia i li vaig proposar. Es va llegir la intenció de l’espectacle, els textos que tenia escrits... i em va dir, “doncs som-hi, endavant”. La veritat és que ens hem entès molt bé. Hi ha hagut una entesa que crec que va més enllà de la feina. Ha estat una experiència extraordinària, fins el punt de que abans el coneixia i ara som amics.

Un moment de l’espectacle ‘Temps’

9PARAL LEL OH!.

En altres situacions, com et trobes quan et dirigeixen, acostumat a ser el director de les teves obres?M’agrada molt. Tens la por aquella que algú li doni una versió al que tu has escrit que no t’agradi. Però a mi l’experiència em diu que sempre enriqueix. Has de tenir molt clar el teu rol. És a dir, ara jo sóc l’autor i sóc l’actor d’aquesta història i hi ha algú que la dirigeix. Em poso al servei d’aquella persona. Amb l’espectacle Temps hem arribat a llocs que no haguéssim arribat mai. Només amb la complicitat, amb el debat, amb el no estar d’acord en alguna cosa... allò que es genera en el local d’assaig et porta a un punt que tu sol hagués estat absolutament impossible arribar-hi. Aquesta obra és alhora un viatge introspectiu, com és fer el viatge entre dos?Amb l’espectacle Temps pretenia crear un personatge que tingués la llibertat absoluta per dir el que volgués i que pogués fer dalt de l’escenari el que volgués. A veure en quina situació podíem col·locar aquest personatge perquè pogués fer-ho. Aleshores se’m va aparèixer aquesta situ-ació tan terminal: “només et queden 90 minuts de vida”. Una pregunta que a nivell personal espero no haver-me-la de respondre mai, i que gràcies al teatre et pots permetre el luxe de posar-te en aquesta tessitura. La compassió que tens cap a aquesta situació és tan bèstia que pots fer el que vulguis, és a dir, plorar, passar por i al mateix temps ser lliure, que és el que jo volia d’un bon principi. I aquí te’n adones, una vegada més, que toques un tema molt particular que és gairebé universal. Amb el Ramón ha estat relativament senzill, perquè ell m’ha respectat les coses que jo gràcies al teatre faria, i jo també he acceptat les seves propostes personals.Creus que l’humor és més útil per parlar o per es-coltar coses que poden ser delicades?Crec que l’humor és el poder del comediant. És una arma molt interessant i eficaç per poder dir coses. Jo sempre poso el mateix exemple: els bufons eren els únics que podien riure’s del rei a la cara. A casa nostra hem tingut grans humoristes que feien en els seus espectacles una crítica molt bèstia a través de l’humor. És com una mena de vaselina. Els comediants no pretenem canviar el món. Jo pretenc entretenir, però sí que és cert que escric es-pectacles i després utilitzo l’humor per portar a terme aquests espectacles. I tinc ganes de fer editorial, de dir coses que penso, i entre riure i riure, m’agrada fer servir una mica la destral. Saps que l’espectador et pot arribar a fer molt més cas, que amb una cosa seriosa.

Gaudeixes per igual actuant que creant? Una de les coses que més m’apassiona d’aquesta feina és pujar a dalt de l’escenari i representar allò que he escrit. El moment aquell que tens una idea i no saps com codifi-car-la, com fer-la baixar... aquest procés a mi m’apassiona perquè em costa molt, és difícil. I dius, “d’aquest caos que tinc ara al cap, com ho podria ordenar de tal manera que l’espectador ho entengués quan jo ho expliqui a dalt de l’escenari?” Del no res, del foli en blanc, hi ha un dia que s’obren uns llums i és un espectacle. Això és una cosa que a mi em té captivat. MARTA TELLO

COCINA CATALANA DE AUTOR

Algunas de nuestras especialidades:Erizos gratinados, espalda de cabrito, estofado de rabo de toro, solomillo de ternera al foie,

bacalao al pil pil, ‘‘cargols a la llauna’’, etc.Extenso surtido en tapas, a destacar:

los calamares a la romana y las patatas bravasNUEVA CARTA DE TAPAS

Horario continuo de 12 mediodía a 0,30 madrugada

Menú mediodía:Lun. a Vie. 11,25E Sáb. y Dom. 17,95E

SALÓN PRIVADO PARA CELEBRACIONES

Av. Paral·lel, 188 (frente Fira de Mostres)Tels. 93 325 63 07 / 606 43 67 50 • www.aranega.es

10 PARAL LEL OH!.10 PARAL LEL OH!.

bar•tapeo•cerveseria

¡DESCÚBRENOS EN EL PARAL·LEL!

AV. PARAL·LEL, 130 • TEL. 93 443 85 26

NUESTRAS RECOMENDACIONES:Solomillo de ternera a la brasa

con virutas de foie.Huevos estrellados con chorizo de León.

Arroz caldoso de bogavante.Bombas rellenas de gambitas

con salsa picantona.Cazuelita de taquitos de solomillo

encebollado en adobo.

Abierto hasta las 2 de la madrugada

y todoslos viernes,sábados ydomingos

Diputació, 94 • www.saladefiestastango.com L1 (Rocafort) • L3 (Pl. Espanya)

PRESENTA EN EXCLUSIVA EN SEPTIEMBREEN SESIONES DE TARDE Y NOCHE

Todos los miércoles y jueves

ORQUESTA

MILLENNIUM

COCKTAIL BAR BOADAS

TALLERS, 1 esq. RamblesTel. 93 318 95 92

Visiteu la web del

El diari del Poble-sec

www.zonasec.cat

zonasecSÚPER OFERTESen Flyers publicitaris

Tamany A5 (148 x 210 mm)

5.000 exemplars 160 E 20.000 exemplars 450 E 50.000 exemplars 910 E100.000 exemplars 1.430 E

Tamany A6 (148 x 105 mm)

5.000 exemplars 120 E 20.000 exemplars 300 E 50.000 exemplars 525 E100.000 exemplars 845 E

Tamany A4 (díptic a A5)(210 x 297 mm) plegat

5.000 exemplars 350 E 20.000 exemplars 995 E 50.000 exemplars 1.900 E100.000 exemplars 3.000 E

Tamany A4 (tríptic)(210 x 297 mm) plegat

5.000 exemplars 380 E 20.000 exemplars 1.050 E 50.000 exemplars 2.050 E100.000 exemplars 3.150 E

Altres formats (210 x 100 mm)

30.000 exemplars 585 E60.000 exemplars 930 E

Formats minis (148 x 70 mm)

30.000 exemplars 485 E60.000 exemplars 730 E

Tel. 699 73 97 79

Paper estucat de 115 grs.Impressió color per les 2 cares

També podem fer el dissenyTambé podem fer la distribució

Altres tipus d'impressos

Faci conèixerel seu negoci

11PARAL LEL OH!. 11PARAL LEL OH!.

La foto retro

Cocinaárabe-oriental

y francesaEspecialidad en cous-cous

Cerrado lunes no festivos

Vila i Vilà, 82 (junto El Molino)Reservas: Tel. 93 329 83 84

Más información en Facebook

Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplarsCarrer Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 93 451 12 92 / 93 329 99 52 / 699 73 97 79E-mail: [email protected] • www.zonasec.cat • Direcció: Enric MestresRedacció: Ernest Millet, Jordi Molina, Marta Tello, Enric MestresCol·laboradors: Toni Oller, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Júlia Costa (CERHISEC), Roberto i Raúl RománFotografia: Eva Macia • Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Gráficas Andalusí, SLPUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • [email protected] per a Hosteleria i Espectacles: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 12 a 24h)PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

1953. Una imatge captada per l’il·lustre fotògraf Francesc Català Roca en la que es pot apreciar el tram del carrer Balmes des de la Ronda Universitat (en primer terme) fins al carrer Aragó (al fons), amb els vehicles circulant en les dues direccions. Amb la nova orde-nació del trànsit, l’any 1968, en sentit únic es va produir un consi-derable increment de la velocitat per part dels automòbils que cir-culaven en direcció mar, circumstància que va atorgar un aire de via ràpida a aquest carrer.

1962. Plaça Espanya. Espai enjardinat amb palmeres. Va desaparèixer uns anys després amb les obres del túnel


TEATRE CONDAL www.teatrecondal.cat

La extraña pareja (a partir del 12 de setembre)

EL MOLINO www.elmolinobcn.com

Life is a cabaret (setembre)Lunch Show (de dimecres a dissabte) (sota petició)

TEATRE VICTÒRIA www.teatrevictoria.com

Mar i Cel (a partir del 20 de setembre)

Cartellera de Teatre al Paral·lelTEATRE APOLO www.teatreapolo.com

La Ratonera (setembre)

BARTS www.barts.cat

Temps (del 3 al 21 de setembre)Abel Pintos (9 de setembre)I Congrés Femení de Supervivències (19 al 28 set.)

TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com

Todos a la una (del 10 al 14 de setembre)

SE ABRE EL TELÓN, todos los jueves de 12h a 13h en RKB106.9FM y por internet: www.radiokanalbarcelona.com

El espacio de radio SE ABRE EL TELÓN està dirigido y presentado por LINO RUÍZ. Un programa especializado en la crítica de teatro y musical.

Regalamos entradas de teatro y conciertos musicales.

Live is a cabaret

Todos a la una

Temps

13PARAL LEL OH!. 13PARAL LEL OH!.

La Biblioteca recomana / ‘Ibtihal’

Carme Solé i Vendrell (Barce-lona, 1 d’agost de 1944). Dibui-xant i il·lustradora. Va editar el seu primer llibre el 1968, i des d’aleshores ha il·lustrat més de 700 títols entre àlbums i llibres de text. El 1981 va publicar El nen del paraigües, el seu pri-mer llibre com a autora del text i de les il·lustracions. La lluna d’en Joan, va situar-la entre els il·lustradors de referència a nivell internacional.

Ha il·lustrat textos propis i d’escriptors catalans contem-poranis com ara Pere Calders, Miquel Martí i Pol o Salvador Espriu. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i, el 2012, el Premi Nacional de Còmic i el Nacional de Cultura, entre d’altres.

El 2004, l’Ajuntament de Barcelona li va encarregar un mural per la pau, Ibtihal, pel Fòrum de les Cultures 2004. Aquesta és la raó per la qual us recomanem aquest llibre, que a part de pertànyer a la col·lecció local tenim la gran sort de poder admirar, de manera permanent, el magnífic quadre de la Carme Solé al

La Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver té, dins de la seva col·lecció local, l’obra Ibtihal de la dibuixant i il·lustradora Carme Solé i Vendrell.

Si us voleu anunciar:Tel. 699 27 18 25Tel. 699 73 97 79

[email protected]

vestíbul de la biblioteca. És realment impressionant, un oli sobre tela (285 x 800 cms).

A Ibtihal, Carme Solé parla dels infants; hi ha una contun-dent denúncia de la guerra, fa un clam contra l’oblit de l’exili, contra l’explotació infantil.

Ibtihal té la força esquinça-dora del crit. La Carme ens diu: “Ibtihal és el nom d’una nena mutilada per la guerra, el seu nom significa prec, súplica o pregària. Res pot expressar mi-llor el clam d’aquests infants. Ibtihal és un crit i un prec, un cant per la pau i la justícia”.

Jordi Cots i Moner, llegeix en aquesta obra el pensament dels infants: “Deixeu-me ser infant, tracteu-me com un infant”. En aquest llibre trobareu part de l’obra d’aquesta autora que no us deixarà indiferents.

BIBLIOTECA SANT ANTONI-JOAN OLIVERComte Borrell, 44-46 / Tel. 933 297 216

www.bcn.cat/[email protected]

La FrançaHostal per a parelles

intimitat, discreció i luxe

www.lafransa.com

C/ La França Xica, 40Tel. 93 423 14 17


La ruta del...Tartas del Norte

Carrer de la Font Honrada, 17Tels. 93 105 73 15 - 609 941 432www.tartasdelnorte.comfacebook.com/TartasdelNorte

Pastisseria casolana, amb un punt d’innovació

Pastís de fruita fresca

Tartas del Norte és un obrador on es poden trobar deli-ciosos pastissos casolans. Un lloc on retrobar-se amb la manera de fer pastisseria de tota la vida, però amb un punt d’innovació i creativitat, que dóna com a resultat pastissos originals i únics. Fa tan sols 3 mesos el belga Hein Depoortere, gran amant de la bona pastisseria, va posar en marxa Tartas del Norte perquè trobava a faltar postres naturals i d’elaboració artesana a Barcelona. Així va decidir convertir el seu hobby en la seva professió. El darrer any ha estat investigant en diferents receptes fins arribar a l’oferta actual: des de la Tarta de Xocolata Blanca, la que més èxit ha tingut fins el moment, passant per una atractiva Bomba de Xocolata, Apple Crumble, Tarta de Crema d’Ametlles i Pera, Tarta de Fruites de Temporada... En Hein té molt clar quin producte vol oferir i té com a màxima “si no m’agrada a mi, no ho venc”. L’esponjositat

Foto

: E

va M

acia

Foto

: Ta

rtas

del

No

rte

de la massa, les petites irregularitats en les formes i la decoració, són un fet inequívoc de que cada pastís ha estat elaborat individualment i amb el temps necessari perquè cada ingredient estigui en el seu punt òptim.L’obrador es troba al carrer Font Honrada, 17 i està a la vista del públic. Passant per davant es pot veure el Hein elaborant i decorant les exquisides receptes. Al facebook es poden veure tots els pastissos disponibles i fer els encàrrecs, que es poden passar a recollir pel local, o bé, que et poden portar a domicili. També es poden fer els encàrrecs a través de la web o per correu electrònic, escrivint a [email protected]. REDACCIÓ

Pastís de xocolata blanca

Hein Depoortere al seu obrador de pastissos

Foto

: Ta

rtas

del

No

rte

15PARAL LEL OH!. 15PARAL LEL OH!. 15PARAL LEL OH!.

Faci les seves comandesal TEL. 93 443 80 83

Horari: de dimarts a diumengede 12 a 17 h.

Dilluns tancat(excepte festius i vigílies)

ROSTISSERIA PIZZERIAMenjars preparatsa qualsevol hora

MENÚ a 6 i 6,95 EC/ Blai, 51 (Poble-sec)

www.eljardidelapat.cat

RESTAURANT BRASERIA

ALBERT LLANAS, 2 Torre (sobre plaça Sanllehy) Tel. 93 285 77 50

Situado en una torre a solo 300 mts. del Parque Güell. Los ventanalesofrecen naturaleza con inmejorables vistas sobre la ciudad y en

nuestras 3 terrazas se pueden hacer comidas y cenas a la fresca

Especialidad en carnes y verduras a la brasa, lechazos y cochinillos hechos en horno de leña, cocina catalana elaborada, bacalao, caracoles al estilo de Lleida, ensaladas y gran surtido de embutidos ibéricos y torradas, calçotades en temporada. ABIERTO TODO EL VERANO

EXTENSA Y VARIADA CARTAY MENÚ DIARIO(festivos también)a escoger entre

12 primerosy 12 segundos

+ bebida, postre y caféLínea de BUS 24, de puerta a puerta desde el Paral·lel

20DESCUENTO

presentando

este anuncio

%

SÓLO EN CARTA

3 magníficas terrazas ajardinadaspara poder comer y cenar a la fresca

Carnes gallegas y Pescados,Cordero, Cochinillo de Burgos, Almejas,

Pulpo gallego, Calamarcitos, etc...Extensa bodega

MARGARIT, 24 (Poble-sec) Tel. 93 329 70 74

BRASA NATURAL - COCINA A LA VISTA

www.omeular.es

PerfumeriaCosmèticaKaneboCaritaGuerlainOrlaneNuxe

BulgariKenzo

LaliqueGivenchy

Cartier

P. BRUGUERA

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 [email protected]

16 PARAL LEL OH!.

paral·leloh 28

Documents