LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

Nº 27 - Juliol-Agost 2014 / Magazine gratuït - Free

TAMARIT, 116Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90

Els millors preus de BarcelonaConsulteu-nos sense compromís

ww

w.zonasec.cat

Joe Satrianial Paral·lelEl gran guitarrista actuarà al Barts aquest juliol (pàg. 12)

Jorge Gosálbez, director de Bona Nit Barcelona

‘‘Es poden fer les cosesd’una manera diferent’’ (pàg. 8)

2 PARAL LEL OH!.

ANTIC CAFÈ ESPANYOL

Menú diari amb 10 varietats de 1r plat, 10 de 2on plat,

postres i cava 9,10 EMenú especial festius

amb cava 14 E

Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. Reserves: 692 248 221

Cuina de mercata la carta i tapes

Obert tots els dies. Horari continu.Recentment reformat. Nou saló fins a

100 persones. Celebracions

NOU DE LA RAMBLA, 109-111PARAL·LEL, 61

TEL. 93 329 01 28

Horario: de 9 a 1h (de domingo a jueves)de 9 a 2h (viernes, sábados y vísperas)

3PARAL LEL OH!.

Sumari Editorial• Editorial

• Històries del Paral·lel

• Actualitat del Paral·lel

• L’Entrevista

• Cinema

• La foto retro

• Novetats teatrals

• La Biblioteca recomana

• Gastronomia

3

4

6

8

10

11

12

13

14

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

Valoracionsgratuïtesde vendai lloguer

Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec

El problema del Paral·lel és ideològicTothom, o gairebé tothom, estava d’acord en què calia una renovació urbanística i dels usos del Paral·lel. Poques ve-gades, en el nostre consistori, havia existit un consens tan ampli com en el projecte de remodelació de l’avinguda. En el seu moment, ja fa una colla d’anys, totes les forces amb representació van donar llum verda a l’alcalde Jordi Hereu quan va posar sobre la taula el primer esborrany del projecte.

Encara ara tothom, o gairebé tothom, està d’acord en què les voreres siguin més amples o en què el carril bici s’ubiqui al mig de la calçada. Inclús la plataforma opositora a la reforma. El problema que té avui el Pla Paral·lel, impulsat pel govern de la ciutat de la mà de la Fundació El Molino (FEM), és ideo-lògic. Té a veure amb dues maneres radicalment diferents de viure i veure la ciutat, la cultura, la igualtat, la vida. La resta d’aspectes, com ara les zones verdes, la naturalesa de les faroles, o l’amplada de les voreres, són qüestions subsidiàries del debat essencial: quina Barcelona volem?

El debat que viu el Poble-sec, Sant Antoni o el Raval parteix del Paral·lel com a base, però esmena el model de ciutat d’un Ajuntament que s’ha mostrat fermament decidit en trobar la rendibilitat de les seves finances i el favor dels grans inversors en base a l’argument de la reactivació econòmica. Mentre que els activistes parteixen d’una visió antisistèmica, de crítica urbana radical; els dirigents municipals –no ho oblidem, CiU porta governant la ciutat amb el PP tot el mandat– busquen la manera en com fer atractiva la ciutat a ulls dels turistes. Barcelona avui viu aquesta dualitat que s’anirà accentuant fins a les municipals de 2015, quan serà el moment de cobrar, o no, les factures, en aquest cas polítiques.

TAS con TAS

COMPRAVENDA

ARTICLESSEGONA MÀ ANTIGUITATS

VINTAGEVARIS

Carrer Concòrdia, 36 • Tel. 632 612 678(Poble-sec)

4 PARAL LEL OH!.

Històries del Paral·lelEl Cabaretde la MuerteEl gener de 1926 L’Esquella de la Tor-ratxa publicava l’anunci d’un local, el Cabaret de la Muerte, del qual no n’hi ha cap constància en cap de les fonts habituals que parlen de la història del Paral·lel ni a les hemeroteques.

Anunci del Cabaret de la Muerte a ‘L’Esquella de la Torratxa’

Estava situat, segons la publicitat, en el número 72 del Paral·lel, és a dir, en el mateix indret on hi havia el Café Concert Sevilla (1906-1947), però en unes grutes. El Sevilla ocupava l’espai on abans hi va haver la barraca del Cinematógrafo Lumière (1897-1903), el primer que es va instal·lar en el Paral·lel, i més tard el mateix lloc va ser ocupat pel saló de descans del veí Teatre Olympia (1901-1908), que ocupava els números 68-70.

El nom de Cabaret de la Muerte ens du immediatament a pensar en el Cabaret du Néant, fundat el 1892 per l’il·lusionista Antonin Dorville, amic de Georges Méliès, i situat en el número 34 del Boulevard de Clichy de París. Un local on s’oferien espectacles relacionats amb la mort, els fantasmes, l’infern, en un ambient d’esquelets, taüts, on les begudes simulaven estar fetes de pus i esputs de tuberculosos, i on s’entretenia els espectadors amb trucs d’il·lusionisme i fantasmagories. Si en el Cabaret de la Muerte s’oferia un espectacle similar, no ho sabem. Ni sa-bem si el local era el mateix del Café Concert Sevilla. Però intentarem especular i construir una història versemblant.

El Cafè Concert SevillaEl Sevilla va néixer com un local atrotinat, però amb

la reforma de 1908 es va convertir en un dels establi-ments més populars del Paral·lel gràcies, sobretot, a les cambreres que servien d’esquer i negoci. Per aquesta

reforma, Carpinell, el propietari, va haver de demanar la preceptiva autorització a l’Ajuntament, que en un informe municipal de novembre de 1907 descriu quines són les condicions del local i quines modificacions cal fer: “El terreno sobre el que se levanta el café es bajo de nivel respecto a la rasante de la calle y el piso del cubierto situado al nivel de éste, dejando un espacio a manera de sótano sin luz ni ventilación directa; que la construcción del titulado Café Sevilla es toda de madera y el local está destinado para café y cervecería con un tablado al fondo para baile flamenco, habilitándose también a dicho objeto los expresados sótanos a los que se baja por una escalera de madera de unos 60 centímetros de ancho, careciendo de aire, luz y ventilación necesarios en establecimiento de esta clase, por lo que entiende el facultativo que procede a ordenar la desaparición de los expresados sótanos que no sólo no puede autorizarse su existencia por estar desti-nados a establecimiento público, sino porque contravienen el artículo 122 de las Ordenanzas Municipales.”

Explica el cronista Miquel Badenas que Carpinell va voler defugir les ordres de l’informe al·legant que el so-terrani no el feia servir com a part del local, sinó que el tenia llogat a una societat, La Alegría del Paralelo. El parè de Badenas i el general és que aquesta societat no existia. Però és arriscat fer afirmacions com aquesta en aquells anys en què les barraques d’espectacles i comerços del Paral·lel apareixien i desapareixien d’una setmana per l’altra. La Alegría del Paralelo va existir.

Els dictàmens de la Comissió d’Eixample apareguts en l’ordre del dia de l’Ajuntament, de 26 de maig de 1904, la mencionen. Aquesta Comissió era l’encarregada de regular la construcció dels edificis del Paral·lel i de vetllar perquè es respectessin els amples de calçada

5PARAL LEL OH!.

CERRADO DOMINGOS Y FESTIVOSMarqués de Campo Sagrado, 29

Tel. 93 441 57 25 (junto Rda. Sant Pau)

MENÚ DEL DÍA DE LUNES A VIERNESSÁBADOS NOCHE SOLO CENAS CON RESERVAGRAN SURTIDO DE BOCADILLOS ESPECIALES

(fríos y calientes)TAPAS Y COCKTAILS

i vorera perquè no s’envaís el lloc destinat als porxos dels edificis, que al final només es van construir en part. Segons aquest dictamen, La Alegría del Paralelo era un espai situat entre el Pabellón Soriano i el Salón Venus, en el tram entre Nou de la Rambla i Vila i Vilà. El terreny era ocupat pel Tiro Nacional, l’entrada al Trianon i un cobert on se servien begudes, gelats i es feien actuacions.

Locals i espectacles sota terraSi La Alegría del Paralelo té cap relació amb la que

esmentava Carpinell ni ho sabem ni ve al cas. Si era un invent del propietari del Sevilla tampoc ho podem saber, però un local està enfront de l’altre. El que és important és l’existència d’aquest soterrani sota el Sevilla i la voluntat de l’amo de no voler-lo tancar. No era l’únic local amb un espai construït sota terra. El mateix Badenas afirma que molts d’aquells precaris barracons en tenien, segurament aprofitant el desnivell del fossar de la muralla enderrocada el 1854. Del 1907 de l’informe municipal a l’anunci del Cabaret de la Muerte de 1926 hi van molts anys i no tenim cap seguretat de la seva existència, però no tindria res d’estrany que els propietaris d’aquells barracons no fessin

cas de les Ordenances Municipals i mantinguessin locals i espectacles sota terra, ocults a les autoritats. Sabem que entre finals del segle XIX i les primeres dècades del XX prostíbuls, tavernes i cabarets oferien espectacles exclusius per a la clientela més “selecta”, com ho descriuen Josep Maria de Sagarra a Vida privada, o Juli Vallmitjana a La Xava o Sota Montjuïc. A les rerebotigues, als altells i als soterranis es muntaven balls, escenificacions i quadres on s’exhibien deformacions físiques i morals.

En aquest Cabaret de la Muerte segurament l’espec-tacle volia imitar aquell Cabaret du Néant del Montmartre parisenc, continuació i escenificació de les Diableries estereoscòpiques de Pierre Adolph Hennetier i Louis Alfred Habert. Abans d’acabar, una dada més, l’única que docu-menta mínimament l’existència del Cabaret de la Muerte a més de l’anunci de L’Esquella de la Torratxa. Un anunci aparegut a La Vanguardia d’octubre de 1925, l’any anterior, on es demana un proveïdor de taüts per al cabaret, que torna a situar en el número 72 del Paral·lel, a les grutes del Café Concert Sevilla. 35.000 taüts semblen una broma.

ENRIC H. MARCHLlicenciat en Filologia Hispànica i Semítica

El Cafè Concert Sevilla (al mig) estava situat al Paral·lel, 72Cabaret du Néant, a París

6 PARAL LEL OH!.

La reforma del Paral·lel qüestionada

El projecte de remodelació de l’avinguda del Paral·lel –conegut com Pla Paral·lel– i que té previst culminar la primera part de la seva nova imatge la pròxima pri-mavera, ha despertat el rebuig d’un sector del veïnat. Veïns i entitats dels barris del Poble-sec, Sant Antoni i Raval s’han organitzat sota el paraigües de la platafor-ma Aturem el Pla Paral·lel que, aquest mes de juny, ha protagonitzat diverses accions de reflexió i protesta.

Des del mes d’abril, després de la primera trobada Quin Paral·lel Volem? organitzada per l’associació Raons Públiques –que vam explicar des d’aquestes pàgines–, els barris afectats per la reforma –liderada pel consistori de la mà de la Fundació El Molino (FEM)–, han intensificat el debat sobre els riscos del projecte. Consideren que la reforma afavoreix més a determinats sectors econòmics vinculats al turisme que a les necessitats dels veïns dels barris afectats, durament castigats per la crisi.

Segons el manifest dels opositors, signat per una quarantena d’entitats i més d’un miler de veïns, la re-modelació del Paral·lel “respon a un model de ciutat que imposa la lògica de la rendibilitat privada i la mercantilit-zació d’allò públic sobre les necessitats col·lectives de la ciutadania”. Una rendibilitat que es veuria reflectida en la transformació de l’avinguda en un nou connector entre el Port i la Fira, dos punts econòmics que, segons els ma-nifestants, es beneficiarien d’aquest replantejament. “La Rambla s’ha massificat de turistes de tal manera que, el que persegueix l’Ajuntament, és descongestionar-la a través del Paral·lel, sense preveure els riscos que això pot suposar pels barris”, ens explica un dels portaveus de la plataforma, Marc Serra, que denuncia un progressiu procés d’elitització i gentrificació del Poble-sec.

Tot i que representants del consistori insisteixen en parlar de mà estesa, inclús amb les entitats més bel-ligerants, en un plenari recent de l’Ajuntament, es va tombar una proposició d’ICV-EUiA –ecosocialistes, CUP

La Plataforma Aturem el Pla Paral·lel redacta un manifest al que ja s’hi han adherit prop d’un miler de veïns i una quarantena d’entitats.

i Procés Constituent donen suport a la plataforma– per revisar el projecte. De fet, la centralitat de les forces amb representació a l’Ajuntament no s’ha significat excessivament sobre el conflicte, en un moment en què tots els passos es calculen al màxim quan falta menys d’un any per les eleccions municipals.

Des del Govern de Trias s’assegura que el procés per determinar els usos de l’avinguda del Paral·lel encara està obert. “Estem a temps de parlar sobre la futura ocupació de les noves placetes, sobre l’ordenació de les terrasses del Paral·lel i, també, sobre la necessitat d’un pla d’usos al Poble-sec”, explica el regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí. La presidenta de la FEM, Elvira Vázquez, sòcia del consistori en aquest projecte, sosté que estem davant d’una de les reformes de la ciutat de Barcelona que ha comptat amb més participació veïnal.

Protesta de la plataforma Aturem el Pla Paral·lel

Foto

: Jo

rdi M

olin

a

7PARAL LEL OH!.

COCINA CATALANA DE AUTOR

Algunas de nuestras especialidades:Erizos gratinados, espalda de cabrito, estofado de rabo de toro, solomillo de ternera al foie,

bacalao al pil pil, ‘‘cargols a la llauna’’, etc.Extenso surtido en tapas, a destacar:

los calamares a la romana y las patatas bravasNUEVA CARTA DE TAPAS

Horario continuo de 12 mediodía a 0,30 madrugada

Menú mediodía:Lun. a Vie. 11,25E Sáb. y Dom. 17,95E

SALÓN PRIVADO PARA CELEBRACIONES

Av. Paral·lel, 188 (frente Fira de Mostres)Tels. 93 325 63 07 / 606 43 67 50 • www.aranega.es

“És la primera vegada en 40 anys que s’impulsa una remodelació important al Paral·lel”, diu l’empresària.

Els principals punts vermellsEls veïns demanen, en primer lloc, un replantejament

de les noves placetes a les cruïlles del Paral·lel amb l’ei-xample de Sant Antoni. Segons l’associació sociocultural Talia Olympia, integrada en la plataforma, les placetes en forma de Y “només serviran perquè els bars hi projectin les seves terrasses”, explica el seu president Toni Oller que demana, com a mínim, que una de les sis noves places –la que duria el nom de Pepe Rubianes—sigui rectangular.

En segon lloc, la plataforma demana una reformulació de la inversió econòmica en la nova il·luminació, pressu-postada en 2,8 milions –és a dir, el 30% dels 9,6 milions que costarà el projecte–. I és que si el Pla no es modifica, cada farola suposaria un cost de 6.500 euros, un import que els opositors entenen “desproporcionat”, tenint en compte el perfil popular dels barris circumdants. La tercera reivindicació de la plataforma és la de cosir un Pla d’usos a favor de l’economia social. Una voluntat que neix arran de la preocupació per la proliferació de terrasses del negoci de l’hostaleria –que ja han envaït el carrer Blai, a tocar de l’avinguda– i dels pisos turístics. Mentre es posa en marxa el Pla d’usos, la plataforma demana un moratòria immediata de llicències d’hotels, així com de terrasses en zones de conflicte.

Dues entitats de pes, presents en el naixement de la plataforma, com la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i la Unió de Veïns del Poble-sec, matisen les seves posicions. La primera està en procés de consultar els socis quina és la posició final, mentre que la Unió ha cedit la paraula a les diferents associacions de veïns que aglutina. Per contra, l’Associació de Comerciants del Poble-sec i Paral·lel, defensa el projecte. REDACCIÓ

8 PARAL LEL OH!.

L’entrevistaJorge Gosálbez‘‘Es poden fer les coses d’una manera diferent’’

Jorge Gosálbez, director del festival Bona Nit Barcelona

Jorge Gosálbez és el director de Bona Nit Bar-celona, un festival de música en que la sos-tenibilitat mediambiental juga un paper tant important, o més, que el cartell. El 19 de juliol se celebra la segona edició al Poble Espanyol.

Com va sorgir la idea del Festival?Va sortir quan vam anar a un festival noruec al 2012. Vam descobrir un festival molt diferent dels que ha-víem viscut no només a Catalunya i a Espanya, sinó a altres països, per la pròpia consciència de la gent i la pròpia demanda que hi ha als països escandinaus. Era un recinte amb capacitat per a molta gent, però estava limitat perquè s’estigués còmode, et donaven mantes perquè estiguessis a la gespa per veure els concerts, hi havia fonts d’aigua natural, tot el menjar era orgànic... Vam pensar que per què no fèiem això a Barcelona, que ja és una ciutat que compta amb grans referents de festivals. Un recinte net, un horari diürn, que també és una de les coses que fan que la gent vingui amb una predisposició...Us vau veure atrets per la part de la sostenibilitat.Sí, sobre tot per aquest tipus d’experiències relacio-nades, quan t’arriben aquests missatges a través de campanyes institucionalitzades o d’empreses, tipus ‘Envàs on vas’, és difícil que la gent prengui conscièn-cia. Crec que és molt més productiu si els canals pels quals arribes a la gent són més reals i més amables. Desenvolupar aquesta sensibilitat és el més difícil i a nosaltres ens sembla que la cultura i la música són una bona eina per fer-ho.A Bona Nit Barcelona pesen per igual música i sostenibilitat?Totalment. Si et fixes, no emprem molt el terme ‘fes-tival de música’. No és només un conjunt de bandes que pugen a l’escenari, sinó que hi ha tota una sèrie

d’activitats: unes jornades professionals, el ‘Bon Dia Barcelona’ que és una activitat més enfocada a famí-lies... La proposta artística té una certa coherència, una connexió amb el públic que busca una experiència diferent als grans festivals, amb menys gent, menys cues, amb espai per ballar, per fer una copa tranquil-lament i no anar d’escenari en escenari. El Poble Espanyol encaixa molt bé amb la idea que teníeu de Festival cuidat, amb encant... era un lloc que teníeu previst des de l’inici?La veritat és que sí. Nosaltres som una productora que es diu Menos que Cero, que havíem treballat amb el Poble Espanyol. Tots els espais els coneixem bastant bé i sempre hem pensat que és el recinte perfecte per fer una cosa així. Les nits allà tenen una certa màgia que és el que nosaltres també volem transmetre. Volem que tant l’artista, com el recinte, com una mica la resta de l’oferta que nosaltres posem, com la restauració o la neteja, contribueixin a crear una certa química entre l’artista i el públic. També busquem artistes que tinguin un perfil més tranquil, que requereixin una certa connexió amb el públic. En aquest sentit potser el Jorge Drexler aquest any és el més significatiu. Aquesta proposta és tota una novetat.Aquí és molt nou. I ens costa per això. No hi ha deman-da. Tenim clar que ningú ha demanat un festival més tranquil o més sostenible. Cal una mica d’educació i cal l’experiència de venir i veure el què és. I veure que

Foto

: E

va M

acia

9PARAL LEL OH!.

es poden fer les coses d’una manera diferent. Això és una tasca una mica pedagògica. Nosaltres intentem portar-la a terme fins a on arribem i intentem invo-lucrar a tots els actors que podem: l’Ajuntament, la Generalitat, altres festivals... No som nosaltres que ens hem tret això de la màniga, sinó que aquesta manera de fer les coses porta 30 o 40 anys a fora i funciona. A Barcelona està creixent molt la sensibilitat per la sostenibilitat, sembla que és un moment bo.Potser és una mica massa d’hora. Probablement s’està creant ara la base per portar-ho a terme. Necessites molts anys i molta interacció amb aquest tipus d’ele-ments perquè sigui una cosa natural, que arribi a molta gent. A part, aquesta manera de fer les coses és més cara. Totes les accions sensibilitzadores que portem a terme són cares: leeds en comptes de làmpares normals, cartelleria en paper reciclat, gots que rega-lem que es reutilitzen, l’hotel té certificat Biosphere...Aquí sou els pioners en aquest tipus de festivals.De fet hi ha altres festivals que d’alguna manera ja ho han iniciat, el Dia de la Música a Madrid, el SOS de Murcia...El low cost...Sí. Han portat a terme algunes coses. El que passa és que perquè tot això sigui efectiu, hi ha certs formats que posen l’èmfasi en la sostenibilitat. Nosaltres l’any passat, per exemple, vam fer una auditoria interna-cional, A Greener Festival, que fa auditoria en els festivals més grans del món. Ens van donar la màxima puntuació de cap festival a Espanya. L’any passat vam aconseguir 3 de 4 estrelles. La nostra intenció és, si tot va bé, aconseguir les 4 estrelles. Només ho aconsegueixen festivals de països que tenen ja una consciència: Austràlia, els països Escandinaus... I aquesta 4a estrella com la voleu aconseguir?

Fem més activitats de conscienciació com és el tema de les jornades, fem servir panells solars a l’escenari per crear energia durant tot el dia i que part d’aquesta energia es reutilitzi en el concert...Per sufragar totes aquestes despeses derivades de fer un festival sostenible, rebeu algun tipus de subvenció?Fins ara no. El que tenim és el patrocini de Budweiser, i trobem alguns col·laboradors. I l’Ajuntament des d’aquesta segona edició, a través de Medi Ambient i Cultura, sí ens està ajudant. És un ajut simbòlic, una declaració d’intencions. Nosaltres ja estem contents amb això. Som conscients que acabem d’arrencar, que aquestes coses costen. La intenció és créixer juntament amb l’Ajuntament. Que Barcelona s’impliqui amb aquest projecte. De dia el Festival també està adreçat als nens. Per a nosaltres és important, perquè en aquest sis-tema educatiu de sensibilització mediambiental els nens juguen un paper molt important. Avui en dia hi ha molts pares que estan prenent consciència a través dels seus fills, que ho aprenen a les escoles. I volem que aquesta generació de pares que ha tingut una trajectòria d’anar a festivals, anar a concerts...que avui en dia tenen una vida més familiar, tinguin aquesta proposta cultural i que siguin part del Festival. Que vinguin a compartir-ho. En aquest sentit hi ha una sèrie de concerts que són com els protagonistes de la jornada: hi ha artistes molt guais com els Tiki Phan-tom, com Mirabet... Però després hi ha una exposició d’art reciclat que farem amb Drap Art i Ecoembes, hi ha tallers per fer màscares amb paper reciclat, tallers de poesia, tallers de menjar orgànic... volem que la gent que vingui s’ho passi bé i que surti amb una cosa més del que han entrat. MARTA TELLO

LEONÉSR E S T A U R A N T

Menú y cartaEspecialidad en arroces, pescados,

cabrito al horno, chuletón a la castellana, etc.Menús para grupos y empresas

Comedor privado (hasta 20 personas)

Especialidad en surtidos ibéricosy platos combinados.

Más de 50 tapas diferentes.Si no está la que quiere,se la confeccionamos.

50 m.nos

separan

Cocina‘‘non stop’’

Abiertode 8 a 24h.

SNACK-BARAbierto

de 8 a 2h.(madrugada)

Av. Paral·lel, 56 (frente Teatro Apolo)Reservas: Tel. 93 329 11 54

Nou de la Rambla, 120 (frente Sala Apolo)Reservas: Tel. 93 172 46 69

10 PARAL LEL OH!.10 PARAL LEL OH!.

CineramaGran Palace‘X-Men’(Director: Bryan Singer)

bar•tapeo•cerveseria

¡DESCÚBRENOS EN EL PARAL·LEL!

AV. PARAL·LEL, 130 • TEL. 93 443 85 26

NUESTRAS RECOMENDACIONES:Solomillo de ternera a la brasa

con virutas de foie.Huevos estrellados con chorizo de León.

Arroz caldoso de bogavante.Bombas rellenas de gambitas

con salsa picantona.Cazuelita de taquitos de solomillo

encebollado en adobo.

Abierto hasta las 2 de la madrugada

Després d’haver dirigit les dues primeres entregues Bryan Singer torna a la direcció de la darrera pel-lícula de la saga dels mutants més famosos dels còmics. Els personatges creats el 1963 tornen a les pantalles amb més força que mai.

En un món dominat per uns robots gegants con-trolats pel govern (Sentinelles), els mutants són perseguits i assassinats. Cal evitar aquesta situació que pot portar-los a la seva extinció, per això caldrà canviar el passat per salvar el futur. A diferència d’en el còmic aquí és Lobezno (Hugh Jackman) qui s’encarrega de viatjar al passat, i d’aquesta manera esdevé un paper clarament protagonista. També pren molta importància el personatge de Mística (Jennifer Lawrence). Aquesta ponderació de protagonisme per part del director sembla més respondre a la gran popularitat dels dos actors que no pas al valor que els atorga la història original. Al seu costat trobarem als joves Magneto (Michael Fassbender) i Xavier (James McAvoy), o a Bestia (Nicholas Hoult), a Blink (Fan BingBing), i molts altres. Tots plegats ofereixen

batalla a un temible enemic: el científic Bolívar Trask (Peter Dinklage). L’efecte de les dimensions temporals i els viatges en el temps està molt ben resolt i l’ús dels flashbacks ajuda la narració i li atorga fluïdesa. Con-necta molt bé amb la resta de pel·lícules de la saga i cal destacar la gran qualitat tècnica i visual amb unes escenes d’acció memorables.

X-Men és un film de superherois, ben plantejat, amb suspens, ritme i acció. Però a més explica molt bé les angoixes i els sentiments d’aquests éssers especials que han fet de la lluita el seu modus vivendi. NÚRIA BELTRÁN

Tornen els superherois de la mà del director Bryan Singer

COCKTAIL BAR BOADAS

TALLERS, 1 esq. RamblesTel. 93 318 95 92

11PARAL LEL OH!. 11PARAL LEL OH!.

La foto retro

1880. Foto de la catedral abans de l’inici de les obres de la façana neogòtica

SE ABRE EL TELÓN, los jueves de 12h a 13h en RKB106.9FM e internet: www.radiokanalbarcelona.comCrítica teatral y musical, entrevistas con los protagonistas,

entradas de teatro y conciertos musicales

Cocinaárabe-oriental

y francesaEspecialidad en cous-cous

Cerrado lunes no festivos

Vila i Vilà, 82 (junto El Molino)Reservas: Tel. 93 329 83 84

Más información en Facebook

1949. Restaurants de la Barceloneta, ambient nocturn davant el Hawai 1931. Carrer Cid i l’edifici del cabaret La Criolla

12 PARAL LEL OH!.12 PARAL LEL OH!.

TEATRE CONDAL www.teatrecondal.cat

Mi Carmen Flamenca (fins el 5 de juliol)La extraña pareja (a partir del 16 de setembre)

EL MOLINO www.elmolinobcn.com

Life is a cabaret (juliol)The Chanclettes (del 6 al 30 d’agost)Lunch Show (de dimecres a dissabte) (sota petició)

TEATRE VICTÒRIA www.teatrevictoria.com

Sonoritats · Camut Band (del 10 al 27 de juliol)

Cartellera de Teatre al Paral·lelTEATRE APOLO www.teatreapolo.com

Flamenco Experience (juliol)

BARTS www.barts.cat

I Congrés Femení de Supervivències (2 al 13 juliol)Two Ladies (del 2 al 30 de juliol)Joe Satriani (14 de juliol)

TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com

Ocupa Raval (del 10 al 13 de juliol)Interior con goteras (del 15 al 18 de juliol)

Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplarsCarrer Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 93 451 12 92 / 93 329 99 52 / 699 73 97 79E-mail: zonasec@hotmail.com • www.zonasec.cat • Direcció: Enric MestresRedacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric MestresCol·laboradors: Toni Oller, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Júlia Costa (CERHISEC), Roberto i Raúl RománFotografia: Eva Macia / Ana Inés Fernández • Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Gráficas Andalusí, SLPUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • ernestmillet@hotmail.comi per a Hosteleria i Espectacles: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 12 a 24h)PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

Live is a cabaret

Sonoritats

Interior con goteras

Joe Satriani

13PARAL LEL OH!. 13PARAL LEL OH!.

La Biblioteca recomana / El petit príncep

PerfumeriaCosmèticaKaneboCaritaGuerlainOrlaneNuxe

BulgariKenzo

LaliqueGivenchy

Cartier

P. BRUGUERA

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelonapbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry (Lió, 29 de juny de 1900 - Mar Mediterrània, a prop de la costa de Marsella, 31 de juliol de 1944).

De molt petit va demostrar un gran interès pels motors, els trens i els dispositius de vol. Només amb 8 anys, va dissenyar una bicicleta motoritzada per a volar, va dis-senyar els plànols i va de-manar ajuda al fuster del poble. Mai va arribar a enlairar-se. També va reciclar un motor de gasolina per construir un sis-tema de ruixadors.

Durant les va-cances d’estiu, visi-tava sovint un camp d’aviació proper al castell de Saint-Maurice. Malgrat les prohibicions a casa, convenç el pilot per parlar amb la mare i que el deixés fer un petit viatge en avió. Va ser el primer cop que va sentir el meravellós plaer de volar.

El petit príncep és un conte poètic i filosòfic, és l’obra de la literatura francesa més llegida i més famosa a tot el món. Va escriure el llibre durant l’exili

Enguany, es commemora el 70è aniversari de la mort d’Antoine de Saint-Exupéry. Escriptor, poeta i aviador francès, autor de la famosa obra El petit príncep.

als Estats Units. Va ser un encàrrec dels seus editors què, li van demanar un conte infantil. El va començar l’estiu de 1942, a l’octubre ja el tenia enllestit. A

causa de problemes amb el disseny dels dibuixos, per part de l’editorial, va

decidir fer-los ell mateix. Va plantejar temes que

estableixen dualitats; visi-ble i invisible, adult i infan-til, amor i amistat, viatges

i inactivitat física, es-pai i temps, perill

i destrucció, sig-nes i significats, preguntes i res-postes, felicitat i

tristesa.Es va basar en la ri-

quesa de les seves experi-ències i, també en la seva

imaginació, per explicar una història singular i universal.

Si encara no l’heu llegit, enda-vant, gaudireu d’un gran llibre.

BIBLIOTECA SANT ANTONI-JOAN OLIVERComte Borrell, 44-46 / Tel. 933 297 216

www.bcn.cat/bibjoanoliverb.barcelona.jo@diba.cat

Si us voleu anunciar:Tel. 699 27 18 25Tel. 699 73 97 79

zonasec@hotmail.com

14 PARAL LEL OH!.14 PARAL LEL OH!.

La ruta del...RestaurantEls Ocellets

Ronda de Sant Pau, 55 - Tel. 93 441 10 46De dimarts a dissabte de 13.30 a 16h ide 20.30 a 23h. Diumenges de 13.30 a 16h

30 anys oferint cuina d’alta qualitat en un ambient familiar

Façana del Restaurant Els Ocellets (Rda. Sant Pau, 55)

Foto

s: E

ls O

celle

ts

Els Ocellets van obrir fa 30 anys, però els seus orígens els trobem a Can Lluís, un dels restaurants més antics de Barcelona, que data de 1929. Can Lluís, ubicat al carrer de la Cera, és un reconegudíssim local, habitual d’artis-tes, polítics i intel·lectuals, fet que s’intueix amb els me-nús que actualment comparteixen ambdós restaurants: Menú de Cine, Menú d’Òpera i Menú Teatre. Fa 30 anys, per poder atendre tots els grups que trucaven a Can Lluís per reservar taula, els propietaris, els germans Xavier i Ferran Rodríguez, tercera generació al capdavant del restaurant, van obrir Els Ocellets. En poc temps aquest restaurant va anar prenent entitat pròpia i, tot i que molta de la clientela de Can Lluís també ho és ara d’Els

Ocellets, aquest ha sabut crear-se un ambient propi, molt familiar i acollidor alhora que modern i elegant. La cuina és d’allò més suggerent, des de plats de creació pròpia com la Canya de verduretes, fins a plats senzills que a Els Ocellets saben cuinar amb una mà especial que els fa únics, com els Musclos de roca a la planxa. Al càrrec del restaurant està en Xavier que no deixa passar cap detall per alt i que se sent orgullós de la seva clientela, que considera amics. Amb ells el vam poder veure cele-brant el 30è aniversari en una emotiva festa. REDACCIÓ

Aspecte del menjador del restaurantXavi Rodríguez (dreta) celebra el 30 aniversari amb convidats

15PARAL LEL OH!. 15PARAL LEL OH!. 15PARAL LEL OH!.

La FrançaHostal per a parelles

intimitat, discreció i luxe

www.lafransa.com

C/ La França Xica, 40Tel. 93 423 14 17

Faci les seves comandesal TEL. 93 443 80 83

Horari: de dimarts a diumengede 12 a 17 h.

Dilluns tancat(excepte festius i vigílies)

ROSTISSERIA PIZZERIAMenjars preparatsa qualsevol hora

MENÚ a 6 i 6,95 EC/ Blai, 51 (Poble-sec)

www.eljardidelapat.cat

RESTAURANT BRASERIA

ALBERT LLANAS, 2 Torre (sobre plaça Sanllehy) Tel. 93 285 77 50

Situado en una torre a solo 300 mts. del Parque Güell. Los ventanalesofrecen naturaleza con inmejorables vistas sobre la ciudad y en

nuestras 3 terrazas se pueden hacer comidas y cenas a la fresca

Especialidad en carnes y verduras a la brasa, lechazos y cochinillos hechos en horno de leña, cocina catalana elaborada, bacalao, caracoles al estilo de Lleida, ensaladas y gran surtido de embutidos ibéricos y torradas, calçotades en temporada. ABIERTO TODO EL VERANO

EXTENSA Y VARIADA CARTAY MENÚ DIARIO(festivos también)a escoger entre

12 primerosy 12 segundos

+ bebida, postre y caféLínea de BUS 24, de puerta a puerta desde el Paral·lel

20DESCUENTO

presentando

este anuncio

%

SÓLO EN CARTA

3 magníficas terrazas ajardinadaspara poder comer y cenar a la fresca

Carnes gallegas y Pescados,Cordero, Cochinillo de Burgos, Almejas,

Pulpo gallego, Calamarcitos, etc...Extensa bodega

MARGARIT, 24 (Poble-sec) Tel. 93 329 70 74

BRASA NATURAL - COCINA A LA VISTA

www.omeular.es

16 PARAL LEL OH!.