paral·leloh! 25

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

Nº 25 - Maig 2014 / Magazine gratuït - Free

TAMARIT, 116Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79Telèfons: 665 28 99 93 • 93 426 59 90

Els millors preus de BarcelonaConsulteu-nos sense compromís

Entrevista aSilvia Olmo

‘‘La culturadepèn de tu’’

(pàg. 8)

Entitats de Sant Antoni i Poble-sec manifesten reticències al Pla Paral·lel (pàg. 6)

El Paral·lel,a debat

ww

w.z

onas

ec.c

at

2 PARAL LEL OH!.

ANTIC CAFÈ ESPANYOL

Menú diari amb 10 varietats de 1r plat, 10 de 2on plat,

postres i cava 9,10 EMenú especial festius

amb cava 14 E

Av. Paral·lel, 64 • 08001 Barcelona • Tel. Reserves: 692 248 221

Cuina de mercata la carta i tapes

Obert tots els dies. Horari continu.Recentment reformat. Nou saló fins a

100 persones. Celebracions

TAVERNABLAI TONIGHT

(fàbrica de pintxos)

El 1er del Poble-sec.L’original.

Tots els pintxos

a 1E

Obert tots els dies de l’anya partir de les 18.30h

Dissabtes i festiusa partir de les 12.30h

Blai, 23 i 25 • Tel. 648 73 32 00 • Troba’ns al

3PARAL LEL OH!.

Sumari Editorial• Editorial

• Històries del Paral·lel

• El Paral·lel, a debat

• L’Entrevista

• Cinema

• La foto retro

• Novetats teatrals

• Biblioteca

• Gastronomia

3

4

6

8

10

11

12

13

14

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

Valoracionsgratuïtesde vendai lloguer

Blai, 10 • Tel. 93 442 66 99 / Blai, 41 • Tel. 93 441 14 41 / Poble-sec

Democràcia participativa

dmino

òrestaurant

&cocktails Horari: Dilluns a Diumenge

de 17 h a 2.30 h

Carrer Les Flors, 1608001 BarcelonaMetro: Paral·lelTel. 696 461 725

www.dominobar.com • [email protected] DominoBarBarcelona

Els sistemes de representació veïnal que han promogut les institucions han tingut un efecte de doble cara. D’una banda, van permetre amb la recuperació de la democràcia l’entrada del teixit associatiu a la vida política municipal; però, de l’altra, van diluir, progressivament, l’esperit crític i la pròpia organització de base d’aquests col·lectius.

Han passat els anys i avui Barcelona té plataformes veïnals més preocupades de no molestar en excés els manaires, mentre que d’altres –moltes d’elles emergents– segueixen defensant l’essència de la seva existència i posen les necessitats veïnals per davant de qualsevol contrapartida.

Al Paral·lel hem vist, fins ara, una comissió de se-guiment promoguda pel consistori i per la Fundació El Molino (FEM) que ha decebut a alguns col·lectius i que fins i tot ha estat titllada de “fantasma”, per la manca de regularitat i assistència en la convocatòria. És cert, però, que ha existit i que s’ha convocat, i és cert també que els assistents ho han fet amb la millor de les intencions. Però també ho és que aquestes trobades no són les que molts esperen quan parlem de democràcia participativa.

Cal anar un pas més enllà. Aquesta revista va assistir, el 26 d’abril, a una trobada que, possiblement, sigui un bon exemple de la democràcia participativa que avui reclama bona part de la societat. Va ser un debat transversal i obert en què fins i tot hi van conviure posici-onaments com els de la FEM amb d’altres tant allunyats com els dels activistes anticapitalistes.

Potser sigui massa tard per influir en un projecte ja aprovat i ens vies d’execució, però el precedent és molt valuós.

4 PARAL LEL OH!.

Històries del Paral·lelEl Teatre Talia(1900-1988)

Paco Martínez Soria s’adreça al seu públic en l’ultima representació al vell Teatre Talia abans de ser reformat

Situat al número 100 del Paral·lel, té l’honor de ser el segon teatre més antic de l’avinguda, després del Teatre Espanyol (Circo Español Modelo) que era del 1892.

També s’ha de dir que comparteix el segon lloc amb el Pabellón Soriano (Teatre Victòria). El Talia en el seu origen es va dir Las Delícias, després Teatre Líric (1906), Trianón-Alhambra (1913), Madrid Concert (1915), Gran Music Hall l’As (1921), Talia (1924) i Martínez Soria des de 1983 fins a la seva desaparició, cinc anys més tard. Així doncs, com a Teatre Talia s’ha donat a conèixer aquest espai al llarg de la majoria de la seva vida.

Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser prohibit el joc i això va afectar directament a l’establiment, dedi-cant-se aleshores a l’alta comèdia i al cinema. “El Talia va anar alternant temporades de teatre i cine, fins que a

principi dels anys cinquanta fou adquirit en propietat pel cineasta Ignasi Farrés Iquino i per Paco Martínez Soria, renunciant aviat Iquino a la seva part... Amb Martínez Soria ja mai més no va tornar a ésser cinematògraf...” (Miquel Badenas).

Comptava amb 1.000 localitats. La sala tenia platea i dos pisos en forma de ferradura. Va ser reconstruït el 1959 després de l’enderrocament de l’antic local el 1955, que era ben bé un envelat de fusta. El nou teatre presentava una façana amb plaques d’uralita i un interior a tot confort amb “calefacción y refrigeración Carrier” i “un ambigú bar”. Tota una modernitat. En Paco Martínez Soria era un empresari teatral feliç per gaudir d’un teatre nou.

Una història artística formidableLa seva aportació com a sala ha estat enorme en els

quasi noranta anys d’existència. Pel seu escenari van passar noms mítics de l’escena com La Bella Dorita, Josep Sempere, Joaquín Soler Serrano, Nacha Guevara, Julieta Serrano, Juan Diego, Paco Martínez Soria, Fer-nando Guillén, Paco Morán, Mercedes Sampietro, Joaquín Kremel, Ana Diosdado, Emilio Gutiérrez Caba, Juan Pardo,

COCKTAIL BAR BOADAS

TALLERS, 1 esq. RamblesTel. 93 318 95 92

5PARAL LEL OH!.

Ethel Rojo, Pau Garsabal, Orquestra Jaime Camino, Mestre Demon, Tete Montoliu... S’hi fan fer mítings obrers amb el Noi del Sucre i va ser col·lectivitzat l’any 36, es van fer concursos mundials de Ball de Resistència, programes de cinema i varietés Fin de Fiesta. Paco Martínez Soria va triomfar al teatre amb el seu costumbrisme rural durant el franquisme. A la mort del dictador va arribar ‘el destape’ amb nus integrals i cal destacar l’estrena de La Casa de Bernarda Alba amb Ismael Merlos. Abans que fos enderrocat s’hi van representar obres com El apagón de Peter Shaffer i Violines y trompetas de San-tiago Moncada, protagonitzada per Fernando Guillén i Paco Morán durant 3 anys consecutius.

Un final d’abandonament amb incendi inclòsSi bons van ser els seus inicis, acollint per exemple el

25 de febrer de 1905 nombroses peces de cabaret que s’intercanviaven els teatres com La Tragèdia de Pierrot o El Pobre de Valbuena (sainet-sarsuela de Carlos Arniches), fatal va ser la seva desaparició, degut al seu abandonament i posterior incendi. Segons El País (20/6/88) i l’historiador

Miquel Badenas al seu llibre El Paral·lel, història d’un mite: “Fou lamentable la pressa que es donaren a enderrocar-lo. Si Don Paco aixequés el cap!... Ja he comentat el trist final del Talia-Martínez Soria en ser venut per la família a una immobiliària, que es va afanyar a enderrocar-lo (què fàcil és destruir!), convertint-se en un solar mal tancat i que està a l’espera d’aconseguir una requalificació urbanística que els permeti edificar a la seva conveniència. La imatge que ofereix el solar que fou el Teatre Talía és pròpia del segle passat (el XIX), quan al Paral·lel tot eren descampats i solars per edificar. Deplorable!’’.

El solar actual és pentagonal, ocupa 750 m2, està qualificat com equipament i porta 26 anys tancat. (Amb les obres actuals del Paral·lel s’utilitza de magatzem de maquinària. Prèviament van fer fora una colònia de gats i l’empresa va talar la figuera de coll de dama. Es comenta que l’actual propietari ja no és Construciones Castro, sinó el Banc Santander. També hi ha qui parla d’una empresa de paqueteria. L’Ajuntament no ha informat públicament quan ha estat preguntat.

TONI OLLER (Associació Talia Olympia)

Grup d’obrers davant el Teatro Lírico (Talia) durant la celebració d’un míting anarquista

Una de les entrades que es donaven per poder accedir a la sala i a la butaca corresponent

6 PARAL LEL OH!.

Quin Paral·lel volem?Entitats de Sant Antoni i del Poble-sec discrepen amb diferents tonalitats amb el Pla Paral·lel en un debat impulsat per l’associació Raons PúbliquesEl debat sobre la remodelació del Paral·lel s’ha inten-sificat aquest mes d’abril. Primer va ser l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, qui en una roda de premsa al centre cultural Albareda anunciava l’adjudicació de les obres d’un projecte que, segons va dir, pretén millorar l’espai públic guanyant superfície per als vianants, portant les bicicletes al centre de la calçada i creant sis noves placetes a les cruïlles amb els carrers de l’Eixample.

Mentre que des del consistori se sosté que l’objectiu de la reforma és convertir el Paral·lel “en una via de referència per a les persones, les arts escèniques i la gastronomia”, col·lectius de diferents accents se-gueixen mostrant resistències a l’execució del Pla. El 26 d’abril, una setmana després que ho fes l’alcalde, era el teixit associatiu del Poble-sec i Sant Antoni qui s’unia al centre cívic El Sortidor per debatre sobre el futur de l’avinguda arran de la crida de l’associació d’urbanisme Raons Públiques.

El projecte evidencia diferènciesLa jornada va evidenciar el divorci, tot i que amb

diferents matisos, entre bona part dels col·lectius i el projecte impulsat per l’Ajuntament de la mà de la Fundació El Molino (FEM). Per sorpresa de tothom, l’empresària Elvira Vázquez va assistir a l’acte –“tot i que ningú m’ha invitat”, va dir– i va entomar els retrets de diversos representants, sobretot els de Repensar Poble-sec (Assemblea de Barri de Poble-sec), els més crítics, que consideren que el Pla només beneficia al mercat turístic i perjudica els tres barris implicats en la reforma: Poble-sec, Sant Antoni i Raval.

Segons les dades que van esgrimir els activistes, del pressupost total de la reforma –9.500.000 euros– el 30% es destinarà a il·luminació, és a dir, prop de 2,8 milions d’euros. “Hem passat del Paral·lel de les persones al Paral·lel de les faroles”, va etzibar un dels activistes que va dibuixar el contrast entre el ciutadà mig que viu a barris com el Poble-sec, amb una renda Raons Públiques va impulsar un debat intens i constructiu

Foto

s: R

aons

Púb

lique

s

7PARAL LEL OH!.

COCINA CATALANA DE AUTOR

Algunas de nuestras especialidades:Erizos gratinados, espalda de cabrito, estofado de rabo de toro, solomillo de ternera al foie,

bacalao al pil pil, ‘‘cargols a la llauna’’, etc.Extenso surtido en tapas, a destacar:

los calamares a la romana y las patatas bravasNUEVA CARTA DE TAPAS

Horario continuo de 12 mediodía a 0,30 madrugada

Menú mediodía:Lun. a Vie. 11,25E Sáb. y Dom. 17,95E

SALÓN PRIVADO PARA CELEBRACIONES

Av. Paral·lel, 188 (frente Fira de Mostres)Tels. 93 325 63 07 / 606 43 67 50 • www.aranega.es

BodegaL’Antiga Carboneria

Vins, vermuts imoscatell a granel.

Formatges de Navarra.Cerveses artesanes.

Els millors vins depetites bodegues.

I molt més...

Salvà, 19, baixos • 08004 BarcelonaTel. 665 463 256 • Estem al

[email protected]

mitjana el 33% inferior a la de la ciutat, amb el tipus d’avinguda que s’està projectant, amb un pla lumínic de primer nivell –les faroles tindran càmera de vídeo vigilància, connexió wifi i sensors mediambientals, per exemple–.

Pel que fa al model de participació del procés de remodelació, l’Assemblea va trobar complicitats en l’Associació de Veïns de Sant Antoni, que tampoc no va assistir a les comissions de seguiment. “Qualsevol proposta no es contempla perquè no entra dins del procediment tècnic, aleshores quin sentit té que hi participem els veïns”, va dir Pep Sala que va lamentar que el projecte ja es presentés pràcticament tancat. També des de Sant Antoni, l’associació cultural Talia Olympia va reivindicar la recuperació de l’espai públic per a la divulgació de la cultura. Segons el seu portaveu, l’historiador Toni Oller, és fals que es vulguin projectar noves places i explica que només seran “voreretes” i que, a més, hi haurà terrasses del negoci hostaler, per la qual cosa: “no és pot parlar que siguin espai públic”. Més moderats es van mostrar des de la Coordinado-ra d’Entitats del Poble-sec. El seu president, Josep Guzmán, va reivindicar l’estació de metro de Poble-sec que, per fi, serà reformada per fer-la accessible.“Si no hagués estat per la nostra insistència no hauríem aconseguit aquest metro”.

El turisme, oportunitat o perill de bombollaUn dels temes cabdals va ser el de la turistificació

i els seus riscos. Elvira Vázquez va negar que la seva fundació –“que no té afany de lucre”, va dir– perse-gueixi el turisme de masses i va explicar, en al·lusió als retrets de l’Assemblea, que els creueristes no passen pel Paral·lel. “Desembarquen al Port, els por-ten al Camp Nou, a la Sagrada Família, al Parc Güell i tornen a embarcar” va dir en un intent de desmentir que la FEM tingui interessos en fer del Paral·lel un pol d’atracció turístic i un eix de connexió entre el Port i la Fira. “Estem penjant d’un fil, vam abocar-ho tot a la bombolla immobiliària i ara ho fem amb la turística”, van replicar des de Repensar Poble-sec.

Les entitats participants es van citar en una nova trobada, presumiblement a peu de carrer –“perquè els veïns s’adonin de que el debat és viu”, van explicar els convocants–, per trobar un acord de mínims entre col·lectius que permeti influir sobre un Pla Paral·lel que, poc a poc, es va implementant. J.M.

8 PARAL LEL OH!.

L’entrevistaSilvia Olmo‘‘Hem de tenir l’oportunitat de decidir quin tipus de cultura volem’’

Com va sorgir la Mostra ‘Cultura Up To You’?Som un grup de noies que sortim d’un màster. En una de les assignatures de projecte final ens demanaven que mun-téssim un esdeveniment i vam fer una mostra de projectes petits, que no tinguessin gaire visibilitat. Vam començar a contactar amb tots els centres i aquí (Albareda) feia poc que havien obert i la Núria (directora de l’equipament) va quedar encantada i ens ho va posar molt fàcil.L’objectiu de la Mostra és impulsar les noves crea-cions, donar visibilitat a la cultura i facilitar el seu finançament. Com veus la cultura a Barcelona?El tema cultural està molt difícil per començar de zero. Sobretot a nivell de producció. Hi ha 3 ó 4 grans empreses que ho maneguen tot. Sí que fan coses molt xules, però a la gent que vol fer coses més petites se les mengen. A més, és difícil perquè hi ha poques ajudes, llavors és quan hem d’inventar-nos coses com el Verkami en directe, o anar demanant favors i suplicant els contactes que ens donin un cop de mà. Però en general està malament, sobretot si tens en compte el 21% d’IVA en cultura, que

Aquest mes ens hem volgut apropar als joves creadors que intenten fer-se lloc en el món de la cultura, i per fer-ho hem entrevistat la Silvia Olmo (Capellades, 1988), productora de ‘Cultura Up to You’. Una mostra de projectes culturals emergents que al mes de juny celebrarà la segona edició al centre cultural Albareda. El projecte té com a base el crowdfunding en directe. A través del blog: cul-turauptoyou.wordpress.com tothom pot conèixer els projectes presentats i mitjançant la campanya de Verkami donar-los suport econòmic. L’aportació que hagi fet cada mecenes es canviarà per fitxes que cadascú entregarà el dia de la Mostra, el 7 de juny, als artistes que més li agradin.

només et posa més traves a l’hora de fer algo. Sempre diuen que s’han de fer coses com emprenedors i dius “vale, sóc emprenedor. Em donaràs els diners per ser emprenedor?” Ser emprenedor és molt maco i la teoria és molt bonica, però clar, d’on treus els diners?Potser com vosaltres...Sí, s’ha de començar una mica així, per amor a l’art. Si la cosa funciona, perfecte, i sinó, mentre tinguem temps i ganes ho continuarem fent... De moment no hi ha beneficis per a nosaltres, però estem contentes.Ara que el tema de les subvencions és tan complicat, creus en el mecenatge a llarg termini?Avui en dia si tens un projecte que comença és una de les poques alternatives que tens. El crowdfunding està mol bé, l’única por que tinc és que es pugui cremar perquè tothom l’utilitza. S’ha posat de moda. El que cal és que realment hi hagi gent que vulgui ser mecenes. Has de tenir un bon projecte i saber moure’t molt bé. El tema del mecenatge al final serà la substitució de les antigues subvencions, que ara ja són préstecs.Com valores la primera edició?Considero que va anar bastant bé. Van venir 10 projectes i el que es va emportar menys es va endur 50 euros. Tenint en compte que és un projecte que comença, és petit, tenim

La Silvia Olmo al centre cultural Albareda (Poble-sec)

Foto

: E

va M

acia

9PARAL LEL OH!.

els recursos que tenim... que vinguin 10 projectes i el que s’emporta menys s’emporta 50 euros per venir una estona, doncs està molt bé. La idea és que si venen més projectes, venen més amics d’aquesta gent, s’inverteix més i els projectes s’emporten més diners. Abans de presentar-se a la Mostra, aquests artistes havien intentat donar impuls als seus projectes d’una altra manera?Un dels requisits és que no hagin obtingut cap subvenció. Tot i que són projectes petits i és difícil que optin a sub-vencions. L’any passat teníem projectes que venien de màsters també i hi havia gent que porta molts anys fent coses en el món de la cultura, però que estaven traient projectes nous, que intentaven col·locar-los en algun lloc per presentar-los o per impulsar-los una mica. No és que vingui gent que no hagi fet mai res, sinó que venen projectes nous o que no fa molt que s’han presentat. Quin impuls creus que la Mostra pot donar a aquests projectes a llarg termini?Nosaltres l’any passat proposàvem, i aquest any ho tor-narem a proposar, que a part de participar amb finança-ment, s’intercanviïn idees. Sobretot ens interessa que si ve gent del món de la cultura, i venen diferents projectes de molts tipus, que es puguin crear col·laboracions entre ells. La idea és fer una mena d’espai de reunió. Al final, queda lleig dir-ho, però vens a vendre el teu projecte. Tots volem guanyar calers amb el que fem. L’any passat vau assolir l’objectiu de Verkami. Quines perspectives econòmiques teniu per enguany?No gaire més. L’any passat demanàvem 750 euros. I aquest any demanem 50 euros més per no anar tant apurades, però realment els diners que nosaltres necessitem invertir són per si hem de llogar material, perquè el centre ens ho dóna tot a nivell tècnic. El Verkami és també una plataforma de difusió i si la gent

compra fitxes a Verkami està d’alguna manera obligat a venir, t’assegures que hi haurà un mínim de públic. En aquesta segona edició, quins projectes esteu rebent?En tenim de bastants molt xulos i de diferents. Tenim d‘art urbà, una exposició de fotografia, dansa... serà més variat que l’any passat. Quina repercussió pot tenir aquesta acció d’un dia?La idea dels centres és, sobretot, que serveixin com a plataformes de llançament, per donar-te a conèixer. Evidentment no et faràs famós en un centre cívic o cultural, però sí que et coneixerà gent. No viuràs dels centres cívics, però sí són una plataforma per donar-te a conèixer, sempre pots tenir una primera oportunitat.Què vol dir ‘Cultura Up to You’?És una mica “la cultura depèn de tu”. Hem arribat al punt que amb tantes coses que ens ofereixen, cal que ens as-seiem un moment i diguem “vale, jo vull que existeixi una cosa així”. Si jo vull que això existeixi, haig de mirar què puc fer. Prendre una mica partit en la decisió de quin tipus de cultura volem. Convertir-nos una mica en productors. Si a mi m’agrada el teatre, perquè no puc ajudar-lo o donar la meva opinió? Per això el crowdfuding en directe. Tu vens aquí i veus els projectes i si hi ha un grup de teatre que t’agrada... pots fer que això tiri endavant. Hem de tenir l’oportunitat de decidir quin tipus de cultura volem. MARTA TELLO

10 PARAL LEL OH!.10 PARAL LEL OH!.

CineramaGran Palace‘Ocho apellidos vascos’(Director: Emilio Martínez-Lázaro)

bar•tapeo•cerveseria

¡DESCÚBRENOS EN EL PARAL·LEL!

AV. PARAL·LEL, 130 • TEL. 93 443 85 26

NUESTRAS RECOMENDACIONES:Solomillo de ternera a la brasa

con virutas de foie.Huevos estrellados con chorizo de León.

Arroz caldoso de bogavante.Bombas rellenas de gambitas

con salsa picantona.Cazuelita de taquitos de solomillo

encebollado en adobo.

Abierto hasta las 2 de la madrugada

SÚPER OFERTESen Flyers publicitaris

Tamany A5 (148 x 210 mm)

5.000 exemplars 160 E 20.000 exemplars 450 E 50.000 exemplars 910 E100.000 exemplars 1.430 E

Tamany A6 (148 x 105 mm)

5.000 exemplars 120 E 20.000 exemplars 300 E 50.000 exemplars 525 E100.000 exemplars 845 E

Tamany A4 (díptic a A5)(210 x 297 mm) plegat

5.000 exemplars 350 E 20.000 exemplars 995 E 50.000 exemplars 1.900 E100.000 exemplars 3.000 E

Tamany A4 (tríptic)(210 x 297 mm) plegat

5.000 exemplars 380 E 20.000 exemplars 1.050 E 50.000 exemplars 2.050 E100.000 exemplars 3.150 E

Altres formats (210 x 100 mm)

30.000 exemplars 585 E60.000 exemplars 930 E

Formats minis (148 x 70 mm)

30.000 exemplars 485 E60.000 exemplars 730 E

Tel. 699 73 97 79

Paper estucat de 115 grs.Impressió color per les 2 cares

També podem fer el dissenyTambé podem fer la distribució

Altres tipus d'impressos

Faci conèixerel seu negoci

Aquesta comèdia romàntica dirigida per Emilio Martínez-Lázaro (El otro lado de la cama) s’ha convertit en líder de taquilla superant a films de gran pressupost com Capitán América o Noé.

Rafa (Dani Rovira) és un jove andalús aficionat al gel pel cabell i a les dones. Durant la Feria de Sevilla coneix a una turista basca (Clara Lago) qui es resisteix al seus encants i la seva simpatia. Decidit a conquerir-la es trasllada al País Basc on es farà passar pel seu promès Antxon. Assumir la personalitat d’un basc abertzale no serà una feina fàcil, però comptarà amb l’ajut i la com-plicitat del personatge de Carmen Machi. Però no només haurà de convèncer la seva estimada sinó també el seu futur sogre, interpretat magníficament per Karra Elejal-de. Amb aquests quatre personatges principals Borja Cobeaga i Diego San José (guionistes de la televisiva Vaya Semanita) han construït uns diàlegs enginyosos

que destrossen tots els tòpics d’andalusos i bascos. De vegades recorda a la francesa Bienvenidos al norte, on també es mostraven les diferències entre regions i on els prejudicis sobre els que semblen diferents quedaven ridiculitzats. Potser el seu punt més feble és la història d’atracció romàntica entre personalitats oposades a pesar de les bones interpretacions dels protagonistes. Ocho apellidos vascos és un film sense aspiracions transcendentals però amb un gran poder terapèutic: fer riure a un espectador famèlic de comèdia en uns temps difícils. Ningú no hauria de deixar de veure aquesta brillant farsa costumista que va en camí de convertir-se en la pel·lícula espanyola de l’any. NÚRIA BELTRÁN

Dani Rovira i Clara Lago, protagonistes d’aquest film

11PARAL LEL OH!. 11PARAL LEL OH!.

Cocinaárabe-oriental

y francesaEspecialidad en cous-cous

Cerrado lunes no festivos

Vila i Vilà, 82 (junto El Molino)Reservas: Tel. 93 329 83 84

Más información en Facebook

Horario:de 12 a 15,30 h y de 20 a 23,30 h

También para llevary servicio a domicilio

www.motimahalbcn.com

C/ Sant Pau, 103 (junto Paral·lel)Tel. 93 329 32 52 - Fax 93 441 37 13

RESTAURANTE HINDÚCOCINA DE LA INDIA

INDIAN TANDOORI

Si us voleuanunciar:

699 27 18 25699 73 97 79

[email protected]

Carnes gallegas y Pescados,Cordero, Cochinillo de Burgos, Almejas,

Pulpo gallego, Calamarcitos, etc...Extensa bodega

MARGARIT, 24 (Poble-sec) Tel. 93 329 70 74

BRASA NATURAL - COCINA A LA VISTA

www.omeular.es

1860. El port de Barcelona amb les muralles i Montjuïc

La foto retro


TEATRE CONDAL www.teatrecondal.cat

Mares! (fins l’1 de juny)El Club de la Comedia (3, 10, 17 i 24 de maig)

EL MOLINO www.elmolinobcn.com

Life is a cabaret (maig)Lunch Show (de dimecres a dissabte) (sota petició)Burlesque festival (del 7 al 10 de maig

TEATRE VICTÒRIA www.teatrevictoria.com

Voca People (del 7 de maig al 8 de juny)Super3 El Musical (dissabtes i diumenges)

Cartellera de Teatre al Paral·lelTEATRE APOLO www.teatreapolo.com

La Ratonera (maig)

BARTS www.barts.cat

Amos Lee (11 de maig)Joan Dausà (16 de maig)Nacho Vegas (22 de maig)

TEATRE TANTARANTANA www.tantarantana.com

Sots l’ombra d’un bell arbre (fins l’11 de maig)Ballant Espriu (infantil) (fins el 25 de maig)

Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/2012 • Tirada: 5.000 exemplarsCarrer Elkano, 24-26, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 93 451 12 92 / 93 329 99 52 / 699 73 97 79E-mail: [email protected] • www.zonasec.cat • Direcció: Enric MestresRedacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric MestresCol·laboradors: Toni Oller, Núria Beltrán, Paco Pàmies, Júlia Costa (CERHISEC), Roberto i Raúl RománFotografia: Eva Macia / Ana Inés Falcone • Maquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Gráficas Andalusí, SLPUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 27 18 25 • [email protected] per a Hosteleria i Espectacles: Francisco Rojo: Tel. 616 25 63 43 (de 12 a 24h)PARAL·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

Live is a cabaret

Ballant Espriu

Joan Dausà


La Biblioteca recomana / Roberto BolañoDesprés de la seva mort, Roberto Bolaño s’ha convertit en un dels escriptors més influents en llengua espanyola, com ho demostren les nombroses publicacions consagrades a la seva obra. Aquest autor ha esta traduit a decenes d’idiomes.

PerfumeriaCosmèticaKaneboCaritaGuerlainOrlaneNuxe

BulgariKenzo

LaliqueGivenchy

Cartier

P. BRUGUERA

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 [email protected]

Roberto Bolaño (Santiago de Xile, 1953 - Barcelona, 2003). Novel·lista i poeta xilè. El 1999 fou guardonat amb el Premi Rómulo Gallegos per la seva novel·la Los detectives salvajes, guanyadora també del Premi Herralde de novel·la a la seva edició de 1998.

Després d’haver obtingut di-versos guardons com a poe-ta i narrador es va donar a conèixer, d’una forma més massiva, amb La literatura nazi en América i, en especial amb la novel·la Estrella distante i els relats de Llamadas telefónicas.

S’ha imposat com un dels escriptors llatinoamericans més importants del nostre temps. Ha estat traduït a un munt d’idiomes. Hi ha personatges, aparentment sense cap lligam, que surten a més d’una de les seves obres. Altres obres seves són: Nocturno de Chile, Amuleto, Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce, El Gaucho insufrible, La Pista de hielo, Putas asesinas, Los Sinsabores del verdadero policía o les pòstumes, El Tercer Reich i 2666. Qualsevol d’aques-tes obres us faran gaudir una bona estona.

Aquest mes us recomanem Los detectives salvajes. Obra, en part, autobiogràfica. Dos detectius intenten

trobar una escriptora desapareguda a Mèxic durant els anys posteriors a la Revolució. Els escenaris de la novel·la són Mèxic, Nicaragua, Estats Units, França,

Espanya, Àustria, Israel i Àfrica, llocs en els quals va viure o va visitar l’autor.

Aquest viatge es perllonga durant vint anys, des de 1976 fins a 1996, es bifurca a tra-vés de múltiples personatges i continents. Els protagonistes de la novel·la es troben de tot

al llarg del camí, amors i morts, assassinats i fugides turístiques,

manicomis i universitats, desaparici-ons i aparicions. Tenim davant nostre una novel·la extra-

ordinària en tots els sentits, que confirma la gran qualitat literària de Roberto Bolaño,

un escriptor que ha estat reconegut per la crítica internacional més exigent com a una de les grans revelacions de la literatura llatinoamericana dels

anys noranta.

BIBLIOTECA SANT ANTONI-JOAN OLIVERComte Borrell, 44-46 / Tel. 933 297 216

www.bcn.cat/[email protected]

Visiteu la web del

El diari del Poble-sec

www.zonasec.cat

zonasec


Els fogons de...Restaurant Kasbah

Carrer Vila i Vilà, 82 - Tel. 93 329 83 84De dimarts a diumenge de 13h a 16hi de 20 a 24h.

Cuina àrab i pinzellades franceses

El centre de la ciutadella

Foto

s: E

va M

acia

Creuar les portes del Kasbah (nom que vol dir ciutadella en àrab) és arribar a un oasi. De cop, el tràfec del carrer Vila i Vilà desapareix i l’ambient aràbic t’envolta: tapissos, sofàs, música, catximbes, i al bell mig del menjador, una font amb aigua brollant que relaxa amb el seu so.

Són molts anys els que té aquest particular local de cuina àrab i francesa. El Kasbah és el restaurant àrab més antic de Barcelona i fa 36 anys que està en mans de l’Abelardo. Ell, junt amb la Charo, s’ha anat adaptant a nous tipus de clients, a noves formes de consum, nous gustos, a la crisi... i ha anat transformant el local per fer-lo més lluminós i acollidor. El Kasbah sempre ha combinat la cuina francesa amb l’àrab, tot i que al començament la francesa era la protagonista, ja que en aquell moment estava de moda i la cuina àrab encara era poc coneguda. Tot i així, va ser aquesta la que va anar agafant pes, i mica en mica s’ha acabat convertint en la cuina essen-cial del restaurant, que combina la tradició culinària de diversos països com Tunísia, Algèria, Marroc, Síria o Líban.

La Charo i l’Abelardo ens expliquen que el Kasbah és

tota una tradició per a moltes famílies. Ja són dues, i fins hi tot tres, les generacions que continuen apropant-se al restaurant per gaudir del tradicional Cous cous, els Tajín, el Mutabal... i moltes altres delícies. REDACCIÓ

L’Abelardo i la Charo en un dels racons del restaurant

El Kasbah, un viatge al Pròxim Orient (Vila i Vilà, 82)


Faci les seves comandesal TEL. 93 443 80 83

Horari: de dimarts a diumengede 12 a 17 h.

Dilluns tancat(excepte festius i vigílies)

ROSTISSERIA PIZZERIAMenjars preparatsa qualsevol hora

MENÚ a 6 i 6,95 EC/ Blai, 51 (Poble-sec)

15PARAL LEL OH!.

La FrançaHostal per a parelles

intimitat, discreció i luxe

www.lafransa.com

C/ La França Xica, 40Tel. 93 423 14 17

y todos los viernes,sábados y domingos

Diputació, 94 • www.saladefiestastango.com L1 (Rocafort) • L3 (Pl. Espanya)

PRESENTA EN EXCLUSIVA EN MAYOEN SESIONES DE TARDE Y NOCHE

Todos los miércoles y jueves

ORQUESTA

MILLENNIUM

ChattaLaOrquesta

NOU DE LA RAMBLA, 109-111PARAL·LEL, 61

TEL. 93 329 01 28

Horario: de 9 a 1h (de domingo a jueves)de 9 a 2h (viernes, sábados y vísperas)

16 PARAL LEL OH!.

paral·leloh! 25

Documents