paral·lel oh! 4

16
Nº 4 - Juny 2012 / Magazine gratuït - Free LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA El Paral.lel es reivindica el 9 de juny L’avinguda es consolida com la principal artèria d’oci de la ciutat en la tercera ‘FEM Festa’ (pàgs. 8 i 9) www.zonasec.cat 35 3 POR CADA GRAMO HASTA C/ Blai, 6 Tel/Fax: 93 329 38 09 08004 Barcelona COMPRO ORO Av. Paral·lel, 97 Tel/Fax: 93 442 38 95 08004 Barcelona Móvil: 686 559 978 C/ Font, 50 Tel/Fax: 93 448 40 36 08905 L’Hospitalet Ll. C/ Dr. Jaume Ferran i Clua, 3 (Mercado Collblanc) Tel/Fax: 93 447 02 98 08903 L’Hospitalet Ll. Compramos relojes de primeras marcas Papeletas de empeño Reparamos sus joyas en una hora Entrevista a Paco Morán (pàg. 6) Foto: Joan Herrera

Upload: zonasec-comunicacio

Post on 24-Mar-2016

226 views

Category:

Documents


4 download

DESCRIPTION

Paral·lel Oh! és la revista gratuïta de l'Avinguda del Paral·lel. Notícies, entrevistes, informació dels espectacles del Paral·lel i molt més. El núm. 4 correspon a l'edició de juny de 2012

TRANSCRIPT

Page 1: Paral·lel Oh! 4

Nº 4 - Juny 2012 / Magazine gratuït - Free

LA REVISTA DEL PARAL·LEL, EL CARRER DE BARCELONA • LA CALLE DE BARCELONA • THE STREET OF BARCELONA

El Paral.lel esreivindica el 9 de juny

L’avinguda es consolida com la principal artèria d’oci de la ciutat en la tercera ‘FEM Festa’ (pàgs. 8 i 9)w

ww

.zon

asec

.cat

353POR CADA GRAMO

HASTA

C/ Blai, 6Tel/Fax: 93 329 38 09

08004 Barcelona

COMPROORO

Av. Paral·lel, 97Tel/Fax: 93 442 38 95

08004 BarcelonaMóvil:

686 559 978

C/ Font, 50Tel/Fax: 93 448 40 3608905 L’Hospitalet Ll.

C/ Dr. Jaume Ferran i Clua, 3(Mercado Collblanc)

Tel/Fax: 93 447 02 9808903 L’Hospitalet Ll.

• Compramos relojes de primeras marcas• Papeletas de empeño• Reparamos sus joyas en una hora

Entrevista aPaco Morán(pàg. 6)

Foto: Joan Herrera

Page 2: Paral·lel Oh! 4

� PARAL LEL OH!.

Page 3: Paral·lel Oh! 4

�PARAL LEL OH!.

Edita: Zona Sec Comunicació • Dip. Legal: B-7596/�01� • Tirada: 5.000 exemplarsCarrer d’Elkano, �4-�6, baixos • 08004 Barcelona • Tel. 9� 451 1� 9� / 9� ��9 99 5� / 699 7� 97 79E-mail: [email protected] • www.zonasec.cat • Coordinació: Enric MestresRedacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric MestresCol·laboradors: Barbara Kiessling, Núria Beltrán, Enric Ruiz, Júlia Costa (CERHISEC)Fotografia: Carolina Vargas • Il·lustracions: David VilaMaquetació: Enric Mestres • Imprimeix: Milenio Manipulados, SLUPUBLICITAT: Ernest Millet: Tel. 699 �7 18 �5 • [email protected]·LEL OH! No es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

Sumari Editorial• Editorial

• Barcelona on fire

• Històries del Paral·lel

• L’entrevista

• FEM Festa

• FEM Festa

• Cinema

• Teatre

• Gastronomia

3

4

4

6

8

9

11

12

14

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

pàg.

El Paral·lel,passat i futur

Arran de la FEM Festa, hi ha hagut diversitat d’opinions entre teixit comercial, associatiu i veï-nal de com havia de ser la tercera edició de la festa del Paral·lel. Davant l’aposta d’integrar diferents disciplines en la jornada del dia 9, alguns sectors dels gremi de l’oci i l’espectacle han apuntat la possibilitat que l’aposta lúdica i cultural quedi poc clara si es barregen activitats d’altres tipus, com mostres d’entitats o fires gastronòmiques.

I és que al llarg de l’avinguda regna el debat sobre el Paral·lel d’abans i el Paral·lel que vin-drà. Passat i futur. Nostàlgia i perspectives. Uns viuen submergits en l’explosió de llibertat que va simbolitzar l’avinguda en èpoques pretèrites i altres, els que solen atribuir al Paral·lel del passat una imatge més lúdica i frívola que no pas transcendental, entenen l’avinguda d’avui com un espai modern i cosmopolita, que ha de créixer vinculada als barris.

Els uns, nostàlgics, i els altres, emprenedors, s’estimen el Paral·lel i han de treballar colze a colze per construir l’avinguda del futur. Mantenir l’ànima del Paral·lel dels anys 60 o els 70, però, no ha de voler dir renegar d’un nou Paral·lel integra-dor, que impulsi el petit comerç dels barris. És per això que, durant la festa, els ciutadans podran topar amb escenaris i vedettes, però també amb mostres representatives de les entitats que, com el sector de l’oci, ajuden a enriquir la vida dels barris.

Page 4: Paral·lel Oh! 4

4 PARAL LEL OH!.

Barcelona on fireGet ready forSant Joan!

Històries del Paral·lelEl Paral·lel literari, una aproximació (i 2)

EBANO CAFE • BAR • LOUNGE & COCKTAILS

CenasReservas grupos

CocktailsBrunchMúsica

Terraza climatizada

Av. Paral·lel, 124 bis - 08015 BCNTel. 93 441 84 32

El Paral·lel i el Poble-sec literaris de des-prés de la Guerra Civil, per raons evidents, si parlem literàriament, ho fan en castellà. Tarín Iglesias, periodista important, lligat al règim, va escriure una novel·la Pena de vida, vinculada a allò que es va dir la reconciliación nacional, el millor de la qual és un llarg pròleg en el qual recorda la seva infantesa i joventut al barri, un ambient veïnal que ja s’ha perdut quan escriu el llibre, l’any 1968, amb els can-vis socials i l’arribada del sis-cents:

El Paralelo inyectó al Pueblo Seco una corri-ente de sabiduría improvisada.(...) Hoy el Pue-blo Seco ya es ciudad. Ya no es nada, un número sobre el plano. Las escasas tradiciones que conserva están en trance de desaparecer.-

El fet de ser el Poble-sec i el tram de Paral-lel que s’hi vincula directament un indret con-siderat pobre i marginal va fer que aquelles persones que milloraven socialment en mar-xessin i això ha fomentat aquesta visió literària nostàlgica, que evoca un món definitivament perdut. És aquesta la visió de Tarín però també

They say the best things in life are free – and this fiesta is definitely one of them. So if you have missed good fireworks on New Year’s Eve (which is not a habit here), then get ready for Sant Joan! Lighting up the whole city of Barcelona with bon-fires, firecrackers and fireworks on the evening of June �� is the festival of Sant Joan, which marks the official start of the summer. The party kicks off late – usually just as the sun is setting, and the partying goes on until sunrise. One of the most important elements of this fiesta is the fire: “Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l’any”, which means “who lights fire for Sant Joan will not burn throughout the year”. Each quarter in Barcelona has its own firework display along with local all-night bonfires, also called “fogueres” in Catalan. You will find dancing and celebrations ‘‘revetlles’’ on the town squares, street parties and entertainment. Firecracker-shops spring up all over the town, so be prepared for many small and big bangs on this day!

Another element is the water: “Bany de Sant Joan, salut per tot l’any”, which means “A bath on Sant Joan and you will be healthy the whole year round”. So if you are looking for a really spectacular scene on the evening of June ��, then head to the beaches of Barcelona.

A third element: the herbs. “Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l’any”, which means “the herbs of Sant Joan retain their virtues all around the year”. Food is an important part of any Catalan festival. For Sant Joan is a tradition to eat Catalan “Coca” desserts. It is a sort of sweet cake topped with candied fruits and with various kinds of fillings. Its size should be twice as long as it is wide. Visit any baker in Barcelona and you will see delicious Sant Joan ‘‘coca’’ for sale. And finally don’t forget to relax the next day, June �4, because it is a public holiday! BARBARA KIESSLING

Page 5: Paral·lel Oh! 4

5PARAL LEL OH!.

la que projecten, per exemple, algunes cançons de Serrat en les quals, si bé no es mencionen explícitament el barri i el Paral·lel, es reconei-xen a la perfecció.

Els llibres actuals en els quals es parla del Paral·lel són, encara, visions externes, llu-nyanes. En fan l’escenari ideal per a històries sovint amb un rerefons fosc, com ja ho va fer, l’any 1960, Rafael Tasis, amb Un crim al Paral·lel. Aquest Paral·lel literari, evocat des d’un cert desconeixement en directe, el trobem a novel·les com ara La felicitat, de Baulenas o La petita mort, de Roser Caminals. Hi ha llibres com ara els de Miquel Badenes (El Paral·lel, història d’un mite, Pagès, 1998) que són més històrics que no pas literaris, tot i que sovint ambdues coses van lligades en moltes de les seves evocacions i que resulten imprescindibles per al coneixement del Paral-lel, dels seus teatres i cinemes i de la seva evolució social i urbana.

L’autor que fins ara ha escrit sobre el Poble-sec i del Paral·lel de la postguerra des d’una visió que va molt més enllà de la nostàlgia vital, tot i que també hi és present, és Fran-cisco González Ledesma. Gonzàlez Ledesma no evoca aquests paisatges urbans de forma puntual o anecdòtica, sinó que a la majoria de les seves novel·les, en un moment o un altre,

sorgeix una descripció magistral, viscuda in-tensament. Tant és així que en alguns dels seus llibres aquests fragments superen el conjunt narratiu o l’anècdota policíaca i tenen vida pròpia. González Ledesma va ser dels pocs habitants del barri que va poder prosperar professionalment i anar a viure, en una època difícil, a la Barcelona més convencional i bur-gesa. Però sempre va tornar al Poble-sec, hi té encara família, s’hi ha passejat molt sovint i ha vingut generosament quan se li ha demanat, per a una xerrada, un pregó de Festa Major o qualsevol altre acte. No és la seva una visió externa, una mica folklòrica o costumista, ni tan sols la mirada melangiosa que contempla impotent els canvis esdevinguts. Tot i que també aquests canvis i aquesta melangia hi tenen un pes. Però és sobretot la visió d’algú que sent pel barri quelcom més profund que curiositat intel·lectual: amor. Amor literari.

...Por favor, Méndez, vamos al viejo barrio, lléveme a las sombras del Victoria y de las mujeres que ya no existen, al silencio de las tres chimeneas de la fábrica de electricidad que marcaron mis ojos de niño, las aceras del Talía y del Arnau, del Condal y del América, de todos los cines que un día existieron y en los que hubo sueños de barrio (...). (Crónica sentimental en rojo, 1984) JÚLIA COSTA

Francisco González Ledesma Joan Manuel Serrat

Page 6: Paral·lel Oh! 4

6 PARAL LEL OH!.

L’entrevistaPaco Morán

Carpaccio de bacallà, anxoves, seitons, arengada de vinagre, gambes salades, cargols punxencs, moixama, musclos, esqueixada de bacallà, escopinyes de gallet, navalles, cloïses, ostres, percebes, nècores, boques...

Tancat diumenges i dilluns

Vallhonrat, 28 • Tel. 93 325 85 38(Poble-sec, tocant a pl. Sta. Madrona)

¿Cómo te has sentido al recibir la Creu de Sant Jordi?Para mí ha sido un gran triunfo. Me he sentido muy orgu-

lloso de ver que tanto el Alcalde, como el President Mas, como el Conseller de Cultura se hayan acordado de que he hecho una labor muy importante en el Paralelo y en la cultura. Y le agradezco el reconocimiento a los amigos de radio, prensa y televisión, y al público, y sobre todo a aquellas personas anónimas, gente altruista que sin conocerme personalmente han votado para darme la Cruz y en especial a dos grandes amigos que lo han promovido, Jaume Albó y Paco Pàmies. Hace poco conversamos en Paral·lel Oh! con Lita Claver, que se lamentaba de que el espectáculo que se hace en el Paralelo no es considerado cultura por las instituciones.

Todo el trabajo es cultura, aunque la comedia nunca ha sido reconocida como tal. La prueba la tienes en grandes actores de Hollywood que nunca han conseguido un Óscar, como Cary Grant. La comedia nunca tendrá un premio Max en el teatro español. Aunque no sé porqué no la consideran cultura. Es uno de los géneros más difíciles de hacer, sobre todo hacerlo bien y blanco, quiero decir, sin usar pala-brotas, como suele ocurrir hoy día en las comedias y los

Paco Morán es uno de los actores de teatro más queridos en Catalunya. Ha trabajado largas temporadas en el Paralelo donde ha batido re-cords representado durante 6 años la comedia teatral “La extraña pareja” junto a Joan Pera. De origen cordobés, a sus 81 años reconoce haber disfrutado mucho trabajando, y viajando por todo el mundo. Recientemente ha recibido la Creu de Sant Jordi en reconocimiento a su trayectoria profesional y su carisma.

monólogos, que sólo saben hacer gracia usando palabrotas. ¿Por qué te consideras un actor dramático?

Porque el actor dramático puede hacer comedias. En cambio un cómico no puede hacer drama. ¿Con qué te quedas: teatro, cine, tv...?

Me quedo con el teatro. Siempre. Aunque sea un tópico decir que el teatro es la cuna, efectivamente es la cuna del actor. Ahora hay actores jóvenes muy buenos, pero están acostumbrados a los micrófonos. Los pones en un escenario y la inmensa mayoría no saben hablar.¿Qué nos cuentas de tus tan conocidos dotes para la improvisación?

Los tuve desde el principio. Era fenomenal para mí. La improvisación me ha ayudado mucho. Una vez en un programa un actor me estaba diciendo una parrafada muy larga y me dije ‘‘¡madre mía, si no me acuerdo de lo que tengo que decir!’’... y llegó el momento en que tenía que

Page 7: Paral·lel Oh! 4

7PARAL LEL OH!.

Carnes gallegas y Pescados,Cordero, Cochinillo de Burgos, Almejas,

Pulpo gallego, Calamarcitos, etc...Extensa bodega

MARGARIT, 24 (Poble-sec) Tel. 93 329 70 74

BRASA NATURAL - COCINA A LA VISTA

www.omeular.es

Paco Pàmies, ¡Sacando punta!

¿Te hubiera gustado casarte y tener hijos?Sí, me hubiera gustado casarme y tener hijos.

A mi me encantan los niños. Con �0 años estuve a punto. Tenía unas ganas locas de casarme, pero económicamente era una locura. Y esperé hasta que me fui a Madrid. En Madrid estuve también a punto de casarme con Luisa Rosa de la Torre... pero justo entonces fue el momento de mi carrera en que me contrataron para ir a provincias con Carlos Larrañaga, María Luisa Merlo y Teresa Raval. Pensé que eran 5 meses sin estar con ella y me dije ‘‘Paco, te vas a meter en un lío... van a venir los hijos...’’. Así que dije: ‘‘Paco... vas a terminar la relación”. Y me fui de gira. Luego fui de un lado para otro... y se pasó la época. Más tarde hubo otra mujer, pero murió. Yo creo que me hubiera casado pero no hubiéramos tenido hijos porque era ya mayor, igual que yo.

contestarle. Miré para la puerta y le dije ‘‘espera un mo-mento’’. Y salí. Desaparecí del escenario. Le dije al regidor ‘‘¡¿Qué me toca ahora?!’’ Volví a entrar muy despacio y dije ‘‘Perdona, hay muchas intrigas en la corte y creí haber oído un ruido’’. Y seguí con el guión...Pero también has improvisado sin necesidad de ello, lo conocido como ‘morcillas’...

Hay actores que se ciñen al papel. A mi me gusta co-laborar, sobre todo en las comedias. Son colaboraciones que hago con el autor. Ahora en “Trompetas y violines” han incorporado cosas que yo introduje mientras actuaba. Las morcillas son cuando los actores se meten con el público, pero a mí no me gusta hacer eso. Las que yo hago están integradas en el papel. Una vez cuando hacía “La extraña pareja” vino una chica a verme al camerino. Me dijo que sus padres cumplían ese día �5 años de matrimonio. Y quería que les dijera algo durante la función. Me dio los nombres, que no recuerdo, imagina, Pepita y Antonio. Le dije que no podía hacerlo, pero me dio pena. Con la ilusión que vino... Así que en un momento de la obra en que Juan (Joan Pera) decía “yo quiero mucho a la Montse, yo no quiero el divorcio...” y yo le contestaba, “no pasa nada, yo llevo muchos años divorciado... no hemos tenido suerte en nuestro matrimonio, qué le vamos a hacer.”, añadí ‘‘Por cierto, ¿sabes quien cumple hoy �5 años de casado? Pepita y Antonio, ¿te acuerdas? Estos sí que son felices. Mañana si quieres los llamamos por teléfono. Que ya sabes que a Pepita y a Antonio los queremos mucho...” Eso sí es una morcilla bien metida. No me salgo del guión.¿Qué sensación te gusta más, la de después de un estreno o cuando ya dominas la obra?

Cuando ya tienes la obra por la mano. Cuando el públi-co es el normal, el de la calle. Los primeros días vienen a criticar. Cuando la disfrutas de verdad es cuando llevas 15 días. Pero yo siempre las vivo con una gran tranquilidad. Las comedias me dan mucha seguridad.¿Cuál es tu relación con el público? ¿Cómo afecta en el desarrollo de la obra?

Hay públicos y públicos. En la comedia lo notas mucho. Cuando haces un drama el público está serio, no oyes una risa, nada más el aplauso final. En la comedia notas más el efecto del público. Hay veces que no se ríe nadie y es horri-

ble. Te cuento una anécdota que me pasó con el boudeville “Sé infiel y no mires con quién”: en un momento en que habitualmente eran jajajajaja, no se rió nadie. Era como otra función. Yo decía, “¿qué le pasa al público? ¿Están muertos? ¿Están dormidos?”. Había un momento en la función en la que yo estaba muy enfadado y tenía que decir “Coño”, pero como no me gustaba decir palabrotas, se lo había dicho al director, que me había sugerido decir “coña”. Cuando llegó el momento de decirlo, como yo estaba enfadado con el público dije “COOOOOÑO”. Hubo un aplauso general del público, como si despertara. A partir de ahí el público fue otro. No sabes nunca que va a pasar. Aunque como ya me ha pasado bastantes veces, ya no me preocupo del público. La gente sale divertida. Al final aplauden. Al principio me preocupaba. No me cabreaba, porque no soy quién para decir al público ”reíros porque hace mucha gracia”, pero al principio cuando hacía teatro de humor me preocupaba. MARTA TELLO

Page 8: Paral·lel Oh! 4

8 PARAL LEL OH!.

Un any més, la FEM impulsa la diada del Paral·lel que vestirà l’avinguda d’activitats durant tota la jornada del dissabte 9 de juny

El Paral·lel s’obre a Barcelona per celebrar la seva tercera ‘FEM Festa’

COCINA CATALANADE AUTOR

Algunas de nuestras especialidades:Erizos gratinados, espalda de cabrito, estofado de rabo de toro, solomillo

de ternera al foie, bacalao al pil pil, ‘‘cargols a la llauna’’, etc.Extenso surtido en tapas, a destacar los calamares a la romana

y las patatas bravasMenú mediodía: lunes a viernes 10,50E sábado y domingo 16,75E

Av. Paral·lel, 188 - Tel. 93 325 63 07 / 606 43 67 50

Tot està a punt perquè el proper dissabte 9 de juny el Paral·lel torni ser l’escenari de les grans ocasions. Per tercer any consecutiu, la Fundació El Molino (FEM) tallarà l’avinguda per projectar-hi tot un seguit d’actuacions i es-pectacles per a tota la família amb l’objectiu de consolidar el Paral·lel com una de les zones punteres de la ciutat en oferta d’oci. Des de les onze del matí fins a les dues de la matinada, el món teatral i cultural es bolcarà un cop més en una festa en què prendran un paper especial els barris que envolten l’avin-guda, presents des del primer moment en la rehabilitació del Paral·lel. Serà el cas del Raval i Sant Antoni, però sobretot del Poble-sec, que celebrarà la seva Mostra d’Entitats en el marc de la tercera edició de la FEM Festa.

Tres anys de feina plausibleDes de la primavera de �009, amb

l’arrelament de la FEM a la zona, el Paral·lel ha estat una de les grans apostes de Barcelona. No és habitual veure l’esforç muni-cipal de la mà de la iniciativa privada i l’alè del sector veïnal i associatiu. Aleshores, ressuscitar El Molino era el primer anhel. Ara, el conglomerat d’escenaris teatrals i musicals de l’avinguda, juntament amb noves iniciatives —com el restaurant dels Adrià, el genuí Tickets, o el majestuós centre

comercial de les Arenes— fan que ‘l’aposta Paral·lel’ tingui crèdit i, sobretot, camí per recórrer.

Amb aquesta trajectòria a les esquenes, la Festa del Paral·lel, principal eina de promoció de la FEM, repre-senta un nou cop damunt la taula de la presidenta de la plataforma, Elvira Vàzquez, per recordar a les instituci-

ons i als veïns que l’aposta segueix més viva que mai. I és que l’actual conjuntura de crisi econòmica que travessen les arques municipals po-sava en perill l’ajut que anualment prestava l’Ajuntament a la FEM. Els districtes de Sants-Montjuïc, Eixample i Ciutat Vella des del principi —sota govern socialista i també en mandat de CiU— han vist en la unió del port amb la plaça d’Espanya una oportuni-tat de convertir aquest eix un una zona atractiva per barcelonins i visitants.

L’Ajuntament hi creuSegons fonts de la FEM, finalment

el consistori, mitjançant l’ICUB i l’Àrea de Promoció Econò-mica, sembla que farà una raonable aportació econòmica, sobretot tenint en compte que l’oci és la primera branca de la despesa municipal que s’ha ajustat. Una tendència que va quedar palesa aquest febrer en la supressió de la subvenció de 40 mil euros pel Carnaval que, en canvi, sí

Foto: Joan Herrera

Page 9: Paral·lel Oh! 4

9PARAL LEL OH!.

que es va atorgar a la rua central del Paral·lel el passat �011. L’ import per a la FEM Festa, però, estaria blindat i segons indiquen les mateixes fonts, podria rondar els 60 mil euros, que cal sumar a les aportacions “en espècies” d’empreses com Moritz o Focus, presents en les dues sessions predecessores. D’aquesta manera, el consistori es reafirmaria en “l’aposta de ciutat” que, ja des de l’anterior equip municipal, es va considerar que era el Paral·lel.

Un escenari més que l’any passatAl peu del mític teatre Arnau, avui encara amb un futur in-

cert, hi haurà al llarg del dia 9 un tercer escenari. I és que l’any passat només hi ha haver dos grans plataformes situades als extrems de l’avinguda. Vedettes, actors, comparses i diferents espectacles relacionats amb l’avinguda i el món de la cultura i l’oci circularan pels tres escenaris d’enguany. Enrere queda

l’aposta de la primera edició, en què gairebé tots els teatres tenien una plataforma davant de la seva façana. Tot i així, l’associació de comerciants del Poble-sec, que avança cap a una fusió —o millor dit, una ampliació— amb els comerciants del Paral·lel, demanen més escenaris. La FEM, però, els ha descartat. El que sí que enguany han aconseguit els petits i mitjans empresaris de la zona és que els estands de la Moritz, repartits al llarg de l’avinguda, es limitin a servir cerveses i no menjar per no perjudicar els bars i restaurants.

Si l’any passat fins a cent mil persones es van donar cita al Paral·lel, enguany s’espera superar aquesta xifra. La tercera edició de la festa espera cridar l’atenció dels veïns de la resta de la ciutat. Només així, consolidant la ‘marca Paral·lel’ arreu de Barcelona com a sinònim d’oci i diversitat, l’avinguda deixarà de ser una frontera per convertir-se en un nou pol d’interès per a la ciutat. REDACCIÓ

Foto: FEM

Foto: Joan Herrera Foto: Joan Herrera

Page 10: Paral·lel Oh! 4

10 PARAL LEL OH!.

Obert les nitsDiumenge i festius tancat

Vins, tapes i àpats

Concòrdia, 21Poble-sec

Telèfon 93 441 67 23

C/ Santa Mónica, 4Tel. 93 318 79 80

[email protected]

10 PARAL LEL OH!.

PATÉS & FORMATGES • MONTADITOS • PINXOS

TORRADES • AMANIDES • VINS EXCLUSIUS • FUMATS

EM

BO

TI

TS

C

ON

SE

RV

ESA

NX

OV

ES

D

EL

C

AN

BR

IC

bar•tapeo•cerveseria

NUEVOSEN EL PARAL·LEL¡DESCÚBRELOS!Abiertos hasta las 2

de la madrugada

AV. PARAL·LEL, 130TEL. 93 443 85 26

AV. PARAL·LEL, 200TEL. 93 425 38 63

Si us voleu anunciar:Tel. 699 27 18 25Tel. 699 73 97 79

[email protected]

L’ANTIC de SANTSCERVESERIA • RESTAURANT • BRASERIA

Especialista en:ARROCES, BACALAO, CARACOLES, ETC.

Prepara el menú a tu gustocon nuestros platos del día.

MENÚS ESPECIALESSalón interior para banquetes.

Carrer de Sants, 192 Tel. 93 339 72 96

COCINA PERMANENTE Todos los días de 12 a 24 h.

Visiteu la web del

Publicació del Poble-sec

www.zonasec.cat

Page 11: Paral·lel Oh! 4

11PARAL LEL OH!.

CineramaGran PalaceUn lugar dondequedarse

11PARAL LEL OH!.

Faci les seves comandesal TEL. 93 443 80 83

Horari: de dimarts a divendresde 12 a 16 h. i de 18 a 22 h.

Dissabtes i diumenges de 12 a 17 h.DILLUNS TANCAT TOT EL DIA

ROSTISSERIA PIZZERIAMenjars preparatsa qualsevol horaMENÚ a 6,45 E

C/ Blai, 51 (Poble-sec)

Sean Penn, protagonista d’aquesta pel·lícula

LEONÉSR E S T A U R A N T

Menú y cartaEspecialidad en arroces, pescados,

cabrito al horno, chuletón a la castellana, etc.Menús para grupos y empresas

Comedor privado (hasta 20 personas)

Especialidad en surtidos ibéricosy platos combinados.

Más de 50 tapas diferentes.Si no está la que quiere,se la confeccionamos.

50 m.nos

separan

Cocina‘‘non stop’’

Abiertode 8 a 24h.SÁBADOSCERRADO

SNACK-BARAbierto

de 8 a 2h.(madrugada)

MARTESCERRADO

Av. Paral·lel, 56 (frente Teatro Apolo)Reservas: Tel. 93 329 11 54

Nou de la Rambla, 120 (frente Sala Apolo)Reservas: Tel. 93 442 43 78

Després de Il Divo, el director italià Paolo Sorrentino ens ofereix una tragicomèdia estrafolària amb un Sean Penn de protagonista absolut amb un aspecte impactant que ens recorda al cantant de The Cure, però que té més similituds amb l’excèntric Ozzy Osbourne.

Cheyenne és una antiga estrella del rock que tot i viure retirat i envoltat de luxe, es troba aletargat i sense il·lusió. Quan rep la noticia de la mort del seu pare abandona Dublín per viatjar a Nova York. Allà té l’opor-tunitat de llegir els diaris personals del seu progenitor que li permeten reconstruir molts episodis de la seva vida. En especial la seva obsessió per trobar l’home nazi que l’havia humiliat durant la seva estada en el camp de concentració d’Auswitch i que està convençut que va fugir als Estats Units. Cheyenne decideix viatjar per

tot el país per tal de concloure aquesta tasca, com si fos un llegat i una manera de retrobar-se amb un pare amb qui no tenia cap relació. El film comença com un drama sobre la buidor interna d’un personatge desfasat i es recondueix en una road-movie que li permet iniciar la seva recerca personal. Sorrentino salta d’un gènere a l’altre amb molta agilitat i ens situa davant de situacions increïbles, de personatges extravagants i de diàlegs de vegades absurds, configurant tot plegat una delícia visual que ens hipnotitza a cada imatge. Un lugar donde quedarse és una pel·lícula impossible de catalogar, pot resultar grotesca i fascinant a la vegada, sempre intentant unir els pols oposats de la vida. En definitiva es tracta d’un conte sobre la soledat, la venjança i el perdó. NÚRIA BELTRÁN

Director: Paolo Sorrentino

Page 12: Paral·lel Oh! 4

1� PARAL LEL OH!.

Les sales de teatre del Paral·lel ofereixen durant aquest mes de juny una oferta de qualitat

Més i més espectacles

12 PARAL LEL OH!.

TEATRE CONDAL www.teatrecondal.cat

L’any que ve serà millor (fins el 10 de juny)Joan Pera, Capri (del 12 de juny al 8 de juliol)

L’any qu ve serà millor és un collage d’històries amb molt d’humor i una pinzellada de mala baba, retalls de vida, cròniques i contracròniques, diàlegs creuats amb la realitat de la vida quotidiana a diari com a centre i la dona com a protagonista en primera persona. Joan Pera, Capri és el nou show de Joan Pera, que recull alguns dels monòlegs més coneguts del popular actor i humorista català Joan Capri (1917-�000), com ara El pobre González, Nàufrags, El Matrimoni, El Maniàtic, entre altres.

EL MOLINO www.elmolinobcn.com

Live in BurlesqueL’emblemàtic El Molino continua amb l’espectacle de

music hall Live in Burlesque, amb una de les vedettes més estimades del Paral·lel, Merche Mar. També es pot gaudir del Molino Lunch Show.

TEATRE VICTÒRIA www.teatrevictoria.com

8 i 9 de junyBollywood, el Viatge

El Teatre Victòria es vesteix amb l’exotisme i el color de l’Índia a través del llenguatge tan genuï que el ballarí i coreògraf Sunny Singh ens proposa perquè ens endinsem en la màgia de les pel·lícules de Bollywood.

Com ja comença a ser una tradició el Teatre Victòria dona cabuda als espectacles finals de diverses escoles de la ciutat de tal manera que es podrà gaudir dels treballs de dansa i de disseny dels alumnes. Això serà del 15 de juny fins el 7 de juliol.

TEATRE APOLO www.teatreapolo.com

JunyDeseos - Luis Pardo

Luis Pardo, el millor mentalista i psicomag del món presenta per primer cop a Espanya Deseos, un especta-cle sorprenent, ple de misteri i emocions al voltant dels nostres propis desitjos. Qualsevol que vulgui convertir els seus desitjos en realitat o que vulgui passar una vetllada emocionant i especial té una cita ineludible al Teatro Apolo. Ja ho saps, si tens Deseos, no els desvetllis i vine.

Page 13: Paral·lel Oh! 4

1�PARAL LEL OH!. 13PARAL LEL OH!.

TEATRE ARTERIA PARAL·LEL www.arteria.com

Póker de Voces (1, 2 i 3 de juny)Los Panchos en concierto (11 de juliol)Hugh Laurie and the Copper Bottom Band(26 de juliol. Únic concert)

Póker de Voces és un show amb les cançons dels millors musicals en to d’humor. Quatre veus, quatre per-sonalitats, quatre artistes consagrats que uneixen el seu talent per a un concert diferent. Ignasi Vidal participarà en els tres concerts com a membre de Póker de Voces. La seva marxa està prevista posteriorment.

La FrançaHostal per a parelles

intimitat, discreció i luxe

www.lafransa.com

C/ La França Xica, 40Tel. 93 423 14 17

Amplia línea de cócteles de autor, desde los

más clásicos a los más innovadores.

Carta de snacks y ostras

Horario: de lunes a sábado, de 18 a 3 h.Muntaner, 102 Tels. 934 519 670 - 656 866 118

SALA DE FIESTAS TANGODiputació, 94 - 08015 BCN L1(Rocafort) L3(Pl. Espanya)

www.saladefiestastango.com

Tamarit, 116 - Tel. 934 265 990Secreteri Coloma, 79 - Tel. 932 191 527

Indústria, 146

de dilluns a dissabte de 10 a 20h. - no tanquem al migdia

Page 14: Paral·lel Oh! 4

14 PARAL LEL OH!.14 PARAL LEL OH!.

Olivera, 37 • 08004 Barcelona • Tel. 934 255 295

Carnisseria - XarcuteriaAssortit d’aviram

Formatges - Plats preparatsDeixeu-vos aconsellar

pel nostre equip

DEL CAMP A LA TAULA

Busqueu-nos al Facebook

Si us voleu anunciar:Tel. 699 27 18 25Tel. 699 73 97 79

[email protected]

GastronomiaLa recepta:Canelons Rossini

Aquest és un plat molt apreciat a Catalunya i a més, és imprescindible pel dinar del dia de Sant Esteve. Ara bé, es menja tot l’any. El nom del plat és en honor del músic i fanàtic de la tòfona Gioacchino Rossini, autor entre altres obres de les òperes El barber de Sevilla i Guillem Tell.

Ingredients:Carns cuites (rostides, bullides, etc.) de vedella, porc, pollastre; foie gras, ceba, tòfona negra, canelons, beixamel, formatge ratllat, mantega, nou moscada, aigua, oli, pebre negre i sal.

Preparació:Es pica una mica de ceba (si no se’n té del

rostit, es passa per la paella, amb un raiget d’oli i un pessic de sal). Es pica la carn cuita a trossos petits, però no massa, i es barreja amb la ceba, un tros de foie gras, una mica de tòfona i una cullerada de beixamel. Es pasta bé fins a fer una massa consistent per no massa dura. Es tiren els canelons, d’un en un, en aigua abundant que bulli, amb un pessic de sal i un raiget d’oli; se’ls dóna una remenada suau de tant en tant, per a

què no s’enganxin ni es trenquin. Quan són cuits, es tira un bon raig d’aigua freda a l’olla, per parar l’ebullició. Es treuen els canelons, posant-los arrenglerats sobre un drap de rus net. Es posa, en un costat de cada caneló, una llenca de pasta de la carn, i es cargola, com qui fa el cigarret. Cal que els canelons quedin ben plens però que no sobresurti el farciment pels costats. Llavors, es posen en una plata que pugui anar al forn i es cobreixen de beixamel. S’escampa formatge ratllat sobre la beixamel, s’hi posen unes quantes miques de mantega i es gratina. Quan el formatge té color, s’escalfa la plata una mica al mateix forn, a 120ºC.

Si no si posa tòfona, no són Rossini (però igualment són bons). J.A. FERRAN

Page 15: Paral·lel Oh! 4

15PARAL LEL OH!. 15PARAL LEL OH!.

RISTORANTE - PIZZERIA

La Bella NapoliForno a legna

Pizza da portareTodos los díasde 13,30 a 16h.

y de 20,30 a 24h.

Villarroel, 101 (junto Aragó)Reservas: Teléfono 93 454 70 56

PRINCESA, 53 (esq. Comerç) Tel. 93 310 10 20 www.restauranteelforo.com

DESAYUNOS - CAFETERIA - MEDIODIA MENU MEDITERRANEOCARNES ARGENTINAS

A LA BRASAEspecialidad en

‘‘Ojo de bife’’ ANGUS

PASTAS ARTESANASITALIANAS,PIZZAS Y

ENSALADAS

Servicio de cocinaininterrumpidode 9,30 a 24 h.

CERRADO LUNES

Ja som més de 130 associats!SIGUES EL PROTAGONISTA DEL TEU BARRI

NO DEIXIS QUE D’ALTRES PARLIN PER TU

FES-TE’N SOCI: TEL. 619 94 43 49Associació deComerciantsi Serveis www.comerciantspoblesec.org / [email protected]

Page 16: Paral·lel Oh! 4

16 PARAL LEL OH!.