pancatalanisme: gènesis, evolució i la seua incidència en valéncia i en espanya

7/27/2019 Pancatalanisme: Gnesis, evoluci i la seua incidncia en Valncia i en Espanya

1/25

1

PANCATALANISME GENESIS EVOLUCIO I LA SEUA

INCIDENCIA EN VALENCIA I ESPANYA

Per Ramon Garcia i Hernandez

Conferencia llegida en lUniversitat Complutense, Aula B-16de la Facultat de Geografia i Historia, el dia 28 de febrer de

1991 a peticio de lAssociacio Universitaria DEBATE


2/25

2

PRELIMINAR

Qu es el pancatalanisme? Una expressio semntica solament? o Subjau alguna cosa mesdarrere d ella? Tractarem de donar respostes a estes preguntes, encara que es difcil reduir a uns

simples fulls, i que no es perga l essencia, de tot un proces que abarca mes dun segle. I aci si que hemdacodir a la capacitat de comprensio i analisis que vostes posseixen, per a suplir les deficiencias destamodesta exposicio,, de fets i circunstancies, que giren en torn al significat de la paraulaPANCATALANISME.

TRES OPINIONS AL RESPECTE

En 1900, dos personages que acompanyaren a Don Eduardo Dato en el viage oficial realisat aCatalunya,JoseMara ONeale i Julio Amado Y RE.. de Villebardet publicaren un llibre on conten lesseues impressions i el titularen : El Peligro Nacional (Estudios e impresiones sobre el catalanismo)

Lescritor i politic republic Blasco Ibez el va definir com LA LEPRA CATALANISTA, enun titular del diari EL PUEBLO, n 5.480, del 13-6-1907.

I lescritor i poeta BAYARRI en un opuscul per ell escrit en 1931 el va titular EL PERILLCATAL.

La busquem en el diccionari i solament trobem: PANGERMANISME, PANARABISME. Totssabem lo que signifiquen. EL PANCATALANISME es una ENERGIA que com lELECTRICITAT noes veu, pero es noten els seus efectes. Descobrir eixos efectes fa anys, que emergiren com la fora de la

pallola, foren precisament els que nos varen omplir destupor. Sorpresa, i no precisament agradable, queva posar a prova la nostra capacitat despant en la mida que anavem verificant la participacio de lesforces politiques i els poders factics, que els estaven donant el soport llogistic al proyecte que abarcaesta expressio.

El PANCATALANISME esclata de les entranyes del PODER TELURIC de Catalunya. Es elseu CATALAN POWER. Este poder te una capacitat molt desenrollada per a adaptarse a lescircumstancies del moment i traure partit delles. Es la resultant dun esfor colectiu que nos anem a

permetre dir: digne de millor causa- que ha anat incubant-se durant segles, evolucionant a tenor delmoment historic, pero sense pedre de vista el resultat final: L INDEPENDENCIA de Catalunya, enlample concepte que a esta expressio se li dona. Es com eixes seus que tardaren en acabar-se segles, i alestudiar-les es noten els contrasts destil imposts pel pas del temps, pero en cap manera es pert

lessencia que les va motivar.I com tot proyecte, que no se sost des del punt de vista historic ni politic, i solament respon a

uns plantejaments de mes que dubtosa moralitat, la definicio que nos permetem apuntar es : DESIGNAIXCUT DE LA VOLUNTAT MANIFESTA DUNS GRUPS POLITICS-SOCIALSDEXTENDRE EL CONCEPTE CATALUNYA A UNES ATRES TERRES LIMTROFES, QUEMAI FOREN CATALANES.

Aixi que com diuen els texts sagrats: PELS SEUS FETS ELS CONEIXEREU. Estos fets,alguns fonamentals, i alguns dels seus protagonistes, i algunes de les circumstancies que els envolten,son els que anem a exposar breument.

EL CATALAN POWER: EIXE DESCONEGUT


3/25

3

Este moviment politic tan important i que tanta incidencia ha tengut, i te, en la HISTORIA

dESPANYA es el gran desconegut per a limmensa majoria de tots els espanyols, que per moltes iobvies raons no arriben a calibrar en quina mida els pot afectar el PANCATALANISME.

LES COORDENADES QUE AL NOSTRE PARER CONDICIONEN EL FET CATALA DESDE LA RECONQUESTA SON LES SEGENTS.

LA GEOPOLTICA: Frontera en un pas extranger. No es molt aventurat el supondre que, de nohaver mediat esta circumstancia, este fenomen del FET CATALA no shaguera produit.

LECONOMIA: tant la MERCANTIL com la RURAL i molt especialment lINDUSTRIAL:

LA LLENGUA: Esta facultat que te el ser huma per a evacuar les seues idees, en Catalunya,sha convertit en una qestio BIOLGICA. Es la que dona susbtancia al ser catal. En este sentit esmanifestava el filosof catala Ferrater Mora: LA PERSONALITAT CATALANA SOLAMENT ES

POT EXPRESSAR PER LA LLENGUA.

Un catala dobertes inclinacions anarquistes, Josp Prats, en el seu llibre LA BURGUESIA YEL PROLETARIADO. Apuntes per a la lluita sindical, llibre escrit en 1907, la situa en el seu just lloc:Nosatres sabem que la llengua no es cap ideal, ni pur ni impur, es solament un instrument per alexteriorisacio del pensament...

I per ultim el DRET:

No es possible establir una data que nos marque en precisio cronolgica laparicio destemoviment, on confluixen el SENTIMENT ROMANTIC en la qestio ECONOMICA-POLITICA enuna mescolana dinteressos indeslligables que aniran de la ma, en estreta armonia fins els nostres dies.

Les pautes dactuacio del NACIONALISME CATALA es poden sintetisar en unes frases delpolitic catala FRANCESC CAMBO, pronunciades en 1917: MONARQUA? REPUBLICA?CATALUNYA Son tot un simbol molt concret de lo que es la psicologa del CATALANISME, sigael que siga el tiny ideologic dels seus practicants.

La qestio ECONOMICA va ser crucial en la primera fase i posteriorment deste moviment. Laseua conseqencia immediata va ser conseguir el PROTECCIONISME DE LESTAT. Sense ellhaguera segut impensable el desenroll potencial de Catalunya. Nhi ha un DOCUMENT o

MEMORIAL, datat en 1683, titulat: EL FNIX DE CATALUA, que va dirigir al monarca CarlesII, el representant de la reyal Junta de Comer domiciliada en Madrit, Feliu de la Pea. En estememorial se li insta a establir un control sever del PROTECCIONISME i un MOMONOPOLIINDUSTRIAL-FINANCIER, a mes de que se MANASE ALS SEUS VASALLS QUE SOLAMANTES VESTIREN EN ROBA FABRICADA EN ESPANYA.

Esta demanda del PROTECCIONISME la vorem sempre exigida, de manera PETREA,INAMOVIBLE, com a un DOGMA DE FE, tant en la Monarquia, Republica o Dictadura. El profesorBarnis en el seu llibre: La hacienda espaola (1916), es categoric al afirmar que: el proteccionismode hilados y tejidos haba costado al erario espaol, desde que estaba establecido, la equivalencia del

coste de la red de ferrocarriles actual de Espaa, adems de que se poda haber vestido a los

espaoles gratis con ropas extranjeras.


4/25

4

Laureano Figueroa que per cert era catala-, en 1869- li va respondre al catalaniste VictorBalaguer en les Corts Constituyents que lidea proteccionista en Cataulnya, es una qestio dogmatica,es a dir, no es discutx.

Com diguem, la qestio ECONOMICA sempre ha segut determinant. A banda de limportanciaque aixo te, per si mateix, nhi ha unes atres raons de pes. La primera es que el esfor i dedicacio per a

conseguir-la, va ser assumit per la BURGUESIA CATALANA, detentadora del poder ECONOMIC queaniria generant el PODER POLITIC, que al mateix temps revertiria en lECONOMIC, en un cicleininterromput i vital per al desenroll de Catalunya i del CATALALANISME en les seues distintes fasesevolutives.

I latra qestio es que la lluita per a conseguir el PROTECCIONISME els donar un sentitdUNITAT dACCIO, que agudisar les seues defenses i la seua capacitat diniciatives, en unaestrategia i unes tactiques que, en estos segles de lluita, aniran adaptant-se a les exigencies del moment.

EL CATALANISME CULTURAL-LLITERARI-LLINGSTIC

En la segent evolucio, el CATALANISME, rebra els impulsos de lILUSTRACIO, que escomplementara donant-li laspecte CULTURAL. Ao els aprofitara destimul als RENAIXENTISTES

per a imprimir-li el carcter LLITERI-LLINGISTIC. Sobre tot aixo aniran teixint-se les llegendes,impregnades deixe SENTIMENT ROMANTIC, que ya apuntaven a un NACIONALISMEEXPANSIU molt incipient encara.

Un eixemple el tenim en lhistoriador i politic catalaniste, Victor Balaguer (1824-1901). Este personageya intent formar un bloc politic en ARAGO-CATALUNYA-VALENCIA-MALLORCA, per aintervindre en la poltica general de la Nacio. Ya en eixe moment, la LLENGUA, ya era esgrimida coma argument justificatiu del proyecte en qestio.

EL CATALANISME POLITIC

En la segent etapa evolutiva es donar pas al CATALANISME POLITIC, la conseqenciafinal del qual desembocara en la verssio mes extrema i actual. El PANCATALANISME oIMPERIALISME, que es basar en la LLENGUA com a RAO FONAMENTAL o BIOLGICA dela NACIO.


5/25

5

ROMANTICISME I LA LLENGUA

LA LLENGUA COM A FONAMENT DE LA NACIO

Fem un poc dhistoria. Esta concepcio ve inspirada pel ROMANTICISME GERMANIC iniciata finals del segle XVII, mes o menys. Inspirat en les croniques migevals va embellir les llegendes, lapoesia, les variants filologiques, el folclore, la lliteratura, etc., descobrint tota una carrega estticasentimental que podia impulsar, como aixi ha segut, tots els MOVIMENTS DEMANCIPACIO.

Uns clars exponents els trobem en els filosofs germanics com Fichte (1762-1814) i el seu coetaiMller. El primer marc la pauta en els seus DISCURSOS DE LA NACIO ALEMANA, davantlinvasio napolenica. Basava els seus Discursos en la LLENGUA ORIGINAL, convertint-la en elSIMBOL mes fort entre els membres duna comunitat: ELS QUE PARLEN UNA MATEIXALLENGUA CONSTITUIXEN UN TOT QUE LA NATURALEA HA UNIT DE BESTRETA ENMULTIPLES VINCULS INVISIBLES. Uns atres es basaven en lexaltacio de la raa germanica com

la caracterstica que millor definia a la NACIO ALEMANA. No es necessari recordar a qu varenconduir totes estes teories en lAlemanya del III Reich.

NACIONALITATS IDERRENTES

Per a entendre tot el proces que est vivint Catalunya cal emmarcar-lo dins de les coordenadesde que des de fa mes dun segle, mes o menys, sha vengut denominant el DRETDAUTODETERMINACIO en les seues variades formules: AUTONOMIA SINGULAR, oESTATUTARIA, CONVERSIO EN NACIONALITAT LLIURE, ESTAT PACTAT en la NACIO a laqual pertany, incorporacio a un atra nacionalitat, estat federal, etc. Les opcions son multiples.

CATALUNYA IRREDENTA U OPRESORA?

Catalunya que es considera una NACIONALITAT oprimida pels ESTATS FRANCES IESPANYOL, no dubta en eixercir una pressio desestabilisadora sobre aquells pasos que pretenanexionar-los, entre els quals es troba Valencia. Consequentment sha convertit, en la practica, en loque ella esta constantment rebujant: en un ESTAT IMPERIALISTE.

Nhi han unes frases inequivoques de Salvador de Madariaga, replegades en el seu llibre:Memorias de un federalista, que diu aixi: Caldra dir-los ad estos bascs i catalans, que tant escondolen del centralisme absorbent de Castella, que ells sapoderen duns regnes, que mai foren ni

bascs ni catalans, un atre eixemple dirracionalisme separatiste.

I tenim un atre valuos testimoni. El dEn Claudio Snchez Albornoz. En la correspondenciamutua en ell em dia: Els desige a vostes una doble autonomia, la natural dins dEspanya ilarchillogica front a Catalunya.

Nos imaginem que el seu saber profunt de lhistoria li confers la suficient autoritat moral per aparlar en coneiximent de causa.

Aixi que, tant en estes zones, a les quals es preten EMANCIPAR de la SOBERANIANACIONAL, a les quals pertanyen i que es rebujada per ells, como pels pasos estrangers als qualshaura de tractar en el futur com a NACIO LLIURE- sels esta oferint una VISIO DISTORSIONADA de

lHISTORIA, en lobjecte de donar-li aire (traa, consistencis) de llegalitat que justifiquen la facetaANEXIONISTA.


6/25

6

PARTICIPACIO DE LES ESQUERRES EN EL PROYECTE PANCATAL

Es molt important coneixer les forces que intervenen en el proyecte PANCATALANISTE i elPER QU. Lhegemonia que en este proyecte havia segut dexclusivitat de la classe conservadora, ya

en este segle, haura de compartir-lo en unes atres forces politiques de signes situades en les antipodesideologiques. Nos referim a les ESQUERRES en GENERAL i molt especialment al marxisme i els seusderivats.

Per a comprendre tot ao hem de remontar-nos al MANIFEST COMUNISTE (1848), i a partirdesta data, elacionar-lo en els procesos dALLIBERAMENT de les nacionalitats irredentes. En elMANIFEST nhi ha un manament imperatiu que diu: ...EL PROLETARIAT HA DE CONQUISTAREL PODER POLITIC I ELEVAR-SE A LA CONDICIO DE CLASSE DIRIGENT DE LA NACIO,CONSTITUIR-SE EN NACIO. ENCARA ES NACIONAL, PERO EN SENTIT BURGUES, com eraimperant en eixa Europa dominada pels Imperis Centrals i en conseqencia NIUS DE

NACIONALISMES.

El MARXISME no podia ignorar tot este ferment revolucionari tan important i necessari en elsprocesos dALLIBERAMENT de les NACIONALITATS IRREDENTES. Dah que els teoricsaustromarxisres, Karl Renner (1870-1950) i Otto Bauer (1882-1950) i tambe lalem Kautsky, tractarende compaginar en els seus treballs a eixe NACIONALISME en el contingut filosofic del MANIFESTCOMUNISTE.

Kautsy era partidari dels grans Estats-nacions centralistes, com a unic mig de conseguir larevolucio social, i no de las chicotetes unitats que solament afavoririen a la burguesia. A tal efecte,Engels, lenvi la carta que lligc a continuaci, expressant el seu punt de vista contrari a la seua tesis:Aixi que en la meua opinio es que nhi han dos nacions en Europa que tenen no solament el dret, sinoel deure de ser nacionals abans que internacionals: els irlandesos i els polonesos. Quans ms nacionalssiguen, mes internacionals sern... (1882) (Francisco Gutirrez Contreras: Nacin , Nacionalidad y

Nacionalismo Salvat Editores, S.S. Barcelona, 1982)Pero Lenin, en una vissio molt pragmtica, seria el qui donaria el impuls definitiu, i inclus va

anar molt mes llunt de la finalitat senyalada per

Marx i Engels. En 1914, Russia, se componia duna amalgama de MINORIES RACIALSaglutinades baix el BILEMA DEU-ZAR. A la caiguda destos simbols, Lenin no va trobar un atreaglutinant, mentres no sestablira la DICTADURA del P.C., que el vincul FEDERAL per a tots aquells

pobles que componien limperi del Zar.

Aixi, lo que en principi havia segut una urgent necessitat russa, tamb aplic la FORMULAFEDERAL com transitoria cap a lUNITAT COMPLETA, de totes les seccions de P.C., escampades

pel mon. Si a tot ao afegim els 21 punts aprovats en el Congres de la Internacional Comunista (1920),condicio indispensable per a pertanyer a esta organisacio, i el manament imperatiu que es despren, comobligacio ineludible per a tots aquells, per a que encapalen tots els PROCESOS DALLIBERAMENTDE LES COLONIES I NACIONALITATS OPRIMIDES, tindrem explicacio a les paraules del dirigentsovietis, Zinoviev, a Maci: DIGA ALS CATALANS QUE ELS PARTIDARIS MES FERVENTS DELA SEUA INDEPENDENCIA SOM NOSATRES.

Tamb nhi ha que afegir a lo expost, que el PARTIT REPUBLIC de Fernando Layret,

Companys i Domingo, se precipitaren a ingressar en lInternacional Comunista, lo qual provalacceptacio dels 21 punts i conseqentment lAUTODETERMINACIO per a Catalunya.


7/25

7

Nhi ha un testimoni important, en linia en lo que estem diguent, que no nos resistim a citar. Una

carta de Trosky dirigida als seus correligionaris de Catalunya datada el 13 de juny de 1930, titulada:LA TAREA DE LOS COMUNISTAS EN ESPAA Dia aixi: LA VANGUARDIA PROLETARIA,DEICIDIX SOSTINDRE EL PRINCIPI DEL SEPARATISME CTALA? S, EN EL CAS DE QUE

ES TRACTE DUNA EXPRESSIO MAJORITARIA. PERO, CM IDENTIFICAR EIXAVOLUNTAT DE LA MAJORIA? POT FER-SE PER MIG DUN LLIURE PLESBISCIT, PER UNAASAMBLEA DE REPRESENTANTS DE CATALUNYA, O, EN RESUMEN, PER UN MOVIMENTREVOLUCIONARI DE CLASSE NACIONALISTA CTALA... ADVERTIXC QUE FINS ESTEMOMENT LA VOLUNTAT NACIONALISTA NO SHAJA MANIFIFESTAT, EL PROLETARIAT

NO DEU ACCEPTAR LA CONSIGNA DEL SEPARATISME, SI ESTA ES LEXPRESSIO DE LAVOLUNTAT DE CATALUNYA.

Creguem que es pot afirmar, sense cap dubte que, la participacio de les ESQUERRES enGENERAL, en el proyecte pancatalaniste, es produix VIA el MARXISME-COMUNISME.

ALGUNS TESTIMONIS

Son innumerables els testimonis que podem oferir del recolament de tota classe,LOGSTICA, POLTICA, ECONOMICA, etc., que des de les institucions que controlen, estan oferintles ESQUERRES al proyecte PANCATAL.

Des dels treballs del exministre de Sanitat, el ctala Ernest Lluch, on se nos explica latrayectoria dels socialistes en PRO dels Pasos Catalans i de la irrenunciable voluntat de seguir eneixa lnea. (DOS Y DOS. N 37-38, 6-13 de abril de 1977).

De la publicacio de Jordi Sol Tura: AUTONOMIES FEDERALISME IAUTODETERMINACIO (1987), en la qual insta a les ESQUERRES en general i en particular alGobern de la NACIO, de cm deuen potenciar i divulgar lidea dels Pasos Catalans, dins i foradEspanya. I tambe parla de reformar les actuals FRONTERES NACIONALS, per a adaptar-les ad eixeconcepte.

De les manifestacions del socialiste ctala, Ramn Obiols, advocant pel FEDERALISME. I alemprar esta expressio no es pot oblidar que, en el PACTE CULTURAL firmat en 1985, en elConseller de Cultura de la Generalitat Catalana, feya mencio especifica de lambit dactuacions quecomprenia als Pasos Catalans (AVUI, 18-7-85).

De la participacio del senador socialista, el valenci Alfons Cuc, de lex President delCongres dels Diputats, Felix Pons i del tambe socialste Joan Revents, com a membre del ClubRAMON MONTANER, la missio del qual es la de crear CONCIENCIA dels Pasos Catalans. (ELCORREO CTALA, 15-5-79).

El mateix Cuc reconegu haver firmat documents en PRO dels Pasos Catalans. (LASPROVINCIAS, 14-2-1979). I al Secretari de la FEDERACIO SOCIALISTA Balear, aixi com a FelixPons, els recordava el que fora Conseller de Cultura de la Generalitat Catalana, Max Cahner,les seuesafirmacions de que Catalunya, Valencia i les Balears, son una NACIO SENSE ESTAT (AVUI, 10-7-1985).

Dels punts de convergencia en la fusio del PARTRIT SOCIALISTA VALENCIA i el PSOE,que quedaven reflectats en el DOCUMENT DALACANT: EL RECONEIXIMENT DE LA


8/25

8

COMUNITAT NACIONAL DELS Pasos Catalans (1978), fins a arribar a les afirmacions, en sondia, del socialiste Juan Callao en les Corts Autonomiques, com a resposta a la peticio, del grup UnioValenciana per a que des dels organismes deixa institucio no salenen eixes idees dels PasosCatalans, EL PSOE MAI IMPEDIR LIDEA DELS PASOS CATALANS.

Com contrast de les actituts actuals i les de lahir dels socialisme, portem a colacio unesmanifestacions del doctor Negrin, .en aquell temps President del Govern, dirigides al tamb Presidentdel parlament Ctala, Joan Casanova, fugit a Frana per segona i definitiva volta, involucrat en el

Complot de lESTAT CTALA.

Este personage, junt a Ventura Gassol i uns atres catalans, anaven gestionant per a queCatalunya conseguira la PAU PER SEPARAT en LAPLICACIO DEL DRETDAUTODETERMINACIO, EN AFIRMACIO DE LA SEUA PERSONALITAT COM A FACTORDEQUILIBRI ENTRE ELS PIRINEUS I EL MEDITERRANI (16-11-38).

La resposta de Negrn no es va fer esperar i fon directa. A lendem aparegu en la Vanguardia

en el titul de RESISTENCIA O CAPITULACION: ADMIRAMOS A LOS QUE TIENEN LAFACILIDAD DE SOAR A BORDO DE UNA REALIDAD TORMENTOSA, PERO ES MEJORABRIR BIEN LOS OJOS. BARCELONA NO ES PRAGA. SI HAY ALGUNO QUE NOCOMPRENDE EL ENTRONQUE FATAL DEL DESTINO CATALN AL DESTINO DE LAHISPANIDAD, NOBLE ES ADVERTIRLE QUE ESTAN MAS CERCA DEL PIQUETE DEEJECUCIN QUE DEL XITO.

Alusio al desquartisament de Checoslovaquia. Tant Chamberlain com Daladier es plegaren alsdesijos de Hitler.

Uns mesos abans, al tindre noticies de gestions similars fetes per la Generalitat Catalana haviaexclamat: NO ESTOY HACIENDO LA GUERRA CONTRA FRANCO PARA QUE NOSREBROTE EN BARCELONA UN SEPARATISMO ESTUPIDO Y PUEBLERINO, DE NINGUNAMANERA. ESTOY HACIENDO LA GUERRA POR ESPAA Y PARA ESPAA. POR SUGRANDEZA. SE EQUIVOCAN LOS QUE OTRA COSA SUPONGAN. NO HAY MAS QUE UNASOLA NACION: ESPAA!.

Expresar-se en estos termens sobre el concepte Espanya en lemfasis que se despren del textde Negrn, als ulls del Pancatalanisme en general, inclosos P.S.O.E., i P.C. i afins ara seria este tildat deFASCISTE.

VALENTI ADMIRALLEL CREADOR DEL CATALANISME POLITIC

La cita en este personage es fa imprescindible, sent ll a qui justament se li atribus laPATERNITAT DEL CATALANISME POLITIC a partir de la revolucio de 1868. Admirall tria elFEDERALISME com a mig per a desnrollar en plenitut els seus proposits: EL PENSAMENTPANCATAL DINS DE LES COORDENADES SOCIO-POLITIQUES.

El seu pensament es centrava en el proposit dexigir un ESTAT CTALA front a un atreESTAT que agrupara als atres espanyols. Quan es debatia el proyecte de Constitucio, en la primavera de1686, ni hagu una protesta del grup catala que no era atra cosa que un pretext per a lagitacionacionalista: EL PACTE DE TORTOSA.


9/25


10/25

10

Resulta un tant paradodic la llectura que es va fer del COMPENDI omplira descandal alCongres dels Diputats. Que dirien hui aquelles senyories si tingueren noticies de tota la promocioPANCATALANISTA que se fa a traves dels mijos de comunicacio, o en publicacions de tota classe, ola politica educativa dirigida en la mateixa finalitat baix la tutela oficial, tant si es promocionada pelPSOE com del PP?.

Apologista de tots els NACIONALISMES-IMPERRIALISTES, Emerson, Teodoro Roosevelt,Bismark, etc. Tots ells influiran en la concepcio de la seua CATALUNYA GRAN. Consideraba a laCULTURA i dins desta la LLENGUA com a mijos essencials i justificatius del seu IMPERIALISME.

No nos resistim a citar alguna de les seues afirmacions: I ES REALMENT LA LLENGUA, COM DIAEL PROFUNT HUMANISTA CATALA, LLUIS VIVES, UN DELS PRINCIPALS FONAMENTS DETOTA SOCIETAT HUMANA....TOTS ELS CONQUISTADORS LO PRIMER QUE PROCURENES INTRODUIR EL SEU IDIOMA EN ELS PAISOS CONQUISTATS.

Lluis Vives sempre afiegi a la seua firma el gentilici de VALENCIA, mai catala, per tantesmenar-li la plana al propi personage es duna desvergonya sense limit que nos mostra la carencia

descrupuls i falta de rigor historic, falsificant la veritat, cosa a que nos te acostumats elPANCATALANISME en general.

Aci tenim una gran veritat. Tan vertadera com real es la practica que esta emprant elPANCATALANISME, en introduir el CATALA en aquelles terres que preten anexionar a la seuaorbita. Aixo es exactament lo que feu el II Reich, segons el testimoni que ens oferis Goebbels, que nonos resistim a citar :HE DADO LA ORDEN A MI MINISTERIO QUE PREPARE DICCIONARIOSCON DESTINO A REGIONES OCUPADAS DONDE HAY QUE ENSENYAR EL ALEMAN.TIENE, POR ENCIMA DE TODO, QUE INCLUIR UNA TERMINOLOGIA, CONFORME A

NUESTRA MODERNA CONCEPCION DEL ESTADO. DEBEN COMPRENDER TAMBIENAQUELLAS PALABRAS QUE EXPRESAN NUESTRO DOGMATISMO POLITICO. ES UNSFORMA INDIRECTA DE PROPAGANDA DE LA QUE ESPERO, A LA LARGA, LOS MEJORESFRUTOS.

Continuem en alguns dels pensaments patrianos: LIMPERIALISME ES LASPIRACIO DECONSTRUIR UN ESTAT IMPERI. A JUNTAR UN RAMAT DE NACIONS BAIX EL PODERDUN SOL PASTOR. I en un atre apartat afirma: LIMPERIALISME ES EL PERIODE TRIUMFALDUN NACIONALISME, UN MOMENT DE LACCIO NACIOANALISTA, EL MOMENT QUESEGUIX A LA PLENITUT DE VIDA INTERIOR, QUAN LA FORA INTERNA, DE LA

NACIONALITAT, ACUMULADA IRRADIA, SE NIX DE MARE, ANEGA I FECUNDA LESTERRES DEL SEU ENTORN. Terrible metfora que ya dins del segle XXI sest duguent a la

practica en Espanya. Si cap mes terrible es que est trobant recolament en amples capes de laSOCIETAT ESPANYOLA, tant oficials com privades.

Sempre en esta linia centra la seua proyeccio sobre Valencia les Balears la franja de ponent(dArago i Terol), sense oblidar en linventari a Cerdenya el Rossello ,etc., a les qals consideraintegrades en Catalunya: YA ES AFIRMACIO DE LA PERSONALITAT CATALANA, QUE NOACABA EN LES FRONTERES DE LA NOSTRA VELLA PROVINCIA, SINO QUE SEXTEN MESALLA FINS TOCAR LES PALMERES DE MURCIA I TRAVESSANT LA MAR, AFLORA EN LESILLES DE MALLORCA.(Ao ho escrivia en 1907. Encara no shavia inventat lo dels PasosCatalans), FEM COM ELS ANGLESOS I LA SEUA GRAN BRETANYA FLOR DUN IMPERI APUNT DOBRIR-SE; PARLEM DE LA CATALUNYA GRAN. QUE NO ES SOLS EL PRINCIPAT,

NI MALLORCA NI EL ROSELLO, NI VALENCIA, SINO VALENCIA I MALLORCA I ELPRINCIPAT I EL ROSELLO, I TOTS AL MATEIX TEMPS.


11/25

11

El SEU METODO

Per a fer realitat el seu pensament establix el segent metodo: DOMINAR PER LA FORADE LA CULTURA, SERVIDA I MANTENGUDA PER LA FORA MATERIAL, ES

LIMPERIALISME MODERN, LIMPERIALISME INTEGRAL EL DE LES GRANS RACESFORTES DARA.

La seua idea era treballar per a unir tots els pobles en una FEDERACIO IBERICA, des deLisboa fins el Roine dins dun sols IMPERI. Cita com a eixemple al canciller Bismark, que volgueimposar lIDEAL GERMANIC (II Reich). Aixi, s se conseguiren estos proposits, li seria posible, aCatalunya INTERVINDRE en el GOVERN del MON, junt a unes atres POTENCIES MONDIALS pera expandir-se sobre les terres BARBARES i servir als alts INTERESSOS de lHUMANITAT.

Les claus en que se basa el seu IMPERIALISME son: La RAA SUPERIOR dominadoradaquells pobles inferiors destinats a ser dominats en ARES de la CIVILISACIO. El FEDERALISME

com a nexe dunio. I la LLENGUA i la CULTURA com a RAONS BASIQUES constitutives de laNACIO CATALANA.

I com paradoxa de lo que venim reflectint de Prat de la Riba, sta la MEDALLA dISABELLA CATOLICA que li va concedir el Govern presidit per nAntoni Maura en 1808, i que va signarAlfons XIII. Distincio que se sol fer a tots aquells que per la seua trayectoria han honrat a la NACIOESPANYOLA.

Ao nos recorda un atra paradoxa de lany 1985, el Consell de Redaccio de lABC li vaconcedir el titul dESPANYOL de lAYN 1984 a Jordi Pujol. Una cosa aix com si a Santiago Carrilloel nomenaren president dACCIO CATOLICA.

Este trencacaps no ens encaixava en lactitut de lABC, un periodic espanyol i espanyolisteconvertit en promotor del PANCATALANISME,. La solucio la trobem el el llibre de Ricardo de LaCierva MISTERIOS DE LA HISTORIA: El foment Nacional (la patronal catalana), que encarasubsistix pujant, esta hui (1992) integrada en la patronal CEOE i junt en ella ha conseguit convertir elsorguens de la premsa moderna en Madrit- el monarquic ABC i lex catolic-YA en orguens delcatalanisme actual, en portaveus del senyor Pujol en la capital. En aquell moment era un fenomensignificatiu dels postrers dies, en els quals ningu paregu adonar-se, a pesar de les evidencies i nosempre clares conseqencies.(Pag.137)

Tornem a Prat de la Riba, este don el tir que anunciava lapertura de la veda. Llavors sellanaren com aus de rapinya a depredar la CULTURA VALENCIANA per a nodrir el seu magrecaudal cultural. Aixi sense por al jui de lhistiroria, nos trobem, entre uns atres, al prestigios doctorTrueta, descobridor del tractament contra la cangrena gaseosa. Este des del seu exili enANGLATERRA PUBLIC EN 1946, EN Oxford, unLlibre, que el pensador catal Lluis Vives marca l'ESPERIT DE CATALUNYA. (V.L. Simo. Santonja."El Disparatorio Valenciano del doctor Trueta") .Las Provincias. 8-6-86).

En son dia l'historiador jesuita (no se me mal interprete, dic jesuita perque, en vida, va pertanya la Companyia de Jesus ). En el seu metodo d'estar menys temps en l'archiu que "pensant i ajustant ,totes les dades, , reconstruint l'historia tot lo posible son les seues paraules- d'este modo rectificant-

les, el Renaiximent entra des d'Italia a les regions catalanes (se referix al regne de Valencia) despresen Arago per a passar a continuacio a Castella i Portugal". Aixi tan ilustre pensant conquerix el Regne


12/25

12

De Valencia per a Catalunya, furtant tota una llista d'homens celebres, una volta mes, per a oferir almon en 1992, en tan senyalada data, "L'EFEMERIDE DEL V CENTENARI DE L'HUMANISTECATALA LLUIS VIVES". (Las Provincias , 15-1-1990)

NOTA ACLARIDORA

Heus as res mes que una opinio que va mes amunt del llogic raonament, no sols per lo que diusin per qui ho diu. L'autor, mort en muig del 95, fon Miquel Snchez Mazas Ferlosio, exiliat poltic finsl'any 1978 que torna a Espanya, catedratic emerit de les Universitats del Pais Vasc i de Neuchatel(Suisa). Millit en el Partit Socialiste, fon gran coneixedor del greus problemes creats pels nacionalistesvascs i catalans. Lo que ve a continuacio tracta d'eixos temes.

"El motiu fonamental de la situacio en que se viu hui en Catalunya est en la posicio que ha

mantengut l'esquerra ideologica, que tingu sentit nacional des d'els anys vint fins els anys cincuenta.

A partir d'eixe moment, l'esquerradecidix recolsar als nacionalimtes catala i vasc, despres passa

lo mateix en el Partit Socialista () els ciutadans tenen la sensacio que, des d'eixe moment, el Govern

de la Nacio est cedinrt i els nacionalistes estan guanyant en tots els terrenys, perque creuen que se

pot construir una nacio en tres estats el catal el vasc i l'espanyol.L'es -querra espanyola incapaz huid'eixir-se'n de la trampa que va supondre el recolament als nacionalismes. L' Esquerra continua

sense tindre un sentit clar de l'idea de la Nacio" (ABC 10 de giner de 1995).

FRANCESC MACI; EL SEU ENTORN POLITIC II EL SEU ESPERIT ARDENT

Evocar la figura del que fora el primer president autonomic catal nos donar la pautadactuacions del PANCATALANISME fins als nostres dies. .Ell va saber donar a este moviment elsentit ECUMENIC que, junt en son ESPERIT ARDENT -que feya referencia Pujol en son dia-, plen laseua vida des de que voluntariament se va separar de lEixercit en 1906. Sempre tenint com a metalALLIBERAMENT de CATALUNYA.

En el seu entorn gravitaren els dos extrems mes radicals de lepoca: MARXISME iFACISME. Per aixo he amprat la cita ECUMENICA que he pres la llicencia dusar. RADICALISMEi PANCATALISME se manifestaren, en aquell temps en ell, al no estar dacort en la LEY deJURISDICCIONS aprovada el 20 de mar de 1906. Esta reprimia els delits de LESA-PATRIA. . Rao

per la que abandona lEixercit.

Fon diputat en el Congres per Solidaritat Catalana,en 1909 protagonis un soroll per la LLEI

dADMINISTRACIO LOCAL, insultant a lEixercit don procedia ell. En 1915, quan se parlava sobreles reformes militars, renuncia a lacta de Diputat alegant que sofegava en lambient parlamentari.Unint laccio a la paraula, se nixque de lhemicicle en aire despectiu.

El 16 de novembre de 1918, quan en el Consell de la Mancomunitat de Catalunya, sacordarenles bases per a demanar lAUTONOMIA INTEGRAL de Catalunya, Maci se nixque alegant que aixoera insuficient. Catalunya necesitava lINDEPENDENCIA per a estar present en la conferencia de laPAU en Versalles (1919) com a NACIO SOBERANA.

Diguem de pas que en un dels apartats de les BASES ya se feya constar, els territoris que sepodien afegir a Catalunya, EN TOT O EN PART, DATRES PROVINCIES. Este mateix any se fund

la FEDERACIO DEMOCRATICA de CATALUNYA.En la seua capalera posaren a Maci. Enlarticul 24 se feya constar que, EL PARTIT NO RECONEIX COM A VERTADERS LIMITS DE LA


13/25


14/25

14

costes de Garraf, quan viajava la familia Reyal que tornaven a Madrit. Els implicats foren detenguts.Tots perteneixien a BANDERA NEGRA.

Els fracas destos atentats feu que Maci sinclinara pels anarcosindicalistes, que tenien unaforta organisacio, i pels comunistes. Per mig de lInternacional Comunista se nan a lURSS, sent

Josep Bullejos, representant en Espanya de la dita organisacio el que lacompany. El que li va servirdinterpret, en lentrevista que tingu en els dirigents sovietics Bujarin i Zinoviev, fon el catal AndreuNin, fugit des de latentat de Dato, i llavors perteneixia a la Secretaria de lInternacional Socialista perals asunts hispanos. Este, separat del PC., mes tart seria fundador del POUM. Durant la Guerra CivilEspanyola el seu cos desaparegue sense deixar rastre, sense que se pogueren trobar proves dels autorsdel fet, encara que totes les sospites varen recaure en els comunistes.(en el 2004 se te levidencia). Yahem citat les paraules de Zinoviev a Maci aban.

LINTENTONA DE PRAT DE MOLLO

En este nom pass a lHistoria el proyecte que bullia en la ment de Maci i intenta portar-lo a

la practica. Consistia en abordar la frontera espanyola pels Pirinus Orientals, en lesperana deprobocar un alsament des de linterior de les forsses nacionalistes, que al mateix temps confiaba ell,seria secundat pels anarcos. No habia aplegat encara lhora de la participacio destos ultims en el

proyecte PANCATALANISTE. Ademes de que veien, en llogic resel, al nacionalisme per representar ala classe burguesa que en tanta malicia els havia perseguit.

Ventura Gasol els havia possat en contacte en els italians que hi havia per Frana i en unextinient coronel com ell, anomenat Garibaldi, agent doble que el va traicionar. Ademes contaba en laestreta colaboracio de Marti Villanova i Joseph Rovita. El primer MARXISTE CONVENSUT i el mes

prepart per a orientar a les masses. El segon se convertiria, al passar el temps, en uno dels maximsdirijents del POUM. Shavia rodejat duna organisacio paramilitar, dEscamots uniformats, queentretenien la seua impaciencia en entrenaments en les afores de Paris i en les proximitats dels PirineusOrientals.

Conve que lliggam el text, que els conjurats havien preparat, destinats a totes les embaixaes enrepresentacio en Paris, en explicacio detallada de lo que entenien per Catalunya: La GranCatalunya.Dia Aixi: A LES NACIONS LLIURES DEL MON, SALUT, GEOGRAFICAMENTCATALUNYA REPRESENTA UNA UNITAT BEN DEFINIDA EN LA PENINSULA IBERICA.ESTA CONSTITUIDA PER LES PROVINCIES DE BARCELONA, TARRAGONA, LLEIDA YGIRONA, PER UNA FRANJA DE LES PROVINCIES ARAGONESES, PER UN ATRA MESEXTENSA DE LANTIC REGNE DE VALENCIA I PER LARCHIPIELAG DE MALLORCA QUE

FORMA LA CATALUNYA INSULAR. ADEMES DESTES RAONS HISTORIQUES, ETNIQUES IGEOGRAFIQUES SOBRE LES QUE SE RECOLSA EL NOSTRE DRET DE SER () EXISTIS LANOSTRA VOLUNTAT DE VOLER UN FUTUR INDEPENDENT I LLIURE, FORTS EN LACONVINCIO QUE TENIM EN QUE SOM CAPASSOS DE GOVERNAR-NOS NOSATRESMATEIS I SAVEDORS DELS MIJOS QUE POSEIX CATALUNYA PER A VIURE PLENAMENTEN TOTS ELS ASPECTES, CUIDANT DE LA SEUA LLIBERTAT NACIONAL

Condenat a 50 francs de multa, i dos messos de preso, fon expulsat de Frana junt en els seuscorreligionaris. A pesar del seu fracas va seguir mostrant la seua contumancia. El 27 de febrer del 27dirigi un manifest als catalans per a que estigueren atents a LINSURGENCIA QUE ANAVA APROMOURE ELS VOLUNTARIS CATALANS BAIX LA BANDERA DE LESTAT CATALA

Tambe els demanaba que cotizaren tots en UNA NOVA CONTRIBUCIO DE GUERRA, QUE CADAMONEDA QUE COTICEU TRENCARA UN ESLABO DE LA CADENA QUE VOS ESCLAVISA.


15/25

15

QUE EL DIA DE DEM, ELS VOSTRES FILLS, NO VOS PUGUEN CULPAR EL NO HAVERCONTRIBUIT A LOBRA DE LINDEPENDENCIA DE CATALUNYA..

Aprofitant la ressonancia que tingue lintentona, en Hispanoamrica, inicia un periplo junt aVentuta Gassol per a recaudar fondos, entre les colonies demigrants dorige catala establits en aquelles

terres, i seguir avant en el seu proyecte. En lHabana (1928) se va votar una constitucio per a Catalunyaque simplantaria en la conyuntura revolucionaria. Lo que sevidenciaba, per damunt de tot, eren elspossos acumulats plens de resavis de Maci que afloraven a la superficie.

Aquells asambleistes, els cual havien fet les aportacions per a contribuir a lINTENTONA, alpreguntarlos per mig duna enquesta, que terres tenia que abarcar lINDEPENDENCIA de Catalunya,respongueren que sols les cuatre provincias. Resposta que va contrariar als enquestadors. En sondistints desplassaments donant conferencies, calificaba a San Vicent Ferrer dHOME FUNEST PER ACATALUNYA, per allo del COMPROMIS de CASP. I en Montevideo DECLARA LA GUERRA AESPANYA.

Torna a Espanya definitivament a partir de lultim Govern de la Dictadura encapsalat perlAmirant Joan Bautista Aznar, el 12 de febrer de 1931. Donat la desorganissacio que troba fund unanova organissacio.ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA. En Companys troba un grancolaborador, per mig dell consegui el recolsament de la CNT, gracies a la vinculacio que este tenia enels confederats. Esta

Va ser la rao de lexit de lESQUERRA en les eleccions del 12-4-31.

Proclamada la Republica el 14 dabril del 31, Maci se va donar aire per a proclamar tambe laREPUBLICA CATALANA, ESTAT integral duna FEDERACIO IBERICA.

La seua arrogancia se manifest en estes paraules:QUI PRTENGA ARREBATARME-LATINDRA QUE PASSAR PER DAMUNT DEL MEU CADAVER Se va donar aire en confeccionar unmanifests, dirigit a tots els municipis de Catalunya, i al Ministres dAsunts Exteriors de tot lomon.Practica que ya usa la Lliga en 1888, qan lExposicio Internacional creada per lEstat, arrogant-seesta la representacio de tota Catalunya, sels notificaba a tots els extrangers que havien vengut aBarcelona, que la regio catalana hi havia gents que manifestaven pertanyier a una nacio distinta. Ao esin fet sintomatic del Nacionalisme Catal laprofitar qualsevol conyontura per a donar a coneixer dins ifora dEspanya el FET CATALA.

Les Olimpiades de Catalunya en 1992 foren tot un paradigme de lo que apuntem , res ha

cambiat.Aixi puix , en data del 14 dAbril del 31 llana el MANIFEST que dia: EN LO MOMENT DE

PROCALMAR LESTAT CATALA BAIS EL REGIM DE LA REPUBLICA CATALANA, VOSSALUDEM EN TOTA LANIMA I VOS DEMANEM QUE ME DONEU LA VOSTRACOLABORACIO COMENANT PER PROCLAMAR LA REPUBLICA EN LA VOSTRAPOBLACIO PREPARANT-SE A DEFENDRE-LA QUAN SE VOS CRIDE

PER LA LLIBERTAT DE CATALUNYA, PER LA GERMANOR DELS ATRES POBLESDESPANYA I PER LA PAU INTERNACIONAL, SAPIAU FER-VOS DIGNES. EL PRESIDENTDE LA REPUBLICA CATALANA, FRANCES MACI.


16/25

16

I lo mateix que va sucedir en 1873, que Pi i Margall tracta de convencer per telefon als queintentaven proclamar lEsta Catal-que la ma oculta era Valenti Admirall-, Alcala Zamora feu lo propienviant a tres emissaris per a fer-los desistir. Estos eren: Marcel Domingo, Catal i republic, NicolasdOlwer, nacionalista catal i el socialiste Fernando de

los Rios.

Junt a Maci, en lentrevista, se trobava Oriol Anguera de Sojo, personage este que en 1934 fonministre de la CEDA en la coalicio de Lerroux-Gil Robles. Un home de DRETES, situat en lesantipodes ideologiques de lextinient coronel. A les pressions dels comisionats va cedir Maci en veutremolosa i humits els ulls en este paraules: EN LO MAJOR SACRIFICI DE LA MEUA VIDA, PEROHO FAS SABENT LALCANS I LA NECECITAT DE FER-HOEl mes intrancigent fon Anguera deSojo, que n savenia a claudicar.

En el forseg, hagut per telefon en Alcal Zamora, feu que Maci donara un atre comunicattractant de salvar la cara, dolcificant la primera postura. Dia Aixa: INTERPRETANT ELSSENTIMENTS I ANHELS DEL POBLE, PROCLAME LA REPUBLICA CATALANA COM

ESTAT INTEGRANT DE LA FEDERACIO IBERICA, DACORT EN LO PRESIDENT DE LAREPUBLICA ESPANYOLA, NICETO ALCALA ZAMORA, EN EL QUE HEM RATIFICAT ELSACORTS PRESOS EN LO PACTE DE SAN SEBASTIAN, ME FAS CARREC,PROVISIONALMENT, ESPERANT QUE ELS POBLES ESPANYOL I CATALA EXPRESEN ENESTOS MOMENTS QUINA ES LA SEUA VOLUNTAT..I exortaba als catalans per a defensaren alregimen ENCARA QUE SHAURIA DARRIBAR AL SACRIFICI DE LA VIDA A la vegadaque amenazaba al que perturbaraLORDEN DE LA NACIENT REPUBLICA CATALANA SERACONSIDERAT COM AGENT PROVOCADOR I TRAIDOR A LA PATRIA.

En este comunicat trovem un maniqueo quan afirma () DACORT EN EL PRESIDENT (..)HEM RATIFICAT ELS ACORTS PRESSOS EN EL PACTE DE SAN SEBASTIAN.

El socialiste Prieto nos donar la resposta. I tambe quan parla dels pobles ESPANYOL ICATALA com si foren distints.

Esta actitut proclaman la REPUBLICA INDEPENDENT DE CATALUNYA es sintomatica, serealissa en un periode delicat i inestable de lEstat, aon el sistema recien naixcut esta en precari. LaMonarquia ha caigut a impulsos de les forces republicanes. En el Pacte de San Sebastin els conjuratsacordaren que, en tant no se consolidara la Republica, estos,-i alli estaben els nacionalistes catalans,-deixarien de costat les seues reivindicacions per a no possar en perill el nou sistema.

Precisament eixa debilitat era la circunstancia apetitosa pel nacioanlisme catala per traure partit.Les paraules del socialiste Prieto nos ho confirmaran. En els debats de les Constituyents havuts entre elsdies 2 al 25 de setembre de 1931, ste els tiraba en cara la seua actitud deslleal en els acorts del Pacte deSan Sebastin, davant de les amenaces i els aspres debats protagonisats per les pretensions delsnacionalistas catalans, als que se va dirigir en este paraules:

EN LA MEUA LLARGA VIDA POLITICA MAI HE CONEGUT UN CAS DEDESLLEALTAT MAJOR, RESPECTE AL PACTE DE SAN SEBASTIAN. ALLI SE VA QUEDARDACORT QUE NINGU REALISSARA PER SI MATEIXA RES DEL SEU IDEARI,. SINO QUETOT ESTIGUERA PENDENT, COM ERA LLOGIC I NATURAL, DE LES CORTSCONSTITUYENTS. EN CATALUNYA SHA CREAT UN AMBIENT QUE EGERCIS COACCIO

SOBRE EL PARLAMENT.


17/25


18/25

18

Conseqentment cap, en nom duna oposicio satrevi a solicitar interventors. Es mes, donatlambient coactiu, eixa classe dinterventors haveren segut vetats. Pogue el Poder Central haverintervengut per a controlar lequitat del proces i no ho va fer. Dhaver-ho fet lEsquerra ho haveraconsiderat con una agressio a Catalunya.

Quan tingue noticies dels resultats, lalcalde de Barcelona Jaume Aiguad, areng a la gentcongregada en la Plaa de Sant Jaume en estes paraules: Hui hem arreplegat la bandera que va caure en1714. Fem un poquet dhistoria recordant que en, 1704, Catalunya, despres dhaver acceptat a Felip V

net del rei Sol- en 1702, quan an a Barcelona i jur els furs, i en 1704, sign un pacte ANGLO-CATALA en el que sestipulaba lentra en guerra de Catalunya a favor de lArchiduc Carles,involucrant no sols a la CORONA DARAGO sino a tota ESPANYA. La conseqencia del tractatdUTRECH, que tingue que firmar el Rey, la perdua de Menoca i Gibraltar quedaren en mansdAnglaterra. Flandes, Milan, , Npoles i Cerdenya en mans dAUSTRIA i Sisilia pass a Saboya i en1641 , Pau Claris conseller en Cap, entreg la SOBIRANIA a Frana, que dura eixa situacio 10 anys,en el tractat de Wesfalia (1648) i el tractat dels Pirineus (1659), el Rossell, Coflent, Vallespir i part deCerdenya qued en mans de Frana.

Tornem a lESTATUT. El VIXCA CATALUNYA LLIURE dAiguad fon continuat en estesparaules de Maci:GRACIES A LESTATUT GUANYAT SENSE AJUGA DE NINGU,CATALUNYA SER GRAN ENTRE LES NACIONS SIVILISSAES. I Catalunya oferia la seuaajuda als demes pobles dEspanya.

MANIFESTACIONS DE PRIETO I UNS ATRES DIPUTATS

De lambient que se respiraba en aquelles dates podem deduir-lo per lo que en les pgines delSOCIALISTA, el 4 dagost del 31 , dia: EN RECTA DOCTRINA DEL DERECHO POLITICO, ENCONSIDERACION DE AVANZADA PULCRITUD ETICA, EL PLEBISCITO AMAADO POR LAGENERALIDAD CARECE EN ABSOLUTO DE VALEDEZ PARA BASAR EN L SUVIRTUALIDAD AUTONOMISTA.

Tambe se pot deduir, en lambient, per la manifestacio haguda en la Plaa de Bous de Madrit el27 de joliol de 1932. Mitin convocat pels oradors entre els que se trobaven el diputat lliberal, AntoniRoyo Villanueva. Dit siga de pas fon el que tradui a lespanyol La Nacionalitat Catalana de Prat de laRiba, en lobjecte de que la resta dels espanyols pogueren coneixer el seu contengut.

La convocatoria es feya per a demanar lUNITAT dESPANYA. Tots els conferenciantsdemanaren lINDUSTRIALISACIO dESPANYA, en el fi desplaar de Catalunya lhegemonia

economica, causa, segons ells, del NACIONALISME i de la PRESSIO que este exercia sobre elPODER; la reforma de les lleis arancelaries i la junta de valoracions i ARANCELS, constituida segonsles disoposicions que, en contra de limplantat per Santiago Alaba, don Camb sent ministre dHisendade la MONARQUIA.

El NACIONALISME havia tengut lhabilitat de presentar lEstatut com un compromis delspartits republicans, inclos el PSOE. Estos ultims shavien negat a que en Catalunya, sadoptaren lesseues sigles, tenyint-les dautonomistes o nacionalistes (lo que va dahir a hui).

Es cert que el partidaris republicans represntats en el Govern dAzanya ho ferenafirmativament, ademes dels nacioanlistes vascos i federals. El PSOE se mostr indiferent i displicent.

Les organisacions obreres tambe estaven indiferents i, si cap, fins sarcastiques. Aprovat lEstatut- queper cert entre els que votaren a favor se trobava Unamuno, Santiago Alba i el denostat pel nacionalismo


19/25

19

catal, Alejandro Lerroux- Maci `va declarar per la radio:A PESAR DE QUE NO ES EL QUENOSATRES RECLAMAVEM , NOS DONA FACULTATS PER A LA CREACIO DEL NOSTREGOVERN AUTONOM I ESTES FACULTATS

PODRAN, ENCARA, SER AMPLIADES LLEGALMENT A MIDA QUE HO VAJEN EIXIGINT

LES NOSTRES NECESITATS.

LLAMENTS DAZAA EN LES SEUES MEMORIES DE LA GUERRA

El 24 de setembre Azaa arriba a Barcelona. Al saludar-lo Maci li va dir que, EN LACONCESIO DE LSTATUT EVITAVA UNA GUERRA ENTRE CATALUNYA I ESPANYA..Azaa li contest: VUESTRO HIMNO HISTORICO SE QUEDA SIN ENEMIGO A QUIENMOTEJAR

Azaa tindria temps per a reflexionar fins el moment de la seua mort que va ocorrer en el seuobligat desterrament en Montauban (Frana) en 1941, sobre el seu recolament a lEstatut de Catalunya.

Sols nhi ha que llegir les seues MEMORIES POLITIQUES I DE GUERRA i LA VELADA DEBENICARLO. Esta ultima lescrigue en la seua residencia de la POBLETA en Valencia. Estes son elvertader testament politic. En elles, ell dona a entendre la seua amargura de la guerra civil, a on subjauel convenciment de lEXCLUSIVISME NACIONALISTA i de la seua POSTURA IRRITANT iABSURDA. Repleguem alguna cosa al respecte que apareix en les MEMORIES.

3 de maig de 1933: Que per moltes i molt grans i escandaloses que han segut les provesdinsolidaritat i desafectes, dhostilitat, de chantagisme que la politica catalana destos mesos ha donatfront al Govern de la Republica(pg58) El major obstacul per a laccio del Govern sera la

politica tortuosa dels homens de la Generalitat..() ara ficaran mil trampes i estaran esperant unaocasio (p..59).

3 de joliol de 1937. Pi i Sunyer, alcalde nominal de Barcelona es un dels pocs politics catalansen que se podia parler noblement.I mes abant dirigint-se a Pi diu: ..En el fondo sempre nhi ha unacamaradera entre catalans, en virtut desta mai estralegen uns contra uns atres..( pg. 121-122)

28 de joliol de 1937. La carta (de Companys) es un sntoma.Repetidament li he dit alPresident del Consell i al Govern en ple que les gents de la Generalitat, tractaran de promoure uncomflicte, en quan trobaren un pretext per a parlar de la catalanitat ofesa o de les llibertats chafades,etc., etc. Lo millor dels politics catalans es no tractar-los(pg.173-174)

9 dagost de 1937. El president del Consell, recentment arribat de Barcelona, vingue acontarme les seues conversacions en aquells senyors. Limpressio de Negrin es desagradable. Moltesqueixes dells per coses menudes. Impossibilitat de concertar res formal. Embolics,paraules, falsetats(pg...213)

13 dagost de 1937. A Companys i a uns atres sels acaba lestupida comedia de que lesterres aragoneses les hagen conquistat per a la Gran Catalunya. (pg.218)

10 de setembre de 1937. Estes linies me fan recordar algunes atres circunstancies daquelladesbaratada expedicio naixcuda de la tartarina vanitat, petulancia i desvariada ambicio dalguns politics

barcelonesos.Alguns en Barcelona, per lo vist, volien aprofitar locassio per a construir la Gran

Catalunya, sometent a les atres provincies proximes. Volgueren conquistar Arago, tambe les Balears.Bayo me telegrafiava tots els dies contant-me els progressos de lexpedicio que havia mampres per


20/25

20

lorde de la Generalitat de Catalunya. En uns atres comunicats me dia que conquistava les Balearesper a Catalunya. Quan va desembarca demana cent banderes catalanes () megalomania iegoisme(pg.269-270)

19 de setembre de 1937. Des de furtar-me (i al Gobern de la Republica, que tambe compartixc)

el dret a lindult, per avall, no shan privat de cap trasgressio, de cap invasio de funcions. Asaltaren lafrontera, les aduanes, el banc dEspanyavolgueren conquistar Arago, decretaren linsensata expedicioa les Baleares, per a construir la Gran Catalunya, de Prat de la Riba.(pag.291)Per lo vist es mes facilfer una llei, encara que siga lestatut, capa de satisfer les aspiracions de Catalunya, que arrancar lesarrels psicologiques del recel, de la desconfiana, de les emulacions vanidoses i, sobre tot, les arrelsdeixe sentiment depriment de poble incompres i humillat, que ostenten alguns de vostes( li ho diu a Pii Sunyer). En lo temperament que tinc, si yo fora catala, este sentiment mavergonyaria.(pg.296)

20 de setembre del 37.Prieto, a Pi i Sunyer lha amollat ao: Mire voste: yo soc dunafranquea brutal. Tot lo que passa en Catalunya prove de que vostes estan governats per un malalt comCompanys, i per dos miserables canalles com Tarradellas i Comorena incapaos duna accio noble, me

diu.(pg.299).

20 doctubre de 1937.Els catalans li han dit (a Negrin) que, una vegada el Govern enBarcelona podria fer-se una modificacio, reduint-se el numero de consellers de la Generalitat iaumentar-se els dels ministres catalans en el Govern de la Republica ho veu voste?- li dic a Negrin- yaixen les convinacions. Son com lhedra. Se lin pujaran a voste per les cames fins embolicar-lo.(pg.333) J. Boronat Gisbert. Max Aub, Azaa i els Catalans.Murta n17, oct.79.Pg. 6 i 7 i 8)(El proyectede

RESUMINT

Morts fisicament Admirall, Prat de la Riba, Macia, i un llarc etctera de nacionalistes queflamejaren lantorcha del Pancatalanisme, la seua idea, el seu proyecte la seua estrategia, continua viva,vigorisada i actualisada. No es una qestio teorica solament, sino que es un programa que esta duguen-se a terme, realisant-se dia a dia sense desmai i sense llimit cronologic ni freno que el detinga.

Es com una carrera de relleus, a on el corredor de tanda, duna marcha que ha comenat un i unatre replega el testic i sha trobat en un proyecte degudament estructurat, molt ben estudiat i programat,en una estrategia i una tactica acrisolada per tots estos segles de lluita. Ao ha fet possible el trasmetreeixa concencia colectiva del fet catala, i que fora assumit per tot el teixit socio-politic i fins eclesial deCatalunya.

Al fil de lo exposat i per a conclou-re, nos ve com anell al dit, un DOCUMENT airejat pelPERIODIC DE CATALUNYA, en data del 28-10-90, -alguns mijos se feren reso,-que no es ni mes nimenys que el desenroll de tota la filosofia pratiana. Un document que fon elaborat per les altesinstancias de la coalicio de partits que, en aquells moments, governaven en CatalunyaCONVERGENCIA I UNIO., en el fi de ser estudiat i acceptat per lEixecutiu Catal. Son unes

propostes per aumentar la CONCENCIA NACIONAL de Catalunya, o siga dels PAISOS CATALANS.Ao no es cap novetat. Es lo que des de fa molts anys esta fent el PANCATALANISME a tots ellsnivells, dins i fora dEspanya.

En el mencionat DOCUMENT se marca lestrategia de RECATALANISACIO, dins delsambits dactuacio, que van des del control i lalineacio del PENSAMENT, des de lENSENYANA

PRIMARIA a lUNIVERSITAT i lINVESTIGACIO, passant pels MIJOS DE COMUNICACIO i deles ENTITATS CULTURALS i delOCI, sense oblidar el MON EMPRESARIAL, aixi com la


21/25

21

PROYECCIO EXTERIOR, INFRAESTRUCTURES i lADMINISTRACIO, etctera, etctera. Es certque el senyor Pujol, Roca, etc., tractatren de desmarcar-se del DOCUMENT, quan ixque a la llum

publica, pero la seua trayectoria nega la veracitat de les seues actituts.

Com a tasca fonamental per a realizar en tots estos ambits que senyala el esmentat

DOCUMENT en questio, est la dincidir EN LA SENSIBILISACIO SOBRE LA PERSONALITATCATALANA, entenet com a tal els PAISOS CATALANS. Per tant es precis la divulgacio de lhistoriadel FET NACIONAL CATALA i del seu TRANSFONDO MITIC, del nou CONCEPTE de NACIOdins del marc europeu de lo que es CATALUNYA, o siga els PAISOS CATALANS.Tambe se parladairejar tot allo que done fe del MEMORIAL DAGRAVIS, descobrint-lo, CONSTATANT-LO iDIVULGANT-LO, en lobjecte de que se coneguen els fets DISCRIMINATORIS i les CARENCIES aque esta sotmessa Catalunya.

No poda faltar en el DOCUMENT, la RAO, FONAMENT i META FINAL, la RAO que seperseguix: LA SOBERANIA de CATALUNYA, dins del marc EUROPEU. En eixe sentit camina.Tambe parla dIMPULSAR el SENTIMENT NACIONAL CATALA entre els PROFESSORS, PARES

i ESTUDIANTS, a mes de POTENCIAR lus de la LLENGUA CATALANA entre tots ells. Exigir-losal mateix temps el coneiximent de la GEOGRAFIA i lHISTORIA dels PAISOS CATALANS.Controlar la formacio del professorat dEGB, i la CATALANISACIO dels programesDENSENYANSA. Reorganizar el cos dinspectors per a CONTROLAR la NORMATIVA de laCATALANISACIO.

Potenciar les ASOCIACIONS de PARES, en gent que tinga criteris NACIONALISTES.Potenciar, per lexterior, la LLENGUA CATALANA, aixi com tambe lASOCIACIO DEPROFESSORS UNIVERSITARIS, i les equivalents dESTUDIANTS NACIONALISTES. Potenciar a

personalitats dideologia NACIONALISTA en els ORGANS RECTORS de les tres UNIVERSITATS.

En relacio en els mijos de comunicacio, potenciar-los per a que siguen eficaos en la mida deque puguen transmetre el model NACIONAL CATALA, extenent lambit dactuacio per a queapleguen a tots els PAISOS CATALANS,. Per a conseguir ao nhi haura que incidir en els periodistes itecnits de comunicacio. I per a tindre garantia de que eixa concencia nacional siga real se tindra queintroduir gent en els llocs claus, en eixos mijos, que tinguen concencia nacionalista.

En quant a la proyeccio exterior donar a coneixer lexistencia de Catalunya, els pasos catalans,en tot lo mon, especialment en Europa.

Tambe nhi ha que establir llaos entre tots els pasos catalans, i conseguir que Barcelona siga la

CAPITAL ECONOMICA, COMERCIAL i TURISTICA del MEDITERRANI, del GRAN SUREUROPEU.

Ao no se pot considerar com un proyecte de futur per a lestudi. Es una realitat constatada diaa dia.Es un programa que va ser posat a la practica per Prat de la Riba, des de la presidencia de laMancomunitat de Catalunya. Hui, els seus epigons, sols han tegut que seguir desenrollant-lo i adaptar-loa tenor de les circunstancies, cosa que estan fent des de fa moltes decades. Cal citar a Maragall en el seu

proyecte de la regio europea de lArc Mediterrani a on Barcelona seria en centre de eixa hipoteticanacio. En eixe sentit navega la seua ambicio en concordia en els seus socis. Carod que, no renuncia a laabsorcio de Valencia per Catalunya., paraules textuals.

Lunica novetat, si cap aixi considerar-la, es lexit que ha supost, com a producte dexportacio,tant en la resta dEspanya com per l extranger, que a nivell universitari es evident, com evident es el fet


22/25

22

palpable de la seua proyeccio en aquelles zones a absorbir. I exit tambe el que siguen les mes altesinstancias destes comunitats GOVERNS AUTONOMS i UNIVERSITATS, organismes que incidixendirectament en la Societat, els promotors i gendarmes de que se complixquen els DICTATSFILOLOGICS-POLITICS del PANCATALANISME.

AIXI se fa bona la sentencia del comentariste i escritor francs Francois Revel, replegada en elseu llibre EL CONEIXIMENT INUTIL. No es la veritat sino la mentira la fora que mou a laSocietat del nostre temps i son certes persones i certs mijos i certes institucions, -afegim-,els quemanipulen linformacio fins arribar a llegitimar, gracies al prestigi que tenen, estes mentires flagants


23/25

23

ANEX D'ACTUALISACIO

ACTTITUT DE LA DRETA EN EL CATALANISME

Quan elaborarem esta conferencia, tinguerem que ajustar-nos a la dictadura del rellonge, per ano excedir-nos en el temps. Conseqentment tinguerem que sintetizar-la al maxim, corrent el risc dedescafeinar un tema tan complex i escabros com es la genesis i desenroll del catalanisme. A mes, quesols carregarem laccent en la participacio de les esquerres en el mencionat proyecte. Passaren algunsanys i canvi el signe politic del Govern dEspanya, des de 1997 fins 2004 estigue en mans del PP, sentcap desta formacio Aznar que ocup la presidencia del Govern. Este partit an deixant una estela moltsignificativa dhaver entrat en el joc que li marc Pujol a canvi del seus vots per a mantindres en la

poltrona.. Conve puix que senyalem la participacio, per activa i per pasiva, en lentramat pancatalaniste.Anem a deixar constancia d uns fets inequivocs.

S, sols citarem en el relat, en pro de la sntesis, a tres personages com a paradigmes, Admirall,

Prat de la Riba Frances Maci, se veren en la necessitat dampliar la relacio afegint la de FrancescCamb. . Si en letapa del PSOE sent el cap desta formacio Felipe Gonzalez y este era esclau de Pujol,

politicament parlant, no sols pels pactes de Govern que firm en este sino, com ya ho hem explicat en lopublicat, per haber asumit les esquerres el catalanisme, tambe el PP en mans dAznar va asumir eixabarreja dels pactes en CIU. La realitat es que, Valencia, va seguir i seguix sent moneda de canvi, huipels pactes de Zapatero en el tripartit, Maragall, Carod i demes.

En lepoca del PP teniem aci com a cap del Govern de la Comunitat a Zaplana. El seu cinismea lasumir sols el concepte estatutari, sobre el nom de la llengua, va fer que continuara tot igual, i aixinaseguim, en Camps aci i Zapatero en el Govern dEspanya. Sempre trobem personajilloscom acolaboracionistes, que a mes se diuen valencianistes, per a mes INRI, per a dur a terme, lo que volen elsrepresentants del poder teluric de Catalunya, Pujol, Maragall, Carot, etc, tant si son de dretes com si sondesqueres, en definitiva no se baixen del burro. Zaplana li va prometre a Pujol una academia, la AVL,sense nom de la llengua per acabar en el conflicte. Una academia, en definitiva, fruit de la desvergonyai cinisme, en este cas, del PP.

Si per a Pujol les filosofies de Prat de la Riba i de Francesc Maci son la font dinspiracio per aconseguir el proyecte de la Gran Catalunya, tambe este proyecte entra dins del pensament de Maragall,Carot i demes catalanistes que no fa falta que els nomene. Esta actitut imperialista, que uns i atres vandarrere de conseguir, entra dins del mes pur estil imperialista, esta indignitat no es cap inconvenient pera que el senyor Aznar li oferira en son dia-la presidencia del Govern a Pujol i en continua

metamorfosis pass descoltar als seus correligionaris: Pujol enano habla castellano, a tractar deborrar la mala image destes paraules i afirmar que, ell parlava catal en circuls intims, afegint quetena asumit el catalanismo moderado de Camb. Motiu este per a que traguem a colacio a este

personage, que no li donarem audiencia en el relat principal, sols una chicoteta cita.

Periodistes, mijos de comunicacio, politics, etc., venen abusant deixe concepte deNACIONALISMO MODERADO, per a llevar ferro a esta expressio i diferenciar-los dels que

practiquen la violencia fsica; estos anomenats moderadosque a la fi son els que impulsen, en lesseues filosofies als violents. Fem puix una breu semblana del personage en qestio.

Francesc Camb (1876-1947) en 17 anys entra a militar en el centre Escolar catalanista. En

1900, als 20 anys , li origin una Chiulada al president del Govern en el Liceu de Barcelona quequed per a la Historia com la Chiulada a Dato. Esta manifestacio acompany a Dato per tot el


24/25

24

recorregut de Catalunya. Estes actituts provocatives anaven acompanyades dels corresponents crits deVIXCA CATALUNYA LLIURE. En Reus, les humillacions chuiulits i menyspreu foren tals que

provocaren un desafiu en lalcalde de dessignacio REYAL Font de Rubinat. AH! Es que aci som totscatalanistes i el marques de Portago. Dies abans hi hague un atre desafiu entre alguns socis del Liceu iel periodiste del seu sequit Sr. Romero.

El 21 de mar de 1918 es va produir una crisis en el Govern i Alfons XIII design a Camboper a la cartera d Instruccio Publica, Santiago Alba li deman al Rei que permutara eixa cartera perla de Foment que tenia ell PORQUE ES BIEN NOTORIO QUE EL SEOR CAMB VIENESOSTENIENDO EN CATALUNYA LA ASPIRACIN A QUE LA LENGUA REGIONALALCANCE PLENA OFICIALIDAD. LOGICAMENTE SUS CORRELIGIONARIOS () LEPEDIRAN QUE REALICE SUS PLANES () POR TAL MOTIVO SURGIRANDIFICULTADES Y OBSTACULOS AL GOBIERNO. No ana mal en el canvi. Economicament,ixque guanyant Catalunya.

En les Corts (15-4-1918) no tingue regomello en declarar queA LENTRAR EN EL

GOVERN HIPOTEQUI LA MEUA LLIBERTAT DACCIO () pero no vaig hipotecar cap deles meues conviccions ()SOC UN HOME DE LES MEUES JOVENTUTS DEPROPAGANDISTE, DEFENSOR DE LES DOCTRINES DE PRAT DE LA RIBA, HOME DELA SOLIDARITAT CATALANA( el programa de la SOLIDARITAT CATALANA se basavaen les Bases de Manresa, primer document del catalanisme politic que, 1992, en el seu centenari fonreafimada la seua vigencia.

Partidari duna FEDERACIO IBERICA, la seua obsessio era el reconeiximent oficial de lallengua (PER CATALUNYA I LESPANYA GRAN), mar de 1916. El catalanisme te la seua foraen el fet diferencial catal. Lo principal es la llengua. En relacio en la realitat dEspanya i Catalunyaestablix tres opcions: GUERRA DECLARADA UNA CONTRA LATRA()ARMONISAR UNESEN ATRES O VIURE SENSE PAU DEFINITIVA NI GUERRA DECLARADA.Davant deixestessitures opt per la tercera (PER LA CONCORDIA, 1930). En un mitin en el PALAU DE LAMUSICA(27-5-1916), fon Camb categoric al demanr la sobirania per a Catalunya, junt a lamenaaals GOVERNS DESPANYA QUE, ENCARA QUE NO VOLGUEREN ELLS () PODIAARRIBAR EL CAS QUE NOSATRES HO FEREM, ENCARA QUE TINGUEREM QUEAGRANAR TOT LO QUE NOS IXQUERA AL PAS.

Quan Camb i els seus lliguers enverinaven en el Congres (7 i 8 de juny de 1916), demanantbona cosa de prevendes, tant politiques com autonomiques per a Catalunya, Lerroux li pregunta: Si SS.PUDIERA OBTENER LA INDEPENDENCIA PARA CATALUA, SE CONTENTARIA CON LA

AUTONOMIA POLITICA DE CATALUA?. El silenci fon la resposta. En el mateix lloc i en eixesmateixes dates demanava lus de la llengua catalana, a mes, que sestenguera a unes atres regions. Claraalusio als regnes de Valencia i Mallorca.

La seua versatilitat, molt propia del catalanisme, el va fer adular el colp dEstat de Primo deRibera en estes paraules: HA SEGUT LUNICA DOLOR QUE HEM TENGUT EN UN ANY. Iaixo fon aixi perque,LA CAMPANYA DEL CATALANISME CONTRA ELS GOVERNSPARLAMENTARIS CREA LAMBIENT PROPICI PER AL COLP


25/25

25

DESTAT EN BARCELONA (PER LA CONCORDIA). Ara be, quan lestrela del dictador ya feyaaigua no tingue cap dubte en donar-li lesquena.. En el 36 don lorden als seus lliguers per a querecolaren a lALZAMIENTO NACIONAL, possant ell la seua pluma i els seus diners al servici deFranco. El pragmatisme del nacionalisme catal va quedar reflectit una vegada mes en estes paraules

seues: MONARQUIA? REPUBLICA? CATALUNYA!, que entren dins dels parametres delpragmatisme de Pujol.

Resumint, si PRAT de la RIBA era el cap del convoy, per possar un eixemple, Camb era elmaquiniste que dirigia als fogoners per a que mantingueren la flama encesa en la caldera, segons liconvenia. No vem per cap lloc eixa moderacio. S, la seua versatilitat i el seu pragmtisme. ESTA ESPUIX LA FONT FILOSOFICA POLITICA EN LA QUE SHA INSPIRAT AZNAR A LASUMIR ELCATALANISMO MODERADO.

Despres de lo que vinc apuntant no me resistixc a actualisar estes cites aportant, breument, ados personages. Un, el ministre dExteriors, Sr. Moratinos, sempre acertadsim en les seus aportacions,

epecialment si les fa en angles. En el seu MEMORANDO LLINGISTIC dirigit a lU.E., quepreviament lhavia pactat en el Consell Valenci del PP, segons afirma i no ho pose en dubte, coneguentla trayectoria incontrovertida desta formacio politica,, QUE EQUIPARA AL VALENCIA EN ELCATALA., donant satisfaccio al tripartit Maragall, Perez Carod i uns atres socis de ZP, evitant deixar-locorrer el risc de que perga el vots destos, per a seguir mantenint-se en el poder.

I com no, citar al President del Consell de lEstat, que, en les seues manifestacions recents (mardel 2005) Francisco Rubio Llorente, carrec que deu al PSOE, a la consulta de lEixecutiu sobre lareforma Constitucional, reiteradament ha vingut afirmant que,Valencia forma part de la Comunitat

Nacional Catalana junt en atres provincies, no fa falta que les cite. No nhi ha mes remei que admetrela congruencia desta persona en lo que es la trayectoria del colaboracionisme del PSOE. Per a fer unsimil, en temps de la oprobiosa defenia Las leyes Fundamentales del Movimiento, des de la seuacatedra de Dret Constitucional. Hui, com es llogic, recola lo que li mana ZP i desija el tripartit catal.

Des del mes elemental coneiximent del DRET, sempre havia cregut que, este servia a laJUSTICIA com a recolament i guia. Ara observe que est aprofitant per a justificar foscs interessos demes que dubtosa llegitimitat. Pense que, si algun salsara reivindicant les fronteres que va establir Hitlerhauriem dacceptar-ho tambe. Donades totes estes circumstancies pregunte: CALDRIA POSAR LAFILOSOFIA DEL DRET A REVISIO? Deixe la pregunta en laire.

I en esta lluita que tenim mampresa algunes persones en Valencia, com en atres Comunitats,

pren cos la de DAVID contra GOLIAT. Esperem que tinga el mateix fi que aquella.

pancatalanisme: gènesis, evolució i la seua incidència en valéncia i en espanya

Documents