Villa Capra (la Rotonda)

Documentació general

Nom: Villa Capra (o La Rotonda)

Arquitecte: Andrea Palladio (1508-1580)

Cronologia: Començada el 1551 i habitable el 1553. Vincenzo Scamozzi hi introduí alteracions entre el 1580 i 1591).

Localització: Vicenza (Itàlia).

Estil: Manierisme.

Materials: pedra i marbre.Sistema constructiu: arquitravat i voltat.

Dimensions: 25 m (els costats de l’edifici central).

El MANIERISME (1530-1610)

-Ruptura amb la normativa clàssica, alterant la morfologia dels ordres arquitectònics establerts, és a dir, la correlació entre les parts i el conjunt de l’edifici.

-Es perd la claredat compositiva clàssica. Rebutja l’equilibri i harmonia clàssiques.

-Es multipliquen els elements arquitectònics sense complir una funció constructiva.

-Arquitectura experimental: tant en plantejaments escenogràfics com en la voluntat antifuncionalista.

-Es reivindica la llibertat de creació en front de la norma.

-A nivell decoratiu adquireix importància el grotesc. Pintures de representacions fantàstiques i irreals.

-Art aristocràtic lligat a les cors europees del moment.

-Tipologies arquitectòniques: Església, palau i vil·les suburbanes.

-Va coexistir amb el classicisme al llarg del segle XVI.

Context històric

A Itàlia, el 1527 es produí el “Saco de Roma”, fet que marca l’inici del manierisme. Molts artistes hagueren de fugir de Roma traslladant-se a Florència i a Venècia. A Florència els Mèdici tenien problemes per conservar el poder, en canvi Venècia es convertí en un lloc artístic i cultural de primer ordre, gràcies també a la gran activitat editorial.

El Papa Paulo III restaurà la Inquisició el 1542, i poc després s’inaugurà el Concili de Trento. El camí cap a la Contrarreforma s’havia iniciat. El Barroc no trigaria a arribar.

Saco de Roma per les tropes imperials. Paulo III, per Tizià.

Andrea Palladio

Andrea di Pietro, anomenat Palladio en honor de la deessa grega de la saviesa Pal·les Atena, fou un erudit de l’arqueologia i estava fascinat per l’Antiguitat clàssica i per la simetria. Va ser el primer professional dedicat en exclusiva a l’arquitectura.

Les regles i les proporcions que va plasmar en el seu tractat I Quatro Libri dell’Architectura (1570) van ser acceptades com a cànon clàssic de l’arquitectura civil.

Els seus edificis presenten trets manieristes, i per això Palladio va ser considerat impur pels teòrics i pels arquitectes del Neoclassicisme.

http://www.greatbuildings.com/buildings/Villa_Capra.html

Escultura de Palladio a Vicenza i el seu llibre: Quatro Libri dell’Architectura (1570)

La Villa Capra

Villa Capra, (coneguda la Rotonda, Villa Almerico-Capra o Villa Capra-Valmarana), és un palau campestre de planta central dissenyat per Palladio i construït a partir de l’any 1551 als afores de Vicenza, a Itàlia.

Anàlisi formal

La Villa Capra s’aixecà sobre un petit turó arrodonit a prop dels murs de Vicenza. La construcció s’iniciá el 1551.

Elements de suports i suportats

A cadascun dels quatre pòrtics hi trobem 6 columnes jòniques, coronant les escalinates. Aquestes suporten les respectives arquitrau, fris i cornisa i 4 frontons triangulars.

Els murs de pedra tanquen la mansió principal i suporten una teulada amb una cúpula al centre de l’edifici.

Espai exterior

Quatre pronunciades escalinates orientades cap als quatre punts cardinals, donen accés a l’edifici. Les columnes sostenen frontons triangulars idèntics, de manera que els quatre pòrtics tenen el mateix aspecte. L’edifici ofereix una accentuada sensació de simetria i l’aspecte de creu grega.

Des del seu emplaçament damunt d’un turó ofereix bones vistes de tots costats.

http://artelallusser.blogspot.com/2010/03/villa-capra-o-rotonda-palladio-fue.html

Espai interior

La Villa Capra és coneguda popularment com La Rotonda per la seva sala circular, coberta per una cúpula, al voltant de la qual s’erigeix un edifici de planta quadrada. Als angles hi van situar els dormitoris.

Dormitoris

Escalinates

6 columnes jòniques

Sala circularcentral

4 corredors quevan al centre

4 pòrtics

L’edifici principal és quadrat, completament simètric i s’inscriu en un cercle perfecte, com podem veure al dibuix. Tot i això no és correcte descriure’l com la “Rotonda” (rodona), ja que la planta no és circular. Pot ser definida com la superposició d’un quadrat i una creu. L’única part rodona és la sala central.

Aquí veiem com cadascuna de les quatre façanes presenta un volum avançat amb una galeria (loggia), a la qual s’hi accedeix mitjançant les àmplies escalinates externes.

La sala central és bastant fosca i només rep llum dels quatre corredors que hi convergeixen i del petit òcul del centre de la cúpula. Aquesta té balcons interns que es desenvolupen fins la cúpula. Aquesta, semiesfèrica, està decorada amb frescos d’Alessandro Maganza. En ella hi trobem al·legories lligades a la vida religiosa i les virtuts que aquesta porta. S’hi representa la Bondat, la Temprança i la Castedat.

La part inferior de la sala, a totes les parets, està decorada amb columnes fingides i gegantines figures mitològiques gregues, obra de Ludovico Dirigny.

Camí posterior

Interpretació

Al Renaixement italià el rics van tornar a les cases de camp, lluny de les ciutats, les quals havien entrat en decadència amb la caiguda de l’Imperi romà.

Palladio explica en la seva obra que aquestes cases eren construccions diferents de la resta i necessàries per a qui se les pogués pagar:

“Encara que és molt escaient per a un cavaller tenir una casa a la ciutat (...) el més gran rendiment i plaer li proporcionarà la seva casa de camp, on gaudirà veient com la terra augmenta la seva riquesa o passejant a peu o amb cavall, i on conservarà el cos fort i sa, i la ment reposarà de les fatigues ciutadanes, ja sigui amb quietud, dedicant-se a l’estudi, ja sigui contemplant la natura”.

La pèrdua de l’hegemonia comercial de Venècia a l’Orient Llunyà i la seva dependència comercial de l’exterior, portà als més rics de la ciutat a viure en cases de camp properes a les ciutats de la zona, com Vicenza, a la foto. No eren llocs per descansar, sinó per fer-hi activitats agrícoles, molt lucratives aleshores.

Funció

La Villa Capra rep el nom del seu propietari, Marius Capra Gabrielis (com consta al fris del pòrtic). Aquest va ser un clergue poderós, el qual, el 1565 es va retirar de la Curia Romana després d’haver estat vicari apostòlic dels papes Pius IV i Pius V, va decidir tornar a la seva ciutat natal, Vizenza i construir-s’hi una residència de camp.

Models i influències

Els elements arquitectònics s’inspiraren en l’arquitectura religiosa, les façanes dels temples grecs i romans, i són el resultat d’una geometrització extrema que es basa en les proporcions matemàtiques exactes.Palladio dibuixava les ruïnes de Roma i estudiava els cànons arquitectònics de Vitrubi (70-25 aC). L’obra de Bramante també li serví de referent.

L’edifici que va fer Palladio es convertí en prototipus arquitectònic, i va ser un dels més estudiats i imitats durant els cinc segles següents. Ha servit d’inspiració a milers d’edificis, i està a la vegada inspirada en el Panteó romà, amb la seva cúpula i l’òcul central. Palladio va projectar més de vint vil·les a la regió de Venècia. La Rotonda va passar a ser un dels més importants llegats al món de l’arquitectura.

Les seves vil.les, amb porxos, inspiraren les mansions del sud dels EE-UU., on arribaren des d’Anglaterra, on s’havien implantat al segle XVII.

Els escrits de Palladio es convertiren en cànon de l’arquitectura occidental posterior i en font important per a conèixer la de la Roma clàssica.

La Villa Badoer a Fratta Polesini, vall del Po (Vèneto) entre el 1556 i 1563 encarregada per Francesco Badoero». Es una de les més harmonioses per la seva proporció i forma, i de les més famoses de Palladio. És patrimoni de la humanitat, com altres vil·les palladianes.

Algunes vil·les de Palladio

Villa Chiericati, 1550 a Vancimuglio Villa Pisani, 1542, a Montagnana

Villa Cornaro, 1552, a Piombino Dese Villa Saraceno, 1543 a Agugliaro, Vicenza

Va ser model de la Chiswick House (1725) de Lord Burlington, exemple clar de neopal·ladianisme anglès. Des d’Anglaterra va tenir gran influència als Estats Units, tant en les cases residencials del sud com en els edificis públics del segle XIX.

Palau Chiericati, a Vicenza

Teatre Olímpic de Vicenza

Palau del Capitaniato, Vicenza

Basilica di San Giorgio Maggiore, Venecia.