Boletín de la Asociación “Amigos del Camino de Santiago” Comunidad Valenciana Nº 85 invierno 2009

VIEIRAGRINO

“...la puerta se abre a todos, enfermos e sanos, no solo a católicos, sino aún a paganos, a judíos, herejes, ociosos e vanos; y más brevemente a buenos y profanos”. (Romance Popular)

vieiragrino

2

Portada: Ruta dels Monestirs. La Murta (Alzira) Sumari: p. 2 Editorial: p. 3 Iconografia: p. 4 Poesia: p. 5 Homologació Camí de Llevant: p. 6 Història de María Hernández: p. 7 Mare de Deu de la Salut: ps. 8-9 XI Setmana Cultural: ps. 10-13

Abans i després: Honquilana: pág. 14 Activitats : pág 15 Contraportada Tram Moixent-La Font de la Figuera Col-laboracions: Empar Brises Consuelo Jaular Amparo Sánchez Fotografíes: Lita Fernández Antonio García

Amparo Sánchez Isidoro Sánchez

Vieiragrino no es fa responsable de les opinions abocades enels articles enviats pelscol·laboradors

Disseny i maquetació: Emilio Vázquez Depòsit legal: V-2903-1993 Coordina: Amparo Sánchez

Edita: Associació “Amics del Camí de Santiago” de la Comunitat Valenciana

“Amics del Camí de Santiago” de la Comunitat Valenciana C/ Dr. Gil y Morte, 24 pta 3

46007-VALENCIA Apartat de Correus-1345 46080-VALÈNCIA Telef.: 96 385 99 82 // Fax.: 96 313 01 79

E-mail: info@vieiragrino.com Página web: www.vieiragrino.com

Sumari

El 15 de gener de 2010, a les 19:30 hores en el Club Diari

Llevant es va presentar la guia

The Way of St. James from València to Santiago GR 239

Vam comptar amb Josep Lluís Galiana(Director del

Club Diari Llevant) Sandra Gamir (enginyer

tècnic topografia) Laurie Dennett (traductora)

Silvia Pérez (editora) Amparo Sánchez (autora)

Mª Ángeles Fernández (coautora i presidenta de

l’Associació Amics del Camí de Santiago de la Comunitat

Valenciana)

Ampli reportatge en el pròxim número

PETICIÓ:

Tots els que tingueucorreu electrònic i no hohàgeu comunicat, perfavor escribidlo.

Intentarem enviar-voseste butlletí a través d’e-mail. Ara ja ho podeuabaixar en color de lapàgina web del’Associació, está enespanyol i valencià, peròper a més facilitat vosarribarà en pdf no esdesconfigura i en color és“chachi”.

3

Hem arribat amb retard a este editorial a causa de causes econòmiques, però com diuen: la Xunta estreny però no ofega, i ací estem novament.

Hem entrat en el 2010, Any Sant, i carreguem les piles per al que ens va a vindre: hem presentat la guia del Camí des de València, "El Camí de Santiago de Llevant: The Way of St. James from València to Santiago GR 239 en anglés; preparem Congressos, pelegrinatges i altres esdeveniments; obrirem la seu més dies a la setmana i des d’abans; donarem xarrades en col·legis de la Comunitat i ens submergirem en els esdeveniments derivats d’un nou Xacobeo.

Hem dit adéu a les nostres gents, les del camí i els hem recordat amb pregàries i homenatges. Hem viatjat per a estar amb els nostres amics del camí i se’ns ha omplit la motxilla d’il·lusió i afecte.

Ja sabem que en este 2010 el treball ardu i pesat ho anem a tindre les associacions entregant credencials, els hospitaleros atenent els pelegrins I com sempre les medalles se les penjaran els que ixen en les fotos.

I encara així donem la benvinguda al 2010

* * * * * * * * * Hem llegit que alguns s’esgarren les vestidures perquè a les ASSOCIACIONS

de l’EXTRARADI els donen premos merescuts, i congressos, i si ho penses bé , és mes difícil treballar pel Camí estant lluny de la ruta principal, i per eixa raó un no és pot engrunsar; i amb açò no volem dir que els que viuen a la vora de la senda francesa no treballen.

* * * * * * * * *

Cita molt interessant arreplega en una revista que firma IBN RAZIN: "El mediocre còpia a mansalva, però creu que és Déu". Quasi res.

* * * * * * * * *

E D I T O R I A L

vieiragrino

4

Iconografía jacobea

ROMA. ESGLÉSIA DE SANTA PRÁXEDES.

Davant de la capella de Sant Pius X, entredos columnes, es troba la TOMBA Del’ESPECIAL GIOVANNI DÓNA MONTOPOLI

(Fig. 51). Sobre la llosa està representat eldifunt amb una túnica amb màneguesbotonades i una túnica de llana obertalateralment; porta una alforja en bandolera iun barret decorat amb una petxina, símbol delpelegrí. El bastó que porta en la mà dreta téla punta reforçada i un mànec a doble nuc.Els seus peculiars hàbits ens fan suposar quehi haja mort en mode accidental durant unpelegrinatge a Roma mentres que elscaràcters epigràfics daten la tomba de finalsdel segle XIII.

Mª Pilar Farga soci núm. 135, ens ha portat de Roma un fullet informatiu d’esta església amb esta notícia.

Capella de San Pío X Croquis de l’Església i ubicació de la tomba

Lastra de la tomba del ESPECIAL GIOVANNI DA MONTOPOLI

vieiragrino

5

ROSTRO DEL «PÓRTICO DE LA GLORIA»

Poesía

Calle la lengua tuya, la lengua mía, agúcense las yemas de los dedos de las manos mellizas y toquen piedra y color; ojos, capas y pliegues y pies de santos y rosarios de pies y más pies, helados como rías. No los párpados y las niñas miren a Dios sentado en la columna, tóquenlo pieles de varios colores, arrugas y dolores: ¡tóquenlo! Es el milagro del tacto, es la voz retorcida, el resplandor de la forma en los abrazos, de las manos y los brazos contra el misterio de la piedra, por una vez, hecha amor

Ángeles CardonaROSTROS

Camino de Santiago (El rostro del paisaje)Thalasos. Poesía nº 7. PPU. Barcelona, 1989

vieiragrino

6

Camí de Llevant

CERTIFICADO DE HOMOLOGACIÓN del

CAMINO DE SANTIAGO DE LEVANTE GR 239 en la

COMUNIDAD VALENCIANA

vieiragrino

7

María Hernández Sansegundo de 92 años, difunta el día 17 d’octubre de 2009

Colaboraciones

Hola, sóc Isidoro Sánchez Casquero Dinamitzador sociocultural de l’Ajuntament de Cardeñosa, elsadjunt un text i foto, per si és del seu interés. L’Ajuntament rep la seua revista i la llegim ambinterés. Pel nostre municipi passa el camí de Llevant cap a Santiago. Hauríem de tindre-ho millorsenyalitzat, però són molts els pelegrins que passen per ací i compten amb el nostre suport icol·laboració. Els adjunt telèfon de l’ajuntament 920/260001 I els envie text sobre un fet ocorregut fa poc i foto. A la seua completa disposició. Atentament.

Isidoro Sánchez

DES DE CARDEÑOSA (ÁVILA) PER ON DISCORRE EL CAMÍ DE SANTIAGO DE LLEVANT O DEL SUD-EST

UNA HISTÒRIA ENTRANYABLE I CURIOSA

María Hernández Sansegundo era una dona de 92 anys, plena de salut i devida. Vivia en El Carrer de curiós nom: “Mort i Vida”. Alegre i feliç de viure enCardeñosa on cada dia feia el seu recorregut habitual visitant a totes les seuesamistats. Es pot dir que mai va estar malalta. La vam conéixer fa tan solsquatre mesos i des del primer moment ens va transmetre alegria ientusiasme, però va morir de sobte el passat 17 d’octubre de 2009, mentresmenjava. Va participar en la festa dels Jubilats de Cardeñosa que cada estiu secelebra en la localitat per on passa El Camí de Santiago de Llevant. Estem atan sols 14 quilòmetres d’Ávila, camí d’Arévalo i Medina del Camp

Em compten que a mitjan setembre, un matrimoni, pelegrins, camí de SantJaume, per este camí, al seu pas per Cardeñosa, no van trobar cap bar obertper a prendre un café. Es van assentar a la seua porta a menjar l’entrepà iMaría els va oferir un café. Van voler pagar-li, però ella no va voler i a canvi elsva demanar que en Santiago de Compostel·la “abraçaren el Sant“ i lidemanaren per a ella “una mort ràpida” per a no molestar a ningú.

Desconeixem quins pelegrins van ser i quan van arribar a Santiago.L’Apòstol, no sabem si va rebre l’encàrrec dels anònims pelegrins, però el certés que “el desig” de María es va complir i que Santiago la va escoltar i sensepatir, sense estar malalta ens va deixar la vesprada del dissabte, 17 octubre,després d’un infart fulminant.

Cardeñosa a 29/10/2009.

vieiragrino

8

La centenària devoció carcaixentina a la miraculosa imatge de la Mare de Déu de la Salut, primitiva patrona de la nostra població, es remunta a l’any 1539, quan per anònim pelegrí que la va rebre a Roma de la mà del, llavors, papa Pau III (Canino, 1468-Roma,1549), segons piadosa tradició, fou depositada a la parròquia del desaparegut lloch de Ternils –actual ermita de Sant Roc-, a la qual acudiren els nostres avantpassats per tal d’acomplir els seus deures religiosos, despertant molt promte especial devoció vers aquesta imatge. El 1573, en traslladarse la parròquia de Ternils a la nostra població, el veïns de Cogullada aprofitaren l’ocasió per a traslladar, junt amb altres objectes de culte, la milaculosa imatge de la Mare de Déu de la Salut a la seua església, sota l’advocació de Sant Bartomeu apòstol, titular de la desapareguda parròquia de Ternils.

La Mare de Déu de la Salut era una pintura damunt d’una taula, amb l’estel que solen portar aquestes imatges bizantines damunt del mantell, còpia de l’original, que sota l’advocació de Salus Populi Romani –l’autoria s’atribueix sense fonament a sant Lluc evangelista-, rep culte extraordinari a la basílica de Santa Maria la Mayor de la Ciutat Eterna. Opinió avalada per la procedència (Roma), l’advocació (de la Salut / Salus Populi romani) i la suposada autoria de la sagrada imatge (sant Lluc evangelista); tradició que es recull a les estrofes dels goig tradicionals que li canten: “El Papa Paulo III Envío muy liberal Copia del original Que sois Vos, bello lucero; ........................................................................... San Lucas evangelista Pintó con su diestra mano Vuestro rostro soberano (divino panegirista); Vuestra protección asista Al que os llama en Cogullada”.

Colaboraciones

MARE DE DEU DE LA SALUT

vieiragrino

9

Cobria el seu cap una toca blanca, i damunt d’ella un mantell amb els plecs rígids d’aquest estil; portava corona d’argent encastada en la taula, i el xiquet Jesús, potències amb aurèola. La mà dreta de la Mare de Déu, d’ulls grans i molt allargats, s’alça estesa damunt del pit, mentre en l’altra mà sosté el xiquet Jesús; aquest tenia la mà dreta estesa i en actitud de beneir, mentre en l’altra sosté un ceptre. El fons de la taula era daurat amb un senzill esgrafiat, i del cantó superior de la dreta de la taula penjava, d’una cadeneta, una campaneta d’argent que, segons la tradició, repicava quan la Mare de Déu realitzava un miracle.

L’any 1547 per acord pres pels veïns de

Cogullada, fou restaurada pel pintor de Cocentaina, Gaspar Requena, davant l’estat de deteriorament d’aquesta; novament fou restaurada l’any 1856, sent vicari mossén Josep Serra. Pel maig de 1936 fou destruïda en l’incendi provocat de l’Església de Cogullada. Reproduïda a l’oli per Eduard Doleriestruch, “ amb prou més bona voluntat que fortuna”, novament fou entronitzada en la seua capella el 8 de setembre de 1944, festivitat litúrgica de la Nativitat de la Mare de Déu, amb grans i solemnes festes. Al llarg de la història, els nostres avantpassats acudiren nombroses vegades als peus de la Mare de Déu de la Salut, per tal d’implorar la seua protecció davant les calamitats que han afligit la nostra població.

Consuelo Jaular Turismo Carcaixent

Colaboraciones

Recreació del trasllat de la taula de la Mare de Déu de la Salut des de l’ermita de Sant Roc de Ternils a l’Església de Cogullada

Imatge de la Mare de Déu de la Salut. en la seua capella. Esgléia de Cpgullada

vieiragrino

10

Durant els dies 19 al 26 d’octubre, l’Associació “Amics del Camí de Santiago” de la

Comunitat Valenciana ha celebrat la seua XI Setmana Cultural amb el títol “Distintes mirades d’un mateix camí” . El Camí de Santiago té un caràcter universal, no sols per la diversitat de les gents que des dels seus llocs d’origen i per diferents vies es dirigixen a Santiago, sinó també pels distints aspectes que comprén El Camí que, més enllà de ser una manifestació religiosa, és també una ruta en què s’unixen i intercanvien idees, formes artístiques i literàries, formes de vida, institucions, sentiments i hàbits.

El dia 19 d’octubre en el marc de La Llotgeta, Aula de Cultura Cam, va tindre lloc la primera mirada, la del camí físic, i la paraula d’Ángel Luis Barreda, President de la Federació d’Amics del Camí de Santiago, gran coneixedor del camí, per haver nascut i viscut en plena ruta castellana, en Carrión de los Condes.

La seua mirada és va passejar per la Via Làctea, la imatge mes bella del camí en els erms de Calzadilla on la mirada del pelegrí pot descobrir una camí d’estreles net i brillant. Eixes altres imatges i mirades sobre el camí físic, amb els fletxes grogues, les petxines, l’hospitalitat, la gent que viu a la vora del camí que han xafat generació rere generació, que ens porta des de la porta de la nostra casa fins al recinte sagrat.

Anècdotes, rècords, històries i llegendes en eixe camí físic, “autovia” de l’Edat Mitjana per a comunicar tots els regnes i hui, via que recorre Europa igual que en aquella època, per això Goethe va dir que Europa és va fer pelegrinant i en 1987 se li va declarar Primer itinerari cultural europeu. El dimarts dia 20, la mirada es va perdre pels territoris del camí, de la mà de Rubén Lois, geògraf i catedràtic en la Universitat de Santiago de Compostel·la. Vam veure com El Camí de Santiago va conformar Europa, com es va quedar quasi exclusivament amb el tema dels pelegrinatges per la seguretat en els seus camins, que servixen per a connectar les ciutats i les viles i enriquir-se culturalment amb els costums i les llengües de tots els pelegrins que transiten per estos paisatges i estos espais. visitant els Santuaris i les ciutats camineres, d’ací, entre altres, la vinculació de Santiago amb el Regne de València i els pelegrinatges a Itàlia. En aquells temps tot gravitava sobre el Mediterrani.

XI SETMANA CULTURAL

Distintes mirades d’un miateix camí de 19 al 26 d’octubre

Colaboraciones

vieiragrino

11

La mirada literària ens va portar de la mà per les pàgines del llibre d’Espido Freire, “Hijos

del fin del mundo. De Roncesvalles a Finisterre”, Guanyador del IV Premi Llanes de Viatges Edició 2009

.En la taula van participar a més de l’autora, José Luis Galiana, Director del Club Diari Llevant, la Presidenta de l’Associació Amics del Camí de Santiago de la Comunitat Valenciana i la Directora d’Imagine Edicions, editora del llibre.

És un llibre d’infància, i un llibre de viatges, i un llibre d’històries recuperades. Un llibre per als que s’han aguaitat al fi del món i han tornat per a comptar-ho". Així definix l’escriptora Espido Freire el seu assaig Hijos del fin del mundo. De Roncesvalles a Finisterre, la nova obra de l’escriptora bilbaïna és un viatge interior, no físic, i de recuperació d’una infància. "El meu viatge, va comptar Freire, sorgix de la meua experiència de quan ho recorria de xicoteta amb els meus pares en el seu retorn anual a la seua enyorada terra gallega, a la seua aldea de A Coruña. Era un Camí de Santiago adulterat, amb presses per arribar i sense disfrutar d’ell."

I així és com Freire inicia al setembre de 2008 el seu pelegrinatge des de Roncesvalls. "Des del principi, va explicar la guanyadora del Planeta en 1999, em vaig plantejar escriure sobre El Camí de Santiago, però des de la meua visió com a escriptora. Tenia clar que no volia escriure una guia de viatges. Del que jo volia parlar era del que significa El Camí quant a llenguatge, a cultura i a recuperació del passat, el meu passat. També em va interessar la idea que eixe Camí finalitza en el perdó."

Colaboraciones

vieiragrino

12

La mirada musical, va tindre lloc el divendres en La Sala d’Actes de la Delegació

Territorial de l’ONCE el divendres 23, amb el grup Trencaclosques i el seu concert titulat Confluències Concert de música d’arrels on es mesclen temes de les cultures jueva, cristiana i musulmana (s. VII - XIV), que ens parlen de la diversitat i riquesa que va suposar el seu intercanvi cultural, intercanvi que aconseguix la seua esplendor al llarg de les rutes de pelegrinatge, entre elles El Camí de Santiago. Melodies d’Orient, cobles de Sefarad, peces de trobadors i cançons occitanes, componen el nostre repertori. Valent-nos de la música, les narracions i els instruments tradicionals, parlem d’una epoca en la que s’estaven forjant les nostres arrels.

Cantiga 166 Alfonso X El Sabio (María Pérez La Balteira) Cantiga 139 Alfonso X El Sabio (Maravillosos e piadosos)

Ad mortem festinamus (Llibre Vermell Montserrat) Yo me levantí un lunes. (Sefardí)

Ah siñora novia (Sefardí) Lo doc pensar (Guillaume de Cabestany)

Robin y Marion (Adam de la Halle) Nuba (andalusí)

Qui veut oir chanson (occitana) Ai vist lo lop, lo renard, la lebre. (Occitana)

La montaña de flores (trad. Turca) Cançó de pander (trad. Catalana)

Abrime galanica (sefardí) La cautiva

El quintado y la muerte

Una xicoteta mostra que, a través de la nostra mirada, deixa constància d’un passat

musical imprescindible en l’evolució de la música. En la interpretació de les peces s’utilitzen alguns instruments d’aquell moment com

són la viola de roda, el chalameau, cromorno i percussions variades. Components: Vicent Adell : chalameau, cromorno, tarota y flautas. Laura Miñarro: viola de roda, violín, saz. Eva Mª Domingo: guitarra y diferents percussions. Teresa J. Sánchez : veu

Colaboraciones

vieiragrino

13

La XI Setmana Cultural ha sigut un èxit total, per la gran assistència a tots els actes, per l’interés dels espectadors, per la categoria dels ponents i per com van resultar d’interessant totes les intervencions

Colaboraciones

El tancament amb el concert titulat Confluència ens va endinsar en l’ambient del medioevo amb les cançons de trobadors i caminants, les nostres mirades es van perdre en els paisatges i la vida d’aquells llunyans segles

vieiragrino

14

Camino de Levante

Antes y después

Honquilana s’alçava entre les poblacions de Palacios de Goda (Ávila) i Ataquines (Valladolid) en El Camí de Llevant.

Quan vam passar la primera vegada el seu aspecte era ruïnós, però l’església de traça mudèjar encara es mantenia en peu.

No cal explicar el després, el camí seguix però la vida no existix

vieiragrino

15

Camino de Levante

FERIA DE LOS CAMINOS

A finals de novembre de 2009 vam participaren La Fira dels Camins,promocionada perl’Ajuntament de Gotarrendura, (on va nàixerSanta Teresa) i l’Associació d’Amics delCamí de Santiago d’Ávila.

Va ser un lloc de trobada de Presidents deles Associacions del Camí de Santiago deLlevant, Sud-est i altres; de firma d’acords,de relaxació i de moltíssim fred. Dormim enl’alberg d’Ávila "Las Tenerías". Unapassada!

L’Associació va portar mandarines -clemen-nules-, oli de Segorbe, xufa d’Alboraia, vi deRequena i arnadí, eixe postre àrab tandelicios, elaborat a València. Tot un èxit.

La jornada va acabar amb la degustació decreïlles revolconas, un plat tradicional iriquíssim...repetimos.

A l’agost ens vam acostar a Corcubión, a l’alberg queté l’Associació Gallega. Teníem un deute amb ells: unsocarrat que els va prometre Mª Pilar pel seu treball,sobretot, en l’atenció del pelegrí i per la defensa delcamí.

La Presidenta, Lita Fernández fa entrega a PacoSerra, l’hospitaler que en eixos moments dedicava elseu temps als pelegrins del Camí de Fisterra.

Ànim amics!, seguiu així.