pac_1_st_soluciÓ[1]

Cognoms: [Escriu aquí els teus COGNOMS] PAC1 ST Nom: [Escriu aquí el teu NOM] 27/09/07

1 de 1

Estudis d'Informàtica i Multimèdia

Sistemes Telemàtics PAC1 - Primera Prova d’Avaluació Continuada Aquesta prova d’avaluació continuada consta de 3 parts. La primera té unes preguntes generals del Mòdul 1 en les que cal dir quina és la resposta correcta entre les que es proposen. La segona part pretén aproximar a l’estudiant al càlcul de pèrdues de propagació en entorns rurals i la tercera al càlcul de pèrdues en entorns urbans. Respecte la nota d’aquesta PAC, la primera part representa un 20% (cada resposta errònia descompta 1/3 dels punts que es donarien si la resposta fos correcta), la segona part un 40% i la tercera part un 40%. Cal lliurar la resposta en un fitxer WORD o PDF adjunt a un missatge adreçat a la bústia Lliurament d’activitats. El nom d’aquest fitxer ha de tenir el següent format: Cognom1Cognom2Nom_ST_PAC1.doc o Cognom1Cognom2Nom_ST_PAC1.pdf La data límit de lliurament és el 8 d’octubre de 2007.

Enunciat Part 1: Preguntes generals 1. En un sistema que requereix un C/I superior a 9 dB, si γ=3 i sectoritzem a 120º, el número

de cèl·lules mínim per clúster ha de ser: a) 2 b) 3 c) 4 d) cap de les anteriors

2. Un mòbil està en itinerància:

a) quan li dona servei un operador que no és el seu b) quan te cobertura de més d’un operador c) quan està fent un traspàs amb histèresi superior a 5 dB d) cap de les anteriors

3. En un sistema FDMA/CDMA:

a) cada usuari pot transmetre tot el temps en tota la banda b) cada usuari pot transmetre tot el temps en una part de la banda c) cada usuari pot transmetre durant un cert temps en tota la banda d) cada usuari pot transmetre durant un cert temps en una part de la banda

4. En un sistema de diversitat en espai:

a) es necessita més d’una antena receptora b) es necessita més d’un receptor c) hi ha un màxim de 3 antenes amb les que podem treballar d) cap de les anteriors


2 de 2

Part 2: Pèrdues de propagació en entorns rurals Suposeu un perfil com el de la figura, que es podria correspondre amb una àrea de muntanya (entre emissor i receptor hi ha dos obstacles significatius). La freqüència es 1800 MHz.

2 Km 4 Km 5 Km 8 Km d

alçada

2000 m.

1500 m.

1000 m.

0 m.

1. Calcular teòricament les pèrdues amb els mètode d’espai lliure + Picquernard. Pèrdues en espai lliure:

dBd 61,115

10180010380004log204log20

6

8 =

⋅⋅⋅⋅

⋅=

⋅⋅

⋅π

λπ

Pèrdues degudes als obstacles: Cal obtenir les hp a partir del dibuix. Aproximadament, hp1= 850 metres i hp2= 500 metres

2 Km 4 Km 5 Km 8 Km d

alçada

2000 m.

1500 m.

1000 m.

0 m.

hp1

hp2

Obstacle 1: Amb hp1= 850 m, d1=2000 m i d2=6000 m, calculem r = 15,81 i ν = -76,03. Amb aquest valor, calculem l’atenuació deguda a aquest obstacle:


3 de 3

57,50225.0log20 −=

−⋅=

νJ


96,45225.0log20 −=

−⋅=

νJ

Atenuació total: 115.61 + 50.57 + 45.96 = 212.14 dB 2. Fer el mateix però canviant la freqüència a f = 900 MHz. Pèrdues en espai lliure:

dBd 58,109

1090010380004log204log20

6

8 =

⋅⋅⋅⋅

⋅=

⋅⋅

⋅π

λπ

Pèrdues degudes als obstacles: Les hp son les mateixes Obstacle 1: Amb hp1= 850 m, d1=2000 m i d2=6000 m, calculem r = 22,36 i ν = -53,76. Amb aquest valor, calculem l’atenuació deguda a aquest obstacle:

56,47225.0log20 −=

−⋅=

νJ


96,42225.0log20 −=

−⋅=

νJ

Atenuació total: 109.58 + 47.56 + 42.96 = 200.1 dB 3. Pel cas on f = 900 MHz, si la sensibilitat dels equips es de -110 dBm, quina ha de ser la potencia emesa per l’emissor per tal que la recepció sigui correcte ? La potència rebuda és la potència transmesa menys les pèrdues. Si volem rebre -110 dBm, s’ha de complir que -110 = Pt – 200,1 amb la qual cosa Pt ha de ser 90,1 dBm.


4 de 4

Part 3: Pèrdues de propagació en entorns urbans Sigui un emissor situat a la teulada d’un edifici de 7 plantes (posició A del dibuix) en una zona urbana densa (ciutat gran) i un mòbil que es mou en un cert recorregut per un carrer (veure mapa)

A

B CD

40 m.

40 m.

20 m.

20 m. 1. Calcular les pèrdues amb el mètode COST231 entre l’emissor i els punts B,C i D de la trajectòria del receptor. Suposar 1800 MHz i antenes de 2 metres en l’edifici i en el mòbil. Cal aplicar la fórmula del mètode COST231. Els paràmetres bàsics son:

f = 1800 MHz hr= 21 m hb= 21+2 = 23 m hm= 2 m w=20 b=60 ∆hr=19 ∆hb= hb – hr = 2 m

Pels punts B, C i D cal trobar d i φ. Geomètricament, trobem que:

Pel cas B: d=140.35 m i φ=4º Pel cas C: d=22.36 m i φ=27º Pel cas D: d=80.62 m i φ=7º

Ara ja podem calcular Lbf: pel cas B val 80.50, pel cas C val 64.50 i pel cas D val 75.60 Calculem Lori: pel cas B val -8.57, pel cas C val -0.35 i pel cas D val -7.50 Calculem Lrts: pel cas B val 19.64, pel cas C val 27.85 i pel cas D val 20.71 Els paràmetres Lbsh, Ka, Kd i Kf son els mateixos pels tres casos. En concret:

Lbsh = -8.58 Ka = 54 Kd = 18 Kf = -2.58

Calculem Lmsd com:


5 de 5

( ) ( ) ( )60log91800log58.2log185458.8 ⋅−⋅−⋅++−= dLmsd

Pel cas B val 5.64, pel cas C val –8.81 i pel cas D val 1.27

Finalment, les pèrdues son la suma de Lbf, Lrts i Lmsd. Pel cas B son 105.8 dB, pel cas C son 83.5 dB i pel cas D son 97.5 dB. 2. Repetir els càlculs però amb una antena emissora de 10 metres (la receptora segueix sent de 2 metres). En aquest punt, el paràmetre hb ara val 21+10 = 31 m. i ∆hb ara val 31-21= 10 m. Si observem les fórmules del model veurem que aquest canvi només afecta a Lbsh. El seu nou valor és Lbsh = -18.74. Com abans valia –8.58, la diferència entre els dos valors és 10.2 dB. O sigui, que les pèrdues totals en aquest cas son 10.2 dB inferiors a les que teníem abans. Pel cas B son 95.6 dB, pel cas C son 73.3 dB i pel cas D son 87.3 dB.

pac_1_st_soluciÓ[1]

Documents