pac1 semestre2 2015respostes (1)
TRANSCRIPT
7/23/2019 Pac1 Semestre2 2015respostes (1)
http://slidepdf.com/reader/full/pac1-semestre2-2015respostes-1 1/4
1
INSTRUCCIONS PER AL LLIURAMENT DE LA PAC1
La PAC1 correspon a continguts dels mòduls 1 i 2: La Psicobiologia i Les Cèl·lules del Sistema
Nerviós.
Una condició per poder avaluar aquesta PAC, i les següents, és que estiguin contestades TOTESles preguntes de manera raonada, tal com s’especifica als enunciats. Els enunciats estan en
color negre i s’han d’escriure les respostes en un altre color. Un altre aspecte molt important
és que es respongui de manera sintètica, per això l'espai disponible per a les respostes està
limitat (a cada pregunta hi ha especificat un nombre màxim de línies per respondre sense
canviar el tipus de lletra Calibri 11). Es tindrà en consideració no solament el grau de
coneixement d’un tema específic, sinó també la capacitat per a organitzar, estructurar i
sintetitzar la informació, així com per a relacionar els diferents conceptes. Així mateix, es
valorarà positivament l’ús de vocabulari adient i específic de l’assignatura.
7/23/2019 Pac1 Semestre2 2015respostes (1)
http://slidepdf.com/reader/full/pac1-semestre2-2015respostes-1 2/4
2
1. Imagina que treballes a un laboratori de Psicobiologia i vols esbrinar si una determinada
regió cerebral és necessària per a la realització d’una tasca de memòria. Aquest experiment el
podràs fer amb animals de laboratori. Quin tipus de tècnica podries fer servir per respondre a
aquesta pregunta? (màxim 5 línies).
Podríem induir una lesió a la regió cerebral concreta que volem estudiar, de manera que
compararíem els resultats d’un grup d’animals amb lesió amb els d’un grup d’animals sense
lesió. Aquesta lesió podria ser reversible o irreversible, i en els dos casos es podria aconseguir
mitjançant diferents tècniques de lesió, com la injecció d’un anestèsic local o el refredament
de la regió (reversibles) o les lesions per aspiració, elèctriques o químiques (irreversibles).
2. A) Identifica les parts de la cèl·lula assenyalades amb números. B) Hi apareix més d’un tipus
de cèl·lula? Per què? (màxim 2 línies). C) Descriu breument la funció de cadascuna de les parts
identificades. (màxim 3 línies per part)
A i C)
1: Membrana cel·lular. Bicapa lipídica que delimita la cèl·lula, en aquest cas una neurona.
2: Cos cel·lular (soma). Centre metabòlic de fabricació de molècules i realització d’activitats
bàsiques per mantenir la vida i funcions de la neurona.
3: Dendrites. Prolongació del soma que rep informació d’altres neurones. Transmissió de la
informació cap el soma.
7/23/2019 Pac1 Semestre2 2015respostes (1)
http://slidepdf.com/reader/full/pac1-semestre2-2015respostes-1 3/4
3
4: Axó. Transport d’orgànuls i substàncies. Conducció de l’impuls nerviós (potencial d’acció).
5: Nòdul de Ranvier. Lloc on es regenera l’impuls nerviós, el qual va saltant de nòdul a nòdul,
de manera que la transmissió d’informació resulta molt ràpida. Els nòduls de Ranvier són rics
en canals de sodi dependents de voltatge.
6: Oligodendròcit. Cèl·lula glial del sistema nerviós central que aporta la beina de mielina als
axons de les neurones.
7: Internòdul (beina de mielina). Segment de mielina gruixut que embolcalla l’axó. Format per
material lipoproteic que té un efecte aïllant i que facilita la transmissió ràpida i eficient de
l’impuls nerviós.
8: Botó terminal. Lloc de secreció de neurotransmissors un cop arriba l’impuls nerviós a la part
final de l’axó. Forma la sinapsi en enviar aquests neurotransmissors a les neurones
postsinàptiques.
B) Hi apareix també un oligodendròcit que proporciona dos segments de mielina a la neurona.
3. L’esclerosi múltiple és una malaltia en la qual es va perdent la mielina que envolta els axons
cerebrals. Per què creus que els afectats d’aquesta malaltia poden tenir problemes en la
velocitat de processament de la informació? (màxim 6 línies).
La mielina facilita la conducció del impuls elèctric al llarg de l’axó de les neurones. En les fibres
mielíniques el potencial d’acció només s’ha de regenerar als nodes de Ranvier, el que accelera
la seva transmissió. La pèrdua de mielina que pateixen els pacients d’esclerosi múltiple
afectarà, doncs, la velocitat de conducció de l’estímul elèctric i, per tant, aquests pacients
mostraran una menor velocitat de processament de la informació.
4. Si experimentalment bloquegéssim els canals passius de Na+, creus que s’afectaria el valor
del potencial de repòs? Creus que s’afectaria el valor del potencial d’equilibri del K+? Justifica
les teves respostes (màxim 10 línies).
El Na+ està molt concentrat al fluid extracel·lular, pel que té un gran gradient electroquímicper entrar dins la neurona. Tot i això, en condicions de repòs, aquest ió només pot entrar pels
pocs canals passius de Na+ que té la neurona. Aquesta petita entrada de Na
+ evitarà que el
potencial de repòs de la neurona arribi al valor del potencial d’equilibri del K+ (-90mV). Si
bloquegéssim els canals passius de Na+, doncs, el valor del potencial de repòs s’acostaria més
al del potencial d’equilibri del K+. El valor del potencial d’equilibri del K
+, en canvi, no es veuria
afectat, donat que és el valor al qual s’equilibraria la concentració de K+ entre ambdós costats
de la membrana, independentment de l’entrada de sodi a través dels canals passius.
5. El Sr. Yokoto Kanita és cuiner d’un restaurant japonès. Al preparar un plat de ‘Fugu’, que es
prepara amb carn de peix globus, una part de la carn es contamina amb una toxina, coneguda
7/23/2019 Pac1 Semestre2 2015respostes (1)
http://slidepdf.com/reader/full/pac1-semestre2-2015respostes-1 4/4
4
com tetrodotoxina, que es troba al fetge de l’animal. Aquesta toxina bloqueja l’obertura dels
canals de Na+ dependents de voltatge. Com creus que afectarà aquesta toxina a la conducció
dels impulsos elèctrics? (màxim 5 línies).
El bloqueig dels canals de Na+ dependents de voltatge impedirà que s’iniciï el potencial d’acció,
pel que les neurones no podran conduir estímuls elèctrics i el pacient, si no es tracta a tempsadequadament, morirà per la impossibilitat de moure els seus músculs, com els músculs
respiratoris.
6. A un laboratori de Psicobiologia s’està realitzant un experiment amb persones voluntàries
sanes, a les que se’ls estimula un nervi de la mà de manera continuada. El temps entre
estímuls consecutius es va escurçant progressivament, fins un punt on els subjectes diuen que
deixen de percebre algun dels estímuls. Per què creus que succeeix això? Creus que augmentar
la intensitat d’estimulació podria aconseguir que en algunes condicions els subjectes notessinmés estímuls (màxim 8 línies).
El fet de deixar de notar estimulacions consecutives és degut a l’existència d’un període
refractari, que impedeix que la neurona es despolaritzi immediatament després d’una
estimulació. Aquest període pot ser relatiu o absolut. Si el temps entre estímuls és molt curt,
uns pocs milisegons, la neurona es trobarà en el període refractari absolut, on serà impossible
notar dos estímuls consecutius. Si allarguem una mica el temps entre estímuls, en canvi, es
podria trobar al període refractari relatiu, en el que una estimulació de major potència farà
que sí que es percebin els estímuls aplicats.
7. Si es modifica experimentalment la concentració externa de potassi, A) Com canvia la
primera part del potencial d’acció? Per què? (màxim 3 línies) Gairebé no varia ja que la fase de
despolarització es deu a l’entrada de sodi, a favor del gradient electroquímic, travessant els
canals de sodi dependents de voltatge. B) I si es varia la concentració externa de sodi? Justifica
la teva resposta (màxim 3 línies). En aquest cas sí que variarà el potencial d’acció, perquè la
força amb la que el sodi serà empès cap a l’interior neuronal variarà donant com a resultat una
modificació del pic al que arribarà la despolarització.