DIJOUS · 31 d’octubre del 2019. Any XLIV. Núm. 15166 - AVUI / Any XLI. Núm. 14036 - EL PUNT

1,20€

1515

27-1

2131

03Q

1682

19-1

1958

03L

Claudi UñóMestre pastisser

La Riera, 84-8608301 Mataró (BCN)Tel. 93 755 24 40info@pastisseriauno.comwww.pastisseriauno.com

RELAT · “Hem apartat del relat el dret a decidir. Tots estem parlant d’ordre públic”DIMISSIÓ · “Abandonar el vaixell ara seria d’una gran irresponsabilitat”INVESTIGACIÓ · “Alguna actuació policial no s’ajustava als protocols establerts”

Miquel Buch Conseller d’Interior

“El país ha respost a unasentència injusta; els partits,no. Això ha generat frustració”

P6-9

Alcaldes, regidors i càrrecs territorials van compartir escenari i projecte amb els màxims representants del país ■ J. LOSADA

L’Assemblea de Càrrecs Electes: 2.000 autoritats i un objectiu comú

Unitat des de la base

Marlaska nega elsabusos de la policiaEl ministre troba impecable l’actuació

La fiscalia renuncia aperseguir Marta Rovira

CULTURA-ESPECTACLES P30

Ken Loach Cineasta britànic

“Sentosolidaritatpels meuspersonatges”

CULTURA I ESPECTACLES P28,29

Catalunya, quartpaís de la UE enconsum de cinemaContràriament, s’hi veuen molt poquespel·lícules en llengua catalana, només el2,13% del total del cinema de l’any 2018

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 D’OCTUBRE DEL 2019

ins al final, ens diuPedro Sánchez

que pensen arribar elsserveis secrets del’Estat per trobar vin-cles que relacioninpolítics independen-

tistes amb Tsunami Democràtic. És adir, que estableixin una relació delictivaentre representants legítims d’unapart important –amb majoria al Parla-ment– de la ciutadania i una “organit-zació criminal que impulsa atacs terro-ristes”, que és com ha definit la Guàr-dia Civil aquesta plataforma a la qualnomés se li pot imputar el “delicte”d’haver convocat amb èxit una protes-ta massiva contra la sentència del Su-prem. Res no ens ha d’estranyar, teninten compte la darrera perla del presi-dent en funcions que, cada dia quepassa, ens dona mostres de la “serenafermesa” i el rigor intel·lectual ambquè tant ell com els seus ministresbusquen solucions al problema que téEspanya amb Catalunya. Serè i fermha dit que l’independentisme té la ma-teixa visió de la societat que la ultra-dreta. Un altre tros a l’olla per anar fentel caldo gros en què es barregen inde-

pendentisme, violència, terrorisme, ul-tradreta i el que convingui. Grande-Marlaska ha estat especialment actiuen la seva condició de ministre de l’In-terior. Troba impecable l’actuació de laPolicía Nacional, menysprea els ciuta-dans ferits en les protestes i banalitzael terrorisme comparant els aldarullsde Barcelona amb els morts d’ETA. Enun estat en què la divisió de podersdorm el son dels justos, el presidentdel Tribunal Suprem arenga els militarsanunciant mà de ferro contra els inde-pendentistes, negant-los la condició deracionals i la vicepresidenta CarmenCalvo amenaça Bèlgica si la justíciabelga no lliura Puigdemont. Arribaranfins al final, oh, i tant que sí, que ja te-nen España Global perquè els renti lacara. I tal dia farà deu anys. Llavors, elsimportarà un rave el que determini elTribunal Europeu de Drets Humans,com acaba de passar amb la sentènciainjusta de la qual Marchena va ser po-nent, que inhabilitava el president delParlament basc, Juan María Atutxa.Són les eleccions, estúpid!, diuen elsanalistes polítics. Doncs res, a esperarl’11 de novembre.

F

Keep calmEmili Gispert

Fins al final

Arribaran fins al final, oh, i tantque sí, que ja tenen EspañaGlobal perquè els renti la cara.I tal dia farà deu anys

a calefacció de casa comença adonar senyals de vida. Està pro-gramada: ella sap quan s’ha d’en-

gegar i apagar. De moment, s’escalfa aprimera hora. A mig matí se n’absté.Som a marina, encara fa calor. Potsermassa? Aquesta nit és la castanyada.Recordo haver-la celebrat amb fred,però ni molt sovint ni massa. La icono-grafia d’aquest dia presenta la casta-nyera abrigada fins al nas, i els clientsamb bufanda i paraigua. Sempre, tam-bé per Nadal, imitem les estampes delnord d’Europa o, per no anar tan llu-ny, les pirinenques. Als cromos sem-pre hi fa més fred. El dibuixant Fer-ràndiz, autor de les nadales –en dèiemchristmes– que la gent s’enviava perNadal i també d’uns contes retallatsamb noies que anaven amb vespa iguàrdies urbans bondadosos, va fer fa-mosa la imatge de la castanyera fredo-lica. Als que els havíem llegit, que somels més grans de la colla, ens ha que-dat la idea que “abans” per Tots Santsi també per Nadal feia més fred. Pot-ser sí. Els divulgadors de l’emergènciaclimàtica ho certifiquen. De totes ma-neres, tant de fred com l’il·lustrat per

L

Ferràndiz, no. Si més no a marina.Ferràndiz, que jo sàpiga, n’era, era deBarcelona.

La noia que torra i ven castanyes imoniatos a la plaça de més amunt vaamb màniga curta. Els clients ja hanfet el canvi d’armari i han tret jaque-tes i jerseis. Van de “mig temps”: nid’estiu ni d’hivern. Amb la indumentà-ria d’estiu passa que s’acaba avorrint.Arriba un dia, cap a mitjan setembre,que ens hem cansat de portar-la i co-mencem a enyorar la d’hivern. Jo nosabria dir si som nosaltres els queavorrim la roba d’estiu o és la robad’estiu que s’atipa de nosaltres. Aque-

lla camisa que ens hem comprat aixíque ha començat a fer calor i que enscau tan bé i que trobem que ens afavo-reix, al setembre és un drap flàccidque suplica un relleu després de tantsdies de suportar el sol, la calor i lesnostres secrecions corporals. Va direc-ta a l’armari així que fa una mica defred. La hivernació li prova: quan tor-na la calor surt tan contenta i disposa-da a fer una nova campanya. A mi elshabitants de països tropicals em fansempre una mica de pena perquè es-tan subjectes a la mateixa camisa i elsmateixos pantalons tot l’any i no elsarriba mai el torrefactor de castanyes.Celebren amb més intensitat que nos-altres Tots Sants i el dia de Difunts,però amb mànigues de camisa. Ambmànigues de camisa sembla que cele-brin la resurrecció dels morts.

Amb la castanyada d’avui arriba lacampanya electoral. Quan les elec-cions estaven prohibides i no es podiaparlar de política, els articulistes sem-pre acabaven parlant de les castanye-res. Em permetran que recuperi el vellcostum, entre tantes castanyes i mo-niatos com s’anuncien.

“Aquest anycoincideix amb unaltre inici decampanya electoral

Vuits i nous

La castanyadaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 D’OCTUBRE DEL 2019

El judici de l’1-O ja va mostraral món que el model policial

català i l’espanyol eren molt dis-tants. Un element clau des de lesmanifestacions del 15-M, la intro-ducció de l’àrea de mediació en lapolicia catalana, no va ser no ja nocompartida sinó ni tan sols entesapels seus companys de la PolicíaNacional o la Guàrdia Civil. I aquestsdies, aquesta evidència ha tornat aquedar palesa amb l’ús de les balesde goma, prohibides al Principat,però també, i sobretot, amb la reac-ció dels comandaments davant d’al-gunes de les imatges de mala praxique s’han vist. Més enllà de recordara la població que la policia s’ha vistatacada de forma virulenta i que hahagut de fer moltes hores de més,els comandaments dels Mossoshan demanat perdó per les actua-cions no reglamentàries i han obertuna investigació específica per aquinze d’elles. A l’altra banda, el mi-nistre de l’Interior, Fernando Gran-de-Maslaska, assegurava ahir ma-teix que no hi havia res a revisar. Elministre defensava això tot i havervist cops de porra al cap, tot i que hiha quatre persones que han perdutun ull per pilotes de goma o que al-guns dels agents s’han retratat alcostat de banderes franquistes, perexemple. A banda d’avançar que elspolicies, com va passar amb els del’1-O, serien condecorats.

Tot el que ha succeït fa pensarque cal que els models policials, so-bretot pel que fa a seguretat públi-ca, han de millorar. En el cas espa-nyol, i més enllà de demanar-los quesegueixin les normatives catalanes,cal avançar cap a una policia moltmés moderna, molt més europea.Però en el cas català, i més enllàd’aclarir responsabilitats de tot ti-pus quan n’hi hagi, aquesta seriauna bona ocasió per debatre, senseapriorismes, com millorar els opera-tius policials d’aquesta mena.

Modelspolicialsa millorar

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El veterà cineasta anglès estrena avui Sorry wemissed you, un film en què s’endinsa en el proble-ma de l’explotació laboral dels treballadors autò-noms. “Sento solidaritat pels meus personatges”,ens diu en una entrevista el director de cinema,combatiu contra les noves formes d’explotació.

MINISTRE DE L’INTERIOR EN FUNCIONS

Combatiu i solidari

No solament no fa ni la més mínima autocríticarespecte de l’actuació de la policia en les protes-tes per la sentència del Suprem, sinó que menys-prea els manifestants ferits greument quan diuque el resultat de les lesions no predetermina laproporcionalitat de la policia.

-+=

-+=

Premi Just Manuel CaseroCarles Torras

Menyspreu pels feritsFernando Grande-Marlaska

-+=

Ken Loach

Nascut a Eivissa i amb residència a Formentera,ha estat el guanyador de la 39a edició del premide novel·la curta Just Manuel Casero amb l’obraEls cossos elèctrics, que serà publicada per l’edi-torial Empúries. El jurat ha destacat la qualitat dela majoria dels textos presentats.

ESCRIPTOR

DIRECTOR DE CINEMA

illuns farà tres setmanes unasentència que no s’aguanta perenlloc va imposar penes terri-

bles als líders independentistes cata-lans. No és allò més lògic, i així ho en-tenen molts diaris i comentaristes es-trangers que se’n fan creus del càstig ide la manca de diàleg per part d’Espa-nya, però ja ho hem ben interioritzat.No ho podien fer, però ho han fet.

Fa un mes, nou membres dels CDReren detinguts en diferents punts deCatalunya. Set d’ells són a la presó, al-guns incomunicats i sense llum a lesnits, després d’unes detencions plenesd’irregularitats, per dir-ho suaument.Més repressió injustificada. No ho po-dien fer, però ho han fet.

La Policía Nacional entra en un bara la via Laietana els dies posteriors a lasentència. En fa sortir un noi que ésvexat, colpejat i fet agenollar a la vore-ra. Tothom es posa les mans al cap is’exclama que això la policia no ho pot

D “L’Estat continuafent coses que maies hauríem pensatque podria fer endemocràcia

fer. No ho podien fer, però ho han fet.Més repressió normalitzada.

Les actuacions irregulars de la Poli-cía Nacional i dels Mossos d’Esquadrahan estat innombrables aquests úl-tims dies. Des de les nombroses càrre-gues injustificades, fins als cops al capamb les defenses filmades en diferents

ocasions, passant per les detencionsindiscriminades i aleatòries com la dela Xènia, al carrer Jonqueres, o la de laLaura, arrossegada per mossos de pai-sà a Tarragona. Repressió fora de lloc ifora de la llei. No ho podien fer, peròho han fet.

Com tampoc podia, la Policía Nacio-nal, tirar pilotes de goma i hi ha qua-tre persones que han perdut un ull, nitampoc hi ha prou raons per haver en-viat a la presó trenta-un detinguts, niencara menys hi havia motius per des-trossar la terrassa d’un cafè com vanfer dissabte els Mossos.

No ho podien fer, però ho han fet. Iles conseqüències per als responsablesd’aquests actes brillen per la seva ab-sència. Més aviat, tot el contrari.Lloances, excuses i acusacions de de-lictes molt greus, com ara terrorisme.

No ho podien fer, però ho han fet.Feia molt temps que no sentia tantapudor de dictadura.

No poden, però ho fanMiquel Riera / mriera@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Balcells

Muts i ala gàbia

embla que, últimament, s’ha posat de moda tractarels ciutadans d’immadurs, d’individus que no saben

el que es diuen. Ho fa Pedro Sánchez quan, contrariatamb els resultats encara calents de les urnes, distreul’atenció amb negociacions de curta volada per acabarconvocant unes altres eleccions. “Ara sí”, diu el lema decampanya del PSOE. Ara sí, se suposa, que la gent hauràaprès a votar i donarà finalment a Sánchez la majoriaque el deslligui de mans.

I ho fa, també, el president del Consell General delPoder Judicial, que és alhorapresident del Tribunal Suprem,quan ridiculitza els que esmanifesten contra les condemnesde l’1-O recriminant-los que ni tansols s’han llegit la sentència.“Protesten per una cosa quedesconeixen absolutament”,dictamina des de la càtedra.

Per aquesta regla de tres, no podríem participar envagues, posem per cas, per defensar la qualitat de lasanitat o l’educació públiques perquè... què sabemnosaltres d’economia, dels complexos equilibris per ferquadrar els comptes de l’Estat? Muts i a la gàbia.Francament, tal com tenim el pati, em fa l’efecte queatacar amb arrogància i menyspreu elitista les opinionsque no ens agraden és l’últim que necessitem. No calmenystenir els que discrepen de les decisions del poderfent passar per ignorància el que és un legítim ifonamentat motiu de protesta.

S

Atacar ambarrogàncial’opinió queno ens agradaés l’últim queens cal

http://epa.cat/c/rpui6i

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 D’OCTUBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El Consell per la República,l’organisme que volinternacionalitzar el procéscatalà “sense cap 155”, arrencapilotat per Puigdemont i Comín.

10anys

20anys

Baltasar Garzón ordena l’ingrésa la presó de l’alcalde de SantaColoma de Gramenet,Bartomeu Muñoz, i també deLluís Prenafeta i Macià Alavedra.

El PNB, EA i EH participaran enuna concentració silenciosa perprotestar per la detenció de ladirigent i exnegociadora d’ETABelén González Peñalba.

Nou organisme Detencions Protesta silenciosaTal diacomavui fa...

l debat sobre cas-tanyada o Hallo-

ween arriba enguanyen plena campanyadel 10-N. Una repeticióelectoral amb ingre-

dients zombi: veus d’ultratomba al Va-lle de los Caídos, el probable retorn deCasado de la mort i el demoscòpic crei-xement del terrorífic feixisme ultraes-panyolista de Vox. Però que ningú pa-teixi, també tindrem castanyes i semblaque Albert Rivera aposta per la tradiciónostrada. També el PSOE opta per ladisfressa de terror. Amb una campanyabasada en una mòmia i les amenacesconstants de Pedro Sánchez a la Gene-ralitat, estil ogre. O amb el ministre del’Interior removent els morts a les sevestombes faltant el respecte a les vícti-mes del terrorisme quan assegura quela violència del País Basc va tenir me-nys impacte que la de Catalunya. Da-vant d’això, el PSC s’ha venut l’ànima alPSOE i això explica –la falta d’ànima–que Miquel Iceta rebutgi grolleramentvisitar Oriol Junqueras a la presó. Arabé, no m’interessa l’aspecte moral sinóel polític.I el rebuig a visitar Junquerass’emmarca en el fet que el PSC ha deci-dit mirar de vampiritzar vots a Cs. Al’abril els socialistes es van quedar atres diputats d’ERC, que va guanyar lesgenerals. Arrabassar aquesta primeraplaça als republicans suposaria una vic-tòria unionista a Catalunya que podriaser demolidora per a l’independentis-me. I també es veu des del PSC comuna pista d’enlairament d’Iceta cap alPalau de la Generalitat, on es veu, si l’in-dependentisme perd la majoria absolu-ta, utilitzant la via d’aliances Frankens-tein –com la de l’Ajuntament de Barce-lona amb Colau i Valls o la de la Diputa-ció de Barcelona amb JxCat– que vadeixar molts independentistes de pastade moniato. I que va situar ERC –mésenllà de municipis secundaris on s’im-posa el localisme– en l’enemic a batreen les grans institucions del país: ajun-taments de Barcelona, Tarragona i Llei-da i Diputació de Barcelona. Les urnesdiran, però caldrà esperar també –de-gustant uns bons panellets– si Sán-chez es fot la castanya o no. I en cas deguanyar si tria truc o tracte. El truc de lagran coalició unionista amb el PP i Cs.O el tracte del govern d’esquerres endiàleg amb l’independentisme en quèERC tindria un paper decisiu. Si és queSánchez assumeix que el conflicte nos’arregla amb quatre caramels i gomi-noles sinó acordant d’una vegada unasolució democràtica per a Catalunya.Ja ho veurem.

E

Full de rutaFerran Espada

El Halloweendel 10-N

i els interessos de l’Estat espanyolestiguessin en mans d’actors ra-cionals i democràtics, el procés

hauria acabat fàcilment fa anys ambun referèndum en què s’enfrontariauna certa democratització i modernit-zació de l’Estat de les autonomies en-front d’un futur incert d’una repúblicacatalana. Aquest referèndum el podiaguanyar l’Estat espanyol amb força fa-cilitat fent callar per dècades el movi-ment independentista i reduint el seusuport a uns percentatges semblantsals previs al 2012.

SI ELS INTERESSOS DE L’ESTAT ESPANYOLestiguessin en mans d’actors racionalsperò que no poguessin fer aquest re-ferèndum, haurien mantingut el con-flicte en un nivell molt baix, atenentnomés els actes efectius de rupturade l’Estat i no responent als intentssimbòlics dels independentistes i con-traatacant amb política, de la de veri-tat. Una realitat tangible sempre ésmillor que un somni que no passa d’ele-ments simbòlics. En canvi els inte-ressos de l’Estat espanyol es troben en

S una oligarquia d’alts funcionaris del’Estat, que vetllen més per mantenirla seva quota de poder postfranquistaque per defensar els interessos de l’Es-tat, i per les elits econòmiques que esbeneficien del BOE i que inclou els prin-cipals mitjans de comunicació privatsde l’Estat i les principals empreses del’Íbex 35.

QUALSEVOL POLÍTIC ESPANYOL que inten-tés parlar d’una solució política al con-flicte català signaria el seu suïcidi polí-tic immediat. Massa anys utilitzant Ca-talunya com a boc expiatori dels pro-blemes de cohesió i de consistència delprojecte polític del nacionalisme espa-nyol (i de nacionalistes en són pràctica-ment tots els partits d’àmbit estatal),com per ara aturar els llops contraCatalunya. D’altra banda, els indepen-dentistes estem atrapats en una situa-ció en què el que busquem és una so-lució política, però encara estem en-callats just per sota del 50% de suport a

la nostra causa, i el creixement, queexisteix, és agònicament lent. Al ma-teix temps l’Estat no ens pot derrotar,només reprimir i esperar que ens ren-dim. Ni nosaltres estem disposats aabandonar, ni ells a cedir. Ni nosaltrestenim la força per trencar el bloqueigde l’Estat, ni ells la capacitat perquèrenunciem.

ENTREM EN UNA FASE EN QUÈ EL CONFLICTEes torna més dur. Les sentències no-més indiquen que la repressió anirà amés. I els independentistes estem de-mostrant que la por no ens atura. Hemperdut la por a les càrregues policials,per molt excessives que les facin: hemperdut la por a la repressió policial i a lapersecució judicial. Ens esperen anysmolt durs, fins que aconseguim desferaquest empat de forces a favor nostre,mantenint el conflicte polític. Ja no tin-drem fulls de ruta, ni plans mestres, si-nó la simple determinació de resistir iguanyar una guerra de desgast llarga. Al’altre costat ningú vol negociar, al nos-tre costat ningú vol renunciar a seguirla lluita. Adeu al procés, hola conflicte.

Jose Rodríguez. Sociòleg

Adeu procés, hola conflicteTribuna

Epidèmiaconsumistab Com cada any, a mesuraque el dia s’escurça i les tem-peratures baixen, s’ incremen-ta no sols el risc d’agafar unconstipat o una grip, també laprobabilitat que la febre consu-mista ens toqui de ple ja siguiamb el virus Black Friday oamb qualsevol altre virus pro-mocional engegat pel gran co-merç electrònic o tradicional.El problema de la massiva pro-paganda en forma d’ofertes ipromocions engegada per lesgrans superfícies i canals dedistribució, és que tot sovintdeixa fora de joc el petit co-merç tradicional, que majorità-riament no pot competir con-tra els gegants del sector, quejuguen amb un clar avantatgeen la seva primera divisió.

Veig amb preocupació comel petit comerç que dona vidaals nostres barris i ciutats, i delqual depenen moltes famílies,va desapareixent a ritme trepi-

dant engolit pels grans actors,que cada cop s’ emporten untall més gran d’un pastís abansrepartit i on ara al petit comerçtan sols li queden engrunes.

Voldria, doncs, a travésd’aquesta carta, conscienciarels consumidors de la impor-tància que el petit comerç siguiviu, motiu pel qual, quan la fe-bre consumista ens arribi, cal-dria que també a ells els tin-guéssim presents.MARTÍ GASSIOT GARRIGABarcelona

In-justícia?

b Justícia. Una paraula quetothom sap què vol dir peròque ningú sap explicar. És unmot que cadascú interpreta alseu gust i de la forma que mésli convé, o és el que es demos-tra en aquest país. És fàcilbuscar la definició al dicciona-ri, però quan es compara elque es diu amb el que passaen l’actualitat t’adones dedues possibilitats. O bé el dic-

cionari està equivocat, o bé elsistema judicial, que en teoriaens representa, està en unadecadència absoluta. La so-cietat actual està vivint ambels ulls tapats i està dirigidaper unes mans anònimes igualque unes marionetes. For-mem part d’una contínua pa-radoxa caracteritzada per lainjustícia de la justícia. Una iro-nia que, pel que sembla, no téintenció de desaparèixer.ROGER FLOREZ GARCÍAXerta (Baix Ebre)

Minoria?

b El president del govern es-panyol, Pedro Sánchez, men-teix quan parla de “la minoríade catalanes que quiere la in-dependencia” [sic]. No sabemquants catalans volen la inde-pendència, però si, tal comdiuen, som la meitat de la po-blació, ¿se’n pot dir minoria,del 50%? Els unionistes repe-teixen que el moviment inde-pendentista va de baixa (al-

guns, fins i tot, tenen la barrade dir que està “en fase termi-nal”), però les dues grans ma-nifestacions d’aquests últimsdies ens aporten dades signi-ficatives: la unionista del dia27, organitzada per SocietatCivil Catalana, en la qual par-ticiparen persones vingudesde diversos punts d’Espanya,no arribà ni a una quarta partdel nombre de persones quehavien participat en la inde-pendentista del dia abans. Iaixò sense comptar les cincmarxes per la llibertat, poste-riors a la sentència dels pre-sos, que van sortir de dife-rents poblacions de Catalu-nya i, un cop a Barcelona, vansumar més de mig milió depersones.

Si volen saber el nombre depersones que volem la inde-pendència, només cal queens comptin. I això vol dir, ras icurt, fer un referèndum.MONTSERRAT FARRÀSOLIVERASTerrassa (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 D’OCTUBRE DEL 2019

SísifJordiSoler

Pedro Sánchez, PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL EN FUNCIONS

“L’independentisme i la ultradreta comparteixen unmateix model i una mateixa visió de la societat”

La frase del dia

“Correspon,doncs, als políticsdefinir el marc i elslímits de la“violència” ambl’Estat; de les formesde resistènciatambé “violenta”

o va dir ja fa uns anys, basant-seen una rigorosa anàlisi del pas-sat, aquell que és el més emi-

nent historiador català contemporani:la història posa de manifest de manerainequívoca que l’alliberament dels po-bles i nacions oprimides per un estat co-lonial ha acostumant a ser inseparablede l’exercici de la violència legítima, vaescriure Josep Fontana. El concepte deviolència ha pres formes diferents aaquella que la immensa majoria de gentidentifica amb l’existència de la lluitaarmada, amb morts i ferits, amb des-truccions materials irreparables, i tam-bé amb atemptats, execucions, dester-raments, terrorisme i, en definitiva,amb esdeveniments qualificats de vio-lents. Per bé que aquesta mena d’ac-cions de força ha assolit a llarg o mitjàtermini resultats alliberadors, no po-den ser, en aquests inicis del segle XXI,considerades un model a seguir.

ESTÀ EN L’ÀNIM DE LA CIUTADANIA, delsanalistes polítics i dels historiadors,que, al llarg del segle XX, han existit, al’Índia o a Nord-amèrica, per exemple,formes de violència resistencial d’unaimmensa eficàcia per aconseguir deter-minats objectius, la independènciad’una nació o la fi de la discriminació ra-cial. Aquestes, que no tenien com aprioritari la violència física, no han po-gut, però, evitar situacions de caràcteragressiu. Àdhuc refusant, per ineficaç iperquè els vents bufen en una altra di-recció estratègica, aquesta manera defer, l’alliberament de Catalunya no espot limitar al fet que alguns massa so-vint s’omplin la boca defensant, sensematisos, tàctiques contràries a les ac-cions violentes, sense replantejar-sequè vol dir, en el cas català, la no-violèn-cia com a camí per assolir la separaciód’Espanya i el reconeixement delsdrets democràtics del nostre poble. Cal,doncs, cercar altres manifestacions dela violència “pacífica”, de la reivindica-

H ció intransigent, de la defensa aferris-sada dels drets nacionals propis. Deli-mitar la frontera entre les dues formesde violència –la que no convé ni és via-ble i aquella que conté el germen allibe-rador– és el gran objectiu no només dela política catalana dels partits inde-pendentistes, sinó també de les accionsmassives impulsades per les poderosesorganitzacions cíviques, que han arre-lat amb força en la vida quotidiana deCatalunya. Atès que cada dia sento unamajor aversió al discurs d’aquells que,sense cap responsabilitat i, en la majo-ria dels casos, sense assumir cap riscpersonal, ens diuen i diuen als respon-sables polítics –a través de consells tanben intencionats com inútils– allò ques’ha de fer, vull limitar-me a constatarun fet: sense una determinada accióviolenta, en la versió a la qual m’he re-ferit, mai Catalunya assolirà el seu alli-berament. Correspon, doncs, als polí-tics definir el marc i els límits de la “vio-lència” amb l’Estat; de les formes de re-sistència també “violentes” que caldràexercir davant del tancament feixista

al diàleg i a la negociació i, en definitiva,quadrar el cercle i acomplir, a travésde la “violència” pacífica, però més fer-ma i diferent de la que prediquen enun llenguatge reiteratiu, avorrit, carre-gós i d’una gran inutilitat tant la majorpart de la classe política com els diri-gents socials.

NO PARLEM DE LA VIOLÈNCIA DE L’ESTAT es-panyol amb Catalunya en forma de deu-tes i incompliments pressupostaris, dedetencions de centenars de catalans,de processament d’uns quants cente-nars més, de tenir empresonats els diri-gents elegits democràticament, demantenir el president de Catalunya al’exili? Això no és violència? I, per ara,no han matat, ni torturat, ni eliminatfísicament ningú. Si Espanya pot exer-cir de manera activa la violència ambCatalunya i trobar-ho normal dins d’unestat de dret, què hem de fer nosaltres,ni que sigui a través d’una “violència”pacífica? La seva no ho és, de pacífica.Populars, Socialistes i Ciutadans sónpartits violents. L’independentisme,sense claudicacions i apujant el to de ladefensa del país, no ho ha de ser. Per béque, al llarg de la història, els esdeve-niments de qualsevol caràcter maino es repeteixen de manera mimètica,sí que en l’anàlisi històrica podem tro-bar idees útils per exercir aquesta “vio-lència” necessària per aconseguir elsnostres objectius nacionals. En qualse-vol cas, aquelles accions de masses rea-litzades fins avui, essent necessàriesi modèliques, s’han demostrat pocútils. Han estat més un exercici de dig-nitat col·lectiva que no pas un instru-ment per aconseguir la llibertat delpaís. No dic a uns i altres què han de fer,ni com han d’activar la nova “violèn-cia”, que impulsi un gir de 180 graus a lacolossal energia que ha cremat, no diréque en va, el poble català en els darrersanys. Han arribat els temps de la nova“violència”.

Jaume Sobrequés i Callicó. Historiador

Sí a la violència. Quina?Tribuna

Estat espanyol tépor. Molta. No

pas por que a Catalu-nya hi hagi grups queprovoquin aldarulls alcarrer, que ja ha de-mostrat que no té cap

mania a reprimir amb la mateixa con-tundència que si només volguessin vo-tar en un referèndum d’autodetermina-ció –amb una complicitat ara dels Mos-sos en què cal exigir que la investigacióarribi fins al final–, ni por d’un esclat deviolència per un problema de convivèn-cia, ni encara menys por que cap sobira-nista activi res que s’assembli a un grupterrorista. No en pot tenir cap, de por,d’això, perquè sap que no hi ha cap perillreal que res d’això passi, per molt ques’esforci per terra, mar i aire a fer creureque sí, i en el fons hi indueixi.

Del que de debò té por l’Estat, i peraixò s’esforça tant a inventar-se un perillimaginari, és del que li és i serà impossi-ble de controlar mai: que amplíssimssectors de la ciutadania surtin al carrer iexerceixin el dret de manifestació, de va-ga, de manera ferma, pacífica i massiva,per denunciar al món que estan farts devexacions dels poders estatals, i em-prenguin accions de desobediència civil(fins i tot avalada pel Suprem) per pro-testar contra una sentència que va con-demnar més de dos milions de perso-nes i exigir a l’Estat, ja no la independèn-cia, sinó tot just que segui a parlar. Comque és això el que li fa por, i sap que noes pot perseguir de cap manera que nosigui vulnerant tots els drets fonamen-tals, s’inventa que Tsunami Democràticés una organització terrorista i la investi-ga com si fos ETA, o veta la xarxa exte-rior del govern que explica al món comvolen aixafar el clam d’una majoria decatalans, això només per citar dos ex-emples d’ahir.

L’Estat no té por dels aldarulls de lesnits posteriors a la sentència, sinó de lesmultitudinàries accions pacífiques quees fan, i se seguiran fent, de dia. Tin-guem-ho clar per saber on incidir.

L’

De set en setÒscar Palau

Por del dia

6 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 D’OCTUBRE DEL 2019

El PSC força aincloure’l i Sánchezs’excusa dient quela versió publicadano era definitiva

Un grupd’universitariscomencen unaacampada a laplaça Universitat

El PSOE parlaara defederalisme enel programa

Vaga ambseguimentdesigualen l’educacióNacional

l conseller d’Interior, Mi-quel Buch, analitza enaquesta entrevista (queés un resum de la que

s’emet avui per El Punt AvuiTV, a les 9 h i a les 15 h) la situa-ció política que viu el país des-prés de la sentència de l’1-O.

Com està?Molt bé. Preocupat, però, per lasituació que passem.

Quina va ser la seva primera re-acció en saber la sentència?De dolor, de profund dolor. Per-què hi ha implicades personesque conec però també personesamb qui tinc una amistat forta,teixida al llarg de molts anys.Per tant dolor, molt dolor. I rà-bia.

El seu predecessor en el càrrec,Quim Forn, és un dels que és ala presó. Aquesta situació elcondiciona? Hi pensa?

EEm va condicionar molt quanem van demanar que fes de con-seller d’Interior, perquè tots sa-bem que aquest és un departa-ment controvertit, criticat i onsovint no s’entén la feina quefem. En una situació normalpotser hi hauria donat una voltamés, però sabent que en Quimera a la presó no vaig dubtar encap cas. Per en Quim, pel país,pels que són a la presó i pels quesón a l’exili.

I, vist on és ara, faria marxa en-rere?Faria el mateix.

Diu que aquesta sentència li vaprovocar dolor. La resposta quehi ha al carrer, per tant, la com-parteix? L’entén? Com ho viu?Qualsevol responsabilitat políti-ca genera contradiccions inter-nes sempre. No només en políti-ca. Quan fas de pare o a la tevafeina a vegades el que voldriesfer no és el que toca fer. I al De-partament d’Interior és unexemple claríssim que a vega-

des ho voldries fer d’una altramanera, o no ho voldries fer,simplement. Però la responsa-bilitat està per sobre de tot. Iquan un té una responsabilitatpolítica, el que ha de fer és exer-cir-la amb rigor i fortalesa.Quan se’t genera alguna contra-dicció s’ha de superar.

Han anunciat el que n’han dit“la major investigació interna”del cos de Mossos. Arriba tard,però, aquesta decisió?D’aquests episodis fa 11 dies,només 11 dies. I hi ha dos monsque cal separar: el de la imme-diatesa de les notícies i la feinaseriosa i rigorosa d’un cos poli-cial.

Però algunes imatges de l’ac-tuació policial ja feien mald’ulls des del primer dia, no? Ono n’hi feien a vostè?Moltes de les imatges d’aquestsúltims dies m’interpel·len enpositiu. M’interpel·len en posi-tiu les de la gentada caminantper les carreteres on els Mossos

d’Esquadra van garantir plena-ment la seva llibertat d’expres-sió i de manifestació. De formanegativa, hem pogut veure quehi havia persones, una immen-sa minoria, que en lloc de mani-festar-se buscaven un enfronta-ment directe amb la policia. Lla-vors és quan la policia ha d’ac-tuar. Algunes de les imatgesd’actuacions policials s’ha de va-lorar si s’ajusten als protocolsestablerts, és cert. És el que es-tem fent, com es fa en altresàmbits de l’administració públi-ca. Des del primer dia recollimimatges i n’hi ha centenars.

Vol dir que no s’ha emprat mas-sa contundència, per no dir vio-lència, en algunes actuacionspolicials?Hi ha centenars, milers d’imat-ges. Alguna actuació policial nos’ajusta realment als protocolsestablerts. Per això, mentres’està procedint a la valoració itramitant-la, ja s’han anunciat15 casos en què s’ha iniciat eltràmit d’investigació.

La decisió d’obrir aquesta in-vestigació, la pren pressionat?No, perquè és una feina que elsMossos ja fan de manera perma-nent. Són una policia d’una ele-vada qualitat, i saben que estanfiscalitzats pel mateix cos, pelDepartament, per la Generalitatde Catalunya, pel Parlament,pels mitjans de comunicació iper la societat en general.

Deia aquest cap de setmana a‘La Vanguardia’ que no podiapermetre que li prenguessin elcontrol dels Mossos. És per ai-xò que hi va haver un excés dezel? Per evitar que fos interpre-tat com que els Mossos no ac-tuaven amb contundència?No, en cap cas. Vostès han po-gut veure com el cos dels Mos-sos és atacat per tota mena departits, per Vox, Cs, la CUP... Elconseller d’Interior té l’obligació

Xevi XirgoBARCELONA

INVESTIGACIÓ · “Alguna actuació policial no s’ajusta realment als protocols establerts” POLICÍANACIONAL · “Nosaltres anunciem una autoauditoria. Aquí és on es veuen els dos models, elsconceptes d’un model policial i de l’altre” MARLASKA · “Pot decidir condecorar qui vulgui. I elcondecorat decideix si hi va” DIMISSIÓ · “Abandonar el barco seria d’una gran irresponsabilitat”

Miquel Buch Conseller d’Interior

“Ens equivoquem,parlant d’ordre públici no de la sentència.Aquest és el relatde l’Estat espanyol”

El conseller Miquel Buch,fotografiat ahir a lesdependències d’Interior■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 D’OCTUBRE DEL 2019 | Nacional | 7

La resposta delsjutges de trinxera

L’APUNT prem poden respondre a la pressió ambiental que l’or-dre públic no estava garantit per dos cossos policials,amb permís fins i tot per humiliar. Ara, els jutjats queassumiran les investigacions han de filar més prim, icontrastar la certesa dels atestats policials, i si és pos-sible aprovar mesures menys lesives. Són els jutges detrinxeres, els més propers als ciutadans.Mayte Piulachs

Els jutges i jutgesses, com qualsevol persona, tenen laseva ideologia, i el que se’ls demana és que aquestano taqui le seves resolucions, en les quals no nomésapliquen la llei, sinó que la interpreten. Les 28 ordresde presó provisional dictades a Catalunya en les darre-res dues setmanes pels jutges de guàrdia arran delsdisturbis registrats després de la sentència del Su-

de protegir el cos dels Mossosd’Esquadra. Per què? Doncsperquè fa molts anys que estantreballant amb una alta quali-tat, amb les seves virtuts i elsseus defectes. I hem d’apel·lara les virtuts i corregir els de-fectes.

Vostè sap que els Mossos vanser criticats per l’Estat per unasuposada inacció durant l’1-O.Podria ser que s’hagi actuat so-ta aquesta ‘síndrome de l’1-O’?L’1-O van actuar tal com vamarcar la resolució judicial quese’ls va manar. I que era fer lafeina d’una manera determina-da. I ells van complir. I és per ai-xò que dins dels Mossos hi hauna certa incomprensió; perquèhi ha més de setanta personesque estan encausades judicial-ment per complir una resoluciójudicial.

Quan se sabran les conclusionsde la investigació interna? Es-tem parlant de setmanes, demesos...?Segurament algunes se sabranaviat. En d’altres el procés seràmés llarg. No és el mateix unaactuació en què estem parlantd’un agent molt concret que es-tà sol que una actuació en quèhi ha més agents. S’ha de par-lar, per tant, amb els seus res-ponsables, amb els agents, s’hade fer una procés...

El ministre Grande-Marlaskaels ha felicitat i ha dit que Mos-sos i Policía Nacional havien ac-tuat “com un sol cos”. Vostè,quan sent el ministre lloant lafeina dels Mossos i dient quesón “un sol cos”, què en pensa?El que li puc dir és que aquestdissabte els Mossos van actuarperquè no ho fes la Policía Na-

cional a la Via Laietana. La Poli-cía Nacional estava protegintles seves instal·lacions a la ViaLaietana. I els Mossos es van in-terposar entre la Policía Nacio-nal i els manifestants perquè elcos dels Mossos d’Esquadra téels seus protocols, les seves ga-ranties, la seva forma de treba-llar, que són diferents dels de laPolicía Nacional. Es va decidirque fos el cos dels Mossos el queactués i no ho fes la Policía Na-cional per evitar mals majors.

El protocol també és diferentquant a l’ús de les pilotes degoma.El Parlament de Catalunya vafer una recomanació al cos delsMossos d’Esquadra, però no vaprohibir l’ús de pilotes de gomaa altres cossos policials que ac-tuessin a Catalunya. Els Mossoss’adapten al que li mana el Par-

lament, però altres cossos no hofan perquè no tenen l’obligacióde fer-ho.

Però al ciutadà tant li és qui lesdispara, no? N’ha parlat amb elministre Marlaska?Vam parlar dels seus protocols,perquè tenim dos cossos dife-rents, amb uns protocols dife-rents, una formació diferent,amb unes eines diferents, ac-tuant en un mateix dispositiu iper tant s’ha d’intentar treba-llar conjuntament el màximpossible. Però ara per ara enca-ra no som un estat independenti no és el Parlament de Catalu-nya el que ha de decidir sobre laPolicía Nacional, que depèn delCongrés i de l’Estat espanyol.

La investigació que fan vostèssobre el cos dels Mossos, l’hau-ria de fer també el ministre

Marlaska per als agents de laPolicía Nacional?Aquí és on es veuen els dos mo-dels. Quan diem que Catalunyaés diferent d’Espanya, que el po-ble català és diferent que l’espa-nyol, ens basem en conceptes irealitats. I aquí es veu el concep-te d’un model policial i un altre.Nosaltres anunciem que per sermillors ens fem una autoaudito-ria, i veiem una altra cara de lamoneda que diu que tot va fun-cionar perfectament i que nocal la revisió.

L’haurien de fer?La meva recomanació és quequalsevol actuació policial siguisempre revisada. En una situa-ció de normalitat democràtica,qualsevol cos ho hauria de fer,es digui Mossos d’Esquadra, esdigui Policía Nacional o es diguiGuàrdia Civil, o Gendarmeria.

Passa a la pàgina següent

El país ha respost auna sentència quetroba injusta.Malauradament, elspartits no ho han fet

❝

Han tingut dos anysper preparar laresposta i no ho hanfet, i això ha generatfrustració

❝

❝Les declaracionsde Paluzie em vansorprendre. No vafer cap agraïmentals Mossos

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 D’OCTUBRE DEL 20198 | Nacional |

Llavors, quan ahir sentíem elministre dient que no revisaràres, què pensa? Que Marlaskas’equivoca?Jo constato dos models dife-rents d’entendre el que és unpaís, un cos policial… I la volun-tat no és perseguir el cos delsMossos d’Esquadra, ni perse-guir els agents… la voluntat ésser un cos millor.

La gran presència policial en al-gunes manifestacions va ali-mentar la resposta?Aquesta tesi que diu que el fetque hi hagi policia genera con-flicte, jo l’he sentit per part d’al-guns i la lamento absolutament.Perquè la policia el que fa és ga-rantir la seguretat. Segur que hiha partits que estarien més cò-modes sense un cos policial, vi-vint en una societat sense uncos policial. Però a mi això noem dona seguretat. Jo crec queun cos policial, en una societatmoderna, en una societat quees planteja ser un estat, hi ha deser, ha de garantir la seguretatde tots els ciutadans. Per tant,que hi hagi policia no t’ha de ge-nerar inseguretat en cap cas. Elque t’ha de crear inseguretat ésquan veus gent que llança pe-dres contra la policia o que tren-ca rajoles de les voreres per llan-çar-les contra la policia, o quecrema contenidors. Això sí quegenera inseguretat.

I els furgons circulant a totapastilla, la tàctica dels carru-sels...?És una pràctica que vam anun-ciar que deixava de ser efectiva,excepte en casos molt concrets.I com a tal, tal com es practica-va antigament, no s’ha practi-cat en aquest cas.

S’ha plantejat visitar els ferits?Hem vist que Pedro Sánchez hofeia.El que ha fet Pedro Sánchez ésbuscar un rèdit electoral, ha fetun xou mediàtic. I el mateix lidic dels partits catalans. El paísha respost a una sentència queconsidera que és injusta. El paísha respost. Malauradament, elspartits polítics d’aquest país nohan respost a la sentència. Hemtingut dos anys per preparar laresposta i no ho han fet, i segurque això ha generat frustració.

Vol dir que si els partits ha-guessin tingut preparada unaresposta no hauria passat totel que ha passat?La gent ha patit una frustració.El poble ha patit una frustració,perquè els partits es van com-prometre a proposar una se-güent etapa, un camí a seguir a

partir de la sentència, i això noha succeït.

I aquesta frustració és la queha generat també una part dela violència?No ho vull associar. Però, vaja,jo parlo amb molts catalans imoltes catalanes i em transme-ten també això, que els partitssegurament els han fallat.

La presidenta de l’ANC, Elisen-da Paluzie, va dir dies enrereque algunes imatges d’aquestsdies han servit perquè el cascatalà aparegués a tot el món...Aquestes declaracions em vansorprendre molt. Perquè ambl’ANC hem estat en permanentcontacte per garantir la segure-tat de les cinc marxes que esvan plantejar a Catalunya. Hiestàvem en permanent contac-te i amb voluntat de treballarconjuntament, amb mediació. Iem van sorprendre les declara-cions. Perquè en cap cas va feresment a l’agraïment als cente-nars i milers de policies que vangarantir que les seves manifes-tacions, les seves concentra-cions, les seves marxes, es pro-duïssin amb absoluta normali-tat. Això va generar frustració amolts dels agents, que van veu-re com hi ha persones que elscritiquen per la feina que hanfet uns companys, que pot serencertada o desencertada. Aixòha generat un punt de tristesa,veure com hi ha algú que és ca-paç d’anar contra un cos com ésel dels Mossos d’Esquadra no-més per valorar unes imatgesdeterminades, que a tots enspoden generar rebuig... Però elcos dels Mossos està format per17.000 persones que cada dias’aixequen per garantir la segu-retat dels catalans i les catala-nes.

El ministre Marlaska ha anun-ciat condecoracions per a totsels efectius. Això també inclouels Mossos? Qui té les compe-tències en condecoracions?Jo puc condecorar qui vulgui.Vostè pot condecorar qui vul-gui. A partir d’aquí, el condeco-rat decideix si hi va o no hi va, isi s’ho mereix o no s’ho mereix.Qui marca el llistó de per què hade ser condecorat i per què no,sigui un policia, un mestre, unmetge o un futbolista, és qui do-na, és qui atorga aquesta conde-coració. Per tant, aquí jo no lipuc dir si el ministre Marlaskaha de condecorar o no algú al-tre, això és competència seva.

Li preguntava, vaja, què en pen-sa, d’aquest anunci.El que estem veient, sobretotpel que fa a l’Estat espanyol, i noparlo només del govern en fun-

cions, sinó també dels partits,és que estan pensant més en el10-N que no pas en el que estàpassant en aquest país. I a Cata-lunya ens està passant el ma-teix. I al final, el relat, se l’estàemportant l’Estat espanyol. Elmateix representant de Bildu alCongrés, Jon Iñarritu, va expli-car que a Catalunya ens estemequivocant, perquè quan hocentrem tot en un problemad’ordre públic estem comprantel relat que li interessa a l’Estatespanyol. El problema real sónles sentències. I tots estem par-lant d’ordre públic. Hem deixatde parlar d’urnes i sentències, iaixò li interessa només a l’Estatespanyol. Hem apartat del relatel dret a decidir el nostre futur. Iho fem per parlar d’ordre públicper culpa d’un grup molt mino-ritari que genera violència. Lagran majoria de catalans i cata-

lanes, independentistes i no in-dependentistes, s’estan mani-festant a Catalunya cada diad’una forma pacífica, d’una for-ma cívica, d’una forma demo-cràtica. I, sí, tenim una minoriaque actua d’una forma no cor-recta, que actua amb violència,que genera imatges que no ensrepresenten, als catalans i cata-lanes. Unes imatges que l’Estatespanyol ha sabut enfocar enaquesta minoria. I ens oblidemde la gran majoria. I de les sen-tències. I aquest, jo crec, és elrelat de l’Estat espanyol. I és on,segurament, ens equivoquem.No ells, nosaltres.

La dimissió que li demana laCUP, també la troba electoralis-ta?La CUP demana la dimissió detots els consellers d’Interior.Per tant...

Li ha passat pel cap, però, dimi-tir, en algun moment?Bé, aquests dies el que li puc dirés que m’hi passen moltes co-ses, pel cap; vas pensant de tot.Però, quan impera el seny, elque creus és que, en un mo-ment de dificultat, abandonarel barco seria d’una gran irres-ponsabilitat. Imagini’s vostèque està portant un vaixell, famolta mala mar, molt de vent,el vaixell trontolla, tothom estàpreocupat i diu: “Sabeu què? Josalto. Us espavileu.” Aquí, quiestà al capdavant soc jo i, araper ara, la responsabilitat impe-ra. No em passa pel cap abando-nar el barco.

I el president Quim Torra n’hiha parlat, de dimitir, en algunmoment?Hem tingut converses i, a ell,evidentment, li genera preocu-

Miquel Buch Conseller d’Interior

Ve de la pàgina anterior

Un moment del’entrevista, ques’emet avui a El PuntAvui TV ■ J. LOSADA

No permetré, sensedades objectives, queperdem el controldels Mossos. No puccedir al que ells volen

❝❝La CUP ha demanatla dimissióde tots elsconsellers d’Interior.Per tant...

És evident que hacanviat el criterijudicial sobre la presópreventiva. Però novull entrar-hi

❝

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 D’OCTUBRE DEL 2019

8253

16-1

2023

56Q

pació el que passa, el que pensa lasocietat, el que preocupa els cata-lans i les catalanes... Hem parlatmés d’una vegada, és evident.

El carrer és ple de pintades quediuen “Buch, dimissió”.Forma part de la normalitat. Analit-zi vostè el passat i digui’m un conse-ller o consellera d’Interior a qui nohagin demanat la dimissió. És unafeina controvertida, aquesta.

Però ara li demanen responsabili-tats també membres d’Esquerra,com ara Gabriel Rufián, que sónd’un partit soci de govern... I li de-mana també responsabilitatsl’ANC...Respecte a això, com li deia abans,segurament el 10-N hi té molt a veu-re... Tothom està molt nerviós... Pe-rò, una vegada més, el problema noés el conseller d’Interior. El proble-ma és que no s’ha explicat un pro-

jecte polític per a després de les sen-tències, que era un compromís quetenien els partits independentistes.I jo també hi soc, aquí dins, eh? Elque no poden fer, però, és que, comque no s’ha donat un projecte polí-tic per als catalans i catalanes, laculpa sigui del conseller d’Interior.Tothom s’ha d’autoavaluar, tothoms’ha de revisar i preguntar-se si hapensat més en el 10-N que no pas adonar una resposta a unes sentèn-cies que han estat molt dures.

Moltes detencions han acabat ambels detinguts en presó preventiva.Què en pensa?Sobre l’actuació dels jutges, precisa-ment perquè soc conseller d’Inte-rior, i perquè jo també estic enmigde processos judicials, no en parlaré.Hi ha altres consellers que en podenparlar. I el govern, que ja ho ha fet.

Té la sensació, però, que hi ha ha-gut un canvi de criteri en les deci-sions judicials?És evident. Ho constato, amb rela-ció al mateix delicte temps enrere ien l’actualitat. Ha canviat? Sí. Peròno vull entrar en les decisions judi-cials.

El felicita el ministre Marlaska i se’lcritica a Catalunya. És una posicióincòmoda, no?Jo intento complir de la millor for-ma que puc, encara que em genericontradiccions. Si vostè em pregun-ta si m’agradaria ser el consellerque perd la competència en segure-tat integral del cos dels Mossos d’Es-quadra, doncs no. Rotundament,no. Perquè és molt important la fei-na que fan els Mossos i no se’ls ha devalorar per unes imatges concretes.

L’amenaça de perdre les competèn-cies en seguretat planeja constant-ment?El 155 va tancar una línia vermella,no? A tot Espanya, sols hi ha trescomunitats autònomes que tenencompetència en seguretat ciutada-na, i en presons, solament una. Pertant, l’amenaça és permanent i no-més cal remuntar-se a setmanesabans de la sentència, amb govern,el PP, Vox i Ciutadans, tots amena-çant amb el mateix. Volem prendreaquestes competències i el controldels Mossos? Miri, jo soc el consellerd’Interior i el que no faré mai, mai,és permetre-ho sense dades objecti-ves. I no n’hi ha cap ni una, perquèés un desig i un anhel d’ells. Al cap ia la fi, aquest país també s’ha cons-truït amb el cos dels Mossos d’Es-quadra, i aquest país s’està plante-jant caminar cap a l’estat indepen-dent amb el cos dels Mossos, vet-llant per la seguretat amb un modelpropi. El que no puc fer jo és cedir alque ells volen per perdre un pilar fo-namental de la societat com és tenirseguretat.

S’ha sentit incomprès?

Quan un està al Departament d’In-terior no pot perdre temps pensantsi se sent incomprès o se sent mala-ment. Saps que tens una feina quegenera incomoditats i fas una feina,ja ho he dit altres vegades, que ge-nera contradiccions. Per tant, l’únicque pots fer és continuar, sabentque estàs fent el que et toca fer icom fer-ho el millor possible.

Fa pocs dies vam veure un registrepolicial a l’Associació Catalana deMunicipis, que vostè presidiatemps enrere. Li busquen les pessi-golles?No sé si busquen les pessigolles obusquen alguna altra cosa. Però si-gui com sigui tinc tota la confiançadel món en la feina que vam fer i entota la gent que treballava en aquellacasa. Perquè vam aconseguir tenirun equip humà que es va desviurepels ajuntaments de Catalunya, esvan desviure per fer el que els alcal-des i alcaldesses ens demanaven i,per tant, l’únic que tinc són paraulesd’agraïment i de confiança cap al’ACM. I, per descomptat, la confian-ça absoluta que vam complir ambtot el que es demanava i que no vamfer res que no haguéssim de fer.

Creu que acabarà investigat per al-guna actuació?Molt probablement.

I intueix per quina?No. Però, el procés de l’1 d’octubrecom a president de l’ACM, el mante-nen viu... I jo les vegades que faci fal-ta aniré a explicar-me i a dir quèvaig fer i què vaig deixar de fer.

El vam veure dimarts a la llotja delCamp Nou. S’hauria d’haver ajornatel Barça-Madrid?Vaig anar justament al Camp Nouper transmetre la garantia que elpartit contra el Madrid del dissabte26 es podria haver jugat, com ja ha-via dit prèviament. El president dela lliga, el senyor Tebas, ha tingutposicions polítiques determinadesorientades cap a un costat, dientque no es podia jugar per un temade seguretat. I per això no és. ElsMossos d’Esquadra garantien la se-guretat d’aquell partit com ho hanfet sempre, perquè aquest no és elprimer Barça-Madrid de la història.Dimarts Tebas va dir que aquestpartit era una qüestió d’estat. Pertant, ja no és un tema de seguretat.Que ell utilitzi el Barça-Madrid, desd’un organisme de l’Estat espanyol,per crear un relat fals, ho podemcriticar i lamentar. Però el que nopot ser és que es posi en qüestió laprofessionalitat del cos i la segure-tat del partit, que en cap cas va es-tar en perill. Tampoc la dels segui-dors. Per tant, ho vaig trobar unafalta de respecte, i vaig anar al campdel Barça per dir que el camp és se-gur i que no s’hi val a enverinar totel que enverinen i que hi incloguinel Barça-Madrid.

❝Tebas utilitza elBarça-Madrid per crear,des d’un organismeespanyol, un relat fals. Elpartit no estava en perill

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 D’OCTUBRE DEL 201910 | Nacional |

El ministre de l’Interior enfuncions, Fernando Gran-de-Marlaska, va afirmarahir que no li consta “ques’hagi vulnerat cap proto-col d’actuació” per part deles forces policials durantels disturbis dels últimsdies a Catalunya, mentreque ha exalçat “la profes-sionalitat” de la Policía Na-cional, la Guàrdia Civil i elsMossos d’Esquadra. Enuna entrevista a Catalu-nya Ràdio i responent lapregunta de si la policia es-panyola revisaria la sevaactuació després que el go-vern hagi anunciat queanalitzarà les actuacionsdels Mossos en 15 casos desuposada mala praxi, elministre va sostenir:“Com a administració del’Estat tenim avaluaciócontínua per veure com espot millorar en termesd’eficàcia i eficiència.”

L’Observatori del Siste-ma Penal i els Drets Hu-mans (OSPDH), de la Uni-versitat de Barcelona, quedirigeix Iñaki Rivera, vacontradir obertament elministre de l’Interior enassegurar ahir que inicia-va un “nou dispositiu” perfer el seguiment de les 28persones en presó preven-tiva a Catalunya pels alda-

rulls i que han relatat ha-ver patit abusos policials.L’Observatori asseguraque visitarà els empreso-nats i analitzarà la seva de-tenció, trasllat al furgó po-licial, la comissaria, jutjatde guàrdia i la presó, en co-ordinació amb les sevesdefenses i famílies. En lesprimeres visites, l’Obser-vatori alerta que algunsdels empresonats “han re-latat violència policial, es-pecialment a la prefecturade la Via Laietana” perpart d’agents de la policiaespanyola. “Pallisses, sanga les parets, humiliacionssexistes, escorcoll amb nuintegral sense bata, etc.”,piulava ahir l’Observatori,que detalla que de tot enfarà un informe.

En l’entrevista, Marlas-ka va declarar: “El movi-ment independentista ca-talà és pacífic, això ha dequedar absolutament clar

i no hi ha cap dubte, peròaquest exercici per part del’independentisme violentradical no es pot amagar,perquè fem molt de mal ala democràcia.” El minis-tre va lamentar “profun-dament” les lesions d’im-portància, com ara la pèr-dua d’ulls per bales de go-ma que han patit quatrepersones en dues setma-nes, però hi va afegir qued’això no se’n pot inferir“la proporcionalitat o node l’actuació de la policia”,que està relacionada “ambla violència exercida, a laqual ha de respondre ambels mitjans que tenen enun estat de dret”.

Acta de les pertinencesUn dels casos polèmicsrealitzats per la policia es-panyola és el de la XèniaGarcía, la veïna de 22 anysde Caldes de Malavella de-tinguda al carrer de les

Jonqueres de Barcelona el18 d’octubre i enviada a lapresó l’endemà. El vídeod’un veí de com unsagents l’arrosseguen pelscabells i la piquen és undels que s’ha fet viral, i queel seu advocat, Benet Sa-lellas, ha aportat com aprova. La jutgessa que as-sumirà el cas, que és dife-rent de la que va fer-la em-presonar, ha acceptat quela Xènia torni a declararavui al jutjat per tal ques’hi identifiqui i reforci elseu testimoni que va serdetinguda quan marxavade la zona i van arribar elsdiferents furgons poli-cials. La magistrada tam-bé ha acceptat de requerira la policia espanyola quel’informi de si va aixecaracta de les seves pertinen-ces en detenir-la, ja que enanar al jutjat van posar-liuna bola de petanca i al-tres materials, segons ladefensa.

Per la seva part, Adif i elsindicat de maquinistesSemaf han denunciat da-vant del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalu-nya i a la fiscalia els “sabo-tatges” a les línies ferro-viàries que s’estan succe-int i que “posen en perill laintegritat física dels qui hiviatgin”. S’indica que acu-mulen uns 200.000 viat-gers afectats. ■

Marlaska nega abusospolicials, mentre que algunsempresonats ho sostenena El ministre assegura que “no li consta que s’hagin vulnerat protocols”, peròl’OSPDH el desmenteix a Una de les detingudes per la Policía torna al jutjat avui

M. PiulachsBARCELONA

L’agent de la unitat d’inter-venció policial (UIP) Iván Ál-varez, ferit el 18 d’octubre enels disturbis a la Via Laietanade Barcelona després de lasentència del Suprem, seràtraslladat pròximament en unavió medicalitzat del Ministeride Defensa des de la capital

Vídeo de la detenció de la Xènia, la noia que va ser arrossegada i detinguda, al carrer de les Jonqueres, el 18 d’octubre ■

catalana a un hospital de Vi-go, el seu lloc d’origen. Així hovan indicar fonts policials aEFE, que han precisat quel’estat de l’agent millora i aixòpermet que pugui ser traslla-dat fins a la seva ciutat natal.Ja a Vigo, ingressarà a l’hospi-tal universitari Cunqueiro.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El policia ferit, cap a Vigo en avió

Que la Policía Nacional nodispari pilotes de goma sihi ha aldarulls i que s’in-vestiguin les actuacionsen què ha participataquest cos en les diferentsoperacions d’ordre públicde les darreres setmanes aCatalunya. Aquestes sónles dues peticions que ahirva demanar la consellerade la Presidència, Merit-xell Budó, a la vicepresi-denta espanyola, CarmenCalvo, a través d’una car-ta. Budó va demanar a Cal-vo que segueixi els passosque ha fet la Generalitatrespecte de l’acció policialen les protestes de les últi-mes setmanes i que el Mi-nisteri de l’Interior i elscossos policials que en de-penen “duguin a termeuna investigació internade característiques simi-lars a la catalana, que ac-tuï amb el rigor exigit da-vant els casos de possiblemala praxi i, alhora, facipúbliques les seves conclu-sions”. En tot cas, demana

que el govern de l’Estat“plantegi al Congrés lacreació d’una comissiód’investigació”.

En la carta enviada a lavicepresidenta espanyola,Budó indica que “algunesde les imatges” d’aquestsdies (de l’actuació de la Po-licía Nacional) “han donatla volta al món, han remo-gut consciències i han ge-nerat alarma social”. Laconsellera de la Presidèn-cia demana que es prohi-

beixi l’ús de les pilotes degoma durant els aldarulls,que els Mossos ja tenenprohibides. Budó diu que“és inajornable” la coordi-nació per poder donar una“resposta satisfactòria”. ■

a Presidència demana al govern del’Estat que investigui l’actuació dela seva policia les últimes setmanes

Budó demanaa Calvo que lapolicia no tiribales de goma

RedaccióBARCELONA

La consellera Budó, en una imatge de dimarts, en la roda depremsa després del Consell Executiu ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Algunes de lesimatges d’aquests dieshan remogut i hangenerat alarmasocial”Meritxell BudóCONSELLERA DE PRESIDÈNCIA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 D’OCTUBRE DEL 201912 | Nacional |

La plataforma de desenvo-lupament de programariGitHub, pertanyent a Mi-crosoft, ha bloquejat l’ac-cés i funcionament del’aplicació de TsunamiDemocràtic per ordre del’Audiencia Nacional, queinvestiga aquesta orga-nització per delictes deterrorisme. La Guàrdia Ci-vil va comunicar a l’em-presa de desenvolupa-ment l’ordre de l’Audien-

cia Nacional en un escritque ahir va fer públic laplataforma i en el quals’expliquen les raons ad-duïdes pel jutge ManuelGarcía Castellón per al blo-queig de l’aplicació. Desd’aquesta aplicació s’hananat convocant protestesa Catalunya després de lasentència del procés.

Pel jutge, Tsunami De-mocràtic és “una organit-zació criminal que impul-sa la comissió d’atacs ter-roristes” a Catalunya i queel seu objectiu principal éscoordinar aquestes ac-cions i disturbis. Per aaquest objectiu, segons eljutge, es val de l’aplicacióque aporta informació so-bre el desenvolupament

dels disturbis i permet queels usuaris es comuniquinentre ells.

El jutge de l’AudienciaNacional Manuel GarcíaCastellón ja va ordenar eltancament del web deTsunami el 18 d’octubrepassat. Amb aquesta novaordre, reclama que s’inuti-litzi l’aplicació.

Davant d’aquesta deci-sió, Tsunami Democràticva publicar ahir a través deles xarxes socials un ma-nual per descarregar i ac-tualitzar l’aplicació des deTelegram. També va ferpúblic un comunicat enquè deplora que la Guàr-dia Civil el titlli d’“organit-zació criminal” amb “fina-litats terroristes”, ja que

es reivindica com un “mo-viment ciutadà” que exer-ceix “drets fonamentals”amb una actitud que s’em-marca “en la més estrictano-violència”.

Segons la seva opinió, eltext en el qual la GuàrdiaCivil dona trasllat a Git-

Hub de la decisió judicialestà “ple de falsedats” jaque els pretén assimilar auna “organització crimi-nal” per haver organitzat“dues accions al carrer”.En aquest sentit, conside-ren que l’esmentat escritrespon a “un nou pas re-

pressiu” de l’Estat, al qualacusen d’“equiparar la lli-bertat d’expressió i el dreta la protesta amb actes deterrorisme”. “Les acusa-cions són una vulneracióflagrant de drets fona-mentals”, van subratllarahir. ■

a L’AudienciaNacional fa bloquejarl’accés a l’aplicacióde l’organització

RedaccióBARCELONA

La Guàrdia Civil titlla degrup terrorista Tsunami

El web de Tsunami Democràtic ja el van fer tancar el 18 d’octubre ■ ACN

Si al jutge instructor PabloLlarena se li ha permès lallicència judicial de decidirquin acusat vol perseguir ien quin moment fer-ho i enquin moment deixar defer-ho en la instrucció deljudici del procés, ahir la fis-calia de l’Estat va fer tambéla seva particular seleccióentre els polítics exiliats iva renunciar a perseguirper ara la secretària gene-ral d’ERC, Marta Rovira,pel fet de ser a Suïssa, unpaís on no regeix l’automa-tisme de l’euroordre. Amés d’ella, la fiscalia s’obli-da també de reclamar l’en-trega de Meritxell Serret aBèlgica i d’Anna Gabriel aSuïssa perquè entén quetotes dues afronten com amolt un cas de desobedièn-cia que no comporta presó.

Després del cofoismeamb què el Madrid oficialha acollit les condemnes apenes d’entre 9 i 13 anysdels líders del procés, la porés ara que l’Estat espanyol

visqui una humiliació glo-bal a la UE que s’inauguriamb la no entrega de Car-les Puigdemont per Bèlgi-ca, tot i que ja existeix lacondemna ferma del Tri-bunal Suprem a Oriol Jun-queras i la resta de líderspolítics i socials. L’escenarid’un revés europeu a Ma-drid és el previst per ex-perts com ara el magistratemèrit del Suprem JoséAntonio Martín Pallín, quedona per fet que la justíciabelga no lliurarà el presi-dent ni per sedició ni permalversació.

Anticipant un possiblerevés immediat, la junta defiscals del Suprem opta perno perseguir Rovira, demoment. Si bé entén que lasecretària general d’ERChauria de ser reclamadaper sedició –al judici l’acu-sació dels fiscals era per re-bel·lió–, l’equip fiscal espe-rarà un estudi “més deta-llat” del cas, atenent les“característiques espe-cials” de Suïssa, per no es-timbar-se de bon principicontra el país helvètic

abans de saber la sort quetindrà amb Puigdemonten una jurisdicció de la UEbasada en la confiança mú-tua com la belga.

En el cas de MeritxellSerret –que era consellerad’Agricultura–, els fiscalsconclouen que el seu cas ésassimilable als de CarlesMundó, Meritxell Borràs iSanti Vila, ja que el delictepel qual se la podria con-demnar seria el de desobe-diència, que als tres conse-llers jutjats els va suposaruna pena d’un any i vuitmesos d’inhabilitació i unamulta. En el cas de Gabriel(CUP), la fiscalia no va exi-gir mai a Llarena l’euroor-dre perquè entenia que ellaera desobedient i prou.

Com Turull, Rull i BassaSi fins ara Llarena s’haconcedit la llicència de per-seguir Puigdemont –la vis-ta ha estat ajornada fins al16 de desembre– i prou, lafiscalia preveu instar-lo acursar euroordres contraToni Comín i Lluís Puig, aBèlgica, i contra Clara Pon-satí, al Regne Unit, perquèa tots tres els troba suscep-tibles de rebre una pena dedotze anys de presó, igualque les de Jordi Turull, Jo-sep Rull i Dolors Bassa. Entots els casos, com eviden-cia la vicepresidenta, Car-men Calvo, amb l’amenaçaa Bèlgica de represàlia di-plomàtica, el poder execu-tiu i el judicial confien no re-bre una humiliació com lade Schleswig-Holstein. ■

David PortabellaMADRID

La fiscalia renuncia araa perseguir Rovira a Suïssaa El ministeri públic oblida per ara la secretària general d’ERC perquè és en un territori aliè a l’euroordrea No reclama Serret ni Gabriel perquè són casos de desobediència a Actua contra Comín, Puig i Ponsatí

La presentació d’un recurs alTribunal Constitucional és uncamí asimètric: quan ho fa ungovern autonòmic en contrad’una llei estatal, la llei im-pugnada continua en vigor;quan ho fa l’Estat, el fet im-pugnat és suspès ipso facto.

Rovira amb Puigdemont al vídeo enregistrat per animar a participar en la Diada ■ ACN

Això és el que ahir va succeiramb el pla d’acció exterior irelacions amb la UE de la Ge-neralitat, impugnat per PedroSánchez i deixat en suspenspel TC amb la seva mera ad-missió a tràmit del conflictede competències estatal.

La Generalitat podrà araformular al·legacions, però laseva acció exterior es veucompromesa perquè el TC noté cap termini per resoldre elfons de la qüestió i pot dilatarsine die la decisió de si anul·lael pla estratègic.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El TC suspèn el pla d’acció exterior de la Generalitat

EL PUNT AVUIDIJOUS, 31 D’OCTUBRE DEL 201914 | Nacional |

Reconeixent per enda-vant que podia tractar-sed’una afirmació polèmica,el president en funcions icandidat del PSOE a LaMoncloa, Pedro Sánchez,afirmava ahir en un mí-ting a Viladecans: “No hiha gaires diferències entrela ultradreta i el que diul’independentisme mésrecalcitrant; que nomésexisteixen una Catalunyai una Espanya. Per sort, larealitat és molt més plu-ral.” Sánchez ho afirmavaen el segon acte preelecto-ral de les darreres setma-nes a Catalunya, on és pre-vist que tanqui la campa-nya el divendres 8 per pri-mer cop des que lidera elPSOE.

Dirigint-se a l’auditoricom “la Catalunya oblida-da i relegada pel govern,que no es resigna a sentir-se estrangera a la seva prò-

pia terra”, Sánchez va as-segurar que preveien laresposta que hi hauria a lasentència del Suprem i vadefensar la dura actuacióde la policia: “Quan vaigveure un regidor de la CUPamb una samarreta ambMarlaska i Cunillera vaigpensar: hem fet bé la fei-na.” El candidat del PSOEva negar el que és evident:que els aldarulls van serenfrontaments entre ma-nifestants i policia. Segonsla seva versió, “el que hi hahagut ha estat un atac delsviolents a la ciutadania”davant del qual Mossos iPolicía Nacional s’haurienvist obligats a actuar.

Reafirmant el seu relatelectoral que totes les al-tres forces de dreta i es-querra volen impedirun govern del PSOE, Sán-chez va fer una crida “aconcentrar tot el vot alpartit socialista i desblo-quejar la situació a Espa-nya”, una Espanya que

tant els independentistescom la dreta volen “dèbil”.Si governessin PP, Cs iVox, segons Sánchez,“Puigdemont i Torra elsfarien l’onada”.

En una referència al’exhumació de Franco,Sánchez va defensar quees va fer “amb respecte a lafamília” perquè “l’Espa-nya que hem construït ésfruit del perdó però no se-rà fruit de l’oblit”, i es vacomprometre a reparar“la memòria de totes lesvíctimes” del franquisme.Per acabar va prometreals socialistes catalansuna sortida al conflicte ba-sada en “la convivència, latrobada i la fraternitat”,sense fer cap referència ala proposta federal o pluri-nacional de l’Estat.

Tampoc el primer se-cretari del PSC, MiquelIceta, es va referir en capmoment a un federalismeque el PSOE ha decidit ferdesaparèixer de la campa-nya per no donar a Espa-nya cap imatge de mollesadavant l’independentismeni de concessió a Catalu-nya. La solució al conflictepassa, per Iceta, per pro-tegir els drets de tots, “ga-rantir la unitat d’Espa-nya” i fer “bona política” através del diàleg. “No éscap dret cremar conteni-dors, intentar bloquejaruna estació o un aero-port”, va retreure Iceta aunes protestes que va re-lacionar indistintamentamb la violència peragrair l’actuació dels Mos-sos d’Esquadra, la PolicíaNacional i la Guàrdia Civil.Però també la del conse-ller d’Interior, MiquelBuch, que va considerarl’únic dirigent del governcatalà que ha estat a l’altu-ra: “No tolerarem el desor-dre públic, la inseguretat.”

Empresaris volen diàlegCoincidint amb la visita deSánchez, el Club d’Empre-saris de Viladecans va de-manar-li valentia per abor-dar un diàleg amb Catalu-nya que garanteixi l’esta-bilitat econòmica i social, ili va fer arribar la seva in-quietud. “No es pot imagi-nar una solució que no si-gui fruit del diàleg i l’acordentre parts, i tota negocia-ció per definició implicafer concessions. La valen-tia en política és prendredecisions difícils d’expli-car però imprescindiblesper defensar els interessosde tots els ciutadans, i nonomés els propis”, explica-va el president de l’entitat,Joan Pañella. ■

Xavier MiróBARCELONA

Sánchez acusa sobiranisme iultres de negar la pluralitata El líder del PSOE diu que la policia ha plantat cara a “un atac dels violents a la ciutadania” a Icetaobvia el federalisme i aplaudeix Buch com l’únic membre del govern que ha estat a l’altura

‘Sit and talk’ demanaven a Sánchez els centenars d’independentistes concentrats a les portes de l’edifici Cúbic de Viladecans ■ QUIQUE GARCIA / EFE

“L’independentismeha comès un error:subestimar la fortalesade la democràciaespanyola”Pedro SánchezCANDIDAT DEL PSOE A LA MONCLOA

“Tota negociacióimplica concessions.La valentia en políticaés prendre decisionsdifícils d’explicar”Joan PañellaPRES. CLUB EMPRESARIS VILADECANS

“No és cap dretcremar contenidors,intentar bloquejar unaestació o unaeroport”Miquel IcetaPRIMER SECRETARI DEL PSC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Centenars de persones con-vocades per Pícnic per la Re-pública es van manifestarahir en protesta per la pre-sència del president espanyolen funcions en el míting deprecampanya a Viladecans.Ja des d’una hora abans del’acte programat per a les setdel vespre, els concentratsprotestaven amb crits de “Lli-bertat presos polítics” i “In-dependència” davant de lestanques i el cordó policial ins-tal·lat pels Mossos d’Esqua-

dra a les portes de l’edificiCúbic de Viladecans, on tenialloc l’acte preelectoral. Elsmanifestants protestaven enel punt d’arribada dels auto-cars que portaven els mili-tants i simpatitzants socialis-tes a assistir al míting. Ambl’arribada de la comitiva dePedro Sánchez a la zona, elscrits dels manifestants ana-ven dirigits al PSC i al PSOEamb consignes com “Vergo-nya PSC” o “PSOE PP la mis-ma mierda es”. L’operatiu pre-

ventiu dels cossos policials vaser amplíssim tenint encompte que es van desplaçara la zona una quinzena de fur-gonetes de la Brigada Mòbildels Mossos, vuit de la PolicíaNacional, a més de policia lo-cal i cinc vehicles dels Mos-sos. Van tallar tots els carrersal voltant de l’edifici a una dis-tància de dos xamfrans. Icetava acusar l’independentismede voler boicotejar els actesde la resta de partits enaquesta campanya.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Protesta de centenars de persones a les portes de l’acte