DIMARTS · 15 de gener del 2019. Any XLIV. Núm. 14880 - AVUI / Any XLI. Núm. 13740 - EL PUNT

1,20€

8168

04-1

1578

30®

1390

51-1

1864

04L

VET · ERC es planteja l’esmenaa la totalitat i l’independentismedictarà l’esdevenidor delpressupost el 13 de febrer

CURT · Els números del governespanyol creixen en inversió aCatalunya però no arriben al 19%estatutari i queden en un 16,8%

Els comptes de Sánchezno compleixen ni l’Estatut

PDECAT · Puigdemont mantéel no i exigeix una taula dediàleg polític sobre el conflicteamb supervisió independent

P6-8

Manifestants a favor i en contra del ‘Brexit’ es van manifestar ahir davant del Parlament ■ EFE

EUROPA-MÓN P16,17

May afronta avui una probable derrota del seu acord amb la UE

Dia D per al ‘Brexit’

NACIONAL P12

Catalunya, líder mundial un any més en eltrasplantamentd’òrgansDisminueix, però, elnombre de donants vius

NACIONAL P10

Cuixart farà de laseva defensa unatac a l’EstatEl president d’Òmniumdenuncia la vulneració dedrets fonamentals i l’acusad’encobrir la tortura per l’1-O

CULTURA-ESPECTACLES P22-23

“La lecturas’està convertinten unaextravagància”Avui,

a les 21.30 h

Vicenç Pagès. Escriptor

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 15 DE GENER DEL 2019

s reconfortant re-llegir Josep Pla. Al

seu llibre Madrid (ciu-tat que lloa sovint), hidiu, a propòsit delsparcs: “El parc que

m’agrada més, però, és el de la Mon-cloa, sobretot quan hom ha deixat elsboixos retallats i ha entrat en les pine-des netes i sonores. A la Moncloa hi hauna gent molt senyorial i molt seriosa,vestida gairebé sempre de negre, comsi portés dol o tingués algun disgust oalgun plet d’aquests que duren centanys. Aquest senyors endolats tenenper a mi una tristesa comunicativa.” Iuna mica més endavant: “També a laMoncloa veig passar algun senyor cec.Aquests cecs rics, que caminen ambun pas mecànic, portats pel braç d’unacompanyant, el barret tirat una micaendarrere, la cara pàl·lida, completa-ment morta i allunyada de tot eld’aquest món, aquests cecs rics fantanta impressió com els cecs pobres.”

Perdoneu la llargària de la cita, peròvalia la pena. Sabem que no parlavadels cecs de La Moncloa amb ironia, ni

que feia cap mena de paral·lelismeamb l’actualitat.

La ceguesa, però, és habitual en LaMoncloa, dit en termes actuals: desd’un Suárez dient que no es podia ex-plicar física quàntica en català (unallengua de “paletos” amb ús exclusiva-ment oral) fins a uns esgarriacriesdient que Catalunya ha fet un cop d’es-tat (?) i que els ultres separatistes icolpistes han dividit la societat. Voleusaber si som majoria o no? Hi ha un re-mei matemàtic: fem un referèndumamb la benedicció del govern espanyoli sortirem de dubtes.

La ignorància abunda en les files dela dreta. L’extrema dreta no té cap ne-cessitat de coneixements: només faservir fanatismes antiquats, amb unracisme i una misogínia que ens pen-sàvem que havia curat la història.

Els cecs rics es comporten com elscecs pobres: ho diu Pla i és profecia.Tots necessiten ajuda. I nosaltres, quesom generosos de mena, estem dispo-sats a ajudar-los i a mostrar-los el ca-mí...

É

Keep calmIsabel-Clara Simó

Josep Pla

L’extrema dreta no té capnecessitat de coneixements:només fa servir fanatismesantiquats, amb un racisme iuna misogínia que crèiemcurats per la història embla que el judici als presos po-

lítics ja té data, si més no aproxi-mada: entre l’última setmana de

gener i la primera de febrer. Els hau-ran de treure de Lledoners i altres pre-sons catalanes on són ara i traslladar-los a presons prop de Madrid. La justí-cia no s’acosta als ciutadans. Són elsciutadans els que s’hi han d’acostar, iper força. De nou el suplici del viatge:de Catalunya a Madrid i després, cadadia, de les presons a la seu judicial.Llevar-se aviat, manilles, vehicles pocconfortables, esperes, un mal dinar...Tornada a la presó al vespre, si hi hasessions de tarda. Els advocats preve-uen que podran prendre per sopar unasopa freda. L’endemà, tornem-hi ambel calvari. He dit calvari. M’aproximoal que acabaré exposant. Hi hauria lapossibilitat de deixar-los lliures, confi-nats i vigilats a la ciutat de Madrid ma-teix. No ho faran pas, si s’encrespenperquè un d’ells ha obtingut un petitpermís per visitar a l’hospital el seu fillmalalt...

Tot i així, els presos estan impa-cients perquè el judici comenci. Es vo-len defensar, explicar les seves raons,

S

posar en evidència que les acusacionssón una invenció, que es tracta d’unjudici polític. S’hi esperen observadorsinternacionals. He rebut una ofertaper ajudar a pagar el viatge i les dietesd’alguns d’aquests enviats. No ho heentès gaire. Han de venir per iniciati-va pròpia i a càrrec de les institucionsque representin, les quals d’una mane-ra o altra ja sufraguem.

El cristianisme, o algunes de les se-ves seccions, va mantenir un tempsPonç Pilat al santoral. Ho llegeixo enpapers que no menteixen. Sant PonçPilat (No Sant Ponç a seques, que éspatró de les bones herbes i del gran

poeta de Menorca i amic dilecte PonçPons). Alguns diuen que el governadorromà de Jerusalem que va jutjar i con-demnar Jesucrist es va penedir a últi-ma hora de la injustícia que havia co-mès i es va convertir fervorosament ala fe de qui havia enviat a la creu. Unsaltres afirmen que Pilat va ser elevatals altars perquè sense el seu interro-gatori Jesucrist no hauria pronunciatalgunes de les paraules fonamentalsde la seva doctrina ni hauria mort comles escriptures preveien. Argument cu-riós: també podrien situar al cel l’in-quisidor que va fer cremar Joanad’Arc, ja que sense el seu combustibleno seria santa ni patrona de França.Però bé: anem on anàvem, que ésd’Herodes a Pilat. Els nostres presospolítics es defensaran davant el món ipropagaran doctrina “gràcies” a l’in-terrogatori a què seran sotmesos. Espreparen intensament per fer-ho, ambels seus advocats. No sé si algunabranca remota del cristianisme mantéla santedat de Ponç Pilat. L’oficial, elsitua a l’infern, on van els lletrats infa-mes de dos en dos. Quod est veritas?És claríssim.

“Els presospolítics esperen eljudici per poder-seexplicar al món

Vuits i nous

Sant Ponç PilatManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 15 DE GENER DEL 2019

i ha dos candidats de les elec-cions municipals a Barcelonaque em tenen impressionat. I

que em sembla que a mesura ques’acosti el dia D, m’hi tindran encaramés. Artadi? Maragall? Colau? No. Elsparlo del candidat del PP, Josep Bou(“...y Vila, y Costa, y Font, y Barceló,y Pujals, y Soler, y Cendra... Soy ca-talán, y en casa tengo un pesebre conun caganer, y tengo un tió, y canto ‘Elnoi de la mare’...”) i del candidat perno se sap ben bé qui –a banda de Ciu-dadanos i sembla que de l’Ibex 35, ésclar– Manuel Valls (oh là là!) Al pasque van, a mi em sembla que la campa-nya se’ls farà molt llarga. I a nosaltresmolt entretinguda. Van sentir JosepBou aquest dissabte al Preguntes fre-qüents de TV3? Tan pendents que es-tàvem del canvi de presentadora i re-sulta que el més impressionant delprograma va ser aquest senyor, que vaarribar a dir que “Vox no és extrema

H “Valls sosté quealguns catalans “hopassen malament”quan parlencastellà. Que pocdemagògic!

dreta, sinó dreta” i va admetre que po-dria haver estat perfectament el can-didat de Ciudadanos. Impressionant.Però tant o més impressionant troboManuel Valls (oh là là!). Fa quatredies, Valls se’n va anar del sopar delpremi Nadal “havent sentit tristesa,ràbia i vergonya” perquè el guanyadordel premi Josep Pla, Marc Artigau, varecordar durant el seu discurs d’agra-

ïment “els presos polítics i els exiliatscatalans”. “Demagògia”, va dir. El vansentir, ahir, a Valls? Se’n va anar a LaSexta a dir que a Catalunya hi ha veïns“que ho passen malament” quan par-len en castellà. I fixin-se com va argu-mentar la seva teoria: “Una personaen un mercat de Nou Barris em va dirque tenia la impressió que a vegadesparlar castellà no era prohibit, peròque ho passava malament.” Sorpre-nent, insòlit! Estic impressionat, Ma-nuel: quina gran teoria, tan ben argu-mentada, i tan i tan poc demagògica! Iaixò barrejat, és clar, amb afirmacionscom que a Barcelona “hi ha un climade tensió i de violència” i que hi ha po-lítics que tenen escorta perquè “hi hauna pressió de l’independentisme”. Siquatre mesos abans de les eleccions jadius (dieu) aquestes bestieses, no emvull ni imaginar què acabaràs (acaba-reu) dient. Magnífic, Manuel. Impres-sionant! Chapeau!

‘Chapeau’, Manuel!Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Els primers escrits ques’han fet públics de les de-

fenses dels acusats en la causa ju-dicial contra l’1-O oberta al Tribu-nal Suprem confirmen i alimentenel caràcter polític d’aquest procés.La instrucció i les interlocutòriesdel jutge Pablo Llarena ja ho havienevidenciat, posant al servei d’argu-ments purament polítics els pre-ceptes jurídics necessaris per fo-namentar investigacions, acusa-cions o la presó preventiva. El relatde la defensa destaca la motivacióexclusivament política del judici i apartir d’aquí desmunta la instru-mentalització del procés penal,amb delictes inexistents o impro-cedents basats en fets i intencionstergiversats i escassament docu-mentats amb la finalitat de perse-guir un moviment que, pacífica-ment, planteja un objectiu políticlegítim en democràcia com és laindependència de Catalunya.

La batalla per la imatge delprocés està en marxa. I això expli-ca que el Suprem vulgui fer públicel seu interès perquè els presos noapareguin esposats durant el judi-ci oral o que els seus drets i la sevadignitat siguin respectats escru-polosament. L’operació de maqui-llatge pretén construir ara la imat-ge d’un judici just, irreprotxable enles formes processals i en el res-pecte als drets dels acusats, quan,durant l’any llarg d’instrucció delcas, tant les formes processalscom els drets dels acusats, comfins i tot aquella dignitat que arasembla importar, han estat expres-sament soscavats per les autori-tats judicials. Es tracta de legiti-mar el judici només perquè aquestserà examinat després pel TribunalEuropeu de Drets Humans. Perquèsi importessin de debò els dretsdels acusats, el tribunal hauriad’estar tramitant la seva llibertatprovisional mentre duri el judiciper garantir el seu dret a la millordefensa possible.

Un judicipolític

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El president francès no para de baixar en els ín-dexs de popularitat entre la ciutadania francesa.El conflicte dels armilles grogues ha estat l’espole-ta que ha desencadenat la davallada, perquè haposat en evidència la seva falta de lideratge perabordar el problema de fons i proposar solucions.

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

Crisi sense lideratge

Malgrat tots els anuncis, el govern de Pedro Sán-chez tampoc complirà la disposició addicionaltercera de l’Estatut, com abans Rajoy o Zapatero.Segons els PGE, Catalunya rebrà el 16,8% del to-tal de les inversions, 2,4 punts per sota de l’apor-tació catalana al PIB de l’Estat, del 19,2%.

-+=

-+=

Més trasplantamentsJaume Tort

Credibilitat pressupostàriaPedro Sánchez

-+=

Emmanuel Macron

El balanç del 2018 torna a situar Catalunya un copmés al capdavant en les xifres de trasplanta-ments d’òrgans a l’Estat, que gràcies a això tam-bé és líder a Europa. Això salva vides, millora laqualitat de vida de milers de ciutadans i és unavaluosa conquesta del sistema català de salut.

DIRECTOR DE L’ORG. CATALANA DE TRASPLANTAMENTS

PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FRANCESA

De reüllMarga Moreno

La llavordel diable

a sociologia ha estudiat un fenomen curiós però méscomú del que podria semblar: la fascinació pel que

probablement és el moment més malaurat, funest iexecrable de la història contemporània: l’Alemanya del IIIReich. Diuen els experts que aquesta atracció hipnòtica,que hem vist reflectida en totes les disciplines, de laliteratura al cinema, de les arts plàstiques al còmic i finsals videoclips musicals, prové de la necessitat que elshumans tenim d’aïllar el mal. Reflectint-lo en una ficció oen una obra d’art, encapsulem el pànic, ens blindem i ens

sentim protegits. La reproducció ensuports controlats ens ajuda aconjurar l’horror i ens manté a recerde les seves arestes. Aquests diesveiem, esparverats, com l’extremadreta, seminal d’aquell horror,guanya espais de poder permoments. No cal buscar culpables,perquè els principals acusats no en

són: ni la immigració, ni l’apoderament femení, ni elsobiranisme. Els ultres ja hi eren. La diferència és que lesseves sinecures han començat a trontollar i el llit d’or ondormia el drac ja no li resulta tan confortable. És difícilelaborar una estratègia per combatre la bèstia, quenomés mor si se l’aïlla, se la rebutja de pla i no sel’alimenta. La història passarà factura als veritablesresponsables que li han donat carta de legitimitat i s’hihan assegut en una taula de negociació. I també els quis’ho miraven impàvids. Esperem que no calgui tornar adibuixar el dimoni per exorcitzar-lo.

L

Veiemesparveratscom laultradretaobté espaisde poder

http://epa.cat/c/6qcgwk

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 15 DE GENER DEL 20194 | Punt de Vista |

er què hem arri-bat fins aquí? Per

què l’independentis-me ha crescut de ma-nera exponencial desde l’any 2010? Ho sa-

bem tots: bàsicament pel maltracta-ment constant de l’Estat espanyol pelque fa a la inversió pública, la cultura ila llengua catalanes. Un maltracta-ment simbolitzat en la sentència delConstitucional que va trinxar l’Estatutdel 2006. En aquell moment, una ma-joria de catalans van fer números i, apart dels greuges identitaris –molt im-portants–, van veure que romandre al’Estat espanyol directament no sortiaa compte. Van comptar que un muntde diners marxaven cap a Madrid –elsfamosos 16.000 milions d’eurosanuals– i van concloure que aquestseuros, ben gestionats, ens permetrienser un país de primera en infraestruc-tures i serveis de tota mena. Era unraonament cantat, i encara més quanles promeses incomplertes, els retardsen les obres anunciades i els pressu-postos no executats eren –i són, mal-

auradament encara– a l’ordre del diapel que fa a l’Estat. Un greuge que es famés gran si el comparem amb el quel’Estat destina –i ha destinat– a altresregions espanyoles. Els números can-ten i aquest és el càstig a què l’Estatsotmet els catalans des de fa anys.

Per tot plegat hem arribat fins aquí ical recordar-ho amb força, i encaramés ara que fa temps que l’indepen-dentisme sembla haver deixat de ban-da el pes de les reivindicacions econò-miques –tan presents, per exemple, enels inicis del procés– per centrar-se enaspectes més emocionals, com ara lallibertat dels presos, a causa de la durarepressió judicial i policial espanyola.

I cal tenir-ho ben present, sobretotara que l’Estat intenta enlluernar-nosde nou amb promeses d’inversionsmil·lenàries, en lloc d’implicar-se enuna veritable negociació política sobreel futur de Catalunya. Quatre dadesnomés perquè ens ajudin a tenir lescoses clares: en la primera meitat del2018, Adif-Alta Velocitat havia invertitel 26,3% del previst a Catalunya; Adif,el 16,7%; Enaire (antiga Aena), el46,1%; Renfe, el 39,1%, i Ports, el25,3%. Alguna pregunta més?

P

Full de rutaMiquel Riera

Les promesesde sempre

Per què som on som? Pelmaltractament crònic vers lesinfraestructures, la llengua i lacultura. No ho oblidem

1any

La intervenció de les financesde la Generalitat per part delgovern del PP va eliminar lasubvenció per al 2017 a uncentenar de casals catalans.

10anys

20anys

Carod-Rovira tranquil·litzal’ambaixador d’Israel.Desvincula el govern de laposició del conseller Saurasobre el conflicte de Gaza.

El president del governespanyol, José María Aznar,anuncia que remodelarà el seuexecutiu abans del congrés delPartit Popular.

El 155 Conflicte Canvi de governTal diacomavui fa...

Agraïment peltracte rebut al’hospital Quirónb El passat 2 de novembredel 2018, a les 20.55 h, malau-radament el nostre pare Lluísva morir després de lluitar du-rant tres anys contra un càn-cer al fetge. Tres anys de lluitaportats amb tota la dignitatdel món, fent pinya tota la fa-mília i sense perdre mai l’es-perança.

En nom de tota la família,volem agrair la tasca duta aterme per l’equip mèdic d’on-cologia de l’hospital Quirón deBarcelona, que va atendre elpare durant aquests tres anysde malaltia, amb un segui-ment i tracte excel·lent i cu-rós.

L’últim mes d’octubre,abans de morir, va estar in-gressat durant un mes enaquest hospital a l’habitació538, cinquena planta (dadesdifícils d’oblidar). Va ser unmes angoixant, complicat i

dur... Volem agrair l’atenció re-buda dels metges i equip d’in-fermeria que el van atendreamb totes les atencions queun espera rebre quan estàmalalt, amb generositat, cura,atenció i un tracte excel·lent,tant cap al pare, com cap a lanostra mare, que no es vamoure ni un sol segon del seucostat. Les infermeres ens vanacompanyar fins a l’últim sos-pir, fet que vam agrair molt enaquells moments tan i tandurs!

Gràcies per tot i que conti-nueu vetllant i ajudant a totesles persones que pateixenaquesta malaltia.FAMÍLIA MUNTALT SANSBarcelona

Repàs de lesllibertatsretalladesb Novament, TV3 ha fet ungran exercici de servei públic.Amb el Sense ficció (Llibertatsempresonades) i el Món (El

món no gira rodó), van posarde relleu la regressió de lliber-tats, col·lectives i individuals,que estem vivint a casa nostrai arreu del planeta. Un progra-ma valent, amb el segell delsprofessionals de la casa, queva posar noms, llums i taquí-grafs a la repressió en demo-cràcia. I amb uns grans resul-tats d’audiència (19,9% elSense ficció i 11,7% el Món).Una programació comprome-sa amb les llibertats en unaèpoca en què regna l’autocen-sura i el temor a visitar un jut-ge per un tuit. Per això, permostrar el que incomodal’statu quo, hi ha qui vol tancarels mitjans públics catalans. Iper això cal defensar-los ambvehemència.ARNAU RULLÓ I GONZALOEl Prat de Llobregat (Baix Llobre-gat)

Terror acceptat?

b Soc d’ aquelles personesque varen viure l’època del

terrorisme d’ETA contra la po-blació civil. També vaig viure lapor de la guerra pel petroli del1973 i no cal dir les darreresmatances del grup gihadistaproduïdes a civils a tot el món.El que no m’esperava és queara hagués de preocupar-meper la violència i mutilació dela meva llibertat a causa del’aparició de grups d’ultradre-ta representats per uns indivi-dus que només veure la sevapresència ja et fan esgarrifar.No sé per què la societat ac-cepta aquesta privació depensaments lliures perquè siaquest moviment augmentaés gràcies als seus vots! I ésaquí a on em faig la pregunta:o hem arribat a un momentque l’espècie humana no volser lliure o estem més mani-pulats del que ens pensem?Desitjo que la massa social esdesperti i no deixi escapar lapoca llibertat de què encarapodem gaudir!ALBERT ALTÉS SEGURAVic (Osona)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Limitar l’art quegenera incomoditatés privar-nos decaracterístiques queens fan més humans

n parell de dies abans de Nadal, unjutjat va admetre a tràmit unaquerella contra l’artista Abel Azco-

na per escriure la paraula pederàstia ambhòsties consagrades, com una obra d’art.Possiblement molts cristians es van sen-tir ofesos, i altres persones devienconsiderar que era de mal gust o queaquest tipus d’intervencions no s’hauriende considerar art. També hauria pogut co-mençar parlant d’artistes de tota menaque han estat perseguits i assetjats, a ve-gades fins a la mort, per altres col·lectiusreligiosos o polítics. Tanmateix, què ésl’art per al cervell humà, i què pot implicarlimitar-lo?

L’ART HA ACOMPANYAT la nostra espèciedes de fa dotzenes de milers d’anys. Lesmostres més antigues tenen més de centmil anys. Són formes no figuratives de ti-pus geomètric. Les figuratives, que repre-senten animals, persones i escenes vitals,són més recents, de fa una mica més detrenta mil anys. Sovint es tendeix a inter-pretar l’art com una manera de produirbellesa i gaudir-ne, però és un productemolt més profund. Atenent a l’activació

U del cervell, l’art és una forma d’adquirir itransmetre coneixement, i inclou neces-sàriament una perspectiva crítica.Aquest és el punt crucial, atès que la críti-ca reflexiva permet ampliar horitzons vi-tals i intel·lectuals, i disminueix la inci-dència dels dogmatismes com a formes ir-reflexives i acrítiques de coneixement.Quan observem una obra d’art s’activenzones del cervell implicades en les emo-cions i en la reflexivitat crítica. Atès queles àrees emocionals generen sensacionsmolt més intenses, s’acostuma a pensarque la funció principal de l’art és estimu-lar les emocions. Però són únicament un

mecanisme de reforç per continuar gene-rant art i observant-lo. També per això éstan difícil mantenir-se neutre: una obrad’art ens agrada o ens desagrada, segonles emocions que estimuli, les quals al seutorn es relacionen amb els preconceptesprevis que tinguem i amb els elements re-flexius i crítics.

EL COMPONENT REFLEXIU i crític de l’artsorgeix de la necessitat instintiva d’en-tendre i interpretar allò que observem,per simple supervivència. Activa la pro-ducció de dopamina, un neurotransmis-sor implicat en la curiositat, la motivació ila creativitat, uns processos mentals quesón necessaris per al pensament reflexiu.Si l’art no ens fa reflexionar, amb inde-pendència que ens agradi o no, o que eltrobem elogiable o ofensiu, no està com-plint el seu propòsit total. Per això, per serfont de coneixement i de creixement per-sonal, l’art ha de ser rebel, en el sentit queha de permetre que ens qüestionem elsnostres límits intel·lectuals. Limitar l’artque ens genera incomoditat és privar-nosd’algunes de les característiques que ensfan més humans.

David Bueno i Torrens. Professor i investigador de genètica i divulgador de la ciència

Art rebelTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 15 DE GENER DEL 2019

Pere Aragonès, VICEPRESIDENT DEL GOVERN

“L’auge de Vox no és argument per aprovar elspressupostos”

La frase del dia

a uns dies, unmosso li va etzi-

bar a un forestal: “LaRepública no existeix,idiota!”, i tothom esva esverar. D’acord

que és una falta de respecte que lapolicia insulti els ciutadans (tot i queaquest no és un cas únic) i que un rè-gim democràtic com la república jahauria d’existir pel sol fet que la ma-joria de la població ho vulgui, com aCatalunya.

Però la veritat és que no hi ha Re-pública, per més que repetim que hosom o que la construïm. Hi ha frasesque no tenen cap més efecte queprovocar un estat d’ànim i, si bé hanaconseguit que bona part de la po-blació hagi desconnectat d’Espanya,si fóssim República –no ja reconegu-da, sinó almenys exercida–, els habi-tants d’aquest país ho percebríem através dels intents de transformacióde la nostra societat.

Sobretot si tinguéssim en marxaels canvis socials que defensàvemquan promovíem el vot afirmatiu enel referèndum de l’1-O. Algund’aquests canvis ens els impedeixendes dels òrgans de l’Estat i semblaque el govern català reprendrà benaviat l’intent d’aplicar-los. D’altreshem renunciat a aprofundir-hi, tor-bats per la tempesta contra l’inde-pendentisme. I d’altres requereixenun consens difícil d’aconseguir fins itot dins d’un règim republicà.

Aquest és el cas, per exemple, de lalluita contra l’especulació urbanísticaque retalla els drets a l’habitatge, queencareix el sòl i que destrueix el terri-tori. Això és el que està succeint aramateix a Girona, a Barcelona, en altresciutats i a tota la Costa Brava, senseque es percebi cap intenció d’aturar-ho, sense que es detecti cap voluntatde transformació republicana.

F

De set en setEnric Serra

República éstransformació

“L’aparicióinstitucional de Voxha fet caure lescaretes a altrespartits que ambl’excusa de lluitar enel “centredreta”havien tapat elfranquismesociològic queencara els dona vots

eguint la pauta de Madeleine Al-bright a Fascismo: una adverten-cia (2018), la irrupció de Vox a les

institucions formaria part de la mateixatendència que recorre altres països euro-peus i que consolida partits que advo-quen per democràcies dites il·liberals.Per exemple, Hongria o Polònia. És a dir,democràcies on els drets de la majorias’imposen sense tenir en compte la pro-tecció de les minories. No obstant, segu-rament encara és aviat per definir la na-turalesa del fenomen, més enllà de con-templar un discurs reaccionari contra elsgrans consensos socials, a la vegada quepromotor d’un ultranacionalisme catòlicmonocolor que serveix per legitimar elseu relat uniformitzador: cosa que el con-verteix indubtablement en un partit “il-liberal”, usant l’expressió de l’exsecretà-ria d’Estat dels Estats Units.

MALGRAT TENIR 12 DIPUTATS al Parlamentd’Andalusia, la consolidació de Vox enca-ra s’ha de veure: vindrà determinada perl’èxit que pugui tenir en les diverses citeselectorals que queden fixades en el calen-dari del 2019, principalment en el super-diumenge que ens espera al maig. De fet,malgrat que algunes enquestes encarre-gades per diaris conservadors els inflende diputats, si es fessin eleccions al Con-grés el CIS en marca un ascens més lleu-ger amb un creixement només d’un punt(del 2,5% al 3,7%). Però el que semblaclar malgrat la volatilitat de la política ésque Espanya ha deixat de ser un oasi encontra de l’extrema dreta, com havienvenut uns quants agosarats: no noméss’ha normalitzat el fenomen, sinó que,com si res, la institucionalització de Voxha permès fer caure les caretes a algunsaltres partits que amb l’excusa de lluitaren el “centredreta” havien tapat el fran-quisme sociològic que encara els donavots. Aznar parlava català en la intimitatquan li convenia, i ha aconseguit –siguides de primera línia, sigui des del back-stage– fer moure els fils dels partits con-

S servadors com li ha convingut per garan-tir que tot continués “atado y bien ata-do” per l’elit que representa, ell i els seuscorreligionaris.

PERÒ L’ATOMITZACIÓ de la dreta espanyolano s’ha d’atribuir exclusivament a lesoperacions de les elits contra el marianis-me ni a la reacció contra el procés inde-pendentista català, que també. Al meuentendre, també s’ha abonat des d’unaesquerra que fa temps que ha abdicat debona part dels seus ideals, acomodant-seen l’statu quo, i s’ha vestit exclusivamentamb l’estendard dels drets de les mino-ries socials, que li han donat molta mésvisibilitat mentre permetia mantenir elcanvi sota control: el rèdit immediat. Noem queixo dels avenços socials que s’hanfet en el país, però ben cert que Vox hatrobat una finestra d’oportunitat en to-tes aquelles persones que senten amena-çada la seva identitat. No és tan difícild’entendre, per exemple, analitzant

també les causes del trumpisme als Es-tats Units. Aquí i allà, el populisme hacrescut abraçat pels perdedors de la glo-balització. Per posar un exemple: a Anda-lusia van ser ciutadans d’El Ejido que,preocupats per l’efecte de la immigraciósobre el mercat laboral i la seguretat ciu-tadana, van confiar en Abascal; als Es-tats Units, ciutats del Rust Belt (cinturóde l’òxid) van ser les que més suport vandonar a Donald Trump, amb l’esperançaque protegís la tradicional indústria del’acer i el carbó davant el mainstream ac-tual de la lluita pel canvi climàtic, del qualla Comissió de Juncker n’ha estat unacapdavantera.

LA POR, DE FET, ÉS UN CULTIU ideal per alpopulisme indignat. La por ens porta acomportaments irracionals, sobretot sis’acompanya de campanyes d’infoxica-ció cap als públics més permeables(aquells amb perfils d’estudis baixos).Per exemple, als Estats Units el 57% devotants republicans van ser blancs senseestudis. Però el fenomen de Vox a Espa-nya –amb dades a la mà– semblaria méstransversal. També, l’últim baròmetredel CIS del 2018 marca una certa disper-sió de la intenció de vot superior al 3% aVox entre territoris més metropolitans iagrícoles, que és poc il·lustratiu per treu-re conclusions, més enllà de l’assenta-ment a l’Espanya meridional. Per tant,tal com afirmen la majoria dels analistes,el suport a Vox s’ha de trobar en el dis-curs i no en els perfils socioeconòmicsdels electors. I en aquest context és quanemergeix encara amb més força l’ultra-conservadorisme latent que hi havia abona part de la població: el votant de Voxa Andalusia és un elector reaccionari alscanvis, socials i nacionals, que clamendeterminats col·lectius que se sentenpresoners d’una Espanya autonòmica enfallida per la incapacitat dels partitsd’àmbit estatal d’haver sortit de la sevazona de confort per teixir aliances entresensibilitats diferents.

Xavier Ginesta. Periodista i professor de la Universitat de Vic

Política: sortir del confortTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 15 DE GENER DEL 20196 |

L’aeroport vacréixer un 6% l’anypassat, i també vanaugmentar els deReus i Girona

Rep el suport delprincipal alcalde del’estat nord-americàd’Idaho, i avuivisitarà Washington

Torra iniciauna gira perdemanarmediació

El Prat superaels 50 milionsde viatgersper primer copNacional

La promesa del presidentPedro Sánchez que el pres-supost del 2019 compliriala previsió de l’Estatut queCatalunya rebi en inversióel percentatge del seu pesen el PIB estatal –ara del19,2%%– es va plasmarahir en un incompliment.Els comptes registrats alCongrés per la ministrad’Hisenda, María JesúsMontero, destinen a Cata-lunya 2.051 milions, un16,8% del total estatal i su-perior al 13% que hi inver-tia Mariano Rajoy el 2018 iel 2017 tot i dependre delvot clau d’un partit d’ori-gen català com Ciutadans.El govern de Sánchez sos-té que, si se li sumen els200 milions pendents del2008 que han estat reco-neguts pel Suprem, la xifraja és de 2.251 milions, ales-hores el percentatge esca-la fins al 18,5% i això éscomplir l’Estatut. “El18,5% i el 19% són xifressimilars. Es compleix l’Es-tatut”, sosté Montero.Sánchez afronta ara unmes de vertigen en què persalvar els comptes i teniroxigen fins al 2020 depèndel vot d’ERC i el PDeCAT,que es mantenen en el no ique dictaran sentència el13 de febrer quan es votinal Congrés les esmenes a latotalitat amb què el PP iCiutadans volen enterrarels números socialistes.

El capítol de la inversióterritorialitzada és el quemesura el compromís d’unpressupost estatal amb ca-da indret, i les xifres deSánchez per al 2019 espresten a un equívoc per

culpa d’un asterisc. Si bé elmateix govern espanyoladmet que s queda 2,4punts per sota del que diul’Estatut, amb el 16,8%,l’asterisc dels 200 milionsaddicionals –admesos pelTribunal Suprem en unasentència com a pendentsdel 2008 precisament perla disposició addicionaltercera– permet un ball dexifres. El salt inversor deSánchez és d’un 66% i estradueix en 701 milionsmés (901 milions amb lasuma de l’asterisc) respec-te dels 1.349 milions pre-vistos per Rajoy en el pres-supost del 2018, que seranels que Catalunya torni arebre si Sánchez ha deprorrogar els números he-retats del PP en la mocióde censura.

En el repartiment, Ca-talunya només queda persota d’Andalusia –2.132milions (17,5% del total)–i gairebé duplica el que repla tercera, Madrid, queamb 1.249 milions obté el10,3% del total. El quartlloc és per al País Valencià,amb 1.189 milions (9,8%).“Sánchez premia els tra-ïdors i colpistes i humiliaels madrilenys castigantuna regió lleial i solidària”,resumia el president deMadrid, Ángel Garrido.“És un pressupost que nai-xia a la presó [de Lledo-ners] i que morirà a les ur-nes”, vaticinava la porta-veu del PP al Congrés, Do-lors Montserrat

651 milions a rodaliesEl lot català es completaamb la partida inversoradel Ministeri de Fomentde 1.875 milions, un terçdels quals, 651 milions,

van a la xarxa de rodalies idupliquen els 331 milionsde Rajoy, amb un augmentd’Adif en el mantenimentde la línia que passa de98,5 milions, el 2018, a250,91 milions, el 2019, iamb una partida de 64,8milions per a l’accés de ro-dalies a la nova terminalde l’aeroport del Prat. Pelministre José Luis Ábalos,

això no molesta ningú.“Militin on militin i votin elque votin, tots els catalansestaran encantats, no crecque hi hagi cap català quese senti català a qui li mo-lesti que arribin aquestesinversions”, sosté Ábalos.A més de rodalies, la parti-da per al corredor medi-terrani escala dels 36,5milions del 2018 a 319,5

milions ara amb Sánchez.“Menys demagògia”, va re-ceptar Ábalos a qui, comGarrido, veu un tracte defavor a Catalunya.

8 de febrer: esmena o noEl calendari parlamentarité una primera data clau eldivendres 8 de febrer, queés l’últim dia per registraruna esmena a la totalitat

tant per al PP i Cs –que hofaran– com per a ERC i elPDeCAT –que no ho volenrevelar ara. El ministred’Afers Estrangers, JosepBorrell, però, augura quel’independentisme oferiràoxigen a Sánchez: “ERC iel PDeCAT no presenta-ran esmena a la totalitat alpressupost ni donaran su-port a cap altra que es pre-

FI El pressupost de Sánchez no arriba al19% promès i la inversió és d’un 16,8%BRI Els 2.051 milions se sumen als 200 dependents del 2008 i salten fins al 18,5%,per sobre del 13% de Rajoy VOT ERC i elPDeCAT dicten sentència el 13 de febrer

Incomplint l’Estatut tot

David PortabellaMADRID

Repartiment d’inversions de l’Estat per al 2019

País Basc

Catalunya

Galícia

Andalusia

Principat d’Astúries

Cantàbria

La Rioja

Regió de Múrcia

País Valencià

Aragó

Castella-la Manxa

Canàries

Com. Foral de Navarra

Extremadura

Illes Balears

Comunitat de Madrid

Castella i Lleó

Ceuta

Melilla

TOTAL REGIONALITZABLE 12.181,94

3,9

COMUNITAT AUTÒNOMA INVERSIONS (en M€) %

16,8

6,2

17,5

2,4

2,0

0,3

3,1

9,8

4,4

5,2

2,3

0,9

4,0

1,2

10,3

9,0

0,2

0,4

100,0

469,37

2.051,38

757,10

2.132,77

295,44

246,85

38,48

374,32

1.189,88

539,60

637,34

283,01

108,51

491,89

152,03

1.249,25

1.094,05

20,75

49,94

“No hi sumem els200 milions perquè noho vol la Generalitat. El18,5% i el 19% són xifressimilars, complim”María Jesús MonteroMINISTRA D’HISENDA

“Sánchez premia elstraïdors i colpistes ihumilia els madrilenyscastigant una regiólleial i solidària”Ángel GarridoPRESIDENT DE LA REGIÓ DE MADRID

“Dels 1.875 milions deFoment, 651 van arodalies, i els catalansestaran tots encantatsvotin el que votin”José Luis ÁbalosMINISTRE DE FOMENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“ERC i el PDeCAT nopresentaran esmena ala totalitat ni en votarancap altra i permetranque es debatin”Josep BorrellMINISTRE D’AFERS ESTRANGERS

EL PUNT AVUIDIMARTS, 15 DE GENER DEL 2019 | Nacional | 7

Amb la mà estesa,però sense el lliri

L’APUNT que algú s’empassi el peix al cove pujolià. D’aquí la re-llevància del pas ahir del PDeCAT, que a més d’apagarfocs interns –res fa pensar que ERC no el veurà tambébé– planteja peticions ben realistes: una taula, media-dor extern inclòs, per estudiar els viaranys legals perexercir l’autodeterminació i una comissió que vigilique allò pressupostat s’executa. Ni això negociaran?Òscar Palau

És evident que, si mai arriba, Sánchez no farà cap mo-viment real fins passat el judici a l’1-O. És a dir, si fa nofa, abans d’iniciar una nova legislatura reforçat per lesurnes. I és igual d’evident que l’independentisme no lipot avalar un pressupost sense un gest polític previ. Sivolen explorar un diàleg que interessa a tots dos no tésentit esperar que demà pactin el referèndum, i menys

senti, amb la qual cosa per-metran el seu debat parla-mentari.” Cinc dies des-prés, el 13 de febrer, ERC iel PDeCAT –tant si pre-senten esmena o com sino, perquè es pot presen-tar i retirar a última ho-ra–, junt amb el PNB, dic-taran sentència amb elseu vot. Però ara fins i totPodem eleva la cautela.“No hi haurà pressupost sino es compleix punt perpunt el firmat per Sán-chez i Pablo Iglesias”, avi-sa la portaveu de Podem,Irene Montero.

La meitat va a pensionsPer estovar el no d’ERC i elPDeCAT, la ministra Mon-tero va aclarir que els seussón números modifica-

bles: “Quan entra al Con-grés pertany als grups, perdescomptat que aquestpressupost és una propos-ta, a partir d’aquí els grupsels poden modificar.” Amés de les inversions, elpressupost fa un salt so-cial “per blindar l’estat delbenestar” amb augmentsdel 59% a la dependència,del 41% a l’habitatge i del40% en infraestructures.La despesa de les pensionsja suposa gairebé la meitatdels comptes, 153.000dels 345.000 milions.

A més del rei Felip VI, aqui eleva l’atribució un1,4% (100.000 euros més)fins als 8 milions, Sánchezs’apuja el sou un 2,5% (finsals 82.978 euros) com elsfuncionaris de l’Estat. ■

t i l’alça

La ministra María JesúsMontero i la presidenta delCongrés dels Diputats, AnaPastor, amb la proposta depressupost ■ EFE Des de l’exili Carles Puig-

demont afegeix pressió alpresident Pedro Sánchezper avançar en la via deldiàleg si realment vol el su-port del Partit Demòcrataper aprovar el seu pressu-post. El president catalàva reclamar la creació“d’una taula de diàleg bila-teral” sobre Catalunyadesprés de la reunió del’executiva del PDeCAT aWaterloo. La trobada vatenir la presència del seupresident, David Bonvehí;la vicepresidenta, MíriamNogueras, i el secretarid’organització, FerranBel, i es va fer en un mo-ment de discrepàncies in-ternes per l’estratègia a se-guir a Madrid. Mentre No-gueras, més propera aPuigdemont, defensa novotar el pressupost, Bels’ha mostrat en els últimsdies més procliu a allargar

la mà als socialistes espa-nyols.

El missatge ahir va serun punt entremig d’aques-tes posicions. Els excon-vergents mantenen el seuno als comptes socialistes“en les actuals circums-tàncies”, però obren al-menys la porta a la sevatramitació al Congrés delsDiputats. Dues són lescondicions concretes delPDeCAT en aquesta fase:un comitè de diàleg i ga-ranties dels compromisos.L’objectiu d’aquesta taulade diàleg, segons Puigde-mont, seria trobar una“sortida política” per a Ca-

talunya i hauria de tenirun caràcter bilateral entreel govern de Sánchez i elde Quim Torra.

Tanmateix, Puigde-mont no es fia de Sánchezi vol també avals que lespromeses de Madrid no se-ran un cop més incompler-tes o aigualides. Per tant,la formació demòcrataexigeix que la taula tingui“un testimoni indepen-dent” que “verifiqui que, simai hi ha un acord, escomplexi” i que ho denun-ciï si no és així. “Els diver-sos governs espanyols escaracteritzen pels seus in-compliments”, va dir ahir

l’expresident, tot recor-dant el cas de l’Estatut.Ara bé, Puigdemont va po-sar en dubte que l’execu-tiu espanyol tingui interèsa obtenir el suport dels in-dependentistes per al seupressupost. Segons ell,“no sembla” que Sáncheztingui “ganes” que partitscom el seu li aprovin elscomptes.

Estratègia en les localsEn la reunió d’ahir tambées va discutir l’estratègiaamb vista a les eleccionsmunicipals i europees. Se-gons Bonvehí, la idea entots dos comicis és repetirla fórmula de JxCat, mal-grat que encara s’han dedefinir les llistes, especial-ment a la ciutat de Barce-lona. El Partit Demòcratava deixar ahir en les mansde Neus Munté –que vaguanyar les primàries– ladecisió d’acceptar el lide-ratge de Joaquim Forn iElsa Artadi en aquestacandidatura. ■

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

a El PDeCAT condiciona la tramitació dels comptes a la creació d’un comitèsobre Catalunya a El president a l’exili exigeix un “testimoni independent”

Puigdemont reclama una“taula de diàleg bilateral”que ofereixi garanties

Waterloo

NatàliaSegura

“Ara la presentaríem(una esmena a latotalitat) perquè elsenyor Sánchez nos’ha mogut”

David BonvehíPRESIDENT DEL PDECAT

Puig, Bonvehí, Puigdemont i Nogueras, ahir en la reunió celebrada a Waterloo ■ STEPHANIE LECOCQ / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“No es donen lescondicions avui ni perdonar suport niper tramitarel pressupost”

Carles PuigdemontEXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

EL PUNT AVUIDIMARTS, 15 DE GENER DEL 20198 | Nacional |

Minuts després que PedroSánchez presentés unprojecte de pressupostosal Congrés amb un 16,8%de la inversió per a Catalu-nya, la direcció d’ERC in-sistia que la clau per do-nar-hi o no suport no éspas que hi figurin més omenys diners per a in-fraestructures. “Això nova d’unes partides pressu-postàries concretes o depercentatges del PIB; espodrien negociar en unmarc de normalitat de-mocràtica, però no hi és,així que no ens hi troba-ran”, destacava la porta-veu, Marta Vilalta.

Així, i vist que no espot “descontextualitzar”el debat pressupostari delque “està passant”, la por-taveu donava per fet, “enun percentatge molt alt”,que el grup acabarà pre-sentant esmena a la totali-tat al Congrés, una decisióque té temps per prendre

fins al 8 de febrer, però quepodria anunciar aviat. “Ocanvien molt les coses o nohi podrem donar suport”,remarcava, després de re-cordar que no hi ha hagut“cap moviment, cap canvi,cap gest” en la línia de “res-tituir la dignitat al país i alspresos”. En aquests dos ei-xos –l’autodeterminació ila fi de la repressió–, se-gons ella “intrínsecamentlligats”, situava, un copmés, els “moviments clarsi explícits” que reclamaERC per variar el sentit delvot, per bé que no hi afegiagaires detalls. “La pilotaés a la teulada del governde Sánchez, i ho haurem

d’anar concretant”, es li-mitava a dir Vilalta, queevitava exigir-li explícita-ment un referèndum, pe-rò li reclamava, això sí,“valentia política” per“crear les condicions i elsmecanismes per fer possi-ble l’exercici” de l’autode-terminació i per “traslla-dar la seva opinió com agovern a les instàncies ju-dicials de l’Estat, la fiscaliai l’advocacia”, a fi que vari-ïn la seva posició, abansdel judici de l’1-O o un copiniciat. “El govern de Sán-chez pot fer moltes coses sila seva posició és diferentde la del PP”, el reptava.

Vilalta també reiterava,després de la crida fa unsdies del president Torra,que l’última paraula sobreel vot als pressupostos latindran els grups, i enaquest sentit indica que lavoluntat d’ERC és traçaruna estratègia conjuntaamb el PDeCAT. “Nomésentendrem que hi hagiunitat d’acció i que ens po-sem d’acord”, tancava. ■

a Dona per feta l’esmena a la totalitat dels pressupostosde l’Estat i vol la fi de la repressió i bases per a l’exercici del’autodeterminació a Busca una estratègia amb el PDeCAT

Òscar PalauBARCELONA

ERC exigeixgestos de fons ino entrarà avalorar partides

“Treballarem engestos concrets, peròhan d’anar en la líniade l’autodeterminaciói la fi de la repressió”Marta VilaltaPORTAVEU NACIONAL D’ERC

El PSC avisa ERC i el PDeCATque bloquejar l’aprovaciódels pressupostos no és opo-sar-se al govern de PedroSánchez, sinó que representadir no “a la millora de les con-dicions de vida” per l’amplia-ció de les partides en habitat-ge, pensions i dependència il’augment en 900 milions dela inversió a Catalunya res-pecte al pressupost del PP del’any passat. En paraules delsecretari de política munici-pal, Jaume Collboni, els 2.251milions que es destinaran aCatalunya representaran el

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ahir després de la permanent del partit ■ MARTA PÉREZ / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

18,5% que estableix la dispo-sició addicional tercera del’Estatut i adverteix QuimTorra que “un president res-ponsable” hauria d’avalar lesmillores que suposa la pro-posta. En aquest sentit, Coll-boni reafirma que el governespanyol no pot atendre lescondicions que posa Torraperquè van “més enllà delmarc legal”. Quant al presi-dent de la Generalitat, Cata-lunya en Comú l’acusa d’“elu-dir la responsabilitat de diri-gir el país” i recrimina a ERCque no s’esforci per “recon-

duir la deriva d’aquest go-vern”, en paraules del porta-veu de la formació, Joan Me-na, que també ha advertit elsrepublicans i el PDeCAT queels pressupostos generalssón la seva prova de foc perdemostrar que “són capaçosde bastir aliances més àm-plies que les de si mateixos”.Els comuns reconeixen “unprimer pas” insuficient en elmissatge de Sánchez, perquè“hi ha un ampli consens perposar fi a la situació dels pre-sos polítics i també a la pre-carietat laboral”. ■ X.M.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PSC els avisa que diran no a “millores” socials

o serà fàcil que Pedro Sán-chez pugui aprovar el pres-supost d’aquest 2019.

Quan els independentistes vandonar els seus vots a la moció decensura en contra de Mariano Ra-joy per a la investidura va ser avi-sat que el pressupost no li sortiriagratis. El govern espanyol, i fa diesque se li va escapar al ministreBorrell, està convençut que tard o

N d’hora el PDeCAT i ERC cediran idonaran el vistiplau als comptesde l’Estat del 2019, ja que Sánchezcreu que per a l’independentismeserà pitjor el remei que la malaltiaen el cas que hagués de convocareleccions el mes d’octubred’aquest any.

De totes les pressions dels in-dependentistes, Pedro Sáncheznomés pot acceptar la que li ha

ofert Carles Puigdemont des deWaterloo. La creació d’una taulade diàleg entre els dos governs.De fet, n’hi va haver un simulacreel desembre passat amb la minici-mera de Pedralbes, que, segons esva deduint amb el temps, no vaanar malament del tot, perquècom a mínim van trencar el gel ivan parlar, encara que protocol·là-riament, de tot plegat, donada la

sensació de debilitat institucionalper les dues bandes. Els altresgestos que demana l’independen-tisme són pràcticament impossi-bles d’acomplir per Sánchez, tot ique es tracti de propostes ambi-gües, com ara la petició de crearmecanismes perquè els catalanspuguem exercir el dret a l’autode-terminació. En aquest sentit, Sán-chez ha dit que res de res. I una al-

tra de les peticions catalanes és lade posar fi a la repressió, perquèmentre continuï la presó provisio-nal hi haurà repressió, i Sáncheztambé ha manifestat que no estana les seves mans ni el procés peni-tenciari ni el procés judicial. Dinsaquest estira i afluixa tot indicaque Sánchez haurà de passarcom pugui i sense pressupostaquesta legislatura.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

El pressupost de l’Estat s’aguanta per un fil

Lluís FalgàsPeriodista

EL PUNT AVUIDIMARTS, 15 DE GENER DEL 2019 | Nacional | 9

1647

37-1

2019

85L

El president de la Genera-litat, Quim Torra, lluny delbrogit de la discussió delpressupost, ha iniciataquests dies als EstatsUnits amb més intensitatla seva croada per interna-cionalitzar el procés inde-pendentista, denunciar lasituació dels presos polí-tics i buscar complicitats.Abans de la conferènciaque ahir a la nit havia depronunciar a l’InstitutMartin Luther King sobrela “lluita catalana pelsdrets civils i l’autodeter-minació”, el cap de l’exe-cutiu català va assegurar aSan Francisco la voluntatd’anar “arreu del món” aexplicar “la gravetat de lasituació política a Catalu-nya”, que requereix una“mediació internacional”davant la negativa del go-vern espanyol d’oferir unasolució.

Davant l’imminentinici del judici contra lacausa independentista,Torra va deixar clar ques’intensificaran mésaquests viatges institucio-nals amb la voluntat de fer“d’altaveu internacionalallà on puguem”, ja queconsidera que “el judici noés només contra l’autode-

terminació, sinó tambécontra la democràcia”.

Els primers suports ex-plícits els va rebre de l’al-calde de Boise (Idaho).Diumenge, el líder demò-crata d’origen basc DavidBieter es va “mostrar par-tidari del dret a l’autode-terminació de Catalunya”i va considerar “inconcebi-ble que els presos políticssiguin a la presó pel fetd’haver organitzat un re-ferèndum”. Acompanyatde la consellera d’Empresai Coneixement, ÀngelsChacón, i de la delegadadel govern als EUA, Victò-

ria Alsina, Torra va aten-dre els mitjans davant delconsistori del municipi, iva assegurar que “Bieterestà molt al dia de la situa-ció catalana”. En aquestsentit també va destacarla importància de la troba-da “pel que pot significarde fer arribar el missatgeal partit demòcrata arreudels EUA”.

Després de la conferèn-cia d’ahir a la nit, convidatpel Clayborne Carson, pre-sident de l’Institut MartinLuther King, que el setem-bre passat va expressar elseu malestar per haver es-

tat “citat erròniament” enunes declaracions recentssobre el sobiranisme cata-là perquè “distorsiona-ven” el que va dir, el presi-dent català té previstmantenir avui reunionsempresarials a Silicon Va-lley amb empreses amb di-rectius catalans o que haninvertit al país i, posterior-ment, es dirigirà a Was-hington, on mantindràcontactes polítics ambmembres del Congrésamericà, amb grups thinktank i amb representantsd’organitzacions pelsdrets civils. ■

RedaccióSAN FRANCISCO (EUA)

Torra inicia als EUA la giraper demanar “al món” lamediació per a Catalunyaa L’alcalde de Boise, a Idaho, favorable al dret a l’autodeterminació i contrari al’existència de presos polítics a El president visita avui Silicon Valley i Washington

L’alcalde de Boise, David Bieter, estrenyent la mà del president Quim Torra ■ GENERALITATEl ministre d’Exteriors,Josep Borrell, no descartaque acabi sent el candidatdel PSOE en les eleccionseuropees tot i defensarque, avui, la seva preocu-pació són els afers del mi-nisteri. En un esmorzarorganitzat per EuropaPress, ahir el ministre vaassegurar que sabia demanera indirecta quina ésla persona que Pedro Sán-chez vol que encapçali lallista europea.

Segons informa l’ACN,després de rebutjar mésd’un cop revelar-ne el nomamb respostes ambigües,el moderador del col·loqui

va afirmar que quedavaclar que no seria ell, a laqual cosa Borrell va res-pondre amb un: “Això noho he dit.” Tot i admetreque coneixia les inten-cions de Sánchez, el mi-nistre va deixar clar que elpresident espanyol no li hoha proposat: “Europa ésuna gran tasca i a qualse-vol polític li podria interes-sar. Però de moment estical Ministeri d’Afers Estra-ngers amb molta feina,molta il·lusió i algun dis-gust.” Sobre si li agradariaser el cap de llista delPSOE, Borrell s’ha limitata dir que el seu problemaés que, “durant la vida li haagradat ser massa coses ala vegada”. ■

Borrell nodescarta sercandidat a la UE

RedaccióBARCELONA

a El ministre deixa oberta la porta toti admetre que té feina a fer a Exteriors

El ministre d’Exteriors, ahir durant la seva intervenció enl’esmorzar informatiu a Madrid ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 15 DE GENER DEL 201910 | Nacional |

L’escrit de defensa del pre-sident d’Òmnium Cultu-ral, Jordi Cuixart, dedicaun apartat a denunciarque el judici polític que estàa punt de començar contraels dirigents independen-tistes “encobreix la tortu-ra”: “L’actuació policial dela Guàrdia Civil i el Cos Na-cional de Policia durant lajornada de l’u d’octubre su-posa un evident acte detortura o de tracte inhumào degradant segons la con-venció internacional quemereix una investigacióprompta i imparcial.”

És només una de les vul-neracions flagrants dedrets fonamentals “pro-ducte de la sobreproteccióde la unitat territoriald’Espanya” amb què elsadvocats Marina Roig, Be-net Salellas i Àlex Solà bas-teixen l’escrit de defensa,convertit en tot un escritd’acusació contra l’Estatespanyol. Denuncien lavulneració del dret a la lli-bertat d’expressió, de re-unió pacífica, a l’autode-terminació, a un jutge na-tural, a un doble grau de ju-risdicció, a un tribunal im-parcial i independent, a unjudici amb garanties, alprocés degut... La llista ésllarga i fa referència en totmoment a sentències delTribunal Europeu de

Drets Humans. També po-sa de manifest que l’aplica-ció d’un dret processald’excepció crea una greuindefensió a Cuixart, queel judici vulnera la legalitatpenal i la presumpció d’in-nocència, que es va detenirarbitràriament Cuixart iinsisteix que donat que elTribunal Suprem no ha as-sumit el caràcter plurilin-güístic de l’Estat, “l’únicaforma de garantir els dretslingüístics de les parts ésque el judici se celebri a Ca-

talunya”. En definitiva,l’escrit augura que el pro-cés judicial “acabarà ambla condemna de l’Estat perla seva vulneració delsdrets democràtics”.

L’equip d’advocats tam-bé posa de manifest que “lapresència d’un partit mas-clista i xenòfob com Vox”exercint l’acusació popu-lar “amb finalitats electo-rals” contravé els compro-misos internacionals con-trets per l’Estat.

Òmnium va presentar

ahir solemnement els ei-xos de l’estratègia de de-fensa en un acte al Pati deColumnes del Col·legid’Advocats de Barcelona.“Considerem que no és elmoment de defensar-nosde res, sinó d’acusaraquest Estat que ha vulne-rat la seva pròpia llei i quefalsifica la realitat per cri-minalitzar un movimentque sempre ha estat pací-fic”, va lamentar el vice-president de l’entitat sobi-ranista, Marcel Mauri,flanquejat per una cin-quantena de personalitatsdel món jurídic.

Gemma Calvet, MagdaOranich, August Gil Mata-mala, Carme Herranz i Oli-vier Peter van desgranarles claus de la defensa con-tra la construcció d’un re-lat arbitrari “sobre les ru-ïnes dels drets fonamen-tals”. “Si el dret a l’autode-terminació és reconegutpel dret internacional, eldret a la unitat d’Espanyanomés existeix en els som-nis i el relat del nacionalis-me espanyol”, va afirmarPeter. De fet, l’escrit co-mença: “La voluntat deprotegir a tota costa la in-dissolubilitat territorialespanyola no pot compor-tar una vulneració massi-va de drets fonamentals”. Iacaba: “Cuixart exerceix,ha exercit i exercirà, desde la no-violència, sempreque sigui necessària, ladesobediència civil.”

Igualment, els advocatshi mostren la seva “sorpre-sa majúscula” davant laconsideració de la fiscaliacriminalitzant el lema po-lític No passaran!, que vaser utilitzat precisamentper aquells que, davant delcop d’estat del juliol de1936, es van mantenirferms en la defensa de lademocràcia i de la repúbli-ca espanyola. ■

Jordi Cuixart acusa l’Estatd’encobrir la tortura per l’1-Oa L’escrit de defensa del president d’Òmnium denuncia la vulneració d’una llarga llista de drets fonamentalsen nom de la unitat d’Espanya a Rebutja la presència al judici d’“un partit masclista i xenòfob com Vox”

Emili BellaBARCELONA

L’escrit de defensa conclouque els fets descrits no sónconstitutius de cap delicte enrelació amb la conducta deCuixart, de manera que, ras icurt, “sense delicte no hi haautor”, motiu pel qual en de-mana la lliure absolució. Entot moment subratlla lesapel·lacions a la no-violènciafetes per Cuixart i Jordi Sàn-chez el 20 de setembre del

Marcel Mauri, la defensa de Cuixart i diferents representants del món judicial, ahir al Col·legi d’Advocats ■ QUIQUE GARCÍA / EFE

2017: “Van fer crides expres-ses als concentrats perquè escomportessin de forma cívicai pacífica.” N’adjunta diversespiulades, entrevistes i al·locu-cions en aquest sentit. Tam-bé l’1-O Cuixart va fer cridesreiterades “a fi que la pobla-ció mantingués una actitudde resistència pacífica i norespongués a les agressionsde la policia”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Sense delicte no hi ha autor”

L’Audiencia Nacional hadesestimat les querellespresentades per Vox i l’as-sociació Movimiento24Dos contra la jutgessabelga que va admetre a trà-mit la demanda civil pre-sentada per l’advocat Gon-zalo Boye, en nom de l’ex-

president Puigdemont iels quatre exconsellers al’exili contra el jutge delSuprem Pablo Llarena perfalta d’imparcialitat en lesseves resolucions i decla-racions en públic. Tambées descarten les querellescontra l’expresident i elsexconsellers Toni Comín,Meritxell Serret, ClaraPonsatí i Lluís Puig.

En la resolució, conegu-da ahir, la magistrada Ma-ría Tardón afirma que nopot assumir la causa con-tra la jutgessa belga per fal-ta de competència, i hi afe-geix que és el mateix quehauria d’haver fet ella enconsiderar que “vulnera laintegritat i la immunitatde la jurisdicció espanyo-la”, a més de compartir

amb els querellants, que lavoluntat dels demandantsvol “desacreditar” Llare-na. Pel que fa a la querellacontra Boye i els excàr-recs, accepta que hi podriahaver hagut un delicte defalsedat documental per latraducció al francès errò-nia d’unes paraules de Lla-rena, però el descarta per-què va ser rectificada. ■

Arxiven les querelles contraPuigdemont i la jutgessa belgaM. PiulachsBARCELONA

L’expresident i els exconsellers a l’exili, en una reunióamb el president Torra, l’estiu passat a Brussel·les ■ EFE