TOC · Denuncia a Brussel·lesl’agressivitat de l’Estat i destacala falta d’imparcialitatde la justícia espanyola

“Respectaran el resultatde les eleccions del 21-D?”

DESAFIAMENT · El presidentinsta l’Estat que es comprometia acceptar una eventual majoriade l’independentisme a les urnes

ENQUESTA · El CEO mostraque els partidaris de l’estat propisuperen en 5 punts l’unionisme

P6-24

El president del govern, Carles Puigdemont, en un moment de la seva compareixença, ahir, a Brussel·les ■ Y. HEMAN / REUTERS

1515

27-1

1576

62®

1780

80-1

1097

93w

Diari NacionalDIMECRES · 1 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14447 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13317 - EL PUNT

1,20€

NACIONAL P14-15

Investigats per rebel·lió o sedició i malversació, els han convocat demà idivendres, com ha fet el Suprem amb Forcadell i cinc membres de la mesa

L’Audiencia Nacional citael president i el govern

Dip

òsit

lega

l: G

I-115

7-20

15A

mb

el s

upor

t:

84

37

00

61

48

19

1

17

44

3

1191

62-1

1195

80w

1215

03-1

1363

83w

Edició de LleidaDIMECRES · 1 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14447 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13317 - EL PUNT

1,20€

LLEIDA P29

L’Ajuntament calcula que li revertiranalmenys la meitat dels 4.523 delcementiri municipal que està revisantAhir es va homenatjar el compositor Julià Carbonell ■ J.T.

Recuperaranuns 2.300 nínxolsabandonats

INSTITUCIÓ · El ple aprovarecuperar la denominació queFelip V va suprimir el 1716

PROCÉS · L’alcalde troba queés un bon moment per posarels símbols on els correspon

Les Borgestorna a tenirPaeria

L’alcalde, Enric Mir, i la tinenta d’alcalde, Núria Palau, amb el nou escut, aprovat dilluns ■ AJ. LES BORGES BLANQUES

MUNICIPAL P28

Tornen a rebaixar l’IBI,set anys després

Mollerussa P29

Contribucions especials per a laurbanització del carrer de l’Acadèmia

El festival tindrà dues actuacionsi inclourà tallers i un mercadet

Espectacles P28

Presentació de la desena edició ■ PAERIA

Tardor Màgicaincorpora hipnosis

A Sound of Thunder,a la Pobla de Segur

Música P29

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 20172 |

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

hir vam viure unretorn al passat.

I, de manera simultà-nia, vam ser testimo-nis de la capacitat del’ésser humà a bascu-

lar contínuament entre la dignitat i lamisèria, entre l’honestedat i la inde-cència. La roda de premsa del presi-dent de la Generalitat ens va recordarl’exili de Macià fugint de la dictadurade Primo de Rivera o el de Tarradellasfent el mateix amb la de Franco. És laimatge de la dignitat. La compareixen-ça de Carles Puigdemont, en ple cor dela Unió Europea, va permetre donar unmissatge molt clar al món sencer so-bre els dèficits democràtics d’Espanya(que ja té presos i exiliats polítics). I,des d’un punt de vista intern, no no-més va tranquil·litzar els ànims, sinóque ens va permetre recuperar la ini-ciativa, sobretot per la idea de conver-tir les eleccions il·legals del govern delPP en un plebiscit sobre la suspensióde l’autonomia i en una oportunitat perreforçar el suport a la independència.

Mentrestant, a quilòmetres de dis-

tància, l’exconseller Santi Vila es va de-dicar a contraprogramar la roda depremsa del seu “amic” i va explicar-nos allò que no va dir ni quan exerciade conseller de Cultura ni quan es vasituar al capdavant d’Empresa. Vila nonomés es va oferir per retornar el PDe-CAT al camí de la “moderació”, sinóque va afirmar: “Aquest procés per laindependència [...] ha partit de la inge-nuïtat que es podia tirar pel dret i queno tindria costos. I ara els ciutadansens miren perplexos dient: «On és elcontrol del territori, el control de portsi aeroports, la hisenda pròpia…?»” I,sense gaires manies, hi va afegir: “Maivaig donar instruccions als meus de-partaments sobre preparar la indepen-dència perquè no veia aquesta jugada.”O sigui, que anava per lliure. La perple-xitat prové del fet que qui diu això es-tava en el govern de la Generalitat i, enteoria, havia de donar compliment aun programa electoral. Ahir, des del’exili, Puigdemont i la resta de mem-bres del govern van simbolitzar la dig-nitat; a Catalunya, Vila va representarla misèria.

A

Keep calmPere Bosch Cuenca

Dignitati misèria

Ahir, Carles Puigdemont i laresta de membres del governvan simbolitzar la dignitat,mentre que Santi Vilava representar la misèria

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

bans escrivia els articles al matíamb la seguretat que es mantin-drien frescos fins al matí de

l’endemà, quan sortirien publicats. Sihavia d’estar absent uns dies, n’haviaarribat a deixar d’avançats. Ara ésigual escriure’ls al matí, a la tarda oajustant fins l’última hora: mentre ro-da la rotativa pot haver passat que elpresident de la Generalitat hagi fugit aBrussel·les. Ahir hi havia fugit. És clarque els articles que deixava avançatsno se centraven en la política sinó enles castanyeres, com seria propid’avui, Tots Sants, però qui pot parlarara de castanyeres amb la política quetreu foc i no para de fer salts argumen-tals sobre la paella foradada? L’altredia em deia en Rafa Brujo, propietaride la llibreria Dòria, que les vendes es-taven aquest octubre molt aturades.Ho vam atribuir a la inseguretat delmoment, a la por que fa els diners re-tràctils. Deu ser una altra cosa: deuser que no hi ha novel·la ni assaig polí-tic que pugui superar el que ens ofe-reix l’actualitat, i la gent hi està en-ganxada com en una sèrie televisiva.No pots sortir de casa sense el perill de

A

trobar-la ocupada per Rajoy o Puigde-mont quan hi tornes. Diumenge, peresbargir-me, vaig anar al cine. La pel-lícula estava bé i fins i tot molt bé peròl’argument, que era gairebé perfecte,no arribava ni de bon tros al que ensofereixen els telenotícies, que si no ésperfecte acumula moltes més ameni-tats. A la sortida del cine, en comptesde comentar la pel·lícula la gent vaconnectar el mòbil. L’autora de HarryPotter, que ensuma de lluny on hi haun best-seller, no para de produir tuitsreferits a la política catalana.

Puigdemont a Brussel·les fugint dela justícia espanyola que el vol ficar a

la presó, i “internacionalitzant el con-flicte”, i Rajoy organitzant un Consellde Ministres per a les sis de la tarda. Sis’allarga massa, em trobarà a la casta-nyada i amb l’article entregat. “El jocdel gat i la rata”, diuen. Qui persegueixqui? Donem per fet que Tom és el gat iJerry, la rata, però els seus autors vanser tan astuts que no van aclarir maiqui eren l’un i l’altra. Pren-t’ho comvulguis. El pare, que observaria l’ac-tualitat amb l’estupor de qualsevol in-dependentista, havia il·lustrat llibresd’aquell heroi de ficció anomenat Ro-cambole, a qui devem l’adjectiu “ro-cambolesc”. Més enllà del “dantesc” iel “kafkià” hi ha el “rocambolesc” deles situacions impossibles o inversem-blants. Els llibres de Rocambole nosón ara gens apreciats. A la Dòria nocrec que en puguin servir cap, ni percomanda. És igual: la realitat, comsempre, supera la ficció i per això soctan partidari del periodisme. I deienque érem la cultura d’En Patufet iFolch i Torres... Més aviat de Tintín,l’heroi belga, periodista com Puigde-mont. Faria riure si no hi hagués tan-tes víctimes pel mig...

“Abans escriviaun article al matí ise’m mantenia frescfins l’endemà

Manuel CuyàsVuits i nous

Rocambolesc

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/fhpof7

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

a jugada de Mariano Rajoy deconvocar eleccions el 20 de de-sembre per intentar, amb el su-

port incondicional del PSOE i Cs, legi-timar l’aplicació de l’article 155, se liha girat en contra, ja que ha convertitaquests comicis en un plebiscit en elqual les forces independentistes tenenla intenció de participar. “Allà on hihagi urnes, sempre ens hi trobaran”,assegurava ahir el president Puigde-mont. Aquestes eleccions, imposadesvia 155, han agafat amb el peu canviatles formacions independentistes, peròja han deixat ben clar que les afrontencom la millor manera, ara per ara, perdefensar les institucions catalanes,per defensar l’autogovern. La situació,però, és excepcional, atès qui convocaels comicis; d’aquí el desafiament queahir va llançar el president des de lacapital d’Europa al bloc del 155 quanels va demanar si respectaran els re-sultats de les urnes. Pregunta molt

L “El que aratoca és defensarles institucions iimpedir el 155

oportuna, quan ja hi ha qui oberta-ment assegura que si guanyen les for-ces independentistes tornaran amb el155. Els agradi o no, les majories sónles que són, i no es poden canviar aixícom així.

L’ofensiva juridicopolicial sumada a

la interpretació anticonstitucional del’article 155 demostra que l’Estat es-panyol és capaç de tot per tal d’impe-dir que Catalunya pugui, democràtica-ment, decidir el seu futur. Davant d’ai-xò no ha de sorprendre que es demaniun compromís clar de respectar els re-sultats de les eleccions.

Vistes com estan les coses, seransens dubte uns comicis excepcionalson la majoria independentista, la ma-joria que està pel dret a decidir, ha dedemostrar la seva força. Ara més quemai. Una vegada més l’independentis-me ha de fer un altre esforç per fer va-ler allò que ja és una realitat consuma-da. Pot resultar feixuc a hores d’ara,però ara és el que toca per defensar lesinstitucions catalanes i impedir el155. I fer-ho de forma democràtica ipacífica. Amb la força de les urnes,com s’ha fet sempre. [Com semprehan defensat Jordi Sànchez i JordiCuixart]

La força de les urnesPepa Masó / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

Els responsables de Facebook, Twitter i Youtube(Google) detecten milions de missatges i visualit-zacions entre els anys 2015 i 2016 provinents deRússia, sobre diversos temes, amb la intenciód’influir en els votants durant la campanya presi-dencial a la Casa Blanca.

PRESIDENT DE LA GENERALITAT

El Russiagate creix

El president va comparèixer a Brussel·les perplantar cara al 155 (el govern no es dissol), accep-tar el repte democràtic del 21-D i focalitzar el con-flicte Catalunya-Espanya com un afer europeu,denunciant la parcialitat judicial i la persecució del’Estat a l’independentisme a Espanya.

-+=

-+=

Opacitat amb el ‘Brexit’Theresa May

Afer intern d’EuropaCarles Puigdemont

-+=

Donald Trump

El govern britànic no publicarà els informes del Mi-nisteri del Brexit sobre l’impacte que tindrà la sorti-da de la UE en l’economia britànica. L’excusa és laconfidencialitat i el progrés de les negociacions, pe-rò aquesta opacitat justament alimenta la sospitad’un impacte negatiu i un engany a la societat.

PRIMERA MINISTRA DEL REGNE UNIT

PRESIDENT DELS EUA

Celebrar eleccions era undels escenaris, no l’únic, per

avançar en el procés que ha de por-tar a la plena vigència de la Repúbli-ca Catalana. Però, tancat a qualse-vol diàleg o negociació, és el que haimposat el govern d’Espanya. D’unamanera totalment irregular, ja queés el president del govern de Cata-lunya, i no altre, l’únic autoritzat aadoptar aquesta decisió. Peròaquest fet només és un detall per aaquells que sempre han consideratl’autogovern i la legalitat de Catalu-nya com una molèstia o com unpeatge.

Qualsevol debat que es faci arano canviarà la realitat. I aquesta noés altra que el dia 21 de desembre hihaurà unes eleccions al Parlament.I que els resultats de les urnes, tantsi la participació és raquítica comextraordinària, s’hauran de procla-mar o aplicar. S’hauran o s’haurien.Perquè hi ha dubtes. El presidentPuigdemont, des de Brussel·les, vademanar tant al govern espanyolcom a aquells que són contraris a laRepública que aclareixin si respec-taran els resultats de les urnes, en-cara que els siguin contraris.

Aquestes cauteles causen sor-presa a Europa. Semblen reclama-cions més pròpies de països ambdemocràcies fràgils. Però en l’ànimdel president Puigdemont pesamolt la història dels últims mesos ianys. La guerra bruta contra l’ad-versari polític i l’ús partidista de lajustícia en són dos exemples. I pre-ludi del que pot venir. El bloc con-trari a la República es conformaràamb una derrota electoral? O l’arti-cle 155 se seguirà aplicant finsaconseguir el que molts reclamendes de Madrid, és a dir, liquidar l’au-togovern de Catalunya? Els elec-tors tenen dret a saber la veritat.¿O hi ha qüestions que queden forade la democràcia?

L’Estat ha dedir la veritatals electors

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

En contra dela normalitat

l concepte de normalitat és relatiu. Ho estem veienten els darrers temps. Hi ha qui considera normal

que Carles Puigdemont, els membres del govern,Carme Forcadell, i la mesa del Parlament hagin derespondre davant de la justícia perquè l’executiuespanyol no ha sabut donar contesta política a lasituació que es viu a Catalunya. Hi ha qui va viure sensesorpresa que les forces de seguretat de l’Estatreprimissin brutalment les persones que de formapacífica volien exercir el seu dret a vot en el referèndum

de l’1-O. I hi ha a qui tampoc li vasobtar que els ministres espanyolsneguessin la violència desplegadamalgrat les imatges emeses a totsels mitjans. També hi ha qui haobservat com un mal menor que elPP, amb el PSOE i Ciutadans, hagipremut el botó del 155. I que,gràcies a aquest article, s’hagi

apartat un president i un executiu elegitsdemocràticament. Com tampoc semblendesconcertats que l’assumpte de les querellespresentades pel fiscal general de l’Estat sigui uneloqüent Más dura será la caída. Es mofen, fins i tot, dela decisió de romandre a Brussel·les per seguretat.

Les eleccions del 21-D agafen a contrapèll’independentisme. Imposades per Mariano Rajoy, però,poden acabar convertint-se en una oportunitat d’or perals defensors de la República. Un plebiscit a ulls delmón. I el moment de plantar cara a tanta normalitat.

E

També hi haqui haobservat coma mal menorque s’apliquil’article 155

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

El PSOE actua contra els quinzediputats que van votar en unsentit diferent del que va fixar elcomitè federal del PSOE en lainvestidura de Mariano Rajoy.

10anys

20anys

Cap prova avala la implicació del’organització terrorista ETA enla massacre gihadista. AbsoltRabei Osman, el pretès ideòleg.

El PP i el PSOE tornen aembrancar-se en una barallapolítica arran de l’informe delTribunal de Comptes sobrel’Exposició Universal de Sevilla.

Pressió al PSC Judici de l’11-M Balanç de l’ExpoTal diacomavui fa...

na de les pregun-tes que el presi-

dent Puigdemont ha-via de respondre ahirera sobre els motiusde la sorprenent des-

aparició durant el cap de setmana delgovern de la República acabada d’es-trenar. Ahir, des de Brussel·les, el presi-dent va donar una resposta: l’amenaçade l’Estat d’aplicar una gran violènciaper aconseguir el control d’aquestesinstitucions i del territori. El govern, se-gons es dedueix del que va explicarahir Puigdemont, ha optat, doncs, perevitar una situació de gran violènciasobre la ciutadania, en una disputa quel’Estat estava disposat a guanyar de lamanera que fos. Si és així, i els rumorsperiodístics provinents de Madrid hoconfirmen, amb la renúncia de Puigde-mont a controlar institucions i territorisegurament ens hem estalviat de viureun episodi dantesc a Catalunya.

I és que a partir de l’1 d’octubre hemvist dues coses que segurament ningúno esperava en la dimensió que hanacabat tenint. Per una banda, una partmolt importada de la ciutadania cata-lana està del tot mobilitzada, organit-zada, i disposada a rebre cops de porrai el que faci falta per tal de defensar elprojecte de llibertat que significa unanova república. I, d’altra banda, tambéhem vist amb tristesa que una partgens menyspreable de la societat es-panyola avala i fins i tot aplaudeix l’úsde la força per reprimir-la. Europa i elmón s’han ficat les mans al cap per lesimatges de l’1 d’octubre, però a l’Estathan sovintejat els homenatges i el su-port a la policia després d’aquesta ac-tuació tan lamentable. Un còctel terri-ble: ciutadans disposats a donar-hotot, i un Rajoy disposat a una repressióviolenta, sabent que no tindria unscostos interns pitjors que el fet de ne-gociar amb Catalunya.

Ara la campanya de guerra psicolò-gica contra l’independentisme l’acusade viure en una realitat paral·lela. Al-guns autoproclamats demòcrates quefa quatre dies li imploraven diàleg, arafan brometes sobre l’exili. Hi ha unaviolència paral·lela, atroç, en aquestafalta d’exigència cap a un Estat quemostra el seu rostre més autoritari ifins i tot violent amb les majories de-mocràtiques catalanes, i en canvi hiposa tota la pressió en un movimentque, en unes condicions dures, sembladecidit a continuar batallant amb polí-tica, diplomàcia, urnes i activisme ciu-tadà pacífic: la millor marca de naixe-ment d’una república de gent lliure.

U

Full de rutaDavid Marín

La violènciaparal·lela

“Ciutats com araParís, Ginebra,Quebec o Torí, jatenen la “casa del’arquitectura”

ittorio Gregotti al referir-se a l’ar-quitectura em va dir: “L’architet-tura è qualcosa di carnale.”

Carnal, perquè és un acte creatiu que nopot ser fet des de la passivitat o la tebiesa,que ha de ser produït des de la passió ique, a diferència d’altres arts, s’experi-menta de forma vivencial amb tots elssentits del propi cos. Quan venen turistesa la nostra ciutat, o som nosaltres els queanem a una altra, dediquem una part delnostre temps a contemplar obres irrepe-tibles que són exposades en grans conte-nidors d’art, obres i objectes per ser gau-dits, però amb l’estricta prohibició de sertocats. Són obres o materials exclusius,elements que ens il·lustren sobre untemps passat. Obres d’art fetes per artis-tes ja morts i per tant irrepetibles, o, siencara són vius, treballs que ens volentransmetre unes experiències que tot iser personals, ens comuniquen, en tantque observadors, un gran nombre d’emo-cions. Diríem que es tracta d’una relaciód’intercanvi entre l’artista i l’observador.

EN L’ARQUITECTURA no s’escau l’observa-dor contemplatiu de l’obra, el subjecte

V de la peça arquitectònica és un usuarique es mimetitza i entra en l’obra. La faseva, la toca com a matèria i la percep entant que espai que l’embolcalla. Potserper això els museus d’arquitectura sóncaixes buides, llocs que interessen única-ment als professionals del ram, que sóna la recerca bibliogràfica, del plànol dedetall, de la fotografia de l’entorn o de lamirada experta que aporta la maquetaa contrallum. Tanmateix si els museusd’arquitectura tenen alguna cosa de po-sitiva és la seva tasca educadora, ja quemitjançant recorreguts estudiats ense-

nyen a l’observador determinades ten-dències, moviments o vincles amb altresexpressions artístiques, econòmiqueso socials. Així doncs, si l’arquitecturaés al carrer, si no hi ha res millor quetrepitjar l’obra construïda per adonar-sedel diàleg entre medi i l’edifici projectat,si els museus d’arquitectura són recintesincomplets, ¿com hem de fer per ajuntarla tasca pedagògica de l’itinerari tancatdel museu i l’experiència directa i enviu que ens ofereix la ciutat i la sevaarquitectura?

CIUTATS COM ARA PARÍS, Ginebra, Quebeco Torí, ja tenen la “casa de l’arquitectu-ra”, amb l’objectiu d’apropar l’arquitec-tura al ciutadà, al visitant de la ciutat,deslliurant-la del seu lligam estrictamentprofessional, perquè es manifesti en laseva veritable essència, pública i social.Amb activitats com visites guiades, cine-fòrums, debats oberts al gran públic, ex-cursions temàtiques, activitats educati-ves, viatges, tallers, etc. Les cases d’ar-quitectura són la porta d’entrada al mu-seu d’arquitectura a cel obert, entès coma experiència viscuda, íntima i carnal.

Eduard Rodríguez Villaescusa. Arquitecte

Arquitectura al museu?Tribuna

Demagògia, santainnocència?b Carta oberta a: PSC,CSQP, comuns i Podem. De-magògia, santa innocència?Us heu passat tot els procés,que divendres va culminaramb la declaració de la inde-pendència, afirmant que vo-líeu un referèndum, peròpactat. Això era pura dema-gògia. Tots sabíeu que Espa-nya mai ens deixarà fer unreferèndum d’autodetermi-nació. Esperàveu obtenir unamillora de les condicionseconòmiques per a Catalu-nya?, però quan s’és vist queels governs d’Espanya haginrespectat els pactes? Pro-metre i no acomplir formapart de l’ADN dels polítics es-panyols. Això és vell, al segleXIX Catalunya ja es queixavadel mateix que ens queixemavui. Si us plau, sigueu ho-nestos i alineeu-vos clara-ment amb Ciudadanos i elPP, aquests, com a mínim,

ens diuen que som propietatd’Espanya i que ho continua-rem essent.Joan FoixBarcelona

Ni una bala!

b Ni una bala (de plom) s’hadisparat per proclamar elque volem ser: lliures i inde-pendents! D’això se’n diu te-nir el cap molt clar. Senseviolència física, només llui-tant amb la ment hem acon-seguit un fet inaudit davantdel món! Ja sé que ara queescric i de cop tot pot can-viar d’aquí a uns dies però lasensació eufòrica que viscen aquests moments ja nome la traurà ningú mai més.Somio? Potser sí però araper ara és més real del queem podia imaginar. Em sapgreu per totes aquelles per-sones que sempre es reiende mi quan els parlava del fetque tot depenia del ques’aconseguiria al Parlament

català. Obtenir la majoriacatalana ha fet que legal-ment s’hagi arribat a on somara. Així de senzill. No falta-ran les discussions ni elsdrets que reclamarà tothom.I què? És lògic, oi? Ja sabemquè vol dir viure oprimits. Peraixò no ens cauran els anells!Per fi, el raonament mentals’imposa a la força física i re-pressora. Una lliçó per a totel món!Albert Altés SeguraVic

Qui va alprecipici?b En el moment històric queestem vivim, se’ns diu que Ca-talunya, amb la declaraciód’independència, va de dretcap al precipici. Els que practi-quen el parapent corren desd’un punt alt de la muntanya isalten al buit per enlairar-se iaixí alçar el vol per poder gau-dir d’unes vistes generals delnostre territori. Quin serà el

nostre futur? Sembla que pit-jor que fins ara, amb un Estatespanyol que ens va en con-tra, no hi anirem. El PP, elPSOE i Ciudadanos han presla decisió d’aplicar l’article155, sense una mínima flexibi-litat per intentar entendrequè és el que passa a Catalu-nya. La pregunta que ens po-dríem fer és: no serà Espanyaqui va cap al precipici? Inter-venir el Parlament, el governcatalà i altres corporacionscatalanes és una manera deno voler acceptar la realitat i,mentre no es reconeguin elsmotius de la revolució d’unagran part de la societat catala-na i que Catalunya és subjectepolític, estarem en un atzucacsense sortida. Veient l’actitudaltiva i prepotent amb amena-ces, burles i mentides del bàn-dol unionista, hom s’adonaque els independentistes es-tem en el costat correcte.Adeu!Jordi Lleal i GiraltBadalona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 2017

Santi Vila, EXCONSELLER D’EMPRESA I CONEIXEMENT

“Mai vaig donar instruccions als meus departaments perpreparar la independència perquè no veia aquesta jugada”

La frase del dia

“L’única veritatindiscutible és queel món ha vist, sivoleu parcialment,el “cas català” i n’hatret les conclusionsque ha volgut

ingú, ningú, pot mirar capa una altra banda; qui hofaci o és un orat o un insen-

sat.” Aquesta sentència la vaig escol-tar dita per una persona generalmenttranquil·la i plàcida. Però aquell dia laseva veu tenia un dring irat. Potserperquè la pantalla –vull dir els mit-jans– durant uns dies es mostravasempre repetitiva; repressió, repres-sió, repressió. És instructiu en aquestpunt, per posar en relleu la peculiari-tat de certs capteniments, explicarque un amic estranger, de la Gran Bre-tanya, em mostrava el seu astoramentperquè havia vist les imatges del dia1-O, amb els membres dels cossos poli-cials estatals vestits com “robocops”,aplicant-se contundentment ambcops de porra i envestides corporalscontra uns ciutadans desarmats i finsa cert punt resistents passius. Jo livaig aclarir que no eren policies cor-rents, eren forces antiavalots. La caradel meu amic era una ganyota: “Perquè antiavalots si no he vist cap ava-lot?” “Tu no recordes la famosa frase“Spain is different?”, vaig retopar-lo.“Però això –comentava molest i mal-content, un xic indignat, el meu amicforà– en qualsevol lloc d’Occident des-fermaria al Parlament una sessió decontrol al govern i peticions de dimis-sió del responsable de la Policia.” “Iaquí dins potser també es farà –que joresponc–, però aquestes accions nosempre prosperen.” I li ho vaig dir així,com rebaixant l’expressió, perquè a laGran Bretanya se sol usar l’understa-tement.

ÉS PROU PENÓS, alhora que lamentable-ment pintoresc, com ens anem acos-tumant al reiterat espectacle de la dis-torsió de la bona captinença en benefi-ci del desordre moral, a l’incompli-ment de les lleis més fonamentals enfavor d’altres lleis temporals, al mutis-me de les altures davant les queixes i

“N peticions, al menyspreu manifestatconstantment pels “centrals” enversels “provincians”. El “cas català” s’haposat definitivament en pantalla, enpaper, en cancelleries, en les ones dela ràdio, i es veurà ben aviat en pel·lí-cules comercials i de denúncia; i s’hiha posat en els seus perfils més nítids.Hom podrà, inicialment, desconèixerl’abast que té, però no el dramatisme,diria que l’èpica, que enclou: una inde-pendència política desitjada i dema-nada insistentment per bona part dela població d’una regió autònoma, i unEstat que, malgrat la reiterada peticióde diàleg sense condicions, refusa finsel nom, que deu considerar nefand,d’independència.

CAP ESTAT, EN PRINCIPI, s’avé a la separa-

ció d’una de les seves parts, i, àdhuc enel cas que la reconegui com a nació, nodona gaires facilitats a la separació,s’hi oposa al principi almenys ambpropaganda, cal portar després a ter-me l’obertura d’una sèrie d’accions depreparació del procés, que abocaria aun referèndum acordat, i que surti elque hagi, a dreta llei, de sortir. A l’Es-panya del segle XXI això no és visible:una Constitució de 1978, reformableperò mai reformada, que es llegeixpels governs centrals en clau restricti-va, i és invocada com una pètria llei su-prema; un Tribunal Constitucionalque no treu pas bona nota, uns fiscalsjeràrquicament esglaonats que –a di-ferència dels Estats Units, on, fora dequatre estats, són elegits per votaciódels ciutadans– aquí formen part delcos per nomenament i darreramenthan arribat a prendre iniciatives quealguns discuteixen si els corresponena ells o als jutges. Un llarg etcèteraque, a parer de molts crítics, dibuixaimmobilisme i tufeja antigor.

ELS ESDEVENIMENTS s’han succeïtaquestes darreres setmanes a ritmeaccelerat i és impossible de construirun article que no envelleixi al mateixmoment d’acabar-lo. Tant és així quel’única veritat indiscutible és que elmón, tot ell, gràcies a la velocitat dela transmissió de textos i d’imatges,ha vist, si voleu parcialment, el “cascatalà” (d’altres en diuen “conflicte”,o “problema”), i n’ha tret les conclu-sions que ha volgut. Com ha passataquí dins mateix, on conviuen opi-nions molt i molt diverses, algunesendurides, d’altres més laxes, i cal ac-ceptar que fins i tot hi hagi personesindiferents a tot el que passa entornseu. Que no és poc.

“A VEURE: qui ha escrit aquest article?”“Un servidor, soc provincià.” “Doncs,de cara a la paret!”

Josep Vallverdú. Escriptor

De cara a la paretTribuna

SísifJordiSoler

a l’instant. Comque he estat mem-

bre de la tribu delsopiniatres (neologis-me!), un dia em vaigquedar parat quan

algú, que era “de lletres”, ja ens enge-gava una lata perorata sobre les va-ques boges. Els altres dos contertu-lians ens defensàvem, bo i dient quenomés podíem parlar de la vaca cegao de la vaca de la mala llet, al nostrepaís. Doncs bé: les cinc darreres set-manes he estat catalogant les múlti-ples savieses sobtades, suposo queper inspiració divina, de contertulia-nes i contertulians que ho sabien totsobre la UE –que per a ells era l’únicaEuropa realment existent–, sobre elsefectes catastròfics dels movimentsd’una part notable de la ciutadaniacatalana a favor de la independèn-cia... i fins i tot sobre l’article 155 dela CE, a l’engròs i a la menuda. Sortque podíem comptar amb punts devista força més matisats de profes-sors de dret constitucional, coml’amic Javier Pérez Royo.

La prepotència dogmàtica dels ex-perts en tot, arreu i sempre contrastaamb la saviesa de Gaziel que a LaVanguardia, la vigília de Sant Jordidel 1932, tancava així un article sobreel debat de l’Estatut a les Cortes: “Elproblema, mal llamado de Cataluña,es éste: fracasada irremisiblementeen su intento, ¿está dispuesta Castillaa que podamos realizar todos juntos,bajo la República, lo que ella sola, conel auxilio de la Monarquía, no ha podi-do hacer?”

No sé si, en nom del seny, no seriaoportú inventar una màquina que fosalhora una mena d’ITV i de polígraf,per la qual haguessin de passar obli-gatòriament els experts en tot: perals que no superessin la prova ambbona nota –ço és: que demostressinque sabien sobre què opinaven–, queels apliquessin un nou article 155.

I

De set en setIgnasi Riera

Experts en tot

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 20176 |

L’AudienciaNacional cita elgovern i la mesa delParlament ja aquestdijous i divendres

Disset personalitatsvaloren la consultai auguren cap onpot dirigir-se lanova República

La pressiójudicialcontrael procés

Un mesdesprés delreferèndumde l’1-ONacional

Carles Puigdemont i el seugovern, que es reivindicacom a legítim, entoma leseleccions del 21-D queMariano Rajoy ha volgutconvertir en un plebiscitsobre l’aplicació de l’arti-cle 155. Ara bé, des deBrussel·les i posant com atestimoni les institucionseuropees, va desafiar Ma-riano Rajoy a acceptar elsresultats que surtin de lesurnes siguin quins siguin:“Vull un compromís clarde l’Estat. L’Estat respec-tarà resultats que doniuna majoria a les forces in-dependentistes?”, va de-manar. El delegat del go-vern espanyol a Catalu-nya, Enric Millo, va qualifi-car d’“òbvia” la resposta:“És el que ha passat en 40anys de democràcia”, vasentenciar, tot subratllantque el desplegament deprogrames electorals s’had’ajustar a l’ordenamentespanyol i que es tractad’uns comicis autonò-mics. Sempre aliat amb elsseus socis populars a Ma-drid, el president del Par-lament europeu, AntonioTajani, va defensar queEspanya és una democrà-cia i que “guanyi qui gua-nyi no hi haurà indepen-dència”. És a dir, que nopodran promoure nova-ment la independència.

Puigdemont no té la in-tenció de demanar asil po-lític per a ell i els altres sismembres del govern ambqui va comparèixer, se-gons va assegurar, peròtambé va denunciar que aEspanya no se’ls garanteix

un judici just i que són allàper raons de seguretat, toti que assegura que no fu-gen de la justícia. Poqueshores després de la sevacompareixença pública,l’Audiencia Nacional elscitava a declarar demà i di-vendres.

El president i la resta demembres del govern hau-ran de desplaçar-se a Ma-drid per explicar-se da-vant de la jutgessa Car-men Lamela pels delictesde rebel·lió o sedició i mal-versació de fons públics.Els calendaris s’encaval-caven. El Tribunal Su-prem també va citar a de-clarar els mateixos dies elsmembres de la mesa delParlament, encapçalatsper Carme Forcadell. Entots els casos, la fiscalia po-dria demanar presó provi-sional, i els jutges conce-dir-la si ho considerenoportú, com va passaramb els presidents del’ANC i Òmnium, JordiSànchez i Jordi Cuixart,que dormen des de fa mésde dues setmanes a la pre-só de Soto del Real.

La majoria del governés a Brussel·les. A Barcelo-na es mantenen el vicepre-sident, Oriol Junqueras, iel conseller de la Presidèn-cia, Jordi Turull; el de Ter-ritori i Empresa, JosepRull; el d’Afers i RelacionsInstitucionals i Exteriors,Raül Romeva, i el de Justí-cia, Carles Mundó. Segonsfonts pròximes, tots elsconsellers que no han viat-jat a la capital europea pre-veuen anar a declarar. Nohan aclarit, però, què fa-ran Puigdemont i la restade membres de l’executiu.

Abans han de rebre perso-nalment les notificacionsde citació, cosa que ahir ala nit no havia passat.

Si no es desplacen a Ma-drid, la jutgessa pot orde-nar la seva detenció a Bèl-gica, les autoritats belgueshaurien d’executar-la i, enúltima instància, Puigde-mont i els consellers hau-rien de demanar asil perintentar evitar l’execucióde l’ordre, segons fonts ju-rídiques. Haurien de justi-ficar, però, que no se’ls ga-ranteix un procés just, unssupòsits de complicada

aplicació dins de la UE, onles ordres europees entreels socis comunitaris se se-gueixen a partir d’un siste-ma ràpid regulat per unadirectiva europea. El pri-mer ministre belga, Char-les Michel, va assegurarque Puigdemont rebrà elmateix tracte que qualse-vol ciutadà europeu. “Nimés ni menys”, va dir.

La citació judicial obri-ria una nova derivada enl’hipotètic i complex casque la justícia espanyolaapliqui una vara de mesu-rar per a Junqueras i els

consellers que són a Cata-lunya i l’empara belgan’apliqués una altra. Seriael mateix que assumir quea Espanya no se’ls pot ga-rantir un judici just queapuntaria directamentcontra la qualitat de la se-paració de poders espa-nyola, teòricament homo-logada per la mateixa UE.“No és una qüestió belga.Brussel·les és la capitald’Europa”, va remarcarPuigdemont, intentantforçar que les institucionscomunitàries deixin detractar el cas català com

un problema intern d’Es-panya. El president catalàva comparèixer amb elsconsellers d’Ensenya-ment, Clara Ponsatí; Go-vernació, Meritxell Bor-ràs; Agricultura, MeritxellSerret; Salut, Antoni Co-mín; Treball, Dolors Bas-sa; Cultura, Lluís Puig, iInterior, Joaquim Forn.Aquests tres últims, se-gons TV3, van tornar ahir.

Dimarts és el dia de lesreunions setmanals delgovern. Amb el Palau de laGeneralitat blindat poli-cialment i la majoria de

Odei A.-EtxearteBARCELONA

El govern entoma eDESAFIAMENT Puigdemont demanaa Rajoy que es comprometi a acatar elresultat de les eleccions si guanyal’independentisme RESPOSTA Milloalerta que no acceptaran la secessió

Carles Puigdemont, ahir, abans dedonar explicacions des de Brussel·les■ REUTERS

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

GarantiesL’APUNT rò és cert. No està garantit ni que tots els partits pu-

guin presentar-se lliurement a les eleccions, ni que esrespecti la voluntat popular sorgida d’aquestes. Algu-nes veus del PP ja criden a no acatar el resultat del21-D si és favorable a l’independentisme. Per això vafracassar l’intent negociador de dijous. No hi haviaprou garantires.Carles Sabaté

Un ciutadà europeu va demanar ahir ajut i empara a lacapital d’Europa perquè la justícia de l’estat que el citaa declarar per sedició no ofereix prou garanties d’im-parcialitat ni de separació de poders. El mateix ciutadàdemana al govern de l’estat que li ha conculcat el dreta convocar eleccions autonòmiques si està disposat arespectar el resultat dels comicis. Sembla estrany, pe-

l’executiu destituït pelBOE a Brussel·les, la restade membres de l’executiues van reunir en un des-patx del Parlament. L’ob-jectiu de la trobada era ex-hibir una imatge de conti-nuïtat institucional enuna complexa situacióque no té res de normal:l’autonomia intervingudadesprés de la destitució detot el govern a instànciesde Mariano Rajoy. Puigde-mont també va revelarque el govern va optar perno “forçar funcionaris” illiurar una “disputa perl’hegemonia” de les insti-tucions per evitar la vio-lència, atès que tenia la se-guretat que l’Estat respon-dria amb més repressió.“No es pot iniciar la Repú-blica des de la violència”,va defensar. Als catalans,Puigdemont els va dema-nar que es preparin per a“un camí llarg”. “Tenim unEstat que només creu en laraó de la força i que ha de-cidit actuar amb repressiói violència”, va assegurar.

El govern espanyol con-tinuava governant la Ge-neralitat des de Madrid.Però aquesta vegada, des-prés de la reunió en què elConsell de Ministres vacontinuar desplegant lamaquinària electoral peral 21-D, qui va comparèi-xer va ser Millo des de ladelegació de l’executiu.

ERC i el PDeCAT explo-ren a hores d’ara la viabili-tat de confegir una com-plexa candidatura unità-ria, mentre Albano DanteFachin mantenia l’apostaper un “front democràtic”davant de la determinacióde Pablo Iglesias de pre-sentar-se amb els comuns.En el partit d’Artur Mas espresenta com a candidatl’exconseller Santi Vila,com una aposta moderadaque no estalvia crítiques ala gestió d’aquest mandat ique podria encaixar, no-més, si el partit concorresol als comicis. ■

el plebiscit

El vicepresident de l’ANC,Agustí Alcoberro, va apostarahir perquè els partits inde-pendentistes configurin unallista unitària per al 21-D enquè tinguin un paper “signifi-catiu” els presidents de l’As-semblea i Òmnium, JordiSànchez i Jordi Cuixart, quepoden figurar en llistes enca-ra que estiguin en presó pro-visional. Només en aquestcas, va considerar Alcoberro,es podria plantejar que for-

messin part d’una llista. El se-cretariat nacional de l’ANCtambé va acordar convocar lataula de partits i entitats perdebatre l’estratègia a seguiren els comicis.

A banda de l’articulació dela candidatura o les candida-tures, els partits han de defi-nir, també, el programa. Unaqüestió no menor després deles dificultats evidenciadesdesprés de la declaració d’in-dependència al Parlament,

que no va ser publicada ni alBOPC ni al DOGC, i que el go-vern va renunciar a desplegaramb l’aplicació de l’article155 i la convicció que el go-vern espanyol respondriaamb més repressió, potsercontra la ciutadania que pro-tegís les institucions. L’ANCho té clar: pretén que l’objec-tiu és ratificar la República ales urnes i activar la llei detransitorietat jurídica i el pro-cés constituent.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’ANC vol una llista unitària amb Sànchez i Cuixart

Amenacen deportar-me a lapresó per complirel programaelectoral

❝❝

❝

❝

Som ciutadanseuropeus quetenim la lliurecirculació

❝ Sóc aquí peractuar ambllibertat iseguretat

Si hi ha un judicijust, independent,amb separacióde poders,tornaremimmediatament

És en el territoride la democràciaon som més forts,on semprehem guanyat

Amb ús de laforça no hemguanyat mai nivolem guanyar.Allà on hi hagiurnes sempreens trobaran

❝

Treballemperquè siguiimpossible queel PP, el PSC i Csdesmuntinles institucionscatalanes

❝

No vull exposarconciutadans auna altra onadade violència.No vull això

❝

No soc aquí perdemanar asilpolític. No és unaqüestió belga.Brussel·les és lacapital d’Europa

❝

❝

La causa deCatalunya és delsvalors en què esfonamenta la UE:la democràcia,el diàleg,la no-violència

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases del president

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 20178 | Nacional |

El govern de la Generalitati el president, Carles Puig-demont, estan determi-nats a europeïtzar el con-flicte català i a convertirles eleccions del 21-D enuna oportunitat per afer-mar la República. Acom-panyat de sis dels seusconsellers –JoaquimForn, Toni Comín, LluísPuig, Meritxell Serret, Do-lors Bassa, Meritxell Bor-ràs i Clara Ponsatí– i elstres eurodiputats inde-pendentistes, el presidentPuigdemont va fer ahir elprimer pas convertint-seen el protagonista indiscu-tible de l’actualitat políticaeuropea. Més de tres-cents periodistes es vanaglutinar al Press ClubBrussels per saber per quèel líder català és a Brussel-les. Tanmateix, no vanaconseguir respostes so-bre la durada prevista de laseva estada ni l’acció quedurà a terme la part del go-vern a l’exili, però sí l’apos-ta del govern per fer del21-D un plebiscit.

Això sí, va negar haveranat a Bèlgica a demanarasil polític i va assegurarque tornaran a Catalunya“immediatament” si l’Es-tat els assegura un judici“independent”. En aquestsentit, el president va acu-sar el govern espanyol d’in-fringir el principi de sepa-ració de poders i al fiscal del’estat d’interposar una de-manda –dijous ja estan ci-tats el govern i la mesa delParlament a declarar– permotius polítics i no legals.Per tant, segons Puigde-mont el govern no vol “de-fugir” la seva responsabili-tat davant la justícia peròdefensarà que és una que-rella política i s’hi oposarà“a partir de la posició polí-tica i no jurídica”. No va de-tallar, però, com es farà ladefensa política.

Per defensar la decisióde l’executiu català de nooposar-se en bloc des deBarcelona a l’aplicació del’article 155, Puigdemontva argumentar que el go-vern no ha volgut “forçarels funcionaris” fidels a laRepública a prendre partitcom a col·lectiu per evitar

que hi hagi violència. “Noes pot construir la Repúbli-ca de tots des de la violèn-cia”, va puntualitzar. Es vamostrar disposat a pagar“el preu raonable” que su-posa alentir el desplega-ment de la República perpreservar la pau. “No vullexposar els ciutadans acap onada de violència”, vasentenciar, a l’hora de va-lorar la “confrontació so-cial” que s’albirava a Cata-lunya amb la supressió deles institucions catalanes.Per contra, va assegurarque tot el govern continua-rà la seva feina i que el seuobjectiu serà lluitar amb“màxima creativitat permantenir les institucionsvives i impedir l’aplicacióde l’article 155”.

Puigdemont dona el seuvistiplau als comicis auto-nòmics convocats pel pre-sident espanyol, MarianoRajoy. Ahir va definir leseleccions del 21 de desem-bre com un “repte demo-cràtic” que entomaranamb “totes les forces”, pe-rò va posar en dubte l’ac-ceptació dels resultats perpart del PP, el PSOE i Cs.“Esteu disposats a respec-tar els resultats siguin elsque siguin, sí o no?”, vapreguntar directament albloc del 155. Puigdemont,en una compareixença entres idiomes, va augurarun “camí llarg” per a Cata-lunya envers la indepen-dència, i va recordar que“l’Estat, que aplica la raóde la força”, hauria“d’abandonar d’una vega-da la repressió”. ■

Puigdemont força unaeuropeïtzació del conflictea El president i mig govern reclamen l’empara d’Europa per un “judici independent” a Accepten eldesafiament democràtic del 21-D i demanen el mateix a Rajoy a Desmenteixen cap petició d’asil

Natàlia Segura/Laura PousBRUSSEL·LES

“L’Estat respectaràels resultats quepuguin donar unamajoria a les forcesindependentistes?”Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Crec que la solucióde votar és la millor.Guanyi qui guanyi,la independènciano es pot fer”Antonio TajaniPRESIDENT DEL PARLAMENT EUROPEU

Els consellers Serret, Forn, Ponsatí, Borràs, Comín i Bassa envoltant el president Puigdemont ahir en la roda de premsa de Brussel·les ■ ACN

“Puigdemont seràtractat com qualsevolaltre ciutadàeuropeu”

Charles MichelPRIMER MINISTRE DE BÈLGICA

Havia de ser una setmanatranquil·la, una setmana “ver-da”, en l’argot del ParlamentEuropeu, en què els eurodi-putats acostumen a fer viat-ges fora de Brussel·les i la Co-missió Europea gairebé para-litza l’activitat. Amb festiu pelmig i tot. Però el presidentPuigdemont va trencar la cal-ma i va crear una expectacióinternacional mediàtica mà-xima cap a Catalunya, un aferintern, com s’entossudia a re-petir des d’uns blocs més en-llà la Comissió Europea. Laplana major de la premsa in-ternacional va plantar la por-taveu de Juncker per anar aescoltar Puigdemont i els

seus sis consellers exiliats aBèlgica. I el Press Club Brus-sels va quedar petit. Més detres-cents periodistes van ar-ribar en massa. Una horaabans de començar ja noquedaven cadires, i fer un es-pai per a les càmeres i els trí-podes era una odissea. Entreconnexions en directe i cròni-ques de ràdio, el wifi no fun-cionava, gairebé no hi haviacobertura de telèfon ni 3G.Amb periodistes i fotògrafsasseguts a terra, fileres i file-res de càmeres en tots els ra-cons, Puigdemont va entrarper un passadís intransitablementre, a empentes, li feienpas des de seguretat. Els pe-

riodistes, mòbils i càmeres enmà, captaven el moment totaguantant l’equilibri. Mésd’un va acabar a terra.

De fet, els cinc consellers,menys coneguts per la prem-sa internacional, van tenir fei-nes i treballs per arribar a as-seure’s al costat de Puigde-mont. Una gran metàfora, defet, del viacrucis del procés.Amb tots els ulls sobre el pre-sident, el govern belga va afa-nyar-se a dir que no l’havienpas convidat. Però va ser clar,també: Puigdemont té “elsmateixos drets i deures” quequalsevol altre europeu, “nimés ni menys”, va dir el pri-mer ministre, Michel.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Expectació i plantada mediàtica a Juncker

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 201710 | Nacional |

L’exconseller d’Empresa iConeixement Santi Vila vaanunciar ahir que es pre-senta com a candidat delPDeCAT en les eleccionsdel 21 de desembre convo-cades pel president del go-vern espanyol, MarianoRajoy. Segons va explicarVila mateix en una entre-vista a RAC1, va comuni-car al president del partit,Artur Mas, i a la coordina-dora general, Marta Pas-

cal, la seva voluntat d’en-capçalar la llista del PDe-CAT per “donar veu a lamoderació”, alhora que vadefensar un programaelectoral que reivindiqui laindependència de Catalu-nya “ajustada a dret”.

Vila va assegurar que té“tota la determinació,l’equip, idees, projectes isuports” per fer que elPDeCAT torni a ser “uninstrument útil que doniveu a la gent centrista, queveu amb perplexitataquest desori”. Segonsl’exconseller, cal “refer totaquest espai polític” del ca-talanisme moderat, queconsidera que “ha quedatmolt desdibuixat” en elsúltims temps, quan el PDe-

CAT ha governat en coali-ció amb ERC i amb el su-port parlamentari de laCUP.

La seva candidatura ales eleccions proposariaun programa electoral di-vidit en tres eixos: la defen-sa de les institucions i l’au-togovern, una “amnistia”que permeti resoldre elconflicte polític “en parà-metres polítics” sense laintervenció de la fiscalia, i,per acabar, l’aposta per un“referèndum acordat” i“reconegut per l’Estat i lesinstitucions internacio-nals”.

“Molts companys de go-vern han exhibit una inge-nuïtat sorprenent perl’edat que tenen”, va criti-

car Vila, en insinuar que laindependència era una co-sa “imminent, fàcil i sensecostos”, a més d’assegurarque les “famoses estructu-res d’estat no estan prepa-rades”. Per aquest motiu,va admetre, “mai” va do-nar instruccions als seus

departaments sobre pre-parar la independència,“perquè no veia aquesta ju-gada”.

D’altra banda, Vila vaconfessar que no se senti-ria “especialment confor-table” si el 21-D hi haguésuna llista única de l’inde-

pendentisme. En aquestsentit, Pascal va valorartambé ahir si reeditar lacoalició de Junts pel Sí se-ria la millor via per “arri-bar a més gent”. “Teniml’obligació de trobar la mi-llor manera perquè el sobi-ranisme i l’independentis-me guanyin per majoriaabsoluta, i que el 155 quedien no res”, va sentenciar lacoordinadora general delPDeCAT. Sobre la taulatambé hi ha altres opcions,com preparar una candi-datura “més àmplia” o pre-sentar llistes separadesamb programes coordi-nats.

Pascal va tornar a defen-sar que Carles Puigdemontseria el millor candidat, pe-rò va recordar que ell s’haoposat a tornar-s’hi a pre-sentar. Vila va afegir enaquest sentit que si Puigde-mont decidís presentar-secom a candidat, reconside-raria la seva intenció de sercap de llista. ■

Vila es presenta com acandidat del PDeCAT

Judit LariosBARCELONA

a L’exconselleradmet que no vapreparar estructuresd’estat des del govern

L’exconseller d’Empresa Santi Vila ■ JOSEP LOSADA

ns veurem dimarts vinent.”Amb aquestes paraules elportaveu del govern autonò-mic, Jordi Turull, s’acomia-

dava de la premsa fa una setmanades del Palau de la Generalitat.Ahir, ell mateix recordava aquestafrase als periodistes més escèpticsper remarcar la continuïtat de lainstitució. Ho feia, però, des delParlament, concretament des de lasala 9, durant una breu reunió ambaltres membres de l’executiu des-prés que el president, Carles Puig-demont, manifestés, des de Brus-sel·les i acompanyat de l’altra mei-tat del govern, que ells són “el go-vern legítim de Catalunya”. Entre-mig, la sessió de divendres a la cam-bra catalana on es va fer efectiva ladeclaració d’independència.

L’altaveu que Puigdemont situa-va a Brussel·les es complementavaamb la imatge del vicepresident,Oriol Junqueras, acompanyat delsconsellers Josep Rull, Carles Mun-dó, Raül Romeva i el mateix Turulla Barcelona. Tots dos missatgescertificaven el terratrèmol que lapolítica catalana ha patit aquestmes d’octubre, un mes que va co-mençar amb la celebració d’un refe-rèndum i finalitzava ahir amb l’ad-

E

missió a tràmit, per part del Su-prem i l’Audiencia Nacional, d’unaquerella per rebel·lió signada pel fis-cal general contra tot l’equip dePuigdemont i els membres de lamesa del Parlament encapçaladaper la presidenta, Carme Forcadell,que ara encapçala la Diputació Per-

manent.La sala 9, un despatx del Parla-

ment situada a tocar de l’hemicicle,substituïa la sala Tàpies de l’edificide la plaça Sant Jaume, ara sotacontrol del govern espanyol des-prés de l’aplicació de l’article 155.El vicepresident i els quatre conse-

llers entraven al despatx i es foto-grafiaven flanquejats per dues ban-deres: l’europea i la senyera. Sobrela taula, papers, mòbils, dues taule-tes, ganes de treballar però poquescompetències, i sobretot un intentde demostrar continuïtat. En l’am-bient, però, plana ja la campanyaelectoral per a les eleccions que Ra-joy ha situat el 21 de desembre ique agafa a contrapeu la majoria departits independentistes, que fatan sols dos dies van arribar esbufe-gant a un repte ingent: declarar laindependència en un escenari polí-tic judicialitzat.

I després d’un cim ara en toca unaltre. “Així ho reconeixien ahirfonts de partits independentistesque tot just han començat a expres-sar en veu alta la possibilitat de feruna candidatura conjunta atès l’ex-cepcionalitat d’aquests comicis au-tonòmics per a alguns, plebiscitarisper a d’altres. Trobar la fórmula se-rà complexa, entre altres motiusperquè el PDeCAT, ERC i la CUP noarriben a la carrera amb les millorsrelacions i els anticapitalistes enca-ra han de decidir, en assemblea,què faran. I si l’embolcall és impor-tant, encara ho és més el contingut;el programa electoral que detalliquè es disposen a fer després d’ha-ver declarat, ni més ni menys, queuna república a Catalunya. ■

FET · El vicepresident Junqueras i quatre consellers també s’erigeixen com a govern legítim de la Generalitat i es reuneixen enun despatx del Parlament REPTE · El 21-D agafa a contrapeu els partits independentistes després d’un mandat de vertigen

Emma AnsolaBARCELONA

El vicepresidentJunqueras, reunitahir amb elsconsellers Turull,Rull, Romeva iMundó, en undespatx delParlament ■

Sota mínims i sense Tàpies

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 201712 | Nacional |

L’1 d’octubre i les sevesconseqüències immedia-tes ha donat ales al movi-ment independentista,que es configura com latendència política majori-tària del país fins arribar auns nivells històrics, maiassolits fins ara, segonsl’últim baròmetre del Cen-tre d’Estudis d’Opinió. Se-gons el treball demoscòpicfet entre el 16 i el 29 d’oc-tubre passat, i difós ahir,les persones que responenamb un sí a la pregunta“Vol que Catalunya esde-vingui un estat indepen-dent?” se situen en un48,7%, mentre que els queresponen amb un no són el43,6%. Un 6,5% no ho sap iun 1,3% no contesta.

El 48,7% de sí a la inde-pendència suposa el regis-tre més alt dels partidarisde la formació d’un nou es-tat, si bé la diferència ambels unionistes no és la mésgran. Cal retrocedir fins aljuny del 2016 per trobaruna dada similar, ja quealeshores els partidarisdel sí eren el 47,7% del to-tal, amb un avantatge de5,3 punts sobre el no. En elbaròmetre fet públic ahir,la diferència entre el sí i elno és de 5,1 punts.

Des d’aquella data del2016 els seguidors del so-biranisme havien anat dis-minuint lentament finsarribar al 41,1% el junyd’aquest any, quan es vafer públic l’últim baròme-tre. Les dades difoses ahirsuposen, per tant, capgi-rar aquesta tendència.

Les enquestes a 1.338ciutadans es van dur a ter-me durant la segona quin-zena d’octubre, quan des-prés de l’èxit de l’1 d’octu-bre el sobiranisme comen-çava a tenir motius perdubtar de la viabilitat delsplans secessionistes. Perun costat, el presidentCarles Puigdemont haviasuspès la declaració d’in-dependència i l’Estat ja fe-

ia molt evident que seriamolt difícil tirar endavantels plans sobiranistes.També durant aquestsdies van començar a serfreqüents les notícies so-bre un suposat efecte per-niciós en l’economia delpaís amb la marxa de lesseus socials de diversesempreses. Tot i aquests se-nyals negatius, el sobira-nisme no només no ha bai-

xat sinó que ha escalatvuit punts en relació ambl’últim baròmetre delCEO.

En el detall de les xifres,els que es declaren votantsde les CUP són percentual-ment els més partidaris dela independència, amb un93,3%, mentre que al cos-tat de les forces espanyo-listes destaca que el 8,5%dels votants del PSC i el 8,3

dels votants del Partit Po-pular responen amb un síquan se’ls pregunta si vo-len la independència deCatalunya. En el segmentde votants de Catalunya SíQue es Pot els independen-tistes pugen fins al 30%,mentre que els que es defi-neixen unionistes són el55%. En aquest mateix ni-vell de detall, crida l’aten-ció que un 5,2% de votantsde Junts pel Sí rebutgen laindependència, percentat-ge que entre els votants dela CUP és del 3,4%.

El treball del CEO tam-bé ofereix una projecció dela intenció de vot i la trans-lació d’aquest en escons.La suma dels resultatsconsolida la majoria inde-pendentista de Junts pelSí i la CUP que ha permèstirar endavant la declara-ció d’independència. Se-gons el CEO, si Junts pel Sírepetís format el 21 de de-sembre aconseguiria en-tre 60 i 63 diputats –da-vant dels 62 actuals–,mentre que la CUP baixa-ria dels 10 actuals a 8 o 9.En totes les sumes possi-bles la forquilla indepen-dentista arriba als 68 dipu-tats que marquen la majo-ria absoluta. Entre els uni-onistes qui pujaria una mi-ca és el PSC. ■

Jordi PanyellaBARCELONA

El sí a la independènciaassoleix el màxim històrica El baròmetre del CEO indica que els partidaris de constituir un estat propi arriben al 48,7%, cincpunts per sobre dels unionistes a La projecció de vot consolida la majoria sobiranista al Parlament

Baròmetre CEO 3a onada del 2017Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?

48,7%Sí

1,3%No contesta

6,5%No ho sap

43,6%No

Creus que Catalunya ha assolit...

Entre parèntesis, resultats de les eleccions del 27-S

Intenció de vot si ara se celebressin les eleccions al Parlament

35,2%(39,5%)

7,0%(17,9%)

9,9%(12,7%)

10,1%(8,9%)

1,7%

3,2%

0,6%

6,3%

5,4%

23,0%

64,6%

7,1%16,0%

3,6%

1,8%(8,4%)

4,7%(8,2%)

Altres70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

Un nivellinsuficientd’autonomia

Un nivellsuficient

d’autonomia

Masaautonomia

No ho sap /no contesta

Indecisos

En blanc

Novotaria

Nocontesta

Nul

Estimació d’escons

60-63(62)

25-26(25)

17-19(16)

12-14(11)

10-11(11)

8-9(10)

135DIPUTATS

Entre parèntesis, resultats de les eleccions del 27-S

Mostra: 1.338 entrevistes fetes a Barcelona (968), Girona (135), Lleida (85) i Tarragona (150),

fins al 29 d’octubre del 2017

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

Els espanyols que viuen a Ca-talunya els agrada manifes-tar-se amb un crit que refer-ma el seu sentiment identita-ri: “Jo soc espanyol, espanyol,espanyol...” En alguna con-centració independentistas’ha copiat aquesta fórmula

per cridar “jo soc català, ca-talà, català...” Aquest dueld’identitats també és objected’estudi del CEO, que el resola favor dels que se senten ca-talans i només catalans. Enaquest sentit fins a un 49,7%s’identifiquen amb l’afirma-

ció que diu “soc un català queviu a Catalunya”, percentatgeque va a l’alça. A l’altre costatde la balança, veïns de Cata-lunya que es declaren “espa-nyols i només espanyols” sónun 5,3%, i “espanyols que vi-uen a Catalunya”, un 18,6%.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Jo soc català, català, català!”

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Nacional | 13

El delegat del govern es-panyol a Catalunya, EnricMillo, va deixar clar ahirque tots els partits tenendret a presentar-se a leseleccions autonòmiquesdel 21-D amb els objectiusi les idees que vulguin, ique això permet la consti-tució d’un nou govern in-dependentista si aconse-gueix revalidar la majoriaal Parlament. Però, un copconstituït, l’objectiu de laindependència de Catalu-nya l’haurà d’abordar dinsdel marc de la llei i la Cons-titució. “A partir dels re-sultats electorals es cons-tituirà un Parlament quehaurà de triar president.Totes les idees són legíti-mes, però el desenvolupa-ment de les idees haurà derespectar el marc consti-tucional”, va afirmar.

Millo ho explicava alvespre en la primera com-pareixença en què un dele-gat espanyol informa delsacords del Consell de Mi-

nistres, un cop havia fina-litzat aquest. El delegat vaconfiar que el presidentPuigdemont anirà a decla-rar a l’Audiencia Nacionali va carregar irònicamentcontra la seva petició fetades de Brussel·les perquè

l’Estat reconegui els resul-tats del 21-D si els inde-pendentistes revaliden lamajoria: “Després del se-rial de declaracions insòli-tes de l’expresident Puig-demont, cal destacar queresulta xocant que l’únic

president que ha vulneratla legalitat demani si esrespectarà el resultatd’unes eleccions.” Ambtot, Millo va destacar comel més important de la de-claració de Puigdemont aBèlgica que hagi recone-

gut i respectat “les elec-cions autonòmiques” con-vocades per Rajoy.

De fet, Millo va voler re-marcar que la seva compa-reixença per retre comptedels acords del Consell deMinistres es produïa per-

què el govern de l’Estat ha-via assumit amb l’article155 “la gestió d’un governde la Generalitat que vadecidir apartar-se de la le-galitat”.

El màxim representantdel govern espanyol a Ca-talunya va defensar quel’Estat garantiria els ser-veis públics i “el bon fun-cionament de l’adminis-tració catalana” un coprestaurat l’autogovernamb l’aplicació del 155que s’ha utilitzat per desti-tuir el president Puigde-mont i tots els consellersdel seu govern. Millo tam-bé va voler remarcar que

“tots els departaments dela Generalitat funcionenamb total normalitat” i vavoler agrair “la professio-nalitat i col·laboració detots els funcionaris”. ElConsell de Ministres vaaprovar el decret de nor-mes de les eleccions, va fercessar els delegats terri-torials de la Generalitat iCarles Viver Pi-Sunyer i vasuprimir tres organismesd’estudis de l’autogo-vern. ■

L’Estat exigirà complir la lleia un futur govern sobiranistaa El delegat del govern espanyol afirma que “totes les idees són legítimes”, però que s’han dedesenvolupar dins la Constitució a Millo assegura que la Generalitat funciona “amb total normalitat”

Xavier MiróBARCELONA

Enric Millo, delegat del govern espanyol, compareixia ahir després del Consell de Ministres ■ EUROPA PRESS

“Totes les idees sónlegítimes, però el seudesenvolupament hade respectar el marcconstitucional”Enric MilloDELEGAT DEL GOVERN ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Amb el 21 de desembrecom a horitzó electoral perla convocatòria feta perMariano Rajoy des de LaMoncloa i a través delBOE, el PP abraça ara lapossibilitat de recórrer denou a l’aplicació de l’article155 després de la cita ambles urnes si en surt un go-vern predisposat a conti-

nuar el full de ruta de Car-les Puigdemont. Si el vice-secretari de Comunicació,Pablo Casado, hi veu “unavís per a navegants”, el vi-cepresident del Senat, Pe-dro Sanz, ja adverteix quesi del 21-D en surt “un go-vern fora de la llei” hi hau-rà “un altre 155”. “Els dis-barats condueixen al155”, va reblar el portaveudel PP al Congrés, RafaelHernando.

Si bé La Moncloa optaper no amplificar la veu dePuigdemont –ahir ni tansols va sortir cap ministrea explicar el Consell de Mi-nistres en un gest insòlit–,

fonts del Ministeri de l’In-terior rebatien el presi-dent adduint que a l’Estatespanyol no es persegueixningú per les idees “sinónomés per les seves actua-cions al marge de la llei”.“Refugiant-se en un victi-misme que només ells es

creuen, tornen a oblidarque a Espanya, com a estatde dret, estan garantidesla seguretat i la llibertat detots els seus conciuta-dans”, alerta el Ministeri.

El Departament d’AfersExteriors, al seu torn, vaconvocar ahir els ambai-

xadors acreditats a Ma-drid per explicar-los l’apli-cació de l’article 155. Elsamfitrions van ser el se-cretari d’estat d’Afers Eu-ropeus, Jorge Toledo, i eld’Afers Exteriors, Ildefon-so Castro, que van alliço-nar els ambaixades pre-

sentant la suspensió del’autonomia i el cessamentdel govern com a “mesuresper restablir la legalitat, lademocràcia i les llibertatsdels catalans”.

Després de la gira queha protagonitzat el cap dela diplomàcia espanyola,Alfonso Dastis, la seva màdreta, Jorge Toledo, li haagafat el relleu amb unaentrevista ahir a la cadenanord-americana CNBC. SiDastis va aprofitar la cita ala BBC per presentar elsferits de l’1-O com a “fakenews”, el secretari d’estatva parlar de la celebraciód’un referèndum com unafer personal. “Quan emdiuen: «Per què no els dei-xeu fer un referèndum?»és una cosa fins i tot perso-nal per a mi. Per què algúem vol treure a mi i a 40milions d’espanyols més eldret a opinar sobre què vo-lem que sigui el nostrepaís?”, va dir Toledo al pú-blic nord-americà. ■

a Interior rebatPuigdemont i AfersExteriors alliçonaels ambaixadors

David PortabellaMADRID

El PP amenaçaamb un nou 155després del 21-D

Mariano Rajoy i Rafael Hernando, portaveu del PP, al Congrés ■ JAVIER LIZÓN / EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 201714 | Nacional |

La justícia espanyola varespondre ahir amb rapi-desa i contundència a ladenúncia que hores abanshavia fet el presidentPuigdemont, el qual va as-segurar que dubtava de lesgaranties de tenir un judi-ci just a l’Estat espanyol.El Tribunal Suprem vaanunciar primer que hacitat per demà i per diven-dres la presidenta del Par-lament, Carme Forcadell,i cinc membres de la mesaperquè declarin per un de-licte de rebel·lió. I poc des-prés, l’Audiencia Nacionaltambé detallava que esco-llia els mateixos dies per-què el president, CarlesPuigdemont, i els seusconsellers declarin com ainvestigats pel delicte derebel·lió, castigat amb pe-nes de fins a trenta anysde presó. A més, la magis-trada de l’Audiencia Na-cional Carmen Lamela or-dena al govern que abansde tres dies dipositi unafiança de 6 milions d’eu-ros, despesa estimada del’1-O.

Caps dels investigats

havia rebut ahir al vesprela notificació personal decomparèixer al jutjat nisabien quin dia hi hand’anar. Tots ells, però, vanassegurar que no voleneludir la responsabilitat. Amés, es dona el cas que lapresidenta Forcadell, el vi-cepresident Oriol Junque-ras i els consellers d’ERCsón defensats pel mateixadvocat, el penalista An-dreu van den Eynde, fetpel qual poden ser incom-patibles les declaracionsalhora en dos tribunals di-ferents i en cal suspendrealguna.

Els dos tribunals espa-nyols no han esperat, comés normal, que les defen-ses presentin recursoscontra les seves resolu-cions d’admissió a tràmitde les querelles presenta-des abans-d’ahir pel fiscalgeneral de l’Estat, en lesquals acusa el govern i lamesa del delicte de rebel-lió, en el qual hi ha d’haverviolència, i alternativa-ment pel delicte de sedi-ció, a més del de malversa-ció de fons públics.

En la resolució de la sa-la penal del Suprem, elmagistrat Manuel Mar-

chena argumenta que sóncompetents per investi-gar la presidenta Forca-dell i quatre membres dela mesa de Junts pel Sí(Lluís Maria Corominas,Lluís Guinó, Anna Simó, iRamona Barrufet) i un deCSQP (Joan Josep Nuet)perquè amb el seu visti-plau de tramitació de leslleis per assolir la indepen-dència de Catalunya hanafectat tot el territori es-panyol. A més, asseguraque “l’existència d’una ac-tuació executada forad’Espanya dirigida a ferrealitat el designi inde-pendentista determina lacompetència del Su-prem”. Des de la fiscalias’apunta aquestes accionsen el vot de catalans exte-rior, webs del referèndumallotjats a l’estrangers ifins i tot la petició de nego-ciació de la Unió Europea.

Per alguns juristes, no-vament s’han estirat mas-sa les lleis, ja que l’Estatutafirma que els aforats deCatalunya seran investi-gats pel Tribunal Superiorde Catalunya, i si cometenel delicte “fora del territoride Catalunya”, pel Tribu-nal Suprem. El suposat de-

Mayte PiulachsBARCELONA

El govern i lamesa, citats pelsjutges alhoraa La magistrada de l’Audiencia Nacional vol interrogarPuigdemont i els consellers demà i divendres a Lapresidenta Forcadell anirà al Suprem

El Tribunal Constitucional(TC) va suspendre ahir caute-larment la declaració d’inde-pendència aprovada al Parla-ment divendres passat, 27d’octubre. El govern espanyolva presentar aquell mateix diaun incident d’execució desentència davant del tribunal,considerant que la declaracióvulnerava resolucions ante-riors del TC. Concretament, laque fa referència a la llei delreferèndum (declarada nul·lapel tribunal) i la de transito-rietat jurídica (suspesa caute-larment).

El ple del Constitucional vaacordar iniciar la tramitacióde l’incident d’execució desentència i dona 24 hores alministeri fiscal i a la DiputacióPermanent del Parlament performular al·legacions. Aixímateix, com en altres resolu-cions anteriors, adverteix lapresidenta del Parlament,Carme Forcadell, els mem-bres que conformaven la me-sa i també la Diputació Per-manent, i els alerta que po-den incórrer en responsabili-tats, inclosa la penal, si noacaten la suspensió. El presi-

dent espanyol va anunciar querecorrerien a l’alt tribunal po-ques hores després que elParlament votés la declaració.El govern espanyol ja demana-va al tribunal que apliqués l’ar-ticle 161.2 de la Constitució i,per tant, la tramitació de l’inci-dent suposa la suspensió cau-telar de la declaració a l’esperad’una resolució ferma per partdel tribunal en un termini queno superi els cinc mesos. Ladeclaració d’independència vaprosperar amb 70 vots a favor,però no s’ha publicat en capdiari oficial.

Pablo Llarena, magistrat del Suprem iexpresident de l’Audiencia de Barcelona,investigarà la querella contra la presidentadel Parlament i la mesa ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El Constitucional suspèn la declaració

La Guàrdia Civil buscacorreus electrònics delfins ara major dels Mossosd’Esquadra, Josep LluísTrapero, relacionats ambel dispositiu de la policiacatalana pel referèndumde l’1-O per comprovar siva complir l’ordre judicial

d’aturar aquesta votació.Per això, la jutgessa del’Audiencia Nacional Car-men Lamela va enviar ahiragents de la Guàrdia Civila una desena de les princi-pals comissaries dels Mos-sos, entre aquestes la sevaseu central al complexEgara, a Sabadell, amb unrequeriment per obtenirels enregistraments de les

seves comunicacions perràdio durant la jornada del’1 d’octubre.

L’Audiencia Nacionalinvestiga Trapero pel de-licte de sedició –segons lamagistrada– en la sospitaque no es va controlar lamanifestació multitudi-nària del 20 de setembredavant el Departamentd’Economia, on segons el

fiscal no es va permetre lasortida de la comitiva judi-cial i la Guàrdia Civil, quebuscaven proves contrael referèndum. Peraquests fets, els lídersd’Òmnium i l’ANC, JordiCuixart i Jordi Sánchez,són a la presó.

A banda, l’AudienciaNacional, a més del Tribu-nal Superior de Justícia de

RedaccióBARCELONA

La Guàrdia Civil cerca correusde Trapero en l’operació de l’1-O

Agents de la Guàrdia Civil, entren al centre Egara dels Mossos d’Esquadra

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 2017

L’Ajuntament de Barcelo-na considera que les actua-cions de la Policía Nacionali la Guàrdia Civil l’1-O, tot iestar emmarcades en elcompliment d’ordres judi-cials, van ser excessives i“anaven dirigides a gene-rar pànic entre la poblaciócivil i així tenir un efectedesmobilitzador”. Aixòconclou l’informe elaboratbasant-se en els testimonisdels atesos pel servei muni-cipal d’atenció a les vícti-mes d’agressions policialsque el consistori va activarel 2 d’octubre i va tancar eldia 20. En aquest interval,va atendre 294 persones,de les quals en 65 casos esva tractar de ferits que vanrebre presencialmentatenció jurídica i/o psicolò-gica. Asens va confirmarque, com ja s’havia anun-ciat fa dies, l’Ajuntamentes personarà en el cas de lapersona que va resultar fe-rida per l’impacte d’una pi-lota de goma en un ull. Pel

que fa a la resta de casos, elconsistori manté la portaoberta a sumar-se com aacusació particular si la fis-calia manté la seva actitudde “complaença amb l’ac-tuació policial”, en parau-les d’Asens.

La majoria dels feritsatesos pel consistori ja haninterposat una denúncia, ila resta ho faran propera-ment, segons va explicarahir el tinent d’alcalde deDrets de Ciutadania, Jau-me Asens, que va qualifi-car els fets de l’1-O de “l’epi-sodi de violència institu-cional massiva més greuque hi ha hagut a Barcelo-na i possiblement a Euro-pa”. L’Ajuntament va con-

tactar amb un altre feritper pilota de goma –i diuque té constància d’un ter-cer–, i també va localitzardues persones que assegu-ren haver estat víctimesd’agressions de caire se-xual, per les quals tambéhan interposat denúncia.

Asens no descarta tam-poc sumar-se com a acusa-ció en els casos d’agres-sions registrats diumenge,i va demanar més controlen les manifestacions con-vocades per Societat CivilCatalana. “En dues hi hahagut quinze agressions.No podem normalitzaraquests fets”, va remarcar,tot i insistir que no conei-xia les circumstàncies enquè s’havien produït elsepisodis violents.

Asens, que és advocat,també va considerar que“des d’un punt de vista po-lític” és “evident” que unaeventual petició d’asil deCarles Puigdemont i elsseus consellers a Bèlgicaestaria justificada, perquèestan patint –va dir– una“persecució política”. ■

a El consistori barceloní ha atès 294 persones per lescàrregues a Asens vol més control en les protestes de SCC

L’Ajuntament espersonarà en el casde l’home ferit enun ull durant l’1-O

Iván VilaBARCELONA

“El de l’1-O va serl’episodi de violènciainstitucional més greude Barcelonai possiblementd’Europa”Jaume AsensQUART TINENT D’ALCALDE BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Una càrrega policial a l’Escola Industrial, l’1 d’octubre ■ ALBERT SALAMÉ

licte, com és la tramitacióde lleis, s’ha comès a Cata-lunya, no a l’estranger, re-iteren juristes crítics.

Conspiració a la rebel·lióEl magistrat Marchenatambé obre la porta que lapresidenta Forcadell i elsmembres de la mesa –quemantenen l’aforament enser membres de la Diputa-ció Permanent del Parla-ment, menys Nuet– pu-guin ser acusats del delic-te de conspiració per a larebel·lió “delicte –preci-sa– en el qual per definicióels elements del tipus pro-jectat no arriben a tenirrealitat, en no superar els

conspiradors la fase pre-paratòria”. La pena màxi-ma d’aquest delicte és finsa 15 anys de presó.

L’advocat de Forcadellva afirmar ahir que “no hiha motiu” perquè el Su-prem dicti ordre de presópreventiva contra ella nicontra els altres membresde la mesa. Pel penalista,no es compleixen els ris-cos pels quals un jutge potdecretar presó provisio-nal davant un fet greu,com és el risc de fuga, la re-iteració delictiva (ja no te-nen competències) i des-trucció de proves. El ma-gistrat designat per ins-truir la querella contra

Forcadell i la mesa és Pa-blo Llarena, que va serpresident de l’Audiènciade Barcelona i és membrede la conservadora Asso-ciació Professional de laMagistratura (APM).

Per la seva part, la ma-gistrada Lamena, que jainvestiga per sedició els lí-ders d’Òmnium i l’ANC(que va enviar a la presó) iel destituït major delsMossos, va resoldre ahirque és competent per ins-truir el delicte de rebel·lió(tot i que el ple de la salapenal de la mateixa Au-diencia ho va refusar el2008)contra el govern. ja que nosón aforats. L’exconsellerSanti Vila tampoc se’n sal-va, tot i que va dimitir undia abans de la votació. Fi-nalment, la comissió per-manent del Consell Gene-ral del Poder Judicial(CGPJ) va anunciar ahirque demà torna a fer unareunió a Barcelona, com alsetembre, per mostrar “elseu suport, respecte i soli-daritat” a tots els jutges deCatalunya. Amb tot, el Su-prem i l’Audiencia Nacio-nal s’enduen a Madrid to-ta la feina feta pel TSJCcontra el procés. ■

“No hi ha motiusperquè el TS dictipresó provisional pera Forcadell i la mesa”Andreu van den EyndeADVOCAT DE LA PRESIDENTA DELPARLAMENT I DIPUTATS D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“En el termini de tresdies, el govern ha depresentar una fiançade 6.207.450 euros”Carmen LamelaMAGISTRADA DE L’AUDIENCIANACIONAL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Catalunya (TSJC) i dife-rents jutjats de Catalunya,investiga la suposada pas-sivitat dels Mossos peravortar l’1-O. Per això, elsagents de l’institut armattambé busquen correuselectrònics de Trapero re-latius al dispositiu percomplir el mandat delTSJC per impedir la vota-ció. De fet, la Guàrdia Civilja va buscar aquest tipusde correus del major delsMossos durant el registredel 20 d’octubre al Centrede Telecomunicacions iTecnologies de la Informa-ció (CTTI) de la Generali-tat, segons l’agència Efe.

A més del complex poli-cial d’Egara, agents de laGuàrdia Civil van anar aahir a les comissaries queactuen com a sales de co-mandament regionalsdels Mossos d’Esquadra aBarcelona, Girona, Man-resa, Sant Feliu de Llobre-gat i Granollers. La Guàr-dia Civil també va perso-nar-se per ordre judicial ales comissaries dels Mos-sos d’Esquadra a la Seud’Urgell (Alt Urgell), Tar-ragona i Tortosa (BaixEbre), si bé en aquest casno tenen la condició de sa-la de comandament regio-nal de la policia. ■a per ordre judicial ahir ■ QUIQUE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 201716 | Nacional |

n mes després, el recorddel que va passar el matídel dia 1 d’octubre a Alcar-ràs és ben present sota

l’aparent normalitat de la vida almunicipi. Aquest petit poble fruiterde Lleida, a pocs quilòmetres de lafrontera administrativa amb Ara-gó, va protagonitzar una llarga re-sistència de més de dues i final-ment en va sortir victoriós. Però aun cost les conseqüències del qualencara són ben presents.

Va ser dels primers municipisassetjats. A les 8.45 del matí s’hivan presentar 80 agents antiava-lots de la Guàrdia Civil. Abans, unhelicòpter d’aquest cos policial jahavia sobrevolat la població, per es-tudiar la situació del centre de vota-ció: el casal cultural municipal, ocu-pat des del divendres a la tarda perjoves i que a primera hora del matíja defensaven centenars de veïns.La Guàrdia Civil va observar l’en-trada de les urnes des de l’aire.

L’arribada dels agents va toparamb 500 persones que blocavenl’entrada. En primera fila hi havial’alcalde, Miquel Serra, i alguns re-gidors. Va ser dels primers a rebreen una càrrega en la qual no hi vahaver cap avís ni mediació prèvia.Serra va ser un dels vint ferits.“Colpejaven amb la porra en punta,primer a les cames, després a l’estó-mac, finalment al coll.” No es vanpoder obrir pas, i els policies van in-tentar-ho per un altre carrer d’ac-cés a l’edifici. Allà, el diputat al Con-grés Xavier Eritja, d’ERC, els vabarrar el pas. No li podien fer mal,per la seva condició de diputat, i ellels anava dificultant l’avenç. “Vamguanyar uns minuts clau per resi-tuar-nos allà”, explica Serra. Cap ales 10.45 els agents van desistir.Una patrulla de paisà a mitja tardava fer-hi un cop d’ull, però ja no hivan tornar: aleshores eren propd’un miler de veïns defensant elcentre de votació.

“Ara ens ha quedat una barrejad’orgull i indignació”, explica l’alcal-de, que no s’explica el motiu que es-collissin Alcarràs. “No vull pensarque fos perquè jo vaig rebutjard’anar a declarar a la fiscalia”, ex-plica l’alcalde, “em sabria molt degreu.” Però altres dos alcaldes dePonent tampoc no hi van anar, i elsseus pobles van restar al marge dela violència policial.

Els vint ferits ja estan tots bé.

U

Però han quedat algunes seqüeles.La població té una caserna de laGuàrdia Civil, i els agents i les sevesfamílies fan vida al poble. “Sabemque els seus companys van rebreordres polítiques per fer el que vanfer, però les relacions amb la insti-tució ja no són les mateixes.” L’al-calde va trucar el dijous següent alsergent de la comandància peranunciar-li que ja no hi hauria col-

laboració amb ells. La brigada mu-nicipal els feia gratuïtament serveisde jardineria gratuïts i d’altres col-laboracions, però això, de moment,s’ha acabat. “Amb els agents i lesseves famílies tota la col·laboració isuport i bona convivència, peròamb la institució ja no hi pot haverres més.” L’alcalde ha dit que nopensa convocar la Guàrdia Civil ni ales reunions de la junta local de se-guretat mentre no sigui legalmentpreceptiu fer-ho.

També entre els cossos de segu-retat hi va haver friccions. El res-ponsable del dispositiu de la policialocal va ser menyspreat i va rebreempentes per part de la Guàrdia Ci-

vil quan va intentar fer de mitjan-cer abans de l’actuació dels antiava-lots. Els agents de la policia local i lapatrulla de Mossos que s’hi haviadesplaçat van haver d’observar im-potents la càrrega contra els ciuta-dans sense poder-hi intervenir.

Les relacions polítiques tampocsón fàcils actualment. L’únic regi-dor del PP al municipi fa temps queno apareix per l’Ajuntament, gover-nat per ERC, que ha impulsat mo-cions que han declarat la subdele-gada del govern espanyol a Lleida,Imma Manso, i el delegat del go-vern espanyol a Catalunya, EnricMillo, persones no grates al munici-pi. ■

David MarínALCARRÀS

Alcarràs va resistirFORTALESA · Aquest petit poble del Segrià va resistir amb èxit durant dues hores l’intent de 80 antiavalots d’entrar al localmunicipal on es votava ORGULL · L’actuació de la Guàrdia Civil va deixar una vintena de ferits i una barreja d’indignació iorgull que encara dura RELACIONS · La relació amb la caserna de la Guàrdia Civil del poble, que era bona, s’ha tensat

A dalt, el diputat alCongrés XavierEritja barrant el pasals antiavalots,utilitzant endefensa del col·legid’Alcarràs la sevacondiciód’immunitatparlamentària. Abaix, un diorama dePlaymobil fet diesdesprés per unabotiga de joguinesbasant-se en lesimatgesd’Alcarràs ■ ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’alcalde va trucar al capde la caserna de la GuàrdiaCivil per anunciar la fi detota col·laboració

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 201718 | Nacional |

iguaviva està de dol. Ho diuel seu alcalde, Joaquim Ma-teu, en un ban al web mu-nicipal en què reitera el re-

buig dels “ciutadans democràticsdel municipi a les accions violentesde la policia espanyola de l’1 d’octu-bre contra els nostres veïns” i la so-lidaritat amb els altres pobles i col-legis. Un mes després dels fets, quela mateixa nit del referèndum l’al-calde, Joaquim Mateu, va definircom una “salvatjada” i “una escenapròpia de les tiranies, no d’una de-mocràcia”, en aquesta petita locali-tat del Gironès viuen amb normali-tat i a l’expectativa, igual com tam-bé transcorre el dia a dia del país.“La vida continua”, diu l’alcalde,que forma part d’una llista d’inde-pendents; el Partit Independentd’Aiguaviva és qui governa en unmunicipi que no arriba als 800 ve-ïns i que aquest mes ha vist com, decop i volta, se’l situava en el mapa.“És el que em sap més greu”, reco-neix l’alcalde, perquè “els brètolsque van venir saben on és ara Ai-guaviva”.

AL’1 d’octubre els veïns defensa-

ven la plaça de l’Ajuntament, on hihavia el col·legi electoral, entaulatsfent una fideuada. A l’hora de la so-bretaula, una quarantena de poli-cies, una quantitat que doblava elnombre de comensals, van irrom-pre a la plaça per un carreró lateral.La reacció dels veïns va ser de resis-tència pacífica, amb les mans alça-des i immòbils. Però la Guàrdia Civilva atacar els concentrats a cops deporra i llançant gasos lacrimògens.La càrrega va provocar una desena

de ferits, entre els quals hi havial’exrector de la Universitat de Giro-na (UdG) Pep Nadal, a qui van col-pejar fortament, li van lesionar lacama i li van trencar les ulleres. Vahaver de ser atès a l’hospital SantaCaterina. Un mes després, l’alcalde,Joaquim Mateu, assenyala que al-guns veïns han fet ús del servei psi-cològic de Dipsalut i que també els

va servir com a “teràpia” la visitaentrevista d’un equip de periodistesd’una revista anglesa. També lesmestres de l’escola van treballar-hoamb la mainada, ja que hi havia unambient familiar, festiu, en el dinarde defensa de l’urna –amb cops deporra els guàrdies civils van aconse-guir entrar i endur-se l’urna però nohi havia les paperetes amb els vots,sinó sobres buits–. Havien preparatuna estratègia per si rebien la visitade la Guàrdia Civil, però no n’ha-vien previst cap per impedir-ne l’ar-ribada. L’alcalde, Joaquim Mateu,reconeixia que a diferència d’altrespoblacions, com Vilobí o Sant JordiDesvalls, “no els van posar obstaclesa la carretera” i els era molt fàcil ac-cedir a la població i al col·legi. Joa-quim Mateu explica que ho van fertambé per facilitar l’accés al vot atothom, ja que era universal. Els re-sultats a Aiguaviva van ser de 364vots a favor del sí, vuit a favor del noi dos en blanc.

Sense festa medievalArran dels “bestials esdeveni-ments”, Aiguaviva va decidir sus-pendre l’Aquaviva Medievalis, de te-màtica medieval, que dona protago-

nisme als cavallers, templers i ordesmilitars. “No estem de festes”, recor-dava l’alcalde. En el comunicat ofi-cial de l’Ajuntament s’argumentavaque els esdeveniments eren molt re-cents, però sobretot s’adduïa: “Noens plau tornar a veure pel municipiuniformes militars d’una època ca-racteritzada no sols per la falta dedemocràcia sinó també, en certs as-pectes, per la seva crueltat.”

En la represa de la normalitat hiha la proposta de recordar els fets enforma de placa o de canviar el nomde la plaça; en aquest cas, des de l’al-caldia es busca el consens veïnal. Endos plens extraordinaris –l’11 i el 26d’octubre– es van aprovar mocionsde condemna de la brutalitat policiali la renúncia i donació de l’import deles indemnitzacions per assistènciaen el ple als comptes bancaris habili-tats per l’ANC i Òmnium, a més delrebuig a l’article 155 i a la suspensióde l’autonomia de Catalunya. Aigua-viva, igual que els ajuntaments deGirona i Sant Julià de Ramis, ha pre-sentat la querella col·lectiva per lescàrregues de l’1-O, recordant que hihavia “intencionalitat política” per“castigar especialment” les comar-ques gironines. ■

Aiguaviva passa el dolGemma BusquetsAIGUAVIVA 10.000

personesvan inundar aquestapetita localitat de lacomarca del Gironèsl’endemà dels fets del’1-O, el dilluns a lanit, en un acte de so-lidaritat amb els ve-ïns i de denúncia dela repressió policial.L’èxit de la convoca-tòria es va fer evi-dent amb el grannombre de personesque hi van assistir ique, en alguns casos,van trigar gairebéuna hora a fer el re-corregut fins a Ai-guaviva, amb la car-retera de Santa Colo-ma de Farners col-lapsada.

DESPRÉS DE L’ESTAT DE XOC La petita localitat del Gironès recupera la normalitat després de la brutal repressió policialde l’1-O que l’ha posat en el mapa DENÚNCIA S’han aprovat mocions de condemna de la violència i de rebuig a l’article 155 is’han suspès activitats festives ALS TRIBUNALS Amb Sant Julià de Ramis i Girona es querellen per delictes de tortures

Imatge de vídeo de la repressió policial a l’ajuntament. Al costat, un dels responsables de la mesa d’Aiguaviva amb l’urna i la gentada que va inundar la localitat el 2 d’octubre ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

S’està pensant a canviarel nom de la plaça perplaça de l’1-O però esbusca el consens veïnal

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 2017

onollosa va ser un dels nuclismés petits de Catalunya on laGuàrdia Civil va entrar per laforça al col·legi electoral l’1

d’octubre i aquell dia l’àudio en quèl’alcalde relatava mig plorant com lapolicia havia arrasat l’ajuntamentva córrer com la pólvora. Un mesdesprés, els veïns d’aquest petit po-ble del Bages continuen mantenintla teoria que si la policia espanyolava aconseguir endur-se l’urna quehavien amagat és perquè hi haviauna agent infiltrada, un “talp”, quees va barrejar entre els votants iquan van arribar la setantena depolicies espanyols al poble els va in-dicar el lloc exacte on era. El veïnatintenta recuperar-se ara de la por ila ràbia inicials que va provocar lairrupció de la policia, que va causarferits i va fer destrosses a l’ajunta-ment per impedir que es votés.

La brama del “talp” va començarel mateix 1 d’octubre. L’arribada dela Guàrdia Civil va agafar despre-vinguts els veïns, que si bé van sa-ber que la policia anava cap allà, noesperaven ni que hi arribessin tantsagents ni que entressin amb la con-tundència amb què ho van fer. I ésque Fonollosa és un nucli petit de250 habitants –tot i que el municipien té 1.400– i no està situat en unlloc de pas. Ara, però, els testimoniscoincideixen que van triar Fonollo-sa perquè és el poble de David Bon-vehí, número dos del PDeCAT i di-putat al Parlament. Els veïns vanresistir a la policia posant bales depalla als accessos de la població,quedant-se asseguts a terra davantla porta del col·legi electoral i ama-gant l’urna.

Malgrat els intents per protegirels vots, però, la policia es va acabarenduent el centenar de vots ques’havien dipositat a l’urna finsaquell moment. La Marta, de 35anys i veïna de Fonollosa, era mem-bre de la mesa electoral. “En veureque arribaven, vam decidir molt rà-pid que calia amagar l’urna, vamsortir per la porta principal del’ajuntament perquè no teníem al-ternativa, vam tapar l’urna ambuna jaqueta i la vam dur al marged’un camp que hi ha darrere i lavam amagar amb unes herbes”, re-lata. Recorda que es van plantejarendur-se-la més lluny, però no hihavia temps. “Tampoc vam imagi-nar que ningú ens estigués es-piant”, afirma. Parla d’un “talp”. En

F

concret, la Marta assegura quequan van arribar els policies unanoia els va indicar on estava amaga-da l’urna i que aquesta mateixa per-sona havia estat voltant pel col·legielectoral i fins i tot havia votat. “Livaig preguntar si estava contentaamb el que havia fet, i em va respon-dre: “Sí, mucho.” Després va dir a laGuàrdia Civil que marxava amb ellsperquè “tenia por”, hi afegeix. L’al-calde, Eloi Hernàndez, confirma lahistòria del “talp” i assegura queamb aquest terme s’hi refereix lagent del poble. El batlle lamenta queels guàrdies civils van continuarcarregant contra la gent quan ja sa-

bien on era l’urna i ja l’havien trobati se l’havien emportat.

En aquestes càrregues van resul-tar ferides quatre persones, que hanpresentat una denúncia conjunta.La Magdalena, de 70 anys, n’és una.La policia li va trencar un braç enfer-la caure a terra. “Volia votar i es-tava asseguda en una cadira, em vandir que m’aixequés, vaig preguntarper què i em van tirar a terra”, rela-ta. Tot just li acaben de treure elguix i està encara molt adolorida,explica. Diu que li queda molta ràbiai odi. “No voldria sentir això però hosento”, diu. A en Joan li van retòrcerun canell i va requerir assistència al

CAP. “Estava assegut com la majo-ria del poble fent resistència passivai la Guàrdia Civil em va agafar comun sac de patates. Devien considerarque havia fet més resistència delcompte perquè em van agafar entrequatre i em van retòrcer el canell.Em van fer mal”, recorda. Ara asse-gura que es troba bé tant físicamentcom anímicament però afirma:“Amb aquesta gent no vull tenir-hitractes, no els vull veure més, no elsestimo i per defecte també penso elmateix del govern espanyol.” De fet,l’Ajuntament ha declarat personesno grates la Guàrdia Civil, el governespanyol i el rei per protestar contrala repressió que van patir. La MariaÀngels, que ho va viure tot des d’unbalcó perquè estava molt impacta-da, considera “indignant” el que vanfer a Fonollosa.

Diversos ferits van parlar pocsdies després amb un membre de Hu-man Rights Watch, que ha acabatconcloent que la policia va fer un úsexcessiu de la força. En Xavier és undels veïns que van parlar ambl’ONG. Explica: “Només havien pas-sat dos dies, estava molt afectat i emvaig posar a plorar. Els cops m’erenigual. Però el sentiment d’impotèn-cia de veure el meu amic emmani-llat...” Aquest amic és l’Aleix, de 30anys, que va intentar ajudar en Xa-vier quan estava a terra amb quatreo cinc guàrdies civils a sobre. Va aca-bar retingut a terra i amb les mani-lles posades. “Ja tenim el primer de-tingut”, diu que van dir els policies.“Llavors estava tranquil, però l’en-demà quan veia els vídeos del quehavia passat a tot arreu sí que emposava nerviós. En aquell momentno n’era conscient del tot”, hi afe-geix.

En Joan no va resultat ferit peròla policia gairebé el va fer caure quanacabava de tancar el col·legi ambclau juntament amb un altre veí.“Només de girar-me, mentre m’esta-va posant un cigarro a la boca, emvan agafar pel clatell i em van enviaruns metres enllà. Va anar d’un pèlque no caigués. No ho havia vist enla meva vida. Ningú m’havia posatles mans a sobre, ni el meu pare, id’això me’n recordaré tota la vida.”A la plaça on va passar tot, l’Aleix ien Joan ara ho recorden tot enmigde rialles. És la manera que han tro-bat per girar full, diuen. A en Joan,però, mentre explica la necessitat defer-ne broma, encara se li humite-gen els ulls i deixa molt clar un desigque comparteix amb els seus veïns:“Que no tornin.” ■

Mar Vicente / Noemí Badrenas FONOLLOSA

Un “talp” a FonollosaDELATATS · Els veïns d’aquest poble bagenc mantenen un mes després de l’1-O que la Guàrdia Civil va trobar l’urna quehavien amagat en un camp proper al col·legi electoral amb l’ajuda d’una agent infiltrada BALANÇ · El veïnat es recuperadesprés que una setantena d’agents irrompessin al poble i causessin ferits i destrosses a l’ajuntament per impedir que es votés

7.000euros costarà al’Ajuntament de Fo-nollosa arreglar elsdanys al mobiliarique van provocar elsguàrdies civils quevan entrar a l’edifici.L’Ajuntament vol queho pagui el governespanyol. Fonollosaha rebut diversesmostres de solidari-tat després de l’1d’octubre.

La irrupció de la Guàrdia Civil l’1-O a Fonollosa. A baix, en Joan i l’Aleix conversant aquesta setmanasobre el que va passar davant la porta del col·legi electoral, encara malmesa ■ AJ. DE FONOLLOSA / M. VICENTE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 201720 | Nacional |

Disset personalitats de diversos àmbitsrecorden en primera persona com van viure elreferèndum d’independència i donen la sevaopinió sobre com creuen que haurien d’anar lescoses a Catalunya després d’aquest convuls mes

L’1 d’octubreun mes després

El meu 1 d’octubre va començar a les quatre del matíper anar al col·legi electoral a protegir-lo. Va ser undia llarg, tens i alhora emocionant, que va acabar ambuna gran victòria sobre l’Estat malgrat la seva brutalrepressió. Després, tot s’ha enterbolit. De la ràbia iimpotència per la detenció dels amics Cuixart i Sán-chez, passant per l’ansietat i desconcert de les decla-racions d’independència a mitges i, després de l’ins-tant d’eufòria de divendres 27, la constatació quel’Estat torna a tenir la iniciativa i que caldrà repensar-ho tot una altra vegada.

Salvador CardúsSOCIÒLEG

De la victòriaal desconcert

La meva filla, el Xavier Antich, el Jaume Costa i jo vamdormir al col·legi Cervantes i l’endemà vam constituiruna mesa. Ja havíem vist amb sorpresa l’arribada de lesurnes, però ens quedava molt per viure: gent de totes lesedats i condicions davant la reixa defensant sota la plu-ja, amarats de dignitat, el dret de votar. Fent hores decua amb la por al cos per les terribles i violentes imatgesque ens migpartien l’ànima. Dos homes innocents sóna la presó, i els polítics que ens representen legítima-ment, acusats de rebel·lió. Vull donar-los el meu su-port. Han estat un exemple de compromís.

Sílvia BelACTRIU

L’1-O va ser un dia queno oblidarem

Vaig ser, des de la matinada, a l’escola del Pla, peròcap a les 9 vaig passar per casa. M’havia marejat i vo-lia descansar. En engegar la tele, el primer que vaigveure van ser les imatges de Sant Julià de Ramis i, en-mig de la gentada, el meu fill, tapant-se la cara amb lesmans davant la Guàrdia Civil. Cinc hores més tardvaig saber que no li havia passat res, però van ser mo-ments difícils. Un mes després, aprofitant la jugada deRajoy, Puigdemont ha posat sobre la taula un nou ple-biscit. Les regles han de ser clares; els compromisos,ineludibles. La credibilitat democràtica és en joc.

Josep Maria FonallerasESCRIPTOR

La credibilitatdemocràtica en joc

Aquest octubre el recordarem per les fortíssimesemocions i pel salt enorme que el país ha fet. El primerd’octubre el vaig viure entre la redacció i el centreelectoral del meu barri, i vaig constatar en tot momentla valentia i la decisió amb la qual la gent estava dispo-sada a parir la república que va arribar el 27 de setem-bre. Ara veig que tot plegat tenia molt més sentit delque podíem imaginar. Però un problema de la vidacontemporània és que les coses passen massa ràpides,a massa velocitat i no sé si els humans estem preparatsper a pair tants de canvis tan ràpids.

Vicent PartalPERIODISTA

Velocitat

Vaig passar el cap de setmana de l’1 d’octubre fent vi-da en diverses escoles. Dissabte a la nit i al matí al’institut de La Sedeta, el migdia i la tarda a l’escolaEls Porxos, de Sant Martí de Provençals, i, després, enel recompte a l’escola El Sagrer de la Sagrera. Una ex-periència d’autoorganització, creativitat, comunitat idignitat absolutament inoblidable. Malgrat moltesincerteses cal anar avançant, de forma escrupolosa-ment democràtica i pacífica, fins on la gent vulgui,sempre partint i assumint la pluralitat del nostre país icombinant audàcia i diàleg.

Jordi ArmadansPOLITÒLEG I DIRECTOR DE FUNDACIÓ PER LA PAU

Una experiència dedignitat inoblidable

L’1-O em vaig comportar amb civisme i en pau com laimmensa majoria de catalans i catalanes, votessin ono. Ara la millor contribució que podem fer tots és nodescuidar les obligacions professionals per ajudar amantenir el normal funcionament del país. Vull recor-dar que el dia té 24 hores i, per tant, podem compagi-nar feina i compromís social per continuar avançant. Itenint en compte l’horitzó de les eleccions del 21-D,hauríem d’exigir a les forces polítiques que s’expres-sin i debatin les propostes, raonant i contrastant opi-nions; i no amb l’única pretensió d’adoctrinar.

Antoni AbadPRESIDENT DE LA CECOT

Ara cal que els políticsdebatin raonant

L’1-O vaig estar al meu col·legi electoral, l’institut deConstantí, fins a l’hora del recompte, mentre anàvemrebent notícies de les pallisses de la policia super-democràtica. Avui ho estic vivint tot amb una mica deconfusió, i a l’expectativa. Però fem el que fem hohem de fer units. No crec que hàgim d’anar a uneseleccions amb una Generalitat intervinguda. Però, sino ens queda cap més remei, hi hem d’anar tots. Si hiha una esquerda en l’independentisme, haurem per-dut. I haurem perdut una generació.

Joan ReigMÚSIC

Si anem a les eleccions,hi hem d’anar tots

“L’1-O va començar molt aviat. Tornava de València ivaig anar al CCCB per vetllar la paraula del poble quel’endemà volia expressar-se democràticament. La vi-gília va ser a la seu electoral de casa, a Sarrià, amb lafamília i milers de persones que, sota un silenci esbor-ronador, vam protegir les urnes –davant càntics insul-tants de joventuts espanyolistes i l’himne espanyolposat pels veïns de la zona–. Molta emoció i una sen-sació de respecte i dignitat perquè vam ser poble!”

Laura BorràsDIRECTORA DE LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRESCATALANES

Molta emoció perquèvam ser poble!

L’1 d’octubre vaig estar tot el dia fent guàrdia al col·legielectoral del Barri Vell de Girona amb molts d’altres ve-ïns. Patint tota l’estona per si venia la policia, que aquelldia va assaltar uns quants altres llocs de Girona. Afortu-nadament, no van venir. Pel que fa al futur, ens hem deconjurar per guanyar les eleccions del 21-D. Ja ens ata-quen prou amb el 155, un decret com durant el franquis-me. No m’imagino ni l’Arrimadas ni l’Albiol a la Gene-ralitat. Per això hem d’anar-hi tots plegats i anar-hi aguanyar. Les urnes no ens fan por.

Quim CorominasPINTOR

Les urnes no ens fanpor. Cal guanyar el 21-D

Cues de gentesperant votarl’1 d’octubrepassat en unaescola de Girona■ JOAN SABATER

| Nacional | 21EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 2017

“Estic molt enganxat a tota aquesta aventura històrica.Vaig viure amb molta intensitat tot el cap de setmana del’1-O a l’institut de La Sedeta, vaig col·laborar en tot elque vaig poder i, en saber que hi havia el cens universal,vaig fer cua i vaig votar allà mateix. Jo soc optimista demena. Hem anat molt de pressa, només fa set anys que hotenim encarrilat; per tant, calma, seny. El full de ruta s’haacabat i ara toca elaborar-ne un altre. Serà un procés lent, itenim al davant el govern d’Espanya, que ho posarà moltdifícil; així ha estat sempre.”

Marc MartínezACTOR

Hem anat molt de pressa;per tant, calma, seny

L’1-O va ser un dia molt dur per a la gent i per aCCOO, que sempre hem lluitat per marcs democrà-tics, per llibertats, per democràcia. Aquell dia vamreunir urgentment l’executiva de la CONC i vam pro-posar una reunió de les entitats que formem la Taulaper la Democràcia, per acordar una resposta de la ma-joria de la societat catalana. Aquest país plural neces-sita espais inclusius que mantinguin la cohesió socialdes de la vertebració de drets socials, laborals i lliber-tats, sense unilateralitats, amb diàleg i política, aquí ia Madrid.

Javier PachecoSECRETARI GENERAL DE CCOO DE CATALUNYA

Construïm camins desdel diàleg. Caminem

ESPORTISTA

L’1 d’octubre vaig defensar la democràcia i la digni-tat. Al matí, a Berga, que és on visc; a la tarda, a Cal-ders, que és on tinc la família. Des que vam saber elque havia passat a Fonollosa, ens feia molta por queels atacs arribessin a Calders, un poble similar en di-mensions. Tinc amics bascos que encara em truquen iem diuen que no entenen com ho podem aguantar. Es-tem donant una lliçó al món i som on mai hauríemimaginat. Cal paciència i perseverança. Ho aconse-guirem, segur, i no m’agrada que hi hagi dubtes.

Núria Picas

Estem donant unalliçó al món

L’1 d’octubre va culminar el procés d’apoderament dela societat civil catalana, ja que va organitzar i liderar unreferèndum que la repressió policial no va poder frenar.Malgrat les decepcions dels últims dies, la mobilitzaciósobiranista continua intacta. El problema continuaigual que el 27 de setembre del 2015. El govern espa-nyol no vol respondre políticament a un repte polític.Ha mobilitzat el poder judicial i policial, però no seràsuficient. Cal teixir una proposta electoral única al ser-vei d’un propòsit clar: procés constituent.

Ruben WagensbergCOORDINADOR DE CASA NOSTRA, CASA VOSTRA

Cal teixir una propostacap al procés constituent

Fa mes de 40 anys que soc independentista: des queals 15 anys vaig entrar al FNC i després al PSAN. Hovisc ara com una culminació. Però com tot en la vida:pensava que seria d’una altra manera. Més solemne iil·lusionador. Tot i això, i malgrat que alguns ho pre-sentaven tot molt fàcil, sabíem que l’Estat és poderós.Per això no em desanima on hem arribat. L’únic queem sap greu són les situacions de gent a presó o que hipot anar. Veig bé ara anar a eleccions, i demostrar almón que hi ha una majoria que vol la independència.

Vidal VidalESCRIPTOR

Els qui fa anys que hisom no ens desanimem

Molta més emoció que no pas por per l’amenaça pio-lina. Moment únic en arribar les urnes, que es vanobrir pas entre la gent, talment com si passés el SantGraal. Serenor i tranquil·litat, amb incidències infor-màtiques per “gentilesa” de l’Estat espanyol. Ara sónmoments extremament complicats i difícils però te-nim uns líders extraordinaris, intel·ligents i grans es-trategs. I jo vull la República, no pas màrtirs. El 21-Dcal revalidar la majoria absoluta. I que Europa i elmón no facin més el sord, el cec i el mut.

Lloll BertranACTRIU

El 21-D cal revalidar lamajoria absoluta

La jornada de l’1-O va ser esplèndida. Els pagesosvam fer una tractorada pels col·legis de Mataró i va serla distracció per entrar urnes i paperetes. L’endemà ales sis del matí vaig tornar al CAP de Rocafonda, onem tocava votar. Vaig seguir els esdeveniments amb lail·lusió d’una jornada històrica, diguin el que diguin.Ara s’obren molts interrogants, amb unes eleccionsimposades per un govern d’antics feixistes. Per digni-tat no hauríem d’anar a votar, però per pragmatismeno podem regalar les institucions catalanes.

Pep RieraDELEGAT D’UNIÓ DE PAGESOS AL MARESME

No podem regalar lesinstitucions catalanes

A la porta de l’escola no es parla d’una altra cosa. I tothomho viu com unes muntanyes russes d’emocions, que pu-gen o baixen depenent de l’afinitat ideològica de cadas-cú. I una mare que et reconeix de la ràdio et diu: “Si nosal-tres estem estressats com a espectadors, imagina’t tu coma narrador.” Doncs sí, la veritat. Però com a periodistes notenim cap motiu de queixa, llevat de les poques hores quedormim. Després de molts anys d’explicar històries, es-tem explicant LA història. I aquesta és una sort de la qualno totes les generacions poden presumir. I agafeu-vos: lesmuntanyes russes segueixen.

Jofre LlombartPERIODISTA

A la porta de l’escola

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 201722 | Nacional |

El secretari general de Po-dem Catalunya, AlbanoDante Fachin, va respon-dre ahir a la consulta im-posada per Pablo Iglesiasperquè facin coalició ambCatalunya en Comú ambuna crida directa al líderd’aquests, Xavier Domè-nech, perquè s’explori un“front democràtic” tambéamb les forces indepen-dentistes per plantar caraelectoral a l’aplicació del’article 155 que ha desti-tuït el govern català i ha in-tervingut l’autogovern.

Després que la direccióestatal de Podem donavaabans-d’ahir per fet queFachin s’havia situat ja fo-ra de les posicions del par-tit i havia activat la consul-ta entre les bases catala-nes perquè decideixin si es

presenten amb Catalunyaen Comú, el líder català dePodem carregava ahircontra la direcció estatal.

Fachin manté que la si-tuació excepcional que viuCatalunya amb la inter-venció de la Generalitat ila convocatòria d’elec-cions autonòmiques fetapel govern espanyol obligaa donar una resposta nopartidista ni en clau elec-toral interna, sinó “com asocietat” que el 3-O es vamanifestar àmpliament alcarrer contra les càrre-gues policials de l’1-O alscol·legis electorals: “Uneseleccions convocades desorpresa per Rajoy, a tra-vés del 155 i quan hi hapresos polítics a Catalu-nya no són unes eleccionsnormals.”

Fachin recorda que elconsell ciutadà català de laformació va aprovar per

29 vots de 30 “iniciar unatanda de contactes” ambtots els partits, inclosos elsindependentistes, i els re-presentants de la societatcivil que “comparteixen ladefensa dels valors demo-cràtics contra la repressiói la imposició del govern del’Estat”.

Davant d’aquest “frontdemocràtic”, Fachin la-menta que la direcció esta-tal només els deixi obertala porta a pactar una coa-lició electoral amb ICV,EUiA i Catalunya en Co-mú. Per això, demana alscomuns si consideren Po-dem Catalunya com a in-terlocutors o ja només re-coneixen la direcció de Pa-blo Iglesias. I els recordaque hauran de triar entrela posició “de Nuet de par-lar amb tothom o la deCoscubiela, d’apropar-seal PSC”. ■

Xavier MiróBARCELONA

Fachin demanaals comuns elfront unitaria Carrega contra Iglesias perquè no els dona altra opcióque una coalició amb Catalunya en Comú sense ningú més

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Cal abandonar lalògica partidista perfer tot el possible perderrotar i enterrardefinitivament el 21-Del que representa el155”

“A ningú li passa pelcap que no parlemamb En Comú, peròpodem parlar ambentitats de periodistes,juristes, drets humansper fer un front?”

“En Comú accepta ladirecció de PodemCatalunya o laintervenció dePodem?”Albano Dante FachinSECRETARI GRAL. PODEM CATALUNYA

Fachin, ahir, abans d’entrar a la seu del partit per fer la roda de premsa ■ ALBERT SALAMÉ

Després que l’alcalde deTerrassa, Jordi Ballart,anunciés unilateralmentel trencament de l’acordde govern amb el PDeCATi incomplís així el compro-mís a què havien arribatles dues formacions d’es-cenificar la ruptura de ma-nera conjunta i consen-suada a la fi d’aquesta set-mana, van arribar les reac-cions d’altres formacions.

Pel portaveu

d’ERC–MES al consistori,Isaac Albert, el trenca-ment dels socialistes i elsdemòcrates és “una mortanunciada que el momentnacional ha evidenciat”.Albert veu en aquesta rup-tura la possibilitat de ferpossible l’altra majoriaque hi ha a l’Ajuntamentde Terrassa. En aquestsentit, el portaveud’ERC–MES va recordarque els seus quatre regi-dors, els sis de TerrassaComú (TeC), els tres delPDeCAT i la regidora de laCUP tenen majoria, “tantd’escons com de vots alconsistori”. Albert, doncs,no va descartar estudiar itreballar per una moció decensura encara que no fos

de forma immediata. Siaquesta no prosperés vaoferir als altres partits “ar-ribar a acords al ple o tre-ballant junts política-ment”. El portaveud’ERC–MES va demanar“responsabilitat al PDe-CAT i generositat a TeC”.

Per la seva part, permitjà d’un comunicat elscomuns van admetre que“el context nacional sem-bla haver estat decisiu enel trencament” del PSC i elPDeCAT. Tanmateix, perTeC els problemes entreles dues formacions s’ex-plicarien per la “incapaci-tat d’haver construït unprojecte de ciutat”. Per laformació que té XavierMatilla com a portaveu és

prioritari “un projecte defutur i una agenda de polí-tiques públiques que per-metin desenvolupar-lo”.TeC va instar Ballart a“deixar el seu partit i expli-car quin sentit té que con-tinuï en l’alcaldia”.

Lluny d’abandonar elcàrrec, Ballart va presen-

tar el nou cartipàs munici-pal amb només els nou re-gidors socialistes.

Ara, el regidor Noel Du-que serà el segon tinentd’alcalde de Desenvolupa-ment Econòmic, Indús-tria i Ocupació, en lloc deMiquel Sàmper del PDe-CAT.

La regidora Lluïsa Mel-gares serà la tercera tinen-ta d’alcalde de Drets So-cials i Serveis a les Perso-nes, i assumirà les regido-ries de Ciutadania, Quali-tat Democràtica, Usos delTemps, Drets Humans,Capacitats Diverses i Ac-cessibilitat. ■

a La formació instaels comuns, el PDeCATi la CUP a unir esforçosa l’Ajuntament

ERC-MES, per una novamajoria a Terrassa

Paula MercadéTERRASSA

Els quatre regidors d’ERC–MES a Terrassa durant la roda de premsa d’ahir ■ P.M.

| Nacional | 23EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 2017

8154

05-1

1749

77w

es direccions delshotels Palmeres,Catalonia i Vila, vanexplicar als agents

que l’alcaldessa els havia reque-rit que els expulsessin sota ame-naces com la paralització del’expedient de reforma d’un delshotels.” L’extensa querella, de118 planes, que el fiscal generalde l’Estat, José Manuel Maza, vapresentar dilluns contra el pre-sident i el govern de la Generali-tat, així com els membres de lamesa del Parlament pels delic-tes de rebel·lió, sedició i malver-sació recull els fets viscuts justdesprés del referèndum als ho-tels de Calella que van allotjarmembres de les forces de segu-retat de l’Estat. Ho fa donantper certa la versió inicial, queapuntava el fet que els empresa-

“Lris havien actuat sota amenacesde l’Ajuntament, i obviant elsaclariments fets pel represen-tant legal d’un dels establi-ments, l’hotel Vila, que va ser ra-tificada pel govern municipal. Eltext també exposa que “l’asset-jament dels veïns, amb insults iamenaces davant els hotels ons’allotjaven 250 agents va pro-vocar que haguessin d’abando-nar-los de manera precipitadacap a la mitjanit en vista del re-queriment dels seus directors”.Afegeix que l’endemà d’aquestsfets, el 2 d’octubre, l’alcaldessade Calella Montserrat Candini(PDeCAT) va dir, durant la con-centració que es va fer a la plaçade la Vila, que “no volem que elsnostres hotels esdevinguin ca-sernes”.

Candini no va amagar ahir elseu enuig pel contingut de laquerella, que tampoc fa cap refe-rència als incidents que hi va

haver la nit posterior al referèn-dum, quan un grup de guàrdiescivils vestits de paisà va decidirpassar comptes a cops de porraamb un grup de veïns que els re-treia les càrregues policialsd’aquella jornada des de l’exte-

rior d’un dels establiments. “Ésuna mostra clara de l’ànim ma-nipulador i de la malesa de laquerella”, va afirmar Candini,que no ha rebut cap citació enrelació amb aquest cas. El pro-cediment del fiscal es repro-

dueix en el cas de Pineda, on lamediació feta des del governmunicipal i el comunicat con-junt amb els propietaris de l’ho-tel Cheking MontPalau no apa-reix en la querella, que sí quesubratlla el paper actiu de dosdiputats del Parlament, FerranCivit i Mireia Boya, animant elsciutadans a través de les xarxessocials a fer pressió per forçar lamarxa dels agents.

L’escrit també recull els inci-dents viscuts a les altres pobla-cions que van acollir membresdels cossos estatals com araReus, Girona i Lleida, i ho fasempre citant la versió delsagents i les informacions publi-cades per diversos mitjans,molts dels quals de fora de Cata-lunya. Maza subratlla que lapressió als agents només va ces-sar a partir del 5 d’octubre, quanel ministeri va decidir traslladar-los fora del Principat. ■

Querella de partPEL DRET · L’escrit del fiscal Maza afirma que els hotelers de Calella i Pineda van ser amenaçats pels consistoris BIAIX ·Obvia la versió dels empresaris i els incidents que un grup de guàrdia civils de paisà van protagonitzar la nit del 2 d’octubre

R. PalouCALELLA

Un grup d’agents de la Guàrdia Civil, abandonant les instal·lacions del’hotel Vila de Calella el 2 d’octubre passat ■ J. PUJOLAR

EL PUNT AVUIDIMECRES, 1 DE NOVEMBRE DEL 201724 | Nacional |

a setmana passada Catalu-nya va rebre un cop dur, isom molts els que estem en

estat de xoc i que no comprenemcertes coses, segurament permanca d’informació real. Peròcom que no podem perdre mai laperspectiva i molt menys l’expec-tativa, hem de convenir que lahistòria, dissortadament, no sem-pre s’escriu amb línies rectes i en-davant, sinó que sovint ens famarrades i potser retrocedeix

L una mica per acabar avançant.Valorar excessivament i agressi-vament en temps real el que estàpassant em sembla molt arriscati fins i tot temerari. La prova mésclara la tenim en la reacció, gensmeditada i totalment insolidàriaamb el grup, de Jordi Cuminal iAlbert Batalla, que actuant no-més amb la informació de les xar-xes i sense contrastar res, es va-ren comportar com uns abran-dats que avantposen els instints

viscerals i l’acció directa, per so-bre de la reflexió i la raó. I si unacosa hem d’exigir als responsa-bles, siguin polítics o empresa-rials, és que en els moments demés exaltació popular, hi posin lamesura de la reflexió. És clar quegent amb aquest perfil no podenestar en llocs de responsabilitatni política ni empresarial. Acusarexplícitament o implícitament detraïdor un president que està me-ditant què és millor per al país, i

que a més s’hi juga tantes cosespersonals, com va fer molta gentper les xarxes, em va semblar pa-tètic i de país poc madur, i que si-guin dos companys de partit ambrelació personal que també actu-ïn així, és d’un baixesa moral ex-traordinària.

Mentre tota la premsa espa-nyola i internacional posava el fo-cus sobre Catalunya, s’oblidavend’un fet extremadament greu quepassava a Madrid: la presentacióde l’al·legat final del que es coneixcom la trama Gürtel, de la fiscalConcepción Sabadell, i tal com lava definir és una xarxa parasitàriaque va crear mecanismes viciatsper malversar diners de formamassiva i deixant clar que va serper beneficiar el PP i molta de laseva estructura de càrrec. La tra-ma Gürtel, assegura la fiscal, vafer dels suborns a càrrec públicdel PP un mode de vida. Per tant,ens trobem amb el fet més greude corrupció sistemàtica, sistè-mica i organitzada d’un partit po-lític de la democràcia. I de tot ai-xò, qui és responsable màxim,per acció i per omissió, i encaraestà per provar si per beneficiar-se’n personalment, Mariano Ra-joy, amb la premsa espanyola i lainternacional distretes amb Cata-lunya, ha passat ben desaperce-but. De fet, la utilització que ha fetsempre el Partit Popular de l’anti-catalanisme, i el rèdit que n’hatret, és ben evident i és una cons-tant. Espanya és un país en quèun partit tan corrupte i amb tantscorruptes segueix guanyant elec-cions perquè aplica un a por ellos.

I que això es valora més que qual-sevol ideologia i corrupció; és unfet sociològic que s’hauria d’estu-diar algun dia.

A Catalunya com a al·legat fi-nal, tenim el 155 en marxa, que ésla raó de la força i no la força de laraó que demanava Donald Tusk aRajoy. Aquest sotrac de què par-lava abans també ens ha servitper treure’ns d’una vegada les ca-retes i presentar-nos amb el nos-tre rostre. Hem descobert la carareal de periodistes de mitjans decomunicació d’aquí, també sa-bem la dels empresaris, de partitspolítics i de polítics, fins i tot d’ex-polítics. A partir d’avui i ja amb lacara descoberta, anar a uneseleccions no hauria de fer-nospor. Ens han fet mal amb l’estra-tègia del pànic empresarial i lacomplicitat de certs empresaris ibancs, però tornarà la calma.

No sé si tornaran totes les em-preses, però a les que han marxatels auguro un cost important. Defet, l’empresa que ha pujat més al’Íbex ha estat Grífols, l’única queno ha marxat de Catalunya. BonPreu, que no ha marxat, anunciauna inversió de 200 milions d’eu-ros i la creació de 1.300 llocs detreball en dos anys. La distribu-ïdora més gran de moda d’Espa-nya, Basi, la seva presidenta Nú-ria Basi, ha dit que ni es plantejacanviar la seu: “Catalunya i Bar-celona són un lloc estratègic peral turisme i amb una bona conne-xió amb el món”, i acaba dient: “SiCatalunya s’independitzés, enlloc d’exportar a 50 països, ho fa-ríem a 51.”

Al·legat final

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI

L’informe final de la fiscalia del cas Gürtel ha quedat eclipsat per l’actualitat a Catalunya ■ EFE

Esteve Vilanovaevilanova@elpuntavui.cat

El nou president de CRUEUniversitats Espanyoles i rec-tor de la Universitat de Lleida,Roberto Fernández, va expli-car ahir que, tot i que “hi hadivisió sociològica i política ala universitat” a Catalunya, elscentres “funcionen amb plenanormalitat”. ■ REDACCIÓ

El ferri on s’allotja la policiaespanyola i la Guàrdia Civil alport de Tarragona ha allargatl’estada fins al 15 novembre,segons fonts de l’AutoritatPortuària. Hi va arribar el 20de setembre per estar-s’hifins passar l’1-O. ■ REDACCIÓ

La Cecot critica eldecret que facilitael trasllat de seus

ECONOMIA SOCIETAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

SOCIETAT

Freixenet mantindràla seu a Sant Sadurní

El president Carles Puigde-mont va reobrir ahir el seuweb com a “president de laGeneralitat” des d’un dominieuropeu i fent clara referènciaal seu “exili” a Brussel·les:President.exili.eu.

Ahir a la matinada havienestat desactivats els llocs webGovern.cat i President.cat. Estracta dels dos webs on dia adia s’informava de les activi-tats i de l’agenda dels mem-

ECONOMIA

POLÍTICA

El ferri dels policiesallarga l’estada alport de Tarragona

El consell d’administració deFreixenet va decidir ahir final-ment mantenir la seu social aSant Sadurní d’Anoia, tot i quefins fa unes setmanes estu-diava el seu trasllat pels perju-dicis que, segons deia, li pro-vocava la situació política aCatalunya. De fet, la compa-nyia entén ara que amb la in-tervenció del govern espanyolde les institucions catalanes lasituació s’ha revertit.

Així, segons el comunicatenviat ahir, Freixenet justificala seva decisió de mantenir laseu social a Catalunya “pelcanvi que hi ha hagut els úl-tims dies en la situació políti-ca i jurídica a Catalunya en elsentit d’afirmació de l’ordreconstitucional i estatutari de-mocràtic”.

“Es considera la necessitat

La patronal Cecot ha enviatun escrit al ministre d’Econo-mia, Luis de Guindos, pertraslladar-li la “preocupació”de les empreses associadespel que consideren “una limi-tació dels drets bàsics delsaccionistes, propietaris majo-ritàriament de petites i mitja-nes empreses”, arran del de-cret que afavoreix el trasllatde seus socials. La Cecot lidemana que avaluï les consi-deracions que li fa i que hi “in-trodueixi les esmenes neces-sàries”. ■ ACN

El rector de la UdLparla de normalitata les universitats

El web del president, reobertdes d’un domini europeu

bres de la Generalitat encap-çalada per Puigdemont.L’adreça President.exili.eu esva activar just després que elpresident i sis membres delseu govern compareguessinen roda de premsa ahir aquarts d’una del migdia aBrussel·les. El portal Gen-cat.cat continua en funciona-ment amb tota la informaciósobre els serveis de la Gene-ralitat. ■ REDACCIÓ

de recuperar com més aviatmillor la dinàmica econòmicapositiva que s’ha posat enqüestió de manera greu en elsúltims dos mesos”, asseguraFreixenet. “La recuperació dela normalitat econòmica, aCatalunya i Espanya, aconse-lla en aquest moment i enaquestes noves circumstàn-cies no canviar de seu social,com corresponen a una em-presa catalana i, per tant, es-panyola com és Freixenet.” Elpresident de Freixenet, JosepLluís Bonet, que és tambépresident de la Cambra deComerç d’Espanya, ha estatun dels empresaris que s’hamostrat més crític en els úl-tims mesos amb el procésd’autodeterminació i les sevesconseqüències per a l’econo-mia catalana. ■ REDACCIÓ