1344

05-1

1753

18®

1344

95-1

1607

88w

Diari NacionalDISSABTE · 11 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14455 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13325 - EL PUNT

1,50€

SUPORT · Puigdemont reiteraque encapçalaria la candidaturad’una agrupació d’electors, quetambé rep l’aval de Sànchez

COMPROMÍS · El presidentassegura que té el “deure moral”de contribuir-hi i que calen“mesures excepcionals”

Augmenta lapressió per a lallista unitària

P6-19

HB tenia més gràcia Justícia d’excepció

Forcadell, en llibertatLa presidenta paga la fiança i dilluns reprendrà l’activitat

Els treballadors del Parlament es van solidaritzar amb la presidenta, Carme Forcadell ■ EP

Economiamanipuladora

Demà ambEl Punt Avui

El ‘Brexit’ ja té data:el 29 de març del 2019

Europa Món P28-29

Entrevista Francina Alsina

“Hem deser la pedraa la sabata del’administració”

Presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector i de laFederació Catalana del Voluntariat Social

P20

OpinióTribunaKeep calmServir laRepública?Hèctor López BofillSalvador Cot

Sofà no,butaca sí!

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 2017

libertat presospolítics!”, va

ser la penúltima frasede l’actriu MíriamMarcet, enmig delsaplaudiments del pú-

blic a La pell escrita (Sala Atrium,Barcelona, molt recomanable). L’últi-ma, “aneu al teatre, els teatres estanbuits!”. Té raó. La crisi política que vi-vim ha afectat greument l’activitatcultural d’aquest país, com si com-prar una entrada per al teatre o visi-tar una exposició fos incompatibleamb la fermesa i determinació delsobjectius democràtics d’aquesta so-cietat. Justament, l’àmbit de la cultu-ra i els espectacles és un dels quemés han expressat el compromís–manllevant el vell lema d’Òmnium–amb la llengua, la cultura i el país que,al capdavall, són la seva raó de ser.

El país ha de funcionar o no hi hau-rà país. Al capdavall, l’estratègia defons de l’Estat és que Catalunya re-dueixi pes i activitat, que es provin-cianitzi, i això depèn de la pressió deMadrid, en part, però sobretot de

l’actitud que tingui la pròpia societatcatalana respecte a si mateixa. Almarge d’Espanya, Catalunya ha acon-seguit construir una nació i ara, ambles institucions de l’Estat en formacióde combat, els catalans hem de de-mostrar –i demostrar-nos– que te-nim un projecte i que no ens pensemtancar a casa. I això passa per orga-nitzar-se i lluitar, evidentment, peròtambé per apreciar les obres de tea-tre, les sales d’exposicions i els con-certs de música que omplen de quali-tat la cultura catalana.

Guanyarem amb els nostres ac-tors, els nostres escriptors, els nos-tres artistes i els nostres músics. Laimmensa majoria han donat la caraper un país que ara no els pot donarl’esquena. O sigui que tornem a reco-manar-nos pel·lícules i concerts, dis-cos i llibres. Tornem a emocionar-nosamb els impactes intel·lectuals queens fan créixer una mica més. No hiha revolució sense art, ni canvi desdel sofà del menjador. Aneu al teatre,com sempre, sabeu que s’ho val.

“L

Keep calmSalvador Cot

Sofà no,butaca sí!

Catalunya ha construït unanació i ara, amb l’Estat enformació de combat, elscatalans hem de demostrarque tenim un projecte i queno ens pensem tancar a casa

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

enim el catàleg de la venjança ila humiliació complet: el presi-dent de la Generalitat i quatre

consellers a l’exili; el vicepresident imés consellers en presó preventivasense fiança; la presidenta del Parla-ment i altres membres de la mesa enllibertat amb fiança; un altre de la ma-teixa mesa, en llibertat sense fiança, idos activistes en la mateixa situacióque el vicepresident i els companys depresó. Perquè no hi falti res, a la presi-denta del Parlament se li va imposaruna fiança tan elevada i tan impossi-ble de pagar en el termini fixat que lasegona autoritat del país darrere delpresident es va passar moltes hores ala presó per donar satisfacció als quecreuen que no se’n podia anar “de ro-sitas”. Conten les cròniques que feiavint anys que del tribunal que va citara declarar la mesa del Parlament nosortia un cotxe policial en direcció a lapresó. Es veu que es tracta d’un tribu-nal benèvol. L’última vegada, el cotxecarcerari transportava gent d’HerriBatasuna relacionada amb ETA. L’evo-cació és diàfana. L’equiparació, la quemolts busquen: l’independentisme és

T

terrorisme. I mentrestant, tants delin-qüents propers al govern espanyol oenquistats en el seu si, “de rositas”.

L’altra nit, tornant a casa, em vaigtrobar un jove amic pel carrer. Haviaestat col·laborador d’un dels consellersempresonats. Ha perdut la feina per-què ha estat destituït en aplicació del’article 155. No pensem gaire en elsque es troben en la seva situació, quesón molts. Estava destrossat. Fins faquatre dies com aquell qui diu despat-xava amb un conseller molt eficaç queera també una excel·lent persona, pa-re de família i bon veí. Imaginar-se’l ala presó, ell que havia pertangut al go-

vern que havia tancat la Model, li feiabullir la sang i sobreeixir els lacrimals.Em va explicar que el matí que el seuconseller, en companyia del vicepresi-dent i tots els altres, va anar a decla-rar a l’Audiència Nacional, ell haviaencarregat taula en una restaurant deMadrid per anar-hi a dinar amb el seucap, un cop acabats els tràmits judi-cials. El dinar es va haver de suspen-dre. Fins a aquest punt ens creiem labenevolència de l’antic Tribunal d’Or-dre Públic. Sap greu dir-ho, però anemamb un lliri a cada mà.

Fa uns mesos vaig actuar de juraten uns premis culturals. Hi interveniaun senyor que em va ser presentatcom a Lluís Puig Gordi, director gene-ral de Cultura. Poc temps després vaser elevat a conseller, en substitucióde Santi Vila, el que faltava per com-pletar el quadre d’encausats. La ceri-mònia efectiva d’entrega de premis esva anar ajornant “per la situació políti-ca del país”. Ha quedat fixada per lasetmana que ve. Puig Gordi no la po-drà presidir. La “situació política” elmanté exiliat a Brussel·les, amb el pre-sident Puigdemont.

“No pensemgaire en els quel’article 155 ha deixatsense feina

Manuel CuyàsVuits i nous

Mostrari complet

a els avanço que, es prengui la de-cisió que es prengui, a mi em sem-blarà (ves quin remei!) que ha es-

tat la millor decisió possible. Però comque queden poques hores perquè hi pu-gui haver allò que alguns n’han dit lallista de país (la llista unitària, vaja), nodesaprofitaré ni l’ocasió ni aquest espaiper dir el que penso, que és que no hau-ríem de deixar passar l’oportunitat deconcórrer junts a les eleccions del 21-D.Si en moments excepcionals comaquest no hi ha fórmules excepcionals,quan hi seran? Jo ja ho entenc, que laCUP no és d’eixe món (del món de lesaliances, vull dir), i que ERC té aral’oportunitat d’estabornir el PDeCAT(si és que al PDeCAT no l’ha estabornitSanti Vila tot sol); i entenc també queels comuns el que més tenen en comúés que en temes nacionals saben fer laputa i la Ramoneta millor que ningú;però, voleu dir que ara es tracta d’això?Si a la manifestació d’avui a Barcelona,

J “Si són capaçosd’anar junts a laDiada Nacional de laLlibertat, per quècarai no poden anartots junts en unallista?

que hauria de ser multitudinària, sóncapaços d’anar-hi tots junts sota el le-ma Diada Nacional de la Llibertat, perquè carai no es pot fer el mateix a l’horade presentar-se a les properes elec-cions; unes eleccions que, no ens enga-nyem, no són unes eleccions normals

sinó un plebiscit, gairebé un referèn-dum, sobre el 155. Perquè és d’això,que va aquest 21-D, de “155 sí o no”. I ami, si ho podem contestar junts, en unasola candidatura, em sembla molt mi-llor que anar-hi amb dues, amb tres oamb quatre. O amb tres i mitja, que ésel que pot acabar passant. I ara vostèsem diran allò de la llei d’Hondt i dels es-pais electorals que es perdran. Peròm’és igual. A mi se’m fa difícil igual-ment que davant l’andanada monu-mental que representa el 155 hi hàgimde respondre per separat, amb estratè-gies partidistes. A mi em sembla que ésmolt millor un sí ben gros (un sí a de-fensar les institucions del país) que nopas tres o quatre sís més petits. I quetots, per diferents que siguin, vagin al’una. Puigdemont, Junqueras, els Jor-dis, els consellers i qui calgui. Perquèem preocupa molt l’endemà; que l’en-demà, en funció dels resultats, cadascúvagi a la seva.

S’acaba el tempsXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Els catalans estan cridatsavui a participar novament a

una gran manifestació sota el lema‘Llibertat presos polítics. Som repú-blica’, l’oportunitat per reclamarjustícia i denunciar de forma massi-va i pacífica la situació injusta queestà vivint el nostre país, amb vuitconsellers i els líders d’ÒmniumCultural i l’ANC empresonats, el go-vern intervingut en aplicació de l’ar-ticle 155 i el president Carles Puig-demont a l’exili. De la mateixa ma-nera que per la Diada de l’Onze deSetembre, avui, Diada Nacional perla Llibertat, cal sortir al carrer encontra de la repressió de l’Estat iper demostrar que l’independentis-me segueix més fort que mai i que,lluny del desànim que alguns vol-drien, lluitarà de forma pacífica i de-mocràtica per aconseguir el seuobjectiu final.

L’Estat ha utilitzat totes les ar-mes a la seva disposició per impe-dir que el govern i el Parlamentcompleixin el mandat democràticexpressat a les urnes, fins al puntd’apoderar-se de manera il·legítimade la Generalitat. Aquest cop del’Estat, juntament amb l’empreso-nament dels consellers i els lídersde les entitats, no pot quedar senseresposta. La mobilització d’avuin’ha de ser una, com també ho hade ser la participació a les eleccionsconvocades il·legítimament perl’Estat el 21 de desembre.

Que la manifestació d’avui siguiun èxit és més important que mai.És la manera de demostrar a l’Estatespanyol, però sobretot al món, queels catalans no estan disposats adeixar que els prenguin les sevesinstitucions i s’empresoni els seusrepresentants civils i polítics. És lamanera de demostrar, una vegadamés, que amb la repressió no farancallar un poble que reclama tenir unestat propi.

Una diadaper a lallibertat

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Retirat fa un any dels escenaris i amb 77 anyscomplerts, el cantant barceloní Ramon CalabuchBatista, ha publicat disc, Mis queridos boleros,que va gravar fa set anys amb músics cubans pe-rò que s’ha concretat ara, coincidint amb el 57èaniversari del seu debut.

MINISTRE D’AFERS EXTERIORS ESPANYOL

Un disc a la recambra

El ministre ha tallat la projecció institucional cata-lana a l’exterior fins després del 21-D i ha prohibitexpressament al Port de Barcelona liderar la mis-sió d’empresaris a l’Argentina i l’Uruguai, per pro-mocionar empreses catalanes. Una mesura d’ofececonòmic emparada per l’article 155.

-+=

-+=

Acarnissament evidentCarmen Lamela

Ofec econòmicAlfredo Dastis

-+=

Moncho

El Suprem ha delatat la desproporció de la jutgessaenviant a presó els Jordis i mig govern català, i mésde 100 professors de dret penal d’arreu de l’Estathan carregat en un manifest contra aquesta des-proporció i per la incompetència de la jutgessa del’AN per jutjar casos de sedició i rebel·lió.

JUTGESSA DE L’AUDIENCIA NACIONAL

CANTANT DE BOLEROS

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/p99cex

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

El crit

escultor Juli (i no Julio, com ho veuran escrit sovintamb malícia) González va exposar el 1937 al

Pavelló de la República de París una figura femenina denom Montserrat que, amb una falç a la mà esquerra i unnadó a la mà dreta, reivindicava la resistència del poblecatalà durant la Guerra Civil. L’obra de González, que apartir del 1936 havia començat a fer dibuixos perexpressar la desesperació humana a través del rostred’una dona tendra i irada a parts iguals, va compartirespai expositiu amb l’icònic Gernika de Picasso.

Després de la guerra, va persistir enaquesta idea i el 1942, quan ja haviamort, es va fondre una màscara queirradiava tota la força de les classespopulars que es rebel·len contrala repressió, la injustícia i labarbàrie. És la Montserratcridant, una peça de bronze quela filla de l’artista va donar al

MNAC als anys setanta. Els responsables del museu,davant de la situació que viu el país, han deciditinstal·lar la potent escultura al Saló Oval, el mésnoble del Palau Nacional. Sempre és un bon momentper visitar el museu de capçalera de l’art català, peròaquests dies més i tot per compenetrar-se amb elcap insurrecte de la Montserrat. En el seu crit, hi hael sentiment d’impotència, dolor i, sobretot,valentia, dels catalans que aquesta freda tardor del2017 han optat per no callar. I, venint de tan lluny,seguiran cridant.

L’

Símbol d’ahiri d’avui: la‘Montserrat’desesperadade JuliGonzález

1any

El govern eliminarà deduccionsen l’IRPF a canvi de no apujarels tipus. El projecte pactatamb la CUP recull fórmulestributàries innovadores.

10anys

20anys

La policia alerta de l’ús creixentde la xarxa com a eina per a lesrevenges personals. El despitamorós i els problemes laboralssón els principals mòbils.

La ministra d’Educació i Culturadel Partit Popular, EsperanzaAguirre, obre un nou front aCatalunya, ara per l’Arxiu de laCorona d’Aragó.

Més recursos Joc brut a internet Nou frontTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

ap societat ha ac-ceptat de bon

grat una revolució. Noés estrany, doncs, queEspanya no accepti larevolució sobiranista

de Catalunya, per molt pacífica i de-mocràtica que sigui. Tampoc els cata-lans estan fets per a moltes revoluci-ons. Llevar-te cada dia sabent que etcauran uns quants insults gratuïts, quees mentirà sense escrúpols sobre elteu país, que bons ciutadans seranperseguits sense pietat per haver de-fensat democràticament el mateix quetu defenses, viure amb la necessitat dereaccionar a tanta injustícia, amb eldeure de mobilitzar-te, fins i tot de fervaga, encara que no vulguis. Hi ha quivoldria fer la revolució sense picar cas-soles a les nits, fer dues manifestaci-ons per setmana o muntar un sidral al’AP-7, i hi ha qui vol liquidar-la prementel botó vermell del 155. El mantra deMariano Rajoy és “recuperar la norma-litat”. Una oferta balsàmica, si no fosque aquesta seva normalitat és unatemptat a l’autogovern, a la sobiraniai a la dignitat dels catalans com a poblei de Catalunya com a nació. Una nor-

malitat que nega un miler de ciutadansferits l’1 d’octubre, que denuncia a quigosi criticar a la xarxa la violència poli-cial, que porta mestres davant un jutgeperquè van parlar del tema amb elsnens a classe; una normalitat queamenaça més de 700 alcaldes per ha-ver cedit locals perquè votessin elsseus ciutadans, o que té mig govern ala presó i l’altre mig a l’exili acusats derebel·lió per complir el mandat electo-ral, o que posa la presidenta i mitja me-sa del Parlament en llibertat sota fian-ça per haver fet un debat parlamentari,o que empresona per sedició dos lí-ders socials d’un moviment escrupolo-sament pacífic, o que es disposa a es-poliar per decret els governants i lesseves famílies; una normalitat que nor-malitza desenes d’agressions desprésde cada manifestació unionista... Unanormalitat en què la realitat no és larealitat sinó el que diu el TribunalConstitucional; en què la Constitucióno permet el que permet, sinó el que elgovern espanyol interpreta; en quèl’estat de dret es queda en estat i prou;en què l’economia catalana pot ser in-tervinguda i escanyada a discreció... Ésla normalitat espanyola, que a Catalu-nya mai serà normal.

C

Full de rutaToni Brosa

Normalitat

La “normalitat” de Rajoy ésun atemptat a l’autogovern ila dignitat del poble català

“ La UE nocompleix els seuspropis tractats

a Unió Europea (UE) no existeix. Jaque no compleix ni els seus propistractats ni la seva Carta de Drets Fo-

namentals. Ens podem referir a algunes deles seves actuacions recents: l’asfixia del’economia i del poble grec; el tracte que hadonat als refugiats de les guerres del’Orient Mitjà; el seu aclucament d’ulls da-vant la deriva autoritària de Turquia, o elseu comportament davant del conflicte en-tre Catalunya i España.

EL QUE EXISTEIX ÉS UN club d’estats unitsbàsicament pels seus interessos econò-mics, financers i monetaris, així com per laseva defensa de l’statu quo econòmic, polí-tic i social. El seu interès pels drets demo-cràtics i pels drets humans fonamentals,individuals i col·lectius, és més aviat nul. Siés fa un repàs al preàmbul del Tractat de laUnió Europea (TUE) –o a la Carta de DretsFonamentals– ja es veu que està formatper un conjunt de principis genèrics que,massa sovint, queden totalment amagats ioblidats rere els interessos concrets delsestats. El mateix es pot dir de les disposi-cions sobre els principis democràtics delTítol 2 del TUE. Aquest estableix que la UE

L té set institucions diferents, però, en lapràctica real, així com en el Tractat de Fun-cionament de la Unió Europea (TFUE), jaqueda molt clar que hi ha dues institucionsque juguen un paper preponderant: el Con-sell Europeu (CE), format pels caps dels es-tats o governs europeus (o el Consell delsministres), i el Banc Central Europeu(BCE) per l’euro i la política monetària.

EN EL TFUE ES POT VEURE clarament que, apart dels aspectes relacionats amb el fun-cionament intern i l’acció exterior de la UE,la major part del seu contingut fa referèn-cia als aspectes econòmics i financersd’aquest club de països. I tot el que afecta lamoneda única, la política monetària i la po-lítica de tipus de canvi fixos, que suposal’existència de l’euro, ja està en mans del

BCE (articles 127 a 133 i 136 a 138). Unade les coses que es preveuen en el TFUE ésl’estreta coordinació de les polítiques eco-nòmiques dels estats membres però, enrealitat, s’accepten unes asimetries entreels països que semblen contradir aquestobjectiu. Per exemple, l’article 119.3 diuque els països de la UE han de tenir una ba-lança de pagaments estable, però el quepassa realment és que mentre que Alema-nya (i alguns altres països del centre en me-nor mesura) té des de fa molts anys un su-peràvit creixent de la seva balança percompte corrent, els països perifèrics delsud, i fins i tot França, tenen (o han tingut)dèficits comercials molt importants. I capinstitució de la UE no hi ha posat remei.

ALS PAÏSOS QUE FORMEN AQUEST club elsva molt bé l’excusa de les restriccions ex-ternes que els imposa la seva pertinença ala UE i, en algun cas, a la zona euro. Aques-ta aparent cessió de sobirania a una entitatsupranacional els permet aplicar políti-ques antipopulars (en contra de la majoriade la població) amb la coartada que això elsve imposat per la seva pertinença a la UEi/o a la zona euro.

Antoni Soy. Professor Universitat Barcelona

La distòpia d’EuropaTribuna

Com som elscatalans?b Voldria dir que he crescut aCatalunya, em sento catalana,i em dol que es digui que elscatalans som de maneres quem’esgarrifen. Som gent pacífi-ca, respectuosa. Mai utilitzarí-em infants com a escuts hu-mans, senyor García Albiol.Tinc un record molt presentde l’1-O, un record que encaraem posa la pell de gallina.Quan al meu poble hi havia ru-mors que vindria la GuàrdiaCivil per retirar-nos les urnes,el poble sencer va fer pinyadavant l’ajuntament. Els mésjoves ens vam posar a primeralínia per si havíem de rebre;per contra, els més grans ensdeien que ja rebrien ells pernosaltres i s’avançaven.

Som gent pacífica, que esprotegeix entre si. Perseguimels objectius que hem dema-nat als nostres dirigents polí-tics amb les conseqüènciesque calgui, però els demano

que no ens etiquetin de mer-cenaris. Mantinguin les bonesformes.ALBA VIÑALArenys de Munt (Maresme)

Indignació ambTV3b Us trameto la carta que es-tic enviant als mitjans de co-municació catalans. Vergo-nyós el que ha fet aquesta nitTV3: després d’anunciar queel Tribunal Suprem espanyolempresonava la presidentadel Parlament català, CarmeForcadell, ha emès el progra-ma Polònia. En altres ocasi-ons, com per exemple dijouspassat, s’havia canviat la pro-gramació a causa de l’actuali-tat política al nostre país, aixícom en altres moments hantallat la programació per fetstant o menys greus, i en canviavui amb la notícia tot justacabada d’anunciar, ha emèsl’esmentat programa, menys-preant la màxima autoritat de

Catalunya. És per això quemanifestem la nostra indigna-ció i exigim responsabilitatsals qui han pres aquesta deci-sió.JOSEP GRAUBarcelona

Catalunya i laUnió Europeab Molts catalans indepen-dentistes s’estranyen de laresposta tan freda de la UnióEuropea amb el que està pas-sant: diu que és un assumpteintern i dona suport a Rajoy,sembla que no li importi gensque el tema es compliqui i pu-gui afectar econòmicamentEspanya. En canvi, jo em pre-gunto si convocar eleccions el21-D no ha estat una mesuraimposada per la Unió Euro-pea. Quan Rajoy va presentarl’aplicació del 155, va deixarmolt clar que no es convoca-rien eleccions abans de sismesos i, fins i tot, hores des-prés el Partit Popular parlava

d’un any. En 48 hores va can-viar tot i van ser convocadestan aviat com va ser possible,és a dir, dos mesos després.Quan tothom espera que lesforces al Parlament quedinmés o menys igual, és moltestrany que el PP prengui unadecisió així.

Un altre aspecte que hacanviat en els últims dies és elde la violència policial, ques’ha diluït, i així s’ha pogutveure en l’aturada del dime-cres 8, en què en cap cas esvan fer servir les porres. Igual-ment, sembla que el canvid’estratègia del TS respecte ala de la jutgessa Lamela esti-gui pensat per fer veure que lajustícia espanyola es pot equi-parar amb l’europea, facilitialliberar en els propers diesels deu presos polítics cata-lans i, fins i tot, que pugui tor-nar el president amb un pacteprevi. Estem davant d’un pilo-tatge controlat per la UE?DIONÍS LÓPEZBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 2017

Dolors Sabater, ALCALDESSA DE BADALONA

“L’Estat espanyol només té ganes de venjança”La frase del dia

“El traumaalmenys ens hade permetrereflexionar sobrede quina manerapodem servir milloraquesta Repúblicaencara no efectiva

robablement el més impactantdels esdeveniments succeïtsaquestes darreres setmanes ha

estat constatar que l’ordenament jurí-dic espanyol ha tractat els màxims res-ponsables d’un procés de secessió pací-fic i democràtic amb la mateixa consi-deració que si fossin terroristes, i quebona part dels governs de les democrà-cies liberals i de les institucions de laUE han fet costat al regne d’Espanyaen el moment d’adoptar aquesta solu-ció. Potser aquesta circumstància, almarge de consideracions de realpoli-tik, té certament a veure amb el quesignifica una independència i la creaciód’un estat: la substitució d’una entitatque exerceix el monopoli legítim de laviolència física per una altra que pre-senta la mateixa condició. I, en aquestsentit, per molta legitimitat democrà-tica que hagués acumulat la causa cata-lana en el moment decisiu en el qual esva declarar la República, el 27 d’octu-bre, les autoritats del país no van mos-trar cap indici de disputar l’al·ludit mo-nopoli a les autoritats espanyoles quevan refermar el seu control sobre el ter-ritori i la població a través de l’aplicacióde l’article 155 de la Constitució i que amés, a través de la fiscalia i del seu apa-rell judicial, van acabar imputant al go-vern de la Generalitat tipus delictiusassociats a una violència (rebel·lió) queen cap moment es va produir en les ac-cions dels dirigents catalans. Més aviatcaldria entendre que l’empresonamentdel vicepresident i d’un bon nombre deconsellers es va equiparar a l’acte deviolència que necessitava l’Estat espa-nyol per refermar-se en la seva qualitatde sobirà.

I ARA QUÈ? MALGRAT LA PROFUNDA crisique ha obert la reacció desproporciona-da de les institucions espanyoles con-tra l’autogovern de Catalunya, l’expe-riència amargament patida ens ha deservir per dibuixar les properes fases

P del conflicte, el trauma almenys ens hade permetre reflexionar sobre de quinamanera podem servir millor aquestaRepública encara no efectiva.

LES EVIDENTS MANCANCES en l’ordredels factors de poder no signifiquenque ens hàgim de desentendre del rere-fons de legitimitat democràtica que hade ser incontestable i que les eleccionsdel proper 21 de desembre ens han deservir per corroborar. Continua essentimprescindible assegurar un vot mas-siu favorable per a les opcions indepen-dentistes i visualitzar així, en vots i enescons, una majoria aclaparadora queprecisament la força desplegada per les

autoritats espanyoles pot contribuir aconsolidar en la seva maldestra capaci-tat de desvetllar la indignació i el desigd’emancipació. Espanya continua sen-se presentar cap projecte atractiu perincitar una majoria de catalans a optarper integrar-se a l’Estat i, per contra,fonamenta tota la seva estratègia enl’amenaça, la sanció i la repressió.

PERÒ EN PARAL·LEL a la consolidació de lamajoria cal treballar en silenci els fac-tors de poder en els diversos àmbits(control del territori, finançament i re-lacions internacionals) que permetinerigir la nova entitat sobirana sensepossibilitat de regressió. A diferènciade la fase precedent, en la qual se supo-sava que es comptava amb un aparellinstitucional per elaborar les conegu-des “estructures d’estat”, en la novaetapa aquests mecanismes no haurannecessàriament d’estar construïts desde les institucions, que de moment, imentre sigui vigent l’article 155 de laConstitució Espanyola, l’independen-tisme no controla. L’actuació s’hauràde produir en una combinació d’inicia-tives entre elements públics fidels almandat del poble de Catalunya i ele-ments privats que siguin capaços de co-ordinar-se i d’emergir en un proper mo-ment determinant.

NO PODEM OBLIDAR que un reguitzelld’independències en el passat s’hanmaterialitzat des de fora de la institu-cionalitat en les diverses dimensionsde manteniment de l’ordre públic,creació d’un fons de finançament o es-tabliment de vincles internacionals in-formals. Si d’altres pobles, d’Irlanda aIsrael, ho van aconseguir abans no ésforassenyat creure que una comunitatamb el pes demogràfic, econòmic i cul-tural, així com amb un suport social ala independència sense precedents enel món occidental, també acabarà perfer realitat els seus anhels de llibertat.

Hèctor López Bofill. Professor de dret UPF

Servir la República?Tribuna

SísifJordiSoler

i ha la Història Ofi-cial, que s’escriu

en majúscules rotun-des: la destitució delgovern, l’empresona-ment dels líders polí-tics... I també hi ha la

infrahistòria. És a dir, la vida a la menuda,les vinyetes quotidianes protagonitzadesper (ex)amics, familiars, companys defeina, veïns i nosaltres mateixos, que, im-possibilitats de sostreure’ns de la grave-tat de la situació, fem el que s’ha fetsempre: prendre partit, d’una maneraexplícita o implícita. En aquest sentit emsorprenen aquells coneguts que, confor-mats i fins i tot alleujats per l’onada re-pressiva de l’Estat, aspiren a continuarvivint com si aquí no passés res. Aspirena instaurar una normalitat social assen-tada en els sorramolls de la putrefacciódemocràtica. Aspiren a normalitzar l’em-presonament per idees polítiques. Aspi-ren a conviure amb les ràtzies feixistes,que estenen un terror cada cop méscreixent i impune. Aspiren a cohabitaramb aquest vell nou salconduit urbà: cri-dar “¡Viva España!” perquè et deixin lliu-re. És quan veig que una companya defeina banalitza l’exili i s’alegra perquè elsJordis són a la presó que penso que el fils’ha trencat, de manera irreparable. Noplantar cara a aquesta inèrcia seria ac-ceptar la devastació que et proposen:normalitzar la implantació d’un sistematotalitari. Docents perseguits, juristesprovant micròfons (“Todos a la cárcel”),policies fent befa dels detinguts i exaltantla presó com un instrument de revenja,homes de negre dirigint la Generalitat,amenaces de purgues de funcionaris,una fantasmal imposició d’eleccionsamb tot un flanc polític decapitat i senseque se sàpiga què carai es podrà discutirpolíticament... ¿En diem totalitarisme, oesperem una mica més? ¿Esperem aveure si aquesta normalitat abjecta, te-nyida de plàcida vida quotidiana, s’acabaimposant?

H

De set en setLluís Muntada

Fer ‘com si’

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 20176 |

Entrevista a la novapresidenta de laTaula d’Entitats delTercer Sector,Francina Alsina

Carles Puigdemontinsisteix en unaagrupació d’electorsper al 21-D com a“deure moral”

“Hem de serla pedra a lasabata del’administració”

Sànchezs’afegeix al’aposta perla llista únicaNacional

La presidenta del Parla-ment, Carme Forcadell, jaés en llibertat, després queahir l’ANC diposités lafiança de 150.000 eurosque havia demanat el ma-gistrat del Tribunal Su-prem, Pablo Llarena, pereludir la presó. L’advocatdefensor de Forcadell, An-dreu van den Eynde, va di-positar el xec de l’ANC(prové de la seva caixa deresistència), i va lliurar alSuprem el passaport de lapresidenta: la prohibicióde sortir de l’Estat espa-nyol és una de les mesurescautelars que li han impo-sat. Investigada pels delic-tes de rebel·lió, sedició imalversació, Forcadelltambé haurà de comparèi-xer cada setmana davantel Tribunal Superior deJustícia de Catalunya(TSJC) o el jutjat que pre-fereixi i acudir al Supremsempre que sigui cridada.

La sortida de la presód’Alcalá Meco de la màxi-ma autoritat institucionalcatalana, en absència delpresident de la Generali-tat, a l’exili, va evitar la fotomés buscada. Forcadell vasortir en el seu cotxe ofi-cial, amb vidres tintats, isense aturar-se amb elcentenar de mitjans que hihavia a l’exterior. Sí que vafer tres piulades al Twit-ter, on va explicitar quetornava “a casa” amb “laconsciència tranquil·lad’haver actuat correcta-ment”, en haver “garantitla llibertat d’expressió delParlament, seu de la sobi-rania nacional”. Va agrair

les mostres de solidaritatrebudes i va donar el seuescalf als líders sobiranis-tes i als membres del go-vern que encara són a lapresó. Forcadell va fer elviatge de retorn a Catalu-nya en el seu cotxe oficial,escortada per un vehicledels Mossos no identificat.En aturar-se en una esta-ció de servei de Lleida, vaser aplaudida pels ciuta-dans que es va trobar i al-guns li van demanar, fins itot, de fer-se fotos.

Demà passat, Forcadellreprendrà la seva activitatcom a presidenta del Par-lament, amb la reunió de laDiputació Permanent(l’òrgan que gestiona lacambra quan no hi ha pe-ríode de sessions). Enaquesta reunió, s’hauriad’acordar dia i hora per aun ple de la Diputació (queintegren 23 representantsde tots els partits). Entreels temes que podria trac-tar aquest ple, hi ha qües-tions que van quedar pen-dents de tramitar durantla legislatura, estroncadaper l’aplicació del 155 i laconvocatòria d’eleccionsper part del president es-panyol, Mariano Rajoy. Und’aquests temes és l’apro-vació d’un decret llei sobreels treballadors de l’admi-nistració pública. No esdescarta que es proposid’incloure-hi alguna menade declaració sobre la si-tuació política actual.

Els altres membres in-dependentistes de la mesa–Lluís Maria Corominas,Lluís Guinó i Ramona Bar-rufet (PDeCAT) i Anna Si-mó (ERC)–, que abans-d’ahir van quedar en lliber-

tat condicional, tenen detemps per fer efectiva laseva fiança de 25.000 eu-ros fins dijous de la setma-na que ve. S’ha de recordarque Joan Josep Nuet(CSQP), l’únic integrant

de la mesa que va votar encontra de tramitar la de-claració d’independènciadel 27 d’octubre passat, ésl’únic que va quedar en lli-bertat sense fiança. PerNuet, el jutge del Suprem

va marcar un camí per“desescalar judicialment”la situació, i va destacar-ne“l’amabilitat absoluta”amb què havia actuat. Tot iaixí, considera que amb lanit que Forcadell va passarla presó, hi havia la inten-ció de fer-li “un toc d’aten-ció” i que el nucli de la que-rella l’impulsa la voluntatde càstig a l’independen-tisme. Nuet va defensarque els seus companys demesa s’havien mantingutfidels als seus ideals, i que,al mateix temps, haviendit “la veritat” davant deljutge.

Alguns dels consellersdel govern legítim a l’exili,com Meritxell Serret,Lluís Puig o Toni Comín,van tenir paraules per con-fortar Forcadell, i van elo-giar-ne la dignitat. Tambées va pronunciar la presi-denta del Parlament Basc,Bakartxo Tejeria (PNB),que va denunciar que lesmesures del Suprem erenun “atac a la democràcia”,que “vulnera” la divisió depoders.

L’advocat Van den Eyn-de, que també defensa Si-mó, els exconsellers d’ERCi l’independent Raül Ro-

A CASA Forcadell torna de Madrid encotxe oficial i dilluns reprendrà l’activitatal Parlament PETICIÓ El seu advocatdemana al Suprem que assumeixi tota lacausa per evitar “disparitat de criteris”

A. Ballbona / E. AnsolaBARCELONA

Forcadell, de nou e

“El fet que no siguiindependentista és laclau, perquè laquerella té voluntatpolítica”Joan Josep NuetSECRETARI TERCER DE LA MESA DELPARLAMENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Als qui encara esteuprivats de llibertat. Nous oblidem, (...) usvolem amb les vostresfamílies ”Carme ForcadellPRESIDENTA DEL PARLAMENT

La protesta silenciosadels treballadors delParlament, ahir al matí,en suport de Forcadell idels membres de lamesa ■ EUROPA PRESS

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 2017

Qui fa mal al’economia?

L’APUNT exemple, que sí que té permís per fer aquesta acció depromoció a l’exterior. El Port de Barcelona va idearaquestes missions el 1998 per captar negoci a fora.Ara l’Estat hi posa fre. És la seva particular manera denormalitzar el desgavell independentista que ha mal-mès terriblement l’economia catalana. Sort que ja hiestan posant remei.Berta Roig

Ahir vam saber que el govern de l’Estat va demanar alPort de Barcelona, a través de la secretaria de Foment,que s’abstingui de liderar una missió comercial a l’Ar-gentina i l’Uruguai, organitzada pel mateix Port. El mo-tiu? Que Exteriors no vol que Catalunya faci cap actede caràcter institucional a l’estranger. Per això Fomentha trucat al Port de Barcelona i no al d’Algesires, per

1800

91-1

1494

92®

El portaveu del govern es-panyol, Íñigo Méndez de Vi-go, va celebrar ahir el canvide tarannà que a parer seutraspuen les declaracionsal Suprem dels membresde la mesa del Parlament,que van renunciar a conti-nuar actuant fora del marcconstitucional. Méndez deVigo va contraposar l’acti-tud de la presidenta delParlament, Carme Forca-dell, i la de la resta de la me-sa amb la de Puigdemont iels exconsellers “que estan

fugits per eludir la justícia”,va dir, i amb la de la resta demembres del govern desti-tuït, ara empresonats i quenomés van respondre a lespreguntes dels seus advo-cats. Pel portaveu de l’ex-ecutiu, tant les declara-cions com el dia a dia evi-dencien la progressiva res-tauració de “l’ordre consti-tucional”, principal objec-tiu, va insistir, de l’aplicaciódel 155. Méndez de Vigo,que va elogiar la tasca delsMossos durant la vaga, vaexplicar que el govern esta-tal ha tranquil·litzat l’orga-nització del Mobile WorldCongress respecte de la si-tuació política. L’estat tam-bé demanarà a Europa queestudïi la possible ingerèn-cia de Rússia en l’afer cata-là. ■

Méndez de Vigocelebra l’actitudde la presidenta

RedaccióBARCELONA

a Veu en el dia a dia ien les declaracionsd’ahir un retorn al’ordre constitucional

Méndez de Vigo i la ministra de Defensa, Maria Dolores deCospedal, ahir a la Moncloa ■ ÁNGEL DÍAZ / EFE

meva, va demanar al jutgedel Suprem que assumeixila causa que l’AudienciaNacional té oberta per re-bel·lió contra els exconse-llers del govern. SegonsEfe, la decisió del Supremde descartar la presó in-condicional per a Forca-dell i la mesa ha portat elsadvocats a revisar les se-ves estratègies de defensa,i a plantejar-se de dema-nar que els exconsellersempresonats tornin a de-clarar davant la jutgessade l’Audiencia NacionalCarmen Lamela. En un es-crit al Suprem, l’advocat

de Forcadell i Simó dema-na que sigui el Suprem quiinvestigui tant al governdestituït com la presiden-ta del Parlament, per evi-tar una possible “dispari-tat de criteris inaccepta-ble” entre els dos tribu-nals. El lletrat recorda queles querelles de la fiscaliaper rebel·lió contra Forca-dell i els exconsellers són“pràcticament idènti-ques” i, malgrat això, sóninvestigades per òrgans ju-dicials diferents “en unadistribució com a mínimcuriosa i, en tot cas, gene-radora d’indefensió”. En

l’escrit, addueix que la na-turalesa mateixad’aquests delictes donasentit que es jutgin “desd’un únic procés”. Siguicom sigui, la fiscalia, queva anunciar que no recor-rerà contra la decisió delmagistrat Llanera de des-estimar la seva petició depresó incondicional per aForcadell i tres membresde la mesa, va advertir queaquesta resolució “de capmanera contradiu, afectao deslegitima” la que vaadoptar Lamela.

Precisament ahir mésde 100 professors de dret

penal de la universitat Car-los III de Madrid i la de Gra-nada van carregar contraLamela. “L’Audiencia Na-cional no és competent perconèixer els delictes de re-bel·lió o sedició”, assenya-len en un comunicat, on de-nuncien que la presó incon-dicional contra mig governi els líders sobiranistes sónmesures “greument des-proporcionades”, “manca-des de suficient justificació,més enllà d’abstractes ma-nifestacions”.

Avui, manifestacióA les cinc de la tarda es fa lagran manifestació convo-cada per l’ANC i Òmniumper reclamar l’allibera-ment dels “presos polítics”.Caldrà veure quina repre-sentació política hi ha en laprotesta, que arrencarà dela confluència del carrerMarina amb el carrer Puja-des. Ahir al vespre ja hi ha-via confirmada l’assistèn-cia de l’alcaldessa de Barce-lona, Ada Colau; els presi-dents de les Diputacions deBarcelona i Lleida (MercèConesa i Joan Reñé), repre-sentants del PDeCAT, ERCi la CUP i membres de lesentitats que formen part dela Taula per la Democràcia(CCOO, UGT, En Peu dePau...). La Marea Groga perl’Educació s’hi sumarà con-centrant-se davant de l’IESRamon Llull. Els familiarsdels presos formaran lacapçalera de la manifesta-ció, que aspira a tenir unaassistència multitudinària,que voregi la de les diades.Ahir a la tarda, ja eren 900els autocars plens per por-tar ciutadans d’arreu delpaís a la protesta (en les dia-des se’n solen omplir un mi-ler). A la confluència delscarrers Marina i Pujadesels castellers de Vilafrancadel Penedès i de Sant Cugat–d’aquests darrers en for-ma part l’exconseller Ro-meva– tenen previst donarinici a la protesta amb uncastell. ■

en llibertatUn centenar de treballadorsdel Parlament es van concen-trar ahir al matí, asseguts ensilenci, a les escales de lacambra. Amb pancartes ones llegien els lemes “Llibertatpresos polítics” i “Democrà-cia”, van mostrar així la sevasolidaritat i el seu afecte a lapresidenta del Parlament,Carme Forcadell, i als mem-bres sobiranistes de la mesa,després que abans-d’ahir ha-guessin hagut d’anar a decla-rar al Tribunal Suprem iaquest els hagués imposatmesures cautelars. Segonsrecullen agències, a la con-centració silenciosa, que esva fer a les deu del matí i vadurar una mitja hora, s’hi vaafegir alguna diputada, comara Mireia Boya (CUP) i undels lletrats de la institució,Joan Ridao (exsecretarid’ERC entre els anys 2008 i2011). Una setmana enrere,els treballadors del Parla-ment ja havien rebut ambaplaudiments emocionatsForcadell, just l’endemà quehagués hagut d’anar a decla-rar al Tribunal Suprem iaquest finalment hagués ac-ceptat posposar la seva de-claració.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Suport delstreballadorsdel Parlament

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 20178 | Nacional |

egons el relat de Joan JosepNuet, l’únic investigat de lamesa del Parlament posaten llibertat incondicional, el

primer que va dir el magistrat delTribunal Suprem Pablo Llarena alscitats va ser on eren. “Això no ésl’Audiencia Nacional, i el que hapassat allà no té per què passaraquí”, va confessar Llarena posanten evidència el zel empresonadorde la seva col·lega de l’Audiència,Carmen Lamela. El que Llarena nova dir, però, és que el Suprem oneren no és el Suprem del 1997 nil’actual sala segona és la sala sego-na que va processar la mesa nacio-nal d’Herri Batasuna fa vint anysper cedir un espai electoral gratuïta ETA en la campanya de les elec-cions estatals del 1996. Amb unaETA activa, que va cometre cinc as-sassinats el 1996 i tretze crimsmés el 1997 –entre ells el de MiguelÁngel Blanco el 13 de juliol– durantel procés judicial, la sala segona delSuprem va condemnar la mesa na-cional de HB a set anys de presó,però va tenir amb ella la gràciad’alliçonar que “la reivindicació delfet diferencial basc”, des de la pers-pectiva de l’autodeterminació, téencaix com a “plantejament pre-sentable” al si d’una estructura de-mocràtica com l’espanyola. Erenels temps del “sin violencia se pue-de hablar de todo”.

La meticulositat que va tenir lasala segona del Suprem, que el1997 era presidida pel progressistaJosé Augusto de Vega i integradapels magistrats Ramón Montero iRoberto García-Calvo (ponent), al’hora de fixar l’autodeterminaciócom un objectiu perseguible si estrencava amb ETA, contrasta araamb l’esforç de la mateixa sala perdibuixar el procés amb contornsviolents. En la interlocutòria que eljutge Llarena va redactar la nit dedijous, la hipòtesi violenta apareixsovint com una entelèquia o comuna possibilitat de futur, i aquestaboira arriba fins a Carme Forcadell,la presidenta del Parlament. En les26 pàgines de la interlocutòria, eljutge constata que es troba davantun tipus greu –rebel·lió, tipificada al’article 472 del Codi Penal i que téuna pena de 30 anys– i que aixòl’obliga a afinar perquè exigeix un“alçament públic i violent”. Però enla pàgina 14 fa un sobtat viratge.“Però això no vol dir que, perquè

S

l’alçament públic sigui violent, re-sulti exigible que incorpori fetslesius o danyosos contra persones obéns, sinó que es manifesta tambél’alçament violent quan integra l’os-tentació d’una força i es mostra ladisposició a usar-la”, argumenta.

“Disposició a usar la violència”L’exigència de violència, segonsLlarena, passa a tenir la categoriad’“ostentació” i de “disposició ausar-la”. Interpretar que l’obligadaviolència pot ser en condicional ésuna distorsió que no avala l’autordel redactat del delicte de rebel·lióal Codi Penal del 1997, l’aleshoresdiputat d’IU Diego López Garrido.“Alçament ja és una paraula que in-dica violència, però per si de cas hiafegíem l’expressió “quien se alzareviolenta y públicamente” i imme-diatament tothom hi va estard’acord, inclòs el PP, i així es va vo-tar a les Corts. El legislatiu va dirque calia violència material i físicaevident”, recorda López Garrido.Un paràgraf després, el magistrat

Llarena redueix aquesta obligadaviolència evident a l’“exterioritza-ció pública i patent d’estar disposata la seva utilització”.

Després de reubicar la violènciaen el terreny de la potencialitat, lainterlocutòria fa una descripció defets que li venen de la querella delfiscal per abonar “comportamentsagressius”. Quins? “Ocupació orga-nitzada de carrers per centenars detractors, (...) el bloqueig de l’edificide la delegació del govern a Catalu-nya, l’assetjament a edificis de l’ad-ministració de l’Estat, l’aïllamentd’agents (...), muralles humanesque defensaven de manera activaels centres de votació de l’1-O (...),la destrucció total i vandàlica de di-versos automòbils de la dotació po-licial...” A partir de la descripció dela vida política catalana, el jutgeLlarena articula la presó sota fiançade 150.000 euros per a Forcadell,de qui recorda que va presidirl’ANC com a subtil fet agreujant.“Tots aquests comportaments ex-pressen el violent germen que ar-

riscava expandir-se”, reprotxa eljutge a la pàgina 16. Tot seguit, ellmateix dona ja per acreditats els“puntuals focus violents” i busca denou un refugi en el terreny de leshipòtesis. “No és mancada de fona-ment la pretensió acusatòria queels promotors de la independènciapodrien haver-se servit d’aquestspuntuals focus violents”, constatael jutge Llarena, obviant que totsels “podria ser”, axiomàticament,inclouen un “podria no ser”.

La mirada penal sobre el procéscatalà disloca la mirada del 1997,quan HB era jutjada per cedir aETA un espai electoral per presen-tar l’Alternativa Democràtica on esdefensava que “el dret d’autodeter-minació no és una posició política,sinó un dret democràtic que enscorrespon com a poble”. Què li va

dir el Suprem tot i la condemna?“No és el contingut de l’AlternativaDemocràtica en si mateix el que ge-nera la responsabilitat penal, sinóla seva difusió a través dels vídeos,a partir de la decisió de cedir un es-pai electoral gratuït a una organit-zació terrorista”, advertia la salasegona del Suprem, animant HB aabanderar l’autodeterminació coma projecte polític però deslligant-sed’ETA. “Les seus judicials no podentransformar-se en fòrums on resol-dre seculars conteses polítiques,aquest tribunal no aspira a això”,afegia la sala segona on dijous es vavoler forçar Forcadell i la mesa delParlament a abjurar del seu camíideològic per acatar la Constitució il’article 155. El 20 de juliol del1999, el Tribunal Constitucional vaanul·lar la sentència del Suprem iva excarcerar els 22 membres de lamesa nacional de HB al·legant quel’alt tribunal vulnerava el dret delsacusats a la legalitat penal. “L’apli-cació de l’estat de dret sempre éspositiva, agradi o no el seu resul-tat”, va dir l’aleshores president es-panyol, José María Aznar, des deBeirut. “Les garanties constitucio-nals funcionen correctament fins itot per aquells que només acatenlas sentències per imperatiu legal”,lloava el ministre portaveu, JosepPiqué. Eren els temps del “sin vio-lencia se puede hablar de todo”. ■

HB tenia més gràcia

13assassinats –entreells el de Miguel ÁngelBlanco, el 13 de juliol–va cometre ETA l’any1997, en què va tenirlloc el processament ala mesa nacional deHB per col·laboracióamb banda armadadesprés de cedir-li unespai electoral en lacampanya del 1996.

CAS · El Suprem era més comprensiu amb l’independentisme quan processava l’esquerra abertzale, el 1997, per col·laboracióamb banda armada que ara amb el sobiranisme català DISPAR · L’alt tribunal que vincula Forcadell amb el “violent germen” icita “puntuals focus violents” alliçonava Herri Batasuna que l’autodeterminació tenia encaix democràtic i era “presentable”

David PortabellaMADRID

Floren Aoiz i la mesa de HB en saber la condemna del Suprem a set anys de presó ■ P. SÁNCHEZ / REUTERS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Llarena cita la “disposició ausar violència” per evocarrebel·lió; ETA no va fer virarel jutge tot i els tretze crims

Barcelona

El Pratde Llobregat

ViladecansCastelldefels

Castellbisbal

L’Hospitaletde Llobregat

Sant JustDesvern

Sant Feliude Llobregat

Molinsde Rei

El Papiol

Sant Andreude la Barca

Corberade Llobregat

La Palmade Cervelló

Cervelló

Pallejà

Sant Climentde Llobregat

Torrellesde Llobregat

Sant Vicençdels Horts

Espluguesde LlobregatCornellà

de Llobregat

Begues

Gavà Sant Boide Llobregat

Sant Adriàde Besòs

Montgat

Tiana

Badalona

Santa Colomade Gramenet

Santa Colomade Cervelló

Sant Cugatdel Vallès

Cerdanyoladel Vallès

Montcadai Reixac

Ripollet

Barberàdel Vallès

Badiadel Vallès

Sant JoanDespí

METRÒPOLIS BARCELONA

Barcelona serà l’escenari, els prò-xims dies 13 i 14 de novembre, de latrobada internacional que, sota el tí-tol Workshop Post Habitat III, la con-tribució de les ciutats i les àrees me-tropolitanes, analitzarà les direc-trius marcades en la conferènciad’Habitat III celebrada a Quito l’anypassat, en la qual prop de 35.000persones d’arreu del món, convoca-des per l’ONU, es van reunir a Quitoper debatre qüestions clau que con-fronten les ciutats i grans àrees ur-banes d’avui. També s’hi va signar laNova Agenda Urbana (NAU), disse-nyada per ser l’estratègia global queha d’orientar durant els pròximsvint anys el desenvolupament urbàmundial.

Així doncs, per debatre i analitzarcom es pot aplicar a l’àrea metropo-litana de Barcelona i a altres ciutatsaquesta Nova Agenda Urbana i perpreparar la contribució de les gransàrees urbanes a aquest creixementsostenible, l’AMB ha organitzat,amb la col·labració de l’Institut d’Es-tudis Internacionals (IBEI), aquesttaller, en el qual participaran expertsreconeguts en l’àmbit del desenvo-lupament urbà sostenible com Fa-rouk Tebbal, ministre d’Urbanismed’Algèria, i Paulius Koulikasuskas,director d’UN-Haibtat Europe, entremolts altres.

Segons el vicepresident de l’àread’Internacional i Cooperació de

l’Àrea Metropolitana de Barcelona,Alfred Bosch, la reunió d’aquestspròxims dies vol consolidar la me-tròpolis de Barcelona “com a refe-rent en el debat sobre disseny urbàsostenible” i per això organitza eldebat sobre quina ha de ser la con-tribució de les grans ciutats i de lesseves àrees urbanes en el desenvo-lupament global i com es podenaplicar les directrius marcades per

la Nova Agenda Urbana. SegonsBosch, de la reunió d’aquesta set-mana en sortirà un document debases, “que podria ser anomenadacom Carta de Barcelona”, en què esrecolliran les conclusions que s’ex-treguin dels diferents debats que esportaran a terme, entre molts altrestemes, sobre quines són les neces-sitats i els desafiaments en lesgrans aglomeracions de les ciutats,

quines polítiques es poden iniciar oreforçar per augmentat la sostenibi-litat i també l’equitat social, quinssón els principals obstacles amb elsquals topen els dirigents que hand’aplicar aquestes polítiques, o finsa quin punt les institucions respon-sables hi estan prou implicades.

“Conceptes com habitatge pú-blic, mesures de sostenibilitat i es-talvi energètic són essencials si vo-

lem que les grans ciutats i les àreesurbanes puguin créixer”, va explicarBosch, que hi va afegir que els re-sultats d’aquest workshop es reco-lliran i seran presentats al mes demaig en un nou congrés mundialque se celebrarà l’any vinent a Bar-celona i que, segons ha anunciat, enaquest cas, es preveu que convoca-rà més de 300 persones i que se ce-lebrarà al territori metropolità. ■

Barcelona és la seu de la trobada ‘Post Habitat III, la contribució de les ciutats i les àreesmetropolitanes’, per debatre les polítiques per a un creixement urbà sostenible

L’aportació de les grans àreesurbanes a la Nova Agenda Urbana

Clara Ribas

La ciutat de Quito, a l’Equador, on es va celebrar Habitat III, conferència d’on es treuen les directrius per a la trobada de Barcelona ■ REDACCIÓ

El procés de la urbanitzacióen el món és estable i crei-xent: segons previsions del’ONU fetes l’any 2016, enmenys d’un segle prop de4.000 milions de personesviuran en àrees urbanes. Al-gunes regions que ara sónrurals començaran unatransició cap a societats ur-banes, fet que desemboca-rà en una de les granstransformacions de la his-tòria de la humanitat.

Aquest creixement a lesàrees urbanes presenta dosgrans desafiaments: pro-blemes mediambientals i

també de cohesió social, jaque s’ha detectat que a lesgrans àrees la desigualtatsocial entre els habitants ésmés accentuada que a leszones rurals. I això no afec-ta només el poder adquisi-tiu dels ciutadans, sinó quees reflecteix, òbviament, enla manca d’accés a serveiscom ara l’educació, la salut,l’habitatge i fins i tot l’elec-tricitat en segons quinesgrans urbs.

Segons explica AlfredBosch, els dos problemesestan relacionats, ja que,assegura, “s’ha comprovat

que a les ciutat on s’haaconseguit més sostenibili-tat, menys pol·lució, mésreciclatge, hi ha més cohe-sió social”, i hi afegeix: “Aixòno és tan fàcil d’explicar nid’aplicar a la resta de ciu-tats i àrees urbanes, ja quecadascuna té la seva pròpiarealitat.”

En aquest sentit, Boschdefensa la importància delpaper de les àrees metro-politanes com la de Barce-lona, la de París o la de Ber-lín en el gran debat del dis-seny global i urbanístic:“Nosaltres som els que apli-

quem les mesures d’habi-tatge o les d’inclusió social isom nosaltres els que po-dem explicar quins resul-tats ofereixen en cada cas.Per això volem reivindicar elpaper d’aquestes gransàrees davant els governs re-gionals o nacionals.”

Bosch conclou que elpaper dels debats d’aques-ta setmana i del maig queve és el de “fer aterrar lesteories amb polítiques con-cretes, i repensar si aques-tes accions són efectives ofins a quin punt cal un noudebat”. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

4.000 milions d’habitants a les grans ciutats

Part de la metròpolis de Barcelona ■ REDACCIÓ

| Pàgina especial | 9EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 2017

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 201710 | Nacional |

Carles Puigdemont inten-ta arrossegar el PDeCAT ala llista unitària i JordiSànchez s’afegia formal-ment ahir a la iniciativa enun context de pressió in-terna també a l’ANC. El se-cretariat nacional de l’en-titat només preveu avalarla constitució d’una únicallista sobiranista, i avisaque no donarà suport al’anomenada llista unità-ria si esdevé una quartacandidatura que s’enfron-ti a les urnes amb ERC-CatSí, el PDeCAT-Pacte ila CUP. Fins aquest mig-dia, les bases de l’Assem-blea podran pronunciar-sea favor d’una candidaturaúnica en una consulta te-lemàtica.

Contra rellotge, el pre-sident de la Generalitat noafluixa la pressió al mateixPDeCAT, ERC i la CUPperquè avalin una candi-

datura unitària formada apartir d’una agrupaciód’electors que deixi enrereles sigles i perseveri en elprocés. Puigdemont insis-tia des de Brussel·les en lanecessitat d’aglutinar elspresos polítics i els mem-bres del govern que són ala capital europea, i reite-rava la seva disposició aencapçalar-la com a “deu-re moral”. Els promotorsde la iniciativa, les plata-formes Llistaunitaria.cat iRespublica.cat, ja fusiona-des, van assegurar ahirque el president de l’As-semblea els ha fet arribaruna nota manuscrita desuport a la candidatura.Fonts de l’ANC, però, sub-ratllaven que la posició deSànchez, a la presó de So-to del Real des del 16 d’oc-tubre, era a “tall personal”.

Els contactes a Brus-sel·les, però, s’intensifica-ven, tot i les dificultats ob-jectives per vertebrar unaunitat que ja es donava per

impossible després del re-buig de les formacions aregistrar dimarts una co-alició conjunta. Puigde-mont es va reunir ahir aBrussel·les amb els exdi-putats de la CUP Anna Ga-briel i Benet Salellas, enun context de màximapressió a ERC.

Segons els anticapita-listes, però, la trobadaamb Puigdemont va servirper mostrar el suport de laCUP al “govern legítim irepublicà de la Generali-tat” i compartir la “pre-ocupació” respecte alsconsellers empresonats.També es van veure amb

els altres quatre membresde l’executiu que són a lacapital comunitària.

Al vespre, el presidentdel PDeCAT, Artur Mas,també agafava un avió capa la capital belga per re-unir-se amb Puigdemont.També ho va fer el tinentd’alcalde de Barcelona

Jaume Asens, tot i que elscomuns no entren en uneventual front unitari.

Entre avui i demà tresesdeveniments seran clauper al futur de la candida-tura que defensa Puigde-mont. El primer: ERC cele-bra aquest matí el consellnacional per tancar la can-didatura amb Avancem,MES, independents i la in-corporació de Demòcratesde Catalunya. Un 93% delsvoluntaris van avalaraquesta opció en la consul-ta interna, en cas que no hihagi una llista unitària. Elsegon: l’assemblea nacio-nal de la CUP decidirà de-mà si concorre a les elec-cions del 21-D i, en cas afir-matiu, si aposta per fer-hosola, amb un front d’es-querres o una candidaturacívica. Aquesta darreraopció, segons algunesfonts, podria ser compati-ble amb l’agrupació d’elec-tors. No falten veus dins del’esquerra independentis-ta, però, que la qüestio-nen. Per exemple, EulàliaReguant, que n’exposavales raons en un article aaquest diari. Tercer: laconsulta de l’ANC. El se-cretariat nacional de l’As-semblea va acordar dijousal vespre consultar les ba-ses sobre si l’entitat ha depromoure “una única can-didatura del bloc sobira-nista oberta a líders polí-tics i de la societat civilempresonats i perseguitsjudicialment”. A les tres,dues hores abans de lamanifestació per la lliber-tat dels presos polítics, estancarà la votació.

Precisament els pro-motors de la llista unità-ria, que l’han batejat com a“1 d’Octubre” preveuenaprofitar la protesta perrecollir amb més facilitatles 55.000 signatures quehan d’entregar divendresvinent, quan s’exhaureixel termini. L’intent d’agru-par tot el sobiranisme as-piraria a incloure mem-bres crítics de Podem ambl’aliança amb els comuns,com ara l’exsecretari ge-neral Albano Dante Fa-chin. Segons fonts conei-xedores de les negocia-cions, dirigents de tots elspartits del bloc sobiranistahan pres part en les con-verses. En la presentaciód’ahir de l’agrupaciód’electors, tanmateix, esvan deixar veure militantsdel PDeCAT de sectorsque no amaguen el seu ma-lestar amb la direcció delpartit i el delegat destituïtdel govern a Madrid, Fer-ran Mascarell. ■

Sànchez s’afegeix a l’apostaper l’agrupació d’electors

Odei A.-EtxearteBARCELONA

a Puigdemont insisteix en una llista unitària com a “deure moral” i l’ANC consulta les bases perpronunciar-se sobre una candidatura única a El president es reuneix amb Gabriel, Salellas i Asens

Els promotors de l’agrupaciód’electors no pretenen figu-rar a les llistes sinó cedir elsllocs als partits. En una rodade premsa a l’Ateneu Barce-lonès, una de les impulsoresde la candidatura, la his-toriadora Aurora Madaula, varesumir els punts programà-tics que defensen que s’hihaurien d’incorporar: la sobi-rania (el rebuig al 155, lamarxa de les forces policialsespanyoles), la llibertat (l’ex-carceració dels presos polí-tics i els “exiliats”, el tanca-

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en l’entrevista de l’ACN a Brussel·les ■ ACN

ment de les causes judicialsobertes a càrrecs electes iciutadans) i l’inici del procésconstituent, amb la convoca-tòria d’unes eleccions consti-tuents “en el termini mésbreu possible”.

La plataforma Llistaunita-ria.cat va recollir gairebé migmilió de signatures a travésd’internet, però ara necessi-ten formalitzar-ne un mínimde 55.000, dividides per cir-cumscripció, per formalitzarl’agrupació d’electors. “Triarentre el president i el vicepre-

sident ens semblaria absurd iun punt contradictori”, va as-senyalar Francesc de Dalma-ses, exmembre de l’executivadel Pacte Nacional pel Refe-rèndum.

Un altre dels promotors,Toni Morral, va assenyalarque la llista unitària assegurael caràcter plebiscitari “real”dels comicis, mentre que Pe-re Pugès va minimitzar la pèr-dua de les prerrogatives le-gals que implica la renúncia ales sigles amb representacióparlamentària.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els promotors volen cedir els llocs als partits

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 201712 | Nacional |

L’Estat espanyol es defi-neix com un estat demo-cràtic i un estat de dret, ons’apliquen les lleis vigentsper a tothom igual i es res-pecta la dignitat de les per-sones. Els jutges i fiscalsque exerceixen a Catalu-nya i a l’Estat espanyol sónindependents, però, quanun cas afecta un polític isobretot la unitat d’Espa-nya, com és el cas del pro-cés d’independència deCatalunya, tot trontolla.

Les ingerències del go-vern del PP al poder judi-cial han estat evidents endonar directrius a la fisca-lia per aturar el procés ca-talà, i els diferents jutges–sense necessitat de con-xorxa– han fet una inter-pretació extrema del CodiPenal, perquè considerenque s’ha vulnerat la màxi-ma llei escrita: la Constitu-ció espanyola. Tothom es-tà d’acord que és un con-flicte polític que mai hau-ria d’haver arribat als tri-bunals. Però les querellesde la fiscalia contra el go-vern català les escriu eldiable; és a dir, no tenenaturador, un cop admesesa tràmit, i tard o d’hora hihaurà un judici contral’executiu català. Entre elsjuristes, i fins i tot entre di-ferents tribunals espa-nyols, hi ha disparitat decriteris. Per exemple:

Rebel·lió i sediciób Dos dies després de lavotació a favor de la inde-pendència de Catalunya alParlament, el 30 d’octu-bre passat, el fiscal generalde l’Estat, José ManuelMaza, signava dues quere-lles contra els membres del’executiu de Carles Puig-

demont i contra la mesadel Parlament, a qui acusadel delicte de rebel·lió, elmés greu del Codi Penal,que requereix “un alça-ment violent i pública-ment”, inexistent en el cascatalà. El cas contra elsmembres del govern, ja noaforats per l’aplicació del’article 155, va recaure ala jutgessa de l’AudienciaNacional Carmen Lamela,que l’endemà mateix es vadeclarar competent perinvestigar-los, i els citavael 2 de novembre passat.Va dictar la presó provisio-nal sense fiança per alsvuit consellers que s’hi vanpersonar.

Hi ha penalistes comJaume Asens, actual ti-nent d’alcalde de Barcelo-na, que en entrevistes i através de Twitter ha reite-rat que ni existeix el delic-te de rebel·lió en el procésindependentista, ni éscompetència de l’Audien-cia Nacional. “En un estatde dret, les opinions o ac-cions no violentes queqüestionen l’ordre consti-tucional han de ser tolera-

des”, afirmava Asens.L’exdiputat d’IU Diego Ló-pez Garrido, redactor deldelicte de rebel·lió al CodiPenal de 1995, tampoccreu que s’hagi comèsaquest delicte a Catalu-nya.

El mateix magistrat delTribunal Suprem ManuelMarchena, com a ponentde la interlocutòria d’ad-missió a tràmit de la que-rella contra la presidentadel Parlament, CarmeForcadell, i cinc membresde la mesa per haver donatveu i vot a les dues lleis delnou país català, hi exposa-va que el fiscal en la quere-lla “fa una extensa argu-mentació encaminada ajustificar la concurrènciade violència”, i afegia queel procés penal és de “cris-tal·lització progressiva”. Amés, obria la porta al fetque el govern podria havercomès el delicte de conspi-ració a la rebel·lió, delicteen què “els conspiradorsestan en fase preparatò-ria”. És a dir, que no calviolència. Per contra, elseu col·lega al Suprem i

instructor de la causa con-tra Forcadell i la mesa, elmagistrat Pablo Llarena,apunta en la interlocutò-ria d’abans-d’ahir, en quèels deixa en llibertat ambfiança, que podrien ser au-tors d’un delicte de sediciósi “s’aclareix que no vanfer un ús instrumental dela violència”.

Per Javier García Ma-llol, penalista i membredel Col·legi d’Advocats Pe-nal Internacional de la Ha-ia, l’acció del govern i de lamesa del Parlament encai-xa més en el delicte de se-dició ja que, al seu parer,van afavorir “accions con-cretes d’impedir a la poli-cia de complir una ordrejudicial” durant l’1-O. “Elprocediment penal és elmés garantista: els acu-sats poden anar a declarardavant del jutjat les vega-des que vulguin”, afirmaGarcía Mallol, arran de lapolèmica sorgida perquèla magistrada Lamela nosuspengués les declara-cions dels consellers perpoder preparar-se-les.

El delicte de sedició re-quereix “un alçament pú-blic i tumultuari” i és pelqual la magistrada Lamelava enviar a la presó els lí-ders d’Òmnium i de l’As-semblea Nacional Catala-na (ANC), Jordi Cuixart iJordi Sànchez, el 16 d’oc-tubre passat. Mesura ex-trema, però, ratificada di-mecres passat per quatredels cinc magistrats queconformen la sala penal del’Audiencia Nacional.

Tres jutjatsb A més de no ser autorsd’aquests delictes tangreus, les defenses delsconsellers, de la presiden-ta del Parlament i cincmembres de la mesa afir-

men que actualment elprocés independentista ésinvestigat per tres òrgansjudicials diferents, incom-plint el principi jurídicnon bis in ídem, és a dirque no es pot castigar doscops pels mateixos fetsuna persona. Poden coin-cidir dos jutjats investi-gant els mateixos fets, und’ordinari i un altre de su-perior, com el TribunalSuperior de Justícia de Ca-talunya (TSJC) perquèpart dels acusats són afo-rats. En el cas del procéscatalà, fins dijous passathi havia quatre òrgans in-vestigant el mateix.

El jutjat d’instrucciónúmero 13 de Barcelonava començar a investigar,des del febrer passat, elspreparatius del referèn-dum i el fet que el governpodria tenir dades fiscalsdels catalans, arrand’unes declaracions deljutge i exsenador d’ERCSantiago Vidal. El magis-

trat va permetre una in-vestigació secreta i pun-xar telèfons a la GuàrdiaCivil durant set mesos perdescobrir els preparatiusde l’1-O, i en sospitar ons’amagaven les urnes, vaprecipitar la detenció decatorze persones, onzed’elles càrrecs de la Gene-ralitat, el 20 de setembrepassat, que va provocaruna gran mobilització.Aquesta acció de protestaciutadana es va traduirper part de la fiscalia en laquerella per sedició da-vant de l’Audiència contraels líders de les entitats so-biranistes i el destituït ma-jor dels Mossos, JosepLluís Trapero.

El tercer tribunal és elTSJC, on dues magistra-des han instruït les quere-lles de la fiscalia contra lapresidenta i la mesa delParlament per prevarica-ció i desobediència al Tri-bunal Constitucional, il’altra contra el govern de

Justíciad’excepcióa Els preparatius i la celebració del referèndum, l’aprovació de lleis i la votaciód’independència de Catalunya per part del Parlament han trencat les costuresde l’estat de dret a L’acció dels jutges és qüestionada i aprovada alhora

Mayte PiulachsBARCELONA

“La llibertat dePuigdemont a Bèlgicaconfirma la injustíciade la presó a Espanyadels consellers”Jaume AsensPENALISTA I ACTUAL TINENTD’ALCALDE DE BARCELONA. PIULADA.

“Si el comportamentno engloba un úsinstrumental de laviolència, pot sersedició”Pablo LlarenaMAGISTRAT SUPREM. INSTRUCTOR

“Per congruènciajurídica, s’ha dictatpresó a la presidentadel Parlament, com esva fer amb el govern”Javier García MallolPENALISTA

“Els investigats vanordir una estratègiadel movimentsecessionista, ambpapers repartits”Carmen LamelaMAGISTRADA. RESOLUCIÓ DE PRESÓDELS VUIT CONSELLERS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Membres de la mesa del Parlament,a la seva arribada al Suprem el 2 denovembre ■ EFE

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 201714 | Nacional |

1818

70-1

1591

67w

L’activista de Fedaia pelsdrets de la infància i l’ado-lescència Beatriz Silva ésl’única incorporació en po-sicions de sortida a les llis-tes del PSC junt amb el de-mocratacristià Ramon Es-padaler. Iceta situaaquests dos independentsen un equip on repeteixenGranados de segona, Pe-dret, Romero, Terrades,Escarp, Pérez, Gibert, Mo-reta, Moreno i Martínez, ion es recupera l’exporta-veu del partit, Esther Niu-bó, de número deu. RafelBruguera, Òscar Ordeig,Rosa Maria Ibarra i CarlosCastillo repeteixen a Giro-na, Lleida i Tarragona.

La majoria de fitxatgessón mostres simbòliquesde suport al projecte d’Ice-ta, entre els quals desta-quen l’exfiscal Carlos Ji-ménez Villarejo i el vice-president de Societat CivilCatalana (SCC), Álex Ra-mos, però també les diri-

gents de Federalistes d’Es-querra Victòria Camps iCarme Valls, i els sindica-listes històrics Manuel Za-guirre, exsecretari gene-ral d’USO; Marcos Delga-do i Juan Carlos Fernán-dez, d’UGT, i Manuel Gó-mez Acosta, de CCOO.

El mateix Iceta atri-bueix aquests fitxatges adreta i esquerra al “mo-ment excepcional” i iro-nitza sobre la paradoxa:“Qui és capaç de reunir enuna mateixa llista Jimé-nez Villarejo i Espadaler?Iceta.” El PSC, defensa, hopot fer perquè s’ho ha gua-nyat defensant les sevesposicions i pensant en una

nova legislatura en què “elsectarisme ha de quedarenrere”. Recordant que fauns anys el president Masva fixar “rumb de col·li-sió”, Iceta reclama “aban-donar definitivament”aquest rumb i llança unaidea davant la previsió queel sobiranisme –des delPDeCAT fins a CatComú–pugui plantejar com a ho-ritzó futur el referèndumpactat: “Nosaltres, mésque pactar una votació,volem votar un acord.” Ice-ta planteja un pacte pelcreixement econòmic, unpacte per la igualtat i elpacte d’estat per Catalu-nya: “No accepto que al-guns diguin que això no ésun programa èpic. Si l’èpi-ca és la que hem viscut,potser que tornem a laprosa planera i senzilla.”

Iceta va reafirmar queel PSC aspira aquest cop arepresentar els catalanis-tes no independentistes iper això justifica l’acordamb els democratacris-tians d’UDC. ■

El PSC repeteixequip però fitxauna activista delsdrets infantilsa Beatriz Silva s’afegeix a Espadaler com a cara novad’una llista que recupera Niubó a L’exfiscal Villarejo i elvicepresident de SCC acompanyen Iceta en llocs simbòlics

Xavier MiróBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El PP català renova part deles llistes electorals. Tot i queel president del partit i candi-dat a la Generalitat, XavierGarcía Albiol, manté en elsprimers llocs de sortida en lallista barcelonina els fins aradiputats Andrea Levy, SantiRodríguez i Esperanza Gar-cía, situa de cinquè el presi-dent provincial del partit, Da-niel Serrano, i de número 7l’exalcalde de CastelldefelsManuel Reyes, que ja havia

“Nosaltres volem,més que pactar unavotació, votar unacord”Miquel IcetaCANDIDAT DEL PSC A LA GENERALITAT

Granados, Iceta i Ros, en el consell nacional d’ahir, que aprovava les llistes electorals ■ E. PRESS

estat diputat fins al 2015. Elsfins ara diputats Alberto Vi-llagrasa i Juan Milián ocupenel sisè i vuitè lloc. Queda forala diputada María José GarcíaCuevas i Fernando Sánchezpassa a ocupar l’onzena posi-ció –en les eleccions del2015, els populars van obte-nir vuit diputats per Barcelo-na–. A Girona, Enric Millo, de-legat del govern espanyol aCatalunya, deixa pas a MariaÀngels Olmedo perquè lideri

la llista i en queda fora el finsara diputat Sergio Santama-ría. El portaveu fins ara delgrup parlamentari popular,Alejandro Fernández, repe-teix de cap de llista a Tarrago-na, però la principal sorpresaés a la llista de Lleida, on el PPsitua darrere de la candidataMarisa Xandri el fins aramembre del PSC i alcalde deGimenells, Dante Pérez, en unfitxatge criticat per un regi-dor popular de la Paeria.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PP canvia el candidat gironí i llocs clau a Barcelona

| Motor | 15EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 2017

EEll ssoossttrree iinncclloouu bbaarrrreess ii uunneess nneerrvvaadduurreess que recorden els codis estètics delstot terreny. Pot ser gris, taronja, negre o del color de la carrosseria: hi ha fins a 68

combinacions. A més, la placa de matrícula, instal·lada a la porta, aconsegueix undisseny de para-xocs més robust i aixeca el cotxe visualment.

Seat Arona:

Als tres pilars comercials que sus-tenten la major part de les ven-des de Seat s’hi afegeix ara un

nou i important model de cara al futurde la marca. Es tracta de l’Arona, el fla-mant SUV del segment B de la firma ca-talana. Dissenyat, desenvolupat i fabri-cat íntegrament a la planta de Marto-rell, el germà petit de l’Ateca és la res-posta a les actuals demandes dels con-ductors urbans, amb un disseny fresc,funcional i aventurer i múltiples possibi-litats de personalització.

L’Arona, que comparteix la plataformaMQB A0 i multitud de components ambla nova generació de l’Ibiza, llançada fapocs mesos, destaca pel seu brillantcomportament dinàmic, el seu ampli iconfortable habitacle, una eficient gam-ma de motors i la seva avançada tecno-logia en matèria de connectivitat i segu-retat, amb multitud de sistemes d’ajudaa la conducció.

Amb 4,14 m de longitud, és 7 cm mésllarg que l’Ibiza, cosa que el dota d’unahabitabilitat interior més generosa,amb una amplada de 143 cm a les pla-ces davanteres i 140 cm a les del darre-re, i una altura lliure al sostre de 106cm al davant i 99 cm al darrere. A més,

el nou SUV urbà de Seat ofereix unamajor distància al terra (19 cm), quepermet una còmoda entrada i sortida alseu habitacle.

La marca espanyola ha posat especialatenció en el confort i l’esperit pràcticde l’Arona per fer la vida diària a bordmés fàcil, com per exemple amb unaposició de conducció més alta i orienta-da al conductor. A més, disposa d’un es-paiós maleter que arriba als 400 litresde capacitat, amb 4 argolles metàl·li-ques, safata cobremaleter rígida i unterra de doble fons.

DissenyL’estètica de l’Arona presenta un clarcomponent emocional. Atractiu i distin-tiu, el crossover de ciutat de la firma es-panyola posseeix una imatge elegantperò alhora dinàmica que busca reflec-tir un estil de vida actiu amb una decidi-da vocació urbana. Amb els trets i l’es-tructura visual de l’Ateca, llueix un as-pecte robust amb volums molt marcatsque accentuen els trets tridimensionalsde la seva carrosseria.

Al frontal destaquen els fars triangu-lars, i a la part del darrere els pilotsaporten una major sensació visuald’amplada gràcies al seu doble conjunt.Els afilats blísters –característics del’ADN de disseny de Seat– enalteixen latensió del seu disseny. I en el pilar C

destaca el gràfic en X gravat per remar-car l’aspecte crossover del model.

A dins, el concepte de “consola alta” re-força la seva presència sòlida i incideixen una millor seguretat i ergonomia, jaque tots els elements estan situats detal manera que el conductor no hagid’apartar la vista de la carretera quancircula. Pel que fa als seients, són en-voltants i confortables per garantir unaòptima subjecció, amb teixits, tons i co-lors exclusius que són reflex d’una pre-sentació de qualitat.

MecànicaDe moment, Seat ofereix amb l’Arona–que ja està disponible des de 17.300euros– tres motors de gasolina, dos detres cilindres (de 95 i 115 CV) i un dequatre, el nou 1.5 de 150 CV amb siste-ma de desconnexió de cilindres. L’ofer-ta dièsel, també disponible des de l’inicide la comercialització del model, la in-tegren dues variants, totes dues d’1.6 li-tres i potències de 95 i 115 CV.

Totes les variants de l’Arona són detracció davantera, i queden descartadesles versions 4x4, d’escassa demanda enaquest tipus de vehicles. Per més enda-vant, a mitjan 2018, la marca ha anun-ciat que ampliarà l’oferta mecànica delmodel amb una versió de gasolina de90 CV adaptada per funcionar tambéamb gas natural comprimit (GNC).

Disseny modern d’estil dinàmic iemocionant

Àmplia dotacióde dispositiusde seguretat

Bona habitabilitat icapacitat per lesseves dimensions

Gamma mecànicacompleta i eficient

Preu elevat de lesversions superiors

Immersa en una ofensiva de producte sense precedents,Seat llança la tercera novetat del 2017 i s’aventura en el segment de majorcreixement del mercat: el B-SUV. L’Arona, que comparteix plataforma ambl’Ibiza, és un ‘crossover’ urbà, modern i dinàmic de disseny emocional, excel·lentcomportament i bona habitabilitat. Està disponible des de 17.300 euros

El SUV de ciutat emocionant

8011

75-1

1517

53w

Seat Arona1.0 EcoTSI 95 CV Reference Plus Nombre de cilindres 3 en líniaCilindrada en cc 999Potència màx. CV/rpm 95 / 5.500Parell motor màxim Nm/rpm 175 / 2.000Tracció davanteraCaixa de canvis manual

5 velocitatsVelocitat màxima km/h 173Dimensions (en m): llarg 4,14ample 1,78alt 1,55Pes en kg 1.165Capacitat del maleter en l 400Capacitat del dipòsit en l 40Consum l/100 km:urbà 6,1extraurbà 4,2combinat 4,9Preu de venda en euros des de

17.300

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 2017

1550

40-1

1747

77®

Avui una vintena d’empre-saris vinculats a l’activitatportuària del Port de Bar-celona inicien un viatged’una setmana que els por-tarà primer a l’Argentina idesprés a l’Uruguai. Ambells havia de viatjar el pre-sident del Port de Barcelo-na, Sixte Cambra, però noho farà. Fa una setmana elMinisteri d’Exteriors, através del de Foment, vademanar a Cambra ques’abstingui de participarcom a president de l’Auto-ritat Portuària de Barcelo-

na (APB) en cap acte insti-tucional a l’estranger acausa de l’aplicació del155. Fonts del port confir-men que se’ls va explicarque Exteriors no vol queCatalunya participi en capacte institucional a l’exte-rior. Segons expliquenfonts de Puertos del Esta-do –d’on penja el de Barce-lona–, el que es va fer vaser “recomanar” que no esliderés aquesta missió co-mercial a l’Argentina il’Uruguai per la situaciópolítica a Catalunya.

Des del Port de Barcelo-na confirmen que aquestacomunicació telefònica es

va fer divendres 3, i queaquest dilluns 6 de novem-bre es va comunicar alsparticipants a la missió. Sibé algun va decidir anul-lar el viatge davant el vetodel govern del Partit Popu-lar al Port de Barcelona, lagran majoria va optar perviatjar de totes maneresper tal de no perdre la in-versió feta i per no perdretampoc les visites i re-unions programades ambempreses d’allà.

El Port de Barcelonaorganitza una missió co-mercial a l’exterior cadaany des del 1998. Aques-tes missions són, segons

explica el mateix Port enla seva darrera memòria,“part essencial” de la sevaestratègia d’internacio-nalització als mercatsamb més perspectives decreixement: “Actua com allançadora per introduir i

consolidar la presència dela comunitat portuària iles empreses importado-res i exportadores alsmercats exteriors clau”,hi afegeix.

Enguany serà el primercop que no hi pugui anar.

En aquest temps, l’APB haorganitzat i liderat mis-sions a països com la Xina,Colòmbia, Brasil, Egipte oel Marroc. En els darrersanys aquestes missions lesorganitzava en col·labora-ció amb la Generalitat. Defet, en aquest viatge a l’Ar-

gentina i l’Uruguai hi ha-via d’anar també el conse-ller de Territori i Sosteni-bilitat, Josep Rull, però elseu enviament a presó perpart de l’Audiencia Nacio-nal havia deixat Cambracom a màxim responsableinstitucional de la missió,on hi participen el Col·legid’Agents de Duanes, l’As-sociació d’Empreses Esti-badores, l’Associació deConsignataris i l’Associa-ció de Transitaris. ■

a El president de l’APB no pot anar a l’Argentina ni l’Uruguai enun viatge amb empresaris organitzat pel mateix port

L’Estat veta el Portde Barcelona enuna missió a fora

Berta RoigBARCELONA

L’Estat veta l’activitat comercial del Port de Barcelona al’exterior ■ Q. PUIG/ ARXIU

19missions comercials sónles que ha organitzat el Port,comptant-hi aquesta, des del1998.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 201718 | Nacional |

finals del 1905, el país bulld’indignació. L’assalt d’ungrup de militars de la guar-nició de Barcelona a la seu

del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i a laredacció del diari La Veu de Cata-lunya i, sobretot, la reacció del go-vern espanyol davant aquesta bru-talitat, desfermen una reacció sen-se precedents. Els governs dels li-berals Eugenio Montero Ríos i, pocdesprés, de Segismundo Moret, nonomés no castiguen els responsa-bles d’aquella acció, sinó que im-pulsen l’anomenada llei de jurisdic-cions, a través de la qual els delic-tes d’opinió referents a la pàtria iels símbols espanyols passen a de-pendre exclusivament de la justíciamilitar. La llei representa una clau-dicació del poder civil davant el mi-litar; o, dit en altres paraules, unretorn d’Espanya a les seves essèn-cies militaristes. Es tracta d’unareacció que respon a la pressió demoltes autoritats i de la premsa deMadrid, que fa temps que atien elfoc contra el que qualifiquen de“separatisme català”. De fet, pocsdies abans de l’atac, la revista Ejér-cito y Armada publica un articleen el qual es reclama la necessitatde “castellanizar Cataluña” i s’afe-geix que “se debe pensar en espa-

Añol, hablar en español, conducirsecomo español, y eso de grado o porla fuerza”.

Ben aviat, els líders polítics cata-lans expressen obertament la ne-cessitat de concretar una respostaconjunta. I, en aquest camí, troba-ran la complicitat inesperada d’unvell dirigent republicà, Nicolás Sal-merón. L’expresident de la Prime-ra República, que aleshores és di-putat per Barcelona, pronuncia undiscurs inèdit en el debat sobre lallei de jurisdiccions, en el qual con-traposa l’actitud cívica de la socie-tat catalana amb el tarannà provo-cador dels governs espanyols i ad-verteix: “Salvo el lazo del territorioy alguna comunidad de intereses,es de temer que Cataluña, si el malno se corrige, siga el camino deCuba. Allí no se siente la patriaporque está representada por unEstado al que no se quiere y por-que los funcionarios que allí en-viáis son causa del menospreciode los catalanes.” Al final d’aquellaintervenció, Salmerón s’adreça alsdiputats catalanistes i els allarga lamà: “Catalanistas: ¿os ponéis deacuerdo conmigo para llevar lapaz a Cataluña? ¿Queréis quevayamos del brazo catalanistas yrepublicanos (...)?” Instants des-prés, el regionalista Francesc Albócontesta: “Nuestra respuesta esafirmativa.” A través d’aquell sen-

zill gest comença a ordir-se unacord inèdit que canviarà per sem-pre més l’escenari polític del nostrepaís.

Ben aviat, bona part de les for-ces polítiques catalanes, des de laLliga Regionalista fins al CentreNacionalista Republicà o la vellaUnió Catalanista, s’afegeixen a lacrida. La coalició també permetràque enemics acèrrims com els car-lins i els republicans comparteixin,durant alguns anys, un espai co-mú. Qui millor expressarà l’eufòriagenerada per aquesta aliança in-èdita serà el poeta Joan Maragall,qui deixarà escrit: “La terra no éscarlina, ni republicana, ni monàr-quica, sinó que és ella mateixa, quecrida, que vol son esperit propi pera regir-se; i ho crida en tots els seusfills, republicans, monàrquics, re-volucionaris, conservadors, page-sos, ciutadans, blancs i negres, ricsi pobres.” Des de fora del país, però,el moviment és incomprès; i moltsintel·lectuals espanyols, com Mi-guel de Unamuno, es mostren con-trariats per una coalició que el pre-sident del Consell de Ministres, An-tonio Maura, qualifica despectiva-ment com “un montón”.

El programa de la Solidaritat Ca-talana, presentat al Teatre Tívoli,és un acord de mínims: s’exigeix laderogació de la llei de jurisdiccions,es referma el compromís de lluitar

L’alçament solidariFITA · El 1906 es constitueix Solidaritat Catalana, un moviment unitari que sacsejarà de dalt a baix el sistema políticde Catalunya INTEGRANTS · La coalició electoral integrarà un ampli ventall de formacions polítiques, des delsrepublicans fins als carlins, i permetrà que el moviment catalanista aconsegueixi arribar a la majoria d’edat

Festa d’homenatge als parlamentaris que es van oposar a la llei de jurisdiccions. Els manifestants desfilen per davant de la tribuna principal ■ LA IL·LUSTRACIÓ CATALANA

“L’alçament”de MaragallEl poeta Joan Maragalldedicarà un articleèpic a la SolidaritatCatalana, a través delqual respondrà a lesdesqualificacions delpresident del Consellde Ministres, AntonioMaura. En l’escrit, apa-regut el 13 d’abril de1907, el poeta es mos-tra aclaparat per “unacosa que mai s’ha vistni potser se tornarà aveure” i emfasitza que“les passions políti-ques han sigut ofega-des com un no-res so-ta aquesta rierada pa-triòtica”. Finalment,acaba dient: “Solidari-tat! Aquesta paraulainventada Déu sapcom i després tan ar-rossegada pels diaris itan mal parlada pelsque no sabien o no vo-lien entendre-la, ara hapres son veritable sen-tit al posar-la en con-tacte amb el poble queen duia el secret al’ànima.”

La història recent ensofereix diversosexemples en els qualsha estat possibleteixir coalicionselectorals omoviments unitarisper fer front a reptesi situacionsexcepcionals com laque viu Catalunya. Através de diversosarticles, resseguimalgunes d’aquestesexperiències, des deSolidaritat Catalana el1906 fins a Junts pelSí el 2015. Totes ellesposen de manifest lacapacitat delscatalans per uniresforços en beneficidel país.

Pere Bosch i CuencaBARCELONA

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 2017

contra el caciquisme i el frau elec-toral i es fa una demanda genèricad’autonomia regional i municipal,posant un especial èmfasi en la ne-cessitat de gestionar l’ensenya-ment, les obres públiques o la bene-ficència des del nostre país. Aques-ta darrera petició és la principalnovetat i la llavor més perdurableque deixarà el moviment. Per pri-mera vegada, un ampli ventall desensibilitats polítiques compartei-xen una demanda d’autonomia; unelement perfectament comparableamb la reivindicació actual sobre laindependència i en el qual, igual-ment, no s’albira marxa enrerepossible. Només resten al marged’aquell acord històric els dos par-tits dinàstics i els republicans radi-cals d’Alejandro Lerroux.

La primera prova de foc del noumoviment es viurà el 20 de maig de1906, amb motiu de la festa d’ho-menatge als parlamentaris ques’han oposat a la llei de jurisdic-cions. Es tracta d’una fita en la his-tòria del catalanisme. Més de tres-centes mil persones desfilen du-rant més de sis hores fins al parcde la Ciutadella; i mil tres-centesentitats s’hi adhereixen. AntoniRovira i Virgili, aleshores un joveperiodista pràcticament descone-gut, deixarà escrit: “Es tracta del’acte cívic més gran que mai s’hagivist a Catalunya!” A partir d’alesho-

res, els actes, les reunions i els mí-tings es multipliquen arreu del paísen una onada d’entusiasme queprovoca el desconcert de les autori-tats espanyoles. El governador civilde Lleida, José Centeno, ho expres-sarà sense embuts en una cartaadreçada a Antonio Maura, en laqual definirà la Solidaritat com“una fuerza arrolladora, un tor-rente desbordado”, i, al mateixtemps, es mostrarà sorprès peraquest entusiasme “dada la hete-

rogeneidad de sus elementos: car-listas, integristas, clero, republica-nos, todos al unísono haciendocausa común”.

Les cartes dels governadors ci-vils, erigits en peces claus del frauelectoral, expressen clarament laintranquil·litat del partit conserva-dor pel creixement del movimentsolidari i per la seva repercussióelectoral. El primer avís es pro-dueix el 1906, arran de la renova-ció de les diputacions. Els solidarisguanyen de forma clara i això elspermet aconseguir la majoria a lesdiputacions de Girona i Barcelona.

Però el principal ensurt arriba ambles eleccions a Corts del 21 d’abrilde 1907, que al nostre país es con-vertiran en un plebiscit a favor deSolidaritat Catalana. La participa-ció, 20 punts per damunt de l’habi-tual, posa de manifest una mobilit-zació inèdita de l’electorat. I els re-sultats encara seran més con-cloents. Els partits dinàstics no-més aconsegueixen mantenir 4dels 44 districtes electorals que hiha a Catalunya i 1 d’aquests, el deTorroella de Montgrí, el perdranpocs mesos després, quan el comtede Serra i de Sant Iscle presenti ladimissió arran del nomenamentcom a senador vitalici.

La “tempesta solidària”, tal comla qualificarà la premsa de Madrid,genera un neguit incontenible en-tre el partit del govern. Tot i queaconseguirà mantenir la seva forçaarreu de l’Estat, en bona part grà-cies als mecanismes de frau electo-ral, els resultats que es donen a Ca-talunya representen la pràcticadesaparició del partit conservador,tal com reconeixerà el governadorcivil de Girona. En una carta adre-çada al president del Consell de Mi-nistres pocs dies després de leseleccions, Manuel Moreno Churru-ca confessa: “Considero con estodisuelto y desaparecidos en la pro-vincia, los partidos liberal y con-servador y triunfante en todas

ellas la solidaridad, en todas susmatices, dueña en la capital de lamayoría de la diputación y delAyuntamiento y señora de otrosmuy importantes núcleos y gru-pos locales.”

Malgrat aquell èxit abassegador,el moviment solidari s’acabarà di-luint lentament. En bona part, perla impossibilitat d’anar més enllàdel programa de mínims del Tívoli iper les contradiccions generadespel desig de la dreta solidària, en-capçalada per Prat de la Riba iCambó, de convertir-se en un in-terlocutor del govern conservadori, d’aquesta forma, impulsar refor-mes polítiques, administratives ieconòmiques. En altres paraules,per la vocació per transformar l’Es-tat espanyol. La revolta de la Set-mana Tràgica acabarà de senten-ciar la mort del moviment i trenca-rà els ponts que s’han anat teixint,fragmentant el catalanisme en dosgrans blocs, el conservador i el pro-gressista. Tanmateix, aquella ex-periència inèdita que s’ha viscutdes del 1906 acabarà transfor-mant per sempre més el sistemapolític del país, sobretot perquè apartir d’aleshores el catalanismepenetrarà amb força en totes lesformacions fins a esdevenir l’eixcentral de la política catalana.Aquest serà el principal llegat delmoviment solidari. ■

Els nouslideratgesEl moviment solidariprovocarà l’emergèn-cia de dos lideratgespolítics que seguirantrajectòries oposades:Macià i Cambó. El pri-mer es convertirà enl’únic militar que gosa-rà aixecar la veu contral’assalt del ‘¡Cu-Cut!’; i ,a partir, d’aleshores,començarà a forjar-sela seva imatge de lídercarismàtic. Mentreque Cambó destacaràpel seu paper en la for-ja de la coalició solidà-ria i en el lideratge queexercirà, a partird’aleshores, en el cata-lanisme conservador.Els noms d’ambdósressonaran amb forçapels carrers de Barce-lona el 14 d’abril de1931, si bé en un sentitdiametralment opo-sat. El crit de “ViscaMacià! Mori Cambó!”simbolitzarà la derrotadel regionalisme con-servador i l’emergèn-cia del republicanismed’esquerres.

La historiadora Gemma Rubí, especialista en el moviment de laSolidaritat Catalana ■ ORIOL DURAN

Pere Bosch i CuencaBARCELONA

Gemma Rubí Historiadora

a historiadora GemmaRubí ha dedicat bonapart de la seva recerca ala història social i cultu-

ral de la política, amb algunstreballs centrats en la corrup-ció política i el caciquisme al’Espanya contemporània, alparlamentarisme i la represen-tació política i, més concreta-ment, al moviment solidari,com ara el llibre col·lectiu Soli-daritat Catalana i Espanya(Editorial Base, 2008), en elqual dedica un treball a leseleccions general del 21 d’abrilde 1907 en què incorpora lacorrespondència dels governa-dors civils.

Abans de l’any 1906, hi haviaalgun precedent de movimentunitari?Hi havia hagut campanyesd’indignació i de mobilitzacióciutadana molt àmplies, però

L

“Les eleccions del 1907van ser molt atípiques”

que no havien tingut una tra-ducció immediata en la vidapolítica com les eleccions deSolidaritat Catalana d’abril de1907. Primerament, perquè elcatalanisme era reticent a par-ticipar en els processos electo-rals, malgrat mobilitzar la so-cietat civil catalana a favor deldret civil català, o les impo-nents manifestacions protec-cionistes o la indignació produ-ïda per la repressió judicialsense garanties jurídiques enels processos de Montjuïc de1896 arran de l’atemptat deCanvis Nous que van significarun cop molt dur per al republi-canisme i l’anarquisme català.Hi va haver una campanya dedenúncia organitzada tambédes de l’exterior i de revisió deles sentències.

Com s’explica l’èxit electoralde la Solidaritat?Van ser unes eleccions atípi-ques pel grau de mobilitzacióciutadana que van despertar i

del qual la premsa de massesse’n va fer ampli ressò, i per-què per primera vegada es des-envolupava una única estratè-gia electoral per a tot Catalu-nya tan potent que els candi-dats dinàstics es van veureobligats a recular. Això no vasignificar que no fos fàcil ferconviure en una mateixa can-didatura carlins i republicans,o que calgués arribar a fer tri-pijocs per trobar candidats deconsens. El qui millor ho expli-ca és Francesc Cambó, ja queen va ser el director de campa-nya.

Malgrat la seva dissolució, quèva quedar d’aquell movimentdesprés del 1909?Era molt difícil que un movi-ment tan ampli de caràcterforça unitari pogués sobreviu-re a la conjuntura d’indignacióproduïda pels fets del ¡Cu-Cut!perquè les estratègies partidis-tes eren heterogènies, cosaque es va reflectir clarament

en les disputes internes que hiva haver al si de la minoria par-lamentària solidària al Con-grés de Diputats, especialmententre diputats de la Lliga i elsdiputats republicans, una co-hesió precària que es va acabard’esberlar arran dels fets de la

Setmana Tràgica. Alhora vanmarcar un punt d’inflexió en elsentit que la descomposició deltorn dinàstic es va generalit-zar fins que a partir de l’any1918 la Lliga Regionalista es-devingui la primera força polí-tica a tot Catalunya. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Solidaritat Catalanaaconsegueix una victòriahistòrica, amb un 67% delsvots vàlids i el 41% del cens

1 LA UNIÓ FA LA FORÇA. Solidaritat Catalana (1906-1909) i demà: L’Assemblea Catalana (1913)

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 2017 LES ALTRES EDICIONS a www.elpuntavui.cat | Nacional | 25

1479

71-1

1757

98w

Ajuntament dela Pobla de Segur

ANUNCIEl Ple de l’Ajuntament, en sessió del24 d’octubre de 2017, va aprovar ini-cialment el Reglament regulador delregistre d’entitats i associacions, l’Or-denança reguladora de la concessióde subvencions a entitats i associa-cions i el Reglament d’honors i distin-cions del municipi de la Pobla de Se-gur.

S’exposen al públic aquests acordsper tal que els interessats puguin pre-sentar-hi, si escau, al·legacions en eltermini de 30 dies comptat des del’endemà de la publicació dels respec-tius anuncis al BOP de Lleida.

La Pobla de Segur,9 de novembre de 2017L’alcaldeLluís Bellera i Juanmartí

Amb la recol·lecció dels pri-mers calçots tendres, laCambra de Valls dona ja peroberta la pretemporada decalçotades, que s’allargaràfins a l’abril. Els productorsauguren una temporadaamb “calçots excel·lents,tant en quantitat i qualitatcom en sanitat”, segonsdiuen els responsables de laCambra vallenca, que pre-veuen que, en total, per aaquesta temporada hi hau-rà una producció de més de70 milions de calçots.

La indicació geogràficaprotegida (IGP) Calçot deValls, que reuneix una cin-quantena de productors decalçots (amb etiqueta) dequatre comarques –AltCamp, Baix Camp, Tarra-gonès i Baix Penedès–, pre-veu recollir aquesta tempo-rada entre 12 i 13 milionsde calçots, i la resta de pro-ductors no inscrits en laIGP Calçot de Valls en po-den recol·lectar uns 60 mi-lions més, encara que no es-taran registrats com a IGP.Tot plegat suma els més de70 milions d’aquestes cebesdolces previstos per a lacampanya 2017/18.

“Els camps de calçots japresenten un aspecte moltatractiu, de calçots que ani-ran arribant en diverses re-

meses, segons les dates quevan ser plantats”, expli-quen des de la Cambra, quedestaquen que els restau-rants de la zona ja han co-mençat a servir calçotades:“A partir d’ara, tots els quevulguin degustar una au-tèntica calçotada, amb els

primers calçots tendres dela temporada, es podenacostar a alguns dels res-taurants típics de l’àrea deValls, perquè ja els tenen ala disposició”, afirmen.

La gran festaAmb tot, com és habitual, eltret de sortida oficial de lacampanya no tindrà llocfins al darrer diumenge delmes de gener. La capital del’Alt Camp –considerada elpunt d’origen del calçot– re-viurà el 28 de gener la GranFesta de la Calçotada 2018,que representarà el pòrticde la plena temporada decalçotades. La temporadade calçotades mou un vo-

lum de negoci d’entre 10 i12 milions d’euros. “Repre-senta la verdadera tempo-rada turística per a l’àrea deValls i la segona al Camp deTarragona, després del sol iplatja”, va dir, en declara-cions a l’ACN, el secretaride la Cambra de Comerç deValls, Rafel Castells.

De moment, la Cambraja ha començat la promo-ció de la temporada, pre-sentant els primers ma-nats de calçots tendres dela IGP Calçot de Valls al’estand de la Fira d’An-dorra la Vella, que es va or-ganitzar a la capital delPrincipat d’Andorra del27 al 29 d’octubre. ■

Arrenca la temporada decalçots amb una previsióde producció de 70 milionsa La IGP Calçot de Valls, amb productors de quatre comarques, en recollirà uns 13milions a Les calçotades mouen un volum de negoci d’uns 12 milions d’euros

VALLS

C. FilellaVALLS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Camps de calçots de la zona de Valls ■ CAMBRA DE VALLS

12milions d’euros és el volumde negoci aproximat que escalcula que mou la tempora-da de calçotades.

L’alcalde de Blanes, Mi-quel Lupiáñez, va comuni-ca ahir al vespre a l’assem-blea de l’agrupació localdel PSC que deixarà el par-tit i el càrrec de regidor.Els fets que han precipitataquesta decisió han estattant la posició del partitsocialista respecte de lapolítica de l’Estat espanyolamb Catalunya com lamanca de suports a la quals’ha vist abocat el grup,amb el trencament delpacte que el PSC mante-nia amb el PDeCAT i ERC,que ha deixat els socialis-tes amb un govern de qua-tre regidors i el suport ex-tern de l’únic regidor del

PP. Lupiáñez va dir queavui explicarà els motius.

A l’assemblea d’ahir hiva assistir el secretari d’or-ganització del PSC a les co-marques gironines, MarcLamuà, que en acabar vamanifestar que en cap casel PSC pensa renunciar al’alcaldia tot i que encarano se sap qui serà el relleu.El PSC té quatre regidors,els mateixos que ICV-EUiA, però amb una dife-rència de 102 vots més. ElPDeCAT també té quatre,mentre que ERC, la CUP,Batega i Cs en tenen dos iel PP, un. Tot i que la sego-na de la llista i primera ti-nenta d’alcalde és PepaCelaya, ahir no es va con-firmar que sigui ella la can-didata a l’alcaldia. ■

a Va comunicar a l’agrupació localque deixa el PSC i l’acta de regidor

Lupiáñez marxai els socialistesbusquen relleu

Nuri FornsBLANES

BLANES

Marc Lamuà, amb Mario Ros, Pepa Celaya i l’exalcaldessaDolors Oms, ahir ■ N. FORNS

Mataró Bus incorporarà lasetmana que ve dos nousvehicles híbrids a la seva flo-ta, formada per 27 autobu-sos. Amb aquesta renova-ció no només es millora lamitjana d’edat dels auto-

cars sinó que també es fauna aposta decidida per lasostenibilitat mediambien-tal, ja que suposaran una re-ducció del 92% en les emis-sions d’òxids nitrosos i departícules contaminants, ifins a un 30% de diòxid decarboni. Els vehicles, quesubstituiran els dos més an-

tics que encara circulavenper la ciutat, compleixenamb la normativa europead’emissions més exigents,per la qual cosa se’ls confe-reix l’etiqueta “d’autobusosnets”. Els vehicles disposende dos motors (dièsel i elèc-tric) que poden funcionar almateix temps. ■

Lluís MartínezMATARÓ

MATARÓ

Mataró Bus incorpora elsprimers vehicles híbrids

Un dels dos autobusos híbrids que Mataró Bus ha incorporata la flota ■ MATARÓ BUS

EL PUNT AVUIDISSABTE, 11 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Apunts | 43

Agramunt III CINEMA CASAL D’AGRAMUNT Ballerina (CAT) 18.15 It 22.15

Carrer Mercadal, 7

Alpicat III JCA CINEMES LLEIDA-ALPICAT American Assassin 15.30 - 17.40 - 19.50 - 22.00 00.10 Amor a la siciliana 17.40 Annabelle 2 21.10 - 23.05 Blade Runner (V.O.S.E) 00.45 Blade Runner 2049 19.35 Canción de Nueva York 20.35 - 22.20 Deep 17.00 - 18.45 El muñeco de nieve 22.35 - 00.50 El secreto de... 16.10 - 18.20 - 20.30 - 22.40 00.50 El sistema solar 16.00 Enganchados a la muerte 16.15 - 18.20 - 20.25 - 22.30 00.35 Feliz día de tu muerte 15.30 - 17.20 - 19.10 - 21.00 22.50 - 00.40 Geostorm 20.10 - 22.05 - 00.00 It 23.00 Kingsman: El círculo... 00.05 La batalla de los sexos 16.40 - 18.55 - 21.20 - 23.35 La gran enfermedad... 16.15 - 18.30 - 20.45 La librería 16.05 - 18.15 - 20.25 - 22.35 La mejor receta 15.55 - 17.45 - 19.40 - 21.40 23.30 La montaña entre... 16.25 Musa 15.55 - 18.00 - 20.05 - 22.10 00.15 Operación cacahuete 2... 15.30 - 17.20 Oro 15.30 - 17.30 - 19.30 - 21.30 23.30 Tadeo Jones 2 18.35 The Crucifixion 15.50 - 17.35 - 19.20 - 21.05 22.50 - 00.35 Thor: Ragnarok 15.30 - 17.55 - 20.20 - 22.40 Toc toc 19.10

C. K. Pla Parcial 2 (Av. Alpicat). 973 70 63 50.

Balaguer III SALA D’ACTES AJ. DE BALAGUER Ballerina (CAT) 17.30 La pell freda 22.15

Plaça Mercadal, 1

Lleida III JCA CINEMES LLEIDA-RAMBLA La pell freda 20.00 - 22.00 Tadeo Jones 2 16.45 Toc toc 18.15

C. Anselm Clavé, 6. 973 232 726.

III SCREENBOX FUNATIC Algo muy gordo 12.30 - 16.25

Canción de Nueva York 12.30 - 13.30 - 14.55

El tercer asesinato 11.00 - 12.55 - 13.05

El último traje 11.00 - 12.30 - 13.30

En cuerpo y alma 16.55 - 22.40

Verano 1993 11.00 - 13.05 - 15.15

Handia 11.00 - 12.50 - 14.35

La librería 12.45 - 18.50 - 20.40 - 22.30

La llibreria (V.O.S.C) 12.50

La pell freda 11.00 - 12.50

Nuestra vida en la... 18.30

Spoor (El rastro) 13.05 - 16.25 - 20.30

Spoor (El rastro) (V.O.S.E) 11.00

The Square 17.50 - 20.15 - 22.40

The Square (V.O.S.E) 12.30

Pi i Margall 26 902 125 902.

III TEATRE PRINCIPAL DE LLEIDA Amor a la siciliana 18.00 - 19.45

La montaña entre... 16.00 - 21.30

Pl. Paeria, 7. 973 242 925.

Seu d’Urgell (La) III CINEMES GUIU Batman: La Lego... 18.00

Oro 18.00 - 20.00 - 22.15

Una mujer fantástica 20.00 - 22.15

Av. Salòria, 55

Solsona III CINEMA PARÍS Emoji: La pel·lícula 18.30

Toc toc 22.15

Carrer de Tora

Tàrrega III MAJÈSTIC Amor a la siciliana 18.00

Cars 3 (CAT) 18.15

Fantasia by Escribà 20.10

La montaña entre... 22.30

Musa 20.15 - 22.30

Av. Catalunya 56.

Tremp III CINEMA LA LIRA Thor: Ragnarok 22.15

Carrer Barcelona, 1

Vielha e Mijaran III CINEMA ERA AUDIOVISUAU El nadó en cap 18.15

El secreto de... 22.00

Carrer Calbeto

Els cinemes de Lleida

tv locals

LLEIDA TV 07.30 Notícies vespre. 08.15 Aran TV resum setmanal. 09.00 Club Banyetes. 10.15 La ba-ba. 10.30 Sindicats-CCOO. 11.00 De Tee a Green. 11.30 Info Noguera. 12.00 Adolescents.cat. 12.30 7 dies. 13.30 Torna-la a tocar, Sam. 14.00 Procés creatiu. 14.30 Aventura’t. 15.00 El debat de Lleida Activa. 16.00 1món.cat. 18.00 Bàsquet en joc. 20.30 Teló de fons. 21.00 DeNuvis. 21.30 Al dia. 22.00 DiS. 22.30 Hoquei en joc. CH Vila-Sana - CP Voltregà. 00.00 1món.cat. 02.00 Segre.com cercle.

PIRINEUS TV 09.00 Club Banyetes. 10.00 Serveisinformatius. 10.30 Boletgrafi es. 11.00 Serveis informatius. 11.30 Orquestra’t. 12.00 Serveisinformatius. 12.30 Gaudeix la festa. 13.00 Serveis informatius. 13.30 Tot recordant. 14.00 Dosos amunt! 15.00 Art a l’Empordà. 15.30 Detot i més. 16.00 Carreteres. 16.30 Zona natural. 17.00 De Tee aGreen. 17.30 La clau de la nostrahistòria. 18.00 Cakes i pastissos. 18.30 Entre ceps. 19.00 El debat deLleida Activa. 20.00 Boletgrafi es. 20.30 Recull setmanal. 21.00 DiS. 21.30 Entre ceps. 22.00 Aventura’t. 22.30 Barcelonautes. 23.00 Recullsetmanal. 23.30 Teló de fons. 00.00 Recull setmanal. 00.30 De tot i més. 01.00 Recull setmanal. 01.30 Somde poble. 02.45 Rutes pel Pirineu.

‘Oro’

ConcertsBELLPUIG� 23.00. Teatre Armengol. Actua-ció de La Banda Municipal de Mú-sica de Bellpuig i Hora de Joglar.

LA SEU D’URGELL� 19.00. Ateneu de l’Alt Urgell. No-vember Fest.

LES BORGES BLANQUES� 12.00. Pl. de la Capella. VermutNegre. Vol. 12, amb AfrocaribeanCollective.

LLEIDA� 19.30. Sala Nausica de l’Ateneupopular de Ponent. Dos de Lis,duo de guitarra i violí, amb LauraFontanals, guitarra i Roser Farré,violí.

LLEIDA� Jazz Tardor. 22.30. Cafè del Tea-tre. Actuació de Mariola Membri-ves Enamorada.

TÀRREGA� 23.00. Kiriku. Concert d’ÒscarTorres.

DansaTREMP� 12.00. Plaça de Capdevila. Mo-lar, de Quim Bigas.

FestesBALAGUER� Festa major del Sant Crist.09.00. Pista de petanca del Molíde l'Esquerrà. Esmorzar i campio-nat mixt de petanca.� 09.30. Casal Lapallavacara. Tor-neig escolar d’escacs MemorialPijuan.� 09.30. Pl. del Mercadal. Si volsesmorzar bé, vine a Balaguer.� 12.15. Primer tram del passeigde l’Estació. Trobada d’amics delswing i ball.� 12.30. Vestíbul de l’Ajuntament.Inauguració de la mostra-exposi-cions de Bonsais, a càrrec delClub Bonsai Balaguer.� 13.00. Pistes del Molí de l’Es-querrà. Lliurament de premis depetanca, billar i bitlles catalanes.� 13.30. Sala d’actes de l’Ajunta-ment. Lliurament del premi En-carnació Vilà i Escoda i dels pre-mis d’escacs.� 16.30. Vestíbul de l’Ajuntament.Simultànies d’escacs.� 17.00. Pavelló del Molí de l’Es-querrà. Espectacle de màgia Totsfem màgia, amb el Mag Xema.� 17.30. Sala d’actes de l’Ajunta-ment. Cinema infantil en català:Ballerina.� 19.30. Pavelló Inpacsa. Ball ambl’orquestra Venus.� 22.00. Teatre municipal. Teatreamb Homes, la comèdia musical,amb Anna Barrachina, AgnèsBusquets, Mireia Portas, Alba Flo-rejachs i Glòria Sirvent.� 22.15. Cinema Balaguer. Projec-ció de la pel·lícula La pell freda.� 23.30. Pavelló Inpacsa. Ball ambl’orquestra Venus.� 00.00. Concert amb Sopa deCabra.� Tot seguit, carpa jove. Actuacióde la Banda Neon i el dj JordiBosch.

ELS ALAMÚS� Festa de Sant Martí. 10.00. Fire-tes i atraccions infantils.� 12.00. Missa major i ofrena flo-ral a Sant Martí.� 12.00. Sala d'actes de l'Ajunta-ment. Exposició del 13è Premi deFotografia i 6è Premi Jove delConsell Comarcal del Segrià elsValors del Segrià.� 13.00. Davant de l'Ajuntament.Vermut popular.

� 16.00. Firetes i atraccions infan-tils.� 18.00. Sala poliesportiu. Con-cert i sessió llarg de ball� 00.30. Poliesportiu. Actuaciódel dj Haro + La Cosa Nostra.

SANT MARTÍ DE MALDÀ� Festa major. 12.00. Animació in-fantil amb Cremallera Teatre.� 18.00. Església. Concert ambOndara Gòspel.� 19.30. Ball amb Aquarium.� 01.00. Concert per al joventamb Covers.� 04.00. Sessió de dj.

FiresALMACELLES� Tot el dia. El comerç al carrer.Cada segon dissabte de mes.

ALMENAR� Tot el dia. Sala polivalent i car-rers de la població. 8a fira de tas-tets gastronòmics.

BELLPUIG� Fira de la conserva i productesde proximitat. 11.30. Església deSant Nicolau. Visita guiada alMausoleu de Ramon de Cardona ial Convent de Sant Bartomeu.� 17.00. Inauguració de la 6a edi-ció de la Fira.� 17.30. Taller de cuina infantilUmmm, preparem i mengem lafruita més divertida, a càrrec deRomi Pijuan, gerent de Decofruit.� 18.00. Pavelló Firal. ConferènciaLa salut emocional: les claus delsegon cervell i l'alimentació, a càr-rec de Xevi Verdaguer.� 18.00. Tast gratuït de melmela-des.� 19.00. Taller de cuina Canelonsde tardor, a càrrec d'Abili Allué,cuiner de Comerç Càtering deBellpuig.

LLEIDA� De Nuvis, Saló de Serveis i Equi-paments per a celebracions deLleida. Tot el dia. Pavelló 4 de laFira de Lleida.

MOLLERUSSA� 10.00 a 13.00. Oficina Jove delPla d’Urgell. Mercat d’intercanvipel gran recapte d’aliments.

MOLLERUSSA� 10a. Mollerussa Lan Party. Pave-lló Firal. Fira. Trobada d’aficionatsa les noves tecnologies.

TALARN� Fira de circ Sant Martí. 10.30 a13.00. Taller de circ de la mà de lacompanyia Panettone Brothers.Taller de manualitats. Taller demanualitat. Taller de pinta-cares.Taller de bombolles gegants desabor.� 11.00. Missa en honor a SantMartí.� 12.00. Església. XIX Festival deMúsica de tardor orgues de Po-nent i del Pirineu, amb Maria Alta-dill, soprano; Miquel González,professor d’orgue del Conservato-ri Professional i municipal de Llei-da.� 12.45. Espectacle de circ El do-mador de peixos, de la companyiaPanettone Brothers.� 13.30. Dinar.� 16.00. Esplai. Homenatge a Ro-sa Anna Dimas Porras.� 17.00. Berenar.� 17.30. Espectacle de circ 2D2, dela companyia Panettone Brothers.� 18.30. Concert amb Maritrini ysussicarios.

InfantilsAGRAMUNT� 18.15. Cinema Casal Agramuntí.Projecció de la pel·lícula Ballerina.

BELL-LLOC D’URGELL� 11.00 a 13.00. Esplai La Costere-ta. Activitats d’esplai per infants ijoves de 3 a 17 anys.

LLEIDA� 12.00. Teatre municipal de l’Es-corxador. Espectacle infantil Hi HaHutten Bouwers. Dins el Festival ElMés Petit de Tots.� 18.00. CaixaForum. EspectaclePell de Llarintè, cua de Tiré.

TÀRREGA� 18.15. Cinemes Majèstic. Projec-ció de la pel·lícula Cars 3.

VIELHA� 18.15. Era Audiovisuau. Projec-ció de la pel·lícula El nadó en cap.

TeatreALCOLETGE� 20.00. Pavelló municipal. Ves-prades teatrals. L’hospital tran-quil, a càrrec de Lo tReato, grupde teatre Bell-Camp, d’Alguaire.

ASPA� 20.30. Sala de l’Ajuntament,Vesprades teatrals: El metge agarrotades, de Molière, a càrrecdel grup de Teatrem, A 4 Forquesd’Alcoletge.

LLEIDA� 19.00. Teatrel de l’Escorxador.Mostra d’arts escèniques: Termi-nal 5 destinació Las Vegas, a càr-rec de Bordeta Escénic.

TÀRREGA� 22.00. Teatre Ateneu. Bat - LaGata Salvatge. Un trasplantamentinoportú.

VINAIXA� 22.00. Representació de l’es-pectacle Descalços pel parc, acàrrec del grup de teatre El Cen-tru de Canet de Mar. Dins la 17aMostra de Teatre Còmic Amateurde les Garrigues.

ConferènciesCOLL DE NARGÓ� 17.00. Dinosfera. ConferènciaQuè hi havia just abans dels dino-saures a Sallent (Coll de Nargó)?,a càrrec d’Helena Estella. Dins la22a Setmana de la Ciència.

LA POBLA DE SEGUR� 11.00. Molí de l’Oli. ConferènciaEn lluita per l’estèvia, a càrrec deFrancesc Rubio.

LLEIDA� 11.00. Sala Gran de la Canonja.Conferència 1707, un reflexió desde la història, a càrrec de JaumeBarrull Pelegrí, historiador.� 12.00. Visita guiada Les petjadesdel 1707 a la Seu Vella. Dins l’actecommemoratiu de la caiguda deLleida l’11 de novembre de 1707.� 19.00. Aula Magna de l’IEI. Con-ferència La Biblia a la reforma, acàrrec de José Luis Andavert Es-criche. Dins el cicle 500 anys de lareforma protestant.

JornadesCORBINS� 09.30 a 16.00. Plaça Coliseu.Jornada munixic: Revolta juvenilals municipis petits.

RIALP� I Jornades tècniques de bar-rancs, pels dies 17, 18 i 19 de no-vembre. Taula rodona: Present,passat i futur del barranquisme.On som i on anem? Diferents po-nències relacionats amb: mate-rial, seguretat, medi ambient i for-mació. Tallers teoricopràctics:Corda simple VS corda doble, ta-ller d’instal·lació, taller d’equipa-ment, reequipament i primera in-tervenció en cas d’accident alsdescens de barrancs. Inscripcionsal web: www.feec.cat.

GastronomiaL’ALBI� Mostra Gastronòmica de lesGarrigues. Fins al 17 de desembre.

LLEIDA� Jornades gastronòmiques Food& Fun. A la mostra hi participenuns dotze restaurants de la ciutat.Fins al 26 de novembre.� Mostra del porc Porc Passió Finsal 30 de novembre.

TREMP� Jornades Cuina de Fira. 26 esta-bliments del Pallars Jussà elabo-ren menús a base de plats tradi-cionals coincidint amb les fires.Fins al 19 de novembre.

InauguracionsMOLLERUSSA� 11.00. Sala d’exposicions delMuseu de Vestits de Paper. Inau-guració de l’exposició Records ianècdotes de totes les colles. Encommemoració dels 20 anys deles colles dels 50 a Mollerussa.

PresentacionsVILANOVA DE MEIÀ� 19.30. Sala de lectura de l’Ajun-tament. Presentació del llibre Vis-ca la vila i altres narracions, de Ra-mon Bernaus Santacreu.

Donació de sangVIELHA� 11.00 a 22.00. Palau d’Esports.

DiversosALMENAR� 10.30 a 13.00. Sala d’actes de laBiblioteca. Viquimarató. Trobadaper editar i ampliar articles localsa Viquipèdia i pujar imatges a Wi-kimedia Commons.

BALAGUER� 21.00 a 22.00. Casal Lapallava-cara. Curs de reparació d’ordina-dors. Dilluns, 13, de 21.00 a 22.00,i divendres, de 20.00 a 21.30.

GOLMÉS� 17.00. Sala Dr. Baiget. Taller so-bre l’escriptora i dibuixant LolaAnglada + concurs. Dins els actesdel Correllengua 2017.

JUNEDA� 18.00. Pavelló poliesportiu. Fes-tival de patinatge.

LLEIDA� 10.00 a 14.00. Pati de les Comè-dies. La Casa dels Gegants. De di-marts a divendres, de 10.00 a14.00 i de 17.00 a 20.00. Dissab-tes, d’11 a 13.30 i de 17.00 a 20.00,i diumenges i festius, d’11 a 13.30.� 10.30. Diferents partides de Llei-da. Benvinguts a l’horta de Lleida.Visites guiades, degustacions ivenda directa.� 12.00 a 14.00. Dipòsit del Pla del’Aigua. Portes obertes.

OLIANA� Cursa de motocròs Oliana OffRoad.

PONTS� 10.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00.Sala d’actes de l’Ajuntament. Diade l’Origami.

VisitesALTRON� Visita guiada gratuïta a la For-matgeria artesanal la Peça d’Al-tron. Reserva al telèfon 973 621732 / 608 392 904.

ESPOT� Visites a la Casa del Parc Nacio-nal d’Espot. Obert tot l’any, de09.00 a 14.00 i de 15.30 a 17.45.Diumenge i festius, a la tarda tan-cat.

L’agenda de Lleida