DIJOUS · 4 d’octubre del 2018. Any XLIII. Núm. 14779 - AVUI / Any XL. Núm. 13649 - EL PUNT

1,20€

1838

63-1

1841

84T

8546

62-1

1797

87®

Acorden una resoluciósense data límit per aun referèndum vinculant

Discrepen sobre coms’acaba aplicant lasuspensió dels diputats

Quim Torra: “Si norecuperem l’esperit de l’1-Ono ens en sortirem”

JxCat i ERC proposennegociar sense terminis

P6-15

NACIONAL P16,17

TRÀNSIT · “Proposarem queles sancions de trànsit comportinfer cursets de formació”

ESCORTA · “Estem estudiantdenunciar Borrell perquè impedeixprotegir Puigdemont a Bèlgica”

Miquel Buch. Conseller d’Interior

“No dimitiré, i si algúavala fer políticaviolenta, que ho digui”

L’argentí porta els blaugrana a la victòria, a Wembley (2-4)

L’ESPORTIU

Messi il·lumina el BarçaMessi celebra un dels dos gols que va marcar ahir al Tottenham ■ ANDY RAIN / EFE

Europa-Món P26,27

Rodrigo Rato, aun pas d’entrara la presó

El Suprem manté tancatsels nou presos polítics

Nacional P15

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 D’OCTUBRE DEL 2018

quest estiu vamportar els nos-

tres fills al concertque la Dàmaris Gela-bert va oferir als jar-dins de Cap Roig. En-

tre el públic vam coincidir, entre altres,amb les famílies de l’Oriol Junqueras idel Raül Romeva. Però no hi eren nil’Oriol Junqueras ni el Raül Romeva.Els nostres nanos, curiosos de menacom tots els nanos, van preguntar-nosqui eren aquelles famílies i els ho vamexplicar. El gran, de nou anys, estavamig al cas de la situació. La petita, desis, no. Tots dos van estar especial-ment atents, encuriosits i empàticsamb el fet que els pares d’aquells al-tres nens (dos més grans que ells, dosmés petits) estiguessin a la presó sen-se haver comès cap delicte. Estic se-gur que si els hagués dit que eren lla-dres haurien quedat més tranquilsamb l’explicació, perquè el sentit infan-til de la justícia és molt més senzill queel dels adults. En el cas de la família delRaül Romeva, l’empatia entre nanos va

ser doble perquè tots plegats som delmateix poble, Sant Cugat, i al consellerl’havien vist fent castells a la festa ma-jor. Al cap d’unes setmanes, en und’aquests matins avorrits d’estiu, vamfer figures de fang. Després del nino ila lluna de rigor, em van demanar defer un llaç. Un llaç que van assecar, vanenvernissar i van pintar de groc. A cadapunta, els seus noms: “És per al pared’aquells nens.” La Diana Riba (parelladel Raül Romeva i mare d’aquellsnens) ja té el llaç groc a casa. Al capd’uns dies, ahir, el Suprem va refusardeixar-lo en llibertat a ell i als altres vuitpresos polítics. El tribunal consideraque encara hi ha risc de fuga i no aténles raons d’impacte familiar esgrimi-des per les defenses. Cap sorpresa,malgrat la contradicció que suposa po-sar fuga i llar a la mateixa argumenta-ció. Avui els hauré de tornar a explicar,als nanos, que “el pare d’aquells nens”continuarà més temps a la presó, peròjo estaré orgullós de tenir uns fills ambmés sensibilitat i empatia que uns jut-ges a qui hauria cedit gustosament lameva cadira de Cap Roig perquè ve-iessin amb els meus ulls la magnitudde les seves decisions.

A

Keep calmJofre Llombart

El llaç de fang

El tribunal considera queencara hi ha risc de fuga i noatén les raons d’impactefamiliar esgrimides

n dia ponderem les virtuts deldiàleg; l’endemà, el valor detrencar-lo. Els partits indepen-

dentistes catalans amb presència a lesCorts de Madrid van afavorir que Pe-dro Sánchez, del PSOE, accedís a lapresidència governamental i que Ra-joy, del PP, s’anés a refugiar al seu ofi-ci de registrador de la propietat. Oficique va exercir també sent president:Espanya entera era seva i la moblavaal seu gust, les cortines dels jutjats iles presons incloses. Uns dies desprésdel recanvi governamental, em vaigtrobar el diputat a Corts pel PDeCATJordi Xuclà al Bolxoi de Moscou. Compoden veure, no m’estic de res. El Bol-xoi sempre ha estat niu de conspira-cions, espies i confidències. Em va pre-guntar a l’entreacte: “Tu creus quehem fet bé?” Llavors no vaig donarprou importància al trèmolo dramàticde la seva veu i que volia dir: “Viuremmillor amb Sánchez que amb Rajoy?”Volia dir: “Què és preferible per alsnostres interessos, el ‘com pitjor, mi-llor’ o l’afabilitat?” Vaig respondre-lique havien fet bé. Si hagués estat mésràpid a entendre’l li hauria afegit que

U

al meu parer no hi ha “com pitjor, mi-llor”. “Com pitjor, pitjor”, com la lògicaindica. Sánchez va oferir diàleg. No hihavia llavors govern. Puigdemont, desde Waterloo o on fos en aquell mo-ment, primer s’hi va mostrar reticent.Després ho va aprovar. Va arribar aadmetre que podia ser un diàleg quedurés anys i que el referèndum “acor-dat” seria laboriós. Xuclà devia respi-rar, la veu se li devia refer.

Quim Torra va emetre l’altre dia unultimàtum: o Sánchez es comprometamb el referèndum i el dret a l’autode-terminació, o Xuclà i els seus el farancaure abans de la castanyada. Sán-

chez, dèbil com està i amb els opo-nents en ebullició, no pot comprome-tre-s’hi ni de lluny. Les eleccions a quèes veuria obligat no és segur que lesguanyés. Ciutadans i el PP les desit-gen. És partidari Torra del ‘com pitjor,millor’? Molts dels que l’apreten, se-gur. Torra té el complex de Guerra. Al-fonso Guerra. Els que provenen del’activisme sempre se senten incòmo-des a la butaca governamental: temendefraudar els seus. Guerra va dir queera al govern en qualitat d’“oyente”.Després va manar molt. Torra donapeixet als que vociferen i tenen pressa.¿Pot manar molt, si no té ni el governcompactat? ¿Està en condicions deproferir ultimàtums creïbles o efectiussense acabar amb la cua entre cames iel país de nou frustrat? Potser es trac-ta només d’espavilar Sánchez perquèdel diàleg en surtin més concrecions.Els que l’apreten ho acceptarien?

Última hora: Torra s’ha desdit del’ultimàtum. Vaig anar a Rússia perevadir-me uns dies de l’estrabul·ladapolítica domèstica. Els ben prometoque ara seria al Bolxoi veient ballet.Diria que en Jordi Xuclà, també.

“Està encondicions de fer-losense acabar amb lacua entre cames?

Vuits i nous

L’ultimàtum de TorraManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 D’OCTUBRE DEL 2018

La política catalana i l’espa-nyola estan absolutament

marcades pel greu conflicte que en-fronta les institucions catalanes il’Estat espanyol per la democràticaaspiració majoritària a Catalunyad’exercir el dret a l’autodetermina-ció. El govern espanyol presidit perPedro Sánchez no pot obviar aques-ta realitat, i té l’obligació d’aparcar lainacció i prendre la iniciativa tal comli ha exigit el president Torra en eldebat de política general. L’única viade resolució real per la greu situaciópolítica actual passa per un referèn-dum en què la ciutadania catalanapugui expressar la seva voluntat, iper treure l’enfrontament dels jut-jats i les presons. Sánchez té impe-diments en aquest sentit, però ambvalentia política pot fer passos fona-mentals mitjançant una propostaque com a mínim obri la via cap alreferèndum i amb la retirada de lesacusacions per part de la fiscalia. Nofer-ho seria emular la inacció del seupredecessor, Mariano Rajoy; unaabsurditat, després que l’indepen-dentisme obrís una finestra d’opor-tunitat per al desbloqueig del con-flicte permetent l’accés del socialis-ta a la presidència.

El debat de política general hatranscorregut amb una tònica noexempta de duresa per part de l’opo-sició, però emmarcada en la cortesiaparlamentària. Amb excepció d’unaimpresentable intervenció plenad’exabruptes per part del represen-tant del PP. Ahir va ser significatiul’esforç del líder del PSC, Miquel Ice-ta, per mantenir la via del diàlegoberta. Un diàleg que en els darrersmesos ha reduït de forma positiva latensió política. Però el diàleg buit decontingut és inútil, i calen fets queSánchez ha de plantejar-se ara ma-teix. Si és que realment vol aportarsolucions polítiques a un conflicteque és de naturalesa política, tal comell mateix ha admès.

Sánchez had’aparcar laseva inacció

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El Festival de Sitges, aparador mundial del cinemafantàstic i de terror, enceta la 51a edició amb l’ambicióde millorar la festa del mig centenari, amb la progra-mació “més potent del món del cinema del gènere”,en paraules del director, i amb Nicolas Cage, Ed Har-ris, Pam Grier i John Carpenter entre els convidats.

DTOR. DEL CENTRE PER LA IMATGE DEL CLÍNIC

Un festival fantàstic

L’hospital Clínic de Barcelona ha posat en funcio-nament una màquina de ressonància magnètica dedarrera generació que se centrarà en patologiescardiovasculars i permetrà realitzar el triple de pro-ves que fins ara, i per tant reduirà a un terç el tempsd’espera dels pacients.

-+=

-+=

Hisenda també collaDonald Trump

Menys espera al ClínicLluís Donoso

-+=

Àngel Sala

El president dels Estats Units afegeix un pes més ala pesada càrrega que llasta el seu mandat, amb lainvestigació publicada pel The New York Times querevela que gran part de la seva fortuna prové de do-nacions i herències del seu pare camuflades ambsocietats falses per no pagar impostos.

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

DTOR. DEL FESTIVAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE SITGES

iu el president Torra en l’entre-vista que li vam fer ahir i quepubliquem avui (i no és cap joc

de paraules): “Si no recuperem l’espe-rit de l’1-O no ens en sortirem.” I pro-bablement és cert. Ens hi hem passatmesos, anys, tots plegats, fent-nosaquesta pregunta: ens en sortirem?Abans de l’1-O (de l’1-O de l’any pas-sat, és clar), potser ingènuament, tot-hom deia que sí. Sí, ens en sortirem. Iprobablement, sense aquest convenci-ment (sense el “sí, ens en sortirem”)no hi hauria hagut un 1-O. Ningú sabiaon eren les paperetes ni les urnes, niquè passaria amb el cens ni si obririentots els col·legis electorals, però tot-hom tenia el convenciment que sí, quel’1-O es faria i que ens en sortiríem. Ies va fer, tot i que l’endemà (i l’ende-mà de l’endemà) vam anar descobrintque no hi havia res preparat. Ara lapregunta circulant (circulant des de faanys) continua sent la mateixa. Torra

D “Jo ara me’n faigd’altres, depreguntes, persaber la resposta

avui, per primer cop en molt temps, hiposa un condicional al davant; hi posaun si. “Si no recuperem l’esperit del’1-O no ens en sortirem.” Hi ha quin’hi posa d’altres, de condicionals: sino som més no ens en sortirem, diuenuns; si no desobeïm no ens en sorti-rem, diuen uns altres. I així anar fent.De tal manera que en aquest punt dela pel·lícula, a banda de preguntar-mesi ens en sortirem, ara jo me’n faigd’altres, de preguntes: és normal queJxCat i ERC s’estiguin discutint enveu alta sobre la delegació de vot sobre

els diputats afectats per la resoluciódel jutge Llarena? Què van pactar, elssocis de govern que no havien passatni deu minuts que els socis de governja discrepaven i no pas discretament?De l’ultimàtum de Torra, n’estava alcorrent tot el govern? Tothom a JxCatpensa el mateix? Pensen el mateix elspuigdemontistes i pedecatistes? Totsaquests que pontifiquen dient que calser més radicals, què volen dir quandiuen ser més radicals? Què estan dis-posats a jugar-s’hi ells, personalment?Quan ERC diu que no treballa noméspels convençuts, vol dir sense dir-hoque JxCat sí? Què vol dir Rufián quandiu que “els ultimàtums els carrega eldiable”? Què n’han quedat, de totsaquells pactes nacionals que compor-taven fotos multitudinàries? Tothomdiu de veritat el que pensa? M’imaginoque quan tinguem les respostes aaquestes preguntes ho sabrem, si ensen sortirem.

Ens en sortirem?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllMarta Monedero

Nòmadaapassionada

a suïssa Ella Maillart va ser, el 1924, la primera donaa participar en una prova de vela als Jocs Olímpics.

Després va recórrer l’Àsia de punta a punta i en vadeixar constància per escrit. Alguns d’aquest viatges elsva fer amb una altra suïssa, Annemarie Schwarzenbach,la viatgera més trista del món. “L’àngel devastat”, que lideia Thomas Mann.

Però ambdues tenien com antecessora una tercerasuïssa rebel, Isabelle Eberhardt, que va viure només 27anys. Filla il·legítima de mare noble del Bàltic i d’un

sacerdot anarquista, va triarl’Algèria francesa del tombant desegle com a base per explorar elSàhara. Eberhardt va vestir-se decavaller àrab, va convertir-se al’islam i va entrar en una comunitatsufí. Resava i bevia amb la mateixaconvicció. Es va casar amb unsoldat algerià, va morir en una

inundació i la van enterrar sota els preceptes islàmics.El desassossec i la provisionalitat amb què vivia

mesclats amb al delit per anar al desert a la recerca decalma i aventures es destil·len a Diarios de una nómadaapasionada (La Línea del Horizonte). Un dietari fresc depedaços intensos sobre una vida de novel·la que vessaespontaneïtat i melancolia, trenca prejudicis i capturainstants orientals amb exaltació encomanadissa. “Totviatge, fins i tot a les regions més freqüentades i mésconegudes, és una exploració”, deia Eberhardt. Perquèel món és ple d’aventures i només cal anar-les a buscar.

L

IsabelleEberhardtbevia i resavaamb lamateixaconvicció

http://epa.cat/c/8dbvzs

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 D’OCTUBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

La repressió a Catalunyatrenca el silenci a la UE. ElParlament Europeu debatràaquesta tarda la situació aCatalunya per primera vegada.

10anys

20anys

La direcció presenta un EROtemporal per a 4.700treballadors. L’empresa diu queno pot fer res més davant lacaiguda de vendes.

Borrell s’ofereix a Aznar perquè“no hagi de cedir” davant elsnacionalistes. Afirma que lainiciativa pretén aturar la“disgregació d’Espanya”

Escolta, Europa! La crisi de SEAT S’ofereixTal diacomavui fa...

a societat catala-na viu, un any

després, impactadaencara per aquellesdates de victòria po-pular però d’indigne

record per la brutalitat policial de l’1-O iper la brutalitat dialèctica del 3-O ambel discurs de Felip VI. Uns fets que unapart molt important de la ciutadaniaha rememorat de l’única manera pos-sible: amb ferma denúncia i reivindica-ció. Una altra cosa diferent són algu-nes situacions aïllades que l’unionismeha volgut magnificar però que és certque ha introduït en l’imaginari inde-pendentista uns elements que fins arali havien estat aliens: caputxes i porres.Incidents de tensionament de deter-minats grups i resposta molt qüestio-nable dels Mossos. I ni les porres ni lescaputxes ens apropen a la República.Però aquests fets no poden desvirtuarel que va ser l’1-O de fa un any. L’1-O ésun moment disruptiu de la nostra his-tòria. És a dir, que res tornarà a ser elmateix. Pot semblar ara mateix que ai-xò no és així. També va passar després

del Maig francès. La història ens de-mostra que revoltes populars com laviscuda a Catalunya no sempre asso-leixen objectius concrets immediats,però generen canvis sistèmics. Consi-derar l’1-O com una finestra d’oportu-nitat històrica perduda és un error. Sifos així seria una consideració molt po-bra del republicanisme català. Qui volplantejar l’1-O en termes de frustracióculpabilitzant el govern independentis-ta per erosionar-lo potser fa passesendavant en els seus objectius parti-distes, però no pas per assolir la Repú-blica. El govern ha d’escoltar la gent. Atota. I ha de plantejar una ruta viableper fer possible la República avaladaper una majoria de la ciutadania cata-lana. La seva via. Un camí sòlid allunyatdel tacticisme i de les pressions con-junturals, amb determinació però ambclaredat i honestedat. Amb unitat d’ac-ció i una lleialtat interna entre els par-tits de la majoria de govern que nosempre resulta evident. I comprovaranque la ciutadania és molt més maduradel que alguns pretenen.

L

Full de rutaFerran Espada

Ni porres,ni caputxes

L’1-O és un moment disruptiude la nostra història. És a dir,que res tornarà a ser elmateix. El govern ha de fixaruna ruta viable per assolir laRepública amb unitat d’acció

“Cap revoluciós’ha guanyat senseorganització nilideratge polític

odria quedar-me criticant certesaccions de confrontació que hemviscut al carrer per part d’una mi-

noria del moviment independentista, jaque no porten a res i donen una imatgeque no correspon a un moviment pacífic icívic. Però això seria injust. Seria obviarels qui tenen més responsabilitat enaquesta pèrdua de lideratge i projecte delmoviment independentista. A vegadesoblidem que els polítics també són hu-mans, que els efectes que a nosaltres ensdeixen noquejats, a ells també els afecten,que tenir amics a la presó o a l’exili, sentir-se aclaparat pel que et pugui passar a tumateix o a la teva família genera una visióde túnel on només pots afrontar l’imme-diat: eleccions i mantenir la flama de lalluita política per la independència.

TAMBÉ ENTENC que els presos i exiliats po-lítics viuen una situació molt complicada.Acceptar que el sacrifici no ens porta auna victòria a curt termini i que no hempogut aprofitar aquesta oportunitat polí-tica, i explicar-ho deu ser molt difícil. Peròtot i les dificultats és l’hora de ser sincers itornar a liderar o ens descompondrem

P com a moviment.

LA PRIMERA ÉS DONAR COMPTE del perquèvam fracassar en la gestió de l’èxit de l’1d’octubre. Els nostres exiliats i els nostrespresos polítics han de pactar unes explica-cions compartides tant del que va succeiri de la situació en què estem. Les conse-qüències personals ja les estan pagant, pe-rò el que els demano és la responsabilitatpolítica de donar una versió conjunta i quedonant-la tornin a liderar. D’altra banda,liderar vol dir ser sincers. Des del govern idels partits que li donen suport no es po-den permetre donar encara missatgesd’independentisme màgic. És un discurs

que no només és desacreditat pels fets, si-nó que a hores d’ara només debilita. El go-vern ha optat per una via que abans de fercap acció de ruptura requereix més su-ports interns i millor posició internacio-nal. Excepte algunes veus d’ERC que hansigut atacades sistemàticament per ha-ver-ho dit, aquesta decisió no s’ha explicatrealment. Ni s’explica ni es prepara el mo-viment independentista per a una lluita allarg termini. Ningú està donant la caradient que els escenaris no són de rupturaimmediata i assumint els costos polítics.

CREC QUE POTSER JA ÉS L’HORA de liderarpolíticament i de deixar de llançar pilotesendavant per pura necessitat. Cap revolu-ció s’ha guanyat sense organització ni li-deratge polític, però cap revolució s’haguanyat sense una base social comprome-sa i en consonància amb aquest lideratge.Els nostres líders que no han tingut por dela repressió de l’Estat espanyol cal que non’hagin de donar comptes a la mateixa ba-se independentista. Potser qui doni la ca-ra patirà un càstig a curt termini, però elsque ho facin seran els veritables artífexsde la República.

José Rodríguez. Sociòleg

L’hora de liderarTribuna

Molt bendesinformatsb El 3 de setembre passatvaig veure al canal Viajar elprograma de Michael PortilloEn tren por el viejo continente.En aquesta ocasió visitavaBarcelona, València i Mallorca.Al final, en sortir de Sóller, unade les seves conclusions fou,en les meves paraules, la se-güent: “Espanya viu ara ma-teix una revifalla dels regiona-lismes. En el meu trajectem’he trobat tres llengües dife-rents i encara n’hi ha més.” Enaquest cas les tres llengüesdiferents eren el català, el va-lencià i el mallorquí; i suposoque quan afirmava “i encaran’hi ha més” no es referia pre-cisament ni a l’andalús ni almurcià o l’extremeny, per citarnomés algunes de les possibi-litats, sinó, evidentment, al’eusquera i el gallec. Sé qued’un cas particular no se’n potdeduir una generalitat, peròm’ensumo que en aquest cas

sí. El centralisme de motllecastellà ha fet al llarg delsanys molt bé els deures, demanera que ara a Europa, tantpel que fa a la història d’Espa-nya com pel que fa al seu pre-sent, estan molt ben desinfor-mats.JORDI GARCÍA VILANOVATerrassa (Vallès Occidental)

Comissionsimpròpiesb Fa tres anys i a l’empara dela llei 41/2003, de 18 de no-vembre, de protecció patri-monial de les persones ambdiscapacitat, vaig constituirun patrimoni protegit per apersones amb discapacitat,per al meu fill, mitjançant uncompte obert a l’entitatBBVA. Per determinaciód’aquesta entitat –però node la llei– aquests comptestenen consideració de perso-na jurídica i a tots els efectessón considerats “una empre-sa” (!). Entre altres coses, ai-

xò vol dir que s’apliquen co-missions de mantenimentpròpies d’un compte d’em-presa. Considero una obsce-nitat que un compte que noté més moviments que lesaportacions que s’hi puguinfer, que no gaudeix de cap re-muneració i que té la finalitatque té, rebi aquest tracta-ment. I considero també unaobscenitat que, després demesos de demanar-ho, l’enti-tat no hagi estat capaç decomunicar la seva negativa amodificar-ho, argumentada iper escrit.JOSEP CARBONELL MESTREBarcelona

Avaria indefinida

b Just al costat del Parc Sani-tari Pere Virgili hi ha la paradade Penitents de la línia 3 delmetro. Per diverses raons l’heacabada utilitzant força du-rant aquests darrers anys. Du-rant l’últim any podria dir queles escales mecàniques no

han funcionat més de dosmesos seguits sense tenir al-guna avaria. Especialment du-rant els últims sis mesos no hiha hagut gairebé una sola set-mana sencera sense aturadesd’escala. Tenint en compteque és una estació al costatd’un parell d’hospitals, no es-taria de més que es controles-sin aquestes coses, sobretotper la gent més gran i peraquells amb més dificultat demobilitat. És cert que tambéhi ha un parell d’ascensors, toti que són força petits i amb unsol metro si no tens sort ja vanplens. Afortunadament, des-prés de sis mesos han deciditfer-hi obres, tot i que semblaque mai no s’acabin. I bé, te-nint en compte que hi ha mésd’un centre mèdic al costat,no estaria de més una micamés d’agilitat a l’hora de fer-ho. Però bé, més val tard quemai, així que com a mínimhem tingut un bon final.ANNA MALLOL CASASBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 D’OCTUBRE DEL 2018

SísifJordiSoler

Quim Torra, PRESIDENT DE LA GENERALITAT, DIRIGINT-SE A ALEJANDRO FERNÁNDEZ (PP)

“Feia temps que no escoltava un discurs tan trogloditacom el seu; això no és el Valle de los Caídos”

La frase del dia

“Sense una grannarrativad’aproximació queaccepti el dret delscatalans al’autodeterminació,no hi ha resolució ala vista

onada expansiva de l’1-O conti-nua avançant. El “Primer d’Oc-tubre” ha esdevingut ja una da-

ta històrica i també un nou topònim enel nomenclàtor dels pobles de Catalu-nya. Però, la dimensió política i la signi-ficació històrica de l’1-O continuensubjectes a una intensa confrontacióde narratives oposades o irreductibles.Escric aquestes ratlles després de se-guir amb emoció les nits temàtiquesque ens regalà TV3 diumenge i dillunsper commemorar el dia que per a unsrepresentà “la victòria del poble de Ca-talunya” i per a altres, “la consumaciódel cop d’estat”.

EN SITUACIONS DE GREUS CONFLICTES

com el de Catalunya-Espanya, és lògicque s’originin multiplicitat de relats.Però la pluralitat de relats sobre la sig-nificació d’un fet excepcional com el re-ferèndum de l’1-O –i dels altres fets de-rivats– tendeix a polaritzar-se en unsmarcs generals de comprensió i de ca-nalització del problema. En podem dirmacronarratives. Els relats conjuntu-rals, els dels mitjans i els de les xarxes,les declaracions dels polítics, les mani-festacions, els debats parlamentaris oles interlocutòries judicials, poden con-siderar-se micronarratives que alimen-ten alguna de les grans narratives do-minants.

FENT BALANÇ DE LA IMMENSITAT dels re-lats sobre l’1-O generats durant aquestany de post-Procés, gosaria proposar lapreeminència de tres macronarrativespredominants. Una és òbviament la in-dependentista, l’eficàcia de la qual haestat àmpliament reconeguda peramics i enemics, i que per raons d’espaino tractaré aquí. De la segona, la grannarrativa unionista o antiindependen-tista, m’interessa destacar l’emergèn-cia de dues modalitats complementà-ries. Abans i durant els “fets d’octubre”de 2017, la narrativa unionista era “in-

L’ timidatòria”. El govern espanyol del PPgenerà una bateria de relats intimida-toris contra el “full de ruta” de la majo-ria independentista, però sense em-prendre accions contundents fins a ladel 155. La gran premsa de Madrid i elsmitjans audiovisuals espanyols adop-taren en bloc i sistemàticament aques-ta perspectiva narrativa que impregnàportades, editorials, tertúlies, filtra-cions, articulistes, amenaces, etc.

L’ESTRATÈGIA DE RAJOY de judicialitzar elProcés originà la nova modalitat de lamacronarrativa unionista, la narrativa“inculpatòria”. Ja no és el govern quidicta els marcs narratius de compren-sió del conflicte, sinó que se’n traspas-sa la responsabilitat a la fiscalia, en pri-mer terme, després a l’Audiència (im-putació dels Jordis) i posteriorment alSuprem. La nova generació de relats,que la gran premsa espanyolista com-pra i difon a mansalva, ja no surt de LaMoncloa, sinó de les interlocutòries deles Lamelas i dels Llarenas, que no dub-ten, malgrat les desqualificacions deles justícies europees, d’inculpar els lí-

ders catalans de colpistes. Així culmi-na la gran operació de despolititzaciódel conflicte Catalunya-Espanya: no hiha presos polítics.

MÉS ENLLÀ DE LES GRANS NARRATIVES in-dependentista i unionista, perviu unatercera macronarrativa, que aquestsdies de commemoració de l’1-O ha tor-nat a emergir amb força. En diria lagran narrativa “reconstructiva”, de ca-ràcter notarial i testimonial. És la quees resisteix a etiquetar-se en termespurament polítics i advoca per la preva-lença del testimoni viscut, de l’expe-riència participativa, de la memòria re-flexiva. En aquesta voluntat de reviurel’emoció de la gesta col·lectiva són mi-lers i milers de participants que espresten a aportar el seu testimoni, lesseves vivències i les seves imatges pernodrir l’arxiu de la memòria de la jor-nada de l’1-O.

AQUESTS DIES HEM ASSISTIT a la desco-berta d’un pou potser sense fonsd’imatges de gran valor notarial sobrela brutalitat policial d’aquell dia. Vanser els 40 vídeos de les càmeres dels an-tidisturbis, filtrats pel digital El diario.Va ser el documental de Netflix Dos Ca-taluñas. Van ser el Marcats per l’1-O,La gent de l’escala i El xoc, emesos perTV3. I tots els reportatges i documen-tals anteriors. I els que vindran. Perquèla indagació sobre la veritable naturale-sa democràtica de l’1-O i sobre la per-versió inherent a l’acció del bloc del155 no pararà. I pot fer més gran l’abis-me entre les dues grans narratives enpugna: la pròpia d’una racionalitat re-publicana d’emancipació contra lad’una submissió colonial imposada perla violència, la física i la simbòlica. Arabé, sense una gran narrativa d’aproxi-mació que accepti el dret dels catalansa l’autodeterminació, és a dir, a la parti-cipació vinculant, no hi ha resolució ala vista.

Josep Gifreu. Periodista i professor emèrit de la UPF

Macronarratives de l’1-OTribuna

othom té opiniópolítica. També els

jutges, és clar, i no pas-sa res perquè l’expres-si, com van fer els delfòrum del Consell Ge-neral de Poder Judicial

que van buidar el pap contra l’indepen-dentisme, amb el vistiplau de tots elsseus col·legues. El problema ve quanuna casta amb aquesta opinió majori-tària –per què, si no, van crear Jutgesper la Democràcia per representar elreducte progressista?– ha de jutjar unacausa estrictament política. Perquè lla-vors, és evident, esdevé jutge i part. I ai-xò en democràcia és inadmissible. Elproblema no és que la majoria de jut-ges manifestin o avalin opinions de laultradreta espanyolista, sinó que ellsmateixos hagin de jutjar conflictes polí-tics per delegació de qui ha dimitit debuscar solucions dialogades, i nomésvol seguir tapant la boca a la voluntatmajoritària a Catalunya emparat en laseva llei, la del més fort.

La justícia espanyola no pot jutjar elcas català perquè això vol dir que lasentència ja està escrita. Si volen jugara la barbaritat de jutjar idees –no lesd’uns polítics, sinó les dels milions depersones que els van fer guanyar uneseleccions perquè fessin allò de quèse’ls acusa–, no ho pot fer mai la justí-cia d’una part, perquè això ho podreixtot. Que sigui una de neutral de debò,sense ideologia. Com les que ja hanparlat a l’estranger, ja s’ha vist com. Hiarribaran més casos i es guanyaran, so-bre la base dels drets universals, peròtambé fins i tot de la interpretació de lallei espanyola. Imagino jutges a Estra-sburg concloent que un referèndumcap en una Constitució que també re-cull el principi democràtic o el respectea les minories, que passen per davantd’altres drets que no són universals nidivins, tot i que per a alguns no n’hi hagicap altre, com la unitat de la pàtria. ■

T

De set en setÒscar Palau

Justíciauniversal

EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 D’OCTUBRE DEL 20186 |

Ho constataun estudi delnou serveid’acompanyamentpostpenitenciari

Afirma a El Punt AvuiTV que prohibir lamarxa de Jusapolno era una opciódemocràtica

“No pensodimitir”,asseguraMiquel Buch

El 67% delsreclusos notenen casa ensortir de la presóNacional

Junts per Catalunya i ERCvan pactar ahir la presen-tació d’una proposta de re-solució perquè el governcontinuï explorant les viesdel diàleg “bilateral”,“d’igual a igual, sense con-dicions ni renúncies”, pergarantir l’exercici del dreta l’autodeterminació, “in-cloent-hi negociar un refe-rèndum acordat, vincu-lant i reconegut interna-cionalment”. El text, però,no conté cap referènciatemporal que limiti la ne-gociació, l’endemà que elpresident de la Generali-tat, Quim Torra, posés unultimàtum a Pedro Sán-chez en el discurs d’ober-tura del debat de políticageneral: o posa sobre lataula una proposta perexercir el dret a decidirabans del novembre o“l’independentisme” dei-xarà de donar-li suport alCongrés. Torra, quan rebial Palau Pedro Sánchez, liplantejarà “parlar de toten profunditat”, tant delprojecte del govern delPSOE per a Catalunyacom de l’exercici del dret al’autodeterminació, se-gons recull la carta que haenviat a La Moncloa enquè insta el president es-panyol a concretar els ter-mes del diàleg, però sensemencionar tampoc l’ulti-màtum.

La vicepresidenta delPDeCAT, Míriam Nogue-ras, es va afanyar a mos-

trar la disposició del seugrup parlamentari –“aMadrid farem el que ensdemani el govern de Cata-lunya”– a deixar caureSánchez, mentre que l’al-tre independentisme re-presentat a la cambra bai-xa, ERC, va marcar dis-tàncies amb l’advertimentde Torra. El diputat alCongrés Gabriel Rufián vaalertar que els “ultimà-tums els carrega el diable”i va recordar que en nomdels diputats republicansa la cambra baixa noméspoden parlar ells.

El govern espanyol, perboca de la ministra de Polí-tica Territorial, MeritxellBatet, es va mostrar con-vençut que Torra no re-presentava tot el governquan va llançar l’ultimà-tum. Fonts monclovitesafirmaven que ara no és elmoment d’una reunió en-tre Sánchez i Torra.

En tot cas, la propostade resolució de JxCat iERC es votarà avui en l’úl-tima jornada del debat, enquè tots dos grups mira-ran d’oferir una imatged’unitat i tenen intenció

de votar favorablement ales iniciatives de l’altre. Launitat dependrà de comevolucioni la disparitatd’interpretació del dicta-men aprovat dimarts alParlament, que rebutjavala suspensió de sis dipu-tats processats pel Su-prem i que alhora avalavaque puguin delegar les se-ves funcions en un altremembre del seu grup par-lamentari. JxCat es resis-teix de moment a designarun substitut que assumei-xi temporalment les fun-cions dels seus electes, co-sa que deixa en suspens elsseus vots en el ple d’avui.

Per la seva banda, laCUP instarà a “reafirmarla validesa” de “totes lesdisposicions” aprovadesper la cambra en relacióamb el dret a l’autodeter-minació, incloses les lleisde desconnexió, tombadespel Tribunal Constitucio-nal. Alhora, els anticapita-listes també provaran quel’hemicicle reprovi el con-seller d’Interior, MiquelBuch, per les actuacionspolicials del cap de setma-na i l’aniversari de l’1-O. Enla seva intervenció, el capde files del subgrup cupai-re, Carles Riera, va dema-nar directament la dimis-sió del conseller, amb unras i curt “senyor Buch,plegui”.

De moment, en la sego-na jornada del debat, l’in-dependentisme airejavales seves diferències. Des-prés que el president delgrup d’ERC, Sergi Sabrià,

demanés a tot l’indepen-dentisme “menys gesticu-lació i més estratègia”, ad-vertia “als qui tenen pres-sa” que “qui prometi dre-ceres és un ingenu o ensenganya” i prometés que elque no farà ERC “és ven-dre fum”, el president Tor-ra va insistir a reclamarunitat per fer possible laindependència i va assegu-rar que dimitirà si consta-ta que no pot “avançar”cap a la República. “Això, oho fem entre tots junts ono ho aconseguirem. Si els34 diputats de JxCat, els32 d’ERC i els 4 de la CUPno som capaços de posar-

nos d’acord, no ho aconse-guirem”, va alertar el pre-sident.

Tot això passava el diaque el dia que el TribunalSuprem tornava a rebut-jar la llibertat dels presospolítics. “Això és una inde-cència, cada dia que pas-sen a la presó és una inde-cència”, constatava Torra.

Pel seu compte, ERC re-gistrava dues propostes deresolució, perquè el Parla-ment reiteri el seu com-promís amb una sortidademocràtica i pacífica delconflicte “insistint en lavoluntat de votar sobre laindependència de Catalu-

Emili BellaBARCELONA

Diàleg senseterminis per unreferèndum pactatBILATERALITAT JxCat i ERC tanquen una proposta de resolució per negociaramb Sánchez una votació acordada MISSIVA Torra envia una carta a Sánchez per“parlar de tot en profunditat” sense cap referència a l’ultimàtum del novembre

“Si els 34 diputats deJxCat, els 32 d’ERC i els4 de la CUP no somcapaços de posar-nosd’acord, no hoaconseguirem [laindependència]”

JxCat va presentar ahir en so-litari una proposta de resolu-ció que propugna que el Par-lament “reprovi l’actuació delrei Felip VI i en particular laseva presa de partit contrales institucions catalanes i elsseus representants legítims”en el discurs televisat que vapronunciar el 3-O, ahir feia unany. El grup es proposa con-demnar “l’aval i l’arenga que,en aquell discurs, va oferir a laviolència policial” contra els

“No he vingut aquí aadministrar cap tipusd’autonomia ni a jugaramb les paraules. El diaque vegi que no pucavançar a fer laRepública, me n’aniré”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases de Torra

votants de l’1-O, alhora queencoratjava la repressió.Igualment, el text recordal’existència d’una majoriaàmplia de catalans contrarisa la monarquia i n’exigeixl’abolició. De fet, el portaveuadjunt de JxCat, Albert Batet,va donar les gràcies irònica-ment al rei durant el debatper haver eixamplat “commai” a Catalunya el rebuig ala monarquia en aquell dis-curs: “Li estem molt agraïts.”

L’hemicicle delParlament,durant el debat depolítica general■ J.RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Reprovació del rei Felip VI

EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 D’OCTUBRE DEL 2018 | Nacional | 7

Els terminisL’APUNT per Quim Torra que d’aquí a un mes les dues forces

podrien deixar de donar suport al PSOE al Congrés.En l’aire queda un ultimàtum que havia agafat despre-vingut el PDeCAT a Madrid i els republicans. GabrielRufián se’n desmarcava públicament. I en privatmolts recordaven que fixar dates havia estat un delserrors del passat de l’independentisme.Anna Serrano

L’endemà que el president de la Generalitat marquésel novembre com a límit per negociar un referèndumamb el govern espanyol, Junts per Catalunya i Esquer-ra presentaven una proposta de resolució conjunta enquè demanen a l’executiu estatal un diàleg “sensecondicions ni renúncies” on el topall temporal haviadesaparegut. Tampoc hi era l’amenaça verbalitzada

l president Torra va aten-dre ahir, al final del ple, ElPunt Avui TV. Aquest és unextracte del contingut de

l’entrevista.

El ple ha anat com s’esperava?Penso que el ple ha anat bé. Hemmarcat unes fites molt concretes iuns calendaris.

L’ultimàtum a Pedro Sánchez nopot ser un bumerang? Què passa-rà d’aquí a un mes si el diàleg so-bre el referèndum no hi és?Si és així, nosaltres deixarem dedonar-li el suport parlamentarique fins ara tenia, i que és el que elva portar a la presidència del go-vern. No és que ara li estiguem do-nant un mes, és que portem totsaquests mesos de la seva presidèn-cia esperant una resposta clara iconcreta. La situació és excepcio-nal: avui mateix acabem de saberque s’ha tornat a denegar la lliber-tat dels nostres companys presospolítics. Això està passant, i neces-sitem respostes ara.

Veu de veritat el govern de Madridparlant en una taula sobre una da-ta i una pregunta per a un referèn-dum d’autodeterminació?Espero que algun dia algun governde Madrid sigui capaç de donaruna resposta diferent als proble-mes de Catalunya. O és que enshem de condemnar a esperar sem-pre des de Madrid la mateixa res-posta, sigui el PP o sigui el PSOE?Fa sis anys Iceta estava defensantel que nosaltres també hem posat

E

PEDRO SÁNCHEZ · “La situació és excepcional. Necessitem respostes ara”MADRID · “Espero que algun dia, algun govern espanyol doni una respostadiferent a Catalunya” PLEGAR · “Puc portar aquest país a la república”

“Si no recupereml’esperit de l’1-O noens en sortirem”

sobre la taula: un referèndum pac-tat, acordat i internacionalmentvinculant. Si fa sis anys Iceta esta-va aquí, per què no hem d’imagi-nar-nos que el PSOE pugui agafaraquesta via? Ens sembla una ma-nera i una solució política que nos-altres hem posat sobre la taula.

Quan aquest dilluns li deien, a vos-tè, “Torra, dimissió”, què li passavapel cap?Que la gent té tot el dret del món aexpressar el que li sembli, i enaquest sentit jo no hi tinc res a dir.Però hi ha un component més per-sonal. Però per la tasca que hemfet, que estem fent i pel que ensproposem fer, en l’aspecte perso-nal em dol.

Quim Torra President de la Generalitat de Catalunya

Xevi XirgoBARCELONA

Vostè ha fet una afirmació con-tundent: “Jo he vingut a fer repú-blica; si no, plegaré.” Li ha passatpel cap plegar de president en al-gun moment?No, i per tant continuo sent presi-dent de la Generalitat perquè pen-so que puc portar aquest país a larepública.

Farà cas de la CUP quan li demanala dimissió del conseller Buch?Buch em va demanar, a peticiópròpia, venir al Parlament i ex-posar el que va passar i quins erenels dispositius previstos en aquestsdos dies en què hi ha hagut inci-dents. Si hi ha alguna praxi queno s’hagi adequat als protocolsestablerts pel Departament d’In-terior, prendré les mesures quecalguin.

Ha dit: si hi ha una sentència con-demnatòria estarem legitimats aexercir el dret d’autodetermina-ció? Ho farà?Si hi ha una sentència condemna-tòria, el Parlament de Catalunyaprendrà una decisió. I hem de serconscients del que representaràaquest judici. Però ara no somaquí. Ara ens hem de focalitzar enla defensa a ultrança dels drets ci-vils i socials d’aquest país. Els judi-cis seran un punt d’inflexió.

Veient algunes votacions, estemassistint a un canvi d’aliances, alParlament?Nosaltres estem disposat a parlaramb tothom. I jo apel·lo, un copmés, a la unitat de l’independentis-me. Si no reconstruïm i recupe-rem l’esperit màgic d’aquell 1 d’oc-tubre no ens en sortirem. ■

El president Quim Torra, ahir alParlament ■ NAUSICAA HERNÁNDEZ

nya de manera vinculantper totes les parts i amb re-coneixement internacio-nal” i perquè la cambra escomprometi a apel·lar a“l’esperit del 3 d’octubre”d’ara fa un any i a consti-tuir un “front comú ambtotes aquelles organitza-cions i forces democràti-ques que no poden restarpassives al retrocés de de-mocràcia i llibertats”.

Al seu torn, el PSC do-nava pistes de fins on estàdisposat Sànchez a cedir iva proposar que el governprossegueixi amb el diàlegper “enfortir” l’autogoverni aconseguir un finança-

ment més bo per a Catalu-nya.

Ciutadans, després queal matí la cap de l’oposició,Inés Arrimadas, brandésuna bandera espanyolades de la tribuna d’ora-dors, vol que es condem-nin els “actes violents” queatribueix als Comitès deDefensa de la República ique el president destituei-xi el conseller Buch. Entreles iniciatives més pinto-resques hi havia les del PP,que pretén que el Parla-ment es pronunciï a favord’aplicar un altre cop l’arti-cle 155 i que insti a dimitirel president Torra. ■

EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 D’OCTUBRE DEL 20188 | Nacional |

1446

58-1

1950

09Q

En més d’una ocasió el portaveu deJxCat, Albert Batet, va apel·lar a launitat dels independentistes per ferefectiva la República, restablir elpresident Puigdemont, defensar lesinstitucions i garantir els “nostres

drets”. Batet va alertar que, “sianem els uns contra els altres, noens en sortirem”, davant dels em-bats per dividir el republicanisme, iva centrar les crítiques en Cs, a quiva acusar de ser els que sempre par-len del monotema quan “el chirin-guito més gran que s’ha creat amb elprocés són vostès”. “Només podemser si ens mantenim units en la di-versitat”, havia dit minuts abans,tot advertint la formació d’Arrima-das que no aconseguirà “dividir elscatalans” malgrat buscar dicoto-

mies instal·lant-se sempre a lacontra –immersió lingüística,escola catalana, mitjans. Aquívan rebre els antisistema, ja que“en la cultura del no els campions

són els de la CUP”. Batet tambéva retreure a Iceta que en cam-panya el 2012 defensés un refe-

rèndum acordat o que el PP en unamoció entrada dilluns al Senat reco-

negués que hi ha presos polítics. ■ J.A.

JxCat“Només podem ser siens mantenim unitsen la diversitat”

El president del grup d’ERC, SergiSabrià, va insistir a demanar una es-tratègia conjunta de l’independen-tisme, perquè “amb consens és quanfem avançar el país”. Això sí, re-cordava que la solució ha d’im-plicar el conjunt de la societat iha d’interpel·lar tot el país, in-clòs els que no siguin indepen-dentistes. En aquest sentit,reclamava a MiquelIceta que jugui unpaper més deci-dit com a “xar-nera” per ti-rar endavantla negociacióper l’auto-determi-nació. “El

necessitem com a solució, i avui nohi és”, li deia en la rèplica. Abans, Sa-brià també havia llançat un dard aalguns sectors perquè el país encarano és la república anhelada, “i fer-hoveure ens n’allunya”. “Qui prometidreceres és un ingenu o ens està en-ganyant”, lamentava, mentre era

crític amb els disturbis en lesúltimes manifestacions,

perquè fins ara ha estatun moviment “exem-

plar”, i “a garrotades esfa petit i lleig”. “Determi-

nades actituds només ensfaran recular i perdre su-

ports”, advertia. Sabriàs’emmirallava en l’1-Ocom “l’acte pacífic dedesobediència mésbèstia de l’Europa con-temporània”, i ja ad-vertia: “N’hauran devenir més, no ensresignarem.”■ Ò.P.J.

ERC“Cal integrar en lasolució la gent que noés independentista”

El diputat de la CUP Carles Riera vapronunciar el discurs més contun-dent i crític contra el govern i les for-macions que li donen suport. “Entreel moviment republicà i l’autodeter-minació hi ha un embut; entre l’1-O ila ruptura amb l’Estat, hi ha una bar-rera; aquest embut i aquesta barre-ra són vostès; [...] Aquest poble final-ment guanyarà la independènciaamb vostès o, si cal, contra vostès”,va sentenciar Riera. El discurs delsanticapitalistes també va apun-tar cap a un nou front obert elcap de setmana passat, la di-missió del conseller MiquelBuch, que els cupaires por-taran demà a votació enel ple. Fer efectiul’1-O, la dimissió de

Buch i revertir les retallades en polí-tiques socials van formar part delstres eixos del discurs de Riera. I, en-tre les crítiques, també una de re-cent a la petició de referèndum pac-tat amb l’ultimàtum inclòs i descar-tat per Pedro Sánchez. “Cercarà unnou pretext pertirar la pilotaendavant ofarà un actede sobira-nia?”, va et-zibar Rieraal presidenttitllat d’au-tonomista.

■ E.A.

CUP“El poble guanyarà laindependència ambvostès o contra vostès”

Jèssica Albiach, que ahir s’estrena-va com a presidenta de Catalu-nya en Comú-Podem, varetreure a Torra la “fal-ta de rumb” en el go-vern, ja que “l’ultimà-tum a Sánchez ésuna nova improvisa-ció”, que només“crearà més frustra-ció”. Albiach, que de-manava que es digui“que la DUI va ser unerror” per facilitar l’a-venç cap a “consensosimprescindibles”, re-clamava que no es caiguien una nova versió del “te-nim pressa”, i que primer laproposta de referèndum es

treballi internament a Catalunya.En aquest sentit, els comuns consta-ten diferències entre els discursosde JxCat i ERC, i reclamen als socisde govern que primer s’alineïn i des-prés impulsin un gran acord al paísper anar a negociar amb l’Estat. Per

això proposava la constituciód’una taula de diàleg, on tambédemana la participació delPSC, que proposi un “pactede la claredat”. Albiach tam-bé va demanar “un granacord social”, una reforma

fiscal i que es negociï lamillora del finança-

ment, com a elementsque posaran sobre la

taula en la negocia-ció del pressupostper al 2019, quetroben necessarique pugui tirarendavant.■ Ò.P.J.

Catalunya en Comú-Podem“L’ultimàtum aSánchez és una novaimprovisació”

EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 D’OCTUBRE DEL 201810 | Nacional |

161024-1195086Q 1350

20-1

1954

15Q

Per un moment, InésArrimadas va semblarque havia acudit al de-bat d’ahir deixant debanda el paper de capdels escamots que reti-ren llaços grocs, abai-

xant el to del seu discurs i entrant en el joc de capde l’oposició, però en el segon torn de paraula queva tenir, la líder de Ciutadans va tornar a lasobreescenificació amb una intervenció de mar-cat to electoralista, amb exhibició de banderaespanyola inclosa, una actuació pensada perals votants que en un futur cada cop menysllunyà hauran de decidir el futur president delgovern d’Espanya. Arrimadas va centrar el debat

en el terreny de l’espanyolisme, i ambuna hàbil pirueta dialèctica va dispa-

rar a la vegada con-tra Torra, però so-bretot contra elPSOE, assegu-rant que la ban-

dera espanyolaque va exhi-bir represen-

ta la “fortale-sa” d’un estat de-

mocràtic i nola “feblesa”del governde Sánchez.■ J.P.

“Aquestabandera és lad’un paísdemocràtic”

CsEl líder del PSC, MiquelIceta, va iniciar el debatoferint al president “uncamí difícil, però allu-nyat del seu carrerósense sortida”. El socia-lista es referia a la peti-

ció d’un referèndum d’autodeterminació queTorra havia llançat al president Pedro Sánchez.“Ahir va tornar a cometre l’error de dir autode-terminació o res. Posar fi a la separació de po-ders a l’Estat espanyol o res. I diu que deixaràcaure el president Sánchez a veure si Albert Ri-vera o Pablo Casado ens ho arreglen... Bé, és unapossibilitat”, va ironitzar Iceta. Tanmateix, elcamí proposat pel socialista va quedar encotillaten una oferta que retorna als pactes del 2012, elreforç de l’autogovern, més infraestructuresi una millora del finançament, i un advertiment:“Quan Catalunya hajugat al tot o res, ha

perdut sempre.”■ E.A.

PSC“QuanCatalunyajuga al tot ores, perd”

La compareixença mésradical i amb to autori-tari va ser la del porta-veu del PP, AlejandroFernández, que va acu-sar Torra d’“activistaultra”, “agitador de la

radicalitat” i d’atiar la “llavor del radicalisme”, amés de tractar-los de “colons” per amargar-los lavida i perquè l’ONU reconegui que Catalunya ésuna colònia i autoritzi el dret d’autodetermina-ció. Fernández va etzibar al president: “Física-ment s’assembla molt més a mi que a un saltadorde perxa noruec; som un parell d’españolazos,vostè i jo”, i el va advertir: “No permetrem queenviï les seves hordes fanatitzades per acoqui-nar la gent”, abans de demanar-li que “dimitei-xi”. Torra va respondre després que no sabia quèdir-li perquè feia temps que no sentia “un dis-curs tan troglodita” i va dema-nar-li un respecte per la ins-titució: “Això és el Parla-ment de Catalunya, no elValle de los Caídos.” ■ J.A.

PP“Tenim depresident unactivistaultra”

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 D’OCTUBRE DEL 2018

1190

01-1

1957

83Q

El ple de debat de políticageneral arriba avui a lesvotacions amb la incògni-ta de saber si els quatre di-putats processats deJunts per Catalunya, elpresident Carles Puigde-mont, Jordi Sànchez, Jo-sep Rull i Jordi Turull, ex-erciran el vot. Dimarts elple va acordar, a petició deJxCat i ERC, no votar a fa-vor de la suspensió dels di-putats ordenada el juliolpel jutge Pablo Llarena iobrir la porta a la cessiótemporal dels seus drets

parlamentaris sempreque els afectats designes-sin un diputat substitut.Una mesura amb què, endefinitiva, s’acatava l’or-dre de Llarena i es mante-nia la majoria parlamentà-ria.

Tanmateix, la traduc-ció d’aquest acord en fetsno l’han entès d’igual ma-nera les dues formacions, iara ERC acusa els de Puig-demont de trencar un pac-te en menys de 24 hores.Mentre que Junqueras iRomeva ja han designatsubstitut, JxCat, en canvi,considera que, si no estansuspesos gràcies al primeracord aprovat en el ple, lasituació dels diputats pro-cessats continua sent lamateixa i és vàlida la dele-gació de vot que ja van re-gistrar a l’abril. Un criterique xoca contra el dels lle-trats, que consideren que,

fruit de l’acord aprovat enel ple, cal ara que els afec-tats designin un substitut;en cas contrari, els seusvots no podrien ser comp-tabilitzats.

La situació fins ahir alvespre continuava senttensa entre les dues for-macions. ERC reclamaque es compleixi l’acordmentre que JxCat s’afer-rava a la no suspensió. Si-gui com sigui, i a poqueshores que comencin lesvotacions que han de mar-car el full de ruta de la le-gislatura, els dos grups

parlamentaris arriben alple de nou dividits i amb laconfiança mútua tocada.

Avui a quarts de dotzedel migdia i abans que co-mencin les votacions,JxCat i ERC es trobaran ala mesa del Parlament queha de registrar les resolu-cions pactades que aniranal ple. Tot fa preveure que,a més, es tornarà a posarsobre la taula el vot dels di-putats processats deJxCat i la possibilitat finalque acabin registrant unafórmula que els permetiexercir el dret a vot, ja que,

en cas contrari, es corre elperill de perdre la majoriai, conseqüentment, mol-tes de les resolucions quees porten a ple, la qual cosaobriria una greu crisi degovern.

Fonts de presidència javan avançar ahir que elpresident Torrent no sus-pendrà el ple previst, mal-grat que hi hagi el risc deperdre votacions. Ambtot, es confia que abansJxCat acabi trobant la fór-mula que permeti no po-sar en risc futurs acordsen el ple. ■

a Puigdemont, Sànchez, Turull i Rull no designen, per ara,substituts a Els lletrats avisen que no podran exercir el vot

Emma AnsolaBARCELONA

JxCat i ERC arribendividits al ple pelvot dels diputats

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

61vots són els que sumarien lesformacions de JxCat i ERC sen-se el vot dels quatre afectats,la majoria absoluta es de 68.

La mesa del Parlament reunida ahir per organitzar l’activitat parlamentària ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 D’OCTUBRE DEL 201812 | Nacional |

egona jornada consecu-tiva d’activitat parla-mentària i segona jorna-da consecutiva de cober-

tura àmplia i minuciosa d’ElPunt Avui TV des del Parla-ment. Els professionals d’a-quest mitjà televisiu van tornara portar a les pantalles tota lainformació, l’anàlisi i la retrans-missió en directe de les sessionsplenàries d’ahir.

La cobertura va arrencar aprimera hora del matí, a travésd’Igor Llongueres, amb la taulad’anàlisi prèvia del primer tramde les sessions d’ahir. La perio-dista Magda Gregori i la cap deNacional del diari El Punt Avui,Anna Serrano, van ser les en-carregades de donar el seu puntde vista sobre el discurs que elpresident de la Generalitat,Quim Torra, va fer dimarts a latarda i van apuntar els princi-pals elements que posterior-ment els grups de l’oposició vandesgranar a l’hemicicle.

Posteriorment, els periodis-tes d’El Punt Avui, Jordi Panye-lla, Emma Ansola i Òscar Palauvan ser els encarregats de co-mentar al set televisiu les prin-cipals línies mestres de les res-pectives intervencions dels dife-rents líders polítics per respon-dre al discurs del president de laGeneralitat fet el dia anterior.Paral·lelament, hi va haver lesconnexions i entrevistes que laperiodista d’El Punt Avui TV,Magda Muñoz, va fer a diputatscom ara Gemma Geis (JxCat).Un cop acabada la intervenciódels grups de la cambra, la pe-riodista del setmanari La Repú-blica, Sara Muñoz, i el directord’El Món, Salvador Cot, van ser

Sels encarregats d’analitzar i co-mentar les sensacions al set ca-pitanejat per Llongueres.

Després, l’escriptor MatthewTree i la politòloga Gemma Uba-sart, també van comentar perals espectadors d’El Punt AvuiTV tot el que donava de si la jor-nada parlamentària d’ahir.

El plat fort, però, es va viurejust després de la finalització del’activitat dins l’hemicicle, ambuna entrevista en exclusiva i enrigorós directe al president de laGeneralitat, Quim Torra, a càr-rec del director d’El Punt Avui,Xevi Xirgo. D’aquesta entrevis-ta en poden llegir un extracteen aquest mateix diari.

Finalment, i per cloure l’e-missió d’ahir, els espectadorsd’El Punt Avui TV van poder se-guir –també en directe– l’entre-vista que el mateix Xirgo va fera un dels consellers que ha estatde més actualitat aquests úl-tims dies: el titular d’Interior,Miquel Buch. Una conversa dela qual poden llegir un ampli re-sum en les pàgines del diarid’avui.

La tercera i última jornadad’aquesta setmana frenèticad’activitat parlamentària esclourà avui i els professionalsd’El Punt Avui TV seguiran alpeu del canó per emetre en di-recte la sessió, a més de tornara disposar d’un gruix de tertu-lians i analistes que comenta-ran tot el que doni el dia de si. Abanda d’això, també està pre-vist que avui passin pel setd’aquest mitjà figures polítiquesde primer ordre, com ara la capde l’oposició i diputada per Ciu-tadans, Inés Arrimadas, el líderdel PSC, Miquel Iceta, o la por-taveu dels comuns al Parla-ment, Elisenda Alamany. ■

El Punt Avui TV, en directeCOBERTURA · Per segon dia, el mitjà va acostar als espectadors l’actualitat i l’anàlisi en directe de les sessionsparlamentàries CONVIDATS · Quim Torra i el conseller d’Interior, Miquel Buch, van ser protagonistes al set televisiu

RedaccióBARCELONA

Els professionals d’El Punt Avui TV estan fent aquests dies un desplegament especial des del Parlament ■ EPA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els tertulians

“ERC i una part deJxCat estan mirantd’allargar aquestalegislatura ambel peix al cove”Salvador CotDIRECTOR D’EL MÓN

“Estem tornanta un procés dedesconnexió perquènecessitem saberon som”Sara MuñozPERIODISTA DE LA REPÚBLICA

“El president Torra hademostrat que és moltconscient del contextdel que està passanten aquest moment”Matthew TreeESCRIPTOR

“Amb el discurs queva fer dilluns, elpresident Torratrasllada la pressió algovern espanyol”Anna SerranoCAP DE NACIONAL D’EL PUNT AVUI

“Ara sembla que elgovern català torna amarcar la iniciativai a portar l’agendapolítica”Magda GregoriPERIODISTA

“Penso que el togeneral del debatparlamentari ha estatconstructiui de diàleg”Gemma UbasartPOLITÒLOGA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 D’OCTUBRE DEL 201814 | Nacional |

Toni Dalmau

En una declaració institucional, el president Puigde-mont retreu al rei que hagi renunciat a exercir el “pa-per de moderador” que li atorga la Constitució en as-

Així no!sumir com a propis “el discurs i les polítiques” del PP.“Així no”, etziba a Felip VI acusant-lo d’oblidar els mi-lions de catalans que no pensen com ell. ■ ACN

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 4 d’octubre del 2017

“Algú hauria acceptatel 1981 un diàleg ambTejero, Milans delBosch i Armada?”ALFONSO GUERRAEXVICEPRESIDENT DEL GOVERNESPANYOL

“[El rei] ignora elscatalans víctimes d’unaviolència policial queha glaçat el cord’Europa”CARLES PUIGDEMONTPRESIDENT DE LA GENERALITAT

Rajoy es nega a dialogar i la UE mantéque el conflicte és un afer intern

Rajoy insisteix a negar-se a dialogar amb Puigdemont, a qui acu-sa de portar a terme “un brutal xantatge a l’Estat”. Mentrestant,a l’eurocambra tots els grups, i també la Comissió Europea, fanuna crida al diàleg, però els socialistes, els populars i la Comissiósostenen que és un afer intern en el qual la UE no ha de fer capmediació. Tampoc es condemna la violència policial. ■ EFE

“Estem davant d’unaoperació d’estat (...).És una barbaritat quese’ns acusi desedició”JORDI SÀNCHEZ PRESIDENT DEL’ANC

“Si la llei no et donael que vols, potsoposar-t’hi, treballarper canviar-la, peròno pots ignorar-la”FRANS TIMMERMANSVICEPRESIDENT DE LA C. EUROPEA

L’expresident Carles Puig-demont, es va desmarcarahir dels incidents vio-lents que van sacsejar laVia Laietana de Barcelonai el parc de la Ciutadella du-rant la commemoració del’1-O. “Actes violents mi-noritaris no entelen la mo-bilització pacífica”, va ex-pressar poc abans de parti-cipar en un acte a la Uni-versitat d’Amsterdam. Enaquest sentit, Puigdemontatribueix els fets ocorre-guts a “una minoria moltminoritària de gent queutilitza un llenguatge em-mascarat” aliè al que utilit-zen la majoria d’indepen-dentistes i, per tant, consi-dera que no són motiu sufi-cient per deslegitimar lesconcentracions pacífiquesdels altres catalans que,per exemple, l’1 d’octubrevan sortir al carrer un anydesprés del referèndum“de manera civilitzada”.

L’expresident va parti-cipar dimarts en diversosesdeveniments a la capitald’Holanda i ahir es va des-plaçar fins a la universitatcom a convidat d’una con-ferència. Segons Puigde-mont, les mobilitzacions“continuaran sent pacífi-ques” a Catalunya perquèels incidents violents no esconvertiran en “la tònicageneral”. També va aprofi-

tar per fer una defensadels CDR. Segons ell, te-nen “una funció impor-tant” a Catalunya, i “hohan demostrat l’últimany”. Sobre la negativa del’executiu espanyol a l’ulti-màtum que va presentar elpresident Torra a PedroSánchez, va dir: “El presi-dent espanyol ha de saberque la paciència de la socie-tat catalana no és infinita.”Alhora, va deixar clar queencara espera “una pro-posta” sobre aquesta ma-tèria. En cas contrari, con-sidera que el canvi de go-vern “no tenia cap sentit”.

Candidat al Nobel?Mentrestant, la revistanord-americana Time in-formava ahir que les apos-tes situen Puigdemont en-tre els candidats a gua-nyar el Nobel de la Pau ques’anunciarà demà. La llis-ta de favorits inclou Do-nald Trump i el líder de Co-rea del Nord, Kim Jong-un. De fet, aquesta és no-més una percepció al car-rer donat que la llista ofi-cial de candidats es mantéen secret. Time presentaPuigdemont com “el capvisible del referèndum nooficial d’independència”de Catalunya, una votacióque va “precipitar una re-pressió d’Espanya” que va“congelar l’esperança”d’una Catalunya indepen-dent. ■

Els incidentsviolents “noentelen” lesmobilitzacions

David BuenoBARCELONA

a Puigdemont atribueix a una minoriaels fets de dilluns i considera que noafecten l’esperit “pacífic i civilitzat”

Carles Puigdemont i diversos juristes en l’acte d’ahir a laUniversitat d’Amsterdam responent a les preguntes ■ EFE

Els nou presos polítics con-tinuaran tancats almenysfins a la celebració del judi-ci, fixada per al gener, aMadrid. La sala penal delTribunal Suprem va comu-nicar ahir que refusa els re-cursos d’Oriol Junqueras,Raül Romeva, Josep Rull,Jordi Turull, Jordi Sàn-chez, Joaquim Forn i Do-lors Bassa que demanavenla seva llibertat provisio-nal, i que s’afegeixen als deJordi Cuixart i Carme For-cadell, en assegurar quepersisteixen el risc de re-iteració delictiva i el risc defugida.

Els advocats dels inde-pendentistes van aportaral Suprem informes mè-dics i assistencials de lesseves famílies, en els qualsse certifica “el desborda-ment personal i emocio-nal” de les seves parelles, amés del patiment dels seusfills. En el cas de Bassa iForn exposen la greu situa-ció de salut de les seves ma-res i que ja s’han retirat dela política. Els cinc magis-trats del Suprem, amb elseu president Manuel Mar-chena, exposen, però, que“els sentiments d’aflicciódels familiars no podenoperar com a raons desen-cadenants de la llibertat”dels presos. Hi afegeixenque la mesura privativa dellibertat fixada per l’ins-tructor i ratificada per lasala de recursos és fona-mentada pels principis delegalitat i excepcionalitat. Idavant la queixa del pena-lista Jordi Pina que no tin-dran unes condicions dig-nes en el judici, la sala res-pon que “garantirà la sevadignitat, les condicions dela seva alimentació i la sevacustòdia” al Suprem. ■

M. PiulachsBARCELONA

a El Suprem diuque el patiment deles famílies no éscap motiu peralliberar-los

Els nou presos,tancats fins aljudici, al gener

Clam per la llibertat dels presos polítics en la jornada castellera de la Mercè ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 D’OCTUBRE DEL 2018 | Nacional | 15

1796

92-1

1954

56L

1692

75-1

1960

38Q

Ajuntament dela Roca del Vallès

MSA/APGExp.: 1867-2018

ANUNCIEs fa públic que el Ple de l’Ajuntament de laRoca del Vallès, per majoria absoluta delsseus membres, va aprovar inicialment, ensessió ordinària de data 27 de setembre de2018, el Conveni urbanístic per concloure eldesenvolupament urbanístic del Sector deCan Massaguer.Dit acord se sotmet a informació pública du-rant el termini d’un mes, mitjançant la cor-responent publicació de l’anunci al ButlletíOficial de la Província de Barcelona, al diariEl Punt Avui i al tauler d’anuncis de la Cor-poració, a l’efecte que s’hi puguin realitzarles al·legacions que s’estimin pertinents. Encas que no s’hi presentessin al·legacions, elconveni s’entendrà aprovat definitivamentsense necessitat d’un nou acord exprés. Enaquest darrer cas, es publicarà el text defini-tiu del conveni al Butlletí Oficial de la Provín-cia de Barcelona.Durant el termini d’exposició pública, espodrà consultar l’expedient a les dependèn-cies municipals de l’Àrea de Territori i Soste-nibilitat, segona planta de la Casa Consisto-rial, situada al carrer Catalunya, 24, de laRoca del Vallès, en horari de 9:00 a 14:00hores de dilluns a divendres i, a més, de16:30 a 18:30 hores els dilluns i dijous decada setmana.Tanmateix, podeu consultar el text del Con-veni en l’enllaç següent:http://laroca.cat/index.php?option=com_re-mository&Itemid=197&func=startdown&id=1297&lang=ca.Contra aquest acte, que és de tràmit, no pro-cedeix la interposició de cap recurs, de con-formitat amb l’article 112 de la Llei 39/2015,d’1 d’octubre. Altrament, podeu interposarqualsevol acció que entengueu oportuna.La Roca del Vallès, 1 d’octubre de 2018L’alcaldeCarles Fernández Pérez

1800

87-1

1958

22Q

Ajuntament del’Esquirol

ANUNCIsobre aprovació inicial de la modificaciópuntual del Pla d’ordenació urbanística

municipal núm. 01/2018El Ple de l’Ajuntament de l’Esquirol, en ses-sió ordinària celebrada el dia 11 de juny de2018, va aprovar inicialment la modificaciópuntual del POUM núm. 01/2018, de modifi-cació de l’article 72 de les Normes urbanísti-ques, classificació i definició dels usos, tipusd’activitats admeses a l’ús d’“Indústria inte-grada”.De conformitat amb l’article 85 del Text refósde la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret le-gislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i amb l’article23 del Reglament de la Llei d’urbanisme,aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol,es sotmet l’expedient al tràmit d’informaciópública pel termini d’un mes, comptat des del’endemà d’aquest edicte al Diari Oficial dela Generalitat de Catalunya o al Butlletí Ofi-cial de la Província de Barcelona, mitjançantla inserció dels corresponents anuncis alsdiaris oficials esmentats, al diari El PuntAvui, al tauler d’anuncis de la corporació i alweb municipal (www.lesquirol.cat), per talque s’hi puguin formular les al·legacions ques’estimin pertinents.Durant l’esmentat termini, la documentaciód’aquest expedient es podrà examinar a lesoficines municipals de l’Ajuntament de l’Es-quirol, carrer Nou, núm. 1, de 9 a 14 hores,de dilluns a divendres.Així mateix, es garanteix la consulta d’a-questa modificació puntual del POUM a tra-vés del web municipal (www.lesquirol.cat).La qual cosa es fa pública per a coneixe-ment general.L’Esquirol, 28 de setembre de 2018Àlex Montanyà i RifàAlcalde

EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 D’OCTUBRE DEL 201816 | Nacional |

oldria parlar amb vostède molts temes d’Inte-rior, però seria estranyque no li preguntés pels

incidents d’aquests últims dies.Què va passar dilluns?Vaig demanar ahir mateix [perdimarts], i el president ho vaanunciar en el seu discurs, com-parèixer a la comissió d’Interior.Per tant, li prego que em respectique, en lloc d’anar a un debat me-diàtic, doni les explicacions cor-responents al Parlament.

De tota manera, no es faestrany que la protesta arribésfins a les portes del Parlament?No, crec que no. És un dia en quèrecordàvem els fets de l’any ante-rior: la victòria democràtica queva tenir aquest país. Alguna ve-gada em deien que celebrem unaderrota l’Onze de Setembre, i éscert. Però també tenim una granvictòria que és l’1-O, quan vampoder vèncer un estat opressor,que va perseguir les urnes, les pa-peretes i la democràcia. Un Estatque ens va venir a fer mal, mal fí-sic. Per tant, havíem de recordaraquest 1-O com a país.

Vostè recorda el que va passarfa un any. En algunes sessionsparlamentàries de llavors ha-víem vist l’accés al Parlamentblindat pels Mossos i en aques-ta ocasió no ho estava.Cert, però reitero que això hoexplicaré a la comissió, on vos-tès podran fer-ne l’anàlisi quecreguin oportú de fer. Però emdec primer al Parlament.

Podria ser que estiguessinacostumats que fins ara les ma-nifestacions han estat molt pa-cífiques i que hi hagués un puntd’imprevist?No. Aquest país s’ha caracterit-zat per haver arribat fins aquí

Vd’una manera democràtica, pa-cífica amb respecte i amb ordre.Per tant, aquest ha de ser el ca-mí. Rebutgem la violència. I sitrobem grups minoritaris quepractiquen la violència, els hemd’arraconar a un altre costat.Estem on estem gràcies al paci-fisme.

Jo li deia si hi era aquest efectesorpresa basant-me en les de-claracions del director de la po-licia, que ha comentat que hi hahagut un canvi de comporta-ment en alguns manifestants.Sí, és veritat que ho va comen-tar dimarts. Jo diumenge vaigparlar també dels fets de dissab-te passat. Són explicacions deresposta ràpida. Ara mateixs’està celebrant una reunió pos-terior amb els sindicats per par-lar i valorar totes les versions,per poder fer les valoracionscorresponents i emetre els cri-teris que corresponguin... Nos-altres volem escoltar totes lesversions, les dels uns i els altres.

Ara que vostè parlava dels sin-dicats, n’hi ha que se li han tirata sobre i han dit que era un dis-positiu “improvisat”.Bé, en tot cas hi ha hagut mani-festacions determinades d’al-guns sindicats, no de tots, peròaixò no treu la cosa. En tot cas,avui, en una reunió tècnica desindicats i del Departament,amb el director general de la po-licia, s’ha de valorar tot el ques’hagi de valorar.

Part de la polèmica s’inicia dis-sabte amb les dues manifesta-cions. Quan l’ANC, per exemple,demanava que no s’autoritzésla manifestació de Jusapol i In-terior ho fa, hi havia possibili-tat de no donar permís?Per a les manifestacions no esdemana permís, sinó que es co-muniquen. És l’Estat espanyolqui legisla en aquest assumpte, i

marca uns punts molt concretsper desautoritzar una manifes-tació. Són fets que no es dona-ven en la manifestació de Jusa-pol. Encara més: hi havia hagutun episodi anterior, al gener, enquè una altra manifestació deJusapol es va desenvolupar ambnormalitat i, per tant, no erauna manifestació que anés abuscar la violència o que posésen perill altres persones. Jusa-pol va comunicar que fariaaquesta manifestació; nosaltressí que vam canviar-los el recor-regut, atès que hi havia duesmanifestacions en sentit con-trari al mateix lloc, la plaçaSant Jaume. I vam vetllar per-què les dues poguessin celebrar-se amb normalitat, que és la fei-na que ens pertoca: vetllar perla seguretat de les persones ques’estan manifestant, encara queno ens agradi allò pel qual esmanifesten.

Podrien haver-les separat més,per evitar que es trobessin?Aquest és un país democràticque respecta la llibertat de ma-nifestació, per molt que se’nsregiri l’estómac i pensem queallò que defensa aquella gent vaen contra del que volem. Hemde garantir la llibertat d’expres-sió. En tot cas els hem de con-vèncer que el feixisme no és lamillor solució. I mai per la for-ça. Si dissabte les dues manifes-tacions haguessin acabat enuna baralla multitudinària,hauríem fet no un, sinó deu ovint passos enrere. O s’haguésacabat el procés, perquè nosal-tres ho hem versat tot amb elrespecte, el pacifisme, la demo-cràcia i el civisme. Per sort, elsMossos ho van evitar.

Ho van evitar amb càrreguespolicials. Estem discutint quèés una càrrega o estem discu-tint altres coses?Tècnicament el que es va fer

dissabte a Via Laietana va seraguantar el cordó policial. Vahaver-hi diversos intents d’al-guns manifestants de trencar-loi accedir on hi havia els altresmanifestants d’ideologia con-trària. Els Mossos van garantirque no es trobessin.

Li preocupa que la tensió pugide to?Aquest país està incòmode ambla tensió, amb la violència, ambla imatge de grups que embru-ten la imatge cívica. Aquest noés el camí. L’incivisme i la vio-lència ens va en contra.

La CUP li demana la dimissió.També s’han sentit crits de“Buch dimissió” en alguna ma-nifestació...En aquest país es garanteix lallibertat d’expressió i d’opinió.Jo faig la meva feina tan bé compuc i tan bé com sé. I no li had’agradar a tothom. Ells ho po-den exposar, però jo no pensodimitir. El que s’ha de plantejaralgú és si avala aquesta violèn-cia, si ha trencat l’esperit d’uni-tat a favor de la democràcia i elpacifisme per anar a buscar al-tres coses. Sempre hi ha hagutgent violenta, però fins ara elshavíem apartat entre tots. Siara en tornen a sortir i a algú lisembla que aquest és el camí,

ho ha d’exposar clarament,amb naturalitat. I si el que pre-tenen és fer dimitir el consellerper avalar una forma de fer polí-tica violenta, que ho diguin.

La CUP ha estat sòcia del go-vern i hi ha hagut un suportmutu en moltes ocasions. Li dolla petició? La troba injusta?Miri, ve d’un grup parlamentarique quan hi va haver l’atemptatde Cornellà, en el qual els poli-cies dels Mossos van haver dedefensar la seva vida i van haverd’actuar amb força extrema,com és haver de disparar l’armao respondre a un atac terroris-ta, la CUP, va dir que era unaexecució extrajudicial. Això se-ria un assassinat. En legítimadefensa, un policia va haver dedisparar l’arma de foc perquèhavia de protegir altres com-panys. I ha quedat demostratque era un atemptat terrorista. Diguem que hi ha un partit quenormalment ja confon les coses,vol barrejar i buscar una altramanera de dir les coses que noés real, que embruta. Aquestaés la CUP. Mentre estiguin en elcamí d’aconseguir la llibertat ila República de manera pacífi-ca, democràtica i de respecteals altres... però si hem d’anar abuscar tres peus al gat o cosesque no acaben de ser veritat per

FUTUR · “No dimitré i si algú avala fer política violenta, que ho digui”COLAU · “Tot el dolent que li passa a Barcelona és culpa dels altres”

Miquel Buch CONSELLER D’INTERIOR DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“Aquest país estàincòmode ambla violència”

Xevi XirgoBARCELONA

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIJOUS, 4 D’OCTUBRE DEL 2018

fer mal políticament, no anembé. El que ens ha portat finsaquí és la unitat. Si ara ells hancanviat d’estratègia, que ho ex-pliquin.

S’ha sentit sol, pressionat?No. El Departament d’Interior,no només per al conseller sinóper a tots els que hi treballem,implica que tots hem d’estarsempre pendents, ja que gestio-nem la seguretat, gestionem lesemergències d’aquest país, I ai-xò fa que sempre hi hagi unacerta tensió. Però també li dicuna altra cosa: no és l’única con-selleria que té problemes, difi-cultats i reptes.

Però és evident que els Mossoshan estat en el centre de la dia-na des de fa molts mesos.Sí. De fet, si vostè analitza unamica què pretenia l’Estat amb el155, era anar a atacar quatre pi-lars: l’escola, el català, els Mos-sos i els mitjans de comunicaciópúblics. Són quatre pilars queens han unit en aquest país ique ells van posar en el centrede la diana. Perquè el 155 sóntres números, però en realitatva ser un cop d’estat democrà-tic a l’autogovern d’aquest país.

El PP i Cs volen reactivar el 155.Tem que si el conflicte va a més

sigui una excusa per prendrecompetències d’Interior?Jo vull pensar que no. Per Cs i elPP, la fórmula és fàcil: apliquemel 155, amb el qual esborrem elsresultats electorals i convo-quem eleccions, a veure si gua-nyem. Per Cs i el PP, la demo-cràcia és això: votarem fins queguanyem. El president Torra lirecordava, a Inés Arrimadas:“Se’n recorda que el presidentPuigdemont va dir fem elec-cions, però la pregunta és: elspartits que han impulsat el 155acataran el resultat?” Doncs laresposta ja la tenim: no l’acaten,perquè demanen un altre 155.

Ha citat el president Puigde-mont. Li posarà escorta?Nosaltres la tenim a disposició i,quan se’ns permeti, el presidentPuigdemont tindrà l’escorta. Elque passa és que aquí tenim unministre, el ministre Borrell,que no vol garantir la seguretatd’un ciutadà que té dret per lleia ser protegit.

Borrell o Grande-Marlaska?No, no, el ministre Borrell. Talcom funciona, qui autoritza quehi hagi uns escortes fora del’àmbit català és el país onanem: Bèlgica. Hem de fer-hovia ministeri de l’Exterior, queés el que es posa en contacte

amb el país i aquest ho autorit-za. Nosaltres fem la peticiód’anar armats o no al Ministeride l’Interior. Per tant, si ara ma-teix li passa res, al presidentPuigdemont, el responsable se-rà el ministre Borrell.

Però ara que estem en tempsd’ultimàtums, vostè farà algunultimàtum en aquest sentit?Ja ho estem fent. De fet, jo hedemanat als serveis jurídics quefacin l’informe corresponentper denunciar el ministre Bor-rell, que està impedint que escompleixi una llei del Parla-ment, que és garantir la segure-tat del president de Catalunya.

Els que sí faran un pas seran elsMossos, que divendres s’inte-gren al Citco, Centre d’Informa-ció del Terrorisme i el Crim Or-ganitzat. Com funciona?Va per etapes. A la Junta de Se-guretat de Catalunya ja es vaacordar i, per tant, des de llavorsja és un fet. Fins ara ens convida-ven quan volien i no érem unmembre de ple dret. Allà es fa untraspàs d’informació i a nosal-tres, per ser catalans, se’ns impe-dia ser-hi. Ara ja no serà així.

L’alcaldessa de Barcelona, AdaColau, demana que part de lapromoció nova dels Mossos va-

gi a Barcelona. Té raó?I té raó també el municipi méspetit de Catalunya. Barcelonanoté més prebendes que els altres.La seguretat és la que és i estemon estem. Barcelona, només perun fet estadístic, té més casosque un altre municipi més petit, iés normal. Jo, davant les opera-cions d’aquests dies aniré al Par-lament a donar explicacions. I hiha altres tarannàs que, en lloc dedonar explicacions, diuen que laculpa és dels altres.

Ho diu en el sentit que Colau noassumeix responsabilitats?No. El que dic és que per l’alcal-dessa tot el que li passa de dolenta Barcelona és culpa dels altres.Si fos per ella, no ha fet res mala-ment. I no en el meu àmbit, sinóen qualsevol. Jo si faig alguna co-sa malament, com que l’autocrí-tica forma part de mi, ho accep-to. Fora bo que l’Ajuntament deBarcelona també en tingués.

L’increment d’accidents detrànsit és preocupant. Estemparlant de més de 130 mortsaquest any. Què passa?Bé, passa que a les carreterestenim delinqüents viaris.

Delinqüents o inconscients?No, delinqüents viaris. Si joquan condueixo decideixo con-testar un missatge de What-sapp i xoco contra un cotxe ipuc arribar a causar una mort,soc un delinqüent viari.

El Whatsapp continua sent unade les principals causes d’acci-dent?De les distraccions, el mòbil ésuna de les més importants aramateix. També tenim la veloci-tat. Evidentment, el consumd’alcohol i tòxics també formapart de l’estadística de mortali-tat i d’accidentalitat. I també hasortit, que ens sorprèn, gentque va en cotxe i que no es posael cinturó.

Gent sense cinturó, són dadessignificatives?Sí, sí. Però miri, qualsevol mortés significatiu al carrer i encaramés quan aquest país s’ha pro-posat que el 2050 tinguem zero

víctimes. I nosaltres hem d’arri-bar a unes xifres que són agosa-rades però que hem d’aconse-guir. Hem de fer el que faci faltaperquè no se’ns mati la gent a lacarretera.

Pel que fa a l’excés de velocitat,la solució és el radar de tram?Estadísticament està demos-trat que on hi ha radars baixal’accidentalitat. Jo em decantopels radars de tram, més quepels radars estàtics, però aixòdepèn de qüestions tècniques.

Viurem un procés de substitu-ció de radars?Amb els recursos que tenim nopodem canviar tot el sistema.Ara estem estudiant una novaproposta per fer a Madrid, queés qui té competència per legis-lar. Volem que quan se’t sancio-ni per una infracció greu o moltgreu, a part de pagar la multa ique se’t retirin els punts, hagisd’anar a un centre de formacióper reeducar-te. Jo em vaigtreure el carnet de conduir fapoc més de vint anys i no he fetcap curs posteriorment. Hi hahagut modernització dels siste-mes viaris, de carreteres. Pertant, no m’aniria malament uncurs de reeducació viària.

Quan faran la proposta?El Servei Català de Trànsit hoestà acabant d’estudiar i quanpuguem fer una proposta la fa-rem a Trànsit del govern espa-nyol, que és qui té la capacitatlegislativa per tirar endavantaquestes mesures.

Pere Navarro n’és el director i hadit que a les carreteres que no si-guin autovies o autopistes el límitde velocitat sigui de 80 km/h.Des del Servei Català de Trànsits’ha dit que no ens oposarem acap reducció de velocitat. És ve-ritat que això ha d’anar acom-panyat d’altres mesures i emconsta que el senyor Navarroposa sobre la taula altres qües-tions. Hi hem tingut converses iuna de les coses que hem parlatés justament això: que les in-fraccions siguin sancionadesamb multa, retirada de punts ireeducació

Miquel Buch, al’exterior del Parlamentamb motiu d’unaentrevista a El PuntAvui TV ■ J. RAMOS

❝Si ara mateix li passares al presidentPuigdemont elresponsable serà elministre Borrell

Proposarem que lessancions de trànsitcomportin haver defer cursets dereeducació vial

❝