ENTREVISTA DE GENERACIONS RESPECTE LA EDUCACIÓ FÍSICA

Com va ser la nostre educació física a la nostra infància?

Recordo la meva infància escolar dins de l’àmbit de la Educació física amb un balanç molt

positiu. La E.F a la meva experiència va ser força tradicional, on la metodologia plantejada per

la mateixa tutora al llarg de tots els cursos era força compensada i dinàmica al llarg de tots els

cursos.

Recordo l’assignatura amb molta varietat d’activitats, totes organitzades i variades formant un

total molt correcte ( diferents esports, vídeos, coneixements bàsics anatòmics i de la E.F...)

Company de carrera que no fa aquesta assignatura optativa

Persona d’una generació més antiga que la nostra

Nos situamos en un contexto donde pasé por una etapa donde en mi escuela solo habían

mujeres, anteriormente hubo un concepto mixto de alumnos, pero luego retiraron a los

hombres.

Era una de las asignaturas que más me gustaba. Parecía que no era una asignatura importante

como ahora, que si no la apruebas tienes que repetir curso. Realizávamos actividades como

correr alrededor del patio, saltábamos al potro y al plington… Recuerdo que hacíamos

acrobacias como la rueda, la voltereta o el pino, donde a mi me proponían enseñar un poco a

los alumnos que más les costaba de la clase.

Algun jove que estigui duent a terme la E.F actualment

Algún veí, familiar…

El record que tinc de les classes d’educació física quan anava a l’escola durant l’escolarització

primària i E.S.O, és molt bona. Era d’aquelles classes que agraden a tothom, era com l’hora del

pati, tocava jugar, divertir-se i passar-s’ho bé. Teníem una professora que era molt bona amb

nosaltres i en comparació amb altres escoles, a la nostre no ens fèiem exàmens teòrics. Tot es

basava en superar les proves segons els diferents nivells basats en nois i noies. El que més

m’agradava era jugar a “pichi” que per nosaltres era jugar a mini beisbol amb bat, no amb la

mà. Els primers minuts ens parlava de la teoria de l’esport que aquell dia aprendríem, o de les

normes del joc al que jugaríem i després ho dúiem a la pràctica.

Quins records tens de la E.F?

Possiblement per una opinió força personal, descriuré i puntuaré la meva experiència de forma

molt positiva, ja que al ser un alumne “conflictiu” a la resta d’assignatures, aquest moment del

dia ( l’hora d’E.F) era el meu moment, on m’inhibia i em sentia dins l’`àmbit que m’agradava i

on la meva professora em valorava.

Que vas aprendre? Que has aplicat a la teva vida quotidiana?

A l’assignatura vaig aprendre les nocions bàsiques de tota la varietat d’esports presentats (

balls, esports típics com el futbol, bàsquet, tenis, gimnàstica...)

Dins dels coneixements bàsics que es vàren dur a terme, considero que el que es transmet a la

vida quotidiana són hàbits com els de higiene, la activitat física, nutrició...

En que consistien les clases de E.F?

La metodologia de l’assignatura no era la mateixa per cada classe que es duia a terme. En

algunes classes es desenvolupava una sessió on simplement es realitza la pràctica de les

habilitats concretes d’un esport; a d’altres es proposa un descobriment guiat d’algun

implement... tot depenia de la època de l’any on s’hagués de dur a terme les sessions.

Com t’avaluaven?

Depenent el moment de l’any i del curs en el que ens situem hi havien unes premisses

d’avaluació o unes altres; per exemple, si estàvem duent a terme Gimnàstica Artística, ens

proposava la elaboració d’un enllaç d’acrobàcies on ella mateixa avaluaria la creativitat, esforç

i resultat del mateix; en canvi amb l’apartat de fonaments biològics ens realitzava un exàmen

teòric dels conceptes tractats.

Que recordes del professorat d’E.F que has tingut?

Tinc una opinió molt positiva del meu professorat que he tingut ( que sempre va estar la

mateixa), ja que el tracte personal va ser molt marcant a la meva infància i en general (vist des

de un punt de vista actual) comparteixo bastant la seva metodologia dins l’assignatura.

L’educació física que jo he viscut com a alumne ha estat una etapa de la infància

personalment molt marcant, ja que com he mencionat anteriorment, era la assignatura que

em feia sentir més de profit al estar relacionada amb les habilitats físiques i era el meu fort, a

part de tenir un tracte especial amb la professora que impartia la assignatura, que hem va

ajudar molt en general en l’època dels estudis primaris i secundaris.