Original

Sistemes dinformacioacute sanitaria subsistema per a la salut mental

Eduard G u a s p a b Miquel Roca 0 Rafel de la Rosa 1 1 3 Joan Ferrer e b Julia Baltasar bullb

Resum

Eis sistemes d informacioacute Sanitaria i Social desenvolupats eis darrers anys ar-reu de lestat han jugat un paper cabdal a lhora de coneacuteixer la realitat especiacutef ica o dinstrumentar eines per la planificacioacute la gestio o la recerca No obstant aixoacute es detecten mancances en la qualitat i espe-cificitat deis registres especiacutefics en Tarea de la salut mental Analitzem a larticle la situacioacute esmentada i proposem el disseny dun Registre Acumulatiu de Casos Psiqui-aumltrics (RACP) per les liles Balears per tal dassolir un major coneixement sobre eis aspectes epidemioloacutegics i assistencials de la poblacioacute amb alteracions de la salut i que de forma multidisciplinar e interinstitucional recolliacutes les variables preacuteviament acorda-des

Paraules c l au Sistema dinformacioacute Registre Acumulatiu de Casos Psiquiaacutetrics (RACP) salut mental

1 Introduccioacute

Eis Sistemes dinformacioacute formen part inseparable de lentorn sanitari i social on

a) Investigado Docencia i Doc Meacutedica CHM b) Subcomissioacute Sistemes Informado I Registres (Comiteacute Teacutecnic de Salut Mental) c) Professor titular Psicologia UIB d) Coordinador Autonoacutemic Salut Mental President Comiteacute Teacutecnic e) Informacioacute i Planificacioacute sanitaria Direccioacute Proshyvincial Insalud f) Serveacuteis Socials Consell de Mallorca

progressivament shan convertit en un ele-ment clau per al coneixement de la realitat daquest entorn en un territori determinat amb una poblacioacute concreta amb unes deshymandes i amb uns recursos i faciliten el desenvolupament dinstruments danaacutelisi per a la implantacioacute de poliacutetiques de salut El disseny duna estrategia basada en sisteshymes dinformacioacute per a la presa de decisi-ons planificadores o de gestioacute de la xarxa assistencial que daltra banda va mes en-llaacute duna acumulacioacute indiscr iminada de dades mdashi aixoacute seria en tot cas un deis seus pitjors inconvenientsmdash ha de comprendre els diversos components i determinants de la salut lactivitat deis centres i serveacuteis lavaluacioacute la utilitzacioacute i satisfaccioacute deis grups socials els recursos disponibles i les variables demograacutefiques en conjunt el sisshytema ha de configurar-se com un laquocentre logiacutesticraquo a traveacutes del qual els diversos ac-tors puguin veure reflectida la seva situacioacute amb instruments fiables de comparabilltat que representen la necessaacuteria garantiacutea per atendreacute adequadament els drets de la poshyblacioacute i els pacients en totes les aacuterees de salut a la vegada que serveixen de suport a lassisteacutencia a la formacioacute o la recerca

Lanaacutelisi ponderada de la Informacioacute recollida i una interpretado sobre la base dobjectius generaacuteis i especiacutefics preacuteviament establerts diferencien el que son sistemes dinformacioacute dirigits a la presa de decisions (administrado sanitaria) amb requeriments temporals precisos deis requerits per la investigacioacute que suporten millor el desfasa-ment temporal

Una representacioacute esquemaacutetica dun SIS la podem v isual izar a la f igura 1

2 Sistemes dinformacioacute de Base Poblacional (Slbp)

Segons assenyala lOMS a lobjectiu 35 de lEstrateacutegia de salut per a tots a lany 2000 un sistema daquestes caracteriacutesti-ques ha de tentildeir en compte Texperieacutencia de salut individual amb independencia del lloc on ocorri el fenomen objecte destudi La

105

EntradesRegistres

Atencioacute especia l izada Atencioacute primaria Atencioacute hospitalaria Subregistres

Sida Tumors Salut mental

Altres

Enquestes

- ProductesResultaacuteis

Planificacioacute

Gestio

Poliacutetiques de salut

Avaluacioacute

Qualitaumlt continua

Recerca

Formacioacute

Vigilancia epidem

Adm Sanitaria

Figura 1 Esquema general dun Sistema dinformacioacute Sanitagraveria (SIS)

determinado del nivell de salut de la poblashycioacute la identificacioacute de les relacions entre lestat de salut els seus determinants i la utilitzacioacute deis serveacuteis sanitaris o lavalua-cioacute deis objectius predeterminaacuteis requerei-xen un sistema de base poblacional que registra el fet individual el medi que len-volta i la comunitat

La incertesa sobre el futur duna malal-tia pot estimar-se sobre lexperiegravencia cliacutenishyca i la informacioacute epidemioloacutegica Resulta evident que lexperiegravencia cliacutenica individual

essent de gran valor per ella sola eacutes ina-dequada ja que estagrave basada en un conjunt mes o menys limitacirct de pacients que no representen la totalitat i sobre els quals es fa un seguiment desigual La informacioacute epidemioloacutegica proporciona una visioacute mes laquopoblacionalraquo de lestat de salut o del proshyblema especiacutefic objecte de lestudi

Alhora necessitem contextualitzar el medi extern per descobrir els factors que geneshyren riscos per a la salut o laccessibilitat ais recursos sanitaris o socials que ajuden a evitar o disminuir limpacte de la malaltia Per tant no sois utilitzem una visloacute megravedica o cliacutenica del problema amb les correspo-nents iexclntervencions individuaacuteis o c o l shylectives sino que tambeacute hi iexclncloem els agravembits socials i eacuteconomies i del medi fiacutesic La Vulnerabilitaumlt individual o colaacutelectiva es deu a la presencia de cert nombre de cashyracteacuteristiques de tipus genegravetic ambiental biologiques psicosocials que actuant indi-vidualment o entre si desencadenen la preshysencia dun procegraves sorgeix el concepte de laquoriseraquo que implica la presencia duna cashyracteriacutestica o factor (o diversos) que augshymenta la probabll itat de consequumlencies adverses per a la salut

Lepidemiologia deis trastorns de la sashylut mental representa una de les quatre prioritats datencioacute a la salut de les socie-tats modernes Un deis primers motius de consulta a latencioacute primagraveria procedeix de persones amb trastorns emocionaacuteis La prevalenccedila i la incidencia de les malalties mentais son elevades actualment La preshyvalenccedila de la depressioacute sha duplicat a la segona meitat del segle XX i es correlacishyona de forma inversa amb lestat de benes-

Medi Intervencions bull Medi Caracteacuteristiques

individuals Individuals

Fiacutesic Sociocultural Socioeconomic Sistema sanitari CoUectives

Font Modificat per lautor sobre lInforme SESPAS 2000 422 Intervencions que afecten la salut

Figura 2 Model conceptual dun SIS de base poblacional

106

tar de la societat tenlnt en compte que es tracta de processos infradiagnosticats La complexitat clinicoepidemiolocircgica requereix el suport duna socirclida cultura organltzatlva de maneig de registres i bases de dades per elaborar plans o programes en funciocirc dels reacutesultats a la majoria de paiumlsos inclocircs Espanya els sistemes dinformaciocirc no res-ponen a les necessitats de lestrategravegia de laquosalut per a fofsraquo 1 i sols en alguns casos eacutes possible obtenir indicadors de salut des-agregats per estrats socioeconocircmics de poblaciocirc i per agraverees geogragravetiques menors pilars fonamentals duna estrategravegia de sashylut

El desenvolupament dun Slbp requeshyreix establir el compromis previ duns ob-jectius clarament quantif icables eacutes hora ja de mimet i tzar la realitat socioeconocircmica que gecircnera indicadors de forma diagraveria mensual o anual mentre passen mesos o anys senseacute disposar destimacions sobre la salut de la poblaciocirc i limpacte de les mesures o actuacions realitzades pels dife-rents actors implicats

3 Salut Mental Subsistema dinformaciocirc

El Comiteacute Tegravecnic de Salut Mental de les ll les entre les segraveves propostes tracta daconseguir fixar els fonaments gecircnerais per tal destructurar un Sistema dinformashyciocirc especffic per a la Salut Mental perocirc inteacutegracirct en un hipotegravetic SIS de la Comuni-tat capaccedil duna banda daglutinar els sisshytemes actualment dispersos en els dife-rents components de la xarxa assistencial i organismes corresponents i de laltra dad-quirir capacitat de resposta de forma indi-vidual o co l lec t iva als requeriments dels usuaris potencials inteacutegrant els components sanitaris i socials de la salut mental

Cal recordar perocirc que lespecificitat de latenciocirc a la salut mental no ha de resultar una excusa per fomentar sistemes dinforshymaciocirc laquomarginals o perifegravericsraquo que provoshyq u a una configuraciocirc incompatible amb la

1 Informe SESPAS 2000

resta del sistema dinformaciocirc ans al conshytrari sha de preveure la seva total integrashydo en un sistema unitari i harmonie

El canvi progressiu del model datencioacute a la salut mental abans centracirct quasi exshyclusivement en lagravembit hospitalari cap a un model datencioacute mes personal izada amb els serveacuteis situats a lentorn del pacient i amb un caraacutecter clarament multidisciplinar implica que el pacient rebragrave atencioacute en diferents moments del seu episodi en una xarxa de serveacuteis de base comunitagraveria que no sempre pertanyen a la mateixa institu-cioacute de manera que actualment resulta dishyfiacutecil per no dir impossible establir un perfil de litinerari assistencial La coexistencia de diferents administracions (conseils ajun-taments conselleries) amb capacitat direcshyta o indirecta dintervencioacute sobre els proshyblegravemes de la salut mental i amb una certa vocacioacute histoacuterica laquodillaraquo ha condicionat i configuracirct un sistema dinformaciocirc de dub-tosa eficacia inexistent en alguns casos o estructurat de forma fragmentada dirigit quasi exclusivament a resoldre una demanshyda dinformaciocirc puntual i situacirct majoritagraveria-ment en cada nivell datencioacute Actualment no disposem dinformaciocirc fiable i fagravecilment accessible sobre recursos dispositius o patologies de major prevalenccedila amb una dificultat eacutevident per avaluar programes o intervencions en mategraveria de salut mental La proliferacioacute de registres taules o classi-ficacions taxonoacutemiques aixiacute com una ut i l i shyzado indiscriminada dapllcacions informa-tiques de caraacutecter preferentment adminiacutesshyt ra te determina models de difiacutecil interpreshytado o avaluacioacute per part dels professioshyn a l o lAdmlnistracioacute Estructurar un regisshytre acumulatiu de casos (RAC) podria delishymitar mes beacute la s i tuado

Assenyalem alguns dels fonaments leshygaacuteis normatius o daltres que recullen as-pectes relacionats amb els sistemes dinshyformaciocirc en salut mental

1 Informe de la Comissioacute Ministerial per la Reforma Psiquiaacutetrica (abril 1985) Principio XXXV

2 Liei 41992 del 15 de juliol de creshyado del Servei Balear de la Salut

107

3 Piacutea de salut mental de les liles Ba-lears capiacutetol VI (Registre de dades i avashyluado)

4 Estructura dun Registre Acumulatiu de Casos Psiquiagravetrics (RACP)

41 D e f i n i d o

SI longitudinal centrat en els pacients que recull eis contactes deis pacients amb un conjunt de serveacuteis o dispositius duna aacuterea geograacutefica determinada de manera que genera una base de dades relacionaacuteis que acumula latencioacute rebuda pel pacient al llarg del temps independentment del tipus o la quantitat datencioacute rebuda

42 Carac teacute r is t iques

Els registres de casos constitueixen un dels principals instruments dinvestigacioacute cliacutenica i epidemioloacutegica ja que permeten lexplotacioacute dun gran nombre de dades de pacients amb una determinada malaltia o trastorn de salut i despreacutes davaluar eis reacutesultats fer-ne una extrapolacioacute a la poblashydo general La praacutectica meacutedica requereix la presa de decisions sobre activitats preshyventives diagnostiques terapeacuteutiques i de pronostic basades en calculs de probabili-tats que pretenen delimitar la incertesa que envolta la practica de la medicina

Descrivim les quatre caracteacuterist iques especifiques daquest tipus de registre 1 Centrat en pacientsusuaris El RACP

registra una sola volta lusuari evita el recompte duplicat El pacient pot tenir nombrosos contactes amb eis disposishytius pero mantenint la individualitat del registre

2 Basacirct en la poblado definida geogragravefi-cament El RACP exigeix un coneixe-ment rigores de les dades poblacionals o demogragravefiques composicioacute de la poshyb lado per grups dedat sexe nivell dinstruccioacute variables socioeconocircmiques etc La poliacutetica de territorialitzacioacute pershymet establir relacions entre variables el grau dimpacte de la patologiacutea psiquiaacuteshytrica o el calcul de taxes entre daltres

3 Longitudinal i acumulatiu A partir duna ident i f icado uacutenica registra de forma continuada els diferents contactes del pacient amb la xarxa assistencial facishylitant el disseny del recorregut individual o el perfil dutilitzacioacute deis recursos

4 Orientacirct ais serveacuteis Centres de Dia USM hospi tal izado serveacuteis socials son alguns deis dispositius a labast del pashycient i els seus familiars La potencialitat dun registre unitari i la seva utilitat com a instrument de coordinado interinstitushycional estaacuten en relacioacute directa amb el nivell dintegracioacute de la xarxa assistenshycial La planif icado ha destar orientada peiacute coneixement epidemiologiacutea

El concepte de registre teacute significaacuteis diferents segons laplicacioacute en el cas que ens ocupa reflecteix el conjunt de casos o successos que compleixen uns determishynaacuteis requisits en una poblado definida

En general els registres presenten una seacuterie de problegravemes entre els quals desta-quem

- Uacutenicament recullen informado de les persones que contacten amb els disposhysitius assistencials no ofereixen per tant una visioacute completa de la morbiditat psiquiaacutetrica de la poblacioacute

- Un contacte no pot considerar-se au-tomagraveticament un cas psiquiagravetric perocirc

R episodis (ingresos suicidis)

Figura 3 Origen i sequumlencia del registre

108

pot generar una variable de judici o estigma condicional per a la resta del circuit assistencial

- Lalta mobilitai geogragravefica de la poblacioacute de referencia

- La dificultat tegravecnica i organitzativa per mantenir un registre de qualitat accepshytacirct pels sectors implicats

- Dificultat per a una conclusioacute diagnogravestishyca laquouacutenicaraquo i la seva corresponent i comshyplexa codificacioacute

43 Ob jec t ius gecircnera is d un RACP

- Definicioacute duna plataforma de registre de caraacutecter unitari i integral que faciliti l homogeneitzacioacute de la informacioacute relashytiva al pacientusuari del conjunt de la xarxa sanitagraveria i social

- Estab l i r m eacute c a n i s m e s i c i rcu i ts d intercomunicacioacute entre els diferents nivells o agents datencioacute o interinstitu-cionals

- Evidenciar les modificacions temporals en la relacioacute usuaridispositius

- Comparac ioacute de disposi t ius i f ixacioacute destagravendards de qualitat assistencial

- Facilitar la gestioacute administrativa i el conshytrol de costos deis processos CMBD GDR RAI RUG o qualsevol altre instrushyment de mesura

Facilitar estudis depidemiologia psiquiaacuteshytrica (sanitagraveria i social)

45 Discussic i

En un marc territorial com el de les liles Balears on el retard dincorporacioacute a la xarxa assistencial laquonormalitzadaraquo deis dishyferents dispositius de salut mental no transshyfe r iacute s resulta de sobres conegut i despreacutes de la voluntat poliacutetica manifestada per la Conselleria de Sanitat i Consum i els res-pectius conseils insulars de posar fi a aquesshyta situacioacute es fa palesa la conveniencia dimpulsar els meacutecanismes precisos per cloure un procegraves de reforma i consol idado definitiva dun model datencioacute propera ais professionals i ais ciutadans perqueacute perce-bin i obtinguin uns serveacuteis de salut de quashy

litat en un entorn real i en un marc de salut positiva participativa i ecologravegica Seguiriacute-em dones les recomanacions gecircnerais sobre la conveniencia o obligacioacute de disposhysar dinstruments de mesura de base po-blaclonal dirigits especif icament a la salut mental amb caraacutecter transversal i voluntat expressa dintegracioacute en el conjunt del sisshytema dinformacioacute sanitagraveria que constitueixi la Comunitat Autogravenoma

Entre els requeriments operatius optari-em per la territorialitzacioacute de Tarea de refeshyrencia serveacuteis o dispositius amb responsa-bilitat a larea que aporti informacioacute al sisshytema i per una estructura tecnicoadminis-trativa de caraacutecter laquocentral que no vol dir centralistaraquo com a harmonitzadora del proshycegraves de recollida validacioacute I avaluacioacute de la qualitat de la informacioacute amb explotado central o perifegraverica en funcioacute de les neacutecesshysitais pregraveviament definides pels diferents nivells tant assistencials com de lAdminis-tracioacute

Bibliografia 1 Aparicio Telleriacutea D Bravo Ortiz MF De las Cuevas Castresana C Diacuteaz Muacutejica B Eguiagaray M De la Fuente Portero J et al Hacia una atencioacuten comunitaria de Salud Mental de calishydad Asoc Esp Neuropsiquiatr [Cuadernos Teacutecshynicos] 478-104 2 Aymerich M Palaciacuten C Ferrer M Autonell J Haro JM Alonso J Projecte Europeu perconegraveixer la frequumlencia i limpacte deis trastorns mentais Llnformatiu Academia de Ciegravencies Mediques de Catalunya i Balears 2001 612-3 3 Bedate Villar J Estalrich Canet JM Bertoliacuten Guillen JM El alcoholismo juvenil a traveacutes de un registro de casos psiquiaacutetricos An Psiquiacuteatr 1992 8(6)216-21 4 Bermejo F Alom J Pentildea-Casanova J del Ser T Acariacuten N Manubens JM et al Registro multiceacutentrico de casos incidentes de demencia Un estudio del grupo de demencias de la Socieshydad Espantildeola de Neurologiacutea Neurol 1994 9(9)401-6 5 Burguentildeo Torijano AA Rodriacuteguez de Velasco MP Ramos Cordero P Hernando A Evaluacioacuten del pilotaje de implantacioacuten del RAI (Reacutesident Assessment Instrument) en las residencias puacuteshyblicas de la Comunidad de Madrid Rev Agathos Aten Sociosanit Bienestar 2001 131-7

109

6 Calvo Loacutepez L Goacutemez Fernaacutendez JR Goacutemez Tato I Mateo Rodriacuteguez R Rublo Vidal MJ Salinas Bujaacuten MP Conjunto miacutenimo baacutesico de datos sociosanitarios Rev Admin San 1999 3(11 )95-107

7 Constitucioacute espanyola de 1978 article 43

8 Eguiagaray M El Registro de casos psiquiaacuteshytricos

9 Fernaacutendez Liria A Vicente Muelas N Garciacutea iexclIvarez JLC La implantacioacuten del registro de cashysos psiquiaacutetricos de la Comunidad Autoacutenoma de Madrid Rev Asoc Esp Neuropsiacuteq 1994 XIV(51)569-82

10 Garau J La transformado de lordre manicomial [editorial] Enginy (Rev Collegl Ofishycial Psicoacutelegs Balears)1991 2-323-27

11 Garciacutea Gonzaacutelez J Aparicio Basauri V Eguiagaray Garciacutea M El registro de casos de los servicios de salud mental en Asturias su implanshytacioacuten y utilizacioacuten para la evaluacioacuten asisten-cial Rev San Hig Pub 1988 621469-82

12 Gil E Sistema de Informacioacuten en Salud Menshytal Psiquiatr Pub 1998 10(5)301-6

13 Gispert R Lesage A Boyer R Los sistemas de informacioacuten en salud mental una puesta al diacutea Inform Psiquiatr 1991 12359-70

14 Gonzaacutelez Juaacuterez C Sistemas de Informacioacuten en Salud Mental [editorial] Psiquiatr Pub 1998 10(5)271-2

15 Gonzaacutelez Juaacuterez C Medida del producto sanitario y sistemas de clasificacioacuten de pacienshytes Psiquiatr Pub 1999 11 (3)108-13

16 Guilabert A Peacuterez Loacutepez J Almela V Company V Calidad de dalos y grupos relacioshynados con el diagnoacutestico Rev Calid Asist 1995 5287-93

17 Guasp Sitjar E Ahiacuter i avui de lHospital Psiquiaacutetric Enginy (Rev Collegi Oficial Psicoacutelegs Balears) 1991 2-323-27

18 Iglesias C Montilla A Erkoreka I Inda M Testera V Un sistema de clasificacioacuten de pashycientes en psicogeriatriacutea Resource Utilization Groups T-18 (RUG T-18) Psiquiatr Pub 1999 11(3)63-9

19 Informe de la Comisioacuten Ministerial para la Reforma Psiquiaacutetrica Ministerio de Sanidad y Consumo Abril 1985 Principio 35

20 Ley 141986 de 25 de abril General de Sanidad

21 Lozano Yage T Una metodologiacutea para la identificacioacuten de necesidades sociosaniacutetarias en personas mayores Rev Admin San 2001 5(17)99-114

22 Llei 51992 de regulacioacute del tractament automatitzat de les dades de caraacutecter personal (LORTAD) 23 Llei 41992 de 15 de juliacuteol de creado del Servei Balear de la Salut 24 Librero J Peiroacute S Medicioacuten de la efectividad hospitalaria calidad de las fuentes de informashycioacuten el conjunto miacutenimo baacutesico de datos de la Comunidad Valenciana Gac Sanit 1995 9(48) Supl104-5

25 Lyra da Silva JP Amarante P Metodologiacutea y resultados del censo de pacientes psiquiaacutetrishycos hospitalizados en Riacuteo de Janeiro Psiquiatr Pub 1998 10(5)282-89 26 Martiacutenez Loacutepez FJ Sevilla Alonso S Gestioacuten de riesgos sanitarios en Psiquiatriacutea El riesgo autoliacutetiacuteco en los pacientes psiquiaacutetricos atendishydos en Hospitales Generales del Insalud Enero 1995 - Abril 1999 Rev Admin San 2000 4(16) 141 -50

27 Moreno-Kstner B Luna del Castillo JD Toshyrres-Gonzaacutelez F Rosales-Varo C Factores predictores del tiempo entre los contactos ambulatorios en pacientes esquizofreacutenicos Un estudio de registro de casos Primer Congreso Virtual de Psiquiacuteatria1 Feb-15Mar[citat29 Maiacuteg2001]Diexclsponiblea HYPERLINK http wwwpsiquiatriacomcongresomesasmesa50 conferencias50_ahtm http wwwpsiquiatriacomcongresomesasmesa50 conferencias50 ahtm

28 Moreno Kstner B Rosales Varo C Torres Gonzaacutelez F Creacioacuten y funcionamiento del Reshygistro Andaluz de Esquizofrenia Rev Asoc Esp Neuropsiquiatr 2001 21(77)51-65

29 Piacutea autonoacutemlc de Salut Mental de les liles Balears 63-65 30 Plan de Salud Mental de la Regioacuten de Murshycia 1999-2001 112-3 31 Plan Regional de Salud Mental y asistencia psiquiaacutetrica de Cantabria1998-2000 28-31 32 Pedreira Massa JL Eguiagaray M Evaluashycioacuten de un servicio de psiquiatriacutea infantil a traveacutes de un registro acumulativo de casos psiquiaacutetrishycos (RACP) Rev Psiquiatr Infan-Juv 1996 4(96)263-79

33 Pons Antoacuten I Pedreira Crespo V Lalucat Jo L Espinosa Escudero MI Pedreira Massa JL Eguiagaray Garda M et al Los registros acumulativos de casos psiquiaacutetricos como sisteshyma de informacioacuten y evaluacioacuten dentro del marshyco de la reforma psiquiaacutetrica Rev Asoc Esp Neuropsiquiatr 1992 121(41 )115-24

34 Regidor E Objetivo 35 Apoyar sistemas de informacioacuten para la salud A iexclIvarez Dardet C

110

EntradesRegistres

Atencioacute especia l izada Atencioacute primaria Atencioacute hospitalaria Subregistres

Sida Tumors Salut mental

Altres

Enquestes

- ProductesResultaacuteis

Planificacioacute

Gestio

Poliacutetiques de salut

Avaluacioacute

Qualitaumlt continua

Recerca

Formacioacute

Vigilancia epidem

Adm Sanitaria

Figura 1 Esquema general dun Sistema dinformacioacute Sanitagraveria (SIS)

determinado del nivell de salut de la poblashycioacute la identificacioacute de les relacions entre lestat de salut els seus determinants i la utilitzacioacute deis serveacuteis sanitaris o lavalua-cioacute deis objectius predeterminaacuteis requerei-xen un sistema de base poblacional que registra el fet individual el medi que len-volta i la comunitat

La incertesa sobre el futur duna malal-tia pot estimar-se sobre lexperiegravencia cliacutenishyca i la informacioacute epidemioloacutegica Resulta evident que lexperiegravencia cliacutenica individual

essent de gran valor per ella sola eacutes ina-dequada ja que estagrave basada en un conjunt mes o menys limitacirct de pacients que no representen la totalitat i sobre els quals es fa un seguiment desigual La informacioacute epidemioloacutegica proporciona una visioacute mes laquopoblacionalraquo de lestat de salut o del proshyblema especiacutefic objecte de lestudi

Alhora necessitem contextualitzar el medi extern per descobrir els factors que geneshyren riscos per a la salut o laccessibilitat ais recursos sanitaris o socials que ajuden a evitar o disminuir limpacte de la malaltia Per tant no sois utilitzem una visloacute megravedica o cliacutenica del problema amb les correspo-nents iexclntervencions individuaacuteis o c o l shylectives sino que tambeacute hi iexclncloem els agravembits socials i eacuteconomies i del medi fiacutesic La Vulnerabilitaumlt individual o colaacutelectiva es deu a la presencia de cert nombre de cashyracteacuteristiques de tipus genegravetic ambiental biologiques psicosocials que actuant indi-vidualment o entre si desencadenen la preshysencia dun procegraves sorgeix el concepte de laquoriseraquo que implica la presencia duna cashyracteriacutestica o factor (o diversos) que augshymenta la probabll itat de consequumlencies adverses per a la salut

Lepidemiologia deis trastorns de la sashylut mental representa una de les quatre prioritats datencioacute a la salut de les socie-tats modernes Un deis primers motius de consulta a latencioacute primagraveria procedeix de persones amb trastorns emocionaacuteis La prevalenccedila i la incidencia de les malalties mentais son elevades actualment La preshyvalenccedila de la depressioacute sha duplicat a la segona meitat del segle XX i es correlacishyona de forma inversa amb lestat de benes-

Medi Intervencions bull Medi Caracteacuteristiques

individuals Individuals

Fiacutesic Sociocultural Socioeconomic Sistema sanitari CoUectives

Font Modificat per lautor sobre lInforme SESPAS 2000 422 Intervencions que afecten la salut

Figura 2 Model conceptual dun SIS de base poblacional

106

tar de la societat tenlnt en compte que es tracta de processos infradiagnosticats La complexitat clinicoepidemiolocircgica requereix el suport duna socirclida cultura organltzatlva de maneig de registres i bases de dades per elaborar plans o programes en funciocirc dels reacutesultats a la majoria de paiumlsos inclocircs Espanya els sistemes dinformaciocirc no res-ponen a les necessitats de lestrategravegia de laquosalut per a fofsraquo 1 i sols en alguns casos eacutes possible obtenir indicadors de salut des-agregats per estrats socioeconocircmics de poblaciocirc i per agraverees geogragravetiques menors pilars fonamentals duna estrategravegia de sashylut

El desenvolupament dun Slbp requeshyreix establir el compromis previ duns ob-jectius clarament quantif icables eacutes hora ja de mimet i tzar la realitat socioeconocircmica que gecircnera indicadors de forma diagraveria mensual o anual mentre passen mesos o anys senseacute disposar destimacions sobre la salut de la poblaciocirc i limpacte de les mesures o actuacions realitzades pels dife-rents actors implicats

3 Salut Mental Subsistema dinformaciocirc

El Comiteacute Tegravecnic de Salut Mental de les ll les entre les segraveves propostes tracta daconseguir fixar els fonaments gecircnerais per tal destructurar un Sistema dinformashyciocirc especffic per a la Salut Mental perocirc inteacutegracirct en un hipotegravetic SIS de la Comuni-tat capaccedil duna banda daglutinar els sisshytemes actualment dispersos en els dife-rents components de la xarxa assistencial i organismes corresponents i de laltra dad-quirir capacitat de resposta de forma indi-vidual o co l lec t iva als requeriments dels usuaris potencials inteacutegrant els components sanitaris i socials de la salut mental

Cal recordar perocirc que lespecificitat de latenciocirc a la salut mental no ha de resultar una excusa per fomentar sistemes dinforshymaciocirc laquomarginals o perifegravericsraquo que provoshyq u a una configuraciocirc incompatible amb la

1 Informe SESPAS 2000

resta del sistema dinformaciocirc ans al conshytrari sha de preveure la seva total integrashydo en un sistema unitari i harmonie

El canvi progressiu del model datencioacute a la salut mental abans centracirct quasi exshyclusivement en lagravembit hospitalari cap a un model datencioacute mes personal izada amb els serveacuteis situats a lentorn del pacient i amb un caraacutecter clarament multidisciplinar implica que el pacient rebragrave atencioacute en diferents moments del seu episodi en una xarxa de serveacuteis de base comunitagraveria que no sempre pertanyen a la mateixa institu-cioacute de manera que actualment resulta dishyfiacutecil per no dir impossible establir un perfil de litinerari assistencial La coexistencia de diferents administracions (conseils ajun-taments conselleries) amb capacitat direcshyta o indirecta dintervencioacute sobre els proshyblegravemes de la salut mental i amb una certa vocacioacute histoacuterica laquodillaraquo ha condicionat i configuracirct un sistema dinformaciocirc de dub-tosa eficacia inexistent en alguns casos o estructurat de forma fragmentada dirigit quasi exclusivament a resoldre una demanshyda dinformaciocirc puntual i situacirct majoritagraveria-ment en cada nivell datencioacute Actualment no disposem dinformaciocirc fiable i fagravecilment accessible sobre recursos dispositius o patologies de major prevalenccedila amb una dificultat eacutevident per avaluar programes o intervencions en mategraveria de salut mental La proliferacioacute de registres taules o classi-ficacions taxonoacutemiques aixiacute com una ut i l i shyzado indiscriminada dapllcacions informa-tiques de caraacutecter preferentment adminiacutesshyt ra te determina models de difiacutecil interpreshytado o avaluacioacute per part dels professioshyn a l o lAdmlnistracioacute Estructurar un regisshytre acumulatiu de casos (RAC) podria delishymitar mes beacute la s i tuado

Assenyalem alguns dels fonaments leshygaacuteis normatius o daltres que recullen as-pectes relacionats amb els sistemes dinshyformaciocirc en salut mental

1 Informe de la Comissioacute Ministerial per la Reforma Psiquiaacutetrica (abril 1985) Principio XXXV

2 Liei 41992 del 15 de juliol de creshyado del Servei Balear de la Salut

107

3 Piacutea de salut mental de les liles Ba-lears capiacutetol VI (Registre de dades i avashyluado)

4 Estructura dun Registre Acumulatiu de Casos Psiquiagravetrics (RACP)

41 D e f i n i d o

SI longitudinal centrat en els pacients que recull eis contactes deis pacients amb un conjunt de serveacuteis o dispositius duna aacuterea geograacutefica determinada de manera que genera una base de dades relacionaacuteis que acumula latencioacute rebuda pel pacient al llarg del temps independentment del tipus o la quantitat datencioacute rebuda

42 Carac teacute r is t iques

Els registres de casos constitueixen un dels principals instruments dinvestigacioacute cliacutenica i epidemioloacutegica ja que permeten lexplotacioacute dun gran nombre de dades de pacients amb una determinada malaltia o trastorn de salut i despreacutes davaluar eis reacutesultats fer-ne una extrapolacioacute a la poblashydo general La praacutectica meacutedica requereix la presa de decisions sobre activitats preshyventives diagnostiques terapeacuteutiques i de pronostic basades en calculs de probabili-tats que pretenen delimitar la incertesa que envolta la practica de la medicina

Descrivim les quatre caracteacuterist iques especifiques daquest tipus de registre 1 Centrat en pacientsusuaris El RACP

registra una sola volta lusuari evita el recompte duplicat El pacient pot tenir nombrosos contactes amb eis disposishytius pero mantenint la individualitat del registre

2 Basacirct en la poblado definida geogragravefi-cament El RACP exigeix un coneixe-ment rigores de les dades poblacionals o demogragravefiques composicioacute de la poshyb lado per grups dedat sexe nivell dinstruccioacute variables socioeconocircmiques etc La poliacutetica de territorialitzacioacute pershymet establir relacions entre variables el grau dimpacte de la patologiacutea psiquiaacuteshytrica o el calcul de taxes entre daltres

3 Longitudinal i acumulatiu A partir duna ident i f icado uacutenica registra de forma continuada els diferents contactes del pacient amb la xarxa assistencial facishylitant el disseny del recorregut individual o el perfil dutilitzacioacute deis recursos

4 Orientacirct ais serveacuteis Centres de Dia USM hospi tal izado serveacuteis socials son alguns deis dispositius a labast del pashycient i els seus familiars La potencialitat dun registre unitari i la seva utilitat com a instrument de coordinado interinstitushycional estaacuten en relacioacute directa amb el nivell dintegracioacute de la xarxa assistenshycial La planif icado ha destar orientada peiacute coneixement epidemiologiacutea

El concepte de registre teacute significaacuteis diferents segons laplicacioacute en el cas que ens ocupa reflecteix el conjunt de casos o successos que compleixen uns determishynaacuteis requisits en una poblado definida

En general els registres presenten una seacuterie de problegravemes entre els quals desta-quem

- Uacutenicament recullen informado de les persones que contacten amb els disposhysitius assistencials no ofereixen per tant una visioacute completa de la morbiditat psiquiaacutetrica de la poblacioacute

- Un contacte no pot considerar-se au-tomagraveticament un cas psiquiagravetric perocirc

R episodis (ingresos suicidis)

Figura 3 Origen i sequumlencia del registre

108

pot generar una variable de judici o estigma condicional per a la resta del circuit assistencial

- Lalta mobilitai geogragravefica de la poblacioacute de referencia

- La dificultat tegravecnica i organitzativa per mantenir un registre de qualitat accepshytacirct pels sectors implicats

- Dificultat per a una conclusioacute diagnogravestishyca laquouacutenicaraquo i la seva corresponent i comshyplexa codificacioacute

43 Ob jec t ius gecircnera is d un RACP

- Definicioacute duna plataforma de registre de caraacutecter unitari i integral que faciliti l homogeneitzacioacute de la informacioacute relashytiva al pacientusuari del conjunt de la xarxa sanitagraveria i social

- Estab l i r m eacute c a n i s m e s i c i rcu i ts d intercomunicacioacute entre els diferents nivells o agents datencioacute o interinstitu-cionals

- Evidenciar les modificacions temporals en la relacioacute usuaridispositius

- Comparac ioacute de disposi t ius i f ixacioacute destagravendards de qualitat assistencial

- Facilitar la gestioacute administrativa i el conshytrol de costos deis processos CMBD GDR RAI RUG o qualsevol altre instrushyment de mesura

Facilitar estudis depidemiologia psiquiaacuteshytrica (sanitagraveria i social)

45 Discussic i

En un marc territorial com el de les liles Balears on el retard dincorporacioacute a la xarxa assistencial laquonormalitzadaraquo deis dishyferents dispositius de salut mental no transshyfe r iacute s resulta de sobres conegut i despreacutes de la voluntat poliacutetica manifestada per la Conselleria de Sanitat i Consum i els res-pectius conseils insulars de posar fi a aquesshyta situacioacute es fa palesa la conveniencia dimpulsar els meacutecanismes precisos per cloure un procegraves de reforma i consol idado definitiva dun model datencioacute propera ais professionals i ais ciutadans perqueacute perce-bin i obtinguin uns serveacuteis de salut de quashy

litat en un entorn real i en un marc de salut positiva participativa i ecologravegica Seguiriacute-em dones les recomanacions gecircnerais sobre la conveniencia o obligacioacute de disposhysar dinstruments de mesura de base po-blaclonal dirigits especif icament a la salut mental amb caraacutecter transversal i voluntat expressa dintegracioacute en el conjunt del sisshytema dinformacioacute sanitagraveria que constitueixi la Comunitat Autogravenoma

Entre els requeriments operatius optari-em per la territorialitzacioacute de Tarea de refeshyrencia serveacuteis o dispositius amb responsa-bilitat a larea que aporti informacioacute al sisshytema i per una estructura tecnicoadminis-trativa de caraacutecter laquocentral que no vol dir centralistaraquo com a harmonitzadora del proshycegraves de recollida validacioacute I avaluacioacute de la qualitat de la informacioacute amb explotado central o perifegraverica en funcioacute de les neacutecesshysitais pregraveviament definides pels diferents nivells tant assistencials com de lAdminis-tracioacute

Bibliografia 1 Aparicio Telleriacutea D Bravo Ortiz MF De las Cuevas Castresana C Diacuteaz Muacutejica B Eguiagaray M De la Fuente Portero J et al Hacia una atencioacuten comunitaria de Salud Mental de calishydad Asoc Esp Neuropsiquiatr [Cuadernos Teacutecshynicos] 478-104 2 Aymerich M Palaciacuten C Ferrer M Autonell J Haro JM Alonso J Projecte Europeu perconegraveixer la frequumlencia i limpacte deis trastorns mentais Llnformatiu Academia de Ciegravencies Mediques de Catalunya i Balears 2001 612-3 3 Bedate Villar J Estalrich Canet JM Bertoliacuten Guillen JM El alcoholismo juvenil a traveacutes de un registro de casos psiquiaacutetricos An Psiquiacuteatr 1992 8(6)216-21 4 Bermejo F Alom J Pentildea-Casanova J del Ser T Acariacuten N Manubens JM et al Registro multiceacutentrico de casos incidentes de demencia Un estudio del grupo de demencias de la Socieshydad Espantildeola de Neurologiacutea Neurol 1994 9(9)401-6 5 Burguentildeo Torijano AA Rodriacuteguez de Velasco MP Ramos Cordero P Hernando A Evaluacioacuten del pilotaje de implantacioacuten del RAI (Reacutesident Assessment Instrument) en las residencias puacuteshyblicas de la Comunidad de Madrid Rev Agathos Aten Sociosanit Bienestar 2001 131-7

109

6 Calvo Loacutepez L Goacutemez Fernaacutendez JR Goacutemez Tato I Mateo Rodriacuteguez R Rublo Vidal MJ Salinas Bujaacuten MP Conjunto miacutenimo baacutesico de datos sociosanitarios Rev Admin San 1999 3(11 )95-107

7 Constitucioacute espanyola de 1978 article 43

8 Eguiagaray M El Registro de casos psiquiaacuteshytricos

9 Fernaacutendez Liria A Vicente Muelas N Garciacutea iexclIvarez JLC La implantacioacuten del registro de cashysos psiquiaacutetricos de la Comunidad Autoacutenoma de Madrid Rev Asoc Esp Neuropsiacuteq 1994 XIV(51)569-82

10 Garau J La transformado de lordre manicomial [editorial] Enginy (Rev Collegl Ofishycial Psicoacutelegs Balears)1991 2-323-27

11 Garciacutea Gonzaacutelez J Aparicio Basauri V Eguiagaray Garciacutea M El registro de casos de los servicios de salud mental en Asturias su implanshytacioacuten y utilizacioacuten para la evaluacioacuten asisten-cial Rev San Hig Pub 1988 621469-82

12 Gil E Sistema de Informacioacuten en Salud Menshytal Psiquiatr Pub 1998 10(5)301-6

13 Gispert R Lesage A Boyer R Los sistemas de informacioacuten en salud mental una puesta al diacutea Inform Psiquiatr 1991 12359-70

14 Gonzaacutelez Juaacuterez C Sistemas de Informacioacuten en Salud Mental [editorial] Psiquiatr Pub 1998 10(5)271-2

15 Gonzaacutelez Juaacuterez C Medida del producto sanitario y sistemas de clasificacioacuten de pacienshytes Psiquiatr Pub 1999 11 (3)108-13

16 Guilabert A Peacuterez Loacutepez J Almela V Company V Calidad de dalos y grupos relacioshynados con el diagnoacutestico Rev Calid Asist 1995 5287-93

17 Guasp Sitjar E Ahiacuter i avui de lHospital Psiquiaacutetric Enginy (Rev Collegi Oficial Psicoacutelegs Balears) 1991 2-323-27

18 Iglesias C Montilla A Erkoreka I Inda M Testera V Un sistema de clasificacioacuten de pashycientes en psicogeriatriacutea Resource Utilization Groups T-18 (RUG T-18) Psiquiatr Pub 1999 11(3)63-9

19 Informe de la Comisioacuten Ministerial para la Reforma Psiquiaacutetrica Ministerio de Sanidad y Consumo Abril 1985 Principio 35

20 Ley 141986 de 25 de abril General de Sanidad

21 Lozano Yage T Una metodologiacutea para la identificacioacuten de necesidades sociosaniacutetarias en personas mayores Rev Admin San 2001 5(17)99-114

22 Llei 51992 de regulacioacute del tractament automatitzat de les dades de caraacutecter personal (LORTAD) 23 Llei 41992 de 15 de juliacuteol de creado del Servei Balear de la Salut 24 Librero J Peiroacute S Medicioacuten de la efectividad hospitalaria calidad de las fuentes de informashycioacuten el conjunto miacutenimo baacutesico de datos de la Comunidad Valenciana Gac Sanit 1995 9(48) Supl104-5

25 Lyra da Silva JP Amarante P Metodologiacutea y resultados del censo de pacientes psiquiaacutetrishycos hospitalizados en Riacuteo de Janeiro Psiquiatr Pub 1998 10(5)282-89 26 Martiacutenez Loacutepez FJ Sevilla Alonso S Gestioacuten de riesgos sanitarios en Psiquiatriacutea El riesgo autoliacutetiacuteco en los pacientes psiquiaacutetricos atendishydos en Hospitales Generales del Insalud Enero 1995 - Abril 1999 Rev Admin San 2000 4(16) 141 -50

27 Moreno-Kstner B Luna del Castillo JD Toshyrres-Gonzaacutelez F Rosales-Varo C Factores predictores del tiempo entre los contactos ambulatorios en pacientes esquizofreacutenicos Un estudio de registro de casos Primer Congreso Virtual de Psiquiacuteatria1 Feb-15Mar[citat29 Maiacuteg2001]Diexclsponiblea HYPERLINK http wwwpsiquiatriacomcongresomesasmesa50 conferencias50_ahtm http wwwpsiquiatriacomcongresomesasmesa50 conferencias50 ahtm

28 Moreno Kstner B Rosales Varo C Torres Gonzaacutelez F Creacioacuten y funcionamiento del Reshygistro Andaluz de Esquizofrenia Rev Asoc Esp Neuropsiquiatr 2001 21(77)51-65

29 Piacutea autonoacutemlc de Salut Mental de les liles Balears 63-65 30 Plan de Salud Mental de la Regioacuten de Murshycia 1999-2001 112-3 31 Plan Regional de Salud Mental y asistencia psiquiaacutetrica de Cantabria1998-2000 28-31 32 Pedreira Massa JL Eguiagaray M Evaluashycioacuten de un servicio de psiquiatriacutea infantil a traveacutes de un registro acumulativo de casos psiquiaacutetrishycos (RACP) Rev Psiquiatr Infan-Juv 1996 4(96)263-79

33 Pons Antoacuten I Pedreira Crespo V Lalucat Jo L Espinosa Escudero MI Pedreira Massa JL Eguiagaray Garda M et al Los registros acumulativos de casos psiquiaacutetricos como sisteshyma de informacioacuten y evaluacioacuten dentro del marshyco de la reforma psiquiaacutetrica Rev Asoc Esp Neuropsiquiatr 1992 121(41 )115-24

34 Regidor E Objetivo 35 Apoyar sistemas de informacioacuten para la salud A iexclIvarez Dardet C

110

tar de la societat tenlnt en compte que es tracta de processos infradiagnosticats La complexitat clinicoepidemiolocircgica requereix el suport duna socirclida cultura organltzatlva de maneig de registres i bases de dades per elaborar plans o programes en funciocirc dels reacutesultats a la majoria de paiumlsos inclocircs Espanya els sistemes dinformaciocirc no res-ponen a les necessitats de lestrategravegia de laquosalut per a fofsraquo 1 i sols en alguns casos eacutes possible obtenir indicadors de salut des-agregats per estrats socioeconocircmics de poblaciocirc i per agraverees geogragravetiques menors pilars fonamentals duna estrategravegia de sashylut

El desenvolupament dun Slbp requeshyreix establir el compromis previ duns ob-jectius clarament quantif icables eacutes hora ja de mimet i tzar la realitat socioeconocircmica que gecircnera indicadors de forma diagraveria mensual o anual mentre passen mesos o anys senseacute disposar destimacions sobre la salut de la poblaciocirc i limpacte de les mesures o actuacions realitzades pels dife-rents actors implicats

3 Salut Mental Subsistema dinformaciocirc

El Comiteacute Tegravecnic de Salut Mental de les ll les entre les segraveves propostes tracta daconseguir fixar els fonaments gecircnerais per tal destructurar un Sistema dinformashyciocirc especffic per a la Salut Mental perocirc inteacutegracirct en un hipotegravetic SIS de la Comuni-tat capaccedil duna banda daglutinar els sisshytemes actualment dispersos en els dife-rents components de la xarxa assistencial i organismes corresponents i de laltra dad-quirir capacitat de resposta de forma indi-vidual o co l lec t iva als requeriments dels usuaris potencials inteacutegrant els components sanitaris i socials de la salut mental

Cal recordar perocirc que lespecificitat de latenciocirc a la salut mental no ha de resultar una excusa per fomentar sistemes dinforshymaciocirc laquomarginals o perifegravericsraquo que provoshyq u a una configuraciocirc incompatible amb la

1 Informe SESPAS 2000

resta del sistema dinformaciocirc ans al conshytrari sha de preveure la seva total integrashydo en un sistema unitari i harmonie

El canvi progressiu del model datencioacute a la salut mental abans centracirct quasi exshyclusivement en lagravembit hospitalari cap a un model datencioacute mes personal izada amb els serveacuteis situats a lentorn del pacient i amb un caraacutecter clarament multidisciplinar implica que el pacient rebragrave atencioacute en diferents moments del seu episodi en una xarxa de serveacuteis de base comunitagraveria que no sempre pertanyen a la mateixa institu-cioacute de manera que actualment resulta dishyfiacutecil per no dir impossible establir un perfil de litinerari assistencial La coexistencia de diferents administracions (conseils ajun-taments conselleries) amb capacitat direcshyta o indirecta dintervencioacute sobre els proshyblegravemes de la salut mental i amb una certa vocacioacute histoacuterica laquodillaraquo ha condicionat i configuracirct un sistema dinformaciocirc de dub-tosa eficacia inexistent en alguns casos o estructurat de forma fragmentada dirigit quasi exclusivament a resoldre una demanshyda dinformaciocirc puntual i situacirct majoritagraveria-ment en cada nivell datencioacute Actualment no disposem dinformaciocirc fiable i fagravecilment accessible sobre recursos dispositius o patologies de major prevalenccedila amb una dificultat eacutevident per avaluar programes o intervencions en mategraveria de salut mental La proliferacioacute de registres taules o classi-ficacions taxonoacutemiques aixiacute com una ut i l i shyzado indiscriminada dapllcacions informa-tiques de caraacutecter preferentment adminiacutesshyt ra te determina models de difiacutecil interpreshytado o avaluacioacute per part dels professioshyn a l o lAdmlnistracioacute Estructurar un regisshytre acumulatiu de casos (RAC) podria delishymitar mes beacute la s i tuado

Assenyalem alguns dels fonaments leshygaacuteis normatius o daltres que recullen as-pectes relacionats amb els sistemes dinshyformaciocirc en salut mental

1 Informe de la Comissioacute Ministerial per la Reforma Psiquiaacutetrica (abril 1985) Principio XXXV

2 Liei 41992 del 15 de juliol de creshyado del Servei Balear de la Salut

107

3 Piacutea de salut mental de les liles Ba-lears capiacutetol VI (Registre de dades i avashyluado)

4 Estructura dun Registre Acumulatiu de Casos Psiquiagravetrics (RACP)

41 D e f i n i d o

SI longitudinal centrat en els pacients que recull eis contactes deis pacients amb un conjunt de serveacuteis o dispositius duna aacuterea geograacutefica determinada de manera que genera una base de dades relacionaacuteis que acumula latencioacute rebuda pel pacient al llarg del temps independentment del tipus o la quantitat datencioacute rebuda

42 Carac teacute r is t iques

Els registres de casos constitueixen un dels principals instruments dinvestigacioacute cliacutenica i epidemioloacutegica ja que permeten lexplotacioacute dun gran nombre de dades de pacients amb una determinada malaltia o trastorn de salut i despreacutes davaluar eis reacutesultats fer-ne una extrapolacioacute a la poblashydo general La praacutectica meacutedica requereix la presa de decisions sobre activitats preshyventives diagnostiques terapeacuteutiques i de pronostic basades en calculs de probabili-tats que pretenen delimitar la incertesa que envolta la practica de la medicina

Descrivim les quatre caracteacuterist iques especifiques daquest tipus de registre 1 Centrat en pacientsusuaris El RACP

registra una sola volta lusuari evita el recompte duplicat El pacient pot tenir nombrosos contactes amb eis disposishytius pero mantenint la individualitat del registre

2 Basacirct en la poblado definida geogragravefi-cament El RACP exigeix un coneixe-ment rigores de les dades poblacionals o demogragravefiques composicioacute de la poshyb lado per grups dedat sexe nivell dinstruccioacute variables socioeconocircmiques etc La poliacutetica de territorialitzacioacute pershymet establir relacions entre variables el grau dimpacte de la patologiacutea psiquiaacuteshytrica o el calcul de taxes entre daltres

3 Longitudinal i acumulatiu A partir duna ident i f icado uacutenica registra de forma continuada els diferents contactes del pacient amb la xarxa assistencial facishylitant el disseny del recorregut individual o el perfil dutilitzacioacute deis recursos

4 Orientacirct ais serveacuteis Centres de Dia USM hospi tal izado serveacuteis socials son alguns deis dispositius a labast del pashycient i els seus familiars La potencialitat dun registre unitari i la seva utilitat com a instrument de coordinado interinstitushycional estaacuten en relacioacute directa amb el nivell dintegracioacute de la xarxa assistenshycial La planif icado ha destar orientada peiacute coneixement epidemiologiacutea

El concepte de registre teacute significaacuteis diferents segons laplicacioacute en el cas que ens ocupa reflecteix el conjunt de casos o successos que compleixen uns determishynaacuteis requisits en una poblado definida

En general els registres presenten una seacuterie de problegravemes entre els quals desta-quem

- Uacutenicament recullen informado de les persones que contacten amb els disposhysitius assistencials no ofereixen per tant una visioacute completa de la morbiditat psiquiaacutetrica de la poblacioacute

- Un contacte no pot considerar-se au-tomagraveticament un cas psiquiagravetric perocirc

R episodis (ingresos suicidis)

Figura 3 Origen i sequumlencia del registre

108

pot generar una variable de judici o estigma condicional per a la resta del circuit assistencial

- Lalta mobilitai geogragravefica de la poblacioacute de referencia

- La dificultat tegravecnica i organitzativa per mantenir un registre de qualitat accepshytacirct pels sectors implicats

- Dificultat per a una conclusioacute diagnogravestishyca laquouacutenicaraquo i la seva corresponent i comshyplexa codificacioacute

43 Ob jec t ius gecircnera is d un RACP

- Definicioacute duna plataforma de registre de caraacutecter unitari i integral que faciliti l homogeneitzacioacute de la informacioacute relashytiva al pacientusuari del conjunt de la xarxa sanitagraveria i social

- Estab l i r m eacute c a n i s m e s i c i rcu i ts d intercomunicacioacute entre els diferents nivells o agents datencioacute o interinstitu-cionals

- Evidenciar les modificacions temporals en la relacioacute usuaridispositius

- Comparac ioacute de disposi t ius i f ixacioacute destagravendards de qualitat assistencial

- Facilitar la gestioacute administrativa i el conshytrol de costos deis processos CMBD GDR RAI RUG o qualsevol altre instrushyment de mesura

Facilitar estudis depidemiologia psiquiaacuteshytrica (sanitagraveria i social)

45 Discussic i

En un marc territorial com el de les liles Balears on el retard dincorporacioacute a la xarxa assistencial laquonormalitzadaraquo deis dishyferents dispositius de salut mental no transshyfe r iacute s resulta de sobres conegut i despreacutes de la voluntat poliacutetica manifestada per la Conselleria de Sanitat i Consum i els res-pectius conseils insulars de posar fi a aquesshyta situacioacute es fa palesa la conveniencia dimpulsar els meacutecanismes precisos per cloure un procegraves de reforma i consol idado definitiva dun model datencioacute propera ais professionals i ais ciutadans perqueacute perce-bin i obtinguin uns serveacuteis de salut de quashy

litat en un entorn real i en un marc de salut positiva participativa i ecologravegica Seguiriacute-em dones les recomanacions gecircnerais sobre la conveniencia o obligacioacute de disposhysar dinstruments de mesura de base po-blaclonal dirigits especif icament a la salut mental amb caraacutecter transversal i voluntat expressa dintegracioacute en el conjunt del sisshytema dinformacioacute sanitagraveria que constitueixi la Comunitat Autogravenoma

Entre els requeriments operatius optari-em per la territorialitzacioacute de Tarea de refeshyrencia serveacuteis o dispositius amb responsa-bilitat a larea que aporti informacioacute al sisshytema i per una estructura tecnicoadminis-trativa de caraacutecter laquocentral que no vol dir centralistaraquo com a harmonitzadora del proshycegraves de recollida validacioacute I avaluacioacute de la qualitat de la informacioacute amb explotado central o perifegraverica en funcioacute de les neacutecesshysitais pregraveviament definides pels diferents nivells tant assistencials com de lAdminis-tracioacute

Bibliografia 1 Aparicio Telleriacutea D Bravo Ortiz MF De las Cuevas Castresana C Diacuteaz Muacutejica B Eguiagaray M De la Fuente Portero J et al Hacia una atencioacuten comunitaria de Salud Mental de calishydad Asoc Esp Neuropsiquiatr [Cuadernos Teacutecshynicos] 478-104 2 Aymerich M Palaciacuten C Ferrer M Autonell J Haro JM Alonso J Projecte Europeu perconegraveixer la frequumlencia i limpacte deis trastorns mentais Llnformatiu Academia de Ciegravencies Mediques de Catalunya i Balears 2001 612-3 3 Bedate Villar J Estalrich Canet JM Bertoliacuten Guillen JM El alcoholismo juvenil a traveacutes de un registro de casos psiquiaacutetricos An Psiquiacuteatr 1992 8(6)216-21 4 Bermejo F Alom J Pentildea-Casanova J del Ser T Acariacuten N Manubens JM et al Registro multiceacutentrico de casos incidentes de demencia Un estudio del grupo de demencias de la Socieshydad Espantildeola de Neurologiacutea Neurol 1994 9(9)401-6 5 Burguentildeo Torijano AA Rodriacuteguez de Velasco MP Ramos Cordero P Hernando A Evaluacioacuten del pilotaje de implantacioacuten del RAI (Reacutesident Assessment Instrument) en las residencias puacuteshyblicas de la Comunidad de Madrid Rev Agathos Aten Sociosanit Bienestar 2001 131-7

109

6 Calvo Loacutepez L Goacutemez Fernaacutendez JR Goacutemez Tato I Mateo Rodriacuteguez R Rublo Vidal MJ Salinas Bujaacuten MP Conjunto miacutenimo baacutesico de datos sociosanitarios Rev Admin San 1999 3(11 )95-107

7 Constitucioacute espanyola de 1978 article 43

8 Eguiagaray M El Registro de casos psiquiaacuteshytricos

9 Fernaacutendez Liria A Vicente Muelas N Garciacutea iexclIvarez JLC La implantacioacuten del registro de cashysos psiquiaacutetricos de la Comunidad Autoacutenoma de Madrid Rev Asoc Esp Neuropsiacuteq 1994 XIV(51)569-82

10 Garau J La transformado de lordre manicomial [editorial] Enginy (Rev Collegl Ofishycial Psicoacutelegs Balears)1991 2-323-27

11 Garciacutea Gonzaacutelez J Aparicio Basauri V Eguiagaray Garciacutea M El registro de casos de los servicios de salud mental en Asturias su implanshytacioacuten y utilizacioacuten para la evaluacioacuten asisten-cial Rev San Hig Pub 1988 621469-82

12 Gil E Sistema de Informacioacuten en Salud Menshytal Psiquiatr Pub 1998 10(5)301-6

13 Gispert R Lesage A Boyer R Los sistemas de informacioacuten en salud mental una puesta al diacutea Inform Psiquiatr 1991 12359-70

14 Gonzaacutelez Juaacuterez C Sistemas de Informacioacuten en Salud Mental [editorial] Psiquiatr Pub 1998 10(5)271-2

15 Gonzaacutelez Juaacuterez C Medida del producto sanitario y sistemas de clasificacioacuten de pacienshytes Psiquiatr Pub 1999 11 (3)108-13

16 Guilabert A Peacuterez Loacutepez J Almela V Company V Calidad de dalos y grupos relacioshynados con el diagnoacutestico Rev Calid Asist 1995 5287-93

17 Guasp Sitjar E Ahiacuter i avui de lHospital Psiquiaacutetric Enginy (Rev Collegi Oficial Psicoacutelegs Balears) 1991 2-323-27

18 Iglesias C Montilla A Erkoreka I Inda M Testera V Un sistema de clasificacioacuten de pashycientes en psicogeriatriacutea Resource Utilization Groups T-18 (RUG T-18) Psiquiatr Pub 1999 11(3)63-9

19 Informe de la Comisioacuten Ministerial para la Reforma Psiquiaacutetrica Ministerio de Sanidad y Consumo Abril 1985 Principio 35

20 Ley 141986 de 25 de abril General de Sanidad

21 Lozano Yage T Una metodologiacutea para la identificacioacuten de necesidades sociosaniacutetarias en personas mayores Rev Admin San 2001 5(17)99-114

22 Llei 51992 de regulacioacute del tractament automatitzat de les dades de caraacutecter personal (LORTAD) 23 Llei 41992 de 15 de juliacuteol de creado del Servei Balear de la Salut 24 Librero J Peiroacute S Medicioacuten de la efectividad hospitalaria calidad de las fuentes de informashycioacuten el conjunto miacutenimo baacutesico de datos de la Comunidad Valenciana Gac Sanit 1995 9(48) Supl104-5

25 Lyra da Silva JP Amarante P Metodologiacutea y resultados del censo de pacientes psiquiaacutetrishycos hospitalizados en Riacuteo de Janeiro Psiquiatr Pub 1998 10(5)282-89 26 Martiacutenez Loacutepez FJ Sevilla Alonso S Gestioacuten de riesgos sanitarios en Psiquiatriacutea El riesgo autoliacutetiacuteco en los pacientes psiquiaacutetricos atendishydos en Hospitales Generales del Insalud Enero 1995 - Abril 1999 Rev Admin San 2000 4(16) 141 -50

27 Moreno-Kstner B Luna del Castillo JD Toshyrres-Gonzaacutelez F Rosales-Varo C Factores predictores del tiempo entre los contactos ambulatorios en pacientes esquizofreacutenicos Un estudio de registro de casos Primer Congreso Virtual de Psiquiacuteatria1 Feb-15Mar[citat29 Maiacuteg2001]Diexclsponiblea HYPERLINK http wwwpsiquiatriacomcongresomesasmesa50 conferencias50_ahtm http wwwpsiquiatriacomcongresomesasmesa50 conferencias50 ahtm

28 Moreno Kstner B Rosales Varo C Torres Gonzaacutelez F Creacioacuten y funcionamiento del Reshygistro Andaluz de Esquizofrenia Rev Asoc Esp Neuropsiquiatr 2001 21(77)51-65

29 Piacutea autonoacutemlc de Salut Mental de les liles Balears 63-65 30 Plan de Salud Mental de la Regioacuten de Murshycia 1999-2001 112-3 31 Plan Regional de Salud Mental y asistencia psiquiaacutetrica de Cantabria1998-2000 28-31 32 Pedreira Massa JL Eguiagaray M Evaluashycioacuten de un servicio de psiquiatriacutea infantil a traveacutes de un registro acumulativo de casos psiquiaacutetrishycos (RACP) Rev Psiquiatr Infan-Juv 1996 4(96)263-79

33 Pons Antoacuten I Pedreira Crespo V Lalucat Jo L Espinosa Escudero MI Pedreira Massa JL Eguiagaray Garda M et al Los registros acumulativos de casos psiquiaacutetricos como sisteshyma de informacioacuten y evaluacioacuten dentro del marshyco de la reforma psiquiaacutetrica Rev Asoc Esp Neuropsiquiatr 1992 121(41 )115-24

34 Regidor E Objetivo 35 Apoyar sistemas de informacioacuten para la salud A iexclIvarez Dardet C

110

3 Piacutea de salut mental de les liles Ba-lears capiacutetol VI (Registre de dades i avashyluado)

4 Estructura dun Registre Acumulatiu de Casos Psiquiagravetrics (RACP)

41 D e f i n i d o

SI longitudinal centrat en els pacients que recull eis contactes deis pacients amb un conjunt de serveacuteis o dispositius duna aacuterea geograacutefica determinada de manera que genera una base de dades relacionaacuteis que acumula latencioacute rebuda pel pacient al llarg del temps independentment del tipus o la quantitat datencioacute rebuda

42 Carac teacute r is t iques

Els registres de casos constitueixen un dels principals instruments dinvestigacioacute cliacutenica i epidemioloacutegica ja que permeten lexplotacioacute dun gran nombre de dades de pacients amb una determinada malaltia o trastorn de salut i despreacutes davaluar eis reacutesultats fer-ne una extrapolacioacute a la poblashydo general La praacutectica meacutedica requereix la presa de decisions sobre activitats preshyventives diagnostiques terapeacuteutiques i de pronostic basades en calculs de probabili-tats que pretenen delimitar la incertesa que envolta la practica de la medicina

Descrivim les quatre caracteacuterist iques especifiques daquest tipus de registre 1 Centrat en pacientsusuaris El RACP

registra una sola volta lusuari evita el recompte duplicat El pacient pot tenir nombrosos contactes amb eis disposishytius pero mantenint la individualitat del registre

2 Basacirct en la poblado definida geogragravefi-cament El RACP exigeix un coneixe-ment rigores de les dades poblacionals o demogragravefiques composicioacute de la poshyb lado per grups dedat sexe nivell dinstruccioacute variables socioeconocircmiques etc La poliacutetica de territorialitzacioacute pershymet establir relacions entre variables el grau dimpacte de la patologiacutea psiquiaacuteshytrica o el calcul de taxes entre daltres

3 Longitudinal i acumulatiu A partir duna ident i f icado uacutenica registra de forma continuada els diferents contactes del pacient amb la xarxa assistencial facishylitant el disseny del recorregut individual o el perfil dutilitzacioacute deis recursos

4 Orientacirct ais serveacuteis Centres de Dia USM hospi tal izado serveacuteis socials son alguns deis dispositius a labast del pashycient i els seus familiars La potencialitat dun registre unitari i la seva utilitat com a instrument de coordinado interinstitushycional estaacuten en relacioacute directa amb el nivell dintegracioacute de la xarxa assistenshycial La planif icado ha destar orientada peiacute coneixement epidemiologiacutea

El concepte de registre teacute significaacuteis diferents segons laplicacioacute en el cas que ens ocupa reflecteix el conjunt de casos o successos que compleixen uns determishynaacuteis requisits en una poblado definida

En general els registres presenten una seacuterie de problegravemes entre els quals desta-quem

- Uacutenicament recullen informado de les persones que contacten amb els disposhysitius assistencials no ofereixen per tant una visioacute completa de la morbiditat psiquiaacutetrica de la poblacioacute

- Un contacte no pot considerar-se au-tomagraveticament un cas psiquiagravetric perocirc

R episodis (ingresos suicidis)

Figura 3 Origen i sequumlencia del registre

108

pot generar una variable de judici o estigma condicional per a la resta del circuit assistencial

- Lalta mobilitai geogragravefica de la poblacioacute de referencia

- La dificultat tegravecnica i organitzativa per mantenir un registre de qualitat accepshytacirct pels sectors implicats

- Dificultat per a una conclusioacute diagnogravestishyca laquouacutenicaraquo i la seva corresponent i comshyplexa codificacioacute

43 Ob jec t ius gecircnera is d un RACP

- Definicioacute duna plataforma de registre de caraacutecter unitari i integral que faciliti l homogeneitzacioacute de la informacioacute relashytiva al pacientusuari del conjunt de la xarxa sanitagraveria i social

- Estab l i r m eacute c a n i s m e s i c i rcu i ts d intercomunicacioacute entre els diferents nivells o agents datencioacute o interinstitu-cionals

- Evidenciar les modificacions temporals en la relacioacute usuaridispositius

- Comparac ioacute de disposi t ius i f ixacioacute destagravendards de qualitat assistencial

- Facilitar la gestioacute administrativa i el conshytrol de costos deis processos CMBD GDR RAI RUG o qualsevol altre instrushyment de mesura

Facilitar estudis depidemiologia psiquiaacuteshytrica (sanitagraveria i social)

45 Discussic i

En un marc territorial com el de les liles Balears on el retard dincorporacioacute a la xarxa assistencial laquonormalitzadaraquo deis dishyferents dispositius de salut mental no transshyfe r iacute s resulta de sobres conegut i despreacutes de la voluntat poliacutetica manifestada per la Conselleria de Sanitat i Consum i els res-pectius conseils insulars de posar fi a aquesshyta situacioacute es fa palesa la conveniencia dimpulsar els meacutecanismes precisos per cloure un procegraves de reforma i consol idado definitiva dun model datencioacute propera ais professionals i ais ciutadans perqueacute perce-bin i obtinguin uns serveacuteis de salut de quashy

litat en un entorn real i en un marc de salut positiva participativa i ecologravegica Seguiriacute-em dones les recomanacions gecircnerais sobre la conveniencia o obligacioacute de disposhysar dinstruments de mesura de base po-blaclonal dirigits especif icament a la salut mental amb caraacutecter transversal i voluntat expressa dintegracioacute en el conjunt del sisshytema dinformacioacute sanitagraveria que constitueixi la Comunitat Autogravenoma

Entre els requeriments operatius optari-em per la territorialitzacioacute de Tarea de refeshyrencia serveacuteis o dispositius amb responsa-bilitat a larea que aporti informacioacute al sisshytema i per una estructura tecnicoadminis-trativa de caraacutecter laquocentral que no vol dir centralistaraquo com a harmonitzadora del proshycegraves de recollida validacioacute I avaluacioacute de la qualitat de la informacioacute amb explotado central o perifegraverica en funcioacute de les neacutecesshysitais pregraveviament definides pels diferents nivells tant assistencials com de lAdminis-tracioacute

Bibliografia 1 Aparicio Telleriacutea D Bravo Ortiz MF De las Cuevas Castresana C Diacuteaz Muacutejica B Eguiagaray M De la Fuente Portero J et al Hacia una atencioacuten comunitaria de Salud Mental de calishydad Asoc Esp Neuropsiquiatr [Cuadernos Teacutecshynicos] 478-104 2 Aymerich M Palaciacuten C Ferrer M Autonell J Haro JM Alonso J Projecte Europeu perconegraveixer la frequumlencia i limpacte deis trastorns mentais Llnformatiu Academia de Ciegravencies Mediques de Catalunya i Balears 2001 612-3 3 Bedate Villar J Estalrich Canet JM Bertoliacuten Guillen JM El alcoholismo juvenil a traveacutes de un registro de casos psiquiaacutetricos An Psiquiacuteatr 1992 8(6)216-21 4 Bermejo F Alom J Pentildea-Casanova J del Ser T Acariacuten N Manubens JM et al Registro multiceacutentrico de casos incidentes de demencia Un estudio del grupo de demencias de la Socieshydad Espantildeola de Neurologiacutea Neurol 1994 9(9)401-6 5 Burguentildeo Torijano AA Rodriacuteguez de Velasco MP Ramos Cordero P Hernando A Evaluacioacuten del pilotaje de implantacioacuten del RAI (Reacutesident Assessment Instrument) en las residencias puacuteshyblicas de la Comunidad de Madrid Rev Agathos Aten Sociosanit Bienestar 2001 131-7

109

6 Calvo Loacutepez L Goacutemez Fernaacutendez JR Goacutemez Tato I Mateo Rodriacuteguez R Rublo Vidal MJ Salinas Bujaacuten MP Conjunto miacutenimo baacutesico de datos sociosanitarios Rev Admin San 1999 3(11 )95-107

7 Constitucioacute espanyola de 1978 article 43

8 Eguiagaray M El Registro de casos psiquiaacuteshytricos

9 Fernaacutendez Liria A Vicente Muelas N Garciacutea iexclIvarez JLC La implantacioacuten del registro de cashysos psiquiaacutetricos de la Comunidad Autoacutenoma de Madrid Rev Asoc Esp Neuropsiacuteq 1994 XIV(51)569-82

10 Garau J La transformado de lordre manicomial [editorial] Enginy (Rev Collegl Ofishycial Psicoacutelegs Balears)1991 2-323-27

11 Garciacutea Gonzaacutelez J Aparicio Basauri V Eguiagaray Garciacutea M El registro de casos de los servicios de salud mental en Asturias su implanshytacioacuten y utilizacioacuten para la evaluacioacuten asisten-cial Rev San Hig Pub 1988 621469-82

12 Gil E Sistema de Informacioacuten en Salud Menshytal Psiquiatr Pub 1998 10(5)301-6

13 Gispert R Lesage A Boyer R Los sistemas de informacioacuten en salud mental una puesta al diacutea Inform Psiquiatr 1991 12359-70

14 Gonzaacutelez Juaacuterez C Sistemas de Informacioacuten en Salud Mental [editorial] Psiquiatr Pub 1998 10(5)271-2

15 Gonzaacutelez Juaacuterez C Medida del producto sanitario y sistemas de clasificacioacuten de pacienshytes Psiquiatr Pub 1999 11 (3)108-13

16 Guilabert A Peacuterez Loacutepez J Almela V Company V Calidad de dalos y grupos relacioshynados con el diagnoacutestico Rev Calid Asist 1995 5287-93

17 Guasp Sitjar E Ahiacuter i avui de lHospital Psiquiaacutetric Enginy (Rev Collegi Oficial Psicoacutelegs Balears) 1991 2-323-27

18 Iglesias C Montilla A Erkoreka I Inda M Testera V Un sistema de clasificacioacuten de pashycientes en psicogeriatriacutea Resource Utilization Groups T-18 (RUG T-18) Psiquiatr Pub 1999 11(3)63-9

19 Informe de la Comisioacuten Ministerial para la Reforma Psiquiaacutetrica Ministerio de Sanidad y Consumo Abril 1985 Principio 35

20 Ley 141986 de 25 de abril General de Sanidad

21 Lozano Yage T Una metodologiacutea para la identificacioacuten de necesidades sociosaniacutetarias en personas mayores Rev Admin San 2001 5(17)99-114

22 Llei 51992 de regulacioacute del tractament automatitzat de les dades de caraacutecter personal (LORTAD) 23 Llei 41992 de 15 de juliacuteol de creado del Servei Balear de la Salut 24 Librero J Peiroacute S Medicioacuten de la efectividad hospitalaria calidad de las fuentes de informashycioacuten el conjunto miacutenimo baacutesico de datos de la Comunidad Valenciana Gac Sanit 1995 9(48) Supl104-5

25 Lyra da Silva JP Amarante P Metodologiacutea y resultados del censo de pacientes psiquiaacutetrishycos hospitalizados en Riacuteo de Janeiro Psiquiatr Pub 1998 10(5)282-89 26 Martiacutenez Loacutepez FJ Sevilla Alonso S Gestioacuten de riesgos sanitarios en Psiquiatriacutea El riesgo autoliacutetiacuteco en los pacientes psiquiaacutetricos atendishydos en Hospitales Generales del Insalud Enero 1995 - Abril 1999 Rev Admin San 2000 4(16) 141 -50

27 Moreno-Kstner B Luna del Castillo JD Toshyrres-Gonzaacutelez F Rosales-Varo C Factores predictores del tiempo entre los contactos ambulatorios en pacientes esquizofreacutenicos Un estudio de registro de casos Primer Congreso Virtual de Psiquiacuteatria1 Feb-15Mar[citat29 Maiacuteg2001]Diexclsponiblea HYPERLINK http wwwpsiquiatriacomcongresomesasmesa50 conferencias50_ahtm http wwwpsiquiatriacomcongresomesasmesa50 conferencias50 ahtm

28 Moreno Kstner B Rosales Varo C Torres Gonzaacutelez F Creacioacuten y funcionamiento del Reshygistro Andaluz de Esquizofrenia Rev Asoc Esp Neuropsiquiatr 2001 21(77)51-65

29 Piacutea autonoacutemlc de Salut Mental de les liles Balears 63-65 30 Plan de Salud Mental de la Regioacuten de Murshycia 1999-2001 112-3 31 Plan Regional de Salud Mental y asistencia psiquiaacutetrica de Cantabria1998-2000 28-31 32 Pedreira Massa JL Eguiagaray M Evaluashycioacuten de un servicio de psiquiatriacutea infantil a traveacutes de un registro acumulativo de casos psiquiaacutetrishycos (RACP) Rev Psiquiatr Infan-Juv 1996 4(96)263-79

33 Pons Antoacuten I Pedreira Crespo V Lalucat Jo L Espinosa Escudero MI Pedreira Massa JL Eguiagaray Garda M et al Los registros acumulativos de casos psiquiaacutetricos como sisteshyma de informacioacuten y evaluacioacuten dentro del marshyco de la reforma psiquiaacutetrica Rev Asoc Esp Neuropsiquiatr 1992 121(41 )115-24

34 Regidor E Objetivo 35 Apoyar sistemas de informacioacuten para la salud A iexclIvarez Dardet C

110

pot generar una variable de judici o estigma condicional per a la resta del circuit assistencial

- Lalta mobilitai geogragravefica de la poblacioacute de referencia

- La dificultat tegravecnica i organitzativa per mantenir un registre de qualitat accepshytacirct pels sectors implicats

- Dificultat per a una conclusioacute diagnogravestishyca laquouacutenicaraquo i la seva corresponent i comshyplexa codificacioacute

43 Ob jec t ius gecircnera is d un RACP

- Definicioacute duna plataforma de registre de caraacutecter unitari i integral que faciliti l homogeneitzacioacute de la informacioacute relashytiva al pacientusuari del conjunt de la xarxa sanitagraveria i social

- Estab l i r m eacute c a n i s m e s i c i rcu i ts d intercomunicacioacute entre els diferents nivells o agents datencioacute o interinstitu-cionals

- Evidenciar les modificacions temporals en la relacioacute usuaridispositius

- Comparac ioacute de disposi t ius i f ixacioacute destagravendards de qualitat assistencial

- Facilitar la gestioacute administrativa i el conshytrol de costos deis processos CMBD GDR RAI RUG o qualsevol altre instrushyment de mesura

Facilitar estudis depidemiologia psiquiaacuteshytrica (sanitagraveria i social)

45 Discussic i

En un marc territorial com el de les liles Balears on el retard dincorporacioacute a la xarxa assistencial laquonormalitzadaraquo deis dishyferents dispositius de salut mental no transshyfe r iacute s resulta de sobres conegut i despreacutes de la voluntat poliacutetica manifestada per la Conselleria de Sanitat i Consum i els res-pectius conseils insulars de posar fi a aquesshyta situacioacute es fa palesa la conveniencia dimpulsar els meacutecanismes precisos per cloure un procegraves de reforma i consol idado definitiva dun model datencioacute propera ais professionals i ais ciutadans perqueacute perce-bin i obtinguin uns serveacuteis de salut de quashy

litat en un entorn real i en un marc de salut positiva participativa i ecologravegica Seguiriacute-em dones les recomanacions gecircnerais sobre la conveniencia o obligacioacute de disposhysar dinstruments de mesura de base po-blaclonal dirigits especif icament a la salut mental amb caraacutecter transversal i voluntat expressa dintegracioacute en el conjunt del sisshytema dinformacioacute sanitagraveria que constitueixi la Comunitat Autogravenoma

Entre els requeriments operatius optari-em per la territorialitzacioacute de Tarea de refeshyrencia serveacuteis o dispositius amb responsa-bilitat a larea que aporti informacioacute al sisshytema i per una estructura tecnicoadminis-trativa de caraacutecter laquocentral que no vol dir centralistaraquo com a harmonitzadora del proshycegraves de recollida validacioacute I avaluacioacute de la qualitat de la informacioacute amb explotado central o perifegraverica en funcioacute de les neacutecesshysitais pregraveviament definides pels diferents nivells tant assistencials com de lAdminis-tracioacute

Bibliografia 1 Aparicio Telleriacutea D Bravo Ortiz MF De las Cuevas Castresana C Diacuteaz Muacutejica B Eguiagaray M De la Fuente Portero J et al Hacia una atencioacuten comunitaria de Salud Mental de calishydad Asoc Esp Neuropsiquiatr [Cuadernos Teacutecshynicos] 478-104 2 Aymerich M Palaciacuten C Ferrer M Autonell J Haro JM Alonso J Projecte Europeu perconegraveixer la frequumlencia i limpacte deis trastorns mentais Llnformatiu Academia de Ciegravencies Mediques de Catalunya i Balears 2001 612-3 3 Bedate Villar J Estalrich Canet JM Bertoliacuten Guillen JM El alcoholismo juvenil a traveacutes de un registro de casos psiquiaacutetricos An Psiquiacuteatr 1992 8(6)216-21 4 Bermejo F Alom J Pentildea-Casanova J del Ser T Acariacuten N Manubens JM et al Registro multiceacutentrico de casos incidentes de demencia Un estudio del grupo de demencias de la Socieshydad Espantildeola de Neurologiacutea Neurol 1994 9(9)401-6 5 Burguentildeo Torijano AA Rodriacuteguez de Velasco MP Ramos Cordero P Hernando A Evaluacioacuten del pilotaje de implantacioacuten del RAI (Reacutesident Assessment Instrument) en las residencias puacuteshyblicas de la Comunidad de Madrid Rev Agathos Aten Sociosanit Bienestar 2001 131-7

109

6 Calvo Loacutepez L Goacutemez Fernaacutendez JR Goacutemez Tato I Mateo Rodriacuteguez R Rublo Vidal MJ Salinas Bujaacuten MP Conjunto miacutenimo baacutesico de datos sociosanitarios Rev Admin San 1999 3(11 )95-107

7 Constitucioacute espanyola de 1978 article 43

8 Eguiagaray M El Registro de casos psiquiaacuteshytricos

9 Fernaacutendez Liria A Vicente Muelas N Garciacutea iexclIvarez JLC La implantacioacuten del registro de cashysos psiquiaacutetricos de la Comunidad Autoacutenoma de Madrid Rev Asoc Esp Neuropsiacuteq 1994 XIV(51)569-82

10 Garau J La transformado de lordre manicomial [editorial] Enginy (Rev Collegl Ofishycial Psicoacutelegs Balears)1991 2-323-27

11 Garciacutea Gonzaacutelez J Aparicio Basauri V Eguiagaray Garciacutea M El registro de casos de los servicios de salud mental en Asturias su implanshytacioacuten y utilizacioacuten para la evaluacioacuten asisten-cial Rev San Hig Pub 1988 621469-82

12 Gil E Sistema de Informacioacuten en Salud Menshytal Psiquiatr Pub 1998 10(5)301-6

13 Gispert R Lesage A Boyer R Los sistemas de informacioacuten en salud mental una puesta al diacutea Inform Psiquiatr 1991 12359-70

14 Gonzaacutelez Juaacuterez C Sistemas de Informacioacuten en Salud Mental [editorial] Psiquiatr Pub 1998 10(5)271-2

15 Gonzaacutelez Juaacuterez C Medida del producto sanitario y sistemas de clasificacioacuten de pacienshytes Psiquiatr Pub 1999 11 (3)108-13

16 Guilabert A Peacuterez Loacutepez J Almela V Company V Calidad de dalos y grupos relacioshynados con el diagnoacutestico Rev Calid Asist 1995 5287-93

17 Guasp Sitjar E Ahiacuter i avui de lHospital Psiquiaacutetric Enginy (Rev Collegi Oficial Psicoacutelegs Balears) 1991 2-323-27

18 Iglesias C Montilla A Erkoreka I Inda M Testera V Un sistema de clasificacioacuten de pashycientes en psicogeriatriacutea Resource Utilization Groups T-18 (RUG T-18) Psiquiatr Pub 1999 11(3)63-9

19 Informe de la Comisioacuten Ministerial para la Reforma Psiquiaacutetrica Ministerio de Sanidad y Consumo Abril 1985 Principio 35

20 Ley 141986 de 25 de abril General de Sanidad

21 Lozano Yage T Una metodologiacutea para la identificacioacuten de necesidades sociosaniacutetarias en personas mayores Rev Admin San 2001 5(17)99-114

22 Llei 51992 de regulacioacute del tractament automatitzat de les dades de caraacutecter personal (LORTAD) 23 Llei 41992 de 15 de juliacuteol de creado del Servei Balear de la Salut 24 Librero J Peiroacute S Medicioacuten de la efectividad hospitalaria calidad de las fuentes de informashycioacuten el conjunto miacutenimo baacutesico de datos de la Comunidad Valenciana Gac Sanit 1995 9(48) Supl104-5

25 Lyra da Silva JP Amarante P Metodologiacutea y resultados del censo de pacientes psiquiaacutetrishycos hospitalizados en Riacuteo de Janeiro Psiquiatr Pub 1998 10(5)282-89 26 Martiacutenez Loacutepez FJ Sevilla Alonso S Gestioacuten de riesgos sanitarios en Psiquiatriacutea El riesgo autoliacutetiacuteco en los pacientes psiquiaacutetricos atendishydos en Hospitales Generales del Insalud Enero 1995 - Abril 1999 Rev Admin San 2000 4(16) 141 -50

27 Moreno-Kstner B Luna del Castillo JD Toshyrres-Gonzaacutelez F Rosales-Varo C Factores predictores del tiempo entre los contactos ambulatorios en pacientes esquizofreacutenicos Un estudio de registro de casos Primer Congreso Virtual de Psiquiacuteatria1 Feb-15Mar[citat29 Maiacuteg2001]Diexclsponiblea HYPERLINK http wwwpsiquiatriacomcongresomesasmesa50 conferencias50_ahtm http wwwpsiquiatriacomcongresomesasmesa50 conferencias50 ahtm

28 Moreno Kstner B Rosales Varo C Torres Gonzaacutelez F Creacioacuten y funcionamiento del Reshygistro Andaluz de Esquizofrenia Rev Asoc Esp Neuropsiquiatr 2001 21(77)51-65

29 Piacutea autonoacutemlc de Salut Mental de les liles Balears 63-65 30 Plan de Salud Mental de la Regioacuten de Murshycia 1999-2001 112-3 31 Plan Regional de Salud Mental y asistencia psiquiaacutetrica de Cantabria1998-2000 28-31 32 Pedreira Massa JL Eguiagaray M Evaluashycioacuten de un servicio de psiquiatriacutea infantil a traveacutes de un registro acumulativo de casos psiquiaacutetrishycos (RACP) Rev Psiquiatr Infan-Juv 1996 4(96)263-79

33 Pons Antoacuten I Pedreira Crespo V Lalucat Jo L Espinosa Escudero MI Pedreira Massa JL Eguiagaray Garda M et al Los registros acumulativos de casos psiquiaacutetricos como sisteshyma de informacioacuten y evaluacioacuten dentro del marshyco de la reforma psiquiaacutetrica Rev Asoc Esp Neuropsiquiatr 1992 121(41 )115-24

34 Regidor E Objetivo 35 Apoyar sistemas de informacioacuten para la salud A iexclIvarez Dardet C

110

6 Calvo Loacutepez L Goacutemez Fernaacutendez JR Goacutemez Tato I Mateo Rodriacuteguez R Rublo Vidal MJ Salinas Bujaacuten MP Conjunto miacutenimo baacutesico de datos sociosanitarios Rev Admin San 1999 3(11 )95-107

7 Constitucioacute espanyola de 1978 article 43

8 Eguiagaray M El Registro de casos psiquiaacuteshytricos

9 Fernaacutendez Liria A Vicente Muelas N Garciacutea iexclIvarez JLC La implantacioacuten del registro de cashysos psiquiaacutetricos de la Comunidad Autoacutenoma de Madrid Rev Asoc Esp Neuropsiacuteq 1994 XIV(51)569-82

10 Garau J La transformado de lordre manicomial [editorial] Enginy (Rev Collegl Ofishycial Psicoacutelegs Balears)1991 2-323-27

11 Garciacutea Gonzaacutelez J Aparicio Basauri V Eguiagaray Garciacutea M El registro de casos de los servicios de salud mental en Asturias su implanshytacioacuten y utilizacioacuten para la evaluacioacuten asisten-cial Rev San Hig Pub 1988 621469-82

12 Gil E Sistema de Informacioacuten en Salud Menshytal Psiquiatr Pub 1998 10(5)301-6

13 Gispert R Lesage A Boyer R Los sistemas de informacioacuten en salud mental una puesta al diacutea Inform Psiquiatr 1991 12359-70

14 Gonzaacutelez Juaacuterez C Sistemas de Informacioacuten en Salud Mental [editorial] Psiquiatr Pub 1998 10(5)271-2

15 Gonzaacutelez Juaacuterez C Medida del producto sanitario y sistemas de clasificacioacuten de pacienshytes Psiquiatr Pub 1999 11 (3)108-13

16 Guilabert A Peacuterez Loacutepez J Almela V Company V Calidad de dalos y grupos relacioshynados con el diagnoacutestico Rev Calid Asist 1995 5287-93

17 Guasp Sitjar E Ahiacuter i avui de lHospital Psiquiaacutetric Enginy (Rev Collegi Oficial Psicoacutelegs Balears) 1991 2-323-27

18 Iglesias C Montilla A Erkoreka I Inda M Testera V Un sistema de clasificacioacuten de pashycientes en psicogeriatriacutea Resource Utilization Groups T-18 (RUG T-18) Psiquiatr Pub 1999 11(3)63-9

19 Informe de la Comisioacuten Ministerial para la Reforma Psiquiaacutetrica Ministerio de Sanidad y Consumo Abril 1985 Principio 35

20 Ley 141986 de 25 de abril General de Sanidad

21 Lozano Yage T Una metodologiacutea para la identificacioacuten de necesidades sociosaniacutetarias en personas mayores Rev Admin San 2001 5(17)99-114

22 Llei 51992 de regulacioacute del tractament automatitzat de les dades de caraacutecter personal (LORTAD) 23 Llei 41992 de 15 de juliacuteol de creado del Servei Balear de la Salut 24 Librero J Peiroacute S Medicioacuten de la efectividad hospitalaria calidad de las fuentes de informashycioacuten el conjunto miacutenimo baacutesico de datos de la Comunidad Valenciana Gac Sanit 1995 9(48) Supl104-5

25 Lyra da Silva JP Amarante P Metodologiacutea y resultados del censo de pacientes psiquiaacutetrishycos hospitalizados en Riacuteo de Janeiro Psiquiatr Pub 1998 10(5)282-89 26 Martiacutenez Loacutepez FJ Sevilla Alonso S Gestioacuten de riesgos sanitarios en Psiquiatriacutea El riesgo autoliacutetiacuteco en los pacientes psiquiaacutetricos atendishydos en Hospitales Generales del Insalud Enero 1995 - Abril 1999 Rev Admin San 2000 4(16) 141 -50

27 Moreno-Kstner B Luna del Castillo JD Toshyrres-Gonzaacutelez F Rosales-Varo C Factores predictores del tiempo entre los contactos ambulatorios en pacientes esquizofreacutenicos Un estudio de registro de casos Primer Congreso Virtual de Psiquiacuteatria1 Feb-15Mar[citat29 Maiacuteg2001]Diexclsponiblea HYPERLINK http wwwpsiquiatriacomcongresomesasmesa50 conferencias50_ahtm http wwwpsiquiatriacomcongresomesasmesa50 conferencias50 ahtm

28 Moreno Kstner B Rosales Varo C Torres Gonzaacutelez F Creacioacuten y funcionamiento del Reshygistro Andaluz de Esquizofrenia Rev Asoc Esp Neuropsiquiatr 2001 21(77)51-65

29 Piacutea autonoacutemlc de Salut Mental de les liles Balears 63-65 30 Plan de Salud Mental de la Regioacuten de Murshycia 1999-2001 112-3 31 Plan Regional de Salud Mental y asistencia psiquiaacutetrica de Cantabria1998-2000 28-31 32 Pedreira Massa JL Eguiagaray M Evaluashycioacuten de un servicio de psiquiatriacutea infantil a traveacutes de un registro acumulativo de casos psiquiaacutetrishycos (RACP) Rev Psiquiatr Infan-Juv 1996 4(96)263-79

33 Pons Antoacuten I Pedreira Crespo V Lalucat Jo L Espinosa Escudero MI Pedreira Massa JL Eguiagaray Garda M et al Los registros acumulativos de casos psiquiaacutetricos como sisteshyma de informacioacuten y evaluacioacuten dentro del marshyco de la reforma psiquiaacutetrica Rev Asoc Esp Neuropsiquiatr 1992 121(41 )115-24

34 Regidor E Objetivo 35 Apoyar sistemas de informacioacuten para la salud A iexclIvarez Dardet C

110

Peiro S editors Informe SESPAS 2000 La Salud Publics ante los desafios de un nuevo siglo Granada Escuela Andaluza de Salud Publics 2000 p 421-8 35 Roca M Gili M Ferrer V Bernardo M Montano JJ Salva JJ et al Mental disorders on the island of Formentera prevalence in general population using the Schedules for Clinical Assessment Neuropsychiatry (SCAN) Soc Psychiatry Psychiatr Epidemiol 1999 34410-15 36 Roca M Bosch E Garcia A S de Salut Mental Enginy (Rev Collegi Oficial Psicolegs Balears) 1991 2-317-18

37 Seva A Magalloacuten R Sarasola A Merino JA Estrategia epidemioloacutegica para el estudio de salud mental en la Comunidad Autoacutenoma Aragonesa Comuacuten Psiquiatr 1989 15187-207 38 Vaacutesquez AJ Collado Hernaacutendez H La estrashytegia de rehabilitacioacuten de base comunitaria (RBC) en Nicaragua Rev Admin San 2000 4(15)45-51 39 Vilaacute Antoni Las poliacuteticas autonoacutemicas para personas mayores Agathos Atencioacuten sociosanitaria y bienestar 115-29

111