TEMA 3. ENTITATS ESPORTIVES DE CARÀCTER PRIVAT. ASSOCIACIONISME ESPORTIU

Lídia Tàrrega.

• 3.1. CLUBS I ASSOCIACIONS ESPORTIVES. IMPORTÀNCIA DE L’ASSOCIACIONISME EN LA SOCIETAT CATALANA

• 3.2. AGRUPACIONS ESPORTIVES. CONSELLS ESPORTIUS

• 3.3. AGRUPACIONS ESPORTIVES

• 3.4. CONSELLS ESPORTIUS

3.1. CLUBS I ASSOCIACIONS ESPORTIVES. IMPORTÀNCIA DE L’ASSOCIACIONISME EN LA SOCIETAT CATALANA

• S’entén per club esportiu o associació esportiva qualsevol entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar, formada per persones físiques, els objectius bàsics de la qual són el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva, sense cap afany de lucre.

• L’organització interna ha d’ésser democràtica i l’òrgan suprem de govern ha d’ésser l’Assemblea general, integrada per tots els associats amb dret de vot.

• La Junta directiva ha d’ésser elegida per l’Assemblea general i tots els seus càrrecs han d’ésser proveïts mitjançant sufragi lliure, directe, igual i secret, entre tots els seus membres.

• En qualsevol cas, els estatuts dels clubs o associacions esportius han d’ésser aprovats per l’Assemblea general i ratificats per l’Administració esportiva corresponent, a fi de poder-se inscriure al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

• Per a participar en competicions d’àmbit federatiu, els clubs o associacions esportius, les agrupacions esportives, les entitats no esportives sense afany de lucre i les seccions esportives d’entitats lucratives o d’empreses de serveis esportius s’han de federar a les federacions catalanes corresponents a les modalitats o les disciplines en les quals volen participar.

• Les societats anònimes esportives amb domicili a Catalunya es regulen per llurs disposicions específiques.

• Igualment, s’han d’inscriure en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat.

3.2. Agrupacions esportives. Consells esportius.

• Agrupacions esportives

• S’entén per agrupació esportiva qualsevol associació o entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d’obrar, integrada per persones físiques o jurídiques, amb la finalitat de desenvolupar, fomentar i practicar l’activitat física o poliesportiva sense cap afany de lucre.

• Aquestes associacions no poden exercir cap funció pròpia de les federacions esportives amb relació a l’activitat competitiva, llevat que hi hagi mutu acord.

• La constitució de les agrupacions esportives i la formulació de llurs estatuts han d’estar d’acord amb els principis de representació democràtica.

• El règim jurídic de les agrupacions esportives s’ha de determinar per via de reglament i s’ha d’inspirar en el dels clubs i les federacions esportius catalans.

• Les agrupacions esportives s’han d’inscriure en el Registre d’entitats esportives de la Generalitat. Les que vulguin prendre part en les competicions d’àmbit federatiu han d’afiliar-se a la federació catalana de la modalitat esportiva en la qual vulguin participar.

• Correspon a la Generalitat de donar a conèixer als organismes competents les agrupacions esportives que s’inscriguin al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

• Les agrupacions esportives inscrites al Registre d’entitats esportives de la Generalitat que adeqüin llur activitat als programes esportius aprovats o recomanats pels òrgans esportius competents poden gaudir del suport d’aquests.

• Consells esportius

• Els consells esportius de Catalunya són agrupacions esportives privades sense afany de lucre que es dediquen al foment, la promoció i l’organització d’activitats esportives de la seva comarca.

• Engloben a tots els agents que intervenen en l’àmbit de l’esport en edat escolar, tan públics (Ajuntaments i Consells Comarcals) com privats (associacions, clubs i federacions esportives).

• Per tant, coneixen quina és la realitat esportiva i social dels municipis de la seva zona territorial i quines són les seves necessitats.

• Això els permet oferir activitats esportives adequades a cada població i a la pròpia comarca. Són, sens dubte, el motor bàsic de l’esport de la seva zona territorial.

• Els Consells Esportius són presents a tot el territori de Catalunya, comarca a comarca.

• Per tant, es situen com els únics agents esportius presents a tota la geografia catalana.

• Actualment, a Catalunya hi ha 45 consells esportius.

• Els Consells Esportius organitzen amb la UCEC (Unió de Consells Esportius de Catalunya) els Jocs Esportius Escolars en els seus àmbits.

• A més, des de fa uns quants anys, són molts els consells esportius que organitzen activitats esportives per a adults.

• És el que s’anomena Esport de lleure i inclou diferents activitats, com ara la gimnàstica de manteniment i l’aeròbic, les sortides a la neu, l’excursionisme, els esports d’aventura, les estades d’estiu o els esports nàutics.

• La Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) és l’organisme que aglutina, coordina i representa de manera unitària tots els Consells Esportius de Catalunya.

• Es va crear l’any 1994 com una “associació esportiva privada, d’interès públic i social, sense afany de lucre, que gaudeix de personalitat jurídica i capacitat d’obrar plenament per al compliment dels seus objectius i la defensa dels seus interessos”.

• D’aquesta manera, des d’una única seu s’aglutina la realitat esportiva del nostre territori a través dels consells esportius i s’organitzen esdeveniments lúdics, esportius i formatius de caràcter intercomarcal, territorial o nacional.

• A més, el Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya té signat un conveni amb la UCEC, a través del qual li encomana l’execució i el desenvolupament del programa de l’Administració esportiva, els Jocs Esportius Escolars de Catalunya (JEEC).

• Aquest conveni també estableix que la UCEC ha de col·laborar amb els consells esportius per tal de promocionar la participació esportiva en els centres d’ensenyament considerant aquests com els principals nuclis de l’esport escolar.

• A partir d’aquest moment, la UCEC es marca els següents objectius:

• Garantir que tots els nens i nenes de Catalunya facin esport i que aquest sigui de qualitat i adequat a la seva realitat.

• Fer un esport de valors i d’actituds, que garanteixi el foment de la convivència, la solidaritat, la convivència i el civisme.

• Fer de l’esport un element integrador, promovent la

participació de tothom, independentment de les seves capacitats, la seva classe social, sexe o raça.

• Vetllar perquè la pràctica esportiva en edat escolar es faci amb criteris pedagògics que beneficiïn la formació integral dels escolars.

• Posar l’esport al servei de la ciutadania i, especialment, dels

més joves, creant les condicions necessàries i les estructures oportunes perquè els sigui beneficiós en tots els aspectes del seu desenvolupament.

• Col·laborar amb les entitats i les administracions i organismes

públics i privats per la millora i el desenvolupament de la pràctica de l’esport com a mitjà per fomentar el desenvolupament associatiu, cívic, cultural i educatiu.

• La Unió de Consells Esportius de Catalunya està regida per l’Assemblea General, el Consell Directiu i la Junta Permanent. L’Assemblea General està formada pels presidents dels consells esportius, i el Consell Directiu i la Junta General per representants de totes les comarques catalanes.

• Federacions esportives. Tipus.

• Per explicar aquest apartat primer cal tenir ben clar el següent concepte:

Associacions de 1r grauo Conjunt de persones que crea alguna cosa.o Unió de persones físiques.

Associacions de 2n grauo Aquelles que reuneixen a les associacions de 1r grau.o Associació d’associacions.

• Federacions Nacionals • Les Federacions Nacionals són entitats associatives de 2n

grau amb personalitat jurídica pròpia que organitzen, controlen i reglamenten un determinat esport.

• L’Estat (els poders públics) consideren l’esport de competició de caràcter oficial com a un fenomen social de primera magnitud. Per aquest motiu, publifiquen les Federacions Nacionals, és a dir, es tracta d’entitats privades amb personalitat jurídica pròpia que són declarades com a entitats amb avantatges fiscals (subvencions).

• A totes les federacions nacionals, malgrat ser privades sense ànim de lucre, els interessa rebre diner públic. Així doncs, poden ser considerades com entitats associatives privades de naturalesa subjectiva, és a dir, subjectes a aquestes subvencions.

• L’Estat assumeix unes competències de les Federacions Nacionals, s’hi sent partícip mitjançant el Consejo Superior de Deportes però deixa que elles actuïn per si soles (amb personalitat jurídica pròpia).

• Les seves funcions principals són:

• Controlar la disciplina esportiva.• Reglamentar i organitzar el calendari de

competicions.• Preparar i formar esportistes d’elit.

• La seva estructura interna és la següent:

• Assemblea General. Formada per:• Representants dels clubs (no de tots).• Representants del col·lectiu de jugadors.• Representants dels entrenadors• Representants dels àrbitres (un parell)• Representants de la federació autonòmica• Representants de les lligues professionals (només en competicions

professionals)

Cada un d’aquests estaments tria els seus propis representants i, normalment, com a mínim, tenen dos anys d’antiguitat en l’estament.

• President: Pot ser un càrrec remunerat si l’Assemblea així ho decideix.• Funcions:

• Presideix l’Assemblea General• Representa a la federació• Convoca i presideix els òrgans de govern

• Requisits:• Tenir nacionalitat espanyola• No tenir cap altre càrrec directiu a altres federacions

• Comissió executiva:• Pot existir o no.• Si existeix, és la que realment governa.

• Comitè de disciplina esportiva: La denominació varia d’una federació a una altra però totes han de tenir un òrgan disciplinari.

• Normalment els seus membres són escollits per l’Assemblea General.

• Normalment trobem dos òrgans disciplinaris:• El comitè de competició• El comitè d’apel·lació

• Federacions autonòmiques

• Integrades per la unió de clubs del seu territori, tenint en compte els següents criteris d’integració:

• Un club que només juga en competició nacional pot estar a la federació autonòmica i també a la nacional.

• Un club que només juga en competició autonòmica està únicament a la federació autonòmica.

• Un club que juga en competició nacional i també a l’autonòmica pot estar en ambdues federacions.

• Segons la normativa vigent, perquè una federació espanyola autonòmica s’integri a una nacional calen un seguit de requisits:

• Que accepti les normes i reglaments de la Federació Internacional.

• Que ho autoritzi el Consejo Superior de Deportes.

• Que demani una sol·licitud de reconeixement per escrit.

• Les federacions nacionals en canvi estan obligades a acceptar a una federació autonòmica amb un únic requisit:- Que accepti les normes i reglaments de la Federació Internacional.

• Criteri de monopoli: Només hi ha una sola federació internacional reconeguda per cada esport. Aquesta només reconeix a una sola federació nacional i aquesta, al seu temps, només reconeix una sola federació autonòmica per esport.

• Existeixen dos models de federació:

• Presidencialista: Un cop és triat el President, aquest mateix tria l’equip de govern que vol. En aquest model de federació, quan dimiteix el President també han de dimitir la resta de persones que formen la junta. A la major part de l’Estat espanyol les federacions són d’aquest tipus.

• No presidencialista: Per ser president primer cal anunciar qui formarà l’equip que governarà amb ell. Això suposa que quan dimiteix un terç de la junta de govern cal que dimiteixi també tota la resta. A Catalunya les federacions són d’aquest tipus.

• Comitè Olímpic Espanyol.

• El Comitè Olímpic Espanyol (COE) és una associació privada declarada d’utilitat pública, sense finalitat de lucre, amb personalitat jurídica pròpia, plena capacitat d’obrar, patrimoni i durada il·limitats.

• Està constituït d’acord amb els seus propis Estatuts, amb la Carta Olímpica i amb la Llei espanyola de l’Esport, tenint com finalitats principals el desenvolupament del Moviment Olímpic, la difusió dels ideals olímpics, la representació en exclusiva a Espanya del Comitè Olímpic Internacional i la participació espanyola en els Jocs Olímpics i altres esdeveniments d’aquesta naturalesa.

• Dotat d’una estructura participativa, compta entre els seus membres amb els màxims dirigents esportius espanyols i amb destacades personalitats de l’esport.

• El Comitè Olímpic Espanyol està integrat per diferents membres, nomenats d’acord amb els Estatuts, i que representen a tots els sectors i àmbits de l’esport espanyol.

• Aquests membres conformen l’Assemblea General, que és el màxim òrgan de govern del Comitè Olímpic Espanyol i es reuneix, com a mínim, una vegada a l’any.

• Són funcions de l’Assemblea General, entre d’altres, aprovar els Estatuts del COE i interpretar-los; aprovar els pressupostos anuals i la memòria d’activitats; nomenar, destituir, revocar o reelegir als seus membres i càrrecs directius, i designar la ciutat espanyola aspirant a l’organització d’uns Jocs Olímpics o qualsevol altre esdeveniment de caràcter olímpic.

• El Comitè Executiu, òrgan de gestió del Comitè Olímpic Espanyol, està format pel President, el Vicepresident 1r, el Secretari General, el Tresorer, dotze Vocals Presidents de Federacions Olímpiques (incloent dos Vicepresidents), quatre Presidents de No Olímpiques (incloent un Vicepresident), els membres en actiu del Comitè Olímpic Internacional de nacionalitat espanyola i un representant dels Esportistes Olímpics.

• Corresponen al Comitè Executiu, entre d’altres funcions, executar els acords de l’Assemblea General i vigilar el seu compliment, establir i aprovar reglaments electorals i altres reglaments, fixar data i ordre del dia de l’Assemblea General i Juntes de Federacions, i exercir facultats disciplinàries.

• Les Federacions Espanyoles d’Esports Olímpics, degudament reconegudes pel Consell Superior d’Esports, estan representades en el Comitè Olímpic Espanyol pels seus Presidents, que són membres nats de la seva Assemblea.

• A més, aquests Presidents, juntament amb el President del COE, el Vicepresident 1r, el Secretari General i el Tresorer, composen la Junta de Federacions Olímpiques, que té competència exclusiva en tots aquells assumptes relacionats amb els Jocs Olímpics.

• Les Federacions Espanyoles d’Esports no Olímpics, reconegudes pel Consell Superior d’Esports, estan representades en el Comitè Olímpic Espanyol pels seus Presidents, que són membres nats de la seva Assemblea.

• A més, aquests Presidents, juntament amb el President del COE, el Vicepresident 1r, el Secretari General i el Tresorer, composen la Junta de Federacions no Olímpiques.