organització i direcció de centres guia docent 2018-2019 fileorganització i direcció de centres....

21
Organització i Direcció de centres Guia Docent 2018-2019 Grau en Educació Infantil i Primària

Upload: others

Post on 18-Oct-2019

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Organització i Direcció de centres

Guia Docent 2018-2019

Grau en Educació Infantil i Primària

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

1

ÍNDEX

1.- Dades d’identificació........................................................................................................ 2

2.- Descripció i Objetius Generals ........................................................................................ 2

3.- Requisits previs ............................................................................................................... 3

4.- Competències ................................................................................................................. 3

5.- Resultats d’aprenentatge ................................................................................................. 5

6.- Activitats formatives i metodología .................................................................................. 5

7.- Continguts ....................................................................................................................... 7

8.- Avaluació de l’aprenentatge .......................................................................................... 10

9.- Proposta d’actuacions específiques .............................................................................. 12

10. Bibliografia comentada ................................................................................................. 12

11. Normes especifiques de l’assignatura .......................................................................... 19

12. Consultes i atenció a l’alumnat ..................................................................................... 19

© FLORIDA UNIVERSITÀRIA Este material docent no podrà ser reproduït total o parcialment, ni transmetre’s por procediments electrònics, mecànics, magnètics o per sistemes de emmagatzemament i recuperació informàtica o qualsevol altre medi, ni prestar, alquilar o cedir el seu us de qualsevol altra forma, amb o sens ànim de lucre, sense el permís previ, per escrit, de FLORIDA CENTRE DE FORMACIÓ, S.C.V.

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

2

1.- Dades d’identificació

Assignatura: Organització i Direcció de Centres

Matèria/Mòdul: Processos i Contextos Educatius

Caràcter/tipo de formació: Formació bàsica

ECTS: 6

Titulació: Grau en Educació Infantil i Primària

Curs/Semestre: Primer curs / Primer semestre

Unitat: Educació Infantil i Primària

Professorat:

Nom: Carme Albors (1º A Primària)

Mail: [email protected]

Despatx: Edifici C – Sala 0.2.

Horari d’atenció: Dimecres – Divendres de

12.45 a 14.00 hores

Nom: Ana de Castro Calvo (1ºA EDI, 1ºB)

Mail: [email protected]

Despatx: D.3.4.

Horari d’atenció:

Dilluns 9:15-10:15 i dijous de 9:15 a 10:15

NOTA: Es recomana demanar i confirmar la cita

per correu electrònic

Idioma en el que s’imparteix Valencià

2.- Descripció i Objectius Generals

Aquesta assignatura introdueix a l’alumnat en l'estudi de les formes d’interrelació dels elements

que intervenen en una realitat escolar amb l’objectiu d’aconseguir una major eficàcia educativa.

Els objectius generals són els següents:

Adquirir la capacitat per a debatre sobre el significat de l’escola i del paper del mestre i la

mestra, tant des d’una perspectiva individual com col·laborativa.

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

3

Conèixer, analitzar i valorar l’estructura acadèmica, organitzativa i de participació del

sistema educatiu de l’Estat Espanyol atenent al marc normatiu que el regula.

Utilitzar amb precisió els conceptes i la terminologia pròpia d’aquesta àrea d’aprenentatge.

Apropar-se a les problemàtiques reals dels centres escolars de forma reflexiva i

critica,proposant alternatives.

Treballar en equip amb altres professionals desenvolupant habilitats i actituds que

afavoreisquen el treball col·laboratiu en un centre escolar en temes com la planificació,

avaluació, innovació, formació...

Adquirir l’hàbit de lectura i desenvolupar la capacitat de recerca, selecció i utilització de les

fonts d’informació pròpies de la matèria.

Comprendre i identificar els fonaments organitzatius de l’educació infantil i primària.

Participar en la definició del projecte educatiu i en l’activitat general del centre atenent als

criteris de gestió de qualitat.

Definir críticament quines han de ser les competències de l’escola i dels seus professionals.

Assumir que l’exercici de la funció docent ha d’anar perfeccionant-se i adaptant-se als

canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.

3.- Requisits previs

Competència comunicativa suficient, tant oral com i escrita, pel que fa al català.

Actitud oberta i favorable cap a l'aprenentatge permanent i autodidacta.

Coneixements bàsics en l’ús de ferramentes informàtiques: Word, Power point, recerca

en Internet, correu electrònic...

Capacitat de treballar de manera autònoma i en equip.

Capacitat de recerca i de gestió de la informació.

Capacitat per a planificar les tasques i gestionar els temps.

Capacitat d'il·lusionar-se i atrevir-se a somniar sobre com voldríem que fora l’escola

4.- Competències

COMPETÈNCIES MODEL EDUCATIU FLORIDA

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

4

G1. Ús de les TICs

G2. Comunicació oral

G3. Comunicació escrita

G4. Comunicació en idioma estranger

G5. Treball en equip

G6. Resolució de conflictes

G7. Aprenentatge permanent

G8. Compromís i responsabilitat ètica

G9. Iniciativa, Innovació i Creativitat

COMPETÉNCIES DEL TÍTOL

BÁSIQUES Y GENERALS

CG13 – Expressar oralment i per escrit correcta i adequadament en les llengües oficials de la

CCAA

CG14 – Utilitzar amb solvència les tecnologies de la informació i de la comunicaciói com eines

de treball habituals

CG16 – Promoure el treball cooperatiu i autònom I l’esforç individual

CG21 – Saber treballar en equip amb altres professionals de dins i fora del centre en l’atenció a

cada estudiant, així com en la planificació de les seqüències d’aprenentatge i en la organització

de les situacions de treball en l’aula i en l’espai de joc.

ESPECÍFIQUES

CE27- Coneixerà els fonaments de l'educació infantil i primària.

CE28 - Analitzarà la pràctica docent i les condicions institucionals que l'emmarquen.

CE31 - Coneixerà i abordarà situacions escolars en contextos multiculturals i de coeducació.

CE32 - Coneixerà i aplicarà experiències innovadores en educació infantil i primària.

CE33 - Participarà en la definició del projecte educatiu i en l'activitat general del centre atenent a

criteris de gestió de qualitat.

CE34 - Comprendrà que la dinàmica diària en educació és canviant en funció de cada estudiant,

grup i situació i saber ser flexible en l'exercici de la funció docent

CE35 - Valorarà la importància de l'estabilitat i la regularitat en l'entorn escolar, els horaris i els

estats d'ànim del professorat com factors que contribueixen al procés harmònic i integral dels

estudiants.

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

5

5.- Resultats d’aprenentatge

RESULTATS D’APRENENTATGE COMPETÉNCIES

R1. Explica els fonaments organitzatius de l'educació infantil i l'educació primària

CG13, CG21, CE27, CE34,

R2. Analitza les condicions institucionals que emmarquen la pràctica docent en educació infantil i educació primària

CG16, CG21, CE27, CE34

R3. Entén i explica els condicionaments legislatius de l'activitat educativa.

CG21, CE27, CE34,

R4. Aborda i i sap resoldre situacions escolars en contextos multiculturals.

CG16, CG21, CE31, CE34,

R5. Pensa críticament les competències de les escoles i dels seus professionals.

CG16, CG21, CE28, CE34, CE35

R6. Identifica pràctiques innovadores i participa de forma activa en la definició del PEC, atenent als criteris de gestió de la qualitat.

CG14, CG2, CE28, CE32, CE34

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

6

6.- Activitats formatives i metodologia

El volum de treball de l’alumnat en l’assignatura és equivalent a 25 hores per cadascun dels

crèdits. Corresponen, per tant, a un total de 150 hores atenent al valor de 6 crèdits estipulats per

a l’assignatura Aquesta càrrega de treball es concreta entre:

Activitats formatives presencials (classes teòriques i pràctiques, seminaris, projectes

integrats, tutoria,…..). 60 hores.

Activitats formatives de treball autònom (estudi i preparació de classes, elaboració

d’exercicis, projectes, preparació de lectures, preparació d’exàmens…..): 90 hores

D’acord amb el que s’ha formulat, el treball queda distribuït entre les següents activitats i

percentatges d’aplicació:

ACTIVITATS FORMATIVES DE TREBALL PRESENCIAL

Modalitat

Organitzativa Metodologia Percentatge

CLASSE TEÓRICA Exposició de continguts per part del professorat. 25%

CLASSES PRÁCTIQUES

Sessions grupals de treball supervisades pel professorat. (Construcció significativa del coneixement mitjançant la interacció i l’activitat de l’alumnat)

35%

LABORATORI Activitats realitzades en espais amb equipament especialitzat. Sessions d’investigació sobre la didàctica de l’aula.

-

SEMINARIS / TALLERS

Sessions monogràfiques supervisades i amb participació compartida.

Conferències/Seminaris d’experts, Visites a empreses, Asistencia a fires, Asistencia a Jornades/Congressos, Debats, Seminaris de desenvolupament de competències específiques o transversals.

10%

TREBALL EN EQUIP / PROJECTO INTEGRAT

Realització d’un projecte per a resoldre un problema o abordar una tasca mitjançant la planificació, disseny i realització d’una sèrie d’activitats.

25%

TUTORIA

Atenció personalitzada i en xicotet grup. Instrucció realitzada amb l’objectiu de revisar, reconduir materials de classe, aprenentatge i realització de treballs, etc.

Consultes puntuals de l‘alumnat. Tutories programades

5%

TOTAL (40% del total) 100%

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

7

ACTIVITATS FORMATIVES DE TREBALL AUTÓNOM DE L’ALUMNAT

Modalitat

Organitzativa Metodologia Percentatge

TREBALL EN GRUP Preparació individual i en grup d’assajos, resolució de problemes, projectes, etc. Per a entregar i exposar a les classes pràctiques

50%

TREBALL INDIVIDUAL / AUTÓNOM

Estudi de l’alumnat.

50%

TOTAL (60% del total) 100%

La metodologia predominant fomentarà el pensament crític, la creativitat i el treball cooperatiu;

sense oblidar el grau de compromís ètic i acadèmic de cadascuna i cadascú cap a la seva formació

com a mestra/e.

Durant el curs s’empraran diferents tipus de metodologies en funció del treball a realitzar.

En general, en cada tema partirem d’una reflexió individual sobre l’objecte d’estudi i la compartirem

amb la resta del grup, utilitzant diferents estructures de treball cooperatiu. Es contarà amb períodes

d’exposició de continguts teòrics i d’introducció dels conceptes fonamentals per part de la

professora, els quals s’aniran intercalant amb períodes de treball individual i/o col·lectiu. El que es

pretén, a més de treballar sobre els continguts de la matèria, és familiaritzar als estudiants amb l’ús

d’aquestes tècniques per tal que després puguen utilitzar-les a l’aula amb els seus alumnes.

També hi hauran exposicions dels estudiants tant individuals com de grup i potser comptarem amb

persones expertes (docents en actiu), de centres públics i privats concertats i cooperatius que

invitarem a participar en les classes presentant-nos experiències d’organització i gestió dels seus

centres.

A l’aula virtual de cada grup es podrà accedir al cronograma previst de l’assignatura, adaptat al

horari dels diferents grups.

7.- Continguts

Relació de continguts

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

8

BLOC I. MARC CONCEPTUAL I TEORIA GENERAL DE L'ORGANITZACIÓ I DIRECCIÓ DE

CENTRES:

Característiques de l’escola com a organització: concepte d’escola i els components

d’un centre escolar.

Concepte d'organització escolar i àmbit d’estudi. La Didàctica i l'organització escolar.

Teories i enfocaments que tracten d’explicar les organitzacions educatives.

BLOC II. DIMENSIÓ PROJECTIVA: Marc polític en l’organització i direcció de centres

Algunes consideracions sobre el desenvolupament del sistema educatiu.

Marc legislatiu: constitució 1978, LODE, LOGSE, LOE, ROF... declaració dels drets

humans i de la infantesa...

Les administracions educatives: competències i relació que mantenen amb els centres

docents. Les reformes educatives i les polítiques educatives.

Tipologia de centres: l'escola pública i privada CRAs, Caus, CEE....

El context social dels centres educatius: famílies, serveis municipals, col·lectius de

barri...

BLOC III. DIMENSIÓ INTERNA DEL CENTRE ESCOLAR: Escoles democràtiques: la gestió, la

coordinació, la participació i la cultura en la vida quotidiana dels centres docents.

Els documents institucionals com instrument de coordinació: El Projecte Educatiu de

Centre, El Projecte Curricular, la Programació General Anual, el Reglament de Règim

Interior, programes i plans institucionals, PAM, ...

Òrgans de govern i de coordinació docent.

La direcció com a lideratge comunitari (pedagògic) i com gestora de la participació de la

comunitat educativa, de la coordinació docent i de l’autonomia dels centres. La gestió

econòmica, administrativa (de recursos humans i materials, d’espais i temps),

curricular...

La cultura escolar i la micropolítica en l’escola. Les relacions, la comunicació, la presa

de decisions i la resolució de conflictes en els centres educatius.

La veu i la participació de l’alumnat

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

9

El context social dels centres i la relació d’aquestos en l’entorn social (famílies, serveix

municipals, col·lectius del barri...)

Funcions i tasques del professorat. El professor tutor. El treball coordinat i control

democràtic de la pràctica docent. Condicionants,contradiccions i conflictes en el treball

docent.

La Cultura Organitzativa i l’acció directiva.

BLOC IV. L’AVALUACIÓ I, LA INNOVACIÓ I LA GESTIÓ DEL CANVI EN L’EDUCACIÓ

L’avaluació del sistema educatiu, dels centres escolars, del professorat i de l’alumnat

Els centres com a unitat d’innovació. Projectes d’innovació en centres: estratègies d’atenció

a la diversitat en escoles inclusives, projectes coeducatius de centre, comunitats

d’aprenentatge, projectes de mediació...

La gestió del canvi, la metodologia, el paper de la direcció, la formació del professorat,

l’organització que aprèn...

Planificació temporal

ACTIVITATS FORMATIVES RESULTATS

D’APRENENTATGE

Nº DE

SESIONES

(hores)

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

10

Prova diagnòstica de coneixements previs R1 2

Confecció d’un dossier de premsa sobre els successos

socioeducatius i que es relacionen amb qüestions

organitzatives de l’activitat docent

R1, R2, R3, R5, R6

Inici de totes les

sessions

Lectura i anàlisi de textos relacionats amb la temàtica que

s’estiga treballant. Cercle dialògic. TOTS

Una vegada cada

15 dies

Visionat de la pel·licula ‘Hoy empieza todo’, reflexió grupal

i posterior entrega d’un treball individual sobre les relacions

organitzatives d’un centre

R4

2

Revisió de diferents normatives per tal de realitzar un

anàlisi comparat R3

1

Role-playing d’un claustre de professorat. Es mostren

diferents enfocaments sobre la qualitat de l’educació R1, R2, R3

1

Elaboració d’un guió i posterior desenvolupament del PEC

com a eix central per al PI TOTS

6

Visionat sobre la ‘necessitat d’innovar per a millorar

l’educació’. Anàlisi i reflexió comuna: Ken Robinson R6

1

Contextualització i bones pràctiques en escoles democràtiques: contextualitzar l’experiència, descripció de

la mateixa. Oportunitats i dificultats que s’han trobat. Característiques bàsiques que compleixen les escoles

democràtiques

R1, R5, R6

3

8.- Avaluació de l’aprenentatge

A l’avaluació es tindrà en compte tant els objectius com les competències comuns a les

matèries del títol, com les específiques de la matèria.

L’avaluació serà contínua i global, tindrà un caràcter formatiu i analitzarà els processos

d’aprenentatge individual i col·lectiu. De l’avaluació es derivarà la qualificació final.

En aquest sentit, la qualificació tractarà de ser un reflex de l’aprenentatge individual,

entès no solament com l’adquisició de coneixement sinó como un procés que té que

veure fonamentalment amb canvis intel·lectuals i personals dels estudiants al trobar-se

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

11

amb situacions noves que exigeixen desenvolupar capacitats de comprensió i

raonament.

És per això que l’alumne/a haurà de ser capaç d’elaborar una visió personal sobre la

complexitat de l’organització escolar, sent capaç d’exposar-la públicament i defensar-la

amb arguments racionals, aplicant la terminologia tècnica relacionada amb l’estructura

organitzativa del centre escolar, del seu govern i de la seua gestió.

També haurà d’adquirir coneixement al voltant de l’estructura i el funcionament del

sistema escolar, així com, de les finalitats i funcions de l’escola i del sistema educatiu

en la societat. Per a que l’alumne siga capaç d’elaborar la seua visió personal

necessitarà:

Comprendre les idees bàsiques expressades en les informacions i debats,

així com, la dels autor/es del material treballat a classe.

Saber relacionar idees i elaborar-ne de pròpies.

Aprofundir en l’anàlisi, això significa anar més enllà de les declaracions

generals, aconseguint donar significat personal a allò que exposa.

Dominar els conceptes i termes que s’utilitzen en els treballs.

Es valorarà que els treballs expressen un estil propi, que siguen originals en

el plantejament o en el tractament dels temes.

Claredat en l’exposició de l’escrit, expressió i ortografia correcta.

Assistència i participació a la dinàmica de l’aula.

La detecció de còpia equival a suspendre l’assignatura

No es pot escriure amb faltes ortogràfiques

Per aprovar l’assignatura cal tindre totes les parts aprovades.

Sistema d’avaluació

SISTEMES D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ

Instruments d’avaluació Resultats

d’aprenentatge Percentatge

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

12

avaluats

Escoles democràtiques TOTS 20%

Treball pel·lícules R5 10%

Cercle dialògic TOTS 20%

Dossier de premsa TOTS 10%

PEC R6 10%

Assistència i tutoria TOTS 5%

PI R5, R6 25%

Segona Convocatòria

L’avaluació es basarà en una prova escrita tant per a l’alumnat que haja seguit la

modalitat presencial com la no presencial. Amb idèntics criteris d’avaluació.

El projecte integrat es valorarà si la professora ho considera oportú.

9.- Proposta d’actuacions específiques

L’assistència a classe és obligatòria. L’alumnat ha d’assistir almenys al 80% de les

classes.

En el cas que qualsevol estudiant, per raons de malaltia o treball, li fora impossible acudir

a les classes, haurà de posar-se en contacte amb la professora, a l’inici del curs, bé per

correu electrònic o bé assistint a l’horari de tutoria per pactar el pla de treball a realitzar.

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

13

Les qüestions relatives al PI seran sotmeses al protocol d’actuacions. En tot cas,

cal parlar en la professora davant de situacions específiques i concretes per las

que no es fa PI.

10. Bibliografia comentada

MEIRIEU, P. (2006): Carta a un joven profesor. Por qué ensenyar hoy. Barcelona:

Graó

Els debats educatius es troben, en nombroses ocasions, presidits per posicions aferrissades que

presenten les diferents posicions com antinòmies en què necessàriament cal decantar-se per un

extrem o l’altre. Així, per citar un parell d’exemples, trobem que quan es discuteix sobre la figura del

professorat s’emfatitza el caràcter vocacional davant la professionalització de la carrera docent, o

quan es destaca la importància d’abordar educativament la motivació i les actituds, hi ha qui ho

veuen com un enfocament oposat al desenvolupament dels continguts i a l’adquisició

d’aprenentatges "seriosos". Philippe Meireu, autor amb una dilatada i rica carrera docent tracta en

la seva Carta a un jove professor de conciliar aquests extrems i oferir-nos una sèrie de reflexions

de gran riquesa pedagògica, especialment dirigides a aquells i aquelles que s’inicien en la seva

obstinació com a mestres i mestres .

DOMÈNECH, J. (2009) Elogi de l'educació lenta. Barcelona: Graó

Fer elogi de l’educació lenta té sentit avui i aquí en tant que representa l’elogi d’un model educatiu

entès com la peça clau en el procés d’humanització de la societat. El temps no pot colonitzar les

nostres vides i les de l’escola, sinó que cal retornar-lo als infants i al professorat per tal que pugui

ésser un temps viscut plenament i, per tant, plenament educatiu. Més, abans i més ràpid no són

sinònims de millor, i educar per la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i a la persona.

Bibliografia Bàsica:

ANTÚNEZ, S. y GAIRÍN, J. ( 1996): La organización escolar. Práctica y fundamentos. Graó.

A l'altura que ens trobem l'educació apareix com una acció organitzada cap a unes finalitats

sustentades en els ideals de la humanitat que pretén aconseguir finalitats individuals i socials. Com

es concep organitzada, això és, institucionalitzada, cronològicament graduada i jerarquitzada, és

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

14

avui lloc comú en les ciències de l'educació considerar a l'organització escolar com el mitjà a

cuidar, doncs en ell s'assenta la possibilitat que els processos didàctics o les decisions curriculars

esdevinguts a l'aula milloren els seus resultats. És, per tant, l'organització escolar la peça essencial

en l'articulació d'una educació el nucli fonamental de la qual és l'aula a través de la comunicació

bidireccional entre mestre i alumne. I en connexió amb aquesta idea que fixa la seva atenció en el

marc institucional, el propòsit del llibre és delimitar, analitzar i reflexionar sobre els elements bàsics

que incideixen en el funcionament dels centres escolars. I tot això es fa en el llibre sobre la base de

l'experiència directa, entesa aquesta no com a models a seguir mimèticament, sinó com a

exemples que il·lustren cada element escollit de l'organització escolar. Potser sigui el fet que el

llibre es completi en l'experiència el que expliqui el seu èxit, doncs la pràctica ajuda a la seva

comprensió i il·lustra cada tema al mateix temps que convida a la reflexió.

APPLE, M.W. Y BEANE, J.A. (1997): Escuelas democráticas. Madrid. Morata.

En aquest llibre, APPLE i BEANE han seleccionat quatre experiències de treball quotidià de

professors i professores directament compromesos en pràctiques escolars innovadores, i que fan

de la democràcia el seu estil de vida i el seu ideal. Les seves accions testifiquen el poder de les

persones que treballen en equip per superar dificultats i aconseguir metes creatives en educació.

En moments en els quals s'està posant en qüestió la viabilitat de l'escola pública, les experiències

que aquí es recullen ens recorden el seu important paper en la fonamentació de bases fermes

sobre les quals assegurar i perfeccionar societats democràtiques.

BALL, S.J. (1989): La micropolítca de la escuela. Hacia una teoría de la organización escolar.

Barcelona. Paidós / MEC.

Com estan organitzades les escoles? Stephen Ball sosté que són llocs on la influència

interpersonal, el compromís i les negociacions entre bastidors arriben a ser tan importants com els

procediments formals i les reunions oficials. Les escoles són, de fet, camps de disputa ideològica

més que burocràcies abstractes i formals. La micropolítica descriu el "costat fosc" de l'organització i

implica la lluita per imposar la definició de l'escola (i per tant de l'educació mateixa). El lideratge,

per tant, es converteix en una qüestió d'habilitat política: l'adreça està formada per actors/actrius

estratègics que adopten estils o aspectes particulars de si mateixos a fi de dominar l'organització; el

poder sorgeix de la lluita; les converses i el seu control són de fonamental importància.

BELTRÁN, F. Y SAN MARTÍN A. (2002): Diseñar la coherencia escolar. Madrid. Morata.

El que semblaven ser consensos indiscutibles sobre les funcions de l'educació avui disten de ser-

ho. Alguna cosa sembla moure's a l'interior dels centres educatius que crea desassossec, i aquests

mostren cada vegada més clarament l'ambigüitat de les seves funcions. Abunden els indicis d'un

creixent descontent i d'un més evident desencontre en el que els agents socials esperen de les

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

15

institucions escolars. Professors, pares, estudiants, administradors i altres col·lectius "interessats" i

relacionats amb l'educació projecten sobre les escoles exigents expectatives que potser aquestes

no puguin satisfer.

Una creixent tensió, tant en la vida interna com en les relacions amb els diversos agents socials,

sembla ser la conseqüència de canvis que s'estan produint en la societat, i que generen alteracions

dels papers que venien exercint els professors; una tensió afavorida per l'aparició de pràctiques

educatives disperses, i no poques vegades contradictòries, en els diferents espais de socialització i

de formació. La credibilitat de les escoles pot deteriorar-se per la visible dificultat d'establir acords

sobre l'educació.

BERNAL J.L. (2006): Comprender nuestros centros educativos. Zaragoza, Mira.

Aquest llibre tracta els següents àmbits: Precisions semàntiques. Teories que expliquen les

organitzacions: perspectiva diacrònica. Concepte d'organització escolar. El paradigma sociocrític en

la seva proposta com a perspectiva micropolítica: concepte, desenvolupament i característiques. La

legislació educativa com a concreció de la política educativa. Principis generals del sistema

educatiu. Estructura i característiques del sistema educatiu espanyol. La presa de decisions en el

context d'un Estat autonòmic. L'escola rural com una característica pròpia del nostre sistema

educatiu. Recursos electrònics per a l'escola rural. L'escola com a organització complexa: la seva

perspectiva micropolítica. El poder i la participació. Els espais de negociació i conflicte. Els

processos de negociació. Els processos d'innovació. L'atenció a la diversitat: una opció per la

integració.

CARBONELL, J. (2001): La Aventura de innovar. Madrid. Morata.

Una de les tesis del llibre és que la innovació està associada al canvi dels centres i del professorat,

però no necessàriament als processos de reforma. Una altra de les tesis és que les innovacions

més sòlides i profundes troben els seus punts de referència en el pensament i en la pràctica de les

pedagogies progressistes, molt crítiques tant amb el model de pedagogia tradicional com amb les

pedagogies actives psicològiques. Aquest és el paraigües que acull els diferents capítols del llibre.

Finalment l'autor ens ofereix un 'Decàleg utòpic per al professorat innovador i per a Administracions

renovades'.

FEITO, R. y LÓPEZ, J. I. (2008): Construyendo escuelas democráticas. Barcelona, Hipatia.

És, en cert sentit, una prolongació espanyola en la mateixa filosofia del clàssic llibre d'Apple i

Beane (1997). El llibre ressenyat és una compilació d'experiències que serveixen de base per

mostrar exemples reals d'escoles democràtiques en el nostre context. Les escoles que presenten la

seva experiència són testimoniatges reals de processos de construcció o transformació

democràtica de la seva cultura escolar, més enllà de les persones concretes que les han liderat o

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

16

han estat partícips en algun moment donat. Les quatre experiències recollides, amb els seus relats

exemplifiquen els seus particulars i consolidats processos de democratització i que van mostrant

característiques comunes transversals que els fan valedors de tal qualificatiu Però no és una

compilació a l'ús. En aquesta dialèctica amb les quatre experiències, s'arma una construcció

discursiva sobre quins són i en quines dimensions es construeix l'apel·latiu “escoles

democràtiques” aquí i ara (en un món en canvi i en una societat diversa i del coneixement, en la

qual persisteixen i les desigualtats i els enfocaments academicistes d'ensenyament). D'aquesta

manera, enfront de la laxitud interpretativa preponderant, suposa una compromesa

conceptualització contextualitzada de què són escoles democràtiques i quins serien els seus

elements i dimensions claus.

GIMENO, J. (2005): La educación que aún es posible. Ensayos acerca de la cultura para la

educación. Madrid, Morata.

Si l'educació és encara possible, en un món en el qual tant s'espera d'ella i quan tants

descontentaments es reuneixen fent-nos visible la seva deterioració, és perquè creiem en la

possibilitat de redescobrir-la. No veiem diluït el seu futur entre una mirada retrospectiva cap al seu

passat -imaginat ara com a gloriós, encara que mai ho va ser-, la fragmentació del mercat i l'aposta

per entendre-la com una clau de l'entrada al món de les imprecises societats de la informació.

GONZÁLEZ, M.T. (coord)(2003): Organización y gestión de centros escolares. Dimensiones y

procesos. Madrid, Pearson.

És un llibre dirigit a estudiants i docents de Pedagogia i de Magisteri interessats a identificar i

caracteritzar una sèrie de dimensions i processos lligats, d'una manera i un altre, a la qualitat de

l'educació i de les organitzacions escolars. Es tracta, doncs, d'un llibre imprescindible per conèixer

la qualitat de l'educació des del punt de vista de l'organitzacions.

MARTINEZ BONAFE, A. (2002): Vivir la democracia en la escuela: herramientas para intervenir en

el aula y en el centro. Sevilla. MCEP (También en Ed. Graó. 1999. Viure la democràcia a l’escola).

Viure la democràcia a l'escola és un projecte dirigit al professorat que fomenta l'anàlisi i la presa de

decisions davant problemes pràctics del centre i de l'aula, tenint en compte la manera en què

aquestes decisions permeten viure experiències de democràcia real tant al professorat com a

l'alumnat. Proposa un esquema d'anàlisi en tres parts: A) La realitat de la qual partim, la nostra

pràctica; B)Les idees que hi han darrere d'aquestes pràctiques; C) l'Agenda de reformes factibles,

el pla de millores o de renovació pedagògica que cada equip o centre decideix aplicar.

SANTOS, M. A. (2002): La escuela que aprende. Madrid, Morata.

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

17

L'escola és una institució que ensenya, però ha de ser també una organització que aprèn. Se sol

parlar del currículum de l'escola, o sigui, del que els alumnes han d'aprendre, de la forma en què

han d'aprendre-ho i de com es va a avaluar; però no es pensa en el currículum per a l'escola, és a

dir: què és el que l'escola ha d'aprendre i per què, com va a poder fer-ho, quins obstacles

existeixen perquè aquest aprenentatge sigui real i com es va a comprovar si ho està realitzant

d'una manera efectiva i, si fos possible, entusiasta.

Partint de la idiosincràsia de la institució escolar, i en el marc de la cultura neoliberal, el llibre

ofereix una anàlisi del que ha d'aprendre l'escola, dels obstacles que dificulten el seu aprenentatge

i dels processos, generals i concrets, que permetran aconseguir-ho.

Bibliografia Complementària:

ANTÚNEZ, S. (1993). Claves para la organización de centros escolares. Barcelona. ICE-Horsori

BERGER, P. y LUCKMANN, T. (1991): La construcción social de la realidad social. Buenos Aires.

Amorrurtu.

MARTÍN-MORENO, Q. (2007): Organización y Dirección de Centros Educativos Innovadores. El

centro Educativo Versàtil. Mc Graw Hill.

TONUCCI, F. (2003). Cuando los niños dicen ¡basta!. Madrid. Fundación Germán Sánchez

Ruipérez (També en Ed. Graó. 2004. Quan els infants diuen prou!).

TONUCCI, F. (1997). La ciudad de los niños: un modo nuevo de pensar la ciudad. Madrid.

Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

TORRES, J. (2001). Educación en tiempos de neoliberalismo. Madrid. Morata

VERA, J. M., MORA, V. y LAPEÑA, A. (2006): Dirección y gestión de centros docentes. Barcelona.

Graó.

VIÑAO, A. (2002): Sistemas educativos, culturas escolares y reformas. Madrid. Morata.

WOYCIKOWSKA (Coord.) (2008): Cómo dirigir un centro educativo. Barcelona. Graó.

Legislació:

BOE. www.boe.es

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

18

DOCV. http://www.docv.gva.es/portal/

Educació infantil; http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordenacion_infantil.htm

Educació primària; http://www.edu.gva.es/ocd/areard/val/ordenacion_primaria.htm

LODE. Ley orgánica reguladora del Derecho a la Educación. (BOE 4 de julio de 1985)

LOGSE. Ley de Ordenación General del Sistema Educativo. Ley 1/1990 de 3 de octubre (BOE

de Octubre de 1990)

LOPEG. Ley Organica de la participación, la evaluación y el gobierno de los centros docentes

(BOE 11-1995).

LOCE. Ley orgánica de Calidad de la Educción (BOE 24 de diciembre de 2002).

LOE. Ley Orgánica de Educación (BOE 4 de mayo de 2006).

ROF Primària. Decret 233/1997 (DOCV 08/09/1997).

Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no

universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l’alumnat, pares, mares,

tutors o tutores i personal d’administració i servicis.

Ordre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual

s’aproven les instruccions que regulen l’organització i el funcionament dels centres docents que

imparteixen ensenyaments del segon cicle d’educació infantil, preescolar, primària, general

bàsica, educació especial, secundària obligatòria, batxillerat i formació professional, mantinguts

amb fons públics i que depenen de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la

Generalitat Valenciana (DOGV 17/05/1992).

Resolució de 21 de juliol de 1997, de la Secretaria General i de les direccions generals de

Centres Docents, d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, i de Personal, per a

qual s’aproven les instruccions per a l’organització i el funcionament dels col.legis d’Educació

Infantil i Primària per al curs 1997-98.

Decret 53/1989, de 18 d’abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es regulen els

SPE (DOGV de 25/04/1989).

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

19

Ordre de 10 de març de 1995, de la Conselleria d’Educació i Ciència, per la qual es determinen

les funcions i es regulen aspectes bàsics del funcionament dels SPE del sector. (DOGV de

15/06/1995).

Primer cicle d’infantil. Currículum. Decret 37/2008, de 28 de març del Consell.

Segon cicle d’infantil. Currículum. Decret 38/2008, de 28 de març del Consell. El currículum

comprén objectius, continguts, metodologia i criteris d’avaluació.

Revistes

AULA DE INNOVACIÓN EDUCATIVA.

BORDÓN Rev. Sociedad Española de Pedagogía. Madrid.

CUADERNOS DE PEDAGOGÍA Barcelona.

http://www.cuadernosdepedagogía.com

EDUCADORES. Madrid.

ENFANCE. Puf. Paris.

ENSEÑANZA. Anuario interuniversitario de didáctica. Salamanca.

EXPERIENCIA PEDAGOGICA. Salamanca.

INFANCIA Y APRENDIZAJE. Edisa, Madrid.

INVESTIGACIÓN EN LA ESCUELA. Sevilla.

KIKIRIKÍ. Sevilla

LA ESCUELA EN ACCION. Madrid.

NOUVELLE REVUE PEDAGOGIQUE. Ecole Normal de Malonne. Belgique

ORIENTAMENTI PEDAGOGICI. PAS. Roma.

REVISTA DE CIENCIAS DE LA EDUCACION. ICCE, Madrid.

REVISTA DE EDUCACION. MEC.

http://www.revistaeducacion.mec.es

Organització i Direcció de Centres. Guia Docent 2018-19

FLORIDA UNIVERSITÀRIA – Grau en Educació Infantil i Primària

20

REVISTA ESPAÑOLA DE PEDAGOGIA. C.S.I.C., Madrid.

REVUE FRANÇAISE DE PEDAGOGIE. Institut National de Recherche Pédagogique. Paris.

REVISTA INTERUNIVERSITARIA DE FORMACION DEL PROFESORADO. (AUFOP).

Zaragoza.

http://www.aufop.com/aufop/home

REVIEW OF EDUCATIONAL RESEARCH. The American Educational Research Association.

11. Normes especifiques de l’assignatura

12. Consultes i atenció a l’alumnat

Les cites es concertaran prèviament, por correu electrònic; per veure la possibilitat de

concertar cita altres dies i a altres hores, cal consultar disponibilitat horària, via email.