ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de ...p… · paregut del nostre...
TRANSCRIPT
Peca
b. P
la e
spec
ial d
’equ
ipam
ent c
omer
cial
alim
enta
ri d
e B
arce
lona
|
Ord
enan
ça d
’est
ablim
ents
i ce
ntre
s de
com
erç
alim
enta
ri d
e B
arce
lona
201
1
Pecab
OR
DEN
AN
ÇA D
’EST
AB
LIM
ENTS
I CE
NTR
ES D
E CO
MER
Ç A
LIM
ENTA
RI D
E B
AR
CELO
NA
201
1
PLA ESPECIAL D’EQUIPAMENT
COMERCIAL ALIMENTARI DE BARCELONA
Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
ÍNDEX
MEMÒRIA
1. MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB __________________________________________________________ 10
1.1. Antecedents __________________________________________________________________________ 10
1.2. Un nou marc sociodemogràfic i econòmic __________________________________________________ 14
2. ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA ___________ 17
2.1. Formats comercials ____________________________________________________________________ 17
2.2. Distribució desigual de l’oferta pel territori de la ciutat ______________________________________ 19
2.3. La proximitat com a hàbit clau del consumidor _____________________________________________20
2.4. Incidència dels diferents formats comercials a la ciutat ______________________________________ 21
3. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS _____________________23
3.1. Mercats municipals ____________________________________________________________________24
3.2. PECAB ______________________________________________________________________________25
3.3. Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona _________________________26
4. PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB ________________________________________________27
4.1. Criteris marc de la revisió _______________________________________________________________27
4.2. Principis del PECAB __________________________________________________________________ 28
4.3. Objectius del PECAB ___________________________________________________________________29
4.4. Xarxa de la distribució comercial alimentària _______________________________________________30
4.5. Formes i tècniques de distribució ________________________________________________________30
4.6. Expressió territorial del PECAB __________________________________________________________ 31
ÍNDEX
TEXT NORMATIU
CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS ________________________________________________________38
Secció 1a. Disposicions generals ____________________________________________________________38
Article 1. Objecte del Pla especial ____________________________________________________________38
Article 2. Documentació del PECAB __________________________________________________________38
Article 3. Vigència del PECAB _______________________________________________________________38
Article 4. Revisió del PECAB: Circumstàncies que la justifiquen ___________________________________38
Article 5. Modificació del PECAB _____________________________________________________________38
Article 6. Caràcter vinculant del PECAB _______________________________________________________38
Article 7. Interpretació del PECAB ____________________________________________________________39
Secció 2a. Definicions _____________________________________________________________________39
Article 8. Definició d’activitats, usos i establiments comercials alimentaris __________________________39
Article 9. Superfície neta de venda ___________________________________________________________39
Article 10. Tipologia d’establiments comercials amb venda d’alimentació ___________________________39
Article 11. Superfícies mínimes ______________________________________________________________40
CAPÍTOL II. ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES___________________________ 41
Secció 1a. Criteris generals _________________________________________________________________ 41
Article 12. Divisió del terme en perímetres ____________________________________________________ 41
Article 13. Admissió d’usos i activitats comercials alimentàries ___________________________________ 41
Article 14. Precisió dels límits de perímetre ____________________________________________________ 41
Secció 2a. Perímetre d’influència de polaritat comercial en funcionament ___________________________ 41
Article 15. Definició _______________________________________________________________________ 41
Article 16. Objecte ________________________________________________________________________ 41
Article 17. Condicions d’ús _________________________________________________________________ 41
Article 18. Perímetres ______________________________________________________________________42
Article 19. Remodelació de mercats __________________________________________________________42
Secció 3a. Perímetre de centre comercial en funcionament _______________________________________42
Article 20. Definició _______________________________________________________________________42
Article 21. Condicions d’ús _________________________________________________________________42
Article 22. Perímetres de centres comercials en funcionament ____________________________________43
Secció 4a. Perímetres per a la ubicació del comerç de proximitat __________________________________43
Article 23. Definició _______________________________________________________________________43
Article 24. Condicions d’ús _________________________________________________________________43
ÍNDEX
TEXT NORMATIU
Secció 5a. Perímetres amb prohibició d’instal·lació de comerç alimentari ___________________________44
Article 25. Definició _______________________________________________________________________44
Article 26. Condicions d’ús _________________________________________________________________44
SECCIÓ 6a. PERÍMETRES DE ZONIFICACIÓ ESPECIAL ____________________________________________44
Article 27. Definició _______________________________________________________________________44
Article 28. Condicions d’ús comercial alimentari a les zones d’entorn portuari _______________________44
Article 29. Condicions d’ús comercial alimentari a les estacions d’FGC _____________________________44
Article 30. Condicions d’ús comercial alimentari a les zones industrials (clau 22a PGM) _______________44
Secció 7a. Venda o distribució d’aliments als establiments polivalents definits en l’article 10.2 _________45
Article 31 ________________________________________________________________________________45
Article 32. Condicions d’ús comercial alimentari ________________________________________________45
Article 33. Venda alimentària en botigues de conveniència _______________________________________45
CAPÍTOL III. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I LA REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES __________________________________________________ 45
Article 34. Llicències municipals i comunicacions _______________________________________________45
Article 35. Plans especials per realitzar en els perímetres de polaritat comercial _____________________45
Article 36. Contingut ______________________________________________________________________45
Article 37. Tramitació ______________________________________________________________________46
Disposicions transitòries ___________________________________________________________________46
Primera _________________________________________________________________________________46
Segona _________________________________________________________________________________46
Tercera _________________________________________________________________________________46
Disposicions addicionals ___________________________________________________________________46
Primera _________________________________________________________________________________46
Segona _________________________________________________________________________________46
Disposició final ___________________________________________________________________________46
Disposició derogatòria_____________________________________________________________________46
ÍNDEX
CARTOGRAFIA DELS PERÍMETRES DEFINITS AL PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT _______________________________49
ENTORN DE PERÍMETRE DE POLARITAT EN FUNCIONAMENT: LIMITACIÓ D’OBERTURA DE SUPERMERCATS _____________________________________________66
PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT ________________________________ 71
ORDENANÇA
CAPÍTOL I. OBJECTE I DEFINICIONS __________________________________________________________ 80
Article 1. Objecte ________________________________________________________________________ 80
Article 2. Concepte _______________________________________________________________________ 80
Article 3. Superfície neta de venda __________________________________________________________ 80
Article 4. Tipologia d’establiments comercials amb venda d’alimentació ___________________________ 80
Article 5. Establiments no compresos ________________________________________________________81
CAPÍTOL II. CONDICIONS DE DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT _____________________________________ 82
Article 6. Condicions sanitàries _____________________________________________________________ 82
Article 7. Horari comercial _________________________________________________________________ 82
Article 8. Preu de venda al públic ___________________________________________________________ 82
Article 9. Documentació __________________________________________________________________ 82
Article 10. Normativa específica ____________________________________________________________ 82
Article 11. Fulls de reclamacions ____________________________________________________________ 82
Article 12. Farmaciola _____________________________________________________________________ 82
CAPÍTOL III. CONDICIONS DELS LOCALS COMERCIALS ___________________________________________83
Article 13. Condicions generals ______________________________________________________________83
Article 14. Ventilació_______________________________________________________________________83
Article 15. Desnivells. Escales i rampes _______________________________________________________83
Article 16. Ascensors i muntacàrregues ______________________________________________________ 84
Article 17. Escales mecàniques _____________________________________________________________ 84
Article 18. Escombraries __________________________________________________________________ 84
Article 19. Comptadors i quadres de comandament ____________________________________________ 84
Article 20. Zones de càrrega i descàrrega ____________________________________________________ 84
Article 21. Magatzems i cambres frigorífiques _________________________________________________ 84
Article 22. Serveis sanitaris i vestidors ______________________________________________________ 84
Article 23. Aparcament ____________________________________________________________________85
Article 24. Estació transformadora ___________________________________________________________85
ÍNDEX
ORDENANÇA
CAPÍTOL IV. ESTABLIMENTS DE CARÀCTER COL·LECTIU __________________________________________85
Article 25. Identificació ____________________________________________________________________85
Article 26. Condicions especials dels CPA _____________________________________________________85
Article 27. Definició de lloc de venda _________________________________________________________85
Article 28. Condicions dels llocs de venda _____________________________________________________85
Article 29. Relacions entre superfícies _______________________________________________________ 86
Article 30. Passos per al públic _____________________________________________________________ 86
Article 31. Neteja ________________________________________________________________________ 86
Article 32. Desguassos ___________________________________________________________________ 86
Article 33. Règim intern dels CPA i GPA ______________________________________________________ 86
Article 34. Administració __________________________________________________________________ 86
Article 35. Classes de llocs de venda _________________________________________________________87
Article 36. Titularitat de magatzems i cambres frigorífiques ______________________________________87
Article 37. Control de pesades ______________________________________________________________87
CAPÍTOL V. ESTABLIMENTS INDIVIDUALS _____________________________________________________87
Article 38. Especialistes ___________________________________________________________________87
Article 39. Superfícies _____________________________________________________________________87
Article 40. Polivalents alimentaris __________________________________________________________ 88
Article 41. Autoserveis ____________________________________________________________________ 88
Article 42. Superservei ___________________________________________________________________ 88
Article 44. Establiments polivalents _________________________________________________________ 89
Article 45. Condicions ____________________________________________________________________ 89
Article 46. Altres formes de venda de productes alimentaris _____________________________________ 89
Article 47. Expositors _____________________________________________________________________ 89
CAPÍTOL VI. MÀQUINES EXPENEDORES D’ALIMENTS ____________________________________________90
Article 48. Definició _______________________________________________________________________90
Article 49. Característiques _________________________________________________________________90
Article 50. Prohibicions ____________________________________________________________________90
CAPÍTOL VII. BOTIGUES DE PLATS PREPARATS _________________________________________________90
Article 51. Definició _______________________________________________________________________90
Article 52. Característiques _________________________________________________________________90
Article 53. Productes a la venda _____________________________________________________________90
Article 54. Comercialització _________________________________________________________________90
Article 55. Envasos ________________________________________________________________________90
ÍNDEX
ORDENANÇA
Article 56. Ubicació d’aparells ______________________________________________________________ 91
Article 57. Classes de cuinats _______________________________________________________________ 91
Article 58. Repartiment ____________________________________________________________________ 91
Article 59. Degustació _____________________________________________________________________ 91
CAPÍTOL VIII. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES _______________________________________________________________ 91
Article 60. Intervenció municipal ____________________________________________________________ 91
Article 61. Remissió _______________________________________________________________________ 91
Article 62. Particularitats ___________________________________________________________________ 91
CAPÍTOL IX. INSPECCIÓ DE COMERÇ I CONSUM ________________________________________________92
Article 63. Funcions _______________________________________________________________________92
Article 64. Actuacions inspectores ___________________________________________________________92
Article 65. Actes __________________________________________________________________________92
Article 66. Prospecció del mercat ____________________________________________________________92
CAPÍTOL X. RÈGIM SANCIONADOR ___________________________________________________________92
Article 67. Definició _______________________________________________________________________92
Article 68. Infraccions _____________________________________________________________________92
Article 69. Sancions _______________________________________________________________________94
Article 70. Graduació ______________________________________________________________________94
Article 71. Competència ____________________________________________________________________94
Article 72. Procediment ____________________________________________________________________94
CAPÍTOL XI. MULTES COERCITIVES I ALTRES MESURES SANCIONADORES ___________________________94
Article 73. Multes coercitives _______________________________________________________________94
Article 74. Procediment ____________________________________________________________________94
Article 75. Reiteració ______________________________________________________________________94
Article 76. Altres mesures no sancionadores ___________________________________________________94
Disposicions transitòries ___________________________________________________________________94
Disposició derogatòria_____________________________________________________________________95
ANNEX 1 _______________________________________________________________________________ 96
Grups d’especialitats alimentàries __________________________________________________________ 96
ANNEX 2 _______________________________________________________________________________ 99
Quadre de resum del capítol v (art. 38-47) ___________________________________________________ 99
10Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB
1. MARCDELAREVISIÓDELPECAB
1.1. AntecedentsEl Consell Plenari del 28 d’abril de 1999 va aprovar la revisió del Pla especial de l’equipament comercial ali-mentari de la ciutat de Barcelona (PECAB) vigent des de l’any 1986.
Els objectius d’aquella revisió van ser adaptar el PECAB: a) als canvis en els comportaments del consum; b) als nous fenòmens comercials, i c) a la superació de les distorsions existents en l’aparell de l’equipament comercial.
L’article 3 del PECAB ja establia la necessitat de revisar el grau d’acompliment de les seves determinacions un cop transcorreguts quatre i vuit anys des de l’aprovació a fi de procedir, si escau, a una revisió.
L’article 4 de la normativa detallava què calia entendre per revisió del PECAB i quines eren les circumstàncies que n’aconsellaven la revisió:
Article 4. Revisió del PECAB: Circumstàncies que la justifiquen
1. S’enténperrevisiódelcontingutdelPECABunaalteraciósubstancialdelessevesdeterminacionsdemaneraqueafectilaxarxadedistribucióalimentària,ladefinicióconjuntadelespolaritatscomercialsoqualsevolaltredelselementsfonamentalsdelPlaespecial.
2. SóncircumstànciesquejustifiquenlarevisiódelPECAB,iqueentotcashaurand’ésseresmentadesiconegudesenl’acordd’inicidelstreballsderevisió:
a) Variacionsdepoblaciópersobred’un33%respectealaxifradelpadróde1996ocanvisenelscompor-tamentsdeconsumquesignifiquinunaalteraciósubstancialdelademandadeproductesalimentaris.
b) Canvissignificatiusenladistribuciódelesquotesdemercatentrelesdistintesformescomercialsdeladistribucióalimentària.
c) ApariciódenousfenòmenscomercialsquesuposincanvisenlaxarxadefinidapelPla.
d) Apariciódedistorsionsenl’aparelldel’equipamentcomercialqueesprodueixinimanifestinambmotiudel’aplicaciódelPla.
e) UnarevisiódelPlaterritorialsectoriald’equipamentscomercialsqueafectideformasubstanciallesprevisionsdelPECAB.
11Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB10
Del conjunt de les cinc circumstàncies que justifiquen la revisió, com a mínim una (la que fa referència al Pla territorial sectorial d’equipaments comercials) resulta determinant, tenint en compte que el PTSEC ha desa-paregut del nostre ordenament jurídic com a conseqüència del nou marc legislatiu representat per:
■ La Directiva europea de serveis del mercat interior (2006/123/CE).
■ La Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.
■ La Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials.
Per la seva importància i repercussió en els continguts del Pla especial del comerç alimentari de Barcelona, a continuació es resumeixen els principals trets d’aquestes normatives:
1.1.1.A finals de l’any 2006, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió van aprovar conjuntament la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior.
Entre molts altres aspectes, la Directiva europea de serveis en el mercat interior (DESMI) destinava tot un capítol (el III) a la llibertat d’establiment dels prestadors dels serveis, als règims d’autorització i a la regulació de les condicions per a la concessió de les autoritzacions (o llicències d’establiment).
De forma resumida, aquestes condicions requereixen que les llicències o autoritzacions:
■ Persegueixin finalitats que no puguin aconseguir-se mitjançant procediments menys restrictius.
■ Apliquin uns criteris que no siguin arbitraris ni discriminatoris.
■ Apliquin uns criteris clars, inequívocs i predictibles, a més d’objectius, públics i transparents.
■ Responguin a raons d’interès general, i que les mesures i els criteris d’autorització siguin proporcionals als objectius generals.1
Per la seva transcendència posterior, convé recordar2 que les raons d’interès general es refereixen, entre d’altres, a temes com ara l’ordre públic, la seguretat i la protecció civils, la protecció dels consumidors, la protecció del medi ambient i els entorns urbans, la conservació del patrimoni, etc.
Finalment, els articles 14 i 15 fixen determinats aspectes que resulten incompatibles amb els tractats de la Unió, i per tant queda prohibit considerar-los per als procediments d’autorització, o bé cal avaluar-los i justi-ficar-los de forma estricta.
Entre els primers (condicions prohibides en l’article 14) hi figuren:
■ L’aplicació cas per cas d’una prova econòmica destinada a avaluar una demanda del mercat.
■ L’avaluació del impactes econòmics previstos per a l’activitat.
■ El sotmetiment de l’autorització a la programació econòmica (però no a la planificació urbanística, per exemple).
1 Article 10 de la Directiva 2006/123/CE.
2 Vegeu l’article 4.8 de la Directiva.
12Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB
I entre els condicionants per avaluar i justificar per raons d’interès general (article 15) hi figuren:
■ Límits quantitatius o territorials.
■ Límits fixats en funció de la població o distàncies entre establiments.
Cal tenir en compte aquesta regulació tant en les lleis i els procediments existents en el moment de la plena entrada en vigor de la Directiva (desembre de 2009), com en aquelles lleis, procediments, reglaments, plans, etc. que es puguin aprovar des de la promulgació de la norma europea.
1.1.2.La Directiva europea establia que els estats membres (en tots els seus àmbits administratius) havien de revisar (i transposar a l’ordenament jurídic nacional) tota la seva normativa pròpia en aquest termini de tres anys, fins a finals del desembre del 2009.
En l’àmbit de l’Estat espanyol, la norma més important és la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, que té caràcter de legislació bàsica a l’empara de l’article 149 de la Constitució espanyola.
A grans trets, aquesta Llei transposa molt directament el contingut de la Directiva mitjançant una redacció més acurada de l’articulat i una ordenació possiblement més entenedora.
En aquest sentit, la llibertat d’establiment es regula en el capítol II de la Llei, on es reprodueixen les mateixes condicions que fixa el capítol III de la DESMI esmentats en l’apartat anterior.
També es reprodueixen en l’article 9 de la Llei les condicions generals que han de tenir les autoritzacions (art. 10 de la DESMI), i en els articles 10 i 11 els requisits prohibits i excepcionals, que equivalen a allò que regulen els articles 14 i 15 de la DESMI, respectivament.
Amb anterioritat, l’article 3.11 defineix les raons d’interès general en els mateixos termes que l’article 4.8 de la Directiva.
1.1.3.En aquest context, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret llei 1/2009, de 22 de desem-bre, d’ordenació dels equipaments comercials, convalidat posteriorment pel Parlament de Catalunya.
Aquesta nova Llei fa referència concreta a la Directiva europea, marc en el qual cal inscriure les modificacions dels procediments d’ordenació de les activitats comercials.
Els principis i objectius expressats per la nova Llei catalana per a l’ordenació de les activitats comercials es fonamenten en elprincipigeneraldelallibertatd’empresaenelmarcdel’economiademercatdinsunalleialcompetència.
13Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB12
Més concretament, el mateix article 4 de la Llei assenyala els principis que han d’informar el planejament de les activitats comercials, i aquest és el cas específic del Pla especial del comerç alimentari de Barcelona (PECAB): Enlaplanificaciódelsequipamentscomercialss’handetenirencomptelesdiversesnecessitatsiexpectativesdelconjuntdelaciutadania,avaluar-nelapossibilitatdedesplaçament[...]
Aquests principis generals es concentren en l’article 4.2 en els següents objectius per a aquesta nova polí-tica comercial:
a) L’afavorimentdelacohesiósocial,entesacomundels elementsque,juntamentamblacohesióecolò-gica,econòmicaiinstitucional,conformendemaneraconjuntaiindissolublelasostenibilitatpretesa,laqualimplicanecessàriamentlaprossecuciód’equilibriseconòmicsenllocdeltradicionalcreixementline-aliacumulatiu;pergarantir,enaquestcontext,l’aprovisionament,ladiversitatd’ofertailamultiplicitatd’operadorsenunmodeldeciutatqueofereixilesmateixespossibilitatsperatotselsciutadansiciutada-nesitotselssectorssocials,incloentenaquestobjectiulaintegraciódelessituacionsdedependència.[...]
b) Lapotenciaciód’unmodeldeciutatcompactaenquèl’úsresidencials’harmonitzaamblesactivitatscomercialsideserveis,perenfortirlesestructurescomercialscomavalorsdelaculturamediterrània.
c) La reducció de la mobilitat per evitar els desplaçaments innecessaris que congestionen les infra-estructures públiques i incrementen la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit de vehicles.[...]
Resulta d’especial significació el que es regula en la disposició addicional primera del Decret llei en relació amb les competències del municipi de Barcelona:
EnelmunicipideBarcelona,ateseslesespecialscaracterístiquesqueesderivendelacapitalitatdelpaísiatèselqueestableixenelsarticles11.1.n,58.1,59i71delaLlei22/1998,de30dedesembre,delaCartamunicipaldeBarcelona,l’AjuntamentdeBarcelonaéscompetentperatorgarlesllicènciescomercialscorresponentsalsestablimentsambunasuperfíciedevendainferiora5.000metresqua-drats,d’acordamblesordenancesilaplanificaciócomercialpròpies.
En definitiva, el Decret llei permet establir el marc general que ha de tenir la planificació urbanística de les ac-tivitats i els usos comercials, i reconeix de forma molt més precisa la plena autonomia de la ciutat de Barcelo-na, en funció de la seva Carta municipal en el marc de les seves ordenances i la planificació comercial pròpia.
1.1.4.En el mateix procés d’incorporació de la Directiva europea al dret espanyol d’ordenació de les activitats comer-cials, el març de 2010 es va aprovar la Llei 1/2010 de reforma de la Llei 7/1996 d’ordenació del comerç al detall.
En la seva disposició final segona, s’estableix que aquesta Llei permet la incorporació de la Directiva a la legislació espanyola. La disposició final primera estableix, a l’empara de l’article 149 de la Constitució espa-nyola, el caràcter bàsic de la Llei reformada d’ordenació del comerç al detall.
14Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB
Els aspectes més significatius que s’introdueixen en aquesta modificació tenen relació amb:
■ Una definició més acurada del que cal entendre per establiment comercial.
■ La generalització de la llibertat d’establiment sense estar subjecte a règims d’autorització específica, excepte en aquells casos en què puguin considerar-se raons d’interès general, definides segons el que s’estableix tant a la Directiva com a la Llei 17/2009 sobre el lliure accés.
■ La prohibició de sotmetre les llicències o autoritzacions a proves de caràcter econòmic.
■ L’atorgament a les comunitats autònomes de la regulació dels procediments d’autorització per a la implantació dels equipaments comercials.
■ Diversos aspectes relacionats amb formes de venda específiques, com ara la venda de saldos, la venda a distància, la venda en màquines automàtiques, la venda ambulant, etc.
■ La necessitat de sotmetre el conjunt de les administracions públiques al dret comunitari europeu.
■ L’avaluació dels impactes ambientals i les condicions d’accessibilitat.
■ L’establiment de criteris generals sobre la planificació dels usos comercials en relació amb els proble-mes derivats de la mobilitat, les compres en l’entorn de proximitat, etc.
1.2. Un nou marc sociodemogràfic i econòmicEn els prop de vint-i-cinc anys que han transcorregut des que Barcelona es va dotar del primer pla d’orde-nació de les activitats comercials, la ciutat ha viscut un intens procés de transformació que ha comportat alteracions substancials en el marc de referència de la distribució comercial alimentària a la ciutat, així com processos importantíssims de transformació urbanística, iniciats a finals dels anys vuitanta amb el conjunt d’obres necessàries per a la celebració dels Jocs, i que han continuat amb importants processos de transfor-mació i reforma interior a tots els districtes de la ciutat.
Aquests canvis ja van suposar l’any 1999 una primera revisió del PECAB. Els principals canvis que s’apuntaven en la memòria de la revisió de l’any 1999 s’han consolidat, i fins i tot accelerat, i es poden sintetitzar en els següents:
■ Acceleració en el procés de concentració, amb disminució del nombre d’establiments tradicionals i augment de la superfície total de venda en el que podríem anomenar “nou comerç”.
■ Aparició de nous formats comercials (especialment els discounts) i consolidació de determinades em-preses operadores del sector de la distribució alimentària (des de cadenes locals fins a la implantació d’empreses multinacionals).
■ Obertura de noves superfícies comercials, tant en les àrees de nova centralitat com en localitzaci-ons perifèriques.
■ Canvis en l’estructura urbana de la ciutat, com a conseqüència de les obres d’infraestructura viària i d’operacions de reforma interior, que han permès una major mobilitat de la població i l’aparició de noves possibilitats edificatòries.
■ Consolidació de la política de reestructuració dels mercats municipals i d’operacions urbanístiques sobre els seus entorns.
■ Canvis en l’estructura demogràfica de la ciutat.
15Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB14
Aquests canvis configuren un conjunt de modificacions importants d’ordre econòmic, urbanístic, demogràfic i legislatiu que tindran repercussió sobre la localització del sector comercial alimentari a la ciutat.
1.2.1. Variacions de la poblacióDurant el període 1986-1996, en què el PECAB va estar vigent en la seva versió inicial, la ciutat de Barcelona va experimentar un decreixement poblacional en xifres absolutes proper als 200.000 habitants. Durant el segon període, en canvi, la població resident a Barcelona ha experimentat creixements importants (de l’ordre del 7,5 % i 112.000 persones).
QUADRE 1EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ RESIDENT A BARCELONA
1986 1996 2010 VARIACIÓ % VARIACIÓ %
86-96 96-10
Ciutat Vella 101.264 83.829 107.426 -17.435 -17,2 23.597 28,1
Eixample 288.512 248.777 266.874 -39.735 -13,8 18.097 7,3
Sants-Montjuïc 183.250 167.390 182.395 -15.860 -8,7 15.005 9,0
Les Corts 89.668 81.864 82.952 -7.804 -8,7 1.088 1,3
Sarrià-Sant Gervasi 151.878 129.573 143.911 -22.305 -14,7 14.338 11,1
Gràcia 133.605 115.753 123.383 -17.852 -13,4 7.630 6,6
Horta-Guinardó 192.022 169.832 171.186 -22.190 -11,6 1.354 0,8
Nou Barris 197.228 170.849 168.181 -26.379 -13,4 -2.668 -1,6
Sant Andreu 147.575 135.579 146.528 -11.996 -8,1 10.949 8,1
Sant Martí 216.810 205.359 228.701 -11.451 -5,3 23.342 11,4
BARCELONA 1.701.812 1.508.805 1.621.537 -193.007 -11,3 112.732 7,5
1.2.2. Canvis en la demanda alimentàriaLa recuperació demogràfica de la ciutat ha suposat una certa rectificació en l’envelliment de la població que es posava de manifest l’any 1996. L’aparició de nous fenòmens migratoris i la tendència al “reagrupament familiar” comporta el reforçament, per baix, de la piràmide demogràfica, amb les repercussions que això té sobre la demanda en alimentació.
En un altre ordre d’idees, si bé és cert que el pes de la despesa en alimentació sobre el total de la despesa familiar es continua reduint, els augments de renda dels darrers anys (amb la interrupció per la crisi del 2009-2010) fan presagiar un augment significatiu del volum global de les compres en alimentació a la ciutat de Barcelona.
16Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB
Les dades més recents sobre la freqüència de compra i la quota de mercat dels diferents formats comercials, i que es reprodueixen en els apartats següents, mostren canvis en les dietes alimentàries que han de reforçar el paper dels establiments especialistes i dels mercats municipals, per un repunt clar del consum de produc-tes frescos.
1.2.3. Nous formats comercials i implantació territorial en els àmbits urbà i metropolità de BarcelonaDes de 1986, el sector de la distribució comercial alimentària ha experimentat, a Barcelona i a Catalunya, canvis radicals pel que fa als formats i les estructures empresarials en el camp de la distribució. Una part d’aquests canvis són, al seu torn, resultat de canvis importants en els hàbits de consum i compra de la so-cietat, arrelats en fenòmens que han estat analitzats a bastament. Una altra part dels canvis són resultat de modificacions de la lògica econòmica amb la qual havia operat tradicionalment el sector, i que contribueixen a l’aparició d’uns nous formats comercials.
Pel que fa a Barcelona ciutat i el seu entorn metropolità, a partir de l’aprovació de la Llei d’equipaments comercials de la Generalitat de 1987, principalment a partir de 1990, es produeix una verdadera explosió de grans formats instal·lats en la corona immediatament exterior al municipi. També dintre del terme municipal hi ha algunes instal·lacions significatives (Glòries, l’Illa, Vall d’Hebron, Diagonal Mar, la Maquinista, etc.), que van aprofitar en la majoria dels casos operacions de regeneració urbanística d’àrees concretes, a les quals l’Ajuntament volia donar un paper de centralitat rellevant (en el mapa adjunt es localitzen les principals im-plantacions comercials de l’àrea metropolitana).
Cal dir que, malgrat la potència de la corona exterior d’equipaments comercials en gran format i les facilitats per als desplaçaments que suposen els nous eixos viaris, la fuga de compra (mesurada com a percentatge de compra de residents efectuada fora del terme municipal) pel que fa a l’alimentació ha tingut un creixement significatiu però encara té una magnitud limitada. Aquesta pràctica es concentra en els districtes més peri-fèrics i propers a les àrees d’influència d’aquests formats metropolitans: fonamentalment, Les Corts, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Nou Barris.
Pel que fa als formats d’autoserveis (des dels petits fins als supermercats), hi ha hagut dos canvis rellevants. Per una banda, la consolidació a l’alça de la quota de mercat dels supermercats en el conjunt de la distribució alimentària i el creixement en m2 dels establiments individuals d’aquest format, la qual cosa els ha compor-tat un guany en la quota de mercat en el subsector de l’alimentació fresca.
El segon fenomen significatiu en aquest bloc ha estat l’aparició de nous formats comercials, els establiments de descompte o hard-discounts, i els establiments especialistes, principalment en fruita i verdura, amb una forta estructura empresarial.
17Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA16
2. ALGUNESCONSTATACIONSSOBREELCOMERÇ ALIMENTARIALACIUTATDEBARCELONA
Tant l’Àrea de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona com l’Institut Municipal de Mercats elaboren estudis sobre els comportaments de compra de les famílies barcelonines, ja sigui amb caràcter específic o bé dintre d’investigacions més generals, per tal d’incloure’ls en l’anomenat Òmnibus municipal.
2.1. Formats comercialsEl tret més característic de l’estructura de formats comercials pel que fa a la compra d’alimentació fresca és la presència dels mercats municipals i els supermercats.
En el gràfic adjunt es pot analitzar l’evolució de les quotes de mercat des de l’any 2000 fins a l’actualitat per al conjunt de l’alimentació.
Si bé és cert que els supermercats tenen la màxima quota de mercat en la compra d’alimentació i altres productes quotidians, la situació s’inverteix quan s’analitza en concret els establiments on es compra l’ali-mentació fresca.
Per a aquests sectors, el mercat municipal és el format preferit de les famílies barcelonines.
GRÀFIC 1EVOLUCIÓ DE LA QUOTA DE MERCAT SEGONS EL FORMAT COMERCIAL
Al supermercat A l’hipermercat
Al mercat municipal Altres
A la botiga de barri / especialtizada
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20090%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
4 4 3 53 4 2 4 4 4 3 3 3 2 3
43 3
5 5 5 5 4 4 53
4 4
1618
14 2216 17 16 16
13 1315 16 16 15 16
1315 15
34
29 2925
3331
2725
27 2725
29
2224 24
22
27
17
4144
49
43 44 44
4951 52 52 52
47
56 5552
5754
60
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Mercat Supermercat del mercat
Altres establiments Establiments del voltant
Cansaladeria, Fruita i Pesca salada, Peix fresc Altres Altres formatge... verdura conserves marisc productes productes NO alimentació alimentació
A peu Transports públics
Transports privats Altres
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20090%
20%
40%
60%
80%
100%
2 4 3 6 4 5 5 6 5 5 5 5 5 44 4 4 4
9 10 10 11 10 11 10 12 11 13 13 11 12 9 15 14 12 12
86 85 8782 85 84 83 81 83 82 80 83 83 86
80 82 82 84
18Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA
QUADRE 2ESTABLIMENT ON ACOSTUMA A COMPRAR L’ALIMENTACIÓ FRESCA
% Juny 09 Des 09
Al mercat municipal 41,9 46,1
Al supermercat 33,6 28,0
A la botiga de barri/especialitzada 18,9 22,1
A l’hipermercat 2,5 1,8
Als grans magatzems 0,8 0,5
Als centres comercials 1,1 0,5
Altres 0,1 0,1
Cap/no compra/ns-nc 1,1 0,9
N (1000) (1000)
Si aproximem l’anàlisi per grups de productes, la fruita, la verdura i el peix fresc són els elements determinants de les compres dels diferents tipus de formats especialistes i mercats municipals, mentre que els supermer-cats són els establiments preferits per als productes secs i productes de consum quotidià no alimentari.
GRÀFIC 2QUOTA DE MERCAT DELS DIFERENTS FORMATS
Al supermercat A l’hipermercat
Al mercat municipal Altres
A la botiga de barri / especialtizada
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20090%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
4 4 3 53 4 2 4 4 4 3 3 3 2 3
43 3
5 5 5 5 4 4 53
4 4
1618
14 2216 17 16 16
13 1315 16 16 15 16
1315 15
34
29 2925
3331
2725
27 2725
29
2224 24
22
27
17
4144
49
43 44 44
4951 52 52 52
47
56 5552
5754
60
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Mercat Supermercat del mercat
Altres establiments Establiments del voltant
Cansaladeria, Fruita i Pesca salada, Peix fresc Altres Altres formatge... verdura conserves marisc productes productes NO alimentació alimentació
A peu Transports públics
Transports privats Altres
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20090%
20%
40%
60%
80%
100%
2 4 3 6 4 5 5 6 5 5 5 5 5 44 4 4 4
9 10 10 11 10 11 10 12 11 13 13 11 12 9 15 14 12 12
86 85 8782 85 84 83 81 83 82 80 83 83 86
80 82 82 84
19Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA
2.2. Distribució desigual de l’oferta pel territori de la ciutatEl comerç alimentari a Barcelona constitueix una xarxa territorialment molt descentralitzada. A diferència d’al-tres branques, el comerç alimentari no genera grans eixos que ocupen zones centrals del territori de la ciutat, sinó que forma aglomeracions (pols) ubicades en les proximitats dels llocs on resideix la població. L’esquema de polaritats comercials dissenyat pel PECAB original ha tingut, en termes generals, un èxit important en la configuració dels mercats municipals com a animadors de nuclis comercials quotidians al territori.
Complementàriament a aquest paper de distribuïdors territorials de les polaritats comercials, el mercats municipals són equipaments públics i, en els objectius municipals, són el format que permet exercir amb més garanties per al consumidor la comparació de qualitat i preus en producte no estandarditzat.
Tanmateix, la situació dintre i al voltant d’aquests mercats no és uniforme, per diferents raons:
■ Diferències importants en equipament i servei al comprador: no-obertura a les tardes, qualitat de les instal·lacions, mix comercial regenerat o no.
■ Les variacions de població durant el període 1986-2010 han afectat de forma diversa: en termes ge-nerals, la població resident en entorns de nuclis històrics (Ciutat Vella, Sants, Sant Andreu) ha tingut un millor comportament que no pas altres districtes de la ciutat que també disposen d’aquest equipa-ment, com ara l’Eixample o Gràcia.
■ La densitat i coherència comercial de l’oferta quotidiana situada dins de les respectives àrees de pola-ritat no és la mateixa en tots els casos.
Al mateix temps, l’origen de la clientela dels diferents mercats assenyala clarament que es tracta d’equipa-ments de proximitat.
QUADRE 3ORIGEN DEL CLIENT EN FUNCIÓ DEL MERCAT
Tota
l
St. P
ere,
Sta
Ca
teri
na, R
iber
a
Altr
es d
ist.
1
Sant
Ant
oni
Dre
ta E
ixam
ple
Altr
es d
ist.
2
Sant
s
Altr
es d
ist.
3
Les
Cort
s
Altr
es d
ist.
4
Sarr
ià
Altr
es d
ist.
5
Vila
de
Grà
cia
Altr
es d
ist.
6
Hor
ta
Altr
es d
ist.
7
Vila
pici
na i
la
Torr
e Ll
obet
a
Altr
es d
ist.
8
Altr
es d
ist.
9
St. M
artí
Pr
oven
çals
Altr
es d
ist.
10
Abaceria 100 0,5 1 1 1 0,5 0,5 71,9 17,1 1,5 2,5 0,5 0,5 1,5
Horta 100 0,5 81,8 10,1 3,5 3 1
Mercè 100 0,5 0,5 0,5 1 0,5 6,2 13,9 49,5 22,7 4,6
Provençals 100 0,5 0,5 2,1 72,8 24,1
Sant Antoni 100 6,1 59,7 13,3 18,9 0,5 0,5 0,5 0,5
Sants 100 0,5 0,5 65,3 30,1 3,1 0,5
Concepció 100 0,5 36,5 60,4 0,5 0,5 1 0,5
Les Corts 100 1,5 1,5 94,4 1,5 0,5 0,5
Santa Caterina 100 71,4 8,3 2,1 2,1 2,6 2,1 0,5 0,5 0,5 1,6 2,1 0,5 1,6 0,5 3,6
Sarrià 100 1,1 1,1 0,5 1,6 4,2 85,2 4,8 1,6
Total 100 7 1,6 6,2 4,1 7,9 6,9 5,3 10,1 0,7 8,4 0,6 7,6 2,1 9,1 2,9 5,3 2,9 0,9 7,3 3
20Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA
2.3. La proximitat com a hàbit clau del consumidorEl tercer element característic de les compres d’alimentació és la proximitat de les compres respecte del domicili.
Aquesta demanda de proximitat es posa de manifest per diferents dades dels estudis municipals.
Per una banda, com es mostra al gràfic següent, al llarg dels darrers deu anys el mitjà de transport majoritari per accedir a les compres d’alimentació són els viatges a peu, amb una gran estabilitat entre el 80 i el 87 %.
GRÀFIC 3SISTEMA DE TRANSPORT UTILITZAT PER FER LES COMPRES
Al supermercat A l’hipermercat
Al mercat municipal Altres
A la botiga de barri / especialtizada
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20090%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
4 4 3 53 4 2 4 4 4 3 3 3 2 3
43 3
5 5 5 5 4 4 53
4 4
1618
14 2216 17 16 16
13 1315 16 16 15 16
1315 15
34
29 2925
3331
2725
27 2725
29
2224 24
22
27
17
4144
49
43 44 44
4951 52 52 52
47
56 5552
5754
60
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Mercat Supermercat del mercat
Altres establiments Establiments del voltant
Cansaladeria, Fruita i Pesca salada, Peix fresc Altres Altres formatge... verdura conserves marisc productes productes NO alimentació alimentació
A peu Transports públics
Transports privats Altres
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20090%
20%
40%
60%
80%
100%
2 4 3 6 4 5 5 6 5 5 5 5 5 44 4 4 4
9 10 10 11 10 11 10 12 11 13 13 11 12 9 15 14 12 12
86 85 8782 85 84 83 81 83 82 80 83 83 86
80 82 82 84
Aquesta voluntat de preferència per la proximitat encara es fa més palesa en el cas dels mercats municipals.
El temps de recorregut per desplaçar-se fins al mercat municipal és, en més del 80 % dels casos, inferior a 10 minuts.
Finalment, els motius per no comprar als mercats municipals, tal com reflecteix el gràfic següent, estan de-terminats per elements importants de proximitat: el mercat queda lluny, té més a prop altres establiments, manca de temps.
21Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA
GRÀFIC 4MOTIU PEL QUAL NO ES COMPRA AL MERCAT MUNICIPAL
0 5 10 15 20 25 30
LI QUEDA LLUNY
PREFEREIX UN ALTRE TIPUS D’ESTABLIMENT
TÉ MÉS A PROP ALTRES ESTABLIMENTS
PER MANCA DE TEMPS
PER COMODITAT
L’HORARI ÉS MÉS RESTRINGIT
ÉS CAR
MANCA DE COSTUM
COMPRA PER INTERNET / LI PORTEN LA COMPRA A CASA
MOLTA GENT I CUES
PEL TIPUS DE PRODUCTES QUE NECESSITA
POCA OFERTA / POQUES PARADES
ALTRES
NS/NC%
25,6
22,7
12,1
10,6
9,5
7,7
5,5
3,7
2,6
1,8
1,1
1,1
3,3
2,2
0 %
20 %
40 %
60 %
80 %
100 %
Mobilitat x any Emissions CO2 Actes compra
Tradicional Supermercat Discount Hipermercat
El consumidor de Barcelona vol fer la compra quotidiana a prop de casa seva.
La resistència a abandonar els llocs immediats de residència per dur a terme les compres quotidianes és un hàbit de localització que pot tenir diverses lectures. Per una banda, pot resultar explicatiu de les quotes de mercat de determinats formats mitjans, que s’adeqüen més a la trama urbana que avui concentra el gruix dels residents de la ciutat. I per una altra, des del punt de vista de la gestió municipal, és coherent amb l’objectiu de minimitzar els desplaçaments interiors en vehicle privat i afavorir una pluralitat d’usos de l’espai dins del teixit urbà, enfront d’altres opcions que proposen una especialització per àrees.
2.4. Incidència dels diferents formats comercials a la ciutat
2.4.1.Les dues versions anteriors del PECAB formulaven una xarxa d’equipament comercial alimentari jerarquitzada, en la qual els nòduls d’articulació eren el mercats municipals. La xarxa de mercats municipals ha crescut amb la ciutat des de 1836 (construcció de la Boqueria). L’annexió de nous municipis (St. Andreu de Palomar, St. Martí de Provençals, Horta, Corts de Sarrià, Gràcia, Sants, St. Vicenç de Sarrià...) va significar, també, la incorporació dels respectius mercats a la xarxa de Barcelona. En l’actualitat, aquesta xarxa està integrada per quaranta-cinc mercats zonals, que apleguen un total de 2.929 establiments comercials (el 68 % dels quals estan dedicats al comerç alimentari). Pel que fa al subsector de l’alimentació fresca, com hem vist abans, la xarxa de mercats detecta una quota de mercat hegemònica que en alguns productes, com ara el peix, arriba al 60 % del total.
Tanmateix, l’evolució dels formats presents en la distribució alimentària en els darrers deu anys ha situat els formats mitjans de distribució en un nivell de presència territorial i de valor de l’oferta amb una situació jeràrquica molt similar a la dels mercats municipals.
2222Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA
Cal tenir present que els formats mitjans i mitjans/grans proporcionen actualment, en l’àmbit urbà, una va-rietat d’oferta i preus equiparable —i, a voltes, superior— als grans formats, per la qual cosa esdevenen instruments ideals per al desenvolupament de polítiques de comerç de proximitat.
Els grans formats, vinculats a operacions àmplies de regeneració urbanística de Barcelona, tenen també una presència destacada en el proveïment quotidià de determinades àrees i, tot i que no formen part del model comercial més compatible amb l’estructura de la ciutat, tenen una presència significativa en l’oferta de la ciutat i una quota de mercat encara baixa respecte a la capacitat teòrica de les implantacions actuals.
Per aquestes raons s’incorporen a l’estructura del comerç alimentari de la ciutat, de la qual el PECAB n’és l’expressió, aquest conjunt de formats que, en definitiva, permeten combinar el comerç de proximitat amb la necessitat de facilitar la incorporació de gammes completes d’alimentació.
2.4.2.Els diversos formats comercials incideixen de forma diferent sobre paràmetres urbans.
Estudis recents duts a terme per l’Institut Sardà posen de manifest aquesta diferent incidència sobre tres paràmetres (mobilitat generada al llarg de l’any, actes de compra i emissions de CO2) per a quatre tipus de format (comerç tradicional, supermercats, discounts i hipermercats).
En el gràfic adjunt s’analitza el comportament conjunt d’aquestes variables:
GRÀFIC 5
0 5 10 15 20 25 30
LI QUEDA LLUNY
PREFEREIX UN ALTRE TIPUS D’ESTABLIMENT
TÉ MÉS A PROP ALTRES ESTABLIMENTS
PER MANCA DE TEMPS
PER COMODITAT
L’HORARI ÉS MÉS RESTRINGIT
ÉS CAR
MANCA DE COSTUM
COMPRA PER INTERNET / LI PORTEN LA COMPRA A CASA
MOLTA GENT I CUES
PEL TIPUS DE PRODUCTES QUE NECESSITA
POCA OFERTA / POQUES PARADES
ALTRES
NS/NC%
25,6
22,7
12,1
10,6
9,5
7,7
5,5
3,7
2,6
1,8
1,1
1,1
3,3
2,2
0 %
20 %
40 %
60 %
80 %
100 %
Mobilitat x any Emissions CO2 Actes compra
Tradicional Supermercat Discount Hipermercat
Així, mentre que el nombre d’actes de compra és decreixent des dels formats tradicionals fins als supermer-cats, els impactes sobre la mobilitat i les emissions de CO2 tenen un comportament pràcticament invers.
De forma resumida, podríem expressar que el comerç de més proximitat (formats tradicionals i supermercats) concentra la majoria dels actes de compra i, en canvi, genera el mínim d’emissions i mobilitat. El comerç de més gran format, en la mesura en què el nombre d’establiments és més reduït i no se situa en entorns de proximitat, malgrat concentrar menys actes de compra, genera molts més viatges i, en conseqüència, més emissions de CO2.
23Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS22
3. INTERVENCIÓMUNICIPALENL’ORDENACIÓ DELESACTIVITATSCOMERCIALS
Amb uns o altres motius i finalitats i a partir de diversos instruments, les autoritats municipals han intervin-gut tradicionalment en l’ordenació i la regulació de les activitats comercials i de la distribució alimentària.
A la legislació del règim local, tant en la seva formulació dels anys 20 i 50 (des de l’anomenat Estatut de Calvo Sotelo fins a la Llei de règim local de 1985), s’atorga als ajuntaments competències en matèria de pro-veïments, mercats i, en general, “control d’informació i orientació als consumidors”; s’obliga els ajuntaments a dotar de serveis de “control d’aliments i begudes” i de “mercat de proveïments” i, en tot cas, s’arriba a fer una reserva expressa en favor de les entitats locals en matèries “d’escorxadors, mercats i llotges centrals”.
Les motivacions de la formulació originària d’aquesta intervenció eren, entre d’altres:
■ Assegurar les millors condicions de consum pel que fa a varietat, qualitat i preu en els productes alimentaris.
■ Permetre el control sanitari dels aliments.
■ Assegurar el proveïment físic en condicions de mercat clar i transparent.
■ Impedir pràctiques que persegueixin beneficis aliens a les activitats comercials (pràctiques especu-latives, etc.).
■ Assegurar un equilibri adequat entre les necessitats de consum i la rendibilitat professional del co-merç d’alimentació.
Els instruments en mans del poder local tenen, però, un abast limitat pel que fa a la capacitat efectiva d’inter-venció en la distribució comercial. La Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç al detall, atorga als municipis únicament la facultat d’ordenació urbanística de la implantació d’equipaments comercials, mentre que a les comunitats autònomes els concedeix àmplies facultats, inclosa la de desplegar una política comer-cial d’ordenació territorial de les implantacions de grans establiments comercials.
El desenvolupament legislatiu fet a Catalunya, el Decret llei 1/2009 d’ordenació dels equipaments comerci-als, estableix elements de cooperació entre les administracions i, com ja s’ha assenyalat en l’apartat primer d’aquesta memòria, recull la singularitat del municipi de Barcelona, especialment les possibilitats de planifi-cació que li atorga la Carta municipal.
24Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS
Les intervencions efectuades des de l’Ajuntament de Barcelona s’han centrat fins ara en els següents tipus generals d’instruments:
■ Les ordenances municipals, reguladores de les condicions d’exercici de les activitats comercials, entre les quals cal citar expressament les ordenances municipals de 1947, l’ordenança municipal d’aliments i establiments alimentaris, i l’ordenança municipal de galeries i centres privats d’alimentació.
■ Foment d’un mercat majorista al més complet i transparent possible (a través de la Unitat Alimentària de Barcelona a Mercabarna).
■ Creació i manteniment d’una àmplia xarxa de mercats municipals.
■ Elaboració i aplicació del Pla especial de l’equipament comercial alimentari de la ciutat de Barcelona (PECAB), en les seves versions de 1986 i 1999.
■ Aprovació del Pla especial de l’equipament comercial i els usos no alimentaris de Barcelona (PECNAB), aprovat pel Consell Plenari l’any 2007, que recull els principis i objectius de la planificació urbanística municipal pel que fa a la proximitat i les àrees de centralitat. En aquest punt té especial rellevància el fet que les àrees de zonificació del PECNAB recullen els centres comercials en funcionament que, en la majoria dels casos, inclouen usos i establiments alimentaris.
3.1. Mercats municipalsEl mercat municipal zonal, “la plaça”, ha estat tradicionalment el principal instrument d’intervenció munici-pal en tant que permetia cobrir fonamentalment tres tipus d’objectius:
■ Concentrar l’oferta en un marc físic que faciliti la compra als consumidors.
■ Actuar de mecanisme de regulació i coneixement dels preus per part dels consumidors, amb possibili-tat de comparar i escollir entre ofertes alternatives.
■ Concentrar establiments per facilitar la funció inspectora sanitària dels aliments peribles.
Els mercats municipals són el format que permet exercir amb més garanties per al consumidor la comparació de qualitat i preu en productes no estandarditzats.
Malgrat la pèrdua de quota de mercat de la xarxa de mercats municipals a Barcelona en el subsector de l’alimentació fresca, el qual constitueix el gruix de la seva xifra de negoci, s’observa que aquest format con-tinua essent l’hegemònic del subsector, amb una àmplia diferència respecte a la resta. D’altra banda, aquest format comercial, per les mateixes característiques de la trama urbana de la ciutat, s’adapta perfectament als requeriments dels consumidors pel que fa a proximitat i a gamma d’oferta en la compra alimentària. Els mercats municipals han exercit, amb èxit, el paper —assignat en el PECAB original— de locomotores de pola-ritats comercials descentralitzades al llarg de tots els barris de la ciutat, la qual cosa ha permès que més del 84 % dels barcelonins facin la seva compra alimentària en l’entorn immediat de la seva residència.
Cal recordar, a més, que la política de mercats municipals no és “intervencionista” o “publificadora”, en el sentit de menyspreu que des de determinats sectors es dóna a aquestes expressions. Els mercats municipals són una forma de suport públic a la concentració d’unitats econòmiques privades, per tal d’assegurar-ne les
25Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS24
millors condicions de funcionament. Des de l’Institut Municipal de Mercats, s’han elaborat plans d’actuació en mercats com a instruments orientadors de la política municipal d’inversions en els mercats, que descansa en els principis de concertació i de cofinançament de les intervencions entre els sectors públic i privat. Aques-ta plans han constituït, fins ara, els eixos bàsics de la política de modernització dels mercats municipals.
En el marc d’aquestes intervencions, s’han incorporat formats de supermercat a l’interior dels mercats per reforçar el paper d’aquests equipaments en l’estructura territorial del comerç de la ciutat, amb la voluntat d’acostar l’oferta a la residència i minimitzar així la necessitat de desplaçaments.
3.2. PECABTant en la versió de 1986 com en la de 1999, es va assignar al PECAB com a missió fonamental la de referir so-bre el territori de la ciutat de Barcelona les polítiques municipals de distribució alimentària, és a dir, ordenar i regular el comerç d’alimentació en l’espai urbà de la ciutat. Això es concretava en tres àmbits de planificació:
■ Localitzar i ordenar les polaritats comercials.
■ Dimensionar l’equipament comercial fins a un nivell suficient.
■ Regular els usos i formes comercials permesos en cada zona de la ciutat.
A aquests tres àmbits caldria afegir-ne un quart, consistent a dimensionar i distribuir l’equipament comercial de manera que no es produeixin concentracions que puguin suposar una major càrrega circulatòria a la ciutat.
El PECAB manté el caràcter de tot plantejament urbanístic d’intervenció, en regular les activitats privades i pro-gramar les actuacions públiques. Les actuacions públiques de caràcter directe són, en general, de dos tipus:
■ Construcció de nous mercats zonals, o bé reforma o rehabilitació d’algun dels existents.
■ Actuacions en circulació i infraestructura urbanística, que hem anomenat polaritats comercials (creació d’eixos o illes de vianants al voltant de mercats, etc.).
La regulació continguda en el PECAB harmonitzava diferents llibertats i drets recollits en el text constitucio-nal. Allà on la nostra Constitució reconeix la llibertat d’empresa (art. 38), es garanteix la intervenció dels po-ders públics per protegir, en el seu exercici, la defensa de la productivitat, fins i tot mitjançant la planificació. La mateixa Constitució obliga els poders públics a defensar els drets dels consumidors (art. 51) i a ajudar en la modernització i el desenvolupament de tots els sectors econòmics (art. 130).
És, doncs, en aquest marc constitucional que cal veure el PECAB com l’instrument per oferir unes perspectives més segures a l’activitat privada, en un intent de garantir una major productivitat, un servei més adequat al con-sumidor, i el coneixement dels objectius i les actuacions del sector públic en l’àmbit de la distribució alimentària.
Aquesta interpretació és la que adopta la sentència amb data 19.02.88 de l’antiga Audiència Territorial de Barcelona (ratificada per la sentència del Tribunal Suprem de 28.09.93), que desestimà el recurs contenci-ós administratiu interposat contra el PECAB per la Generalitat de Catalunya. Aquesta sentència esmenta, també, la idoneïtat de l’instrument utilitzat (el Pla especial) ateses les finalitats d’ordenació urbanística de la normativa.
26Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS
El PECAB com a resum d’instruments legals ben diferents (Llei de règim del sòl i ordenació urbana, ordenan-ces municipals, reglamentació tecnicosanitària, etc.) ha estat exemple de la voluntat municipal en una línia d’actuació de millora constant del comerç i la distribució com a servei als consumidors i com a equipament social i col·lectiu.
En aquest context, cal reprendre l’argumentació que ja s’ha expressat en el primer punt d’aquesta memòria pel que fa a la necessitat d’adaptació del PECAB als principis i criteris que es deriven de la Directiva europea de serveis del mercat interior, la Llei de lliure accés a les activitats de serveis i la Llei d’equipaments comer-cials de 2009.
3.3. Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de BarcelonaEl PECAB de 1986 era una norma amb un contingut divers que aplegava elements de caràcter urbanístic (di-visió de la ciutat en perímetres) amb els de caire regulador de l’activitat comercial alimentària amb indepen-dència de la seva ubicació en la ciutat.
La revisió de 1999 va establir la separació d’aquests dos elements, de manera que el nou PECAB contenia exclusivament els de caràcter urbanístic, i la resta d’elements s’afegien al contingut d’una nova ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari.
En el procés actual s’ha seguit el mateix criteri, i es produeix també una revisió de l’ordenança que permet unificar i actualitzar les diferents normatives municipals i de rang superior que afecten els comerços alimen-taris en aspectes relacionats amb la configuració física dels establiments, les autoritzacions municipals i els productes a la venda.
27Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB26
4. PRINCIPIS,CRITERISIOBJECTIUSDELPECAB
4.1. Criteris marc de la revisióEn el procés actual de revisió del PECAB s’ha establert un marc de quatre criteris inicials que han orientat els treballs de revisió:
■ Com s’ha posat de manifest, la revisió actual del PECAB, a més de constituir un esforç per adaptar-se i actualitzar-se als canvis socials, territorials i de pautes de consum esdevinguts en els darrers deu anys, està motivat fonamentalment per la necessitat de respectar el nou marc legislatiu, conformat per la Directiva europea de serveis del mercat interior (2006), la Llei de lliure accés a les activitats de serveis (2009) i la Llei d’ordenació dels equipaments comercials (2009).
■ Assegurar la continuïtat amb el model normatiu i els esquemes reguladors generals dels anteriors PECAB, la pertinència dels quals ha estat convalidada per l’evolució del sector comercial alimentari a la ciutat i que, com s’ha exposat abans, ha assolit l’èxit en nombrosos aspectes. Aquests fets assenyalen la validesa de l’opció presa d’entrada de descartar altres models (com ara l’establiment de sostres mà-xims de creixement de superfície comercial alimentària per àrees), que no només haurien representat una discontinuïtat substancial respecte dels models anteriors, sinó que presenten l’inconvenient d’una adaptació difícil a un teixit de continuïtat urbana com és la ciutat de Barcelona, i elements importants de seguretat jurídica pel que fa a la seva possible col·lusió en les lleis esmentades en el criteri anterior.
■ Simplificar la gestió i el desplegament de la normativa: en el moment d’iniciar els treballs, l’aprovació dels plans especials estava sotmesa a un procediment que dificultava la gestió i el desplegament de determinats aspectes previstos en la normativa original del PECAB (singularment, la creació de focus de polaritat en les àrees de nova polaritat). Així mateix, i com s’assenyala en l’apartat 2.3, el contingut divers de la normativa del PECAB aconsellava aplicar una separació d’alguns elements (les superfícies mínimes i els grups d’especialitzats) que no havien de tenir, forçosament, tractament en un instrument urbanístic. L’aprovació i entrada en vigor de la Llei de la Carta municipal de Barcelona, que dóna a la Corporació la competència d’aprovar íntegrament els plans especials que afectin només el terme municipal de Barcelona, va significar un canvi important pel que fa al primer dels aspectes esmentats.
■ Homogeneïtzar els conceptes i la terminologia amb els de la resta de l’ordenament comercial vigent: en aquest sentit, la definició de termes com ara “superfície neta de venda” o la nova tipologia d’esta-bliments alimentaris incorporada en la revisió transposen directament les definicions anàlogues de l’ordenament autonòmic.
28Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB
4.2. Principis del PECABEls principis que van inspirar, originàriament, la regulació i l’ordenació de les activitats comercials que s’es-tableixen en el Pla especial podrien resumir-se en dos:
■ Assegurar al consumidor els nivells òptims de servei i equipament comercial alimentari.
■ Dotar els comerciants d’un marc de referència per a l’exercici de les activitats suficient per a la pres-tació del servei amb els nivells òptims a què és refereix el paràgraf anterior.
A aquests principis originals, la revisió n’ha afegit dos de nous:
■ Fomentar la modernització de les estructures empresarials del sector.
■ Afavorir el principi de la proximitat, facilitant l’existència d’estructures comercials modernes a la ciutat que minimitzin la necessitat de desplaçaments.
Aquests quatre principis inspiradors contenen algunes qüestions que cal desenvolupar, tant des de la pers-pectiva històrica com des de la perspectiva dels elements que hi intervenen i que justifiquen la revisió.
Pel que fa als consumidors, les activitats comercials, en particular el comerç alimentari, es conceptuen com a servei, en el sentit d’activitat econòmica que ha de donar satisfacció a unes necessitats del consumidor: el proveïment d’aliments.
Un nivell de servei adequat a les necessitats significa que, en cada zona de la ciutat, els habitants disposin, en condicions de bona accessibilitat, de superfícies comercials suficients i equilibrades entre els diferents sectors. Això vol dir superfícies comercials d’acord amb la població i amb una proporció adequada de cadas-cun dels subsectors comercials alimentaris (productes frescos —carn, peix, fruita, hortalisses—, productes secs i alimentació en general, etc.).
El comerç alimentari té, a més, i des d’una perspectiva urbanística, alguns aspectes que permeten conceptuar-lo com a equipament.
El Pla general metropolità de Barcelona, en la definició de l’ús comercial (art. 278) —l’ús que correspon a locals oberts al públic destinats al comerç a l’engròs o al detall—, el descriu com una activitat que es corres-pon amb la que es permet exercir dintre dels equipaments comunitaris, definits en l’apartat e) de l’art. 212 com “equipaments de proveïments i subministraments [...] mercats i altres centres de proveïment, sempre de titularitat pública, encara que de possible gestió privada, i àrees de servei”. En altres paraules, el comerç alimentari exercit en mercats i altres centres de proveïment de titularitat pública té caràcter d’equipament.
D’altra banda, el Decret llei 1/2009, de 29 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, defineix els establiments com “els locals, construccions i instal·lacions en espais coberts o sense cobrir en els quals es desenvolupen activitats comercials”.
El caràcter d’equipament del comerç alimentari, almenys en l’exercici de les activitats comercials en centres públics de proveïments, fa que aquests darrers puguin ocupar sòls classificats pel Pla metropolità com a
29Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB
equipaments comunitaris (clau 7). El Pla especial, en referir-se a l’equipament comercial alimentari, ho fa en el doble sentit de pla d’equipaments, d’acord amb l’art. 214 de les normes del Pla general metropolità (PGM), és a dir, determinar amb detall el tipus d’equipament a les zones 7 i el pla de protecció dels equipaments per regulació dels usos.
Aquest doble caràcter de servei i equipaments dels comerços d’alimentació i proveïments permet fer-ne un tractament urbanístic pel que fa a la localització, l’ordenació i el paper en l’estructuració de la ciutat, etc. En relació amb els comerciants, el PECAB mira de regular el suport físic que serveix de base per a les seves activitats; suport físic que fa referència a quatre nivells diferents:
■ El sòl (localització, usos, incidència sobre els preus, titularitat del sòl, etc.).
■ L’edificació (intensitat d’ús en els locals comercials, els mercats municipals, els centres alimentaris, etc.).
■ L’entorn comercial (accessibilitat als centres comercials, mercats i centres privats, tipologies edificatò-ries que permeten els usos comercials, etc.).
■ L’accessibilitat en transport privat i les necessitats d’aparcament lligades a determinats formats.
4.3. Objectius del PECABA partir dels principis detallats en els apartats anteriors, el Pla es proposa un objectiu prioritari que ja ha estat present des dels seus inicis:
Afavorir les diverses formes comercials en una xarxa de distribució territorialment apropada als consumi-dors i fer-ho en una forma articulada.
Per tal d’assolir aquest objectiu, el PECAB es mou en tres tipus d’esquemes reguladors, que s’han tingut en compte també en la seva revisió.
a) La tipologia d’establiments: es definia una tipologia d’establiments comercials alimentaris amb una acotació dels productes autoritzats a la venda per als diferents especialistes i polivalents petits.
b) De forma coordinada amb el PECAB, l’ordenança fixa unes superfícies mínimes —i, en alguns casos, també màximes— dels establiments comercials, per tal de combatre un dels problemes que tenia —i en part conserva— l’estructura comercial barcelonina: el minifundisme.
c) Es defineix una plasmació espacial i territorial de la política comercial alimentària de l’Ajuntament. Això té un doble component: en primer lloc, identificar i delimitar àrees específiques, en el territori de la ciutat, en funció del seu paper en l’equipament comercial alimentari, polaritats i centres comercials en funcionament; i, en segon lloc, regular els usos i les formes comercials que es permeten en cada zona de la ciutat.
Per les raons esmentades, només la plasmació espacial i la tipologia s’han incorporat al text del PECAB revi-sat, mentre que les superfícies mínimes han estat objecte de desplegament en l’ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari.
30Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB
La regulació continguda en el Pla es concentra en uns objectius i criteris pel que fa als següents aspectes:
■ La xarxa de la distribució comercial alimentària.
■ Les formes i tècniques de distribució.
■ El dimensionament de la xarxa i els establiments.
■ La vigència del Pla i les situacions transitòries.
■ L’expressió territorial del PECAB.
En els següents apartats es desenvoluparan els elements referits als quatre primers aspectes, i es deixarà per a la secció 5 de la memòria la revisió d’alguns aspectes del desplegament espacial del Pla.
4.4. Xarxa de la distribució comercial alimentàriaEl PECAB original s’enfrontava a una situació de dispersió dels punts de venda, que es localitzaven arreu de la ciutat de forma desestructurada, seguint pautes fonamentades en la disponibilitat de locals més que no pas en els requeriments de la demanda expressada per la població. El Pla es proposa integrar el conjunt de punts de distribució en una xarxa racional i estructurada, les característiques més rellevants de la qual poden resumir-se en les següents:
■ Jerarquia de la xarxa en funció de la capacitat de donar resposta en cada punt a la població servida i l’especialització.
■ Jerarquia de la xarxa en funció del nivell de freqüentació setmanal en l’acte de compra familiar.
■ Els nòduls de la xarxa són els mercats municipals i alguns establiments privats als quals, per la seva ubicació i volum d’oferta alimentària, els són aplicables els criteris anteriors.
■ Articulació a la xarxa dels establiments especialistes i d’alimentació general, per evitar els problemes derivats del minifundisme.
4.5. Formes i tècniques de distribucióEl Pla especial, en la seva normativa, defineix les formes i els tipus d’establiment comercial i d’equipament de proveïment fent atenció als següents criteris:
■ Localització, concentració o no de punts de venda.
■ Gamma de productes venuts, especialització dels establiments i assortiment.
■ Superfície dels establiments.
La revisió actual ha creuat aquests criteris originals amb la tipologia comercial que es deriva de la Llei 1/2009 d’ordenació dels equipaments comercials.
El PECAB donà un tractament diferenciat a cadascun dels formats comercials presents en el mercat en funció del grau respectiu d’adequació als principis i criteris relacionats abans, tot respectant, però, la coexistència i
31Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB
la pluralitat de fórmules. Les característiques de cada tipus d’establiment, que en determinen la consideració dintre del Pla, són:
■ El nivell de servei al consumidor i la incidència sobre les condicions de consum.
■ L’aportació a la millora i la consolidació de la xarxa de comerç alimentari present a la ciutat.
■ El nivell de productivitat del format.
■ L’adaptació a la trama urbana de la ciutat.
■ La gamma de productes en oferta.
■ El respecte del teixit comercial tradicional.
■ La generació més o menys gran de mobilitat i les necessitats d’aparcament que aquesta mobilitat genera.
En definitiva, l’article 10 de la normativa del PECAB estableix la tipologia d’establiments, que poden ser les següents:
■ Establiments especialistes.
■ Polivalents alimentaris.
■ Autoserveis de fins a 149 m2.
■ Superserveis d’entre 150 i 399 m2.
■ Supermercats petits d’entre 400 i 1.299 m2.
■ Supermercats grans d’entre 1.300 i 2.500 m2.
■ Hipermercats.
■ Grans magatzems.
■ Galeries i centres privats d’alimentació.
■ Mercats municipals.
■ Botigues de productes quotidians no alimentaris.
■ Botigues de conveniència.
■ Botigues annexes a benzineres.
4.6. Expressió territorial del PECABEl PECAB, com a instrument bàsic de la intervenció municipal en l’ordenació de les activitats comercials ali-mentàries, ha de recollir un tractament específic de les diferents realitats territorials del teixit comercial de la ciutat. La solució adoptada és la divisió de la ciutat en zones o perímetres amb unes característiques deter-minades pel que fa al seu equipament comercial alimentari, i que té una expressió gràfica en la documentació del Pla. En la terminologia del Pla, aquests perímetres són:
■ Els perímetres d’influència de les polaritats comercials en funcionament.
■ Els perímetres dels centres comercials en funcionament.
■ Els perímetres per a la ubicació del comerç de proximitat.
■ Els perímetres per a la prohibició d’instal·lació d’establiments.
■ Els perímetres de zonificació especial.
32Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB
A cadascun d’aquests perímetres se li assigna una funcionalitat que delimita els tipus i les característiques dels usos comercials autoritzables en cada àrea.
La delimitació concreta dels diferents perímetres es troba en els plànols d’ordenació a escala 1/5000 i 1/10000 que acompanyen la normativa. El plànol síntesi que s’adjunta a aquesta memòria, a escala 1/20000, ofereix una visió del conjunt de la ciutat i la localització relativa dels perímetres sense caràcter normatiu.
4.6.1. Mercats municipals i àrees de polaritat en funcionamentHem assenyalat el fet que ja ara —i en un futur, com a voluntat de política municipal— els mercats munici-pals, els mercats zonals de proveïment, constitueixen els nòduls o focus principals de la xarxa de distribució alimentària a la ciutat de Barcelona.
El perquè de la voluntat, i objectiu del Pla especial, de fer del mercat municipal el centre de la xarxa de distri-bució de fresc, a més de les dades quantitatives que acabem d’exposar, és clar: l’agrupació de punts de venda privats en el recinte únic del mercat públic és l’opció que permet la màxima eficiència en la distribució i la que ofereix millors garanties per al consumidor en producte no estandarditzat pel que fa als següents aspectes:
■ Permet la comparació de qualitats.
■ Permet l’agrupació d’una oferta variada per als consumidors.
■ Afavoreix la competència i agrupa la demanda per als comerciants, fet que optimitza la productivitat.
■ Facilita la formació transparent de preus.
■ Faculta al màxim les obligacions inspectores del sector públic.
L’actuació municipal en mercats persegueix, doncs, establir el proveïment d’aliments sobre bases comercials equilibrades, concretades en els següents objectius operatius:
■ Tendir a una concepció del mercat zonal no aïllada, sinó com a nucli d’una polaritat comercial que n’en-forteixi l’atracció, i donar als comerciants de la zona l’oportunitat d’integrar-s’hi.
■ Afavorir la modernització de l’aparell comercial, en el sentit de promoure parades de venda més grans amb un nivell d’oferta suficient i serveis adaptats a l’evolució dels hàbits de compra del consumidor.
■ Afavorir la modernització de l’aparell comercial i promoure la formació del comerciant.
■ Ampliar i racionalitzar l’àmbit de productes dels llocs de venda als mercats zonals.
A més, s’ha tingut present la distribució territorial dels mercats pel conjunt de la trama urbana, la qual afavo-reix al màxim la voluntat del criteri de proximitat que s’ha esmentat profusament amb l’avantatge de distri-bució dels desplaçaments necessaris.
En la sistemàtica del PECAB, els mercats municipals actuen com a nòduls de la xarxa de distribució i esdeve-nen el focus d’unes àrees o perímetres de concentració comercial que anomenem àrees de polaritat. A partir de l’atracció que representa el nòdul comercial del mercat, s’hi concentren un bon nombre d’establiments aï-llats, fora del recinte del mercat, però en la seva proximitat física. Els establiments que juntament amb el mer-cat formen l’àrea de polaritat complementen l’oferta del mercat municipal, més que no pas la substitueixen.
33Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB
Dintre d’aquestes àrees de polaritat, es pot parlar del fet que els consumidors hi duen a terme un acte únic de compra. És a dir, en el desplaçament amb origen o destí al domicili, el comprador es desplaça al mercat i, a més de la compra que fa en el recinte, adquireix altres productes en els comerços concentrats en l’àrea de polaritat. En els casos d’accés al mercat per mitjà mecànic, individual o col·lectiu, els desplaçaments dintre del perímetre de polaritat es fan a peu.
Les polítiques previstes per a les àrees de polaritat comercial existents són:
■ Potenciar el focus comercial, en principi el mercat municipal, enfortint els processos de reforma i reha-bilitació i potenciant en el seu interior nous formats comercials, i dotar el conjunt de noves infrastruc-tures d’accessibilitat.
■ Concentrar i potenciar els comerços complementaris, especialment pel que fa a l’alimentació en sec i al comerç quotidià no alimentari.
■ Proveir l’entorn d’una infraestructura urbanística adequada i de dotacions per tal de facilitar l’acte de compra, fonamentalment accentuant-ne el caràcter per a vianants.
Al voltant dels mercats municipals es delimiten els respectius perímetres d’influència. De fet, en vuit casos (mercats de Lesseps, Marina, Sud-Oest del Besòs, Vall d’Hebron, Núria, Ciutat Meridiana, Fort Pienc i Ca-nyelles) el Pla no estableix un perímetre d’influència en sentit estricte sinó que refereix les determinacions a una àrea geogràficament definida. La trama urbana que envolta aquests vuit mercats o les seves pròpies característiques fan difícil que el mercat generi al seu voltant la concentració d’establiments comercials que caracteritza l’existència d’una polaritat més enllà del nucli o centre estricte.
Els plànols d’ordenació a escala 1/5000 indiquen la delimitació física dels perímetres i permeten observar els diferents criteris que, en cada cas concret, s’han tingut en compte per a aquesta delimitació. Entre aquests criteris podem citar: els establiments comercials alimentaris i no alimentaris existents; l’accessibilitat a la zona; i les possibilitats de reserva d’espai per a la circulació de vianants, per tal d’impedir la generació de mobilitats indegudes amb el consegüent problema mediambiental i de congestió del tràfic.
L’aplicació d’aquests criteris dóna resultats diferents segons el tipus de trama urbana en el qual el mercat està localitzat. Sense ànim de ser exhaustius, val la pena fer-hi les observacions següents:
■ Als mercats que corresponen a antics municipis agregats a Barcelona o a barris consolidats des de fa anys i amb tipologies edificatòries que es corresponen a barri antic, els perímetres de polaritats estan centrats respecte al barri i el mercat ocupa una posició central (Sants, Hostafrancs, Sant Andreu, Sagre-ra, Unió —al Poblenou—, Clot, Carmel i Llibertat).
■ Els perímetres d’influència dels mercats situats a l’Eixample no són concèntrics al mercat; l’existència de buits urbans o equipaments, o la proximitat de carrers d’alta circulació, configuren àrees de polari-tat que s’entenen molt més clarament a partir de certs eixos (carrer Mallorca i Villarroel al mercat del Ninot; Girona i València al de la Concepció; Padilla al de la Sagrada Família) o, en sentit contrari, la barrera que suposa el carrer Urgell i sobretot les rondes al mercat de Sant Antoni.
■ L’existència d’equipament, parcs urbans o trames i tipologies d’edificació inadequades per al comerç tradicional fa que molts mercats siguin excèntrics en relació amb el seu perímetre d’influència, o que fins i tot en quedin fora. És el cas dels mercats de barris o zones perifèriques com ara el de Sant Martí, Verneda, Bon Pastor, Montserrat, Les Corts i Felip II.
34Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB
■ La situació d’alguns mercats en relació amb carrers de circulació tradicional ha generat àrees de po-laritat que s’estenen al llarg d’aquests eixos (Proveïdora o Abaceria a Gràcia, Sarrià, Estrella, Horta, Guineueta i Sant Gervasi).
■ Els mercats situats a Ciutat Vella (Boqueria, Santa Caterina, Carme i Barceloneta) generen uns períme-tres d’influència, i així els recull el Pla especial, tant en relació amb la pròxima trama com amb tradici-ons de compra dels residents en aquests barris.
■ Els mercats situats als eixamples menors (Galvany, Tres Torres i Guinardó) determinen àrees o períme-tres d’influència d’acord amb els potencials de la trama respectiva. Molt limitada en el cas de Tres Tor-res; en projecció cap a eixos importants —i que actuen de barrera al mateix temps— com ara Muntaner i el passeig Maragall en els altres dos casos.
4.6.2. Centres comercials en funcionamentLa implantació de grans equipaments comercials a la ciutat, derivada del desenvolupament de les àrees de nova polaritat recollides en el PECAB, els centres direccionals vinculats a les àrees de nova centralitat i altres instruments de planejament urbanístic, ha configurat un seguit de polaritats comercials de titularitat privada amb un volum d’oferta unitària variable. Aquestes polaritats complementen la xarxa bàsica de comerç ali-mentari de la ciutat, la integrada pels mercats municipals, i donen servei a zones diverses de la ciutat que, en la majoria dels casos, si no fos per això estarien en una situació de dèficit d’oferta alimentària.
En el moment de l’elaboració inicial del PECAB (1986), aquests centres no existien o se n’havia iniciat la im-plantació molt recentment, per la qual cosa una de les necessitats principals detectades en la revisió de 1999 era la d’integrar-los en la xarxa jerarquitzada de polaritats de comerç alimentari.
Persisteix aquesta voluntat amb el manteniment de la figura dels perímetres de centres comercials en funci-onament, que tenen com a objecte assignar, als equipaments actuals, uns usos autoritzables que garanteixin el manteniment futur del seu paper com a polaritat prestadora d’oferta i servei a la seva zona d’influència. I això sense interferir en els possibles canvis d’ensenyes comercials, derivats de la gestió empresarial privada, no en la modulació final de la grandària dels formats instal·lats, que haurà de ser, si escau, objecte d’autorit-zació de llicència comercial de la Generalitat.
La revisió del PECAB proposa onze perímetres d’aquest tipus, descrits de forma detallada en els plànols d’ordenació a escala 1/5000:
C1 Meridiana - EscòciaC2 Plaça dels Països CatalansC3 Plaça de les GlòriesC4 Illa DiagonalC5 Vila OlímpicaC6 Porta Nord (La Maquinista)C7 Diagonal MarC8 Maremagnum
C9 Diagonal - Carles IIIC10 Can DragóC11 Las ArenasC12 Plaça CatalunyaC13 Francesc Macià
35Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB
4.6.3. Comerç de proximitatA més dels mercats municipals, els centres comercials en funcionament i les concentracions d’establiments individuals al voltant dels focus que els mercats representen, trobem en el conjunt del sentit urbà de la ciu-tat un comerç dispers, al qual el PECAB assigna la funció de comerç de proximitat, en el sentit que es tracta d’establiments on completar els proveïments que, un nombre reduït de vegades a la setmana, tenen lloc en polaritats o centres comercials.
Es tracta d’un comerç urbà de diferents formats que permet la compra de proximitat i minimitza la necessitat de desplaçaments. Aquesta política hauria de permetre:
■ Evitar el minifundisme mitjançant les superfícies mínimes dels establiments.
■ Potenciar la transformació dels establiments actuals mitjançant l’augment de superfícies.
■ Fer aparèixer, amb les degudes condicions d’accessibilitat i aparcament, determinats formats (super-mercats) que tenen un paper important sense que això suposi disfuncions en la mobilitat general.
En el període transcorregut des de l’aprovació del PECAB de l’any 1986, cal destacar l’important esforç del sector per reestructurar els establiments especialistes i altres formats de petites dimensions. Ara bé, el prin-cipal canvi produït en l’àrea establerta per al comerç de proximitat ha estat la implantació de formats comer-cials de tipus supermercat amb un elevat grau de competitivitat, no tan sols amb els establiments tradicio-nals, sinó també amb els formats més grans (hipermercats, etc.). Aquests equipaments, com s’ha exposat anteriorment, han contribuït de forma decisiva a la ciutat de Barcelona en afavorir la proximitat al domicili i, per tant, eliminar la necessitat de desplaçaments cap a la perifèria o cap als centres comercials en funciona-ment dels residents que es troben fora de les seves àrees d’influència.
Per acabar, cal tenir en compte que en algunes àrees de la ciutat (fonamentalment al centre històric de l’Ei-xample i Ciutat Vella) el comerç dispers juga un doble paper: de comerç de proximitat per als habitants de la zona i de botiga superespecialitzada al servei del conjunt de Barcelona.
4.6.4. Àrees especials Al terme municipal de Barcelona hi ha algunes àrees o zones que reuneixen característiques especials pel tipus d’activitats que s’hi desenvolupa i que, per tant, originen una demanda comercial molt específica. Es tracta de zones no residencials (industrials), de zones verdes i dotacions en les quals el PGM prohibeix explí-citament l’ús comercial (parcs, etc.) i de zones de dotacions o infraestructures (el port, les estacions de FGC) on es genera una demanda atípica que el Pla especial haurà de regular de forma específica.
Al llarg dels darrers anys, les grans àrees de sòl industrial del municipi han experimentat una transformació profunda derivada, en part, de la implantació fora d’ordenació d’habitatges, i també de la necessitat de re-plantejar les solucions d’ordenament en algunes d’aquestes àrees. Singularment, les dues àrees industrials de Poble Nou, qualificades com a 22@, han experimentat un procés de redefinició dels paràmetres urbanís-tics de la seva ordenació, que aconsellen una modificació de les estructures comercials fins ara autoritzades, amb la incorporació de formats comercials més adaptables i moderns dintre dels formats no excessivament grans; en concret, amb la incorporació de les botigues especialistes i els superserveis.
36Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB
4.6.5. Vigència del Pla i situacions transitòriesEl PECAB, en tant que instrument de planejament urbanístic, té vigència indefinida, si bé la seva pròpia nor-mativa preveu la possibilitat de modificació i revisió.
Les causes de la revisió general del Pla són:
■ Variacions de població per sobre del previst.
■ Canvis en les pautes de comportament de consum.
■ Aparició de fenòmens comercials nous que suposin canvis en la xarxa definida del Pla.
■ Aparició de distorsions en l’aparell de l’equipament comercial que es produeixin i manifestin amb mo-tiu de l’aplicació del Pla.
El Pla estableix com a termini màxim l’any 2015 perquè els establiments existents puguin adaptar-se als preceptes que diu la nova normativa.
Finalment, el Pla estableix que el planejament urbanístic derivat del PGM i, en especial, les operacions ur-banístiques integrades desenvolupin les determinacions del Pla en les seves àrees de influència, seguint els criteris generals que fixa el PECAB.
Text normatiu del Pla especial
d’equipament comercial alimentari de Barcelona
Aprovat pel Plenari del Consell Municipal el 25 de febrer de 2011
Publicat al BOP el 23 de març de 2011
38Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTOLI Disposicionsgenerals
SECCIÓ 1a DISPOSICIONS GENERALS
Article 1. Objecte del Pla especial1. És objecte del Pla especial de l’equipament comercial
alimentari de la ciutat de Barcelona l’ordenació urba-nística i la regulació dels usos i les activitats comerci-als alimentàries en el terme municipal de Barcelona.
2. El Pla especial de l’equipament comercial alimenta-ri de la ciutat de Barcelona (en endavant, PECAB) es fonamenta en el que disposen els articles 55 i 67 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’apro-va la refosa de la normativa urbanística vigent a Ca-talunya, i l’article 67.2 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona.
3. El PECAB desenvolupa i especifica els articles se-güents de la normativa del Pla general metropolità:
■ Art. 212.1 e), relatiu als equipaments de proveï-ments i subministraments.
■ Art. 278, relatiu als usos comercials. ■ Art. 302-313, relatius a la reglamentació detallada
d’usos en el sòl urbà.
Article 2. Documentació del PECABFormen la documentació del PECAB la memòria justifica-tiva, la present normativa urbanística i els plànols d’or-denació a escala 1/5000 i 1/10000 que s’incorporen com a annexos.
Article 3. Vigència del PECAB1. El Pla especial de l’equipament comercial alimen-
tari entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i té una vigència indefinida.
2. Un cop transcorreguts quatre i vuit anys des de l’aprovació del Pla, o coincidint amb la tramitació dels programes d’actuació urbanística del Pla general me-tropolità, l’Ajuntament de Barcelona revisarà el grau d’acompliment de les seves determinacions i procedi-rà, si escau, a l’inici dels treballs de revisió.
Article 4. Revisió del PECAB: Circumstàncies que la justifiquen1. S’entén per revisió del contingut del PECAB una altera-
ció substancial de les seves determinacions de manera que afecti la xarxa de distribució alimentària, la defi-nició conjunta de les polaritats comercials o qualsevol altre dels elements fonamentals del Pla especial.
2. Són circumstàncies que justifiquen la revisió del PE-CAB, i que en tot cas han d’ésser esmentades i cone-gudes en l’acord d’inici dels treballs de revisió:
a) Variacions de població per sobre d’un 33 % respecte a la xifra del padró de 1996 o canvis en els comporta-ments de consum que signifiquin una alteració subs-tancial de la demanda de productes alimentaris.
b) Aparició de nous fenòmens comercials que supo-sin canvis en la xarxa definida pel Pla.
c) Aparició de distorsions en l’aparell de l’equipa-ment comercial que es produeixin i manifestin amb motiu de l’aplicació del Pla.
Article 5. Modificació del PECAB1. S’entén per modificació del PECAB l’alteració del con-
tingut d’alguna de les determinacions del Pla especi-al sense que l’afecti en el seu conjunt.
2. A diferència de les causes de la revisió, les que moti-vin la modificació del PECAB han d’afectar només zo-nes comercials individualitzades de la ciutat o bé un nombre reduït d’establiments comercials alimentaris.
3. Es consideren causes de modificació del PECAB, en-tre d’altres, la desaparició o el trasllat del focus d’una polaritat en funcionament o les alteracions substanci-als de la trama urbana, en els perímetres de polaritats comercials en funcionament, derivades de l’execució del planejament urbanístic.
Article 6. Caràcter vinculant del PECAB1. Les determinacions del PECAB vinculen l’administra-
ció i els particulars.
2. La vinculació respecte a l’administració s’entén com la necessitat de compliment dels programes requerits per a l’execució de les determinacions que el Pla fixa com d’iniciativa pública municipal.
3. La vinculació respecte als particulars s’entén com la necessitat que els nous establiments alimentaris que s’obrin en el territori de Barcelona compleixin amb les determinacions del Pla especial, i tot això sense detri-ment del que estableixi la disposició transitòria tercera.
39Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
DISPOSICIONS GENERALS
4. Seran nul·les de ple dret les reserves de dispensació que es puguin concedir al marge de les determinaci-ons del PECAB.
Article 7. Interpretació del PECABLes determinacions d’aquest Pla s’han d’interpretar se-gons el seu contingut, el d’aquestes normes i els plànols corresponents, i d’acord amb els objectius i principis de planejament expressats en la memòria justificativa. En cas de dubte d’interpretació, preval la norma escrita so-bre el plànol, i el criteri general sobre el particular.
SECCIÓ 2a DEFINICIONS
Article 8. Definició d’activitats, usos i establiments comercials alimentaris1. Tenen la condició d’usos i activitats comercials ali-
mentaris els de venda o distribució al detall d’ali-ments en establiments alimentaris.
2. Tenen la consideració d’establiments i centres comer-cials alimentaris els que es defineixen com a tals en l’article 4 de l’Ordenança municipal (OM) d’establi-ments i centres de comerç alimentari de Barcelona.
Article 9. Superfície neta de vendaS’entén per superfície neta de venda dels establiments, d’acord amb allò que estableix la Llei 1/2009, la suma de les magnituds següents:
■ Els espais dels establiments comercials on s’ex-posen les mercaderies, inclosos els espais interns pels quals pot transitar el públic, els espais en els quals s’efectua el cobrament dels articles o serveis, i la superfície destinada a prestar serveis complementaris relacionats amb els productes ad-quirits i a la qual pot accedir el públic.
■ La superfície de venda ocupada per les caixes, la destinada a prestar serveis relatius a informació i pagament, així com els espais dedicats a l’atenció al públic i a serveis de reparació o manipulació, en general, dels productes adquirits.
■ En els establiments que disposin de seccions de venda personalitzada, s’inclou en aquest còmput la zona ocupada pels venedors darrere del taulell a la qual no té accés el públic.
Article 10. Tipologia d’establiments comercials amb venda d’alimentació
1. Establiments basats en la venda de productes d’alimentació
Definició:Establiments del ram de l’alimentació, combinada o no amb gammes limitades d’altres productes quotidians, que tenen un únic titular, una sola direcció comercial i administrativa, caixa o caixes centralitzades i una sola llicència o comunicació.
Tipologia:1.1. Sistema de venda personalitzada: establiments co-mercials, generalment ubicats a la trama urbana, on el venedor atén individualment cada comprador.
1.1.1. Especialistes: són establiments especialistes aquells que es dediquen a la venda d’un sol grup d’espe-cialitat alimentària, dels fixats en l’annex 1 de l’OM d’es-tabliments i centres de comerç alimentari de 26-3-1999.1.1.2. Polivalents alimentaris: són polivalents alimen-taris aquells establiments que combinen la venda de dos o més grups d’especialitats, dels fixats en l’an-nex 1 de l’OM d’establiments i centres de comerç ali-mentari de 26-3-1999.
1.2. Sistema de venda en règim d’autoservei.
1.2.1. Autoserveis: establiments que ofereixen pro-ductes de consum quotidià, predominantment ali-mentació, i que tenen fins a 149 m2.1.2.2. Superserveis: establiments amb característiques similars als autoserveis i que tenen entre 150 i 399 m2.1.2.3. Supermercats: establiments que ofereixen pro-ductes de consum quotidià i altres, com ara parament de la llar. Es classifiquen en dos grups:
Petits: entre 400 i 1.299 m2. Grans: entre 1.300 i 2.500 m2.
2. Establiments polivalents2.1. Hipermercats: establiments que ofereixen en règim d’autoservei un ampli conjunt de productes de consum quotidià i no quotidià, amb una superfície de venda su-perior als 2.500 m2.
2.2. Gran magatzem: establiment organitzat per secci-ons, amb caixes de cobrament independents de les sor-tides, amb un assortiment ampli i profund, que ofereix al públic, amb sistema de venda personalitzada i d’au-toservei, diferents productes d’equipament de la perso-na, d’equipament de la llar, lleure i cultura, automoció, i articles i serveis diversos; també s’hi poden incloure productes d’alimentació. La superfície de venda és, ge-neralment, igual o superior a 10.000 m2.
40Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
DISPOSICIONS GENERALS
3. Equipaments comercials alimentaris de caràcter col·lectiu
Definició:
Agrupacions de llocs de venda independents del ram de l’alimentació o relacionats amb aquest, instal·lats en un sol recinte, en nombre variable, disposats en forma de compartiments separats, agrupats per especialitats, se-gons la seva activitat, però que constitueixen una unitat funcional, amb serveis comuns.
Tipologia:
3.1. Galeria comercial: conjunt de llocs de venda inde-pendents que comparteixen un espai comú de circulació i determinats serveis; aquestes agrupacions poden for-mar part d’un altre equipament comercial col·lectiu. Se’n distingeixen dos tipus:
3.1.1. Galeries privades d’alimentació (GPA): comprenen entre deu i trenta llocs de venda de productes alimentaris.3.1.2. Centres privats d’alimentació (CPA): comprenen més de trenta llocs d’aquesta classe.
3.2. Mercats municipals: conjunt d’establiments deta-llistes independents, fonamentalment d’alimentació al-terable, agrupats en un edifici de titularitat pública i nor-malment d’ús exclusiu, que tenen serveis comuns i que requereixen una gestió de funcionament també comuna, segons les fórmules jurídiques establertes en la legislació de règim local.
4. Altres formes de venda de productes alimentaris4.1. Botigues de producte quotidià no alimentari: esta-bliments comercials classificats per l’article 2 del Decret 378/2006 (o norma que el substitueixi) que venen qual-sevol tipus de producte quotidià —com ara perfumeria, drogueria o parament de la llar—, en els quals l’alimen-tació, que ha d’estar envasada i que en cap cas pot com-prendre aliments de caràcter fresc —és a dir, productes peribles que per les seves característiques conserven les seves qualitats aptes per al consum durant un període in-ferior a trenta dies o que requereixin condicions de tem-peratura regulada per a la seva comercialització i trans-port—, ocupa un percentatge petit, amb un màxim del 20 % de la superfície neta de venda. Aquestes botigues han d’ajustar l’exercici de l’activitat a la normativa tecni-cosanitària de la forma que expressa l’article 6 de l’Or-denança d’establiments i centres de comerç alimentari.
4.2. Botigues de conveniència: establiments comercials amb una superfície neta de venda no superior als 500 m2 i que distribueixen la seva oferta, de manera similar, en-tre els articles següents: llibres, diaris i revistes; produc-tes d’alimentació; discos i vídeos; joguines, regals i ar-ticles diversos. Aquests establiments han d’estar oberts al públic un mínim de divuit hores diàries.
4.3. Botigues annexes a gasolineres: establiments co-mercials ubicats dins del terreny ocupat per una gaso-linera o estació de servei. La seva oferta comercial s’es-tructura a partir de dos o més de les gammes previstes per a les botigues de conveniència i amb la gamma de productes accessoris de l’automòbil, distribuïdes en proporció variable.
4.4. Qualsevol altre tipus d’establiment comercial que inclogui aliments entre els seus productes de venda queda subjecte a les prescripcions d’aquesta norma pel que fa a la secció alimentària. En cas de presentar-se un equipament comercial alimentari no recollit en la relació anterior, hi queda inclòs, tenint en compte i per aquest ordre, els criteris de superfície, forma d’agrupació dels establiments, tipologia i forma de venda.
Article 11. Superfícies mínimesEls establiments comercials alimentaris de Barcelona han de tenir la superfície mínima que es determina en els articles 39-46 de l’OM d’establiments i centres de co-merç alimentari de Barcelona.
41Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES
CAPÍTOLII. Ordenaciódelesactivitats comercialsalimentàries
SECCIÓ 1a CRITERIS GENERALS
Article 12. Divisió del terme en perímetres1. D’acord amb la regulació de l’ús comercial alimentari que
estableix aquest Pla especial, el terme municipal de Bar-celona es divideix en els tipus de perímetres següents:
■ Perímetres d’influència de polaritat comercial en funcionament (identificables amb la clau P en els plànols d’ordenació).
■ Perímetres de centres comercials en funciona-ment (identificables amb la clau C en els plànols d’ordenació).
■ Perímetres per a la ubicació de comerç de proximitat. ■ Perímetres per a la prohibició d’instal·lació d’esta-
bliments comercials alimentaris. ■ Perímetres de zonificació especial.
2. Els perímetres d’influència de polaritats existents (clau P) de centres comercials en funcionament (clau C) es-tan definits com a tals sobre els plànols d’ordenació.
3. Els altres perímetres als quals fa referència l’apartat 1 d’aquest article són agregació (contínua o no) d’uni-tats de zona del Pla general metropolità.
4. La delimitació dels perímetres d’influència de polari-tats existents s’estableix sense perjudici de les diver-ses unitats de zona i, àdhuc, dels sistemes establerts pel Pla general metropolità.
Article 13. Admissió d’usos i activitats comercials alimentàriesEl PECAB estableix la regulació dels usos i les activitats comercials alimentàries que s’admeten en cadascun dels perímetres definits en aquesta normativa.
Article 14. Precisió dels límits de perímetre1. En cas de dubte sobre la divisió dels perímetres re-presentats en els plànols d’ordenació, cal tenir en comp-te el següent:
a) Els perímetres d’influència de polaritat comerci-al en funcionament estan formats pel conjunt de parcel·les que configuren les façanes a vial regrui-xades en el dibuix dels plànols d’ordenació norma-tius d’aquest Pla especial a escala 1/5000.
b) En tot cas, i en aquelles zones de sòl urbà on així ho autoritzin les ordenances d’edificació, l’establi-ment pot ocupar la totalitat de la planta baixa però ha de tenir una obertura al carrer, practicable per al públic, només en aquell vial que formi part del perí-metre en el qual pugui autoritzar-se l’establiment. A aquests efectes, les sortides d’emergència no tenen consideració d’obertures practicables per al públic.
2. Per a la resta de perímetres, cal seguir les determina-cions del Pla general metropolità (PGM), pel que fa als límits entre zones i entre aquestes i els sistemes, i les dels respectius plans especials.
SECCIÓ 2a PERÍMETRE D’INFLUÈNCIA DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT
Article 15. Definició1. Els perímetres d’influència de polaritat comercial en
funcionament són perímetres delimitats al voltant d’un focus de polaritat o equipament comercial ali-mentari que genera al seu entorn una concentració d’establiments alimentaris.
2. El focus de polaritat és l’element comercial (fonamen-talment, mercat municipal) que actua com a element d’atracció de consumidors i genera la concentració al seu voltant.
Article 16. ObjecteEl perímetre d’influència de polaritats comercials en fun-cionament té per objecte ordenar les activitats comerci-als en la proximitat del focus de polaritat per fomentar l’acte de compra alimentària de proximitat, reduir la ne-cessitat de transport privat i millorar la sostenibilitat de l’activitat comercial.
Article 17. Condicions d’ús1. En el perímetre de polaritat comercial de mercats en
funcionament s’autoritza l’obertura de nous establi-ments comercials alimentaris dels tipus següents:
a) Establiments especialistes.b) Polivalents alimentaris.c) Autoserveis.d) Superserveis.e) Botigues de conveniència.
42Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES
2. Pel que fa als supermercats i les galeries i els centres privats d’alimentació existents en l’actualitat en els perímetres regulats en aquesta secció, se n’autorit-za el funcionament i traspàs. S’autoritzen les obres de reparació i millora que no signifiquin un augment de superfícies. Queden prohibides les obres que su-posin canvis en el tipus d’establiment, per fer-ne un altre no autoritzat.
3. En el cas que un establiment dels assenyalats en els apartats 1 romangui tancat per un període de més de sis mesos, l’Ajuntament iniciarà un expedient per de-clarar la caducitat de la llicència. D’aquest expedient se n’ha de donar vista a l’interessat.
4. Atesa l’estructura urbana i edificatòria de l’entorn dels següents perímetres de polaritat en funciona-ment: Núria, Besòs, Vall d’Hebron, Marina, Canyelles, Ciutat Meridiana, Fort Pienc i Lesseps; als efectes del PECAB, els focus d’aquestes polaritats constitueixen en si mateixos els perímetres. Les limitacions per a l’obertura de supermercats cal referir-les a la distàn-cia de 200 (dos-cents metres) de cada una de les fa-çanes dels edificis en els quals s’ubiqui el focus de polaritat, seguint l’accés viari més directe.
5. Els mercats zonals existents en els perímetres regu-lats en aquesta secció queden exclosos de les deter-minacions anteriors.
Article 18. Perímetres1. Són perímetres de polaritat comercial en funciona-
ment els següents:
P1 BoqueriaP2 Santa CaterinaP3 Sant AntoniP4 Sagrada FamíliaP5 Abaceria (Proveïdora)P6 ConcepcióP7 SantsP8 Sant AndreuP9 EstrellaP10 MercèP11 Les CortsP12 NinotP13 HostafrancsP14 ClotP15 TrinitatP16 LlibertatP17 Poble NouP18 SarriàP19 GalvanyP20 BarcelonetaP21 Guinardó
P22 Tres TorresP23 HortaP24 MontserratP25 Bon PastorP26 GuineuetaP27 Sant MartíP28 Felip IIP29 Sant GervasiP30 CarmelP31 Provençals
Article 19. Remodelació de mercatsEn cas que fos necessària la remodelació d’alguns dels mercats municipals en funcionament que constitueixin focus de polaritat, serà preceptiva la redacció d’un pla especial. La remodelació pot suposar canvi d’emplaça-ment, redimensionament o desdoblament per constituir focus d’una nova polaritat.
SECCIÓ 3a PERÍMETRE DE CENTRE COMERCIAL EN FUNCIONAMENT
Article 20. Definició1. Constitueixen els focus dels perímetres de centres
comercials en funcionament aquells establiments (hipermercats i grans supermercats) que han estat projectats o implantats en desenvolupament d’àrees de nova polaritat, àrees de nova centralitat o instru-ments de planejament especial.
2. El focus de centre comercial en funcionament actua com a element singular d’atracció de consumidors.
3. Aquests perímetres s’identifiquen amb la clau C als plànols d’ordenació.
Article 21. Condicions d’ús1. En els perímetres de centre comercial en funciona-
ment s’autoritzen els tipus d’establiment següents:
a) Establiments especialistes.b) Hipermercats (existents).c) Galeries privades d’alimentació (existents).d) Centres privats d’alimentació (existents).e) Supermercats grans.
2. Es consideren hipermercats existents aquells que tinguin concedida la llicència comercial de gran equi-pament comercial en el moment d’entrada en vigor d’aquest Pla especial, amb independència de si han començat o no la seva activitat.
43Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES
Article 22. Perímetres de centres comercials en funcionament
C1 Meridiana - EscòciaC2 Plaça dels Països CatalansC3 Plaça de les GlòriesC4 Illa DiagonalC5 Vila OlímpicaC6 Porta Nord (La Maquinista)C7 Diagonal MarC8 MaremagnumC9 Diagonal - Carles IIIC10 Can DragóC11 Las ArenasC12 Plaça CatalunyaC13 Francesc Macià
SECCIÓ 4a PERÍMETRES PER A LA UBICACIÓ DEL COMERÇ DE PROXIMITAT
Article 23. Definició1. S’entén per comerç de proximitat el comerç dispers en
el teixit urbà que no s’agrupa en formes comercials de tipus mercat o centre o galeria privada ni es concen-tra en àrees de polaritat. Es tracta, doncs, de part dels usos definits pel PGM i el Decret 378/2006 com a «mo-dalitats comercials d’articles o serveis quotidians».
2. Constitueixen perímetres per a la ubicació de comerç de proximitat aquelles àrees de la ciutat no incloses en els perímetres definits en les seccions anteriors, qualificades pel PGM i modificacions posteriors com a casc antic (claus 12 i 12b); de densificació urbana (13a, 13b i 13 E); de conservació de l’estructura urba-na i edificatòria (15); subjectes a ordenació volumètri-ca específica (18); d’habitatge unifamiliar en ordena-ció en edificació aïllada (20 a 8; 20 a 9; 20 a 10; 20 a 11 i 20 a 12); d’habitatge plurifamiliar en ordenació en edificació aïllada (20 a 5; 20 a 7 i 20 a 9); de remode-lació (14) i de rehabilitació (16).
Article 24. Condicions d’ús1. En els perímetres regulats en aquesta secció s’autoritza
l’obertura de nous establiments dels tipus següents:
■ Especialistes. ■ Polivalents alimentaris. ■ Autoserveis. ■ Botigues de conveniència. ■ Botigues annexes a gasolineres.
2. Amb les limitacions que es derivin del PGM, s’autorit-za l’obertura de nous establiments del tipus:
■ Superserveis. ■ Supermercats petits. ■ Alimentació en grans magatzems. ■ Supermercats grans (1.300-2.500 m2).
Els supermercats grans:
■ Han d’estar ubicats en carrers de més de 10 metres d’amplada.
■ Han de disposar d’espai per a càrrega i descàrrega en la forma que regula l’Ordenança municipal per a càrrega i descàrrega als edificis.
■ Han d’estar dotats de sis places d’aparcament per cada 100 m2 de superfície neta de venda.
■ Han de disposar d’un estudi de mobilitat generada segons criteris del Decret 344/2006 amb informe fa-vorable per part del servei municipal corresponent.
3. Sense perjudici d’allò que es disposa en aquest Pla especial, per a la instal·lació i l’obertura de super-serveis de més de 250 m i supermercats es tenen en compte les limitacions fixades als articles del 302 al 313 del PGM:
■ Casc Antic (clau 12): comerç en planta baixa d’edi-ficis residencials amb una superfície màxima total de 600 m2.
■ Conservació de l’estructura urbana i edificatòria (clau 15): comerç en planta baixa d’edificis residen-cials amb una superfície màxima total de 250 m2.
■ Anterior ordenació volumètrica (clau 18): els lí-mits establerts en cada ordenació.
■ Unifamiliars en ordenació aïllada (claus 20a/9u, 20a/10, 20a/11 i 20a/12): superfície màxima de 250 m2.
■ Plurifamiliars en ordenació aïllada (clau 20a/8): en planta baixa, 600 m2, i en planta pis, 250 m2.
■ Plurifamiliars en ordenació aïllada (claus 20a/5, 20a/6, 20a/7, 20a/9 i 20a/9b): superfície màxima de 250 m2.
4. En àrees de remodelació (clau 14) i rehabilitació (clau 16), cal seguir allò que fixi el pla especial respectiu. En el cas específic de les àrees de rehabilitació (clau 16), les condicions per a l’autorització dels usos comerci-als establertes en els plans especials respectius han de tenir com a criteri dotar de més alts nivells de servei el barri d’acord amb els objectius generals del PGM.
44Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES
SECCIÓ 5a PERÍMETRES AMB PROHIBICIÓ D’INSTAL·LACIÓ DE COMERÇ ALIMENTARI
Article 25. DefinicióConstitueixen perímetres amb prohibició d’instal·lació i obertura de comerç alimentari aquelles àrees de la ciutat no incloses en els perímetres anteriors pel fet de cons-tituir el que el PGM anomena sistema portuari (1a i 1c); sistema ferroviari (3) —amb exclusió de les estacions—; serveis tècnics (4); vials (5); parcs i jardins (6); equipa-ments comunitaris (7) —amb exclusió dels destinats a proveïments i subministraments—; protecció de siste-mes generals (9); parcs forestals (27, 28 i 29); cementiris (25); i el verd privat (8a).
Article 26. Condicions d’ús1. Queden prohibides, en els perímetres objecte
d’aquesta secció, l’obertura i la instal·lació de qual-sevol tipus d’establiment comercial alimentari.
2. Excepcionalment, es poden autoritzar els usos co-mercials per a la venda de productes de consum im-mediat en les condicions que fixi l’Ordenança sobre l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona.
3. En les àrees amb qualificació de vials (5), equipaments comunitaris (7) —amb exclusió dels destinats a proveï-ments i subministrament— i protecció de sistemes ge-nerals (9), es poden autoritzar noves instal·lacions de:
■ Botigues de conveniència. ■ Botigues annexes a gasolineres.
SECCIÓ 6a PERÍMETRES DE ZONIFICACIÓ ESPECIAL
Article 27. Definició1. Constitueixen perímetres de zonificació especial
aquelles àrees de la ciutat que, atesa la seva funcio-nalitat urbana, requereixen un règim especial d’auto-ritzacions d’usos comercials alimentaris.
2. Són perímetres de zonificació especial als efectes d’aquest PECAB les àrees qualificades pel PGM com a:
■ Entorn portuari: 1b ■ Estació de FGC: (dintre clau 3) ■ Industrial en sòl urbà: 22a
Article 28. Condicions d’ús comercial alimentari a les zones d’entorn portuari1. S’autoritza l’obertura i la instal·lació dels següents
tipus d’establiments:
■ Especialistes en les seves especialitats de: làctics, ce-llers, pastisseria, caramels, gelats, despatxos de pa.
■ Polivalents alimentaris. ■ Autoserveis. ■ Superserveis. ■ Botigues de conveniència.
2. En cas que un pla especial, o un altre planejament urbanístic, autoritzi la ubicació dels establiments po-livalents recollits a l’article 11.2 en la zona de l’entorn portuari, pel que fa a la distribució alimentària, els serà d’aplicació el que disposa aquest Pla especial.
Article 29. Condicions d’ús comercial alimentari a les estacions d’FGCS’autoritza l’obertura i la instal·lació dels següents tipus d’establiments:
■ Especialistes en les seves especialitats de: làctics, ce-llers, pastisseria, caramels, gelats, despatxos de pa.
■ Polivalents alimentaris. ■ Autoserveis. ■ Superserveis. ■ Botigues de conveniència.
Article 30. Condicions d’ús comercial alimentari a les zones industrials (clau 22a PGM)1. En les zones industrials (clau 22a PGM) del districte
de Sant Martí s’autoritza l’obertura i la instal·lació d’establiments de venda comercial alimentària al de-tall dels tipus següents:
■ Especialistes. ■ Autoserveis. ■ Botigues de conveniència. ■ Botigues annexes a gasolineres.
2. En la resta de zones de la ciutat qualificades amb la clau 22a, l’obertura i la instal·lació d’establiments co-mercials alimentaris s’ha de fer d’acord amb el que disposa l’article 311 de les normes urbanísitques (NU) del PGM.
3. En el cas de la Unitat Alimentària de Barcelona, els usos permesos són els fixats en el pla especial que al seu dia es redacti.
45Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I LA REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES
SECCIÓ 7a VENDA O DISTRIBUCIÓ D’ALIMENTS ALS ESTABLIMENTS POLIVALENTS DEFINITS EN L’ARTICLE 10.2
Article 311. Per a l’autorització dels establiments polivalents uni-
taris definits en l’art. 10.2 d’aquesta normativa, cal seguir allò que disposa el Pla general metropolità, les ordenances municipals corresponents i, si escau, la normativa específica sobre medi ambient i la legisla-ció de la Generalitat sobre equipaments comercials. Cal aportar un estudi de mobilitat generada, si escau.
2. Sense perjudici del que regula l’apartat anterior, l’exercici d’activitat de venda o distribució d’aliments en aquests establiments requereix llicència o comuni-cació per a aquesta venda.
3. Les llicències específiques a què fa referència l’apar-tat 2 s’han d’atorgar d’acord amb les disposicions de caràcter general que els siguin d’aplicació, la norma-tiva general del PECAB i les condicions que es definei-xen en aquesta secció.
Article 32. Condicions d’ús comercial alimentari1. En els grans magatzems, la superfície de venda de
productes alimentaris no pot excedir del 30 % de la superfície total, amb un màxim de 2.500 m2.
Article 33. Venda alimentària en botigues de conveniènciaLa superfície de venda destinada a productes d’alimentació en les botigues de conveniència en cap cas no pot ser supe-rior al 35 % de la superfície de venda total de l’establiment.
CAPÍTOLIII.Intervenciómunicipal enl’ordenacióilaregulaciódeles activitatscomercialsalimentàries
Article 34. Llicències municipals i comunicacionsLa forma com s’ha de desenvolupar la intervenció en els règims de comunicació amb o sense declaració respon-sable i de llicència comercial és l’establerta a la normati-va de comerç, sens perjudici de l’establerta en la norma-tiva ambiental d’activitats.
En els supòsits d’activitats en règim de comunicació, els efectes d’aquesta es difereixen pel termini d’un mes.
Article 35. Plans especials per realitzar en els perímetres de polaritat comercial 1. L’assignació dels usos previstos i la modificació dels
perímetres de polaritats comercials es fan mitjançant l’aprovació d’un pla especial.
2. És preceptiva la redacció dels plans especials recollits en l’apartat anterior d’aquest article quan es dugui a terme el planejament d’una operació de remodela-ció integral, de l’oferta o dels serveis del mercat que constitueix el focus de la polaritat comercial.
Article 36. ContingutEls plans especials a què fa referència l’art. 35 han de tenir com a contingut mínim:
a) Programa comercial del mercat o mercats que constitueixen el focus de polaritat: superfícies, nombre i tipus de parades o establiments de cada especialitat, horari d’atenció al públic i oferta com-plementària a l’oferta alimentària.
b) Delimitació sobre plànols a escala adequada de l’àrea d’atracció potencial de clientela i quantifica-ció de la demanda de la població de l’àrea a l’efec-te de la delimitació de la nova polaritat.
c) Plànol a escala 1/2000 de l’entorn immediat, amb indicació del següent:
■ Establiments comercials alimentaris existents, amb distinció d’especialitat i forma comercial.
■ Accessibilitat actual a la zona, parades de trans-port col·lectiu, aparcament i sentit dels carrers.
■ Possibilitat de reserva per a la circulació de via-nants i obra pública necessària.
46Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I LA REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES
■ Solars i edificis que permetin la instal·lació de comerços en superfícies superiors als 400 m2.
■ S’entén per entorn immediat el delimitat per una distància de 250 m a partir de la façana de l’edifici en què s’ubiqui el mercat.
Article 37. Tramitació1. La tramitació dels plans especials anteriors s’ha
d’ajustar a la normativa urbanística vigent.
2. En aquesta tramitació és preceptiu, entre d’altres, l’in-forme previ del Servei Municipal de Comerç i Consum.
Disposicions transitòriesPrimeraLes disposicions d’aquest Pla especial són d’aplicació en la seva totalitat en els establiments i equipaments alimenta-ris per als quals se sol·liciti una llicència o es presenti una comunicació amb posterioritat a la seva entrada en vigor.
Segona1. Amb la finalitat de racionalitzar l’ocupació de sòl per
a un ús comercial alimentari, l’Ajuntament estableix un règim específic de llicències que suposa l’autorit-zació d’establiments amb superfícies superiors a les autoritzades amb caràcter general.
2. Les condicions per accedir-hi són:
a) Tractar-se de supermercats i sales de venda d’ali-ments dintre dels establiments polivalents reco-llits a l’article 10.2 d’aquesta norma.
b) Tenir una superfície superior a 150 m2.c) Renunciar a la llicència corresponent a l’establi-
ment que cessarà la seva activitat.
3. El càlcul de la superfície màxima de venda s’efectua de la següent manera:
a) Superfície màxima de venda permesa en cada su-pòsit concret més un percentatge del:
■ 75 % dels primers 250 m2. ■ 50 % de la superfície compresa entre 250 i 400 m2. ■ 30 % de la superfície superior a 400 m2.
b) La superfície de venda en productes alimentaris no pot ser superior a 2.500 m2.
4. L’establiment resultant d’una obertura acollida al rè-gim especial recollit en aquesta disposició es classifi-ca d’acord amb la tipologia de l’article 10 en funció de la seva superfície i forma de venda.
Tercera1. El termini màxim per adaptar-se als preceptes d’aques-
ta norma és l’any 2015.
2. Per quedar rellevats de l’adaptació, els establiments de comerç alimentari ja existents han de complir les condicions següents:
■ Tenir autorització de posada en funcionament amb data anterior al 28 d’abril de 1999.
■ Acreditar la impossibilitat física per adaptar-se a la normativa en vigor.
■ No poder acollir-se a un pla de trasllat ni d’unió amb altres comerços de la zona per tal d’aconse-guir una redefinició d’objectius comercials.
3. Poden acollir-se a l’excepció del punt anterior els ti-pus d’establiments següents:
A. Comerç de venda personalitzada tant especialista com polivalent.
B. Autoserveis.C. Botigues de conveniència i annexes a gasolineres.
Disposicions addicionalsPrimeraLes determinacions del pla especial d’ordenació d’una operació urbanística integrada que es refereixin a la re-gulació d’usos comercials alimentaris substitueixen les pròpies del present PECAB d’aplicació al corresponent perímetre per a la ubicació de noves polaritats comercials.
SegonaEl Consell Ciutat i Comerç pot dur a terme un seguiment periòdic del desenvolupament i l’execució del PECAB per tal de determinar en quins moments i condicions es pot donar compliment al que estableixen els articles 4 i 5 d’aquesta norma.
Disposició final1. En el que no resulti contrari a les determinacions
d’aquest Pla especial, són d’aplicació les ordenances municipals de mercats i l’OM d’establiments i centres de comerç alimentari.
2. L’Ajuntament de Barcelona procedirà a la protecció dels usos i establiments comercials d’interès mitjan-çant la seva inclusió en un catàleg complementari.
Disposició derogatòriaEs deroga el Pla especial de l’equipament comercial ali-mentari de la ciutat de Barcelona aprovat el 28-4-1999.
48
Perímetresdepolaritatcomercialenfuncionament
BoqueriaSanta CaterinaSant AntoniSagrada FamíliaAbaceria (Proveïdora)ConcepcióSantsSant AndreuEstrellaMercèLes CortsNinotHostafrancsClotTrinitatLlibertatPoble NouSarriàGalvanyBarceloneta
GuinardóTres TorresHortaMontserratBon PastorGuineuetaSant MartíFelip IISant GervasiCarmelProvençals
50Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT
Santa Caterina
E:1:5000
Boqueria
E:1:5000
5
a
13E
5
pr
pr
7a3
12d
12c
12c
12c
5
12c
12c
12c
18b(n)
7a3
12c
18b(r)
12d
13E
12c(p)
7b
17/7-1
12c
12c
12c-hs
12c-hs
12c
12c
12c-hs
12c-hs
6b
7b
12c-hs
12c
12c
12c-hs
12c12c-hs
7a1
12ht
5
13a
VP
7a
13a
12b
hs
6a
7b
12b
5
5
5
5
5
7a
12b
13a
12b
7a
12b
12c
13a
7a
12c
7a
7a3
7a
13a
7a
12c
13a
7a
12c
12c
13a
7a
12c
12c
7a1
12c
5
12b
6a
7a
7a3
12b
13a
7a6
13a
12c
12b
13a
7a1
12b
12c
12b
7dh-5
12b
12c
12c
13a
12c
18b(r)
12c
18b(
f)
18b(n)
7b2
18b(f
)
18b(f)
12c
18b(r)18b(
f)
12b
18b(n)
12c
7b2
13a
12c
12c
6a
18b(
f)
12e
12c
18b(n)
12e
5
13a
12c
12c
7b2(p)
13a7a
12c
7a7a
7a
12b 7a
7a
12c
12b
HD/7-g
HD/7-g
12c-hs
12c-hs
12c
13a
5b
5b
5b
5b
7b3
12b
6a
12b
12b
12b
7a
12b
7a
12b
12b
12b
7a
12b
6a12b
7a
6a
7b 7a
7a
5
5
7a
12d
7a6
6b
12c
12c
18b
12c
18b(n)
12c
12c
12c
18sa
12c
12c
12c
6a
12c12d
12d
12c
12d
6a
6a
12c-hs
12c-hs
12c
5
7a3
7a3
6a
12c
12e
12c
12c
7a3
12c
12e
12c
5
12c
15
12c
12c
12c
12c
12c
12e
12c
12e
12e
12c
12c
12e
5
12c
18b(n)
12c
6a
12c
7a3
12e
17/7-6
7a6
12c
7a3
12c
12c
7a3
12e
12c
12c
18b
12c
12e
12c
6a
12c
6a
7a3
12c
12c
12e
12c
7b1-4
12e
15(p) Sentència
7b7b1-4
7a3
7a3
6a
7a3
7b3
12c
12c
7b2(p)
12c
12c
12c
12c
6a
12c
HD/7-j
12d-hs
12c
12c
12c-hs
12c-hs
12c-hs
12d-h
6a
7b3
12c
5
12c
7b2
12c
12c
12c
12c
12c
12c
12c
12c
6a
7a
12b
13a
12c13a
7a(p) 12c
17/7-6
12
12c
Bisb
e
del
C.
Ciut
at C. Hèr
cules
Palm
a
San
tJust
Arlet
Pl.
Sant
JustC.
Bisb
e
Caça
dor
Bda.d
e
Caçad
or
Pl.
Vilano
va
Dague
ria
Aule
t
C.Ll
edó
del
Sots-tinen
t
Navar
ro
m
Pieta
t
C.Pa
radís
Pl.
del
Rei
C.Fr
ener
ia
Comtes
Bda
.Can
onja
Tapineria
Pl.
Ramon
Bere
ngue
r
Pl.
Sta.
Cate
rina
C.
San
t
Sid
é
Jacint
C.
elPellisser
C.
Tarròs
Pl.
Sant
Cuga
t
Montanyans
C. Tiradors
Pl.
de
C.
Tant
aran
tana
Cadena
C.
dels
Card
ers
C.Bl
anqu
eria
Sant Cugat
C.dels Assa
onad
ors
Plta
.
Mar
cús
Esqu
irol
Coto
ners
Cara
ssa
C.de
C.M
anre
sa
C.R
osic
C.
Mirallers
C.
BanysVells
de
Montcada
C.
Som
brer
ers
C.de laNau Abai
xado
rs
Saba
tere
t
C.
Fla
Rec
Pl.
Sta.
Mar
ia
Plta
.
Mon
tcad
a
Mas
sana
rs
PFod
C.
Pl.
Sant
Iu
Corret
ger
Semoleres
Gru
nyí
la
Just
C.Re
ra
St.
Pl.de
l'Àng
el
Silves
tre
C.
Cor
ders
Cand
eles
Civa
der
Pl. d
e
Jacint
Reve
ntós
C.
Pans
es
Ta
St. V
icen
ç
C.
C.
C.
Pl.
Vell
C.
SeuPl
a
Pl.
Victor
Balagu
er
Anto
ni d
els
Som
brer
ers
Pl.
Pons
i
Cler
ch
de la
Fond
a
de
VC.
de
Jaum
e I
de
la
C.
Com
erç
C. de Maç
anet
de
Mieres
Copo
ns
Misse
rFe
rrer
Cap
ellans
C.Ripoll
C.
d
s de
Sant
Pere
Més
Alt
Aren
es Pere
C. A
rgen
ter d'
enMòn
ec
Sant
Pere
de
Sant
Pere
Mitj
à
de
Sant
Pere
Més
Bai
x
Pl.
Beat
es
Castro
Frei
xure
s
C. Gom
bau
de
Jaum
e
Figu
eret
a
Pl.
Mar
quilles
PtgVelluters
C. Ocells
Cort
ines
C.Voltadels Jueus
C.
Bass
es
C.dela
Sèquia
Giralt
Metges
Pl.d
els
Peixos
Cristòf
ol
C.
C.
C.
C.
Ptge
. de Se
rt
C.
C.
C.
dels
Pl.
Lluis
Millet
C.
dels
Peto
ns
d'e
n
C. del
C. deFonollar
Isidre
Nonell
C. V
olta
Pl.
Mau
ra
Bda.anta
Eulàlia
Felip Ne
ri
Pl.
Neri
mon
del Ca
ll
Marlet
Frui
ta
Call
s
C.St
.
Honor
at
Plta
.
Man
uel
Ribé
Pl.
Garrig
a
Bach
s
Sant
Jaum
e
Pica
sso
rs
Palla
Pl.
Nova
Pl.
Fred
eric
Mar
és
Comer
ç
Rec
C.Se
govia
Trompetes
C. S
t.
C. d
e
de la
Perd
iu
C.S
alva
dor
C.A
rc S
t.
C.Be
ates
Jaum
e
Saba
rtés
C.de
Pl. d
e
La Pun
tual
Pass
eig
de
Lluí
Plta
del
St. A
gustí
l' Ac
adèm
ia
C. d
' Alla
da-V
erm
ell
C. Sta
. M
art d
l'Argenteria
d'Em
iliEspa
Canvis
ConsellersPortadorJo
an
Taro
nget
a
Gíriti
Bro
solí
Arc
Triangle
Barra
de
Ferro
Viga
tans
Bòria
el G
ran
de M
erca
ders
de la
Sta. Llúcia
a
els
Plegamans
Cap de
l Mon
Bas
ea
Canv
is N
ous
C. M
C. l'O
li Pl. d
e
la LlanaC. Pou
C. del
Pare
Gallifa
l'Arc
C. dels Av
ellà
Boqu
er
C. Neu de
St. Cugat
C. Cecs de
C. Fo
rn
C. dede la
C. Po
u
Serra Xic
Pl. d
e
Hort de
C. la
Vict
òria
vant del
ortal Nou
C. Llàstics
C. Ll
u
C. M
ende
z
C. d
el B
ou d
e
Sant
Per
e
C. de la M
are de
Déu
del Pila
r
C. le
sde
San
t
C. V
erda
guer
i Ca
llís
C. d
'Am
adeu
Vives
C. de
l Palau
d'Ort
igos
a
. Juli
à Por
tet
Tomàs
rcs
C. Sag
rista
ns
Av. d
e Fr
ance
sc C
ambó
Av. d
e la C
ated
rald'An
toni
C. del D
r. J
oaquim
Pou
St. F
elip
C. Montjuïc
del Bisbe
C.
St.
Sev
er
C. S
t.
C. Llib
rete
ria
C. V
egue
r
Bda. Llib
rete
ria
de S
t.
St. D
omèn
ec d
el C
all
C. d
e l
es
C. del General
Álvarez de
C. dels Mes
tres
Casa
ls i Mar
tore
ll
San
t Pe
re
C.
del P
ort
al N
ou
de
eina
C.Tragí C. Col
omin
es
Giralt
C. Florde Lliri
C. Sant
C.
Raim
on
Nogue
raC. C
remat
Gra
n
i Xic
C.Ar
men
gol
C.de
Gat
uelle
s
Pl. d
e
Joan
Cap
ri
Pl. d
e
Pl. d
e
Pl.de
C. Seca
C. C
irera
de la
Mús
ica
n
Volta Colomines
Sant Ignasi
ç
de
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Santa Caterina0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 12/07/2011
6a
7a6a
6b 6b
6a
6a
12b
12b
12b
7a
6b
12b
13a
7a
6b
12b
7a
12b
12b
pr
12b
12b
7a
12b
7a
12b
12b
5
5
12b
12b
12b
7a
12b
7a
12b
VP
7a
12b
12b
6a
12b
12b
12b
VP
6a
7b
5b
6a
12
pr
pr
12b
7a
12b
12b
7a
12b
12b
12b
2b-hs 12b
12b
12b
7a
12b
6a
7a
7a
12b
P
12b
7a
6a
12br
12b
2b
12b
12b
12b
6b
2b
7a
12b
6b
6a
6a
6b
6b
12b
12b
12bg
12b
7a
7a
7a
7a/R
12b
12b
12b
7a
7a
12b
12b
7a
12b
12b
12b
12b
7a
12b
6b
12b
6a
12b
7a
6a
12b
12b
12b
12b
12b
12b
12b
12b
6a
12b
12b
12b
12b
6a
5b
12b
6a
6b
7a
7a
7b
12b
12b
12b
12b
12b12b
12b
12b
12b/hs
12b/hs
12b
7a
6b
12b
pr
12
5b
12b
7a
12b
6b12b-hs
6b
12b
12b
6b
12br
12br
12br/viari
6b
12b
7b6*b12br/elp
12br/elp
12b-hs
12br/viari
12b
12b
12b
7a
12b
12/adtn
12b
12/adtr
7a
6*b
6a
7b
6*b
6*a
12b
12b
12b-hs
1
7
Sant
Pacià
Bartom
eu
e
la
Aurè
lia C
C.
dels
Capellan
s
R
C.
Pl. I
sidr
e
Nonell
C. Espalter
d'en
Rob
ador
Sant
Agus
tí
Sant
Pau
del
Mar
quès
deBa
rber
à
Margarida
C. deles
Penedides
C.d
ela
Plaç
a
R
Colom
C.
del
HePtge.
Madoz
C. Qui
ntan
aC.
Aro
les
en
Raur
icCard
enal C
asañ
as
C.
delsCec
s
de
laBo
quer
ia
Pl.
Sant
Jose
p
OriolPl
.
Bda.
Santa
Eulàlia
elip
iPl.
Neri
del C
dels
Ban
ysN
ous
Petx
ina
Pla
de la
Boqu
eria
Plta
.
C.
C.
Ptge
.
Baca
Ptge. Amadeu
Bagués
Pl. d
e
Salvad
or
Segu
í
la
Ram
bla
de
C.
Ram
bla
Ptge
.
C.
d'e
n
Roig
C. Flor
iste
s de
la R
ambl
a
Cano
nge
Colom
Gardu
nya
Ptge
. Mil
Vui
t-ce
nts
de
Jeru
salem
de
del
Carme
C. Jo
vell
Tallers
dels
Ànge
ls
C.
del
Doc
tor
Dou
del
Pint
or
Fortu
ny
C.Mon
tjuïc
delCa
rme
d'en
Xuclà
Bons
uccé
s
C.
les
Ram
elle
res
de
Pl.
de
Vice
nç
Mar
tore
ll
d'en
Roca
C.
de
Petr
itxo
l
del
Pi
C. Ber
trel
la
C. dela
Canuda
Mad
ridPl.
C. Fl
or
de
laPorta
ferrissa
C. Bote
rs
Pl.
Cucu
rulla
la
Palla
Pl.
Nova
C.
Cucu
rulla
Picalq
uers
C. P
ero
t
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C
C.
melles
Creu
C.
de
Mor
eraPt
ge.
Hos
pita
lPl. J
oan
Amad
es
Pl. S
ant
Jose
pPl. S
ant
Galdr
ic
Pl.
Fred
eric
Mar
és
de
Av.
Ram
bla
La
Jard
ins
del D
r.
Flem
ing
i Sanpere
Pl.
Carle
s
Cab
res
C. d'Agustí
Duran
C.
Ptge
. de
Mag
arol
a
Pi
i Sun
yer
Jard
ins
de
Rubió
i Lluch
Colo
ms P
tge.
de la
Pl.
Ave M
aria
del P
i
del P
i
Vidre
T
de la
Vila de
C.
C. dels Arcs
C. S
St. F
elip
C. d
C
C. S
t.
St.
C. de la
Boqueria
ta. E
ulàlia
C. l'Ar
c
lta
Lo Lladre
C.
de
Sa
l'Aur
ora
C. S
ant M
artí
C. de Sa
nt
C. d
e les Eg
ipcíaq
ues
Ptge.
Virrein
aMalno
m
de la Riera Baixa
C. de
l'Arc
de
San
t Agu
stí
l'Hospita
lBer
nard
í Mar
tore
ll
C. de
la Jun
ta d
e Com
erç
C. Santa C.
de
la
U
nió
C. de Sa
C. de G
C. de Lancaster
del
Tea
tre
Ram
bla
d
el
Rava
l
d'Elis
abet
s
Pl.
C. Bon
succ
és
C. de
les
Sitge
s
Ptge. Elisabetsde
Pl.
Ramon
Cabau
Pas d
e
Jose
p Orio
l
C. San
t
C. Nou
de
Sad
urní
C. d
e San
t Rafa
el
Pl.
C. d
el N
otar
iat
C. d
e St
. Rafae
l
Plta
.
d'An
na
Mur
ià
Pl. d
e
Vázq
uez
Mon
talbán
PlVu
itmar
ç
es C. Fran
cesc
Pujols
C.
del
Duc
Bot
d'e
n
C.
Cró
. de
San
t
Bon
aven
tura
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de la Boqueria0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
51Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT 50
Sagrada Família
E:1:5000
Sant antoni
E:1:5000
13E
13E
5
17/613E
13E
13E
13E
5
5
5
5
5
5
5
pr
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
P
P
5
5
5
5
5
13E
13E
13E
13E
13E
13E
7b
13E
17/6
17/6
17/6
13E
13E
7a
17/7
17/7
17/7
7b
7a
17/7
7b
13E
13E
13EP
P
P
5
5
7a
13EP
5
5
5
5
5
13E
17/7
14a
13E
13E
13E
6b
17/6
14a
14a
P
P
5
13E
13E
5
13E
13E
13E
13E
13E
6E
7a
17/7
13E
13E
P
P
P
P
5
5
13E 17/6
17/6
13E13E
dels
E
C.
Passatge
de
Vilaret
Ptge
. Uts
et
Ptge
. de Ca
nade
ll
Ptge
. de Bo
fill
Ptge
. de Le
ón
Ptge
. de Ce
ntelles
de S
imó
Ross
elló
de
Plaç
a
de
Gaudí
Los
de
de
de
Carrer
de
de
de
la
Carrer
de
Avin
guda
de
Carrer
Mallorc
Carrer
Carrer
Carrer
del
Ptge
. d
e F
ont
aiol
grad
a
Familia
Dos
C.
C
Jard
ins de
Mon
tser
rat
Roig
de
Prov
ença
Ptg
e.
Pau H
ern
ández
Ptge
. de Ca
rsi
Dos
Tristá
nJa
rdins de
Flor
a
l
ta
i
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de la Sagrada Família0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 12/07/2011
5
5
5
5
pr
13E
7a
13E13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
6b
5
5
5
5
5
5b
13E
13E
13E
7a
13E
7a
13E
18*
13E
13E
6E
7a
13E
17/6
13E
13E
18*
7
13E
7a
13E
13E
13E
5
12b
12b
12b
12b
6b
12b
12b
12b
12b
12b
12b
7a
12b
12b
12b
12b
7a
12b
12
7a
6a
13E
13E
5
5
5
5
12b
7a
12b 12b
12b7b
7b
13E
6E
13E
7a
13E
13E7a
13E
7a
17/7
13E
17/7
13E
13E
13E
13E 13E
13E
13E
7b
HD/7-g
5
C.
C
C. Santc
liment
de
C.de
SantAntoni
Aba
Pl. d
el
Dubte
C. Sant Erasme
de
San
t
Vicen
ç
de
la
Pl.
del P
es
de la
Palla Ll
una
C. Card
C.
del
Ptge
. San
t Ant
oni A
bat
C.
C.
C.
C.C.
de Ferlandina
Carrer
del
Com
Carrer
Flor
idab
lanc
a
Carrer
Ca
de
Man
so
Carrer
de
de
Carrer
del
Pl.
delslets
Carrer
Car
de
pla
ta
Tamar
it
del
C.
C. de
Requese
ns
C.
Nou d
e D
ulc
e
C. de Sant Gil
C.
del Prínce
p d
e V
iana
C. de
la
C
endr
a
C. de
l Bisbe
Lag
uard
a
Jan
er
C. de la Rier
C. de
ls S
alva
dor
San
t
Pau
C. del M
arqu
ès de Ca
mpo
Sag
rado
Carrer
del
Par
lamen
t
Ptge
. de
Pere
Calde
rs
adel
San
t
Pau
Ronda d
e Sant
Jard
ins
dels
Tres
Tombs
C
Jard
ins
Vilare
tde
Mer
cè
Jard
ins
Cànd
ida
de
Pére
z
Jard
ins
de
Mar
ia
Man
onelles
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Sant Antoni0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 12/07/2011
52Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT
ConCepCió
E:1:5000
aBaCeria (proveïdora)E:1:5000
13E
13E
13E
13E /
6E5
3E
3E
13E
13E
13E
13E
5b
5
5
5
5
5
5
13E13E
7a
6a
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
7a
13E
P
P
P
5
5
5b
5
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
7a
5
5
7b
13E
13E
7a
6b
5
5
5
5
5
pr
13E
7a
7a7a
7a
7a
17/7
6a
7a
15
15
13E
7b
6b
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
P
P
P
P
5
13E
13E
13E
13E
er
Ptge
. de Mén
dez Vigo
Cons
el
Roge
r
del
Bruc
de
Girona
del
de
Ptge
.
Rector
Oliv
eras
Ptge
.
Pla
Ptge
. C
Ptge
. del M
erca
t
de
Carrer
Carrer
de
del
Carrer
de
Bailè
n
Flor
Joan
Pl.
Mos
sèn
Jacint
Verd
ague
r
Carrer
Carrer
de
de Pass
eig
Pass
eig
Jard
ins
de la
Torre
de le
s aigü
es
Jard
ins
de
Bara
tSo
fiaJa
rdins
de
Rector
Oliver
as
J
Ptge
. de les Es
coles
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de la Concepció0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
7a
12
7a
12
12
12
7a
12/7
7a
2
12
12
12
7a
12
12
6a
12g
6b
12
12
12
12
12
12
7a
12
12
7b
6b
12
12
12
12
12
12
12
12
12
12
12
12
12
12
12
7a2
12
12
12
12
12
12
12
12
12
12
12
6a
7b(p)
12
6a
6a
a
5
5b
12
12
12
17/6
12
12
12
7a
12
12
12
12
12
7b
12
7a
12
7a
12
12
6a
6b
12
6b
12
6a
12
12
12
15
12
12
12g
12
5b
12
7a
12
12
12g
12
6b
12
12 12
12g
7b1
12
6b
12g12
12
6b
12g
13E
12
12
12
12
12
5
5
5
12
12
12
127a
g 12
12
12
7a
12
12
7b
12
7a
5
5
5
pr
12 12
12
5b
12
12
12g
12
12
12
7b1
12
12
13a
12
HD/7
12
12
12g12
6b 6b
5
5
6b
5
5
13E
12
12
12g
12
12
1
12
6
12
12
12
6b
13a
13g
13a13a
13E
de
M
del
Perill
de
Venus
de
la
Lliber
tat
del
Progrés
de
la
Fraternitat
de
Tord
era
C. Ter
C. Samsó
C. Profeta
de
Milà
i
Fontan
de
Puigm
artí
de
Que
vedo
de
Siracu
sa
gust
í
de
Mar
tínez
de
la
Rosa
de
Fran
cisc
o
Giner
rrer
de
Blan
es
Pine
daC.
Mat
ilde
de
Sant
Pere
Màr
tir
de
Jesú
s
C. C
anó
de
Ramón
C. d
e R
amis
C
C. d
e Ab
dó T
erra
das
C. de
Maria
Moz
art
de
Dom
ènec
h
C. de
Pl.
Rasp
all
C. C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C. d
e Ba
nyoles
C. d' I
guala
da
C.
C.
C.
Pl.
enos
a
Goya
C.
de
Antún
ez
Maspo
ns
uera
John
Lenn
on
C.
d'A
lba
Tagamanent
C.
y
de uc
de
Carrer
del
Carrer
del
Solde
l
Plan
eta
C.
de
de
Olano
C.
Pl.
Revo
lució
de
Sete
mbr
e
de
la
Perla
de
Tero
l
d'en
Vida
let
Monts
eny
el
iaman
t
de
de
Torrijo
s
de
Mon
tman
y
del
Robí
C.Man
rique
deLa
ra
Pl.
dela
VirreinaC.
San
ta C
reu
C. E
sglésia
Torren
t
de
Vallfog
ona
C
C.
C.
C. C.
C.C.
de
C.
C.
del
C.
Ciud
ad
Real
C.
C.
de
Virtut
Car
rer
Man
Torren
Torren
t
uel
de
Joan
ic
Cajal
Ca
Bailè
n
an
de
Bruni
quer
del
C.
C.
C.
C.
Joan
de
C.
Car
rer
C. Lluís Vives
C. d
el P
ened
ès
C. de
San
t Dom
ènec
Gato Pé
rez
Ptge
. Ròm
ul B
osch
dePl.
Bonav
ista
C. de
l
Dilu
vi
C Pou
Riera
Pl.
C. M
are
de D
éude
ls D
esem
para
ts
C. X
ique
ts
de V
alls
de la
de 1
868
Pl.
C. M
ariana
C.
d'Ast
úries
l'Or
C. d
e
les Gui
llerie
s
an
de
de la
Pl.
Pl.de
l
Poble
Roman
i
ardins
e e
Vila
de
Gràcia
C.
de
J
osep
Tor
res
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal d'Abaceria0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 12/07/2011
53Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT 52
Sant andreu
E:1:5000
SantS
E:1:5000
121213a
12
13a12
6b
15(p) Sentència
8(p) Sentència
5
5
5
13a12
13b
13b
13b
13a13a
13a
5
5
5
5
5
12
17/9
12 1212
12
12
13a
12
17/6
12
1213a
12
12
12
12
12
1213a
12
13a
12
12
12
12
12
12
12
12
12
6b
6b
13b
13b
15s(p) Sentència
6b
15s(p) Sentència
6b
7a
12
12
12
12
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
pr
6b
15
12
12
12
15
15
12
12
7b
17/6
7b(p)
12
17/9
12
12
13b
15
12
12
12
12
7a
12
7a
5
12
12
12
13b
13b
13b
13b
7a13b
13b
17/7
JU
6a
13a
6b
6b
7b(p)
12
12
6b
VP
13b
17/7(p) Sentència
12
55
7b
6b
13a
6a
7a
VP
7a
6a
J
J
J
J
J
12
12
12
12
12
12
7a
12
12
12
6b
12
6b
6b
13b
13b
13b
7a
12
13b
13b
VP
13b13b
5
J
JJ
12
12
127a
17/6
7b
7b(p)
7b(p)
7b(p)
HD/7(p)
17/7
12
12
12
12
12
12
12
12
13b
13b
13b
6b
6b
12
12
7
7b(p)
13b
13b
13b
15(p)
7
C.
del
Pare
Secc
hi
de
Cast
ellb
ell
del'Abat
Odó
delMontsec
Ptg
e.
Sòcr
ate
s
ele
sM
onges
de
Neopàtr
ia
de
Renart
Palm
eres
de
Pero
nella
delD
Colònia
de Ramon
de
deCabrera
de
Basc
ònia
de
de Montpeller
de
Rubén
Darío
Riera
de
Sant
Andreu
Vin
tró
C. Mercat
Pl.
del
Mer
cada
l
C.
Mate
uFerr
an
C. Arc del Mercat
C.
Cerd
à
C.
Gord
i
Carr
er
C.
Fàbrica
UrgellC. A
juntament
Pl.
Comer
ç
delDoctor
B
C. Rec
esvi
nt
deSant
Hipòlit
de
C. M
ata
gallsde
Baliarda
C. Segarr
a
Pl.
Mar
ià
Bros
sa
de
Sant
Marià
i
Milà
C.Trempde
C. XandriPl.
d'en
Xand
ri
C.
Mir
de
Jorb
a
de
GallarzaiPons
C.
C.
Com
teTalla
ferr
o
C.
de Tra
m
agó
Servet
C.
de
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
Vallès
Rier
a
Pl.
d'Orfi
la
deCoroleu
deSòcrates
Iglésias
Sant
Andre
u
de
Carrer
Malats
C.C.
C.
ana
C
tge. Joaquim Rita
Ptge.
Irlanda
del Pont
C. de Guardiola
C. de
l Pai
xale
t
Pl.
del S
ot
dels
Palete
s
Segadors
Feliu
C.
i
de Joa
de
C.
Carrer
Pass
eig
Gra
n
oin
e
res Creus
C. Cardenal Cisneros
C.
de F
raga C
òrd
ova
C. de Santa MartaPtge.
Baliarda
Ptge. Jacint Guardio
Can
Fabr
a
d'Ignasi
d'A
rbúci
es
d'Agustí
Pl.
Ramón
Pl.
de
C. Modest
d'O
tger
ana
d'Irlanda
Ptge. Isabel Rib
Pl.
de le
s
C. VerdetCarr
er
C.
D'A
ndorr
a
C. Segre
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Sant Andreu0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
3b
a
a
5
13b
13a
5b
13b
17/6
13a
12
12
13b
13b
1213b
13b
12
13b
12
13b
12
12
12
13b
12
7b
12v
12
17/5b17/5b
13a
13b 13b
13a
13b
5
5b
12
12v
12v
12v
13a
12
7b
18
12
7b13b6
6b
13b
12v
12
12
6
12
13b
6
6
13b
7b7a
18
13v
13v
13v
13v5b
7a
13b
12
6b
6bvpr
vpr
vpr
5
5
5
pr
13a
13a
7a
13a
13a
13a
13a
13a
13a
13a
3/6
13b
13b
18
6
13b
7a
18
18
7a
17/5b
17/5b
17/5b
17/5b
17/5b17/5b
17/5b
17/5b
17/5b
13a
17/5b
13b
13a
17/6
13a
13a
13b
3/6
13a
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b13b
13b13b
13b
13b
6
3/6
6
18
18
13b
6
12
13b
18
12
7
7
12
6
12
17/6
12
7a
7a
12
17/6
7a
17/6
5b
1
7a
15(p) Sentència
12
7b
13b
6
13b
12
1
5
57b
13a
3/6
3/6
7b
13b3/6
13b
12
12
12
15(p) Sentència
eta
Ri
d'Este
ràs
C. C.
de
C.
Rajolers
C.
Pass
eig
C.
del
Tin
ent
Flo
mest
a
de
Sant
Medir
deCàceres
deDaoiz
i Velarde
Rie
raPtg
e. B
adal
C. Tirso de Molina
de
deCerdanyola
de
de
Pa
d'enBlanco
C.
dels
Panis
sars
C. Cardó
delMiracle
Ptge. Serra i Arola
C. Mont-ro
s
C.Fernández
Duró
Pl.de
C. del Manzanares
de
Burgos
de
Sag
unt
C.
Bal
tasa
r C. Po
mar
del
s
Jocs
Flo
rals
d'Andalusia
laRie
rade
Tena
de
San
t
Pas
de
C
Pl.
V
ázqu
ez
Mella
tge. d'A
ndalu
sia
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C. D
em
òst
enes
C.
nimes
Miquel
M
de
de
Pavia
ger
Pl.
deSa
nts
Sants
de
Cap
man
y
de
Bacard
íCanalejas
Beg
ur
de
del
Tenor
C.
Carrer
C.
C.
de
Ram
bla
del
Badal
de
Ram
bla
C.
Rodríguez
Joan G
üell
C.J
ocs
Flo
rals
de S
ant
Jord
i
Tole
do
Bon
i M
Fru
ctuòs
Gla
bert
da del M
ig)
Ptge. Vapor
Vell
nge Pibernat d'Es
cude
r
Rie
ra
C.
de
Guíx
C. d
e
T. Can M
ante
ga
d'O
lzin
elle
sC. d
e F
inlà
ndia
d'An
toni
de B
onaventu
ra P
ollé
s
art
zenbusc
h
rer
C. de F
eliu
Casa
nova
. d
e C
aster
àsPtge.
deFeliu
Casa
nova
d'Es
cude
r
d'A
lcole
aC.
C. Socors
C. dels
P
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Sants0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
54Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT
merCè
E:1:5000
eStrella
E:1:5000
5
18
18hs
18hs
18
13b
5
5
5
5
13b
13b
18
6b
18
18p
6b
13b
6b
18
18p
18
6a
6a
6b
18p
6a
18
18
7a
6a
18p
6a
6a
6a
18
7a
186b
17/7
5
5
6b
18p
6b
6a
6a
5
13b
18
13b
413b
6b
18hs
13b
18hs
7a
13b
18hs
18hs
5
5
5
5
5
5
vpr
vpr
vpr
5
5
6b
13b
18hs
18hs
18 7a
7b
6
18
12
12
6
12
18
12(p)C6
12(p)B
12(p)C
7a(p)C
7a(p)B
13b
6
7a
6b
13b
13b
13b
13b
13b
17/7
13b
13b
13b6b
18hs
18hs
7a
18
13b
17/717/7
VP
18
14b*
13b
13b13b
5
55
v
13b
13b
7b
18p
13b
13b
13b
13b
13b
6a
7a
13b
18p
13b
6b
6a
15(p) Sentència
13b
18
13b
13b
5
5
5
5
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
15(p) Sentència
5
5
5
5
v
13b
6a
18
13b
6b
6b
15(p) Sentència
de
Fra
nce
sc
ns
C.
de
Borb
ó
Serrano
del
G
reco
d'E
sponel là
Virrei A
mat
C.
de
Matild
e
C.
Arn
au C. Santa Úrsula C. A
mics
Pl.
Sta.
Eulàlia
nteta
C.
C.
Das
de Déu de les Neus
Pl.
Palm
e
Boló
s
Sant
Ferr
an
Llimon
Santa
Pl.
Paul
Clau
del
Ptg
e.
C. Peñalara
o
queiro
de
la
del
Monts
a
Pintor Casas
Trav
au
del
Cad
í
de
Vilapicina
C. d
'Inc
aSa
nt
Iscle
de
C.
C.
Pg.
C.
C.
d'Artés
C.
i Puig
de
Desf
ar
C.
C.
C.
Passeig
d
Ptge. del Nil
MPlaz
Ptge
.
RicardCanals
Doct
or
Pi
de
de
Maladeta
de
de
Sólle
r
Pg. d U
C. de
l N
il
del
C. d'Orduña
C.
d
'And
ratx
Porta
Valldem
C.
C.
C.
C.
C.C.
C.C. de
C.
d'Olo
f
Ptg
e.
del B
aró
C. de Costa i C
uxart
Felip
II
d'Allo
za
del
C. Joan AlcoverC.
Miq
uel Ferr
à
d'A
mílc
ar
C.
Pere
Dr.
Pi i M
olis
t
Ptge
. d
e
Por
ta
d'An
eto
CartellàCartellà
i Puig
Ptge.Espe
C.
d
e
aeira
Pl.
C. N
ou d
e Po
rtaLa
fuen
te
gD
'Ari
stòtil
p M
aen
Plta
R
Pl.
C. de
Bes
iber
ri
C. d
e M
ontm
ajor
Ptge
. d'
Alfo
nso
Jard
ins
de
José
Igna
cio
Uren
da
Jard
ins
d'El
Petit
Prínce
p
C.
Santa
nyí
de
C.
de
Pi
Ros
ario
Ptge.
Gra
uAjuntament de Barcelona
Mercat Municipal de la Mercè0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 11/07/2011
5
5
5
5
5
20a/9
18
13a
7a
13b
13b
7a6a
P
5
5
5
5
pr
b
13b
13g
13b
a
13b
13b
5b7b 2-3
13a
13b
13b
13b 18
7a
13g
13b
7a
7b
7a
13g
13b
13g
15
15
7a
15
15
13b
13b
13b
13b
12
12
7a
12
12
17/7
12
18
7a
7a
13b
13b
5
5
13b
13b
7a
13b
13b
6a
7a
6a(p) Sentència
P
5
5
5
5
5
5
5
5
pr
pr
7a
13a
13a
13a
13a
13a
13a
13a
7a
13a
17/7
13b
13a
13b
13a
13b
13a
13b
17/7
13b
13b
13b
13b
18
17/7
13a
P
5
55
7b
13b
HD/7-j
HD/7-
P
5
13b
13b
13a
13g
13a
7b
13a
13a
13a
13a
13a
13a
13a
13a
5
13a
ia
Ptge
. Red
empt
orPt
ge. Cam
èlie
s
Marina
Pdís.
de
de
C.
Pas de
la
San
C.
Pl.
Sanllehy les
de
la
de
de
Pl.
El-ka
der
C.
epan
t
Carre
r
de
del
C. T
orre
nt d
e Mar
iner
Láza
ro
del
Pare
Laín
ez
C.
Ptge
.
Roman
s
ia
Sant
Lluís
de
Martí
de
la
Torre
de
Balcell
s
Ptge
.
Cam
ilOliv
eras
Salut
de
la
Legali
tat
Prov
idènc
ia
de
Ca
l' En
carn
ació
de Reig
i Bon
et
C.
Badia
C.
de
Vent
alló
Nog
ués
de
d'Amun
t
de
Sar
deny
a
Marg
all
de
Pi
ide
l
Secr
etar
i
Colom
a
Fabra
Camèli
es
les
C.
C.
de
Ronda
Avingu
da
Ptge
. de
l'Enc
arna
ció
Ptge
. de l'E
ncar
nació
Ptge.
de Bon
é
T
(Ronda del Mig)
Ja
d'Hiro
C.
d'Hipòlit
l'A
C. A
lcalde
de
Mós
toles
l'Enc
a
Ptge
. Mar
inéPa
s de
l'Enc
arna
ció
d'Alfons
el S
avi
Parc
de
les
Aigü
es
Túne
l
dela
Rovira
d'A
bd
C.
Pl.
Sanllehy
de
Sar
deny
a
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de la Estrella0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
55Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT 54
ninot
E:1:5000
leS CortS
E:1:5000
5
5
5
7a
7b
7a
6a7a
6E
7b
13E
13E
13E
13E
13E
13E
7a
7a
5
7a
7b
P
P
5
5
5
5
5
5
5
7a
7a
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E 7a
13E
13E
7a
5
5
5
13E
7a
7a 13E
13E
6b
6b/7b
13E
13E
6*a
7b
6a
13E
13E
13E
13E
13E
13E
17/6
13E
13E
13E
17/7
7a
18
7a
5
5
5
5
5
pr
13E
7a
18
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E13E
13E
17/6
Ptge
. Ara
gó
Cons
ell
Pl.
del G
all
Carrer
del
Comte
Carrer
de
de
Roma
Carrer
Casa
nova
Ross
elló
d'Ar
agó
de
Carrer
Carrer
Carrer
Mallorca
Prov
ença
de
d'Ur
gell
Carrer
del
Villa
rroe
l
Carrer
de
Carrer
Ptge
. de
Bat
lló
Jard
ins
d'Elen
a
Mas
eras
Jard
ins
d'Er
mes
send
a
de C
arca
sson
a
Jard
ins de
l Doc
tor D
uran
i Re
ynals
atriu
Pinó
s
Mila
ny
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal del Ninot0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
18
6a
5
5
5
vpr
4
18
6a18
18
7a
18
6a
12
12
13a
18
13a
7a
18
18
18
5
5
vpr
vpr
13a
18
13a
6b
6b18
5
5
5
7b
VP
6b
18
6b
1812
18
12
12
12
7a
5
7a
7a
7a
13a
7a
12
6b
13a
12
13a
12
12
13a
7b
12
13a
7a
7b
13a
12
12
13a
7a
12
12
6a
13a
12
12
13a
12
12
13a
13a
13a
13a
12
18 13a
13a
18
7b
6a
6a
12
7a
5
13a
6b
18
7a
18
13a
13a
13a
13a
13a
7a
13a
13a
18
13a
6b
5
13a
7b
la Saletaell leu
de
C.
C.
C.
de
Vila
mur
e
Joan
de
Solà
del
Remei
Pl.
Conc
òrdia
Pl.
de
Com
as
Nubio
la
Esp
inós
C.
C.
C.
C. G
erar
d Pier
a
Pl.
del
Sol d
e Ba
ix
de
Galil
eu
de
Joan
Güel
l
de
les
Cort
s
Trav
esse
ra
Val
lesp
irna
de
Lluçà
C. d' Eugeni d
' Ors
C.
C.
Carrer
C.
C.
C.
Fígols
Barrie
ntos
ueric
a
C.
deCo
rts
Via
de
Jard
ins
dels
Docto
rs
Dolsa
Jard
i
Campo
amor
Jard
i
d
C. Joaquim Molins
a de Li
llet
(Ronda d
el M
ig)
de
Clar
a
C. de G
d'Europa
C. Institu
t Frenopàtic
Car
rer d
C. Docto
r
C. del
Taquígraf
Martí
C. d'Hug
de Rocabertí
de la
d'An
d'Evari
C. de Dolors Masferrer i B
osch
Carre
r
Carre
r
C.
C. de C
an Bruixa
Can Br
uixa
Plta. d
e
Daniel D
almas
es
Jard
ins
de
PC
Jard
.
M.D
olor
s
Barg
alló
i Ser
ra
C.
del
Doc
tor
Ibáñ
ez
Cab
esta
ny
de
C.
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Les Corts0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
56Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT
Clot
E:1:5000
HoStaFranCS
E:1:5000
13a
7a
13a
6a
2
2
13a
12
13a
13a
VP
6a
5
12
6a
13a
13a
13a
13a
13a
13a
12
12
12
13a
12
13a9
7a
6a
12
6a
7b
6a
6b
6a
5b
13a
13hs
12
7a
12
12
5
HD/7-g
H
14b
12
7a
7a
12
15*
6B*6B
13*
6B*
15*
5
5
13a
13E
6b
17/7
13E
13E
13a
13a
7b 12
13E
12
12
6b
7b
P
P
5
6a
6b
7a
7b
7b
12
12
7a
12
12
13a
6a
18*
5b
13a
7a
6b
6b
6b
7b(p)
6b/5
15(p)
12
7a
5
7a
6b
6b
7@
18
22@T1
de
Cent
Pl.
Valent
í
Almira
ll
Sant
C. de
la
de
C.
de
l
Mon
turio
l
Carrer
Bilbao
de
de
del
C. Hernán Cortés
C. Cabanyal
Pl.
Font
C. Meridional
C. Sèquia Comtal
C. Soler i Rovirosa
dels
Esc
ultors
Cla
peró
s
Carr
er
C. del Municipi
del
Mer
cat
C. Joan I
C. Flandes
Ptge
. de Vint
ró
Wash
ingto
n
C.
Pl.
Casa
nelle
s
Pl.
de Les
Cons
tel.lac
ions
Pl.
de
L'Oss
a
Men
or
Carrer
Carrer
Carr
er
Poblen
ou
Llac
una
Avin
guda
D
Pl.
Docto
r
C.
Antic
de B
ofa
rull
Pl.
del
Cano
nge
Rodó
C. Arc Sant Sever
uigmadrona
anya
del
Serrat
C. Almenara Alta
C. de Sibelius
Co
runy
a
C.
Carrer
Jard
ins de
ls
Castellers
Meridia
na
Avin
guda
Cent
reCo
mer
cial
Glori
C.
C. Escoles
C. Coronel Sanfeliu
C. d
e Ve
hils
C. d
e Ed
is
Gabriel Y Galán
C. Puig
gener
Gran
Via
C. d
e Gre
enwich
C.
dels So
lstic
is
Parc
del
Clot
i Sag
ué
C. Rafael Capdevila
C. de
R
osse
nd Nob
as
C. del Ter
C. Muntanya
Carrer
Joan
de
M
alta
de
Joan
Pl.
Mar
coni
Plta
. de
Ptge
. dAjuntament de Barcelona
Mercat Municipal del Clot0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 12/07/2011
5 6
13b
13b
13b
7b
5
5
5
13b
6a
18
7a
18
6a
12
12hs
12
1212
12
Z
12
12
12
18
12
Z
12
5c
12
5c
13b
5c
12
13E
13b
13b 13b
13b
13b 13b
6a
13b
HD/7-g
13b
7a
7a
5
5
13b
6b
7a
13b
13b
13b
13b*
5b
13b
13b
13b
6b
13b
13b
13b
13b*
13b*
5
5
5
5
5
17/6
9
13b
7b
18
13a
12
12
7a
7a
13a
13*
12
13a
7*
13*
12
7a
12
1212
7a
13a
12
18
12
6a
13a
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13a
13a
13b
13b
13b
13b
13b
6b
13a
6
Vpr
6a
5b
5b
5
5
55
5
Z
13b
13b
Z
13b
5c
18hs
1
18
18
7a
13b
18
13E
5
12
13b
13a
18
18hs
18
18hs
13b
6a
18hs
13b
13a
18
18hs
13b
18hs
18
13b
7a
13b-H13b
13a
C. Cai Celi
C. Vidriol
C. Cap
de
Guai
ta
Riba
gorçan
a
N
C. San
t Fer
riol
l
d'en
Dam
ians
C.
C. Príncep Jordi
de la Creu Coberta
de
de Vilardell
de
Bordetadel
Moia
nès
Mèx
icFr
uc
la
C. S
ant P
ere d'Ab
anto
C. Sant
Germ
à
C.Vin
t-i-
sis
de Portugalete
Leiva
de
Carr
er
de
Sant
Roc
C.
C.
C.
C.
C.
Ctra.
de
Corts
Cata
lane
s
Pl.
de Miquel Bleach
C. For
n
ist
Martí
Mar
tore
ll
Muntadas
C.
de L
lobet
Pl.
Anto
ni
Pére
z i M
oya
C.
Joanot
C.
Rect
or
Triadó
de
Bé
de
Gener 1
641
Anto
C.
C.
Gavà
C. Cuyàs
Carrer
C.
del
Joan
Cor
rade
s
Indu
stria
l
C. d
el Cal
lao
C.
Geribert
C. de
de la
Vidr
iera
Masnou
Par
J
C
C.
del
El
Parc
de
l'Esp
anya
C.
de l
Esp
anya I
ndust
rial
l'Àlig
a
C. N
ogue
ra
C. S
ant
N
icolau
d'Her
enni
C. To
rre
C. M
ir
C. de
l Far
ell
C. de St
a. D
orot
ea bos
d'
Am
post
a
Rub
én
de
d'Erm
enga
rda
ardins
de
estin
a
aux
Carr
er
Pl. Pl
. de
D'H
ost
afr
ancs
C. d
el
Con
sell
d
e
Cent
Ptge
. de
Mon
tser
rat
de A
ndré
sde S
ió
Pl.deJo
an
Pelegr
í
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal d'Hostafrancs0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 12/07/2011
57Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT 56
lliBertat
E:1:5000
trinitat
E:1:5000
cia
5 5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
5
13a
7a
12
7a
12
13a
13a
12
12
7a
12
12
7a
12
12
12
7b 2-3
12
12
12
7a
12
12
7a
7a
12
12
17/5
12
12
7b 3
12
17/5
12
7b 1
12
12
12
17/6
13a
13a
12
12
17/5
7a
6a
12(p) Sentència
12
12
12
12
7a
12
12
17/5
12
12
5b
12
12
7b
7a
12
7a
12
12
12
12
12
12
12
7a
12
12
12
12
12
12
12
12
12
12
12
7b(p)
12
12
12
12
7a
6a
7a
5
3a
13a
5
5
5
5
5
5
5
5
13a
13b
13a
18
12
13a
13a
12
7a
13a
12
7b
13a
18
13a
1213a
12
13a
13a
7a
12
7a
12
13a
12
12
6a
12
1212
12
12
5
5
5
5
5
5
5
5
12
13a
12
12
12
13a
12
12
7b
12
12
12
13a
7b
12
12
12
12g
6b
12
12
7b
12
12
7a
12
15
7b
7b
13a
12
12
eda
C. M
atild
e
t
Pere
Màr
tir
C C
anó
C. de
Maria
C.
Goy
C.
de
Antú
nez
Maspo
n
Espa
rrag
uera
Trav
esse
ra
Carrer
C
C. Bret
ón de
Los H
errero
s
de
Pere
Sera
fí
Sant
del
Sol
C.
del
Plan
eta
C.
dede
Ros
de
Olano
C.
de
la
de
Jaén
C. Leo
poldo
Alas
C.
de
del
Monts
eny
deles
Carolin
Carr
er
Pl.
TrillaC.de St
Magdalena
Carrer
de CC
Joaq
uim
C. d'
Aul
estià
i Pijo
an
Pas d
e l'Àng
el
C.
C.
C.
C.
C.
C.C.
C.
de
C.C.
Virtut
C.
Pl.
Prínce
p
Gra
n
de
Torren
t
e de
Salv
atier
ra
C. Gua
dalaja
ra
de
Sène
ca
de
Miner
va
Narcís Olle
r
de
Luis
de
Nept
ú
Mique
l
de
Vic
C. Bos
ch
dela
Riera
de
Sant
Plta
.
Sant
C. C.
C.
C.
C.
C.
Gràcia
Tuse
t
Augu
staLincoln
de
Regàs
Euse
bi
Saragossa
a
Pl.
dela
Lliber
tat
C. de
l'Ore
neta
de
et
C.
C.
C. S
ant
Cristò
fol
C. d
e
Milton
C.
Pl.
de
Plac
ídia
Mad
razo
Laforja
ir
Avi
nguda
Gal.la
Cubí
s
Augusta
Pla
de
Nicolá
Sa
Balm
es
de
Sant
Marc
C. Ju
lián
Rom
ea
C. de
la G
rana
da
C. Doc
tor
Rizal
C. de
San
t Dom
ènec
C.
Sant
a E
ugèn
ia
del
Pen
edès
Pl.
de
C. Pou
de la
Riera
C. d
e
PlC.
Xique
ts
de V
alls
Pl.
Mar
iana
C.
de
Sa
nt
G
abrie
l
C. d
e B
enet
M
erca
dé
C. d
el S
ol
Ana
Fran
k
l'Àng
el
Trv.
de
San
t A
nton
i
Rambla
del
Pra
t
C.
de
Be
rga
C.
del
Cigne
C. d
e
les Gui
llerie
s
C. de S
anta Rosa
Augu
sta
Avi
nguda
Prínce
p
de
d'Ast
úrie
ia
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de la Llibertat0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 12/07/2011
27
6b
4
6b 18
18tHS/2
6b
18tHS/3
18EL
18tHS/3
18EL
18tHS/3
18EL
5
5
5
5
7a-2
6b
6a
4
7b
7b
6b
6b
18hp
6a
13b vp
6b
18
18
14a
18
18
6a
6a
7b
HD/7-g
HD/7-g
7a
18
5
5
5
7b
9
18
9
6b
13b
18
6b
18tHS/1
6a
6a
7a
5b
18t/3
18
13b
7a
6a
13b
6a
6b
6b
7b-1
7a-1
13b
18
7a
18tHS/3
18
13b vp
18tHS/3
6b
18
6a
6b
9
7b
HD/7-g
13b
13b
13b
7b-3
7b-3
7b-1-3
13b
13b
13b
13b
13b
7b-4
7a-3
7a-1
7b7b-4-3
5
13b
13b
13b
13b
6b
13b13b
13b vp
13b
6a
13b
13b6b
6b
13b
9
9
ges
Bla
nque
s
del
l
d'Aig
uabl
a
L
C. Poeta Masifern
C. Vall
d'A
ro
C. d' Empúries
C. d'Alhucemas
Pabl
o
Igle
sias
P
de
Portlliga
t
delVesuvi
Pou
Nou
Pin
s
Aritjol
sar
Molí
Form
ente
rala
Florida
de
la
Flor
C
C.
C.
de
de Neu
la
Pedrosa
C.
deFe
nals
C.
de
Las
Chaf
arinas
C.
laFosca
de
C. d
e T
amar
iu
C.
C. de S
'Agaró
Car
rer
C.
Via
Favència
Ronda
deDalt
Pl.C
. de
Pon
s
Barris
C. de
Pl.
Lola
Anglad
a
de
Zambrano
C. Maria
nells
Pl.
Nou
Barris
Cam
í
de
deRoquetes
Pl de
l'Aigüa
C. Platja d'Aro
Pl de
l'Aire
Pas
d'An
tonio
Cu
C. de la
Pl
de la
Terra
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de la Trinitat0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
58Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT
Sarrià
E:1:5000
poBle nou
E:1:5000
13PNp
13PNeP
5
13PNe
7a
14b1
5
5
5
5
7a
13PNp
13PNp
13PNp
12PNa
12PNa
12PNa
6b/12PNa(s)
12PNa
12PNa 12PNa
12PNa
12PNa
12PNa
12
6b
7b
SP
7b
12
12
12PNa
Na
Na
12PNa(s)
12PNa(s)
13PNe
13PNe
P
P
P
P
P
5
5
5
pr
13PNp
13PNp
13a
13PNp
13PNp
7a
12PNa
12PNa
12PNa
12PNa
SP
6b
SP
6b
6b
SP
SP
6b
7b
6b
SP
SP
6b
13a
6a
18
7b
SP
6b
7b
6b/7subsòl
SP
HD/7-j
18hs
13PNe
13PNe
13b
7a
6a
13PNe13PNe
13PNe
13PNe
13PNe
13PNe
13PNe
P
P
P
P
P
P
5
6b
7
14
6b
13b
12PNa
12PNa
12PNa
22@HS/ST
22@T
12PNa
22@
22@T
22@
12PNa
22@
22@HS
7b
22@T
7b
22@FC
22@
22@FC
22@FC
22@T
22@T
7a
12PNa
12PNa
12PNa
12PNa
12PNa
12PNa
12PNa
12PNa
12PNa
12PNa
12PNa
12PNa
12PNa
12PNa
12PNa
12PNa
12PNa
7b
18
18
18
6b
18
6b
18
18
18
187a
7a
12
Fern
ando
del
dela
Jonquera
Pl.
C.de
GalceranMarquet
Pl.
dela
Unió
Subi
rà
de
Pl.
de
Sant
Mon
tser
rat
C. V
ener
o
Ptge
. Cas
amitj
ana
Marià
Aguiló
Carrer
del
Jonc
ar
de
Castanys
C. Degollada
Pass
atge
de Ro
vira
Ferrocarril
del
Poo
Pere
lló
C. Sant Francesc
C.
C.C.
C.
C.
C. de
Torte
llà
Ptge
. P
ique
r
Ptge
. Orio
l
Ptge
.
Salad
rigas
C.
TopeteC. Lab
erint
de
Calvell
de
Carrer
de
Lope
Carrer
Carrer
Pass
ei
Bac
uda
Gonzá
lez
Bilbao
Carrer
de
del
C. d
e l'E
bre
de
Ptge.
de
Pass
atge
de
C.
Ptge
.
Mas
sagu
er
r
Carr
er
de
Turró
del
Taulat
Rambla
True
ta
Ra
Carrer
de
Parc
Ptg
Pg. J
Ptge
. Co
lomer
Jard
ins
de
Gandh
i
C. V
allm
itjan
a
de Prim
C. Vidal i de Valenciano
C. Guillem
de Llúria
Jard
in
d
Ptge
. de
Ptge. Joaquim Pujol
C.Po
ns i
Bern
at C
alvo
l'Am
ista
t
Jard
ins
de
Jose
p
True
ta
Ptge. de R
Jard
ins
Llev
ant
Julio
Pl.
Pt
Rafael
Campa
lans
Pl. d
ede
l' Ar
enal de
Pl.
de
d'
Jard
ins
Beau
voirde
Simon
e
de
Rosa
Per
aulet
del L
latzer
et
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de la Unió o del Poblenou0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 12/07/2011
5
5
5
6b
18
18
7a6b
7a(p) Sentència
12(p)
12
6a
13b(p) Sentència13b(p) Sentència
12(p) Sentència
12
12
12
7a
15(p) Sentència13b13b
7b
7a
7a
6b
12
6b
12
12
12
12
12
12
17/5
17/5
5b
18
7a
7a
6b
7a
12
12
12
12
7b
7b
18
18
18
18
18
18
18EL
20a/10
6b
7a
13b13b
7a
6b
5
5
12
20a/10
20a/10
7a
12
1214a
7b
6b
20a/10
20a/8
20a/10
7b
20a/10
3
20a/10
2
20
12
6a
20a/10
20a/10
12
7b
18
18
20a/10
20a/10*
6b 6bp
18
5
5
5
5
5
8a
7a
18
9
7a
7a
8a
8a
18
7b
5b
6b
6b
12
12
6b
vpr
7a
12
15
13b13b
12
12
12
7a
13b
vpr
20a/11
7a
6b
6b
13b
pr
12
12
12
12
12
15
15
7b
7a
7a
12
12
12
6a
12
6b
12
12
12
5b
5b
5b
5b
13b
13b
6a
17/5
17/5
17/5
12
12
12
12
12
12
12
12
12
12 12
12
12
12
12
12
12
12
12
12
12
12
7b
vpr
6a
5/12
20a
V
17/5
6a
rinquet
C. Can
yelle
s
Men
del
ones
tir
dela
Reina
Gim
énez
tí
de
Mon
tcada
de DomínguezMiralles
i
V.
Foix
Foix
J.V.
de
C. Orio
l Mes
tres
Cor
net
i
Mas
Carrer
C. CalàndriesC.
d
Pl.S
t.
Vice
nçd
Sarr
de
Canet
del
Pedró
de
laCre
u
de
la
Duq
uess
a C.
C. Eu
terp
e
Pl.de
Sarrià
Palet
es
Pl.
Cons
ell
C. Sagrat Cor
C. M
imos
es
C. d'
Ivor
ra
deNúr
ia
d'Orle
ans de Sarrià
Pl.
Quím
ic de
Sar
rià
Pl.
d'Am
ich
Plta
.
del
Rose
r
C.
C.
C.
Plta
.
C.
Arqu
itecte
Mas
de
Pass
eig
Montcada
Major
de
Sar
rià
Maj
or
de
Sarrià
de
Dolors
Mon
Car
rer
C.
C.
C.
de
Elise
nda
Via
Augusta
del
St.
Gaiet
à
Pl. d
e
Pere
Figue
ra
i Ser
ra
C. de
Ja
ume P
i
C. Gre
solet
Ptge
C. de N
egre
vern
is
Ca
Ga
C. Dalmàcia
C. d
e
Gra
us
C. N
ou d
e
Sta.
Eul
àliaC. S
anta
Filom
ena
re de
D
éu
C. Sol
i Pa
drís
Ptge.
de
Can
et
C. Men
or
de Sarrià
C. PareMiquel
C. San
ta
Mag
dalen
a Sofi
a
C. de
Seta
ntí
Joan
Llarch
C. de
de
M
onte
rols
C. Escull
Jard
í
de
C. de
l C
los d
e Sa
nt F
ranc
esc
C. Rec
tor Vol
tà
C. de
Jor
dà
de la
Vila
C. dels
C.
S
alvad
or M
undi
l'Hor
t
C. Car
rasc
o i
F
orm
igue
raC.
de l'Ins
titut
C.
Ram
on
Miquel
i
Plan
as
C. T
res
Reis
C. Isa
ac A
lbé
Ptge
.
Mallof
ré
C.
A
vió
Plus
Ultr
a
sc
Darde
r
Dr
C.
Karr
C. de
Car
me
Parc
de
Joan
Reve
ntós
C. Pe
re T
arré
s
Jutg
esJard
.
d'Els Se
tze
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Sarrià0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 11/07/2011
59Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT 58
BarCeloneta
E:1:5000
galvany
E:1:5000
7
3
35
5
G5
9
6b
3
6b
7
6b
6b
G4
B1
5b
7bG1
7b
6/18hs
G4
G1
A1
B1
31.2
1.1
6
18
5B*
5a
6
18hs
31.2
6b
A1
B1
G1
G4
A1
E1
A1
A1
A3
B1
E1
A1
6a
B1
A3
A1
A1
A1
7b
G4
A1
A3
A1
A1
G1
A1
C1
E1
7a
A1
C2
A1
7b
A1
A1
C1
E1
A1
7a
G4
6b
A1
A1
7a
C1
A1
D1
7a
7b (2)
A2
A1
A1
A1
7a
5b
6a
F1
A1
4
4
A1
5b
A1
A1
5b
A1
A2
5c
A1
A1
A2
A1
A1
7b
G5
A1
A2
A1
A1
6b
5c
F46b
B1
A1
A1
A3
A1
A1
A1
A3
7a
6b
A3
A1
A1
A1
A1
6b
A1
A1
A1
A1
D1*/7b
A1
A1
D1
HD/7-g
A1-hs
E1-hs
F4
D1
D1*
18-hs
F4
7b
D1
7a
7a
A1
7b
A3
A1
7a
7b
6b
31.2
1.1
5b B1
7a
5b
A1
B1
B2
A1
A2
A1
A1
7a
A1
A1
A3
A1
A1
7a
7a
A1
A1
7a
A2
A1
A1
A1
A1
6b
F1
A1
F1
A1
A1
A1
A1
A3
A1
A1
A1
A2
A1
A3F
A1
7a
A1
A1
A1Fhs
A1F
A1F
A1
6b
A1F
A1
A3F
A1
A1hs
A1
A1A1F
A1F
A1Fhs
A1F
F1
A1F
A1
A1FF1
A1
A1
A1A1
A1
A1
A1
A1-hs
5a 1B
de
de
Gra
ui
Torr
as
de
laVila
Joio
sa
del
Lluïs
ade
Marilla
c
Barc
eló
C. Conre
ria
C.
l'Alm
irall
Churr
uca
Cla
ra
St.
Mallo
l
Bere
nguer
C.
Sant
C. de l'A
lmirall Aixadad
e dels
mte
de
Mest
rança
Meer
Ponte
vedra
de d
e
C.
Alc
anar
Sta
.
C.
de
Brug
ada
C.
C.C.
C. C
. C.
C. de
l'Almirall Cervera
Sant
de
Carles
C. Sòria
C.
C.
Sala
manca
Pro
clam
aci
óC.
Balu
ard
de
C.
del
de
Plat
j
Bar
celo
net
a
C.M
arq
uès
de
laQ
uadra
de
de
Ginebra
C. Pare
des
C. M
agatz
em
s
C. M
onjo
C. Sal
C. M
ariners
C. Safa
reig
s
C. Sant
Jose
p
C.
Pompe
u
Gener
de
la
Maquinista
Mar
Elm
Sant
Miq
uel
Sevill
a
Balu
ard
l'Atlàntida
Vin
arò
s
Guítert
Pesc
adorsC. Escuder
Pl.
Poet
a
Bosc
àPl.la
Barcelon
eta
d'Andrea
Dòr
C. Rect
or
Bru
guera
Cerm
eño
C. Vicaria
de
C.
C.
C.
C.
C.
C.
del
Llag
ut
C.
de
Gin
éD
r
Plaç
a
de
Pau
Vila
Moll
de la B
arc
elo
neta
Barc
elo
na
Litora
l
Anto
ni
Genes
cà i
Coro
minas
Ptg
e. Jo
sep
Ric
art
i G
iralt
Carrer
Balboa
Carre
r
del
Doctor
Carrer
del
Maq
uinista
Ptg
e. Jo
an
Miram
bell
i Bert
ran
Parc
de la
Barc
Pass
eig
C.M
iquel Boera
de la
Ptg
e.
Carb
onell
d'Hila
ri
Salvad
ó
Com
te de
Borb
ó
Pg. de
Pl.
Pl.
Pl.
i Part
agàs
Marq
uès
de la M
ina
C. C
arb
onell
C. Piz
arr
o
C. M
editerr
ània
C. d
els
Pin
zón
el Dipòsit
arqu
esa
Salv
at
P
apass
eit
otg
e
la
Pl.
Pl.
Pl.
13 A
C. Alm
irall
Pl.
del
Gas
del
del
del
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de la Barceloneta0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
13a
13b
5
13b13a
13b
13b
7a
13a
5
5
p) Sentènciaa
13a
13a
13b
6a18
7(p)
13a
13a
6a
13a
13b
13b
13b
13a
13b
5
5
5
5
5
5
5
13a
7a
13a
7a
13a
13a
13a
13b
13a
7a
7a
13a
13a
13a
13a
13a
13a
VP
13a
6a
7(p)
7a
13a
13a
7a
13a
13a
13a
13a
13a
13a
13a
13b 7a
13b 12
13a13b
5
6a
13a
5
5
5
13a
13a
13a
13a
13a
13a
13a
13a
13a
13a
7a
13a
13a
13a
12
12
13a
17/7
5
5
18
7a
13a
13a
12
13a
12
6b
13a
13a
13a
8a
13a
7a
1
13a
17/
6a
13a
13a
13a
13a
5
5
5
5
5
13a
13a
13a
13E
oel
Casa
nova
Avinguda
Pl.de
Trav
esse
ra
de
de
Fontestà
Calvet
c
deFe
rran
Agulló
C. de Bee
eixa
a
Victòr
ia
C.
Cast
elló
de
Sagu
és
de
C.
C.
C.
de
C.
C.
C.
C.
C.
C.
Mun
tane
r
C.
deC.
C.
Augusta
de
C.
C.
d'en
Vidal
d'Ar
ibau
de
dels
Desca
rtes
de
de
Calaf
C.
C.
dede
Via
Turó
Par
c
Mor
agas
C.
d
C. C
amp
Bach
Can
d
el Mes
tre
Nicol
au
Av. de Pau Casals
del
Poet
a
Ber
tran
d
n
C. del
Teno
r Viñ
as
d'Am
igó
Jard
ins
de
C.
de
l
R
ecto
r
Uba
ch
rdins
de
AvingudaAvinguda
cc
Castelló
Cas
telló
Pl.
Pl.
Pl.
Edua
rd
Mar
quina
Parc
rez-Cabrero
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Galvany0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 12/07/2011
60Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT
treS torreS
E:1:5000
guinardó
E:1:5000
5
5
7a
20a/8
20a/8
17/6
20a/8
20a/8
20a/8
8
7a
20a/8
5
6b
20a/8
13b
20a/8
13b
6a
20a/8
7a
20a/8
20a/8
20a/8
20a/8
7a
20a/8
7a
20a/8
20a/8
6a
20a/8
7a
20a/8
20a/8
20a/8
7a
20a/8
20a/8
20a/8
13b
6a
20a/8
13b
20a/8
20a/8
20a/8
20a/8
20a/8 20a/87a
13b
7a
7a
13b
13b
13b
20a/8
5
555
7a
20a/8
20a/8
20a/8
20a/8
20a/8
20a/8
20a/8
20a/8
7a
20a/8
7a
20a/8
20a/8
6b
20a/8
20a/8
20a/8
1820a/8
20a/8
18
18
5
5
5
20a/8
18
6b
6b
20a/8
Esco
les
Pies
Rosa
ri
C. San
t Cas
iGan
duxe
r
Gen
eral
Via
Pl.
de
Ferran
Casa
blan
cas
Pl. M
are
de D
éu de
la Pau
Milane
sat
Verg
ós
Alcove
r
Docto
r
Carull
a
Cal
atr
de
de
de
ta
C. de
Josep
Ba
de
les
de
Torr
as
Puja
lt
i
C
d
C. Art
Cerigno
lade
Car
rer
C.
C.
Ca
C
C.C.
de
del
C.
Car
rer
C. de
Carren
cà
ena
del
telln
ou
Girone
lla
Gui
mer
à
s
Cas
as
Doc
tor
Rou
x
Augusta
de
Joaq
uim
Pena
Pl.de
Pl.
del
Carril
mí
del
C.
C.
de
del
dels
de
e
C.
C.
Pau
Doc
tor
del
entir
i
Jard
ins
Docto
r Roig
i Rav
entó
s
Les Tr
es
Torres
C. de Vila Arrufat
C.
de
nda
del M
ig)
Pl.
deJard
í
d
C. de R
icardo Calv
o
C. de B
ertran
di S
erra
l'Emancip
ació
C.
Ros
ales
l'Orie
nt
de
Sarrià
Cementiri de Sarrià
AAjuntament de Barcelona
Mercat Municipal de les Tres Torres0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
5
55
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
7b
13b
13b
13b
13b
13b
5
5
13b
13b
3b
13b
7a
18hs
13b
6b
18
13b
13b
13b
13b
13b
18
13b
13b
13b
18
13b
13b
18
13b
18
18
13b
18
13b
7a
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
6b
6b
7b
7b
6b
6b
/7b
13b
13b
13b
13b
pr
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
5
13b
13b13b
13b
13b
7a
17/7
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13hs
13b
13b
7b
13b
5
5
5
pr
13b
13b
4
13b
13b
13b
vpr
18hs
6a
13b
13b
13b
13b
13b
17/77b
7a
13b
6a
13b
13b7a
15
13b
13hs
13b
15
7b
13b
18hs
6b
6b
1
HD/7-j
13b
13b
13b
13b
P
P
P
13b
13b
7a
7a
7b
413b
Ptge
. R
ust
ulle
t
Ptge. Constància
Carrer
d
Carrer
Tolosa
Trinxa
nt
Bisc
aia
de
laG
arr
otx
a
Ptge
.
Ber
nat
Feno
llar
Pl.
del
Guina
rdó
C. Pa
re R
oldós
Carr
er
Pl. d
e
Carle
s
Card
ó
Sanj
uan
Ptge. de CanBerdura
C. d
e Sa
nta
C. St. Pere
Munta
nya
de
Llívia
Torredels
Pardals
C.
de
de
Mar
agall
dede
Rubió
Ors
i
C.
odistes C.
de
de
Fra
nce
C.
de
Puert
o
de
Mata
nza
s
dePinar de
C.
C.
C
C.
Ptge
.
Pass
eig
deGui
Ronda
ol e. G
inec
ós
Pl.
del
Taxi
Volart
del
Villar
Flau
gier
Mar
ia
C.
C. G
uina
rdó
Clde
C.
de
Mara
gall
de
C.
de
la
C.dela
Vinya
lègraf
C.
Ren
aixe
nça
Feliu C.
C.
de
la
de
de
Xiprer
Campo
C. de
Ptge
. d' A
rtem
is
C. d
e C
apella
Ptge. d' Aloi
Jard
ins
de
Fred
erica
Mon
tsen
y
Guina
rdó
(Ronda d
el M
ig)
del
Tro
bado
r
Torre V
élez
rcía C
ambr
a
d'Am
èrica
d'EscornalbouPtg
e.
de
Garc
ini
C. Doctor Vallsl'O
blit
l'Art
Joaq
uim
a Ve
drun
a
del
Centre
Segle XX
l'A
Mar
ia
Cl
Mar
ia
Cl
Tolosa
de
Mara
gall
de
Mara
gall
de
Mar
agall
Pass
eig
de
Ptge
.Mon
t
Pieta
t
dea s
Pl.
Pl.
de le
s Flor
s de
Maig
C. d'Anna M. MartínezSagi
de
C.
TeodorLlorente
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal del Guinardó0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 11/07/2011
61Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT 60
montSerrat
E:1:5000
Horta
E:1:5000
27
6b
27 6a27
5
6b
13b-RI
13b RII
6b
13b-RII
7b
13b RII
5(p)
5
5
5
5
13b RII
13b-RII
13b
13b
7a
7a
13b
5(p)
6a
13b RII
13b
13b-RI
6b
6a
13b RII
13b RII
5(p)
13b RII
6b
23
13b RII
13b RII
6b
18
13b RII
7a-1
13b RII 7b
7a
1813b RII
6/7
13b RII
13b RII
13b RII
13b-RI
13b RII
6a
6a
6b
13b
13b RII
5(p)
13bR
13b-RII
13b-RII
27
18a
18b
6
18b
13b RII
14a
5
5
7a
6
7a6
18b
13b
18b
13b
18b
13b
13b
6b
18
13b
13b
13b13b
13b
18b
6
13b RII
18b
13b
HD/7-j
7b
7bHD/7-g
27
5
5
5
6a
18
7a-3 7a-2
6b
6a
4
7b
7b
6b
18hp
6a
6a
1
HD/7-g
27
18
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
7b-3
7b-3
7b-1-3
7b-4
7a-3
7a-1
7b-4-3
Ptge. Quintana
del
Verd
un
C. A
C. Bor
ges
Bla
nque
s
C. de
Roman
í
Cam
pre
ciós
Cata
sús
C. Arg
enso
la
Cam
í Vell
de la P
edre
ra
uber
ó
de
de
Vila
dros
a
Simancas
e
Góngo
ra
dedel
Mas
D
Batllori
Mar
ín
C.
C.
C.
C.
del
del
C. C.
C. de L
lopis
Favència
Júlia
Dalt
de O
riol
C.
la
Ciuta
t
rigliano
Vidal
i
Pine
nt
dePl
a
les
de
rigo
Caro
Minade
Guasch
C.
les
C.
tesa
nia
Forne
C. Q
uesa
dadel Pla
dels Cirerers
C.
Port
de la S
elv
a
C.
C.
Alvarado
C.
Torres
Nou C.
de
Portll
Molí
eFe
nals
Car
rer
Via
Ronda
Escalesde Llobera
laC.
de
de
Llobera
Briquet
sCante
ra
Roqu
etesPl
.
Pedre
gar
Bda.
del
de
C.
de
C.
de
C. Ba
llot
de le
s
C.
de
Llobera
C. de
Pon
s
Barris
C. dels
C. d
e R
ober
t Rob
ert
Pl.
C.
Parc
del
Plade
Forn
ells
C. d
e Lu
zCas
anov
a
de Ja
ume
mer
esPt
ge. d
'Ant
avian
a
laïm
Cam
íC.
i Ant
ichPl. d
e
Salvad
or Puig
Pg.
del Bo
scde
Plaç
a
Serrade
Joaq
uim
del
Pl.
dels
Tite
llaire
s
Pl.
Jes
ús
Carras
co
C.
Ant
oni
Gila
bert i
Bone
tAjuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Montserrat0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
20a/812
5
55
5
5
a
9
12
9
13b
12
12
6a
12
5b
12
13b
12
12
13b
20a/10
20a/10
7a
12
12
12
12
18
20a/10
5
5
5
5
12
12
7a
12
13b/c
12
13b
12
7a
13b
12
7a
13b
20a/8
13b
13b
7a
12
12
12
20a/8
20a/8
12
12
12
12
12
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
13b
12
12
12
12
12
12
12
7b
20a/8
13b/c
6b
7b
7b
6b
13b/c
13b/c
1813b/c
13b/c
5/7b
6b
6b
5
5
5
5
5
5
5
5
7a-ES
1818
20a/9-c
6b
5b/18
13b/c
7b
7a
18c
18c
18c
8(p)
8(p)
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
7a
20a/9-c
7a
6b
6b
15
7a(p)
18c
18c
6b
5b
5b
7a
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
15(p)
15(p)
7b
20a/9-c
20a/9-c
20a/9-c
20a/9-c
5
5
5
vpr
13b
13b
13b
13b
12
13
12
13b
15(p) Sentè
13b
20a/8
13b
5
5
5
5
13b/c
13b/c
20a/9-c
13b/c
7a
7a
7a
llar
Ven
t
de
Can
Mariner
Als
ina
Mar
tíi
C.
Galla
Torr
ent
de
C. d
el M
estr
C.
C.
sseig
sseig
Toda
mera
C.
Due
ro
P
Ptge
. Cap
devi
la
Fran
ques
es
Bda.
de
Can
Mateu
de
la
Carab
Carrer
C.
de
Pala
fox
delsConsorts
SansBernet
de
SantTomàs
Joana
d'A
rcde Tossa
C.
Lletr
es
les
Ciè
nci
es
Ptge
. M
arí
Tde
la
Plana
Bda.
Riv
ero
C. Curt
C. Mestre Serradesanferm
Pare
tas
Ptg
e. V
ilai R
ose
ll
C. Baix
de
Marine
r
Sant
es
C. F
ulto
n
Bda.
Merc
atd
e
P
C. Beatr
iuC.
Sant
a
C. de
Grífols
Ptge
.Al
t de
Mar
iner
Miq
uel
Plana
de
Rive
ro
Mar
iner
Alt
C.
de
Bda.
de
la
Com
bina
cióC.
Santa
O
l ivia
T.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
del
Ptg
e.
Galla
de
Fonta
net
C.Alighieri
Pl.
Pl.
Creu
s
Bda.
del
Llobreg
ó
de
Granollers
Dante
Alighieri
s
del
Tajo
Can
Pujo
let
Peris
i
Lisboa
de
laPla
na
de
Chapí
C.
C.C.
Carm
el
C. San
t
Ber
nabé
Passeigma
rta Campoam
or
Salses
de
Ptge. Chapí
C. de Pere Pau
C.
Sante
s C
reus
Ptg
e.d
e T
oss
a
C. d
e
de F
Carm
el
C. de
C.
Rajoler
Castellbell
de
l'Estat
ut Ptg
e.
de
Guard
iola
C. d
e S
anta
d'Estoril
C. de
les
d'Aiguafred
a
C. d'Horta
d'Horta
d'Eiviss
a
C.
Maria
C. de Sanpere i
C. de
Crehuet
Passeig
sseig
C.
de
C.
C. de
PP
Pl. d
e les
Mas
ies d'Hor
ta
Carre
r
Ptg
e.
de
la
Pl.
Buga
dere
s
d'Hor
ta
Jard
.
de
Mar
ia
Capd
evila
Ptge. Granollers
Granollers
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal d'Horta0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 12/07/2011
62Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT
guineueta
E:1:5000
Bon paStor
E:1:5000
18
7a14a
6b
5
6a
8
18
5b
6a 5
5
6a
18
18
7a
18
7a
18
18
6a
7a
7b
6/7
7a 18
6
7a
18
7a
18
1818
1818
18
5b
6a
5
5
vpr
vprvpr vpr
vpr vpr
7a
18
18
6a
VP
18
7a
VP
18
VP
13b
18
13b
7a7a
6a
18
5
5
5
vpr
vpr
vpr
vpr
vpr
vpr
vpr
vpr
vpr
vpr
vpr
vpr
vpr
vpr
14a
18
7a
18
18
VP
VP
67a
5
5
5
vpr
vpr
vpr
vpr
vpr
vprvpr
vpr
vpr
vpr
vpr
6a
7a
18
18
18
18
6b
6b
18
6a
6b
6a
6
7a
VP
18
18
18
VP
13b
de
Mata
mala
deRoca
bru
na
et
Bellcaire
C. Fl
açà
C.BordilsC. Cel
C.
C. Am
er
C.
Pl.
de
Césa
r
Valle
jo
d'Ogassa
ed
Monta
gut
Iscle
C.
d'Urrutia
C L
egaz
pi
C. AlonsoC
ano
C.
C. C
C
Ponce
C.
León
de
Pla
de Las
Mad
res de
la
Plaz
a de
May
o
C. Po
llenç
a
C.
Felanitx
Ense
nya
Portoc
ri
C.
iM
olis
t
Pass
eig
del
V
del
Marn
e
Rambla
del
Caçador
Pg. d'Urru
tia
l Nil
C. Forme
de
la
Gasela
del
Ca
C.
C.
de Lorena
C.
d' A
lsàci
a
C.
C.C.
C.
de
Valldau
C.
de
laG
uin
eueta
Fav
Parc
Guine
ueta
CurieMarie
de
C.
C.Escala
C.
de l'
Isard
Vola
dor
C.
de l' Esq
uirol
Nou
ral
de
Barris
Pl.
de
C.
Lore
na
d'Espinauga
C.
Borg
onya
Agullana
Pl.
Can
lade
l'Art
esania
C. d
e Villa
lba de
ls A
rcs Einste
inC. d'Albert
C.
Llafr
anc
Plta
. de
Jose
p Mª
Jaen
Pl. d
e
RieJo
an
Pl.
NouMajor
de
Barris
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de la Guineueta0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 12/07/2011
22a
7a7a
6b
5b
6b
186b
18
5b
5b
18
5b
18
5b
18
5b
13b
18
7a
18
5b18
5b
6b
5b18
18
6b
5b
5
5
22a
22a
3b
13b
13b
13b
5b
18
5b
13b
22a
13b
13b
5b
18 13b
5b
18
6a13b
5b
6a
6a
6a
5
5
5
6a
18
22a
22a
18
18
7b3
13b
7a
6a
6a
13b
13b
22a
7a1
13b
7b113b
5b
13b
6a
14bv
18
14bv
14ba
14ba
5b
13b
6b
7b2
18
14bv
6b
14ba
5b
13b
6a
7a
14bv
18
18
6b
6a6a
7b-PE
7b-PE
18
6b
6b
22a
6b
9
9
9
22a
5
5
22a
6a
22a
22a
Carr
er
Carr
er
de
de
Salo
mó
C.
Tell
de
laFlo
rest
a
les
Novelle
s
de
laTalla
da
de
Sentís
C.
Isona
C.
Mur
C.
Sanet
C.
Cre
tes
TàrregaPtge. de
C. d' Orrius
C. C
. C. C. C
. C.
C.
de
C. C.
C.
Bellm
unt
de
Serò
s
Carrer
de
Tárrega
C.
de L
linars
del V
allè
s
Adrià
de
Bio
sca
de
Claramunt
Mollerussa
C.
C.
C.
San
tand
er
deSant
Granadella
C. de Camarasa
Fra
Junípe
r
Serra
C.
Adra
ll
C. Àger
Bass
ella
C. G
usp
í
Barn
ola
Vilamajor
d
de
Sas
de
la
de
C.
C. del
del
Barr
iVerm
ell
de
Flix
delFoc
FolletMare Eterna
C.
C. C
.
Pl.
de
Rodr
ígue
z
Félix
de la
Fuen
te
Pl.
Robe
rt
Gerha
rdla
Pl.
de M
ossè
n
Joan
Cor
tinas
de
Pass
eig
San
chís
C.
delsCresques
aurada
de
C.
de
de
Carrer de
C. d
e
l ' Avança
da
l'Estadella
d'Enric
d'A
rbecaar Sandino
C.
d'A
lfarr
às
d'A
rdèvol
rrer de Fra Juníper SerraCare
smar
C. de Josep Finestres
C.
Sèquia
M
adriguera
Pg.
Sant
Pl.
Pol
Mar
de
de
de
er
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Bon Pastor0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
63Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT 62
Felip iiE:1:5000
Sant martí
E:1:5000
6a
18 18
18
13a13a
6a
5
5
5
13b13b
13b
3b
13b
13b
18
13hs
13b
13b
13b
13b
6a
6b
13b 7a
18
13b
13b
13b6a
5
5
5
5
5
5
13a
13b
13b
13a
7a
6b
18
18
13b
6a18
18
13b
13a
13hs
7a
6a
13a
7b
6a
6a
18
13a
13a
13a
13a
18
1818
vpr
VP
13b
5
5
pr
7a
6a
13a13a
7b
13a
7a
13b
6a
13b
13hs
13a
13a
P
P
5
b
13b
13b
13b
15
13b
13hs
13b
15
13b
13b
P
P
55
5
5
5
5
13a
13a
13a
5b
18
18 18
7a
13a
13a
6a
6a
5
5
4
6a
13a
13a
13a
13a
Maina
da
stulle
t
Carrer
de
Carrer
Tolosa
Bisc
aia
de
Sant
Anto
ni
d' Esp
ronc
eda
Juan
de
Mar
ia
d' O
lesa
Felip
e
II
Gara
y
Jose
p
de
ofa
rull
de Canrdura
Pl.
Havan
eres
Indian
sde
Garcilaso
gall
Puert
oPrínci
pe
de
Mata
nza
s
Pinar del Río
C. C.
Jord
ide
Sant
Jord
i
del
Cep
C.
C.
de
Rib
t
Carr
er
de
les
Ptge
. de Co
ello
Ptge. del
Dr. Torres
C.
deC.
C.
Meridia
na
C.
Pl.
Card
enal
Cico
gnan
i
Fili
pin
es
Cata
luny
adeAs
semblea
Pl.
Conce
pci
ón
Cienfuegos
denal Tedesc
C.
de
Jard
ins
d'Elx
Campo Florido
de
Carr
er
C.
C.
Ptg
e.
de la
Com
panyia
Ptge
. d' A
rtem
is
dure
s
an
d'O
lesa
dels
C. de les AntillesC.
Com
tess
a d
e P
ard
o B
azá
n
Bertran i Güell
C. de Fe
lip
Tolosa
gall
Pl.
dels
Pl.
Pl. d
el
Rom
Crem
at
Jard
ins de
Villa
Clara
C.
de le
s
Pl.
de la
Pl.
dedeMar
ia
erasri
Jard
ins
Jard
ins
de
Mer
cè
Rovira
Jard
ins
de
Virg
inia
Woo
lf
Jard
ins
de A
yala
d' Á
ngeles
Lópe
z
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Felip II0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
5
5
18
18
18
18
18
18
18
18
18
18
6a
VP
VP VP
18
5
5
18
18
18
18
18
18
18hs
18
7a
18
5
5
5
5
5
18
VP
VP
18
18
18
7a
18
7a
7a
VP
7b
5
18
18
7b
6a
18
18
18
6a
18
18
18
6a
22@T/6b
6b
18
18
18hs
18
7a
18
18
7a
18
18
7a
7a
VP
VP
18
6a
7a
22@22
22@TA
22@TB
18 18
18
5
vpr
vpr
vpr
HD/7
22@
6b
22@T18
7a
22@
7@
6b
C. G
elida
de
Zenò
bia C
de
Puigce
rdà
C. D
olça
de Pro
venç
a
C. Pere
Verg
és
C. Jo
sep E
stale
lla
C. Fra
nces
ca B
onne
maiso
n
Conx
ita B
adia
Mar
tore
ll
Pl
Conc
ili
Carrer
del
Mar
esme
Carrer
de
Puigce
rdà
C.
de
Ca
n'Oliv
a
Mar
esme
Puigce
rdà
de
del
Para
guai
C.
de la
de
C.Pa
u
r
de
C.
Carrer
Carrer
del
de
Palm
era d'
Andr
ade
C. de l' Es
tartit
Menorca
Carrer
del
Carrer
Car
Carrer
m
Aigu
a
Rambla
de
Rambla
C. Jor
di R
ubió i Ba
lagu
er
Tren
to
Carr
ú
Carrer
Carrer
Pla
de
Cant
àbria
ia Vila
C.
de
Duoda
Cata
lane
sCamí Ca l'Isid
Pere
IV
Pl.
d'Ar
tur
d'An
drad
e
de
Sant
Mar
tí
Pl.
dela
Cultu
ra
Pl.
de
Pl.
lade
Ptge
. de Ca
Pl.
Pl.
Pl.
Pl. d
e
Lliber
tat
Ròde
nas
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Sant Martí0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 11/07/2011
64Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT
Carmel
E:1:5000
Sant gervaSi
e:1:5000
5
56b 18
7b(p)
6b
18c
6a
6a
13b/c
7b
13b/c
7b
13b/c
7a
5
5
5
13b/c6a
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
6b
6b
5
6b
18c
13b/c
20a/9-
20a/9-c
18c
18c13b/c
20a/9-c
20a/9-c
5
5
5
pr3b/c
18c-r
18c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
18c
13b/c
6b
18c-p
18c
13b/c
13b/c
13b/c
b/c
13b/c
7b
7b
7a
6a
6a13b/c
3b/c
5
5
5
5
5
5
5
5
7b
6b
7a
7a
4
7a
13b/c
13b/c
6b/18 18c13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c 13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
7b
7a
7b
6b
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
13b/c
6a
13b/c
13b/c
7b
7b
13b/c
13b/c
13b/c
18c
6b
6b
6b
6b
13b/c
7b-ES
5
520a/9-c
6b
20a/9-c
13b/c
20a/9(p)
13b/c
20a/9
7a-ES
20a/9-c
6a7a
5
13b/c
18c-r
6b
13b/c
13b/c
13b/c
18c-r
7b
5
6b
20a/9-c
20a/9
13b/c
13b/c
7b-ES
20a/9C
de
Lluís
Pa
ge.rn
era
e.re
ll
Que
ixans
Ma
C.dePt
ge. S
antu
aris
de
Calder
ónde
la
Bar
ca
de
la
Con
ca
de
Trem
p
dels
de
la
de
Ram
on
R
de
Moratín
de
Bernat
Bransi
Mar
ià
Vid
al
Ptge.
Sta.Te
resa
C. Puig
Cas
tella
r
C. Jad
raqu
e
C. Cifu
ente
s
Passerell
d'e
nCim
any
C. d
e F
eijoo
C. d
e la M
anxa
C. de
C. del T
rillo
C. d
e S
erra
llon
C.
C.
C.
C.
del
C.
Carrer
Pl.
de
Pastra
na
Bda
. Pa
sser
ell
l'Algu
er
Segimon
Ram
bla
del
de
Lugo
d'Arbós
ís
ll
del
Llobr
egós
del
de
de Santa
delPantà
de
Tremp
C.C.
C.
C.
de
rer
C.
Sigüenza
del
Ptge.
Espiel
l
de
les
Ciè
nci
es
Ptge
. M
arí
Tolrà
C
C.
C.
C.
Agudell
dels
de
C.Carm
el
guen
zaCarrer
Carrer
Laura
Ptge. d'en Xinxó
C. de
Sac
edón
Jaum
e
Plan
as
i Alem
any
delC.
C. de l'A
lcald
e d
e Z
ala
mea
Jard
ins
de
l'Hor
tal
Túne
l
de
Rovirala C.
Ptge
. Lu
go
C. d
e S
Fastenrath
C. de
la
osmos
Ptg
e.
de G
abarn
et
Coves
Agude
lls
Ptge
. d'A
Pl. d
'Hay
a
de la
Tor
re
Lugo
Plta
. de
Cal
afel
l
Ptge
.de
P
Bu
Jarde
Mar
ia
Capd
evila
Ptge. Granoll
Granollers
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal del Carmel0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 12/07/2011
13a
13b
5
5
7a(p)
13a
b
13a
13a
13b
13a
13a
13b
13a13b
13a
13a
13a
13a
13a
13a
13a
13a
13a7a
7a
VP
5
5
5
5
13a
13a
13a
7a
13a
13a
7a
13a
13a
13b
13a
13b
13b
13b
8a
13a
7a
13b
13b
13a
7a
6a
13a
13a
8a
13a
13a6a
7b
1
13
5
5
5
13b
b
13b
13b
13b
13b
13b
7a13b
13b
13a
13b
13b
13a
13a
13b
13a
13b
13b 13a
13a
13b
5
5
5
5
5
13b
13a
13b
13a
13a
13b
13a
8a
13a
13a
8a
13a
6a
13a
7a
7a
13a
13a
8a
13a
13a
13b
13a
8a
13a
8a
13a*
vpr
13b
Modol e
ll
C. Prats de Molló
C.
Mitr
e
CampPl
.
del
de
la
Ciut
at
d
Balari
del
Cam
p
C. Arte
sa S
egre
C.
Bisb
e
gnola
C.
Carrer
C.
C.
de
San
t
Mar
ius
Mun
tane
r
del
Ptge.
C
teca
ssin
o
rran
Valls
i
Taberner
C. G
ualbes
d'Her
cego
vina
de
Boston
CarrerC.
Ronda
de
de
R
de
Musi
tu
Carrer
de
Pl.de
Joaq
uim
Folgue
ra
Pl.
Narcisa
Freixa
s
C. Vila
rós
C. Rub
inst
ein
del
Berlinès
C. del Miño
C.
C.
C.
C.
C.
de
Pu
jol
Pl.
Rosade
Saba
ter
Pl.
Fred
eric
Soler
Figu
erola
de
de
Folgueroles
Mun
de
Teodora
Lamadrid
g
Sivilla
deSant
Gervasi
deCastanyer
C.
C.
C.
C.
Ptg
de
Reus
a
Mon
tero
ls
Carrer
de
C. d
e B
usc
aron
s
C. Fi
guer
es
de Cassoles
C. de
'Alac
ant
C. Berlinès
d'Her
cego
vina
Pl.
Parc
de
Pl. d
'Adr
ià
C. d
el C
amp
C. d
'Illas i V
idal
C. Pi
ntor
Gim
eno C. de Bertran
d
C.
de
Mor
agas
d'Arim
on
Ptge
Pl. d
e
C. del Pare Fidel Fita
C. de Joan Ferrandiz
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Sant Gervasi0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
65Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT 64
provençalS
E:1:5000
7a
VP
VP
18
18
6c
18
18
18
VP
18
7a
13b
13b
18
5
5
5
5
8(p) Sentència
18
18
6c
8(p) Sentència
18
VP
18
VP
18
18
18
18
VP
VP
5
5
18
18
18
7a(p) Sentència
8(p) Sentència
18
8(p) Sentència
18
18
VP 7a*
18
7a
6c
7a
18
6c
5
5
18
Edifici us public
18
6a
18
7
Centre Social
5
5
5
5
5
18
18
18
18
18
7a
6a
7a
18
18
18
VP
VP
VP
VP
18
6a
5
7a
18
7
18
VP
R
Carrer
de
Jose
p
C. de T
or
C. d
' A
Huelv
de
d
Pl.
Ferrer
Conc
ili
del
r
de
Julián Besteiro
de
de
C.de
l
Fond
al
de
Sant
Mar
tí
Pl.
Julio
l
Vallfogona
Camp
C.
de Ptge.
Sant
arre
r
Treb
all
de
C.
de
Prov
ença
ls
de
de
Mar
Carrer
Carrer
Guipú
scoa
de
del
Mart
í
C.
Sant
Mar
tí
Sant
Mar
tí
de
Joaq
uín
Mau
rín
Salvà
Ptge. de
de
C. Selva del
d'An
geleta
Carrer
de
Flu
Pl.
Soleda
d
Gusta
vo
Pl.de
Mer
cè
apsir
Pl.de
Pl
Pl.
Parc
de
l'Agr
icultu
raC. Rector de
d'Ig
nasi
Parc
de
C.
D
octo
r
Zamen
hof
C.
Alcalà de G
uada
ira
Sant
Mart
í
de
Huelv
Mar
ia
Antò
nia
Pont del Treball Digne
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Provençals0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
Entorndeperímetredepolaritatenfuncionament:Limitaciód’oberturadesupermercats
NúriaBesòsVall d’HebronLa MarinaCanyellesCiutat MeridianaFort PiencLesseps
67Cartografia dels perímetres definits al PECAB
ENTORN DE PERÍMETRE DE POLARITAT EN FUNCIONAMENT: LIMITACIÓ D’OBERTURA DE SUPERMERCATS
BeSòS
E:1:8000
núria
E:1:8000
1009582
1007933
1008600
1008562
1008590
1008082
71
1008580
1008625
1008610
1008081
1008670
1008680
1008700
1008710
1008720
1008730
1008740
1008570
10085611008072
1008100
1008094
1008244
1008243
1008083
1008690
1008940
1009090
1008800
1009570
1008760
1008770
1008780
1008790
1008840
1008850
1008860
1008870
1008880
10088901008910
1008970
1008980
1009080
1009100
1009110
1009120
1008930
1008950
1008960
1008650
1008660
10089901009000
1009010
1009020
1009030
1009040
1008640
1008551
1009050
1008750
1008920
1008830
1008820
1008900
1009250
1009260
1009070
1009060
1008475
1008252
1009170
1009190
1009180
1009220
1008251
1008253
10091401009150
1008511
1009130
1009160
1009200
1008264
1008520
1008534
1008541
1008542
1008552
100950
1009330
1008513
1009300
1008512
1009310
1009540
1009400
1009410
1009420
1009550
1009240
1009280
1009290
1009340
10093501009360
100937010093801009390
1009210
1009270
1009230
1009320
1008500
1008490
1009560
Jaum
eFa
bre
C. R
odes
Ptge
. de Pr
imde
C. A
lbàn
iaC.
de Cr
oia
C. Fer
ran Va
lent
í
C. de Be
rmejo
C.
Ptge
. Prim
C. de Be
rmejo
Pujade
s
Llull
de S
ant Ram
on d
e Pe
nya
fort
C. M
uret C.
Pra
da
C. Tar
ba C. Pau
Bern
atMar
tore
ll
Blai
Barg
ués
C. B
esiers
C. A
igüe
smor
tes
C. Foix C.
Tolos
a
C. C
àller
C. Per
e Olle
r
C. R
oís de
Cor
ella
Mes
sina
Palerm
C. A
lcamo
C. Tra
pani
C. M
arsa
la
C. C
atàn
ia
C. G
alba
C. R
eixa
c
C. S
aler
n
C. Tàr
ent
C. B
enev
ent
Pl.dela
Mar
e
Nazàr
ia
Mar
ch
Pl.
de
Jaum
e
Hugue
t
Carrer
de
Perp
inyà
de
Ferrer
Bass
a
Pl.
dels
German
s
Serra
de
Mog
ent
C. S
ibiuda C.
d'O
tran
to
de
de
C.
C.
Serra
German
s
Pere
C.
C.
C.
dels
C.
de
Theo
long
o
Bacc
hio
drade
Trento
Mou
ra
de
Lluís
Dalmau
Jaum
eHug
uet
del
de
Bolív
ia
Vene
çuela
Mar
roc
Mag
nànim
el
Ctr
a.
de M
ata
ró
de
C.
C.
Palla
rs Carrer
de
Prim
CleAr
de
C. Fèlix
M
Cristó
bal
de
de
C.
de
C. Tes
sàlia
C. X
avier N
ogué
s
C. M
estre Alfons
o
C. X
ipre
C.
Epir
C. C
onstan
tinob
le
C.
de
Guille
m S
agre
ra
C. Joa
n Pa
lomar
C. Felip de Malla
d'Alfons C.
de
Per
e M
orag
ues
C.
de
Palerm
C.
de
Mes
sina
dePl.
e Fo
ret
C. d'Aug
er
C. de Ju
bany
C. d'Arn
au
C. Per
e Jo
an
C. M
estre Aloi
C.
C
arca
sson
a
C.
N
arbo
na
C.
de
B
erna
t D
esclo
t
C. de
Bern
at
Met
ge
Borja
Moll
aïs
Nin
C.
de
Pie
C.
de
Lluís
B
orra
ssà
C.
Oris
tany
C.
Teu
lada
C.
Sàs
ser
C. de Be
rnat
Mar
tore
ll C.
Pl.de
Julia
na
Mor
ell
d'An
dreu
Feb
rer
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal del Sud Oest del Besòs0 m. 40 80 120
E 1:4000Data: 11/07/2011
0897
0897221
0897202
0897224
0897212
0897211
0897227
0897180
0897174
0897164
0897131
0897201
0897163
0897140
089
0899371
0897341
0899321
0897342
0
0899322
0897353
0897354
C. del M
oi
C. Vila
torta
Ptge.
del
Bru
ll
del
Pedra
forc
a
de
es
dels
Rasos
de
C.
C.
C.
de
del
Brull
Pedr
afor
ca
les
Agudes
de
C.
C. d' O
rís
Travessia deCastellfollit
s pra
t
de
Caste
llfoll
Carrer
C
Sant
deSan
tQuirz
e
C.
Safaja
C.
Av.
Avinguda
dePerafita
C.
C.
lapi
del
Pl.
de
l'Aqü
educ
te
C. de Mas
quefa
Plt.
Raso
s de
Peg
uera
delsJa
rdins
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Núria0 m. 40 80 120
E 1:4000Data: 11/07/2011
68Cartografia dels perímetres definits al PECAB
ENTORN DE PERÍMETRE DE POLARITAT EN FUNCIONAMENT: LIMITACIÓ D’OBERTURA DE SUPERMERCATS
la marina
E:1:8000
vall d’HeBron
E:1:8000
0322250
0322260
0322270
0321979
03219020322230
0321901
0321983
0321950
0321945
0321981
0322102
0322290
0322280
0322011
0322031
0322021
0322301
0322220
0322000
0322302
0322051
0322042
0320873
0320872
0320842
0323241
03223030323252
0322318
0323242
0322338
0322336
0322200
0320874
03208
0322210
C.
Esp
arve
r
C.
C.
Fil
de
Catala
ns
Carrer
C. deDuran
C. Avi
ador
Fra
nco
Pl. d
e
Buen
aven
tura
Durru
ti
Gai
a
C. de
l C. de
l'Ony
ar
C. de l'A
noia
C.d
e la M
uga
C. de
Riu
daur
a
Pl. M
arina
de S
ants
Pl. d
e
Tere
sa
Clar
amun
t
Cerd
à
de
Déu
de
Port
dels
Alts
Forn
s
Cat
alan
s
Mare
Ferr
ocar
rils
de
de
la
Foneri
a
Prat
de
Carrer
de
la
Miner
ia
C. d
e la F
ísica
dels
C.
del
la
C.
C.
C.
Segura
Ram
an
Zon
a
Fran
ca
la
Foc
d
del
Guadalq
uiv
ir
C.
Fort
una
Pl.
Llor
ca
Cam
í
del
Polvorí
Guadalete
IeclaC.
C
del
S
del
Segura
Car
rer
C.
C.
Carrer
t Pet
it
Can Sa
baté
Jard
ins
del
Port R
omà
Jard
ins
de
Ca l'Alen
a
Jard
í
C. de l'Aviador Ruíz de AldaJa
rdins
de la
Med
iterràn
ia
C. del
d'ElíesOrt
iz
Jard
ins
(Ron
da d
el M
ig) Ja
rdins
de
Cal S
èbio
Jard
ins
de
Can Fe
rrer
o
Mat
emàt
iq
LlobregatPtge. del
d'ldefon
s
Parc
deEsc
ales d
el Po
lvorí
l'Aviador
l'Ener
gia
del
Bronze
Coure
de
l'Arb
ored
a
l'Est
any
Sant
Eloi
C. de
C. del Túria
NerbiónC. del
C. de S
oweto
C. de G
ernika
Jard
ins
Drets H
uman
s
dels
Carrer
de
Jane
Addam
s
Boix i C
ampo
C. de F
rances
c
Mec
ànica
Carrer
de la
Carrer
C. de
l'Amnisti
a Internacio
nal
Pl.
Pl. d
e
Pl.
Sant
Crist
òfol
d
e l'U
rani
Car
re
Ptge. deDaró
C. Fortuna
C. de
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de la Marina0 m. 40 80 120
E 1:4000Data: 08/07/2011
9713
0784430
0784440
0784451
0784420
0729714 0728637
0728634 0728635
0684061
0784292
0784270
0784320
0784291
0784280
0784310
0784300
0784220
0784190
0784230
0784241
0784180
0784041
0784212
0784260
0784211
0684330
0684003
06843400684350
0684080
0684032
0684070
0784
0784200
0784160
0784100
0784151
0684042
C. Gò
d'H
ebro
nalt
mm
a
de
Nav
ata
Canaan
C. de
de
de
Pl.dela
Vall
d'Heb
ron
de Plutó
Pl.
Taxo
nera
C.
Gold
oni
C. de
C. de Rossell
C
C.
Esc
ales
de
Can
Bes
ora
C. Ju
an
Vale
ra
C. Fe
rnán
Caballe
ro
Ariosto
de
Pl.
C. de
de
Card
edeu
Castellbisbal
Mendoza
del
General
de
Veciana
d
Palou
Segur
d'Arenys
Fastenrath
Samaniego
de
de
de
dela
Marede
delC.
C.C.
C.
C.
C.
C.
C.
Santa
C.
Coll
de
C. Per
ea
de
de Sidó
del Lle
doner
Sam
aria
deC.
C.
C.
C. de G
ets
em
aní
C. d
'Idum
ea
Naïm
C.
Pl.
de
Palestina
C. de H
aifa
Jeric
ó
del
Jordà
Sant
C.
d'Iriart
e
de
deTrueba
de
delSinaí
de
C.
C.
Av.
deCarrer
C.
C.Pass
eig
CarrerC.de
Judea
Ronda
Parc
Creu
eta
Carrer
de
la
Bass
es
d'Horta
de
la
Vall
de
Carrer
de
les
C. S
ant
Onofr
e
C. de Manlleu
Pasd'Isadora
guidó
Parc
de
Calle
jaC.
Satu
rnin
o
del
l
d'Olè
rdola
C. d
e Med
iona
enbe
rg
C. S
ant C
rispí
de la
Pl.
Isop
C. Rom
eu
de
Sant
C.del
General
Mendoza C.
dela
Mare
alt allc
arc
a
del
Lled
oner C
.Jard
í
C. del
Duc
de R
ivas
Pl.
d'Ad
olf
Mar
sillach
Pl. d
e
Numen
Mes
tre
Canadencs
Esc
ale
s
del
s
C. Pap
iol
deTiro
Pt
ge.
Are
nys
Natzar
etC.
C.
C. Can F
iguero
la
d'Her
taPl.
Fran
kel
C. Nín
ive
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal Vall d'Hebron0 m. 40 80 120
E 1:4000Data: 08/07/2011
6968Cartografia dels perímetres definits al PECAB
ENTORN DE PERÍMETRE DE POLARITAT EN FUNCIONAMENT: LIMITACIÓ D’OBERTURA DE SUPERMERCATS
Ciutat meridiana
E:1:5000
CanyelleS
E:1:8000
7b
13b
5
13b
7a
13a
13b
7
18
13b
13b
13b
13b
7a
13b
13b
13b
13b
5
5
13b
12
7a
13b
13b
13b
13b
13b
13
13b
5
pr
b
b
6b
13a
13b
7b
18
18
18
18
6b
7a
6b(p) Sentència
8(p) Sentència
5
5
5
5
13a13a
18
7b
13a
13a
13b
18
6a
13a
6a
13a
13a
6a
9
13a
6b
13b
13b
7a
13b
13b
1
6a
5
13b
18
13b
13a
13a13a
18
vpr
VP
7a
13b
13b 13b6a
13b
Jord
i
C.
Llenguadoc
Carr
er
d
de
Neopàtr
iaC.
del
del
Cuba
an
de
Puigde Fabra i
de Martí
eVallè
si
Rib
ot
de
les
C. de les Açores
ssèn
Julia
na
C.
deC.
ana
C.
Vall
d'A
ran
Pl.de
Nadal
del
C.
C. d
e J
am
brina
Pl.
Card
enal
Cico
gnan
i
C.
C.
C.
C. de
Fili
pin
es
Cata
luny
adeAs
semblea
Pl.
C. de
C. Marquès deSantillan
C.de
Rovira
Ros
Are
nal
Conce
pci
ón
Cienfuegos
Cardenal Tedeschini
de
de
Con
Jota
de
Pard
o
C. d
el P
egàs
de Dublín
C.
de C
am
il Fabra
C.
de les
Fi la
ture
s
C.
Carr
er
C.
C.
d'Horta
uig
Avi
nguda Pa
rc
C.
de N
adal
C.C
olle
gats
de la
Tolerà
ncia
C. de
Torr
oella
de
Mon
tgrí
Rbla.
Ptg
e.
d'E
scòci
a
d'Escòcia
d'O
lesa
C. de les Antilles
C. Anto
nio
Ric
ard
os
C.
de
Cort
it
C.
Com
tess
a d
e P
ard
o B
azá
n
Bertran i Güell
de Felip
Pl.
d'Horta
Avi
nguda
Pega
sode
la
Can
Jard
ins
de A
yala
d' Á
ngeles
Lópe
z
A
Ajuntament de Barcelona
Centre Comercial Meridiana-Escòcia0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 11/07/2011
0896499
0729670
0729544
9641
0729552
0729520
0729650
51
0729660
0729280
0729510
0729290
0729500
0896493
0896494
0896498
0896497
0896495
0896391
08
0794823
0894845
0894846
0896392
0896402
0899411
0896404
0896401
0896403
0896380
0896390
0899412
0894815
0894813
C
i
Codin
a
Universal
Arc
s
C.
Passeig
Cam
í Fo
nt
d'E
n Q
uin
tana
Doc
tor
Leta
men
di
del
Mon
t-ra
l
de
Valldaura
de
Porrer
a
Passeig
C.
Roquete
s
de
les
d'Hebron
Dalt
del
Marn
e
Rambla
de
C
C.
d
Passeig
Cam
íde
Can
Cam
íAntic
C. de Victo
r Jara
de
Car
rer
Miguel
Hernánde
Federic
o
García
Lorca
C. de Ju
an Ramón Jiménez
Pl.
de V
illen
a
Car
rer
de
Cam
í
de
Alta
de
la
Guineueta
Ronda
C.
de
laG
uin
eueta
Mar
xKarlde
Roquetes
Carretera
les
de
Via
Favència
Ronda
Maride
C.
C. d'Antonio Machado
C.
Camí de Sant Llàtzer
Parc
NouCe
ntra
l
de
Barris
Pass
eig
de
Fabr
a i
P
uig
C. Car
les
Sol
dev
ila
Parc
de
Jose
p Mar
ia
Serra Mar
tí
C. d'Ig
nasi Agustí
d'Isab
el
i
Codin
ade
Mon
t-ra
l
de
Karl
Mar
x
Cam
í
de
Vilalba
de
C.
cs
dels
C d'A
C. F
eliu
i C
odin
a
Pl.
Pl.
C. d
els Pirin
eus Pa
rc
NouCe
ntra
l
de
Barris
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Canyelles0 m. 40 80 120
E 1:4000Data: 08/07/2011
70Cartografia dels perímetres definits al PECAB
ENTORN DE PERÍMETRE DE POLARITAT EN FUNCIONAMENT: LIMITACIÓ D’OBERTURA DE SUPERMERCATS
leSSepS
E:1:8000
Fort pienC
E:1:8000
0683520
0683341
0681603
91
0681620
0681610
0683510
0681570
0681580
0681590
0681550
0681530
0681910
0681540
0683380
0680951
0681212
0680960
0681200
0683350
0683390
0681211
2
0683500
0680970
0683360
0680940
0680941
0683370
0681180
0681170
0681120
0681161
0683342
0681162
0681110
0681150
0681480
0681130
0681140
0681560
0681190
0681470
0681490
0681392
0681510
0681410
06
0681440
0681380
0681400
0681430
0681460
0681520
0681391
0681
0681500
0681450
530070
0531511
0531320
0531310
31492
0531331
0531491
0531521
0531340
0060
0680952
0680922
0680930
0680923
0680921
0681020
0681080
0680850
0680870
0680890
0680900
0681100
0680840
0681090
0680910 0681060
0681030
0680880
0681050
0681070
0680730
0680860
0680830
0682140
0681350
0681000
0681010
0681361
0681310
0681260
06824
0681340
0682180
0682160
0682170
0680980
0682130
06813620681040
0
0680990
0681300
0
0531300 0682152és
Berna
de
laTorre
Pl.
Torre
Mossèn Xiró
Septimània
Balle
ster
Pl.
del an
t
de
Trilla
Badia
teu
de
Betlem
de
NilFa
bra
Car
rer
de
Pére
z
Gal
dós
del
Ro
del
Topa
zi
de
C. S
anta
Clotil
de
C.de
de
Ver
ntal
lat
de
de
Vila
fran
caPtge. Frígola
de
Ver
di
C.
Rie
radeVal
lcar
ca
C. V
eláz
quez
de
Bolívar
de
la
Glòria
del
dels
Albige
sos
dePtg
e.
Napole
ó
deValld
oreix
C. Sar
gele
t
de
Maignon
de
la
Mar
e
Sant
a Cr
eu
ésia
Caro
lines
C. Alb
acet
e
C. d
e M
ont-
roig
de
Bell
ver
Àgat
a
de
Santa
Biad
a
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C. d
e
C.
C
C.
C.
de
C.
C.
C.
C.
Martí
de
Prov
idè
C.
C.
Déu
i Rob
les
Ver
di
Carrer
del
Nord
de
Ma
T
Grà
cia
Plaç
a
de
Less
eps
d'A
stúries
Pàdu
a
del
l'Olla
de
Av.
Travessera
Mitre
edes
Baixad
a
de
Briz
Baixad
a
Sos
tres
de
del
Coll
e.
gola
Pass
eig
amun
t
abel
Repa
rtidor
C.d'Arn
old
Schon
berg
de
arig
ola
Fran
colí
de
de
del
e
Mas
sens R
abas
sa
Flor
s
rs
Jose
pde
la
Mun
tany
a
Ptge. Merce
des
deMerce
des
de
la
C. Llir
i
C. C
lave
ll
de
Larrar
d
de
Sant
Cugat
del
Vallès
PareJacint Alegre
Sant
Jose
p
Ptge
. Sag
rada
Fam
ília
C. San
ta E
liono
r
de
Mar
iana
o
Mol
ist
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
C.
Sant
Rbla. deMerce
des
de
Turu
ll
Coll
del
Men
énde
z
y Pe
layo
Avingu
da
Avin
guda
C. d
e S
ant M
agí
C. de
Gas
sol
Vent
ura
(Ronda del Mig)
Jard
ins
del
Pas
del
Coll
del
Port
ell
C. M
are
de D
éu
de G
ràcia
de la
Pl.
de Santa Ana
C. Marq
uès
Escipió
d'Ast
úries
Pl.
l'Alzin
a
Pl.
C. d
e M
auric
i Serr
ahim
a
C. d
e la
G
ranj
a
Av.
de
l S
anta
uri
de
San
t
Jard
ins
de
Ptge.
de St. J
osep
de la M
untanya
C. de
Santa
Perpètu
a
Ptge
. Gar
cia i R
obles
d'Olo
t
P
Güell
Ptge. de Turull
Ptge
.
Esp
íria
d'A
stúries
Less
eps
dePlaç
a
Avingu
da
Carre
r
C.M
osse
n Bat
lle
Port
ell
Av.
del
Col
l del
Mes
tre
Balce
lls
de
Pl.
de le
s
Dones
del 3
6
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Lesspes0 m. 40 80 120
E 1:4000Data: 08/07/2011
0240480
0240460
0240452
51
490
0240340
0240260
0241270
0240350
0240180
0240270
0241250
0241260
0241240
02053100205364
0205320
0240300
0240470
0205330
02403100240330
0240320
0240290
0205361
0205362
0205363
0205350
0240220
0205340
0205370
1005404
1005510
0240200
0240160
0240210
0240156
0240155
0240154
02401400240170
0240190
0240152
0240280
0240153
1040100
1040090
1005520
1040040
1040070
1040080
1040050
0140121
01401301040030
1040110
1040020
Àustria
Carrer
mor
a
arina
Pere
Ce
Mar
c
Carrer
de
Carre
Carrer
Bei
Casp
Carr
Car
mplon
a
Carr
Ca
de
Pl.
les
Arts
Avin
guda
M
la
Ma
Carrer
de
de
Sard
enya
Ctr
a.
Antiga d
'Hort
a
. de Pa
gès
Pl.
d'An
dré
Malra
ux
Carrer
de
Roge
r
Carrer
de
Carrer
de
S
de
Almog
àver
s
Carr
er
Carrer
Wel
lingt
on
de
Buen
aven
tura
Muñ
oz
rer
C.
dels
de
de
Pass
eig
s
Corts
Carrer
Jard
ins
de
Clot
ilde
Cerd
à
Pujade
s
Trafalgar
rtmpa
nys
ós Benet de
R
oger
de F
lor
Av.
de
Vila
nova
Trafalgar
Av.
de
Vila
novaCa
rrer
de
R
oger
de F
lor
de
R
oger
de F
lor
de
Pujade
s
Carrer
dels
Almog
àver
s
Avin
guda
MM
eridia
na
Avin
guda
de
de
Car
rer
Rib
es
Pl.
de For
t
Pien
c
de
Jard
ins
deLina
Ódena
Parc
de
l'Estac
ió
del
Nord
d'Au
siàs
d'Alí
Jard
ins
d'An
aïs
Napoleó
n
de N
àpols
Carrer
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Fort Pienc0 m. 40 80 120
E 1:4000Data: 08/07/2011
70
Perímetresdecentrescomercialsenfuncionament
Meridiana - EscòciaPlaça dels Països CatalansPlaça de les GlòriesIlla DiagonalVila OlímpicaPorta Nord (La Maquinista)Diagonal MarMaremagnumDiagonal - Carles IIICan DragóLas ArenasPlaça CatalunyaFrancesc Macià
72Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT
meridiana - eSCòCia
E:1:8000
plaça delS païSoS CatalanS
E:1:5000
5
5
5
6
13a
14b
7a
18
7a
13a6
13a
13a
7b
17/7
6a
7b
14b*
6a
6b*
13a
5b
18
17/6
5
5
5
5b
5
5
6
18
13E
18
7b
18
13E
13E
13E
18
13E
5
5
6
12
13b
12
6a
12
13b
12
6
13b
3/10/18
13b
7b
12(p) Sentència
5
5
13b
6a
18
7a
18
6a
12
12hs
12
1212
12
5c
Z
12
12
12
18
12
Z
12
5c
12
5c
13b
5c
12
13E
13b
6a
13b
HD/7-g
13b
7a
7a
5
18
13E
Z
1
13E
13b
13E
C. Cai Celi
d'en
Dam
ians
C
de
Tarrag
ona
Puiggarí
de
Pre
mià
del
Pl.
de Miquel Bleach
C. For
n
MuntadasWat
t
C.
de L
lobet
Pl.
Anto
ni
Pére
z i M
oya
C.
C.
C.
Palau
de
Viriat
Rect
or
Triadó
de
de
Béja
r
C.
Robrenyo
Païso
s
Cata
lans
ant
Anto
niVilamar
í
de
Llan
ça
Carrer
Carrer
Carrer
Carrer
AvingudaA
vin
guda
de
C.
del
C.
ins
sard
Sala
Indu
stria
l
Màlag
a
de
C. d
el Cal
lao
Masnou
C. d
' Enric
Barg
és
Carrer
de
N
umàn
cia
dels
C. d
e M
allorca
C.
del
Eli
si
Parc
de
l'Esp
anya
a
nomia
C.
d
e
e l'E
spanya I
ndust
rial
C. S
ant
N
icolau
d'Her
enni
orre
Avin
guda
de
de
Tarrag
ona
de
Carrer
de
d'Erm
enga
rda
Sa
Jard
ins
de
Jard
ins
de
Pl.
oan
Peiró
C. d
el
Con
sell
d
e
Pl.deJo
an
Pelegr
í
o
Ajuntament de Barcelona
Centre Comercial Plaça dels Països Catalans0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 11/07/2011
0897223
0897221
0897202
0897174
0897164
0897095
0897131
0897201
0897163
0897140
0897132
0897105
0897123
0897240
0899321
0897325
0897233
0899322
0897231
0896415
0896413
08981
0898160
0898170
0898193
0898194
0899410
0897110
0
0898150
0897152
0897326
0897270
0897280
Pl.
dels
Euca
liptu
s
C. d
e Ri
polle
t
ass
atg
ede
Carr
era
s
C. del M
oixeró
de la
Ciut
at M
eridiana
C. Vila
torta
Ptge.
del
Bru
ll
Feliu
Codines
d'Escolapi
Torr
elle
s
Llero
na
Pala
u-s
olità
Mar
tore
lles Va
llbon
a
del
Pedra
forc
a
de
les
Agudes
Rasos
de
de
Vallciv
era
de
Cost
abona
C.
C.
C.
C.
C.
Cànc
er
l'Alz
inar
del
Brull
de
Pedr
afor
ca
les
Agudes
de
C. d' O
rís
Càn
cer
Sant
Quirze
Safaj
Av.
de
C. Pu
jalt
de
Siv
atte Torrent de
Tapiole
C
de
Puig
Pined
Av.
Av.
Av.
de
deC.
de
C.
Pegu
era
C. de
Pau
Sab
ater
Pl.
Roja
del
Pl.
de
l'Aqü
educ
te
a
C.
Pg.
Plt.
Raso
s de
Peg
uera
delsJa
rdins
C.
de
Caste
lldef
els
Castelldefels
de
C.Vacarisses
C.
de Vac
arisse
s
Ajuntament de Barcelona
Mercat Municipal de Ciutat Meridiana0 m. 40 80 120
E 1:4000Data: 08/07/2011
7372Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT
illa diagonal
E:1:5000
plaça de leS glòrieS
E:1:5000
vpr
18e
18 18
VP
5
5
5
5
6b
7b
18e
6b 20a/8
6a
18
6b
VPVP18
6b
18
6a
5
6a
185
5
vpr
vpr
5
7b
VP
6b
VP
18
12
12
VP
VP
18
18
7a
12
12
7
6b
5
5
5
5
5
vpr
5
18d
6a
12
18
7b
6a
18
VP
6a
13a
15(p) Sentència
12
18h
13a
12
12
5b
18c
7e
5b
18
18
6a
18
12
12
6a
7b
13a
6a
7a
6a
6a5
5
7a
6a
7b
13a
6b
18(p)
18
5b
7a
6b
18
13a
6a
18*
6a
18
6a 18
6a
18
6a
HD/7-g
2
12
7a
7b
12
12
7a
12
12
6a
13a
12
12
13a
12
6a
5
5
5
12
13a
12
18
13a
1213a
12 13a
17/6
18
13a
1818
18
5
5
5
pr
13a
13a
1318
de
Vilam
ur
de
Joan
de
Solà
Pl.
Conc
òrdia
C.
C.
C.
Can
C.
de
Bor
Ptge
. Pi
era
P
ells
a
del
del
C.
C.Co
rts
Nicar
àguaC
. Av
iació
Pl.de
Gam
per
C. de
Ricar
d
Tor
res
C
C. Bat
ista
i Roc
a
de
Rica
rd
Zam
ora
Pl.
de
Valdivia
C. Caravel.la Pinta
Nau Santa Maria
C. Agu
stin
a Sar
agos
sa
d'En
tenç
a
de
les
de
de
Berg
uedà
Taqu
ígraf
C.
C.
C.
C
C.
de
l'Equ
ador
de
de
del
Jard
ins
Batllor
i
Docto
r
Castelló
Jard
ins
d'Olg
a
Sach
aroff
Hahne
man
n
Joaq
uim R
C. Pr
at d
'en
Rul
l
Belia
nes
Con
stan
ça
Dr. Sa
mue
l
Sant
Joa
n de
Déu
Can
Rosé
s
C. de
la C
arav
el.la
Niñ
a
de
Can
de la
d'An
gles
ola
C. de
Jard
ins
de
C. de
Pau
Rom
eva
Deu
i
Jard
ins
de
Jard
ins
del
Jard
ins
del
del
Pl.
de
Camp de
Segala
r
Ptge
Rica
rd Z
amo
rer
arre
r
Pl.
Pl.
de les
d'Àn
gel
Rodr
ígue
z
Pisc
ine
Plan
ell
Crist
allerie
s
Jard
ins
de
Gaiet
à Re
nom
C. de
C.
del
Doc
tor
Pl.
de le
s
C
de
C.
Ajuntament de Barcelona
Centre Comercial Illa Diagonal0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
12
6a
12
6a
12
6a
7a
6b
6b
6b
7a
7a
12
5
6a
6b
7a
7b
7b
12
12
7a
12
12
13a
6a
18*
5b
13a
7a
6b
6b
6b
7b(p)
6b/5
15(p)
12
7a
5
7a
6b
6b
6b
6b
6b
7@
18 18
7@-1
6b
13d
13d
18
13a
6b
6b
7a
18
7@
18d
18d
13b
6b
22@T1
6c
6b
6b
18
18d
18d
7b
7/6b
7/6b
22@T-R
6b
6b
6b
22@T
22@T1
22@
6c
18
HD/7
22@ST
6b
6b
5b
22@T2
7@
22@HS
6b
13hs
7@
22@
22@
22@HS22@T
22@T
6b
7@
22@T1
22@T1
7@-2
13hs
7@
7@
22@T3
22@ST
7@
Pl.
Valent
í
Almira
ll
C.
de
Sant
àcia
C. Gua
tem
a
de
C. Hernán Cortés
C. Cabanyal
Pl.
Font
eridional
èquia Comtal
dels
Esc
ultors
Carr
er
p
del
Mer
cat
an I
C. Flandes
Wash
ingto
n
C.
Pl.
Casa
nelle
s
Pl.
de Les
Cons
tel.lac
ions
Pl.
de
L'Oss
a
Men
or
d'Àv
ila
Bada
joz
laCarrer
de
Grana
da
de
Bolív
ia
rer
del
Poblen
ou
Llac
una
s
Avinguda
Diagonal
Jard
ins de
ls
Castellers
Cent
reCo
mer
cial
Glorie
s
C. Coronel Sanfeliu
Pl.
Creu
Roja
Gran
Via
de
Jard
ins
de
Ca
l'Ara
nyó
de la
C. d
e Gre
enwich
C.
dels So
lstic
is
Parc
del
Clot
i Sag
ué
afael Capdevila
C. de
R
osse
nd Nob
a
s
de
Malta
Ptge
. de Sa
nt Joa
de
Joan
Pl.
Boro
nat
Pl. d
e
Dolor
s
Pier
a
Jard
d'Ad
Jard
ins
de
Mique
l
Jard
ins
d'Iren
e
Polo
Ajuntament de Barcelona
Centre Comercial Plaça de les Glòries0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 11/07/2011
74Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT
porta nord (la maquiniSta)E:1:5000
vila olímpiCa
E:1:5000
6b
6b
3
18
22
9
3/6
6b
9
3/6 6b
5
5
22
22
3
6b
7b
5
22a
22a
22
22
18
18
18
5
18
22a
7b
la
Ciu
tat
C.
de
Palomar
de
Ferr
an
C. Costa
de
l'E
quesens
a C.de
SaoPaulo
de
Carrer
Potosíde
Passeig
l'Hav
ana
Ptg
e. P
oso
lteg
a
C. Mér
ida
C.
de la C
am
pana d
e la M
aquin
ista
C.
Ponts
de la M
aquin
ista
C. Naus de la Maquinista
C. Tre
ns
de la M
aquin
ista
Jard
ins
de la
Cam
pana
de la
Maq
uinista
Car
rer
de
laRepúblic
aD
om
inic
ana
C. Augusto Cé
a Bra
va
l'Andana
C.
de
C. de la Barcelonesa
Ajuntament de Barcelona
Centre Comercial La Maquinista0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 12/07/2011
7a
5b
7a
STM
STM
STM
M
STM
STM
STM
STM
M6
5
pr
6
7@
18
6b
7b
6b
7b
7@
22@T
22@
22@
22@-PMU
22@ 22@T
6b
22@HS
6b
22@T
22@
5b
5b
STM
STM
22@FC
22@FC
22@FC
STM
22@T1
22@T
7b
STM
5b
6
6
STM
STM
STM
STM
STM
STM
6
1c
6
STM
Ptge. General Bassols
dels
dels
Campion
s
Saint Louis
C. d
' Estoc
olm
C. d
' Amster
dam
C. d' Anvers
C. d' Helsinki
C. de Munic
C. de Los Angeles
C. de Melbourne
C. de Seul
Tira
nt
Carrer
de
Carrer
Carrer
del Bogatell
de
Pg.
Mar
ítim
Plat
ja d
J
deCa
rrer
Rosa
Sens
at
Carrer
Sert
Carrer
de
Moll d
e M
estral
de
Moll d
e Gre
gal
Ramon
True
ta
Docto
r
del
Litor
al
d'Icàr
ia
del
osep
Carrer
t Olím
pic
Jard
ins
d'At
lant
a
Casc
ades
Pla
de l'Arq
uite
cte
Volunt
aris
Carrer
el D
octo
r Aigua
der
Pg. M
arítim del P
ort O
límpic
Mar
ina
Parc
del
Port O
límpic
Pad
N
Lo B
lanc
ia
Avingu
da
C.de
Fre
deric
Mom
pou
s i Vive
s
Ptge
. Car
lota
de M
ena
el D
octo
r Aigua
der
dels
Volunt
aris
Mar
ina
Pl.
Pl.
Pl.
C.
de
Joan
Oliv
er
Pl.
Olímpics
Olímpics
Ajuntament de Barcelona
Centre Comercial Vila Olímpica0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 11/07/2011
7574Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT
maremagnum
E:1:5000
diagonal mar
E:1:5000
12b
57a
7a
6a
12b
12b1.1
1.1
6a12b
1a.31.1
1a.31.1
6a
5b
12c
7a(p)
1a.31.2
1.1
1A.5C1
1a.31.2
31.1
31.2
1.1
d' Esp
anya
Moll
ta
Pl. d
e
l'Ictíneo
Ron
da
11 C
11 A
11 B
10 C
10 B
itori
de
Med
inac
eli
Braille
C. d'enBoltres
C.SimóOller
derra
rabassa
C.
18 A
15 D
rer
15 C
15 B
15 A
Mol
l de
la F
usta
Tram
2
7 A
de
Ramblade
Mar
Pass
eig
d' Íta
ca
de
C. Louis
Moll
Bale
ars
Moll P
esca
Mol
l Es
pany
a
Mol
l Bos
ch i
Alsin
a
Moll Barc
l'Odiss
eaPl.
Pl. d
e la
Mer
cè
15 A
16 A
Ajuntament de Barcelona
Centre Comercial Maremagnum0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
5
HS/T
6b
6a18
18
18
2@T
5
vpr
6b
6b
5b/18LTN
5b/18LTN
5b
18LTN
18LTN
18
6b
6b
7b
6b
18LT
18LT
18LT
6b
6b
6b
5
5
5
6
6a
6a
18
7a
186a
6a
18
6a
11c
6
18
6a
6a
6a
6b
7c
7/18D
18P
6b
18
6
11t
11h
6a
6b
6b
7c
5
6
11a
11a
11a
5
11t
6
6
7z
6z
9
6c
C. de Be
rmejo
C.
Ptg
Pl.
Mar
esme
del
Pl.
Diago
nal
Mar
de
Pujade
s
Carrer
Carrer
Rambla
Diagonal
Rond
a
Carrer
P
García
Faria
Carre
de
Carrer
de
Jose
p
Pla
agon
al-M
ar
Parc
de
Taul
at
del
de
Llev
ant
C.
C. X
i
C.de
Fra
nces
c de
Bor
ja M
oll
C.d'An
aïs
Nin
C.
de
Pier
re
Vilar
C. de Jo
sep Nar
cis R
o
Pl.
d'Er
nest
i M
Pl.
Av.
d'
Edua
rd Mar
ista
ny
Fòru
m
i Pag
èsJa
rdins de
Jose
p Po
us
Parc del C
amp de
Pl. d
e
Willy
Bran
dt
Pl. d
e
Leon
ardo
da V
inci
Ajuntament de Barcelona
Centre Comercial Diagonal Mar0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
76Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT
Can dragó
E:1:5000
diagonal - CarleS iiiE:1:5000
5
5
17/7
7/6
13b
6b
13b
13b
13b
6b
13b13b
7a
5
5
pr
7a
6b
6b
18
18
6b
18p
18p
18
18p
7b
18
18
5
6a
a
18
7a
18
18
6b
5
5
13b
6b
13b
13b
11
13b13b
5
VP
5
5
5
6b
6b
7b
VP
6b
7a
18
11
VP
HD/7-j
11
11
11
5
5
5
5
13a
12
13a
12
12
13a
13a
12
13a
17
13a
6b
18
6b
7b
11
11
J
J
12
127a
13a 13b
12
Riera
C.
C.
C.
C.
C.
C
C.
C.
Meridia
na
C. Artà
Pl.
Alom
ar
C. M
anue
l San
chís G
uarn
er
Plta
.
dels
Avis
Samper
C. Baltasar
Turmeda
Garrofers
dels
Anse
lm
C.
CanyellesAvin
guda
de
C.C
C.
C. Rosselló i Porcel
Passeigde
Valldaura
C.
Hor
itzon
tal
C. Voló
Ciu
tat
de M
allo
rca
Are
nal
rat
del rrentdeCan Piquer
Ciutat de Mallorca
C
Alsamora
C
Pife
rrer
i
Amigó
C. Ria
lb
Casas
ià
elva
l'E
stud
iant
de
ossa
ntor
Ord
óñez
Alsamora
Can Dra
gó
Sant
And
reu
C.Tres Cr
C. del Pintor
Pass
eig
de
Car
rer
Jane
iro
de
Gabrie
l d
'Andre
u N
in
Parc
Espo
rtiu
de
Pg. de la
Cemen
tiri
de
C. de
Llu
c
Meridia
na
Plta
.
deLu
ís
Buñu
el
C.
D'A
ndorr
a
Ptg
e.
de la
Janei
ro
de
Rio
Rio
de
Ajuntament de Barcelona
Centre Comercial Can Drago-Renfe Meridiana0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
6b
5
5
vpr
vpr
vpr
vpr
vpr
vpr
vpr
vpr
13a
VP
18
7a
8a
18
VP
10
18
18
VP
18
VP
VP
VP
18
VP
VP
18
18
VP6a
6a
6a
18
18
18
18
6a
5
5
5
vpr
18
6a
4
18
6a18
18
7a
18
6a
12
7c
12
13a
7a
18
18
18
6a
5
5
vpr
vpr
vpr
vpr
vpr
5
5
5
7b
18
VP
18
VP
18
VP
18
6b
7a
6b
18
VP
VP
18
6b
18
VP
18
6b
18
VPVP
18
18
6a
6a
7a
7a
13a
7a
12
13a
12
13a
12
12
13a
7b
12
13a
7a
7b
12
12
13a
13a
13a
13a
12
18
7b
6a
6a
C. Robert
Gerh
ard
Vilam
ur
del
Remei
Pl.
Conc
ò
Pl.
de
Com
as
Nubio
la
Esp
inós
C.
de
Can
C. de Josep Irla i Bosch
Reina
C. Sara
sate
Galil
eu
Joan
Güel
l
de
les
Cort
s
Arana
del
Sabino
d' Eugeni d' Ors
deManila
Carrer
C.
C.
C.
C.
C
Lequ
erica
de
de
Mart
íi
Julià
C.
C. Antoni A
Pl.
de
Valdivia
C. Nau Santa
N
i Vives
Jard
ins
Can Fe
u
Jard
ins
Campo
amor
Jard
ins
Soldev
ila
Jard
in
Avinguda
C. Joaquim Molins
(Ronda d
el M
ig)
C. dels Lamote de Grignon
Car
les
III
d
C. d
e Flos
i Calcat
de
Clar
a
C. de G
andesa
de
Ferran
d'Europa
C. Institu
t Frenopàtic
C. Docto
r
C. del
Taquígraf
Martí
de la
MM
C. de Dolors Masferrer i B
osch
Pl. d
e la
Carre
r
Carre
r
deJard
ins
Jaum
e
Vice
ns
C.
Si H
e
Mar
ia
Crist
ina
C
Plta
. de
Daniel D
almas
es
Plan
Crist
alle
Ptge. de Rosa Leveroni
Mira
ll de
Pl. d
el
Pedr
albe
s
Jard
.
M.D
olor
s
Barg
alló
i Ser
ra
Doc
tor
Ibáñ
ez
Pl.
de le
s
Cab
esta
ny
de
Ajuntament de Barcelona
Centre Comercial Av.Diagonal-G.V.Carles III0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
7776Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT
plaça Catalunya
E:1:2000
laS arenaS
E:1:5000
Ajuntament de Barcelona
Centre Comercial Corte Ingles Plaça Catalunya0 m. 10 20 30
E 1:1000Data: 30/11/2011
13b
5c
13E
13b
13b
13b
12
12
12
18
12
a
5
5
5
13E
13E 13E
5
5
5
55
5
Z
13b
13b
Z
13b
5c
18hs
10
13E
6b
7a
13E
18
18
7a
13b
18
13E
55
5
5
5
5
18
13E
13E
7b
13E
13a
7a
6a
6b
7a
13E
7a
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
13E
5
12
13a
18
18hs
18
18hs
13b
6a
18hs
13b
13a
18
18hs
18hs
18
13b
7a
4
7c
17/7
55
7c
eli
C. Vidriol
C. Cap
de
Guai
ta
Ferri
ol
C. Príncep Jordi
Creu Coberta
Bordeta
e
Mèx
ic
ctuó
sa
Carrer
Leiva
Carr
er
de
Sant
de
Cata
lane
s
Carrer
de
Vilamar
í
Carr
erde
Llan
ça
Carrer
Avingu
Gran
Avinguda
Carr
er
de
Carrer
Carrer
Ca
C
(Esc
orxa
dor)
Jard
ins de
Seba
s
G
C.
Geribert
a Rei
na
M
aria
Crist
ina
Parc
de
Joan
Miró
d'En
colau
d'Es
pany
a
C. M
ir
de
l'Unive
rs
Carrer
de
d'Es
pany
aAvinguda
Car
rer
Pl.
Pl.
Pl.
sell
d
e
Cent
Ajuntament de Barcelona
Centre Comercial Les Arenes0 m. 30 60 90
E 1:3000Data: 08/07/2011
78Cartografia dels perímetres definits al PECAB
PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT
FranCeSC maCià
E:1:2000
Ajuntament de Barcelona
Centre Comercial Corte Ingles Plaça Francsc Macia0 m. 10 20 30
E 1:1000Data: 30/11/2011
Ordenança d’establiments i
centres de comerç alimentari de Barcelona
Aprovada pel Plenari del Consell Municipal el 29 d’abril de 2011
Publicada al BOP el 30 de maig de 2011
80Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
OBJECTE I DEFINICIONS
CAPÍTOLI Objecteidefinicions
Article 1. ObjecteÉs objecte d’aquesta Ordenança la regulació de les con-dicions a què han de sotmetre’s els establiments i centres de comerç alimentari, així com la classificació d’aquests espais atenent criteris de superfície, productes que es poden vendre en cada establiment, sistema de venda i altres aspectes derivats de les potestats administratives de l’Ajuntament sobre l’activitat comercial alimentària.
Article 2. ConcepteA efectes d’aquesta Ordenança, tenen consideració d’es-tabliments i centres de comerç alimentari tots aquells locals o edificis que estiguin regits per una persona natural o jurídica, que siguin accessibles per al públic i que dediquin la seva activitat a la venda, l’expedició o la distribució al detall d’aliments —inclosos els cuinats— o productes alimentaris.
La classificació que s’efectua pot no coincidir amb epígrafs o classificacions que es recullen en altres normatives.
Article 3. Superfície neta de vendaS’entén per superfície neta de venda dels establiments, d’acord amb allò que estableix la Llei 1/2009, la suma de les magnituds següents:
a) Els espais dels establiments comercials on s’ex-posen les mercaderies, inclosos els espais interns pels quals pot transitar el públic, els espais en els quals s’efectua el cobrament dels articles o serveis, i la superfície destinada a prestar serveis complementaris relacionats amb els productes ad-quirits i a la qual pot accedir el públic.
b) La superfície de venda ocupada per les caixes, la destinada a prestar serveis relatius a informació i pagament, així com els espais dedicats a l’atenció al públic i a serveis de reparació o manipulació, en general, dels productes adquirits.
c) En els establiments que disposin de seccions de venda personalitzada, s’inclou en aquest còmput la zona ocupada pels venedors darrere del taulell a la qual no té accés el públic.
Article 4. Tipologia d’establiments comercials amb venda d’alimentació
1. Establiments basats en la venda de productes d’alimentació
Definició:Establiments del ram de l’alimentació, combinada o no amb gammes limitades d’altres productes quotidians, que tenen un únic titular, una única direcció comercial i administrativa, caixa o caixes centralitzades i una sola llicència o comunicació.
Tipologia:1.1. Sistema de venda personalitzada: establiments co-mercials, generalment ubicats a la trama urbana, on el venedor atén individualment cada comprador.
1.1.1. Especialistes: són establiments especialistes aquells que es dediquen a la venda d’un sol grup d’especialitat alimentària, dels fixats en l’annex 1 d’aquesta Ordenança.1.1.2. Polivalents alimentaris: són polivalents alimen-taris aquells establiments que combinen la venda de dos o més grups d’especialitats, dels fixats en l’an-nex 1 d’aquesta Ordenança.
1.2. Sistema de venda en règim d’autoservei: establi-ments dedicats a la venda de productes de consum quotidià, bàsicament alimentació, dels quals el client es proveeix directament; també poden incloure seccions ateses amb el sistema de venda personalitzada.
1.2.1. Autoserveis: establiments que ofereixen pro-ductes de consum quotidià, predominantment ali-mentació, i que tenen fins a 149 m2 de superfície neta de venda.1.2.2. Superserveis: establiments amb característi-ques similars als autoserveis i que tenen entre 150 i 399 m2 de superfície neta de venda.1.2.3. Supermercats: establiments que ofereixen pro-ductes de consum quotidià i altres, com ara parament de la llar. Es classifiquen en dos grups:
Petits: entre 400 i 1.299 m2 de superfície neta de venda.Grans: entre 1.300 i 2.500 m2 de superfície neta de venda.
2. Establiments polivalents:
2.1. Hipermercats: establiments que ofereixen en règim d’autoservei un ampli conjunt de productes de consum quotidià i no quotidià, amb una superfície neta de venda superior als 2.500 m2. Disposen d’una gran àrea d’apar-cament pròpia.
81Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
OBJECTE I DEFINICIONS
2.2. Gran magatzem: establiment organitzat per secci-ons, amb caixes de cobrament independents de les sor-tides, amb un assortiment ampli i profund, que ofereix al públic, amb sistema de venda personalitzada i d’auto-servei, diferents productes d’equipament de la persona, d’equipament de la llar, articles i serveis diversos; també s’hi poden incloure productes d’alimentació. La super-fície neta de venda és, generalment, igual o superior a 10.000 m2.
3. Equipaments comercials alimentaris de caràcter col·lectiu
Definició:Agrupacions de llocs de venda independents del ram de l’alimentació o rams relacionats, instal·lats en un sol recinte, en nombre variable, disposats en forma de com-partiments separats, agrupats per especialitats segons la seva activitat, però que constitueixen una unitat funci-onal, amb serveis comuns.
Tipologia:3.1. Galeria comercial: conjunt de llocs de venda inde-pendents que comparteixen un espai comú de circulació i determinats serveis; aquestes agrupacions poden for-mar part d’un altre equipament comercial col·lectiu. Se’n distingeixen dos tipus:
3.1.1. Galeries privades d’alimentació (GPA): compre-nen entre deu i trenta llocs de venda de productes alimentaris.
3.1.2. Centres privats d’alimentació (CPA): comprenen més de trenta llocs d’aquesta classe.
3.2. Mercats municipals: conjunt d’establiments deta-llistes independents, fonamentalment d’alimentació alterable, agrupats en un edifici de titularitat pública i normalment d’ús exclusiu, que tenen serveis comuns i requereixen una gestió de funcionament també comuna, segons les fórmules jurídiques establertes en la legisla-ció de règim local.
4. Altres formes de venda de productes alimentaris:
4.1. Botigues de producte quotidià no alimentari: esta-bliments comercials classificats per l’article 2 del Decret 378/2006 (o norma que el substitueixi) que venen qual-sevol tipus de producte quotidià —com ara perfumeria, drogueria o parament de la llar—, en els quals l’alimen-tació, que ha d’estar envasada i que en cap cas pot com-prendre aliments de caràcter fresc —és a dir, productes peribles que per les seves característiques conserven les seves qualitats aptes per al consum durant un perí-ode inferior a trenta dies o que requereixin condicions
de temperatura regulada per a la seva comercialització i transport—, ocupa un percentatge petit, amb un mà-xim del 20 % de la superfície neta de venda. Aquestes botigues han d’ajustar l’exercici de l’activitat a la norma-tiva tecnicosanitària de la forma que expressa l’article 6 d’aquesta Ordenança.
4.2. Botigues de conveniència: establiments comercials amb una superfície neta de venda no superior als 500 m2 i que distribueixen la seva oferta, de manera similar, en-tre els articles següents: llibres, diaris i revistes; produc-tes d’alimentació; discos i vídeos; joguines, regals i ar-ticles diversos. Aquests establiments han d’estar oberts al públic un mínim de divuit hores diàries.
4.3. Botigues annexes a gasolineres: establiments co-mercials ubicats dins del terreny o parcel·la ocupat per una gasolinera o estació de servei. La seva oferta comer-cial s’estructura a partir de dues o més de les gammes previstes per a les botigues de conveniència i amb la gamma de productes accessoris de l’automòbil, distri-buïdes en proporció variable.
4.4. Qualsevol altre tipus d’establiment comercial que inclogui aliments entre els seus productes de venda queda subjecte a les prescripcions d’aquesta norma pel que fa a la secció alimentària. En cas de presentar-se un equipament comercial alimentari no recollit en la relació anterior, hi queda inclòs, tenint en compte, i per aquest ordre, els criteris de superfície, forma d’agrupació dels establiments, tipologia i forma de venda.
Article 5. Establiments no compresosAquesta Ordenança no s’aplica als mercats municipals, els quals es regeixen per la seva normativa específica.
82Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
CONDICIONS DE DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT
CAPÍTOLII. Condicionsdedesenvolupament del’activitat
Article 6. Condicions sanitàriesEls establiments d’alimentació regulats per aquesta Or-denança han de reunir les condicions que estableix la normativa d’higiene alimentària, tant les reglamentaci-ons tecnicosanitàries referides a alimentació en general com les referides a cada tipus d’aliment, relatives a les condicions dels aliments i als establiments alimentaris.
Tot el personal que tingui alguna forma de contacte amb els aliments ha d’estar en possessió de la forma-ció escaient.
Article 7. Horari comercialL’horari de venda està subjecte a les disposicions vigents relatives a horaris comercials. Ha de figurar exposat en un lloc de l’establiment que sigui visible per al públic. Si el cartell de l’horari no resulta visible quan l’establiment romangui tancat, cal habilitar-ne un altre que pugui do-nar compliment a aquest requisit.
Article 8. Preu de venda al públicEls articles de l’establiment exposats per a la venda han d’indicar el seu import total. Si el preu es refereix a la unitat, i no està marcat sobre cada article, cal especificar aquesta circumstància de forma clara i visible en la reto-lació identificativa del producte. Si el preu fa referència al pes o el volum, s’ha d’indicar la unitat representada pel quilo o pel litre, respectivament. En tots dos supò-sits, l’import ha d’anar precedit de les sigles PVP.
Article 9. Documentació1. El comerciant ha d’estar en possessió de tota la docu-
mentació relativa a l’exercici de l’activitat, és a dir: lli-cències o comunicacions, altes de la seguretat social, alta de l’impost d’activitats econòmiques, la referent al funcionament de l’establiment —com ara revisions i posada a punt de les instal·lacions— i la relativa a les transaccions comercials —com ara la procedència i la destinació dels productes.
2. Cal conservar, a disposició de la inspecció, una còpia de tota aquesta documentació a l’establiment.
Article 10. Normativa específicaLes circumstàncies següents es regeixen per la seva nor-mativa específica:
1. Instruments de pesatge de l’establiment.2. Etiquetatge i retolació de tots els productes.3. Publicitat relativa a aquests.4. Factures o tiquets comprovants de les vendes re-
alitzades.
Article 11. Fulls de reclamacionsEl titular de l’establiment ha de tenir a disposició del públic fulls oficials de reclamacions. Cal que anunciï la disponibilitat d’aquests fulls mitjançant un cartell situat en un lloc visible.
Als CPA i GPA, aquests fulls han d’estar sota la custòdia de l’administrador.
Article 12. FarmaciolaEn tots els establiments alimentaris és obligatòria l’exis-tència d’una farmaciola per a l’atenció als clients.
Si l’establiment alimentari forma part d’un equipament col·lectiu, n’hi ha prou amb l’existència d’una farmaciola comuna per a tot l’equipament.
En el cas dels CPA, cal instal·lar-la en un recinte indepen-dent amb una superfície mínima de 10 m2.
Pot coincidir amb l’exigida per la normativa laboral per als treballadors, amb les adaptacions necessàries atès el nombre més gran de persones que ha d’atendre.
83Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
CONDICIONS DELS LOCALS COMERCIALS
CAPÍTOLIII Condicionsdelslocals comercials
Article 13. Condicions generals1. Els espais destinats a la venda al públic s’han d’instal-
lar a la planta baixa dels edificis, si bé es poden em-plaçar, a més, en d’altres plantes diferents, sempre que constitueixin amb aquests una unitat funcional i arquitectònica d’acord amb la normativa del PGM.
La instal·lació de llocs de venda en els soterranis no-més està autoritzada quan el desnivell respecte a la planta és inferior al determinat pel Codi tècnic d’edifi-cació (CTE) i l’Ordenança d’edificació.
2. Els accessos s’han d’ajustar a les normes següents:
a) S’han de fer necessàriament per les façanes exteriors dels edificis, sense que en cap cas es puguin efectuar per portals o vestíbuls d’accés a habitatges, oficines o altres usos, ni a través de cap altre local.
b) Es pot autoritzar l’accés a través d’una galeria o passatge comercial, sempre que la porta de co-municació entre l’establiment alimentari i la ga-leria hagi estat construïda d’acord amb la norma-tiva d’incendis vigent, i que a més disposi d’un altre accés independent per alguna de les faça-nes de l’edifici.
c) No obstant el que disposen els apartats anteriors, el nombre d’accessos als locals de venda ha de ser, com a mínim, l’assenyalat per la normativa estatal, autonòmica i municipal de seguretat i les condi-cions de protecció contra incendis. També s’han d’adaptar a la normativa sobre accessibilitat i su-pressió de barreres arquitectòniques quan calgui.
d) Les obertures d’entrada/sortida a l’establiment han d’estar proveïdes de portes, que han de ro-mandre tancades.
3. Quan una part de la finca es destini a usos no comer-cials, l’establiment comercial alimentari amb una su-perfície neta de venda superior a 150 m2 ha d’estar incomunicat amb la resta de l’edifici, fins i tot amb els patis de parcel·la —propis i d’altri— que existeixin, dels quals solament pot rebre la claror, però en cap cas ventilació natural.
4. Amb independència de condicions de caràcter especí-fic, l’alçada lliure mínima dels locals és de 2,50 m, que es pot reduir a 2,10 m en zones de magatzem, serveis sanitaris i altres dependències no utilitzades pel perso-nal de l’establiment o pel públic de forma permanent.
5. L’amplada mínima del passadís lliure entre prestatge-ries s’ha d’ajustar a les especificacions del CTE per a l’ús comercial.
6. La zona compresa entre les caixes de cobrament i les portes de sortida no es pot utilitzar per a cap activitat comercial ni de serveis.
Article 14. Ventilació1. Si la ventilació és natural, les obertures correspo-
nents han d’ocupar un percentatge del 12,50 % amb relació a la superfície en planta del local de vendes. Només es poden practicar aquestes obertures en fa-çanes, en patis interiors d’illa, zenitalment o en patis de parcel·la exclusius, i han d’estar allunyades com a mínim 5 m d’altres d’alienes.
2. Si la ventilació natural no satisfà les exigències in-dicades en l’apartat anterior, cal dotar el local d’una ventilació mecanitzada que asseguri un mínim de cinc renovacions/hora, referides al volum total del local de vendes.
3. Si els locals estan dotats de ventilació forçada o de condicionament d’aire, cal instal·lar els equips cor-responents —seguint la normativa tècnica aplicable a cada cas— en un recinte ad hoc degudament inso-noritzat. Els equips s’han de col·locar damunt d’ele-ments antivibratoris, i la totalitat de les connexions s’han de fer interposant-hi elements elàstics.
4. L’evacuació de l’aire a l’exterior s’ha d’efectuar en les condicions que assegurin un funcionament correcte, per conductes o altres mitjans, d’acord amb allò esta-blert per la normativa general del medi ambient urbà.
Article 15. Desnivells. Escales i rampes1. En el cas que els passos hagin de salvar un desnivell,
aquest es pot resoldre mitjançant una escala o una rampa. Les escales mecàniques no es computen en aquest paràgraf, ni es consideren vies d’evacuació.
2. Les escales i les rampes s’han d’ajustar a la normativa de condicions de protecció contra incendis i a la normativa d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.
84Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
CONDICIONS DELS LOCALS COMERCIALS
Article 16. Ascensors i muntacàrreguesEs regeixen per allò que disposen les ordenances metro-politanes d’edificació (article 155 i següents), les ordres específiques en la matèria i la normativa d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.
Article 17. Escales mecàniquesEs regeixen per allò que disposen l’article 164 (i se-güents) de les ordenances metropolitanes d’edificació i la normativa específica en la matèria.
Article 18. Escombraries1. Cal que hi hagi un departament per al dipòsit de les
escombraries i residus, que s’ha d’ajustar a allò que disposa la normativa del medi ambient urbà de Bar-celona quant a capacitat, accessibilitat, condicions higièniques i ventilació.
2. Sense perjudici del que disposi l’esmentada normati-va, en cas que el departament per a escombraries tin-gui comunicació amb el local de vendes, l’accés s’ha de fer de manera indirecta, a través d’un vestíbul de separació amb doble porta.
3. Els establiments comercials alimentaris han de fer una recollida selectiva dels residus que generin, si més no amb la diferenciació de les cinc fraccions següents: matèria orgànica, paper i cartró, vidre, en-vasos (metàl·lics, plàstics i, en particular, els brics) i rebuig. Per a cada una d’aquestes fraccions, els esta-bliments han de disposar de contenidors de recollida independent.
Article 19. Comptadors i quadres de comandament1. Sense perjudici del compliment de les disposicions
establertes pels reglaments generals dels diferents serveis i per les normes de les respectives empreses subministradores, cal establir cambres per a comp-tadors distintes per a cadascun dels serveis d’aigua, gas, electricitat, telefonia, etcètera.
2. En els establiments amb una superfície neta de ven-da superior a 150 m2 i en les galeries i centres privats d’alimentació, els quadres generals de comandament dels referits subministraments s’han de situar en llocs adequats fora de la zona accessible per al públic.
La resta d’establiments han de complir amb les normes de seguretat de les diferents instal·lacions.
Article 20. Zones de càrrega i descàrregaAquestes zones es regeixen per allò disposat a les orde-nances que siguin d’aplicació.
Article 21. Magatzems i cambres frigorífiques1. Els magatzems han d’estar situats en un local tancat
i independent contigu (proper) a la zona de càrrega i descàrrega, relacionat funcionalment, de forma ex-clusiva, amb el lloc de venda. En els equipaments col·lectius aquestes, condicions es refereixen exclu-sivament als magatzems d’alimentació.
2. La superfície útil per a l’emmagatzematge, un cop de-duïts els passos, escales, ascensors, etc., en els CPA i GPA no pot ser inferior en cap cas a la superfície to-tal dels llocs de venda. S’hi poden fer compartiments mitjançant paraments massissos o calats en peces amb una superfície no inferior a 5 m2, on es poden instal·lar les cambres frigorífiques necessàries. En la resta d’establiments, la superfície útil és de 6 m2.
3. El paviment del local d’emmagatzematge, i també els seus passos i voreres, ha de ser antilliscant, però llis i amb el pendent necessari per facilitar el desguàs, si escau. Els entornpeus han de tenir forma còncava i han d’estar fets d’un material llis sense porositat.
4. Les cambres frigorífiques s’han d’ajustar a allò que disposa la normativa sobre condicions higienicosani-tàries que han de complir els aliments i els establi-ments alimentaris.
5. Els magatzems ubicats al local es poden substituir per magatzems situats a curta distància de l’establi-ment de forma que, per a la distribució de les merca-deries, no calgui circular per la calçada.
Article 22. Serveis sanitaris i vestidorsCal disposar de serveis sanitaris per al públic. Els locals amb una superfície neta de venda de fins a 400 m2 po-den tenir-ne un de sol, proveït de lavabo i inodor. En em-preses de fins a nou treballadors, els serveis sanitaris poden ser comuns per al personal de l’establiment i per al públic.
Els locals amb una superfície neta de venda superior a 400 m2 han de tenir dos serveis sanitaris, independents per a homes i dones, que han d’estar proveïts de lava-bo i inodor. A aquests cal afegir-ne dos més per cada 1.000 m2 de superfície o fracció.
85Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
ESTABLIMENTS DE CARÀCTER COL·LECTIU
Els serveis sanitaris i vestidors per al personal de l’esta-bliment s’han d’ajustar a les normes laborals de segure-tat i higiene. En cap cas els serveis sanitaris i vestidors poden estar comunicats directament amb el local de ven-des, llevat que hi hagi un avantvestíbul amb doble porta.
Els establiments alimentaris que formen part d’un con-junt de locals o equipament col·lectiu es poden agrupar, a l’efecte de la instal·lació de serveis sanitaris, sempre que la seva superfície neta de venda sigui inferior a 100 m2.
El nombre de serveis sanitaris d’un conjunt es calcula mitjançant la suma de la superfície corresponent als lo-cals eximits, incrementada en un 50 % per excés.
S’ha de tenir en compte allò disposat en la normativa d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.
Article 23. AparcamentEls aparcaments es regeixen, en cada cas, per les seves disposicions específiques.
Article 24. Estació transformadoraSense perjudici d’allò que disposa la normativa general aplicable, les estacions transformadores només poden tenir accés des de la via pública.
CAPÍTOLIV Establimentsdecaràcter col·lectiu
Article 25. Identificació1. A les galeries i els centres privats d’alimentació, la de-
nominació ha de figurar, amb caràcters destacats, en rètols col·locats damunt de les portes d’accés d’acord amb les disposicions de l’Ordenança de les instal-lacions i activitats publicitàries.
2. Els locals comercials annexos als esmentats CPA o GPA, instal·lats en el mateix immoble, però que són oberts a la façana exterior de la finca i no hi tenen comunicació interior, no es consideren integrats en els referits centres o galeries i es regeixen a tots els efectes per les normes d’aplicació general als comer-ços independents.
Article 26. Condicions especials dels CPAEls CPA, incloses les seves zones d’accés, només es po-den instal·lar en edificis dedicats exclusivament a un ús comercial i als seus serveis complementaris. La façana ha d’estar oberta a un vial amb una amplada igual o su-perior a 12 m.
Article 27. Definició de lloc de vendaS’entén per lloc de venda l’espai comercial limitat física-ment a l’interior del qual el públic no hi té accés.
Article 28. Condicions dels llocs de vendaEls llocs de venda s’han d’ajustar a les condicions següents:
a) La superfície construïda del lloc de venda, limitada per paraments i taulells, ha de ser de 10 m2 com a mínim, amb unes dimensions no inferiors a 3 m de front i 2,50 m d’ample.
b) Els llocs de venda han de ser tancats, amb accés únicament per al personal empleat i amb un taulell adequat per a la venda al públic.
c) Les parets que separen els llocs han de ser d’un material ajustat a la normativa contra incendis.
d) El revestiment dels distints paraments interiors i exteriors, que defineixen el lloc, s’ha de fer amb un material impermeable, fàcil de netejar i de durabi-litat i duresa garantides.
e) El sòl del lloc s’ha d’aixecar a 0,20 m respecte al nivell del pas públic; ha de ser continu i ha d’es-tar fet d’un material impermeable, fàcil de netejar
86Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
ESTABLIMENTS DE CARÀCTER COL·LECTIU
i de durabilitat i duresa garantides. Els entornpeus han de tenir forma còncava i han d’estar fets d’un material llis sense porositat. Per a la neteja no es pot utilitzar el sistema de reg, tret que hi hagi un pendent del 2 % i en el punt més baix es disposi de l’embornal pertinent i d’una arqueta sifònica de connexió a la xarxa general de desguassos.
f ) Si el personal empleat ha d’accedir a l’interior del lloc per la part frontal, l’accés s’ha de fer a través del taulell, que ha de tenir una part abatible. El girament de la porta ha de ser sempre cap a l’in-terior.
g) Cap element no pot sobrepassar la línia que delimi-ta els passos per al públic fins a l’altura de 2,20 m. Per damunt d’aquesta altura es permet que sobre-surtin fins a 0,20 m els elements següents: barra per a ganxos, lluminàries, caixa del bombo de la persiana de tancament i rètols.
h) En cada lloc hi ha d’haver una presa d’aigua po-table i un subministrament elèctric d’una potència de 2,2 kW com a mínim.
i) Cal que disposin d’un element de tanca metàl·lic enrotllable o similar.
Article 29. Relacions entre superfíciesLa relació entre la superfície ocupada pels llocs de ven-da i la dels passos i llocs de permanència per al públic pot ser com a màxim la unitat, tal com es representa en l’expressió:
Superfície dels llocs de venda/Superfície dels passos per al públic
Article 30. Passos per al públic1. L’amplada dels passos per al públic amb llocs de ven-
da a tots dos costats no pot ser inferior a 3,50 m i, en els casos restants, a 2,50 m. En cas d’haver-hi rampes d’accés, han de ser d’aquesta mateixa amplada.
2. Els esmentats amples crítics no han d’estar interrom-puts per cap tipus d’element estructural, decoratiu ni instal·lacions. En els casos en què n’hi hagi algun, el mínim útil del pas a cada costat de l’obstacle ha de ser de 2,50 m.
3. Els CPA, sense perjudici d’allò que estableixen els paràgrafs anteriors, han de disposar de dos passos principals per al públic, d’ample no inferior a 4 m, amb origen en accessos diferents i que s’encreuin en algun punt. Si l’inici és en façanes oposades, els refe-rits passos principals es poden trobar a continuació de l’altre, formant un sol carrer central.
4. No obstant el que es disposa en els números ante-riors d’aquest article, els passos per al públic, quan constitueixin part de la xarxa de vies d’evacuació del local, s’han d’ajustar en les seves característiques, llargada i amplada a allò que estableixen les normes estatals, autonòmiques i locals relatives a seguretat i protecció contra incendis.
5. Els paviments de la zona de pas del públic han de te-nir la duresa, porositat i resistència necessàries per garantir-ne la durabilitat i higiene i han de presentar els pendents necessaris per al desguàs, si escau.
Article 31. NetejaL’establiment ha d’utilitzar els sistemes més adients a les característiques del local, ja sigui mitjançant maquinària o mitjançant reg, per tal de garantir la netedat necessària.
Article 32. Desguassos1. La xarxa de sanejament del local ha de ser indepen-
dent de la de la resta de l’edifici, quan en aquest hi hagi usos diferents del comercial.
2. Ha de disposar de claveguerons i embornals en nom-bre i disposició adequada per garantir la netedat ne-cessària.
3. Ha d’estar dotada de caixes registrables en cada canvi de direcció o secció i a intervals, que no poden exce-dir de 20 m. Si és indispensable una bomba d’eleva-ció, cal instal·lar-la en el recinte tancat amb desguàs en el pou de recollida.
4. El clavegueró de sortida fins a la xarxa pública de cla-vegueram ha de tenir un diàmetre no inferior a 30 cm amb un pendent mínim del 2 %.
Article 33. Règim intern dels CPA i GPAEls CPA i GPA poden adoptar el seu propi reglament de règim interior, que s’ha de sotmetre a l’aprovació de l’au-toritat municipal competent.
Article 34. AdministracióAl capdavant dels CPA o GPA hi ha d’haver un administra-dor que, amb el personal adequat, tingui al seu càrrec el compliment de les funcions que li assigni el reglament de règim interior, que com a mínim han de ser les següents:
a) Romandre als CPA o GPA durant les hores d’ober-tura al públic, dirigir, inspeccionar o vetllar pel fun-cionament adequat dels serveis i instal·lacions, i mantenir l’ordre corresponent.
87Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
ESTABLIMENTS INDIVIDUALS
b) Facilitar la funció inspectora de l’autoritat competent i col·laborar amb els seus agents, tant per procurar el compliment de la normativa vigent com per orientar i instruir els usuaris dels seus drets i obligacions, si així es demanés. Cal comunicar a l’autoritat municipal competent, en un termini màxim de 24 hores, les ano-tacions que es consignin en el llibre de reclamacions.
c) Garantir en tot moment la conservació, el decòrum i la netedat dels llocs de venda i de les instal·lacions i serveis comuns.
Article 35. Classes de llocs de venda1. En les GPA hi ha d’haver un mínim d’un lloc i en els
CPA un mínim de dos llocs per a cadascun dels grups d’especialitats i especialistes següents:
a) Ultramarins i comestibles.b) Llet i productes làctics.c) Fruites i verdures.d) Polleria i caça.e) Cansaladeria.f ) Xarcuteria.g) Carnisseria.h) Peix fresc i marisc.
2. La resta de llocs fins al nombre total dels que s’integren en la GPA o el CPA es poden destinar lliurement al comerç d’alimentació o relacionat amb l’alimentació que desitgin.
3. Els llocs de venda del mateix grup d’especialitat han d’estar agrupats d’acord amb les exigències de les seves característiques específiques i convenientment separats d’aquells amb els quals hi hagi algun tipus d’incompatibilitat.
Article 36. Titularitat de magatzems i cambres frigorífiquesSolament poden ser titulars i utilitzar els magatzems i les cambres frigorífiques aquells que ho siguin del lloc de venda de la GPA o el CPA, i solament s’hi poden guar-dar i conservar productes propis de l’activitat comercial que es duu a terme en el lloc de venda.
Article 37. Control de pesades1. Les GPA i els CPA han de disposar de bàscules i balan-
ces oficials, en un lloc perfectament localitzable per al comprador, en les quals figuri, de manera destacada, la funció que han de complir: «Bàscula de repesatge a disposició del públic».
2. Les reclamacions per manca de pes han de ser sempre ateses si es formulen abans de sortir dels locals de les galeries o centres, i cal consignar les anomalies que es produeixin en el llibre de reclamacions corresponent.
CAPÍTOLV Establimentsindividuals
Article 38. Especialistes1. Els establiments especialistes es classifiquen d’acord
amb el contingut del quadre que figura com a annex 1 d’aquesta Ordenança.
2. Poden vendre els productes propis d’una especialitat i els propis d’altres especialitats del mateix grup en les condicions que s’especifiquen en l’article següent.
Article 39. Superfícies1. La superfície neta mínima de venda dels establiments
especialistes està en funció de l’especialitat elegida, segons es descriu en el quadre annex 1 de l’Ordenança.
2. Per a la venda d’altres productes no compresos en aquella especialitat, la superfície neta mínima de ven-da és la següent:
El 75 % de la superfície total de les diferents espe-cialitats pertanyents al mateix grup.
3. Per aplegar els productes de l’especialitat pesca sala-da i de l’especialitat peix i marisc, cal tenir una super-fície neta mínima de venda de 45 m2.
4. Els establiments especialistes poden vendre productes cuinats i precuinats que utilitzin com a base principal alguns dels aliments que estan autoritzats a vendre. També poden vendre els productes de la seva especi-alitat congelats i en altres formes de conservació.
5. Els establiments especialistes de l’annex 1, amb les degudes garanties de compliment de la reglamenta-ció tecnicosanitària i mediambiental, poden disposar d’una sala de degustació de les seves especialitats. En aquests supòsits, a la superfície de venda cal afe-gir-hi una superfície màxima de 20 m2.
6. Els establiments especialistes amb zona de degusta-ció han de tenir serveis sanitaris per a ús dels seus clients. Cal seguir la normativa d’accessibilitat i su-pressió de barreres arquitectòniques i les mesures de seguretat adients a la superfície i aforament de la zona de degustació.
7. L’activitat de degustació consisteix en el consum, a l’in-terior de l’establiment, dels productes de l’especialitat que estan a la venda. La manipulació autoritzada per a la degustació dels productes consisteix en una pre-sentació del producte a temperatura ambient o en fred, tallat o trossejat mitjançant elaboració pròpia a les ma-teixes instal·lacions de l’establiment, amb possibilitat
88Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
ESTABLIMENTS INDIVIDUALS
d’escalfar-lo en un petit forn microones o un altre sis-tema d’escalfament adequat. També s’hi pot tenir una màquina per preparar sucs i cafetera, ja que la degusta-ció dels productes pot anar acompanyada de begudes refrescants i solubles. En cap cas no es poden servir o anunciar dinars, sopars, menús ni qualsevol altra forma de presentació que estigui legalment regulada per als establiments amb autorització de concurrència pública.
Article 40. Polivalents alimentaris1. La superfície neta mínima de venda dels establiments
polivalents tradicionals és de 60 m2.
2. Els establiments polivalents tradicionals poden vendre:
■ Totes les especialitats del grup 1 llevat de l’especi-alitat 1.3 (congelats), per a la venda dels quals cal afegir 15 m2 a la superfície neta mínima de venda. Els productes de graneria i congelats s’han de ven-dre envasats.
■ Els productes de xarcuteria de l’especialitat de can-saladeria/xarcuteria del grup 2, si s’afegeixen 15 m2 a la superfície neta mínima de venda. Poden vendre, a més, ous sense necessitat de superfície afegida.
■ Les especialitats del grup 3, si s’afegeixen 20 m2 a la superfície neta de venda.
■ Caramels, bombons i gelats, aquest últims envasats.
3. També poden vendre altres productes de consum quotidià, si s’afegeixen 10 m2 a la superfície neta mí-nima de venda.
4. No poden comercialitzar els productes del grup 2 (carn), amb excepció dels ous i la xarcuteria; els pro-ductes del grup 4 (peix); ni els del grup 5 (pa i pastis-seria), amb excepció de caramels i gelats.
5. Els aliments sense envasar han d’estar protegits per vitrines o similars per evitar contactes del públic.
Article 41. Autoserveis1. La superfície neta de venda dels autoserveis està
compresa entre 60 i 149 m2.
2. Els establiments qualificats d’autoservei poden vendre:
■ Totes les especialitats del grup 1 llevat dels con-gelats, per a la venda dels quals cal afegir 15 m2 a la superfície neta mínima de venda. Els productes de graneria i congelats s’han de vendre envasats.
■ Els productes de xarcuteria de l’especialitat cansa-laderia/xarcuteria del grup 2, si s’afegeixen 15 m2 a la superfície neta mínima de venda. Poden ven-dre ous sense necessitat de superfície afegida.
■ Els productes carnis, si s’afegeixen 15 m2 a la su-perfície neta mínima de venda. Aquests productes s’han de vendre envasats.
3. Pel que fa a les especialitats del grup 5, poden vendre pastisseria i gelats, sempre que estiguin envasats, com també caramels i bombons.
Per a la venda de pa, cal tenir en compte les disposi-cions establertes pel decret de la Generalitat sobre comercialització i venda de pa i les ordres de desple-gament d’aquesta norma.
4. També poden vendre productes de drogueria, si s’afe-geixen 10 m2 a la superfície neta de venda.
5. Si hi ha aliments sense envasar, han d’estar protegits per vitrines o similars per evitar contactes del públic i s’han de vendre en règim assistit.
Article 42. Superservei1. La superfície neta de venda dels superserveis està
compresa entre 150 i 399 m2.
2. Els establiments qualificats de superservei poden vendre:
■ Totes les especialitats del grup 1. ■ Les especialitats de xarcuteria, cansaladeria, ous i
carnisseria/polleria. Els productes d’aquest últim grup cal que es venguin envasats. Es poden vendre al detall en els establiments de més de 250 m2 de superfície neta de venda en recintes específica-ment delimitats.
■ Les especialitats del grup 3. ■ Altres productes de consum quotidià.
3. Pel que fa a les especialitats del grup 5, poden vendre pastisseria i gelats, sempre que estiguin envasats, i també caramels i bombons. Per a la venda de pa, cal tenir en compte les disposicions establertes pel de-cret de la Generalitat sobre comercialització i venda de pa i les ordres de desplegament d’aquesta norma.
4. No poden comercialitzar els productes de l’especiali-tat 4.1 (peix i marisc).
5. Els aliments sense envasar han d’estar protegits per vitrines o similars per evitar contactes del públic, i s’han de vendre en règim assistit.
89Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
ESTABLIMENTS INDIVIDUALS
Article 43. Supermercats
1. La superfície neta de venda dels supermercats petits està compresa entre 400 i 1.299 m2 i la dels super-mercats grans, entre 1.300 i 2.499 m2.
2. Els supermercats, tant els grans com els petits, poden vendre tot tipus de productes de tots els grups d’espe-cialitats alimentàries, com també altres productes de consum quotidià i productes de parament de la llar.
3. Per a la venda de pa, cal tenir en compte les disposi-cions establertes pel decret de la Generalitat sobre comercialització i venda de pa i les ordres de desple-gament d’aquesta norma
4. Els aliments sense envasar han d’estar protegits per vitrines o similars per evitar contactes del públic.
Article 44. Establiments polivalentsLa venda de productes alimentaris dintre del recinte d’aquests tipus d’establiments es pot fer de les mane-res següents:
a) En sales de venda específiques i físicament delimi-tades, normalment en règim d’autoservei.
b) En botigues independents (amb caixa registradora independent i de titularitat diferent o no de la del centre comercial) situades en àrees singulars del recinte, amb tècnica de venda personalitzada.
c) En punts de venda de productes específics, atesos pels seus productors directes o els seus agents.
Article 45. CondicionsEls establiments esmentats en l’article anterior han de complir les condicions següents:
a) En un mateix local es poden expedir simultània-ment productes alimentaris corresponents a au-toritzacions diferents, sempre que el lloc reuneixi les condicions de superfície i instal·lacions que es requereixen per a cadascuna, i sense perjudici de les excepcions que per a productes determinats s’estableixin en aquesta Ordenança o en altres disposicions municipals, autonòmiques o estatals.Els diferents tipus de productes alimentaris han d’estar col·locats amb les separacions necessàries entre els uns i els altres de forma que no es puguin afectar ni influir recíprocament en llurs caracterís-tiques físiques de qualsevol mena.Els aliments sense envasar han d’estar protegits mitjançant vitrines o similars per evitar contactes del públic i s’han de vendre en règim assistit.
b) També es poden vendre productes alimentaris i no alimentaris. De manera semblant, els diferents productes han d’estar col·locats amb separació suficient als mateixos efectes de l’apartat anterior.
Article 46. Altres formes de venda de productes alimentaris1. La superfície neta mínima de venda destinada als arti-
cles alimentaris en les botigues de conveniència és de 25 m2. Amb aquesta superfície mínima, aquests establi-ments poden vendre totes les especialitats del grup 1.
2. Per a la venda d’especialitats dels grups 2-4 cal afe-gir 8 m2 per cadascun dels grups. S’autoritza també la venda dels productes congelats de cadascun dels grups d’especialitats.Tots els productes de les especialitats 1-4 s’han de vendre envasats.
3. La superfície neta mínima de venda de les botigues an-nexes a gasolineres és de 30 m2. En aquesta superfície neta de venda poden vendre les especialitats del grup 1.
4. Pel que fa a les especialitats del grup 5, tots dos tipus de botigues poden vendre pastisseria, gelats, caramels i bombons, sempre que estiguin envasats. Per a la venda de pa, cal tenir en compte les disposicions establertes pel decret de la Generalitat sobre comercialització i ven-da de pa i les ordres de desplegament d’aquesta norma.
5. Les botigues de producte quotidià no alimentari han de destinar a l’alimentació el 20 % de la superfície neta de venda. En aquesta superfície poden vendre productes de qualsevol especialitat alimentària sem-pre que estiguin envasats.
Article 47. ExpositorsEs pot autoritzar la instal·lació d’expositors mòbils de frui-tes i hortalisses a les façanes dels establiments, sempre que s’ajustin a les característiques següents:
■ Material: metàl·lic inoxidable amb capa de pintura no contaminant.
■ Alçada mínima del primer prestatge respecte al sòl: 50 cm.
■ Mampara de protecció a cada prestatge: 25-30 cm. ■ Fons màxim: 30-50 cm. ■ Amplada de la vorera: 1,80-2,50 m. ■ Amplada de carrer: 5-7 m en carrers per a vianants
de casc antic.
El fons màxim de l’expositor està en funció de l’amplada del carrer per a vianants o la vorera on estigui situat.
90Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
MÀQUINES EXPENEDORES D’ALIMENTS / BOTIGUES DE PLATS PREPARATS
CAPÍTOLVI Màquinesexpenedores d’aliments
Article 48. DefinicióSón tots aquells mecanismes automàtics que es poden emprar per obtenir qualsevol tipus d’aliment en qualse-vol estat físic o de preparació.
Article 49. Característiques1. Tant si estan ubicades dins d’una botiga d’alimenta-
ció com si ho estan en un altre recinte com ara esta-bliments de concurrència pública en general, centres de treball, estacions i similars, queden subjectes a les prescripcions d’aquesta ordenança que els resultin d’aplicació.
2. A més, han de reunir les condicions següents:
■ Han d’estar ubicades en un espai diferenciat d’aquell on es duu a terme l’activitat específica del local (com ara sales de projecció, oficines, recintes d’entrenament o pràctica d’esports, etc.), excepte als bars i restaurants.
■ Si estan ubicades en zones de pas, han de respec-tar les normes de seguretat i no poden reduir el pas necessari per a l’evacuació. No es poden ubicar en passadissos protegits, en escales d’evacuació (obertes, protegides o especialment protegides) ni en vestíbuls previs d’escala, d’ascensor o de comu-nicació entre sectors d’incendi. Tampoc no es po-den ubicar en vestíbuls d’accés a serveis sanitaris.
■ Sempre que estiguin proveïdes d’alguna font d’es-calfament, han de disposar de protecció especial per evitar accidents.
■ Tots els aliments s’han d’expendre envasats i amb informació relativa a denominació del producte, data de caducitat i denominació i domicili de l’ex-penedor. Se n’exceptuen els supòsits de begudes de preparació al moment.
■ Aquestes instal·lacions han d’estar dotades dels mitjans adequats per a l’emmagatzematge i l’eli-minació higiènica de material de rebuig.
Article 50. ProhibicionsPer motius sanitaris, no es permet la instal·lació d’aques-tes màquines en botigues de venda de qualsevol produc-te que no sigui l’alimentari.
CAPÍTOLVII Botiguesdeplats preparats
Article 51. DefinicióSón tots aquells comerços l’única activitat dels quals és la venda d’aliments d’origen animal i vegetal, cuinats o precui-nats mitjançant mescla o condimentació, per ser consumits directament o després d’un tractament domèstic addicional.
Article 52. CaracterístiquesLa superfície neta mínima de venda és de 30 m2 (la super-fície neta de venda es defineix a l’article 3 d’aquesta Orde-nança). Entre el mostrador i la porta de sortida ha de que-dar un espai lliure mínim per a la circulació del públic de 15 m2 per evitar l’ocupació de la via pública per part dels clients de l’establiment.
Article 53. Productes a la vendaPoden vendre aliments dels grups d’especialitats 1.1, 1.2, 2, 3 i 4 de l’annex I d’aquesta Ordenança, sempre que hagin pas-sat per un procés de transformació o d’elaboració del qual resulti un plat preparat. Així mateix, poden vendre gelats.
Article 54. ComercialitzacióEs poden comercialitzar productes elaborats pel mateix establiment o per un altre establiment proveït de l’habi-litació pertinent.
En el primer supòsit, el local ha de disposar d’un obrador per a la manipulació i preparació dels aliments. La super-fície mínima és de 10 m2, i s’ha de situar en un espai an-nex a la botiga però independent d’aquesta i separat per portes. El tractament és el mateix que per a la cuina dels establiments de restauració en la normativa de concurrèn-cia pública i de medi ambient.
En el segon supòsit, el comerciant ha de vetllar perquè a l’envàs dels productes figuri, especialment, el nom i domi-cili de l’elaborador, la data de preparació del producte i la data de caducitat.
Article 55. EnvasosEls envasos que utilitzi el comerciant per a la venda de menjar preparat al seu obrador han de portar una etique-ta on constin les dades següents:
■ Identificació de l’empresa. ■ Denominació de venda.
91Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES
■ Productes emprats en l’elaboració. ■ Data límit de consum o data de caducitat.
Aquesta informació pot figurar en cartells ubicats en el lloc de venda.
Article 56. Ubicació d’aparellsQualsevol aparell utilitzat en el procés de preparació dels aliments (com ara rostidors, etc.) ha d’estar situat a l’obrador.
Article 57. Classes de cuinatsEn els productes cuinats podem diferenciar dues situacions:
■ El cuinat per a consum immediat s’ha de vendre el mateix dia de la preparació.
■ El cuinat refrigerat, en un termini de cinc dies.
Article 58. RepartimentEl repartiment a domicili de part dels productes que ela-borin no modifica la classificació d’aquests establiments.
El repartiment a col·lectivitats obliga a tenir autorització de càtering.
Article 59. DegustacióEn aquests establiments no està permesa la degustació dels productes a la venda.
CAPÍTOLVIII.Intervenciómunicipal enl’ordenacióiregulaciódeles activitatscomercialsalimentàries
Article 60. Intervenció municipalL’Ajuntament és qui exerceix la necessària intervenció ad-ministrativa sobre el comerç, la vigilància sanitària i totes les funcions que impliquin exercici d’autoritat i siguin de la seva competència, sense perjudici de les competències de la Generalitat de Catalunya sobre les esmentades matèries.
Article 61. RemissióLa forma com s’ha de desenvolupar aquesta intervenció en els règims de comunicació amb o sense declaració responsable i de llicència comercial és l’establerta per la normativa de comerç, sense perjudici de l’establerta per la normativa ambiental d’activitats.
En els supòsits d’activitats en règim de comunicació, els efectes d’aquesta es difereixen pel termini d’un mes.
Article 62. Particularitats1. A la sol·licitud de CPA i GPA s’ha d’adjuntar el plànol
de planta, on cal fer-hi constar la distribució projec-tada per als llocs que s’han d’instal·lar en el recinte i cal assenyalar el nombre ordinal que correspongui a cadascun, la classe de comerç a què es destina, l’em-plaçament de les cambres o magatzems respectius, la situació dels serveis i altres elements necessaris, amb expressió de les respectives superfícies o dimensions.
En aquest plànol s’ha d’assenyalar la línia perimetral dels recintes corresponents als llocs de venda de for-ma que es determini exactament la superfície desti-nada a zona de pas i a venda.
Així mateix, cal presentar un plànol on figuri la dis-tribució de superfícies per a la resta d’establiments comercials alimentaris.
2. Els comerços obligats a tenir zona de càrrega i des-càrrega que s’instal·lin en un local ja existent han de presentar un certificat de solidesa i idoneïtat signat per un facultatiu competent.
3. En el tràmit del procediment de llicència o de la co-municació que escaigui es demanarà, preceptiva-ment, un informe dels òrgans municipals competents en matèria de comerç i consum. Aquest informe es refereix al compliment de la normativa que regula el comerç alimentari per a l’obertura d’establiments de superfície superior a 119 m2.
92Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
INSPECCIÓ DE COMERÇ I CONSUM / RÈGIM SANCIONADOR
CAPÍTOLIX Inspecciódecomerç iconsum
Article 63. FuncionsLa inspecció de comerç i consum exerceix les tasques següents:
1. Controla l’adequació a la normativa vigent dels es-tabliments regulats per aquesta Ordenança.
2. Investiga les infraccions que es puguin cometre i aixeca les actes corresponents.
3. Emet informes relatius a la seva actuació.4. Informa els agents econòmics per aconseguir un
millor compliment de la normativa que afecta l’ob-jecte de la inspecció.
5. Duu a terme totes aquelles funcions que se li en-comanin amb relació a les prescripcions d’aques-ta Ordenança.
Article 64. Actuacions inspectores1. Les actuacions de la inspecció poden iniciar-se d’ofici
o per denúncia pública o de part.
2. En l’exercici de la seva activitat, la inspecció podrà: 2.1 Accedir al local i a tot tipus de documentació in-
dustrial, mercantil i administrativa dels establiments. 2.2 Requerir tota la informació que consideri necessà-
ria per a l’aclariment dels fets objecte de la inspecció. 2.3 Assistir amb d’altres agents de l’autoritat al tan-
cament o la clausura d’establiments.
Article 65. ActesLes actes són els documents que estén la inspecció per recollir el resultat de les seves actuacions.
En les actes d’inspecció es consignen totes les dades que po-den servir per identificar l’actuació, com ara el lloc, la data, l’hora, les persones que intervenen, la relació de fets i altres.
S’ha de lliurar una còpia de l’acta a l’establiment objecte de l’actuació inspectora.
Article 66. Prospecció del mercatQuan es tracti de visites per a la prospecció de l’estat d’un sector del comerç, l’inspector aixecarà acta i, si detecta irregularitats, al mateix temps que n’informa advertirà de l’obligació d’esmenar-les en el termini adequat a la natu-ralesa de l’incompliment o irregularitat de què es tracti.
Transcorregut el termini indicat, procedirà a fer una vi-sita de comprovació i formalitzarà una altra acta on es recullin les esmenes efectuades.
CAPÍTOLX Règimsancionador
Article 67. DefinicióSón infraccions administratives les accions i omissions tipificades per la legislació sectorial aplicable i, en par-ticular, pel Decret llei 1/2009 d’ordenació dels equipa-ments comercials, pel Decret legislatiu 1/93 sobre co-merç interior, per la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya, per la normativa ambiental d’activitats, per aquesta Ordenança o per qualsevol normativa que subs-titueixi la normativa esmentada i totes les altres infrac-cions que reculli la llei. Les infraccions es tipifiquen en lleus, greus i molt greus.
Article 68. Infraccions Són sancionables les conductes previstes en la legisla-ció sectorial esmentada en l’article anterior i, en tot cas, les especificades a continuació:
A) Del Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials de Catalunya
Són infraccions lleus:
1. La manca de comunicació preceptiva o de declara-ció responsable.
2. La manca de llicència d’ampliació fins al 25 % de la superfície neta de venda.
Són infraccions greus:
1. La consigna de dades falses en qualsevol docu-ment aportat davant de l’administració.
2. La manca de comunicació en establiments de més de 1.300 m2 de superfície de venda.
3. La manca de llicència comercial en establiments de fins a 5.000 m2 de superfície de venda.
4. La manca de llicència en ampliacions fins al 50 % de la superfície de venda.
Són infraccions molt greus:
1. La manca de llicència comercial en superfícies de venda superiors a 5.000 m2.
2. La manca de llicència comercial en ampliacions su-periors al 50 % de la superfície de venda.
3. L’incompliment de l’ordre de tancament.4. El trencament del precinte imposat a l’establiment.5. La reincidència en la comissió d’infraccions greus.
93Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
RÈGIM SANCIONADOR
B) Del Decret legislatiu 1/1993, de 9 de març, sobre co-merç interior de Catalunya
Són infraccions lleus:
1. No estar donat d’alta a l’epígraf corresponent de l’impost d’activitats econòmiques.
2. L’incompliment del règim d’horaris comercials.3. L’incompliment de la normativa relativa als cartells
anunciadors dels horaris comercials.4. No disposar de la comunicació/llicència municipal
en l’establiment.5. La manca de retolació o cartell amb denominació,
preu i altres requisits segons producte.
Són infraccions greus:
1. La venda de productes alimentaris sense envasar mitjançant màquines automàtiques.
2. La manca de consignació d’adreça on s’atenen les possibles reclamacions.
3. La negativa o resistència a subministrar dades o facilitar la informació requerida pels agents de l’autoritat.
4. La reincidència en la comissió d’infraccions lleus en un període de sis mesos.
És infracció molt greu:
1. La reincidència en la comissió d’infraccions greus dins un període de dos anys.
C) De la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya
Són infraccions lleus:
1. La no-expedició de factura o comprovant de venda.2. La manca de fulls de reclamacions o del cartell re-
latiu a la seva tinença.3. Inexactituds en el funcionament de les balances i
altres instruments metrològics.
Són infraccions greus:
1. La venda de productes amb etiquetes que induei-xin a engany o confusió o que amaguin la veritable naturalesa del producte o del servei o de la seva data de caducitat.
2. La venda d’articles o productes no autoritzats o la venda de productes fora de l’horari autoritzat.
3. La reincidència en la comissió d’infraccions lleus en un termini de sis mesos.
És infracció molt greu:
1. La reincidència en la comissió d’infraccions greus durant un termini de cinc anys.
D) Del Reial decret 202/2000, d’11 de febrer, pel qual s’estableixen les normes relatives als manipuladors d’aliments
És infracció lleu:
1. No estar en possessió de la formació adient els empleats que mantinguin algun tipus de contacte amb els productes alimentaris.
E) Del Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel qual s’aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat
És infracció lleu:
1. La manca d’embolcall per als productes de l’esta-bliment que ho requereixin.
F) De la normativa tecnicosanitària
És infracció lleu:
1. La inexistència de pinces o d’altres instruments adequats per servir els productes en venda perso-nalitzada.
Són infraccions greus:
1. Una greu mancança en les condicions higièniques.2. La inexistència de separació reglamentària entre
les diverses activitats dutes a terme al local o els diferents tipus de productes.
G) De la normativa tecnicoindustrial
És infracció greu:
1. No estar les instal·lacions en condicions de per-fecte funcionament o no estar en possessió dels certificats de revisió.
És infracció molt greu:
1. Un funcionament incorrecte de les instal·lacions susceptible d’afectar la seguretat de les persones.
H) D’aquesta Ordenança
Són infraccions greus:
1. L’existència d’obertures entre el taulell i les pres-tatgeries en les zones de venda personalitzada que permetin l’accés del públic.
2. La manca de superfícies mínimes establertes per a la venda dels diferents grups de productes o per a magatzems, cambres frigorífiques, congeladors, càrrega i descàrrega i aparcament.
94Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
MULTES COERCITIVES I ALTRES MESURES SANCIONADORES
Article 69. SancionsLes sancions que s’han d’imposar per les infraccions re-collides en la present Ordenança i en la normativa indica-da a l’article 68 són les establertes en aquella normativa.
Article 70. GraduacióLes quanties de les sancions es graduen en funció de la seva normativa sectorial i, en el seu defecte, per les se-güents circumstàncies:
1. El volum de vendes.2. El nombre de consumidors o usuaris afectats.3. La reincidència.4. El caràcter dolós o culpós de la infracció.
Article 71. Competència1. L’alcalde és competent per incoar tota classe de pro-
cediments sancionadors, i pot delegar o desconcen-trar les seves competències d’acord amb allò que es-tableix l’article 13.2 de la Carta municipal.
2. Quan la proposta de resolució del procediment sanci-onador contingui una sanció que, per la seva quantia o pel seu caràcter, no sigui de competència municipal, l’alcalde elevarà l’expedient a l’entitat competent de la Generalitat d’acord amb la legislació sectorial aplicable.
Article 72. Procediment1. El procediment sancionador és l’establert per la nor-
mativa sectorial. En el seu defecte, s’aplicarà allò que disposi l’Ajuntament de Barcelona. De forma supletò-ria, serà d’aplicació el procediment sancionador es-tablert per la Generalitat i, si escau, l’establert en la legislació estatal.
CAPÍTOLXI Multescoercitivesialtres mesuressancionadores
Article 73. Multes coercitivesEls òrgans municipals poden imposar una multa coerciti-va en els termes previstos a la llei.
Article 74. ProcedimentL’òrgan competent ha de cursar el requeriment d’execu-ció dels actes i les resolucions administratives destinades al compliment d’allò preceptuat en aquesta Ordenança.
El requeriment ha d’assenyalar el termini concedit per a l’esmentat compliment i la quantia de la multa coercitiva que es pot imposar.
El termini concedit ha de ser suficient.
Article 75. ReiteracióLa imposició d’aquesta multa pot ser reiterada en els su-pòsits de persistència en l’incompliment d’allò ordenat, sota la condició de complir el procediment assenyalat en l’article anterior.
La multa coercitiva és compatible amb la multa sancio-nadora i independent d’ella.
Article 76. Altres mesures no sancionadoresD’acord amb allò que disposi la normativa vigent, l’Ajun-tament pot adoptar altres mesures administratives no sancionadores com a mesures provisionals amb o sense audiència, tancament d’establiments, publicitat de san-cions o comís.
Disposicions transitòriesPrimeraLes sol·licituds de llicències d’instal·lació, ús o obertura que es trobin en tràmit a l’entrada en vigor de la present Ordenança s’han de resoldre d’acord amb les prescrip-cions d’aquesta. Els titulars d’aquelles sol·licituds de llicència urbanística que siguin denegades per aplicació d’allò que disposa la present Ordenança poden ser in-demnitzats d’acord amb el que estableix el Decret legis-latiu 1/2005 relatiu a la normativa en matèria urbanística.
95Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
MULTES COERCITIVES I ALTRES MESURES SANCIONADORES
SegonaPel que fa a l’adaptació dels locals ja existents a la nor-mativa de barreres arquitectòniques, està subjecta a allò establert a la disposició addicional tercera de la Llei 20/1991.
Tercera1. El termini màxim per adaptar-se als preceptes d’aques-
ta Ordenança referents a superfícies dels locals amb relació als productes a la venda és l’any 2015.
2. Per quedar rellevats de l’adaptació, els establiments de comerç alimentari ja existents han de complir les condicions següents:
a) Tenir autorització de posada en funcionament amb data anterior al 26-03-1999.
b) Acreditar la impossibilitat física per adaptar-se a la normativa en vigor.
c) No poder acollir-se a un pla de trasllat ni d’unió amb altres comerços de la zona per tal d’aconse-guir una redefinició d’objectius comercials.
3. Poden acollir-se a l’excepció del punt anterior els se-güents tipus d’establiment:
a) Comerç de venda personalitzada tant especialista com polivalent.
b) Autoserveis.c) Botigues de conveniència i annexes a gasolineres.
Disposició derogatòriaEs deroguen les ordenances següents:
■ Ordenança d’establiments i centres de comerç ali-mentari de 1999.
■ Ordenança de policia d’avituallament de fleques de 16 de juliol de 1963.
96Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
ANNEX 1
ANNEX 1Grups d’especialitats alimentàries
GRUPS D’ESPECIALITATS ESPECIALITATS PRODUCTES SUPERFÍCIE MÍNIMA
1. Alimentació en general 1.1. Productes alimentaris diversos
ArròsFarines i cerealsGaletes, biscotes i magdalenesPastes alimentàriesAltres preparats cerealsConserves de peixOlivesVerdura/fruita en conservaLlegum en conservaMel, confituresSalses i condimentsMargarinaSucreFruita secaLlegum secLlegum cuitConservesOlisPasta frescaCafèTe Xocolata
40 m2
1.2. Productes làctics Llet frescaLlet conservadaLàcticsIogurtFormatgesMantega
35 m2
1.3. Congelats 35 m2
1.4. Cellers: begudes alcohò-liques i no alcohòliques
Aigües mineralsBegudes no alcohòliquesLicorsViCervesaAltres begudes alcohòliquesSucs de fruita
40 m2
1.5. Productes de règim i dietètica
35 m2
97Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
ANNEX 1
ANNEX 1Grups d’especialitats alimentàries
GRUPS D’ESPECIALITATS ESPECIALITATS PRODUCTES SUPERFÍCIE MÍNIMA
2. Productes carnis 2.1. Carnisseria/polleria Carn de:VacaBouToro de lídiaVedellaBeMoltóOvellaCabritCavallAviramCaçaCaça ausConillCargolsOusDespulles de les carns anteriors
35 m2
2.2. Cansaladeria/xarcuteria Carn de porcFetge porcíSalsitxes i botifarresTot tipus de despulles de porcLlardPernilsEmbotitsAltres productes de xarcuteriaFoie grasProductes fumatsFormatgeSalses i condimentsMantegaMargarina
35 m2
3. Fruites i hortalisses 3.1. Fruites i hortalisses Fruita frescaHortalisses i llegum frescPatates
40 m2
98Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
ANNEX 1
ANNEX 1Grups d’especialitats alimentàries
GRUPS D’ESPECIALITATS ESPECIALITATS PRODUCTES SUPERFÍCIE MÍNIMA
4. Productes íctics 4.1. Peix i marisc Peix frescCrustacis i mol·luscsPeix congelatAltres formes de conservació
35 m2
4.2. Pesca salada Bacallà salatAltres productes salatsConserves
35 m2
5. Pa i pastisseria 5.1. Pastisseria i rebosteria Brioixeria i pastesPastisseriaFarines i cerealsGaletes, biscotes i magdalenes
30 m2
5.2. Caramels, bombons i gelats
Confiteria i gelats 20 m2
5.3. Despatx de pa PaBrioixeriaFarines i cerealsGaletes, biscotes i magdalenes
30 m2
99Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
ANNEX 2
ANNEX 2Quadre de resum del capítol v (art. 38-47)
Alimentació en generalProductes
carnisProductes
ícticsPastisseria i pa
Alim
enta
ció
en
gene
ral
Prod
ucte
s là
ctic
s
Cong
elat
s
Celle
rs
Prod
ucte
s de
règi
m
i die
tèti
ca
Carn
isse
ria/
polle
ria
Cans
alad
eria
/ xa
rcut
eria
Fuit
es i
hort
alis
ses
Peix
i m
aris
c
Pesc
a sa
lada
Past
isse
ria
i re
bost
eria
Cara
mel
s, b
ombo
ns
i gel
ats
Des
patx
de
pa
Dro
guer
ia
Especialistes 40 35 35 40 35 35 35 40 35 35 30 20 30
Polivalents alimentaris (mínim 60 m2)
• • +15 • • +15
(x)+20 E +10
Autoservei (60-149 m2) • • +15 • • +15E
+15
(x)+20 E E (1) +10
Superservei (150-399 m2) • • • • • • (2) • (2) • • E E (1) •
Supermercat petit (400-1.299 m2)
• • • • • • • • • • • • (1) •
Supermercat gran (1.300-2.499 m2)
• • • • • • • • • • • • (1) •
Botigues de conveniència (mínim 25 m2)
• • • • • (4)E (4)E (4)E (4)E (4)E E E (1)
Botigues annexes a gasolineres (mínim 30 m2)
• • • • • E E (1) •
Hipermercat (més de 2.500 m2) • • • • • • • • • • • • (1) •
Notes i claus d’interpretació:
•Autoritzada la venda dels productes de l’especialitat.E Només s’autoritza la venda dels productes de l’especialitat envasats.X Només s’autoritza la venda dels productes de xarcuteria de l’especialitat.(1) Es tindran en compte les disposicions establertes pel Decret de la Generalitat sobre comercialització i venda de pa.(2) En establiments inferiors a 250 m2 només s’autoritza la venda dels productes de l’especialitat envasats.(3) Per a la venda en sistema d’autoservei dels productes de les especialitats de congelats i fruites i hortalisses s’aplicaran les limitacions de la normativa higienicosanitària.(4) Per cada grup d’especialitat s’hi afegiran 8 m2.
EDITA: Ajuntament de BarcelonaÀrea d’Economia, Empresa i OcupacióDirecció de Serveis de Comerç i Consum
PRODUCCIÓ EDITORIAL:Disseny, maquetació i impressió: UAN•TU•TRIDipòsit legal: B-17135-2012