Felip Neri, anomenat l'apòstol de Roma, va néixer a Florència, el 21 de juliol de 1515 i va morir a Roma el 26 de maig de 1595

• Fou fundador de la Congregació de l'Oratori.

• La Germandat del Petit Oratori anar creixent i el 1575 va ser formalment reconeguda per Gregori XIII com la Congregació de l'Oratori, i se li va concedir l'església de Santa Maria in Vallicella

Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri

• Congregatio Oratorii Sancti Philippi Nerii, és una congregació de sacerdots seculars i de seglars, constituïda com a societat de vida apostòlica. Fundada per Sant Felip Neri, els seus membres, coneguts com a oratorians o felipons, posposen al seu nom les sigles C.O. o Cong. Orat.

San Girolamo della Carità (Roma), edificat sobre l'església que va servir com a primera seu de la Congregació de l'Oratori

• Un oratori és un edifici religiós destinat a la pregària i a la celebració de la missa, que no reuneix els requisits d’una església parroquial. El seu origen es troba en les capelles erigides en les tombes dels màrtirs i en els llocs de culte rural dependents de les primeres seus episcopals. Generalment són de petites dimensions. En català, tot sovint són denominades ermites, encara que tècnicament aquest terme s’hauria de reservar als oratoris servits per ermitans.

Giovanni Animuccia (Florència, Toscana, 1490 o 1500 - Roma, Laci, 1571)

• Compositor de música sagrada.

• Mestre de capella de la basílica de Sant Pere a Roma.

• El papa sant Pius V, complint el dispost pel concili de Trento reformant els cants sagrats, l'encarregà la composició dels himnes i motets destinats a la capella pontifical.

Emilio de' Cavalieri (Roma, abans de 1550 - Roma, 11 de març de 1602)

• Membre de la «Camerata Bardi»

• Rappresentazione di anima e di corpo, 1600

• Cavalieri ha de ser considerat el verdader instaurador de l'estil monòdic teatral, encara que això no fos reconegut pels seus oponents florentins , Jacopo Peri i Giulio Caccini.

ORATORI

• Es desenvolupà a partir de la Contrareforma per obra de Felip Neri, que en les reunions pietoses escenificava fragments de les escriptures.

• La primera composició que pot ésser considerada com a oratori són les Rappresentazione di anima e di corpo, d'Emilio de' Cavalieri (1600)

ORATORI

• L'estructura, queda plenament fixada a la segona meitat del segle XVII.

• L'obra comença amb un moviment, anomenat obertura o simfonia, en què intervé només l'orquestra o el grup instrumental.

• La major part de l'obra conté alternança entre recitatius i àries.

• Entre les àries i els recitatius s'hi intercalen les intervencions dels cors.

• .

ORATORI

• Com no hi ha representació escènica, l'oratori necessita sempre -si més no en la seva forma barroca- un narrador, que recau en una veu masculina i que s'expressa amb recitatius.

ORATORI

• Georg Friedrich Händel. Els seus oratoris més coneguts són El Messies (Messiah, 1742) -el text del qual no té, realment, una estructura narrativa- i Solomon (1749).

• Franz Joseph Haydn amb oratoris com La Creació (Die Schöpfung, 1798) i Les Estacions (Die Jahreszeiten, 1801), ambdós amb un rerefons molt marcadament maçònic.

ORATORI

• Al segle XIX Beethoven va compondre l'oratori Christus am Ölberge (1803) i Felix Mendelssohn, Paulus (1838) i Elias (1846.)

Robert Schumann, Franz Liszt, Hector Berlioz i César Franck (Les Béatitudes, 1879) són els autors més destacats que cultivaren l'oratori en la segona meitat del segle XIX

ORATORI

• Lorenzo Perosi (Tortona, Piemont, 21 de desembre de 1872 - Roma, 12 d'octubre de 1956), clergue i compositor italià especialitzat en música sacra.

• Dirigir durant cinquanta-quatre anys la Capella Sixtina i fou extraordinàriament famós.

La CREACIÓ- Die Schöpfung.

- Joseph Haydn

- Llengua original alemany

- Font literària El Paradís perdut, de John Milton.

- Composició 1796 i 1798

• Catalogació Catàleg Hoboken XXI:2

• Estrena 19 març 1799 Burgtheater, Viena

• Estrena a Catalunya21 de març de 1804, Casa del Gremi dels Velers de Barcelona

Franz Joseph Haydn, Rohrau, Baixa Àustria, 31 de març de 1732 - Viena, 31 de maig de 1809

- Exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat.

• Pál Antal Esterházy de Galántha (1711-1762), contractà Joseph Haydn com a Vicekapellmeister (1761)

Miklós József Esterházy de Galántha (1714-1790),

- Filharmònic notable, amplià la seva orquestra privada, ascendí Haydn a Kapellmeister (1766), féu construir el castell d'Esterház, que els contemporanis comparaven amb el de Versalles, amb un teatre d'òpera per a quatre-cents espectadors.

- Es va guanyar el sobrenom de Nicolau el meravellós

Antal Esterházy de Galántha, 1738-1794

- Fill de Miklós József; dissolgué l'orquestra i concedí una pensió a Haydn.

El Paradís perdut, poema èpic en vers lliure, segle XVII. John Milton.

- Publicat el 1667, dividit en deu llibres que sobrepassaven els 10.000 versos en total. - Un dels grans clàssics de la literatura anglesa.- Épopeia. Caiguda de l'ésser humà d'acord amb la tradició judeocristiana. Temptació de Satanàs a Adam i Eva i la posterior expulsió del Jardí de l'Edèn.