oració subordinada

GRAMÀTICA, 6-8-9 4t ESO [1]Oracions Subordinades Annex Curs 2010-11

1) Subordinades substantives.

Les subordinades substantives, per inserció, realitzen les funcions pròpies d’un SN. Poden ser:

a) Amb NEXE; dues possibilitats:

I)El nexe només té valor d’enllaç:

amb QUE (conjunció completiva), introdueix sovint Subjectes i CD. Ex:

US AGRAIREM QUE ENS COMUNIQUEU LES NOTÍCIESPron Nverbal Conj Pron Nverbal Det N

Completiva

amb SI (conjunció completiva): introdueix proposicions interrogatives indirectes totals. Ex:

II) El nexe, a més d’enllaçar, realitza una funció sintàctica en la proposició Subordinada.Poden ser:


Amb PRONOMS INTERROGATIUS: introdueixen proposicions interrogatives indirectes parcials (demanen només sobre un Complement del Verb subordinat);v. quadre de pronoms interrogatius en fotocòpia annexa. Ex:

Amb PRONOMS RELATIUS; poden aparéixer modificats per determinants, i s’hi sobreentén un antecedent implícit de ràcter genèric. Les formes relatives amb ús substantiu són:

Art/Demos/Tothom + QUIAllò(...) + QUEArt + QUEPrep/Allí/Allà/Pertot arreu... + ON

b) Sense NEXE; mitjançant una forma no personal: construcció d’INFINITIU. El subjecte de l’oració principal i el de la subordinada solen coincidir. Ex:

2) Subordinades adjectives i les seues funcions.


Aquestes proposicions realitzen funció d’Adjacent d’un nucli d’un SN, això és, les pròpies d’un Adjectiu.

Poden ESPECIFICAR l’antecedent ( no hi ha pausa entre ell i el relatiu; el verb subordinat pot anar en Indicatiu i en Subjuntiu;l’antecedent no pot ser un nom propi, un pronom personal, ni tota una oració; delimiten l’abast de l’antecedent).

Poden EXPLICAR l’antecedent (la proposició va entre pauses;només tenen verb subordinat en Indicatiu; poden tenir com a antecedents tota una oració, un pronom personal, i un nom propi; amplien informació d’un antecedent delimitat).

Classes. D’acord amb l’estructura distingim:a)Amb nexe, un PRONOM RELATIU : té un antecedent en

l’oració principal.El pronom realitza una funció sintàctica en la

subordinada.b)Sense nexe, amb un PARTICIPI DE PASSAT ; va

complementat. El SN en comú entre principal i subordinada, l’antecedent, ha de funcionar com a Subjecte Pacient de la subordinada, que és necessàriament passiva. La inserció es realitza elidint, en una relativa normal, però passiva, el pronom relatiu i l’auxiliar ser de la perífrasi verbal.

Equival a Aquest llibre recull les poesies que van ser publicades...

3) Subordinades adverbials:

3.1.Proposicions adverbials CIRCUMSTANCIALS (inserides).


Són proposicions que s’insereixen en la principal per a realitzar-hi funciones pròpies d’un Sintagma Adverbial (SAdv).

Les classes d’adverbials circumstancials són:

3.1.1. Locatives ( adverbials de LLOC). Usen sempre el pronom relatiu ON com a nexe; fa funció d’enllaç i de CCLloc de la subordinada. Aquestes clàusules són substituïbles per ALLÍ. Ex:

3.1.2.Temporals ( adverbials de TEMPS).Sempre espoden substituir per LLAVORS/ALESHORES.N’hi ha de dos classes:

a)Amb nexe: usen CONJUNCIONS ADVERBIALS , que fan sunció d’enllaç, i de CCTemps de la subordinada; poden ser:

-de simultaneïtat: amb QUAN, MENTRE...-d’anterioritat: ABANS QUE (NO).-de posterioritat: DESPRÉS QUE, DES QUE, FINS QUE, TAN PROMPTE COM...-de reiteració: SEMPRE QUE, TOTA/CADA VEGADA QUE...

Ex:

b)Sense nexe, amb FORMES NO PERSONALS DEL VERB ; generalment, el Subjecte és el mateix que el del verb principal.Trobem:-amb EN+INFINITIU (simultaneïtat/posterioritat).v. exemple.-amb (TOT)+GERUNDI (simultaneïtat amb aspecte duratiu).Ex: “Vaig trobar-lo tot passejant per la plaça. Cal també tenir en compte l’ús incorrecte del gerundi de posterioritat respecte a l’acció del verb principal.(v. apunts de normativa de classe).


-amb EN ACABANT/ACABAT (posterioritat).Ex: “En acabant el sopar, marxarem”

-amb PARTICIPI PASSAT (posterioritat);se’n diu d’ablatiu absolut. Ex: “Una vegada escrita la carta, l’enviarem”

3.1.3.Modals (adverbials de MANERA);són substituïbles per AIXÍ. N’hi ha de dues classes:

a)Amb nexe, CONJUNCIONS ADVERBIALS (COM, TAL COM, AIXÍ COM, SEGONS...); fan funció de nexe i de CCManera del verb subordinat. Ex:

b) Sense nexe, amb FORMES NO PERSONALS DEL VERB, bé gerundi, o bé participi; el SN-Subjecte és el mateix a la proposició pruncipal i a la subordinada:


REMARCA NORMATIVA: Incorrecció del gerundi de posterioritat.

Atenció a les proposicions adverbials construïdes amb gerundi: aquesta forma

verbal sempre expressa una acció simultània o anterior a la indicada pel verb de

l’oració principal; si l’acció expressada pel gerundi és posterior a la del verb

principal, l’ús és incorrecte.

Una manera ben fàcil de comprovar la correcció d’aquestes construccions és invertir l’ordre de l’oració:

Si té sentit, és correcta:

Estudiant, m’agrada escoltar música.M’agrada escoltar música estudiant.

Si no en té, és incorrecta:

Anà de rebaixes, comprant moltes coses.Comprant moltes coses, anà de rebaixes (?)

En cas d’incorrecció, cal construir una coordinació copulativa amb les que eren principal i subordinada:

Anà de rebaixes i comprà moltes coses.


3.2. SUBORDINACIÓ PER IMPLICACIÓ LÒGICA

És constituïda per dues proposicions entre les quals els parlants han establert un determinada vinculació mútua lògica i semàntica, en general de tipus causatiu, i que es pot explicar a partir de l’esquema

Així, observem:

a)Les subordinades CAUSALS i les CONSECUTIVES responen a un esquema

Ex.: Se’n va a casa perquè està cansat

Està cansat, així que se’n va a casaEstà tan cansat que se’n va a casa

b)Les CONDICIONALS i les FINALS reponen a l’esquema

Ex.: Si truques a la porta, t’obriran

Truca a la porta perquè t’òbriguen

c)Les CONCESSIVES ( i també les ADVERSATIVES , tot i que les classifiquem com a oracions compostes coordinades ), reponen a l’esquema

Ex.: Encara que fa molt de fred, em banyaré al mar

Fa molt de fred, però em banyaré al mar

CAUSA - EFECTE

CAUSA REAL – EFECTE REAL

CAUSA POSSIBLE – EFECTE POSSIBLE

CAUSA INESPERADA – EFECTE INESPERAT


CLASSES DE SUBORDINADES ADVERBIALS PER IMPLICACIÓ LÒGICA:

3.2.1) CAUSALS: La proposició subordinada assenyala la causa de l’acció o de l’estat de la principal. Usa, entre altres, les conjuncions, o locucions conjuntives, subordinants: PERQUÈ, JA QUE, COM QUE, PER TAL COM, PUIX ( QUE), CAR...

Ex.:

3.2.2) CONSECUTIVES PONDERATIVES: Cal tenir present que les consecutives il·latives poden ser considerades dins l’oració coordinada; quant a les ponderatives, expressen una conseqüència derivada de la intensitat de l’acció o de l’estat del verb de la Pral. Sol usar les correlacions:

TANT/TAN (...) ...........................QUEDE (TAL) MANERA......................QUE


3.2.3) CONDICIONALS : La proposició subordinada, o “pròtasi”, indica la condició necessària perquè s’acomplesca el contingut de la Pral., o “apòdosi”.

S’usen les conjuncions, o locucions conjuntives, subordinants: SI, EN CAS QUE, POSAT QUE, A CONDICIÓ QUE, SOLS QUE...Però també es poden construir amb una forma no personal del verb, una construcció de gerundi: Demanant-li-ho, t’ho donarà.

3.2.4) FINALS: La proposició subordinada indica l’objectiu o finalitat de

l’acció de la Pral.

Usa les conjuncions, o locucions conjuntives, subordinants: PERQUÈ, A FI QUE, PER TAL QUE ...

Ex.:

3.2.5) CONCESSIVES: La proposició subordinada introdueix una objecció a allò que es diu a la Pral., cosa que no impedeix, però, la seua realització.


Usa les conjuncions, o locucions conjuntives, subordinants: ENCARA QUE, MALGRAT QUE, TOT I QUE, PER BÉ QUE, A PESAR QUE...Ex.:

Ús De PERQUÈ / PER QUÈ / PER A QUÈ

ORACIONS NO INTERROGATIVES

CAUSA FINALITAT

PERQUÈ(+ verb sub. en indicatiu)

PERQUÈ(+ verb sub. en

subjuntiu)

ORACIONS INTERROGATIVES

DIRECTES I INDIRECTES

PER QUÈ (?) PER A QUÈ (?)

REMARCA NORMATIVA

oració subordinada

Documents