oració subordinada

GRAMÀTICA, 6-8-9 4t ESO [1] Oracions Subordinades Annex Curs 2010-11

1) Subordinades substantives.

Les subordinades substantives, per inserció, realitzen les funcions pròpies d’un SN.

Poden ser:

a) Amb NEXE; dues possibilitats:

I)El nexe només té valor d’enllaç:

amb QUE (conjunció completiva), introdueix sovint

Subjectes i CD. Ex:

US AGRAIREM QUE ENS COMUNIQUEU LES NOTÍCIES Pron Nverbal Conj Pron Nverbal Det N

Completiva

amb SI (conjunció completiva): introdueix proposicions

interrogatives indirectes totals. Ex:

II) El nexe, a més d’enllaçar, realitza una funció sintàctica en la proposició

Subordinada.Poden ser:


Amb PRONOMS INTERROGATIUS: introdueixen

proposicions interrogatives indirectes parcials (demanen

només sobre un Complement del Verb subordinat);v. quadre

de pronoms interrogatius en fotocòpia annexa. Ex:

Amb PRONOMS RELATIUS; poden aparéixer modificats

per determinants, i s’hi sobreentén un antecedent implícit de

ràcter genèric. Les formes relatives amb ús substantiu són:

Art/Demos/Tothom + QUI

Allò(...) + QUE

Art + QUE

Prep/Allí/Allà/Pertot arreu... + ON

b) Sense NEXE; mitjançant una forma no personal: construcció d’INFINITIU. El

subjecte de l’oració principal i el de la subordinada solen coincidir. Ex:


2) Subordinades adjectives i les seues funcions.

Aquestes proposicions realitzen funció d’Adjacent d’un nucli d’un SN, això és, les

pròpies d’un Adjectiu.

Poden ESPECIFICAR l’antecedent ( no hi ha pausa entre ell i el

relatiu; el verb subordinat pot anar en Indicatiu i en

Subjuntiu;l’antecedent no pot ser un nom propi, un pronom personal, ni

tota una oració; delimiten l’abast de l’antecedent).

Poden EXPLICAR l’antecedent (la proposició va entre pauses;només

tenen verb subordinat en Indicatiu; poden tenir com a antecedents tota

una oració, un pronom personal, i un nom propi; amplien informació d’un

antecedent delimitat).

Classes. D’acord amb l’estructura distingim:

a)Amb nexe, un PRONOM RELATIU: té un antecedent en l’oració

principal.El pronom realitza una funció sintàctica en la subordinada.

b)Sense nexe, amb un PARTICIPI DE PASSAT; va complementat.

El SN en comú entre principal i subordinada, l’antecedent, ha de

funcionar com a Subjecte Pacient de la subordinada, que és

necessàriament passiva. La inserció es realitza elidint, en una

relativa normal, però passiva, el pronom relatiu i l’auxiliar ser de la

perífrasi verbal.

Equival a Aquest llibre recull les poesies que van ser publicades...


3) Subordinades adverbials:

3.1.Proposicions adverbials CIRCUMSTANCIALS (inserides).

Són proposicions que s’insereixen en la principal per a realitzar-hi funciones pròpies

d’un Sintagma Adverbial (SAdv).

Les classes d’adverbials circumstancials són:

3.1.1.Locatives ( adverbials de LLOC). Usen sempre el pronom relatiu ON com a nexe;

fa funció d’enllaç i de CCLloc de la subordinada. Aquestes clàusules són substituïbles per

ALLÍ. Ex:

3.1.2.Temporals ( adverbials de TEMPS).Sempre espoden substituir per

LLAVORS/ALESHORES.N’hi ha de dos classes:

a)Amb nexe: usen CONJUNCIONS ADVERBIALS, que fan sunció d’enllaç, i

de CCTemps de la subordinada; poden ser:

-de simultaneïtat: amb QUAN, MENTRE...

-d’anterioritat: ABANS QUE (NO).

-de posterioritat: DESPRÉS QUE, DES QUE, FINS QUE, TAN

PROMPTE COM...

-de reiteració: SEMPRE QUE, TOTA/CADA VEGADA QUE...

Ex:


b)Sense nexe, amb FORMES NO PERSONALS DEL VERB;

generalment, el Subjecte és el mateix que el del verb

principal.Trobem:

-amb EN+INFINITIU (simultaneïtat/posterioritat).v. exemple.

-amb (TOT)+GERUNDI (simultaneïtat amb aspecte duratiu).Ex:

“Vaig trobar-lo tot passejant per la plaça. Cal també tenir en compte

l’ús incorrecte del gerundi de posterioritat respecte a l’acció del

verb principal.(v. apunts de normativa de classe).

-amb EN ACABANT/ACABAT (posterioritat).Ex: “En acabant el sopar, marxarem”

-amb PARTICIPI PASSAT (posterioritat);se’n diu d’ablatiu absolut.

Ex: “Una vegada escrita la carta, l’enviarem”

3.1.3.Modals (adverbials de MANERA);són substituïbles per AIXÍ. N’hi ha de dues

classes:

a)Amb nexe, CONJUNCIONS ADVERBIALS (COM, TAL COM, AIXÍ COM,

SEGONS...); fan funció de nexe i de CCManera del verb subordinat. Ex:


b) Sense nexe, amb FORMES NO PERSONALS DEL VERB, bé

gerundi, o bé participi; el SN-Subjecte és el mateix a la proposició

pruncipal i a la subordinada:

REMARCA NORMATIVA: Incorrecció del gerundi de posterioritat.

Atenció a les proposicions adverbials construïdes amb gerundi: aquesta forma verbal

sempre expressa una acció simultània o anterior a la indicada pel verb de l’oració

principal; si l’acció expressada pel gerundi és posterior a la del verb principal, l’ús és

incorrecte.

Una manera ben fàcil de comprovar la correcció d’aquestes construccions és invertir

l’ordre de l’oració:

Si té sentit, és correcta:

Estudiant, m’agrada escoltar música. M’agrada escoltar música estudiant.

Si no en té, és incorrecta: Anà de rebaixes, comprant moltes coses. Comprant moltes coses, anà de rebaixes (?)

En cas d’incorrecció, cal construir una coordinació copulativa amb les que eren

principal i subordinada:

Anà de rebaixes i comprà moltes coses.


3.2. SUBORDINACIÓ PER IMPLICACIÓ LÒGICA

És constituïda per dues proposicions entre les quals els parlants han establert un

determinada vinculació mútua lògica i semàntica, en general de tipus causatiu, i que

es pot explicar a partir de l’esquema

Així, observem:

a)Les subordinades CAUSALS i les CONSECUTIVES responen a un esquema

Ex.: Se’n va a casa perquè està cansat Està cansat, així que se’n va a casa Està tan cansat que se’n va a casa b)Les CONDICIONALS i les FINALS reponen a l’esquema

Ex.: Si truques a la porta, t’obriran Truca a la porta perquè t’òbriguen c)Les CONCESSIVES ( i també les ADVERSATIVES , tot i que les

classifiquem com a oracions compostes coordinades ), reponen a l’esquema

Ex.: Encara que fa molt de fred, em banyaré al mar

Fa molt de fred, però em banyaré al mar

CAUSA - EFECTE

CAUSA REAL – EFECTE REAL

CAUSA POSSIBLE – EFECTE POSSIBLE

CAUSA INESPERADA – EFECTE INESPERAT


CLASSES DE SUBORDINADES ADVERBIALS PER IMPLICACIÓ LÒGICA:

3.2.1) CAUSALS: La proposició subordinada assenyala la causa de l’acció o de

l’estat de la principal. Usa, entre altres, les conjuncions, o locucions

conjuntives, subordinants: PERQUÈ, JA QUE, COM QUE, PER TAL COM,

PUIX ( QUE), CAR...

Ex.:

3.2.2) CONSECUTIVES PONDERATIVES: Cal tenir present que les

consecutives il·latives poden ser considerades dins l’oració coordinada; quant

a les ponderatives, expressen una conseqüència derivada de la intensitat de

l’acció o de l’estat del verb de la Pral. Sol usar les correlacions:

TANT/TAN (...) ...........................QUE

DE (TAL) MANERA......................QUE


3.2.3) CONDICIONALS: La proposició subordinada, o “pròtasi”, indica la

condició necessària perquè s’acomplesca el contingut de la Pral., o “apòdosi”.

S’usen les conjuncions, o locucions conjuntives, subordinants: SI, EN CAS

QUE, POSAT QUE, A CONDICIÓ QUE, SOLS QUE...Però també es poden

construir amb una forma no personal del verb, una construcció de gerundi:

Demanant-li-ho, t’ho donarà.

3.2.4) FINALS: La proposició subordinada indica l’objectiu o finalitat de

l’acció de la Pral.

Usa les conjuncions, o locucions conjuntives, subordinants: PERQUÈ, A FI

QUE, PER TAL QUE ...

Ex.:


3.2.5) CONCESSIVES: La proposició subordinada introdueix una objecció a

allò que es diu a la Pral., cosa que no impedeix, però, la seua realització.

Usa les conjuncions, o locucions conjuntives, subordinants: ENCARA QUE,

MALGRAT QUE, TOT I QUE, PER BÉ QUE, A PESAR QUE...

Ex.:

Ús De PERQUÈ / PER QUÈ / PER A QUÈ

ORACIONS NO

INTERROGATIVES

CAUSA FINALITAT

PERQUÈ (+ verb sub. en indicatiu)

PERQUÈ (+ verb sub. en subjuntiu)

ORACIONS

INTERROGATIVES

DIRECTES I

INDIRECTES

PER QUÈ (?) PER A QUÈ (?)

REMARCA NORMATIVA

oració subordinada

Education