ont" «bah/ej'NQ 163 - 31 MAIG 1.985 REVISTA QUINZENAL

Ú-jfe '^-':( -^- " ̂*̂ ^̂ ^̂ ^̂ ^̂ _

mmü

Sant JoanRevista SANT JOANNQ 163 - 31 de maig de 1.985

DIRECTOR; Caries Costa SalomEdita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Deposit Legal P.M. 2-1979

COL·LABORADORS

Miquel FloritJoan Jaume •Gabriel FerriolMiquel GayàVicens MillánCatalina MasAntonia CostaMateu BoverTomeu Juan C.Josep MayolMaria CompanyFrancisca BarcelóBenigno CompanyJosep GayàAntoni GayàAntoni BauzàGuillem Munar

NOTES :

2 - 114

Els articles publicats en aquesta revistaexpresen únicament l'opinió dels propisautors.

Les fotografies publicades en aquestarevista SANT JOAN, les podeu adquirira Estudio Fotográfico Mayol, carrerBelisario, ne 19.

LA PORTADA

S U. M A R I

Fotografies de Cecilia de SolandaDe per la vilaPrimeres ComunionsTercera EdatGrup de ballJornades CulturalsProjectesEl carrer Mestre MasPoseía - Catalina OrdinasEl F.D.P.L'EsglésiaServei de menjador escolarEsportsTemes Agricoles

A la portada del nombre 161 de 26d'abril passat, hi publicàvem dues foto-'grafies de la representació de l'obra"Cecilia de Solanda". Avui, que hempublicam dues mes, volem fer constarels noms dels actors que veim en escenade les quatre.

A la primera hi veim de dreta a esquer-ra a, Francesc Oliver d'Els Calderers,Catalina Mas "Pagesa" i Toni SastreNigorra "Curro".

A la fotografia d'abaix hi veim (igual-ment de dreta a esquerra), En Joan Juan,Mateu Bover "Nuviet", Bel Bover "Nuvieta"Catalina Mas "Pagesa", Maria Matas des'Arraval, Joan Oliver d'Els Calderersi Maria Matas "Cartera".

A les que publicam avui hi podeuveure a la de dalt a, Catalina Mas "Page-sa", Francesc Oliver d'Els Calderers,Guillem Mas "Pagès", Maria Matas "Cartera"i Francesc Bauzà "Rosa".

A la d'abaix, Joan Oliver d'Els Cal-derers, En Joan Juan, Miquel Company"Mena", Toni Picornell "Clement", MateuBover "Nuviet", Joan Gayà Matas "Perama-tas" i Moquel Fiol Company.

3 - 115 De per la vilaPRIMERES COMUNIONS

Un total de 16 nins i nines reberenper primera vegada El Cos de Crist al'església parroquial de Sant Joan,el passat diumenge dia 12 de maig. Lacelebració resulta molt Huida i noparlem de lo que vengué després. Talcom es costum, acabada la funció religio-sa, els nins visitaren el Convent deles Monjes, i el diumenge següent celebra-ren a Consolació la consagració a laVerge.

TERCERA EDAT

L'Associació de la Tercera Edat de SantJoan va participar a Petra, el dissabtedia 18 a l'nomenatje que (les Associacionsde Mallorca) tributaren a . Fra JuniperSerra, en motiu del Bicentenari de laseva mort.La concentració fou a les 4̂ de l'horabai-xa a la plaça, a on hi ha l'estàtuadel P. Serra, al que depositaren florsi es va fer entrega d'una placa conmemo-rativa. Després visitaren el Conventde Sant Bernadi a on parlaren el .Batlede Petra i el Dr. Font Obrador. Acteseguit es visità el museu a on parlarenel President de la Federació FernandoRodríguez i el Conseller de CulturaSr. Gilet.Acabaren els actes amb una missa i unaberenada.El dia següent, com cada any, dos autocarsva ésser l'expedició que visità el mones-tir de Lluc per celebrar la Pentecosta.

SUBVENCIÓ

Volem deixar constància d'agraimenta la Comunitat Autònoma, per la subvencióde 75.000 Ps que vàrem rebre setmanespassades.

LA CAIXA

La Caixa ens va fer entrega de dos lli-bres que per Sant Jordi es regalarenals seus clients, es tracta de "Be bopa lula" Biografia del Rock i "De lagent gran". Moltes gràcies.

SA NOSTRA

En motiu de la festa del llibre, la"Caja de Baleares" Sa Nostra, va obsequi-ar al bolletí Sant Joan, així com alsseus clients amb els llibres "CocinaBalear" (Las cuatro estaciones) de CatyJuan de Corral i "Els boscos de lesIlles Balears" (problemàtica dels incen-dis forestals). Quedam molt agraits.

PALAU REIAL-1

Del Consell Insular de Mallorca s'harebut el nQ 2 de la revista Palau Reial-1el qual publica una variada llista d'arti-cles de coneguts escriptors mallorquins.

De la mateixa entitat s'ha rebut elcatàleg de l'exposició de "L'Esmalt,Ahir i Avui" segles XII al XX i . obracontemporània de Paquita Rigo Vanrell,que va organitzar la Fundació BartomeuMarch Servera.

VISITES

Per tal de tenir a Sant Joan el localsocial l'Associació de Premsa Foranade Mallorca, es frecuent veure a qualquevetlada coneguts polítics, periodistesi responsables de les publicacions dediferents pobles. No fa molts de mesosfou el Presidente de la Comunitat Autòno-ma, no fa tant foren Fernando Lozano,Director General de Presidència delGovern Balear. Andreu Genovart, Delegatdels medis de comunicació del Bisbat.Josep Moll acompanyat d'altres dirigentsde la F.S.B.-P.S.O.E.

UNCIÓ DELS MALALTS

El passat diumenge dia 26 de mig,es va celebrar l'acte de l'administraciócomunitària de l'Unció dels malalts.

Més de 100 persones reberen aquestsagrament, les quals, acabat l'actees trasladaren al convent de les Monjes,convidats per l'Associació de la TerceraEdat, a un refresc.

De per la vila 4 - 116

GRUP DE BALLS

El grup de balls "Aires de Pagesia",organitzà el passat diumenge de l'Àngeldia 14 d'abril, una excursió a les Covesde Sa Bastida i al Puig de Sant Nofre.La brusca va fer que el nombrós grupa mitjan horabaixa fessen cames capa la vila.

INSTITUT D'ESTUDIS BALEARIOS

De l'Institut d'Estudis Balearics,s'ha rebut el ne 16 de la revista, corre£ •ponent al mes de març, dedicat íntegra-ment a la naturalesa de les Pitiüses.Els temes son el següents: Introducció,La història geològica d'Eivissa i Formen-tera, La flora i la vegetació -de lesPitiüses, Els invertebrats de les PitiüsesEls vertebrats de les Illes Pitiüsesi La conservació de la Natura a les.Pitiüses.

El • X/ «W • A •

El Centre d'Educació permanent peradults, organitza un curs de salud "LaSalud para todos" el qual està patrocinatper la Conselleria de Sanitat i SeguretatSocial del Govern Balear.

Començarà el 27 de Maig a les 20*30hores, amb dues classes rediofòniquesde 30 minuts de duració, els dillunsi dimecres, al llarg de cinc setmanes.

Per inscripcions acudin a Radio Popu-lar de Mallorca, carrer Seminari, 43Q Palma Tlf. 223799 de 9 a 14 hores.

JORNADES CULTURALS

Les Jornades Culturals de "La Caixa"ja tenen data. Començaran el dimecres5 de juny a les 11 del mati amb "Músicaa l'Escola".

Dia 8 (dissabte) a les 22 hores,a la plaça de la Constitució, actuaciódel grup Calitja.

El divendres dia 21 a les 19 h. al'escola actuarà el grup S'Estornell.

El diumenge dia 23 a les 19 h. ala mateixa plaça, actuació del grupCucorba.

Mos han comunicat i així ho comunicamnoltros que, a tots els actes, tanta la plaça com a l'escola hi pot assistirtothom que vulgui.

CORAL INFANTIL

El dia 24 de juny, festa de SantJoan, a les 6 de l'horabaixa a l'esglésiaparroquial, tendra lloc un concert acàrrec de la coral infantil de l'escolade Sant Joan i el cor l'Estornell del'escola municipal de terrasse.

Aquest cor compost per 30 nins inines, estaran a Sant Joan els dies22, 23, 24 i 25 de juny, convidats perla C.I. de l'escola de .Sant Joan.

5 - 117 De per la vilaPROJECTES

Dos projectes ambciosos: Una casa deCultura i una Piscina Municipal.El nostre Ajuntament no descansa i quancasi no ha acabat una millora ja enprojecta un altre. Així, gairebé, acabadala gran realització de la Plaça de laConstitució, obert definitivament elcarrer de Mestre Mas, i quan s'estàconstruint un camí, que per baix delpujol de Son Juny, unirà Consolacióamb el terme municipal. Ja tenen enestudi dos projectes ambiciosos.Un serà convertir el vell edifici del'escola del, carrer José Antonio, enuna Casa de Cultura, amb un ample salópolivalent, del que tan n'està necessita-da la nostra vila i junt en l'edificidel carrer Consolació, podrien dar cabudaa les diferents entitats cultural iesportives del poble.L'altre projecte, tracta de la construc-ció en un futur, de una piscina municipalamb tot el seu complexe, com son serveide bar, vestuaris i demés servicis,es tot un projecte ambiciós que sa esperaserà construit a la placeta anomenadaavui "Es Parque".Tot això es una prova evident de lagran activitat que en benefici del poblerealitzen uns santjoaners que avui formenel nostre Consistori.

EXCURSIÓ D'OCTAU

El passat dia 29 d'abril varen ferels al·lots d'octau el viatge d'estudis.

Varen partir amb el vol regular d'Ibe-ria Palma-Madrid. Desde Madrid es varenfer vàries excursions: Toledo, Segòvia,Àvila, etc.

Es visitaren palaus reals, tais comels d'Orient i l'Escorial. Es va poderconèixer etapes de diferents reinats.També vàrem adquirir coneixements sobrela guerra civil, (Alcázar de Toledo).

Vàrem experimentar un nou '• tipus declima amb un diferent paisatge. Visitàremmonuments, cases i bastants de museus:El Prado, Museu de Ciències Naturals,al Museu de Cera, etc.

El dia 5 de juny es va partir ambel tren cap a Valencia, on visitàremmonuments tais com El Miquelet i elcapvespre es va tornar amb el vaixellcap a Mallorca.

Tres que hi varen anar.

FESTA DE SANT CRISTÒFOL

Organitzat per la Peña MotoristaSan Juan, el diumenge 9 de juny es cele-brerà a Sant Joan la Festa de Sant Cristofol amb el següent programa:A les lOen el circuit Es Revellar, MotoCross, puntuable pel Campionat de Mallor-ca. Cilindrades 250 - 125 - 80 ce.A les 17 cercaviles per la Banda deCornetes i Tambors del Centre Cultural.A les 17'30 missa en honor a Sant Cristò-fol. Acabada la missa beneides de vehiclesi desfilada de carroces.Sorteig de regal entre els participantsi refresc en el local social.

.oO°0: <&yp

Viene de la última pàgina

4. Métodos de control.4.1. Métodos culturales.Quemar todos los residuos de la cose-

cha que hayan sido atacados.Evitar plantar tubérculos, infectados

en el caso de la patata y en cultivosen invernaderos evitar temperaturasexcesivamente altas, igual que la humedad.

4.2. Lucha química.Conviene realizar tratamientos preven-

tivos al principio del cultivo a basede compuestos supricos, phaltan, zineb,etc.

Cuando el cultivo esté más desarro-llado, o cuando aparezcan los primerossíntomas, tratar con rpoductos sistémi-cos, como Mikal, Milfuran, Ridomil,etc. tratando con dos productos diferentesDe este modo se evita que aparezcancepas del hongo resistentes al productoutilizado.

Jaime Bonet

Bibliografía:La defensa de las plantas cultivadas.R. BoveyPlagas y enfermedades de las plantascultivadas. F. Domínguez, G. Tejero.

Aquest poble«BALEARES», - 1} Junte \9& - r^gUu. octn

Sucede en ban fuan

¿Una casa en elcentro de la calle?

• A

/

El otro día nos visitó nuestro Corresponsal en la vi l la tio SoaJuan, señor Jaunie, y nos enseñó la »foto» que ilustra estas linea*,ai inismo tiempo que nos decía:

—Creo que puede interesar la publicación de esta (uto en «1periódico. __

—¿Que tiene de importante? —le preguntamos.• —Sencillamente, que mientras t . todas partes se procura abrir

nuevas calles, darlos una alineación adecuada, en San Juan 'vamos alrevés. La casa que aparece en el centro de la «loto» fue cedida- por elllorado Ecónomo Rvdo. don .Francisco- Mas, Calmés a lu v j l l . , aiobjuto de que se abriera una calle, al mismo tiempo que en el solaique quedaba, ya alineado con el resto de la calle se construíaitvdo«viviendas.

Hasta aquí lo que nos dijo nuestro Corresponsal. Despuéss udirmus averiguar, por -nuestra cuenta, que la casa va a derribarse,pero cuando los vecinos de San Juan creían que. al final se iba n con-tar con la buspir.ul,i c-Jle, resulta que no e* así. Se va a derribar íacasa, pero se va a levantar otra en su puesto, y lo que podía ser «nacalle bojiitu y amplia, va a. quedar convertida'en un callejón, porel cual va a oostar trabajo circular.

Esto es lo que rucedc en la villa de Sau Juan.

* * * * * * * * «BALEARES* • 7 Abril 1967 - Pag. 23

SANJUAN.- :Al fin sebre la

calle de Mestre Mas, ,«^«w , -4

T~*7í

URI3ANISM

El carrer del Mestre Mas fou una obra

polèmica; avui, és una millora important.

Do tothom és sabut la polèmica queha significat, durant més. de cinquantaanys, l'obertura del carrer del MestreMas. Va començar amb la donació, perpart de l'ecònom Francesc Mas, d'unacasa seva, que permeté obrir el carrerper la part dreta en els primers anysde la dècada dels quarantè. Hem de dir,amb tot, que a l'Ajuntament es trobaun projecte que data de l'any 36, i quepreveu l'obertura del carrer i la urbanit_zació dels voltants, la qual cosa provaque ja en aquells temps aquesta milloraera desitjada. Idò bé, avui. ja.es potcontemplar l'ample carrer i circular--hi amb tota comoditat, i la seva defini-tiva . unió amb el camí de Sa Bastidaha estat la culminació d'aquesta impor-tant millora.

I fou l'any 1964 quan va perillarque aquesta obra es pogués dur a terme,ja que, fins i tot, es va parlar queels propietaris de ca Na Petrera, casasituada gairebé enmig del carrer i veina-da de sa's Metge Verger (on, avui, hiha el local de ca'n Tronca), havien

rebut permís per reconstruir-la. Í fouel mateix any 64 que el diari "Baleares"publicà una fotografia de la casa ambun títol polèmic: "Una Casa en el centrode una calle".

Però, la dedicació i les gestionsdel regidor Joan Oliver Monjo, de Maià,i les del batle Llorenç Juan Font, ila col·laboració dels veinats, permeterenque, uns anys després l'any 1967, elcarrer es pogués obrir fins a tocaramb el de la Unió.

Passaren els anys, i novament elsveinats i l'Ajuntament, vecent no poquesdificualtats, i amb l'ajuda d'una subven-ció a favor d'obres comunitàries, hanaconseguit l'obertura definitiva del po-lèmic carrer i la seva unió amb el camíde Sa Bastida.

Avui, els santjoaners ja podem passarper aquest important carrer l'acabamentdel qual és l'únic punt del terme onconflueixen cinc vies urbanes. Així,malgrat tots els comentaris, aquí hiha la millora que, a fi de comptes,és allò que de veres havíem desitjatdes de fa tants d'anys.

Joan Jaume

Notícies 8 - 120

UN ESDEVENIMENT CULTURAL A CIUTAT AMB PARTICIPACIÓ DE GENT SANTJOANERA

A Ciutat es celebren setmanalmentunes reunios del "Grup Literari GuillemColom", del qual en varen ser fundadorsi . en són l'ànima el santjoaner MiquelGayà i Sitjar juntament amb els senyorsVictorià Ramis d'Ayreflor i Lopez-Finto,Josep Maria Casassayas i Truyols, iDolors Corbella i Gili. També en formenpart altres poetes com les senyoresConxa Coll,' Maria Catany, les germanesLourdes i Magdalena Colom (filles del 'poeta Guillem Colom), Margalida Matas,la santjoanera Catalina Ordinas Ginard(neboda del nostre estimat P. RafelGinard), el senyor Toni Batle i la senyo-ra Rosa Vidal.

Fruit d'aquestes reunions ha estatla publicació del primer número d'unarevista de poesia amb el títol "Totsol-1'any".

Aquesta reviste du col·laboracionspoètiques de tots els citats autors.Entre les que són firmades pel nostrepaisà Miquel Gayà hi figuren quatresonets molt inspirats i ben estructurats,dedicats als seus néts Miquel-Angeli Enric, i a la seva néta Mirabai.

El dia 17 d'abril passat se'n vafer la presentació pública en el salód'actes del Cercle de Belles Arts, esti-bat de públic de gom en gom. El canonge

Baltasar Coll hi va pronunciar una confe-rència dedicada tota ella a l'anàlisii comentari de les poesies que hi figurenpublicades. Ens va ser ben simpàticpoder veure i comprovar que n'hi figurauna de la nostra paisana Catalina Ordinas,que va merèixer bons elogis del críticBaltasar Coll i va ser recitada perell. A continuació la volem publicaren el nostre Bolletí, donant la méssincera enhorabona a la seva autora.

VAL.OR HUMÀ

Estima els bells dons de Déu,no neguis el do de viure,que és una 'llenca del celsi l'aculls amb un somriure.

No són les coses que fanalegre nostra mirada:és del més profund del corque durt fosca o bé surt clara.

Alegra't en tot moment:serà bella llambregada!Si el teu amor és absent,dóna-li tu una abraçada.

Corr de pressa, sense por!Aquest moment és lum clara.Assumeix-lo al fons del cor:és l'amor que floreix ara.

EL PDP Y LA LEY DE REGIMEN LOCAL

Durante los dias 27 y 28 de Abrilel PDP (Partido Demo'crata y Popular)organizo en Deià las 1a Jornadas deAdministración Local. En las mismastuvo lugar la- presentación de la "Funda-ción Humanismo y Democracia", el funcio-namiento del recientemente creado "Insti-tuto de Formación Municipal" y la espli-cación de la nueva "Ley de Régimen Local"que entró en vigor el 23 de Abril.

De entre los participantes en estasJornadas cabe destacar los ConsellersJuan Simarro y Cristóbal Soler, el Conce-jal del Ayuntamiento de Madrid Alvarezdel Manzano, Ricardo Jerez, asesor delPDP y J.F. Alomar Casasayas SecretarioGeneral del PDP en Mallorca.

Con el Concejal madrileño Sr. Alvarezdel Manzano fuimos conociendo los porme-nores de estas Jornadas: "Es una Leysin futuro, mal estructurada, en laque por ejemplo vemos como se reduce

la Comisión Municipal Permanente". "Conesta Ley' el PSOE permite el resurgimien-to de los Alcaldes autoritarios, laverdad es que no nos pilla de sorpresaesta actitud.

El Sr. Alvarez del manzano actuócomo ponente es estas Jornadas. "Elobjetivo del partido es ir informandoa nuestros Concejales, Alcaldes y seguido-res. El Conseller Cristobal Soler nospuntualiza: "Ya hemos realizado otrasJornadas en diversas provincias, peroes aquí, en Mallorca, donde hemos inicia-do el 1Q debate sobre la Ley de RégimenLocal".

Para Alvarez del Manzano uno de loserrores es la de fijar un deposito de100.000 pesetas para iniciar cualquierrecurso contencioso-administrativo."Nos encontramos frente a una Administra-ción que aumenta considerablemente elgasto público, que crea nuevos impuestosperjudicando a la clase obrera". "Quesucedió en Madrid con el famoso impuesto

9 - 121

del 3%?" "El ciudadano madrileño rechazóeste impuesto por cansancio, por serun impuesto más, que se. sumaba a laya larga lista de facturas que pagamosa la Administración".

Ya para finalizar nos comenta Alvarezdel manzano, en la necesidad de redactaruna Ley de Financiación de las HaciendasLocales. "Esta Ley debería coordinara las distintas Administraciones, yaque la Ley de Régimen Local solo regulala Administración, peo no como proveersede recursos".

Cabe destacar también que entre lostemas a tratar en estas Jornades estáel de "La Imagen Pública y ña oratoriapersonal", el cual es sin lugar a dudasel més importante tema frente e laselecciones.

L. Oliver

MITJANS DE COMUNICACIÓ

DE L'ESGLÉSIA

NOVA NORMATIVA SOBRE EL BAPTISME

Està a punt d'ésser publicat (sortiràal Butlletí del Bisbat del 1 de juny),el Directori del Sagrament del Baptisme.Aquest Directori contindrà les orientaci-ons pastorals que sobre l'esmentat sagra-ment aprovaren els Consells Presbiteriali de Pastoral respectivament.

En aquest nou directori hi ha substan-cioses novetats respecte a l'anterior.

Ens ha cridat especialment l'atencióel paràgraf on es diu que "aquestesorientacions tenguin el seu eco en elsmitjans de comunicació social que sovinten cròniques gairebé "mundanes", presen-ten una imatge del baptisme que no estàd'acord amb el que s'afirma en el Directori, a la vegada que es prega als cristi-ans que treballen en aquests mitjans-avui tan poderosos en l'opinió pública-que aidin a aclarir què és, el que 1,'Església creu sobre el baptisme, amb quinescondicions el vol donar als rnfants,com s'haurien de distingir els efectescivils de la inscripció del naixementi del bateig, com és un contrasentitque pares indiferents o contraris al'educació dels nins en la fe demaninque l'Església els batiï els fills.

HORARI DE MISSES

En moltes d'ocasions s'havia demanatun horari diocesà de les misses que

se celebren*els diumenges, dies festiusi vigílies, però aquest -tal volta peresser una cosa bastant complicada- nos'havia arribat a dur a terme. Ara surtidò aquest horari on hi ha les missesque se diuen tant d'estiu com d'hivernals distints centres oberts al cultetant de Ciutat com de la Part Forana.El canvi d'horari "estiu-hivern" seràel dia del canvi a nivell nacional.

Creim que és aquest un bon serveique farà la Diòcesi ja que són moltesles persones que es desplacen especial-ment els caps de setmana. Al costatde l'hora de la missa la majoria devegades hi figuren les lletres (M),(C),(I)per indicar si la celebració és en mallor-,quí, castellà o internacional.

FIRA DEL LLIBRE

Anguany la Fira del Llibre tendraun programa d'activitats complementàriesa les exposicions de llibres referentsa les celebracions de l'Any Internacional -de la Joventut i de l'Any Europeu dela Música. La Fira que se celebreràen el Born, del 4 al 14 de juny, téun presupost de 3 milions de pésetes.Hi Haurà una major presència del llibremallorquí y a més de la firma d'exemplarsper part de llurs autors, s'han programatuna sèrie d'activitats consistents enconcerts, activitats de teatre, dançai distints tipus de recitals.

Per lo que fa referència a aquestarevista, direm que l'Associació de PremsaForana de Mallorca, disposarà d'un lloca on es reuniran totes les publicacionsintegrades dins aquesta associació.

TROFEU ESPORTIU

S'ha convocat un concurs de idees perla creació d'un trofeu esportiu delConsell Insular de Mallorca.La finalitat es aconseguir un trofeuque identifiqui al CIM a totes les ectivi^tats esportives per ell patrocinades.De l'obra elegida es podran realitzardiferents versions i en distints materi-als i categories.El terme d'admisió d'obres es de dosmesos a partir del dia 1 de maig. Elpremi es de 100.000 PB.Es dona llibertat absoluta.per la realit-zació de les obres, així com materialsi tècniques a emprar, únicament es demaneque la mida sia de 40 cm. i que el temaestigui relacionat amb Mallorca i l'es-port en general.

L'Escola 1.0 - 122

SERVEI DE MENJADOR ESCOLAR AEl servei de menjador escolar d'aques-

ta Escola va funcionar amb normalitatdurant el primer trimestre del curs84-85, quan, encara estava a les escolesvelles.

Amb motiu del trasllat al nou edificiescolar, quan es va començar el segontrimestre, el menjador no va poder entraren funcionament per falta de materialde cuina i menjador, en un primer moment,i una vegada entregat aquest pel MEC,era necessari instal·lar el suministrede combustible a la cuina de l'escolai realitzar diverses obres de llanterner,picapedrer i electricista per poderemprar tots els aperells de la cuina.

Una vegada entregat el material demenjador i cuina per part del MEC al'escola (febrer 1985) el Claustre convo-cà el Consell de Direcció, la JuntaEconòmica del centre i el representantde l'Ajuntament a una reunió per intentarsolucionar els problemes, sobretot econò-mics, causats per la instal·lació delnous aperells de cuina i poder posaren funcionament el menjador escolarel més aviat possible. El principalproblema, tant per l'organització comper la quantitat econòmica que suposava,era el del suministre de combustiblea la cuina. Per part de l'Ajuntamenti. de la representació dels pares hiva haver oferiments de col·laboraciói el Claustre va quedar a l'espera derespostes, però també es va preocuparde cercar alternatives de solució.

Davant la tardança de respostes isolucions per part de l'Ajuntament idels pares, el Claustre va dicidir,amb l'objectiu que el menjador poguésentrar en funcionament el tercer trimes-tre, solucionar els problemes per inicia-tiva pròpia (comptant solament amb unsuposat supost econòmic de l'Ajuntament),va aprovar invertir en la instal·laciódel suministre de combustible l'importtotal de la subvenció especial concedidapel MEC ( 152.311 Ps.) per posar en funcio-nament el nou edifici, de la qual encaraes disposava íntegrament ja que un grupde pares organitzats per l'APA de SantJoan s'havien oferit voluntària i gratuï-tament a fer la primera neteja del noucentre. Així i tot el Claustre sabia,a la vista dels pressuposts sol·licitats,que els doblers en què comptava l'escolano serien suficients per cobrir totesles despeses derivades.

L'ESCOLA 'PUBLICA DE SANT JOANPer altra part cal anotar que no

s'ha rebut cap ajuda, ni econòmica, .ni d'organització per part de l'APAde Sant Joan, encara que no, se li dema-nàs expresament molts de pares partanyentsa l'APA estaven informats per formarpart del Consell de Direcció i de laJunta Econòmica del centre; i sí moltespressions en • contra per part d'aquestainstitució i d'altres grups de la locali-tat; entre aquestes la publicació ala premsa provincial de notícies ambigüesreferents al menjador de l'escola, pera la qual mai es va sol·licitar al Claus-tre la informació real en què es trobavael servei de mejador.

Una vegada posat en marxa aquesti realitzades les obres de posada apunt: instal·lacions de propà, desaigua-ments, treballs elèctrics, construccióde la caseta de propà, treball de.llanter-ner; i pagats aquests serveis, es téun dèficit de 32.177 Ps, suposant quel'Ajuntament pagui les obres de picape-drer, llanterner i electricista; encas contrari aquest dèficit anteriorse li haurien d'afegir unes 100.000Pis més, valpr d'aquestes obres indicades.

Expostas els fets, el Claustre volcomunicar a l'opinió pública: que l'orga-nització, manteniment i subvenció econòmi-ca del menjador escolar correspon atota la comunitat escolar que està inte-grada del MEC, Ajuntament i organitzacionsde pares, d'al.lots en edat escolar;que el professorat no té cap deure niobligació d'haver d'organitzar aquestservei i que si ho ha fet en anys anteri-ors, i també en .el present, havent-sede responsabilitzar a més en el curs1.984-85 de la posada en funcionamentdel menjador escolar a les noves escolesd'una manera individual per manca d'ini-ciativa de les representacions municipalsi dels pares, amb tota la sèrie de proble-mes organitzatius, burocràtics i econòmicsque això ha duit, ho ha fet amb l'únic

• ànim de servir al poble i fer possibleaquest servei.

També es vol indicar per altra partque la vigilància pel professorat delsal·lots que es queden al menjador escolardes de les 13 h fina a les 14 h 45 minés totalment voluntària per part delsprofessors i que aquesta vigilànciai pel funcionament del menjador i gestióeconòmica, adquisió de queviures, atenció«Is alumnes durant el meniar i en el

menjador, no es rep cap compensacióeconòmica, quan es té dret a cobrarper part dels professors que cuidend'aquest servei, una remuneració autorit-zada pel MEC.

Finalment, el Claustre llementa quela publicació d'un article mal informataparegut a la premsa provincial, hagitengut més credibilitat per la partde l'opinió pública local, que la versiódels professors que han treballat enaquest servei.

CLAUSTRE DE PROFESSORS DE

L'ESCOLA PUBLICA SANT JOAN

ATLETISME

La nostra atleta aleví Catalina KarmanyJaume ja no es conforma amb anar acumulanttrofeus a cada carrera sinó que en lesproves escolars celebrades derreramenten el Poliesportiu Principes de España,va batré el record en la seva categoriaa la distancia de 1000_metres.

FUTBOL

Juvenils

SINEU 1 - SANT JOAN 3El primer gol va ésser transformat perEn Tomeu Mora com a conseqüència d'unafalta directa devora l'àrea grossa.El segons quaranta cinc minuts el SantJoan va tenir més oportunitats per marcaraturant fins i tot un penalt el porterlocal. Aquesta màxima falta la va treureEn Pep Mas. Abans però en Guillem Mas,havia marcat el 2-0 a favor del SantJoan en els moments succesius el Sineuva intentar marcar i ho aconseguia gràci-es a un desgraciat auto-gol d'En MiquelNicolau. Però poc els va durar l'alegriaperquè just a continuació una altravegada En Guillem Mas va tornar marcarpossant en el marcador el definitiu3-1 i per tant vistoria del Sant Joan.

Esports

12-5-85SANT JOAN O -J. PtQ POLLENSA O :

Mal parit el jugat pels dos equips,talvegada com a conseqüència de lesprimeres posicions, que ocupen els dosequips a la lliga.

19-5-85A. LLUBÍ 1 - SANT JOAN 1El Sant Joan, segueix esplendit en aquestsdarrers partits de la lliga, ja quedes de fa moltes setmanes no ha perdutcap partit.

Guillem Mas

Aquest encontre era difícil, de caracté-ristiques molt semblants al jugat lasetmana passada contra el J. PtQ Pollensaperp en aquesta ocasió el Sant Joanva estar a punt de guanyar, ja que seva adelantar en els primers minuts dela primera part mercès a un gol d'EnToni Company, i va aconseguir aguantaraquest resultat duran quasi tot el partitperò a les darreries del partit l'equiplocal va aconseguir ampatar com a conse-qüència d'un penalt.

FICHERO DEPORTIVO

Nombre i apellidos; JUAN .MORA ESTELRICHNacido en SANT JOAN el 20-11-68'Deporte; FUTBOLDemarcaciones; MEDIOClub actual; SANT JOANClubs anteriores; SANT JOANOtros deportes; BALONCESTO, VOLEIBOL,CAZAOtras aficiones; MUSICAídolos; LOU REET

TEMES AGRICOLES 12 - 124

MILDIÜ DE LA PATATA,Introducción.Esta enfermedad es la más común y

extendida en España y Europa. Es origina-ria de America, como esta familia dehortalizas que tanta importancia tienenen nuestro en nuestro pais. Aparecióen Inglaterra, en 1845, extendiéndosepor toda Europa, atacando a la patatay tomate, en litorales y zonas húmedas.

1. Descripción.Se conoce con el,nombre vulgas de

Mildiu; pertenece a la clase Ficomicetos;subclase Omicetos; genero y especiePhytophtora Infestans.

El mildiu es un endoparásito ya quese desarrolla dentro del vegetal desarro-llando en el interior del mismo un mice-lio muy fino y tabicado, emitiendo unosfilamentos a la superficie los cualesdan lugar a las fructificaciones,que son en forma de conidioforos, Estosproducen las conidias y estas las zoospo-ras, siendo las dos capaces de propagarel hongo.

2. Ciclo biológico.El mildiu pasa el invierno en los

tubérculos de la patata o en restosvegetales, en forma de micelio o dezoosporas. Cuando llegan temperaturassuaves y una humedad suficiente estasgerminan.

El micelio se desarrolla en el interi-or' de la hoja.Guando está sificientementedesarrollado, emite unos filamentos

TOMATE ' Y OTRAS SOLANÁCEASque se ramifican formando conidioforos,en los conidioforos se forman las conidi-as, pudiendo reproducir la infeccióndirectamente, También las conidias puedenproducir zoosporas capaces de desplazarseen el agua, germinar sobre el vegetaly seguir reproduciendo e infectandoplantas hasta la parada invernal.

3. Sintomatologia.Aparición sobre la hoja de unas mancha

cloróticas que van extendiéndose radial-mente y cogiendo un color pardo. Enla patata la infección se produce enla base de la planta, en los tubérculos,apareciendo al principio unas manchaspardas sobre la piel que van penetrandoen la masa carnosa. Esta infección tambi-én puede producirse en el almacén.

Pag. 673 fig. 696

Fructificaciones de una phytophtoraen forma de conidioforos, se puedenaprecias las conidios en forma de limón.

Mildiu en hojas y tubérculo.

Continua an la página 5