jr;(í4 í/ t(

Londres, que fixen definitivament la sevaveritable o¢inió sobre l'Alemanya de Bis-m-arch i dels Ilohenzollern, de la qual l'Ale-

nuanya de Hitler no és més que una cari-catura,

I

«EL CRISTIANISME SERÁ DESTRUJT: HO JURO»

Distingida Miss Hellen Zimmern iUn afer de gran importància. Crec que

no caldrà pregar-vos la més gran discreció.A la meva vida hi haurà aviat un gran can-

v i, previst des de fa molt de temps. Allò queem proposo per al futur és de tal magnitud

que pot enfonsar l'ordre establert : Estat,religió i tots els altres ornaments de la nos-tra època. Penso realitzar una crítica cruadel cristianisme, um atac que pot fer saltartot alié que està vinculat amb el cristia-nisme. El cristianisme serà destruït : ho juro.Ningú no ha estat mai més predestinat quejo per a aquesta missió.

Hi ha dues obres meves, separades per unespai de solament dos anys : una es diuEcce-Homo i serà traduïda el més aviat pos-sible al francès i a l'anglès ; la segona es

•Ç4q .-2 1 ..• .•'I^

N.

1

J

Any VIII. Núm, 400- Barcelona, dijous, 24 desembre 1936

(SEGONA EPOCA)

L' inteliectual també1 ' `` " i `haesseriscip.inatdPreu: 3o cts. - Redacció i Administració: Portal de l'Angel, 24 - Tel.11628 - Subscripció trimestral: Ates. 3`50

Anatema de_reraguardac ONSIGNES UN FILOSOF ALEMANY CONTRA ALEMANYA

rT es lletres inèdites de NietzscheI

El cel de Madrid s'entenebreix de borinots d'acer.Són alemanys i marxen en perfecta formació.Avancen, sincronitzats amb una dosi exacta de destrucció i de mort.Alts, remots, semblen aturats. Avancen, però, amb designi criminal.Els ulls rossos esguarden la ciutat caiguda sota les seves ales. Les ciutats no són

belles, vistes des de l'avió. Tenen línies torturades i tentacles de monstre.Allà on les línies esdevenen més fines i retorçades, allà on les extremitats són m(s

monstruoses, viuen els odiats obrers.La feina és senzilla i ben pagada. Oprimir un botonet de metall oportunament : això

és tot. Les bombes cauen soles — lleugeres, lluentes — amb moviment uniformement ac-celerat, i les cases salten, entre un terratrèmol de flames i de fum.

Quan la feina és feta, el cel de Madrid s'allibera dels fatídics borinots.Trenta morts.Hitler paga amb marcs anacrònics, -

x##

Contra els que viuen egoistes i confiats, aliens a la tragèdia de Llurs germans ; contraels que no fan res per aturar la inundació de sang, sigui anatema!

II

Un barri humil. Una casa humil.En tres cambres angostes, tota una família obrera.Un pare amb la carn lacerada per les punxes d'un treball continuat i dur. Una mare

destroçada per sis parts. Uns fills esquifits per la tuberculosi.Necessiten pau, repòs, aire i sol. Tenen tres cambres angostes per a tota la família.EI pa de guerra ha esdevingut més dur. La fam capitalista, però, els ha esmolat

les dents des de fa molts anys.Són feliços amb llur pa de guerra. Es nodreixen d'afanys de victòria. L'esperança

és llur segona ànima. • -No passaran ! _ _ ..: . -No passen!Passarem!El cel de Madrid s'entenebreix de borinots d'acer.La casa humil és ja un sepulcre ardent:

Contra els que viuen insensibles o indiferents a la tragèdia de llurs germans; contraels que no fan res per extingir la desolació del foc, sigui anatema!

III

Abans tenia amics i enemics.Unes inicials — un anagrama sindical — el distanciaven de molts homes com el!,

treballadors i explotats.Per què?No comprenia, no podia. comprendre.Un dia va veure unes hordes compactes a les portes de la seva ciutat. Les va albirar

des del Passeig de Rosales. Eren gent de races diverses unides per una sola aspiracióesclavitzar.

Va mirar al seu entorn. Les bales que les hordes compactes engegaven no distingienanagrames, no entenien d'inicials.

Amb totes les lletres esbotzades, esparses damunt la terra sangonosa, va compondreuna paraula : UNITAT,

I va abraçar un desconegut que hi havia vora seu,

###

Contra els que mantenen anagrames improcedents ; contra els incapaços de bastirla paraula de la victòria amb els fragments de les inicials d'ahir, sigui anatema!

IV

Lluitar, vèncer!Però lluitar per a vèncer no és barallar-se .Ignorava la ignota geometria de la balística. El tecnicisme dels artillers li era una

llengua inintelligible.«Línia Nord-Sud.»«Angle de tir.»«Elevació.»«Paràbola...»Lluitar per a vèncer és una tècnica.«He d'obeir els que en saben... Cal que sigui disciplinat...»Tanmateix, quelcom es revoltava dintre seu«Vull ésser lliure, lliure, integralment lliure. Ningú no té dret a manar-me...»Però, què era la línia Nord-Sud?«Ells en saben de fer la guerra i de guanvar-la. Renuncio a la meva llibertat per

deixar-me dirigir, per fer allá que els que en saben més em diuen que faci ?»I es va adonar que havia trobat la clau de la victòria.

###

Tothom coneix aquesta foto ridícula quepresenta Hitler al costat d'un bust de Frie-drich Nietzsche. Els nazis pretenen enorgu-

Els companys d'Ulisses van haver cíe ta- llir-se del gran filòsof. Es pensen que Hitlerpar-se -amb cera les orelles per resistir a la és el Superhome somiat per Nietzsche. Hi ha

veu de les sirenes. Èll mateix, l'astut aven- també alguns escriptors que el volen fer res-

turer, s'hagué de .fer lligar al pal per a ponsable de l'adveniment de la barbàrie na-cionalsocialista. Tanmateix, la veritat és ben

sentir ó. sense veure's arrossegat feas a es diferent. A continuació reproduïen tres lletres

perdició. Nosaltres, en canvi, fem unes

inèdites de Nietzsche, acabades de trobar aorelles molt atentesper sentirla veu de les

iaostres sirenes i amb prou feines ho acon-seguim . Sirenes afòniques? La veritat ésque, en molts indrets de la ciutat, no arri-ben ni a trencar el son niés prim. Són llunyde la vigoria i la penetració de les sirenesque va sentir l'heroi grec; no atenyen ni deniolt la força d'atracció de les sirenes mésmodernes de cua de j>eix. Potser, com diuun pessimista, és que cá^uestes sirenes d'aratenen un fi benèfic i les, del cant penetrantmostraven la vigoria de tots els maleficis.

La consigna seria, doncs, d'enfortir la veu

de les sirenes . No cal pas que la doni jo,és clar : les autoritats ho tenen- tot previst.Però no lai ha cap mal a parlar-ne, veritat?I ara que parlem de la qüestió, potser seriaconvenient de dir alguna cosa de la nervio-sitat que s'apodera de iiiolts ciutadans alsimple anunci d'un bombardeig. Primera-ment, tots els anuncis tfe $ombardeig a horafixa han d'ésser falsos - f p r ..osament. Ni l'ene-mic ens avisaria, ni els q'i ho escampen en

Iioden saber res. Després, els bombardeigsque han aguantat els ciutadans d'Alacant ialtres poblacions catalanes, i els que han desuportar diàriament els de Madrid, ens hau-rien d'avergonyir si perdem gens la serenitatdavant d'un bombardeig hipotètic o real deBarcelona.

També certs milicians haurien de dominarllurs nervis, cona en tenen l'obligació, en

cas d'alarma o d'alarpneta, com la de lasetmana passada. Els` ciutadans necessitenuna mena de llum á; -altra per a vestir-seuna mica i dirigir-se til refugi. Una espelanaencesa a la part baixa d'una casa no indicanecessàriament un senytit lluminós a bene-fici deis feixistes. l I > albor rOanera d'ob-tenir que s'apagui )O t" de dispararcontra un balcó amb una pistola metralla-dora.

Però tornera la veu de les sirenes, d'unesaltres sirenes. Una de les coses més emocio-nants que hagi sentit mai a la Generalitatfou la crida que el líder anarquista GarciaOliver dirigí el 21 de juliol als obrers deSaragossa.. Semblava que, en sentir la pa-raula càlida, emocionada, de l'obrer català,els sindicalistes de Saragossa havien de tren-cal' lotes les traves per capgirar el poderde la facció. Però un company que escol-tava al costat meu va dir-me a l'orella«Llàstima que no el sentiran!» Què en tra-iem, doncs, de fer tan bells discursos, tantsexplics convincents adreçats a Espanya imés .enllà d'Espanya, si no ens han desentir?

La ràdio és el nou gran poder de la per-suasió universal. Triant els mots, podríem.fer de la nostra una sirena irresistible en-vers l'opinió internacional. Però de què ensservirà aquesta tria de mots (que, deixeu

-m'ho dir, caldria afinar molt) si la sirena.que els ha de cantar també és afònica?

rC. A. JORDANA

titula L'Anticrist o la desvalorització de lo-tes les valors. Ambdues són a punt per alliurar-les a la impremta. Un suec, un au-tèntic geni (I) s'encarregarà de la traducciófrancesa. Us adjunto una ]letra meva la qualus testimoniarà allò que pensa de mi. Quèus semblaria encarregar-vos de la traduccióa l'anglès? Us sentiu amb força i coratgeper a dur a terme aquesta tasca? No estracta d'un llibre gruixut : solament té cent-

vuitas ta petites pàgines. Tan-mateix caldria una redacciómolt exquisida i acurada, caren allò que fa referència al'estil el meu Ecce-Homo ésuna veritable obra mestra.

Un atac al cristianisme des-vetllarà a Anglaterra gran in-terés. A més a més, hom tro

-barà en el meu manuscrit unacrítica absolutament ruïnosaclels alemanys, d'aquesta raçaperniciosa, mentidera, malo-grada, única en la històriamundial. Em sembla que elmeu punt de vista no serà deltot indesitjable a Anglaterra.No judico solament el caràcteralemany, sinó també la intel-ligència germànica, i això deforma que no podrà ofendreAnglaterra de cap de les ma-acres.

El llibre acabarà amb elcristianisme, però també ambBismarck.

II

¿Sóc TOT EL CONTRARI D'UNAPÒSTOL FANÀTIC»

Al senyor Jean Bourdeau.Una lletra de gran impor-

tància del senyor HyppohteTaine em dóna coratge per ademanar-vos ajut en un afermolt seriós. Voldria ésser lle-git a França ; encara més

. cal que sigui llegit a França.Essent el que sóc-1'intellectemés independent i potser eltr 3'' 0> C da -tots els que viuen ..

J /^ avui, condemnat a més a mésa una tasca de gran magini-tud —, no puc permetre que

fronteres ridícules entre els pobles, traçadesper una maleïda política d'interès dinàstic,em privin de triar aquells lectors que sóncapaços de comprendre'm.

Confesso voluntàriament que, quan estracta de cultura, dirigeixo vers França elmeu esguard. Estic assabentat de tot, allòque s'esdevé a la vida intelectual d'aquestpaís. M'han dit que escric un francès autèn-tic, per bé que he aconseguit en llengua ale-manya allò que ningú no ha aconseguit maiabans que jo : em refereixo, principalment;al meu Zarathustra. Em permeto fer saberque els meus avantpassats han pertangut,per moltes generacions, a l'aristocràcia po-lonesa ; que la meva àvia materna pertanyiaal cercle de les amistats weimarlanes deGoethe, característiques suficients perquè emsenti avui completament isolat a Alemanya.Del meu pafs no m'ha arribat cap sollici-tació, i, parlant amb franquesa, aixa maino m'ha posat trist. Arreu del món tinc araels meus lectors — a Roma, a Viena, a SantPetersburg, a Estocolm„ —, esperits exqui-sits que m'adoren, Perb em manquen aquests

(I) Es refereix a Strindberg.

(Passa a la pàg. z)

La veu de les sirenes

Contra els que es resisteixen a fer llur deure estricte; contra els que des d'aquí donenl'exemple perniciós de llur indisciplina, sigui anatema!

V

La nova ha circulat ràpidament per tota la ciutat.Han caigut, sense esclatar, uns quants obusos. Els irònics sentencien : «No saben

ni fabricar-ne».I no és això. No és això en absolut.Lluny, en un país de boira, a'Essen, hi ha una gran fàbrica. Porta el nom nefast

de Krupp. Dins el seu vast recinte, a la sala tenebrosa del Consell d'Administració,s'engendren moltes guerres. De les naus vastíSsimes surten canons, projectils i blin-datges , racionalització de la mort.

Perd a la casa hi ha quelcom més que taurons cobejosos d'or i tècnics que els ser-veixen. Hi ha, també, obrers condemnats a menar una vida sense dignitat humana, unavida amb margarina pudenta per tot nodriment. Una grapa de ferro els agarrota, perdllur ànima encara és lliure. Damunt els turons desértica de Madrid no volen solamentborinots d'acer : plana, també, el pensament dels obrers de les fàbriques llunyanes.

Voldrien ésser aquí — peces dels tràgics escacs que hom hi juga — per a ajudar avèncer la bèstia inhumana per la qual foren vençuts. Impossibilitats de venir-hi, ajudende lluny .

Una espoleta mal collocada salva moltes vides. I el capataç de la fàbrica es distreusovint.,.

Han caigut sense esclatar uns quants obusos.Els damnats de la terra estan dempeus.

Contra els que traeixen la internacional de la solidaritat entre els e: plotats ; contraels que manquen el seu esperit, .sigui anatema!

VI

Una sola consigna : vèncer.I contra els que de qualsevol manera sabotegen, dificulten, allunyen l'albada de vic-

toria, anatema, anatema, anatema!ARTUR PERUCHO

Aquest número de MIRADOR ha estat passat per la prèvia censura —ja fa Onil noueents frena=sis anys que fracasso...!

B. ETTINGHOF

2 N'IIRAI^R 2q-XII.36

E L TEA TR E UN FILOSOF ALEMANY CONTRA ALEMANYA

Tres lletres inèdites Nietzscliede E m i l e V e r h a e r e n El teatre a Ucraina

Aquests dies ha fet vint anys de la mortde l'extraordinari poeta nacional belga Emi-le Verhaeren.

Els «immediats» es preguntaran : a quève recordar poetes tan llunyans? En el pro-grama dels «immediats» hi ha un articleque vana l'eficàcia de ]'oblit, baluard immi-llorable del desconeixement.

Nosaltres mai no hem volgut pertànyer ala confraria dels «immediats,,.

*x*

Avui, i enmig de la lluita de dues Espa-nyes — en la qual ha calgutque Catalunya prengués part,—la figura d'Emile Verhae-ren agafa un marcat relleu.Emile Verhaeren fou un ho-me carregat de passat en llui-ta constant amb les seves vi-sions i ànsies de futur.

Per quin atavisme aquesthome portava dintre I'Espa-nya dels frares, de les fogueresinquisitorials, de la teologia,de la tenebra i de la podriduradels sepulcres?

Per quina força aquest granpoeta s'arrencà d'un ahir obs-cur, larvàtic, per profetitzar,amb la boca sibillina engan-xada a l'horitzó, un demà dellum solar sobre un passatclapat de sang i de rojor detorxes?

«EI' ist der Dishter dei Kon-vulsionen», ha dit d ' E m i 1 eVerhaeren l'escriptor alemanyJohannes Wieners. Visió jus-ta ! IEmile Verhaeren ha estatel poeta de les convulsions,

*5*

Emile Verhaeren va deixarescrites—són les que coneixemde l'autor — quatre obres deteatre : El Claustre, Felip II,Les Aubes, Helena d'Esparta.

Però en parlar d'Emile Ver_haeren no és pas possible des-enganxar el teatre de la sevaproducció poética total.

El Claustre i Felip II nas-queren conjuntament amb lespoesies d'Els Monjos, Torres negres, Elsapareguts dels meus camins, Els capvespres,etcètera. Cerquem en Verhaeren mateix ladefinició de la seva poesia d'aquesta època

Avec les doigts de ma torture,gratteurs de mauvaise écriture,maniaque inspecteur de maux,j'écris encor des mots, des mots

Les Aubes apuntaven, ja aleshores, el can-tor de Les hores clares, cl'Els atrets, de Leshores del migdia, dels Ritmes sobirans. UnVerhaeren ben diferent de l'altre.

El poeta rus Valer Brussov va dir de LesAubes que, amb aquesta obra, Verhaerens'havia constituït el portaintveu de la. Rússiade les reivindicacions. Nosaltres hi afegimque en l'obra de Verhaeren es troba 1'h.imnea totes les llibertats futures. Les Aubes iFuenteovejuna passaren pels escenaris de laU. R. S. S. com un ressò hispànic. IEl deFuenteovejuna era un «ressò de vew>, el deLes Aubes un «ressò de color».

Deixem arreconada expressament Helenad'Esparta, l'obra que Verhaeren féu ambpatró. Ens recorda un intent de GoetheI figenia a Taurida, tan elogiada pels classi-eitzants i tan poc del nostre gust.

No creiem que Helena d'Esparta poguésésser encaixada ni en la producció de Ver-haeren que la seva mort va aixafar,

Explicació .que Emile Verhaeren fa de laseva poesia : «Cal viure d'acord amb e1 pre-sent i el més a prop que hom pugui del fu-tur. Cal escriure amb gosadia, menyspreantla prudència. Alai no m'ha fet por l'embria-guesa ni la poesia roja i bullent que la tra-dueix.»

L'ètica de Verhaeren fou l'entusiasme. Laseva estètica, també. Avantposà ]'estat dio-nisíac a l'estat apollini. Va creure els homesi no va creure en els déus. Per aquesta posi-ció el trobem viu i actualíssim avui tant commai, més que mai.

Verhaeren fou el poeta de la passió movi-mentada, 1'exaltaclor de l'obra humana,l'home de l'estrebada vital, dels paroxismesheroics. Tirà grapats de color damunt laseva poesia o negacions d'acoloriment : or,roig, negre. Es manifestà amb un art abso-lutament hostil al repòs. Així evolucionà, estransformà, féu del poeta que es definia

«Et que c'est moi qui seul me r@ve dansles choses», un poeta que arribà a aconse-guir que les coses vives — les mateixes co-ses — trepidessin en la seva visió.

Quan Verhaeren es somiava en els homesi en els paisatges, Goya li deixava el seu((horror» agressiu. Quan les coses trepidarenen Verhaeren fou Flandes i el món els quefugiren per camins d'alegria de kermesse

—ben pictòricament flamenca — vers un hu-maníssim demà de lluminositats.

Per què aquest gran flamenc que fou Emi-le Verhaeren portava dintre un potentíssimancestralisme hispànic? El seu drama Fe-i'{> II és el massís concentrat d'un tempsque es retrata en la nuesa de la pedra del'Escorial i en la verdor ofegada dels esta-nyols dels anèmics jardins del monestir. Lu-xúria al punt roig, cargolament de gárgola,entre parets denses i creus en multiplicació.EI ver Felip II, sentit per Verhaeren, ésl'antítesi de l'artificial Felip II creat pelcatolicíssim Louis Bertrand, membre de lagloriosa Acadèmia Francesa.

L'Espanya acumulada en Verhaeren —Regoyos en prengué color — fruita el cicledesolat de l'obra del poeta belga que enclouels dos drames Felip 11 i El Claustre. Igicia

aquest cicle Les voreres del camí. La tene-bra desbridada que surt d'aquest aplec depoesies arriba a ésser la tenebra de les tene-bres en Viles tentaculars i en Els aparegutsdels meus camins.

Neus mortes, cendroses, amortallant pla-nures sense fites. (Quina força tan colossal

de pintor ! Quina audàcia tan rotunda deverb!) Campanars vestits d'ombra, immen-sos, que deixen caure damunt de ciutats in-animades el desconhort de les seves hores.Caravanes de boigs sense rostre, espantallsde corbs i grues en els nusos enoruillats dels

camins. Un boig ha covat ]'ànima al poetai la fa sonar com una campana dintre labutxaca de les calces. Cançons de follia.Una dona li arrenca el cor i en l'agonia dela nit 'sent que un taup ha aprofitat el buitdel cor per a fer-hi mina. Vents senils queudolen entre les cabelleres nues dels arbres.La mort amb una dalla que fa de lluna so-bre camps extenuats. Monjos que són l'es-quelet descarnat dels monjos de Zurbarani de Morales. Ports desconeguts i carrersd'ensopegada, aclarits amb tintinejants fa-nals vermells. Monstres amb sexes de pelle-ringa i de tumor que s'ofereixen a la lascíviadels famolencs que arriben del mar. Vici.Misèria. Religió fanàtica. Teologia. Supers-ticion s . I crosta de prostíbul i d'església.

Mancava una convulsió, dues, tres, qua-tre, per arrencar el poeta belga de l'atavismed'un passat hispànic. Ban vist i ben definitPI Johannes Wieners. Repetim-ho : «Ver-haeren fou el poeta de les convulsions».

***

El cicle desolat ele Verhaeren fou substi-tuït pel cicle de l'exaltació còsmica, ascensióvers la llum. Altra vegada ciutats, peròaquesta vegada ciutats vives que presideixenl'unanimisme de Juies Romains i els cantsde revolta de l'alemany Johannes R. Becher.(Sense Verhaeren no s'hauria escrit La VieUnanime, Puissances de Paris ni Verbrüder_ung i Gedichte fiir eia Volk.) Altra vegadaports, però aquesta vegada amb obres i mà-quiJnes que criden justicia. (Les Albes són lesprecursores d'aquest cicle.) Homes sans, es-pitregats, que senten la delicia de lluitar sotala llum. Vents prenyats de fecunditats, em-pentadors d'energies, Exaltació, paroxisme,furor vital, apoteosi de petjar camins inco-neguts.

Verhaeren es descorporitza en el cicle del'exaltació còsmica. (L'alegria és immaterial,el dolor és material.) Malgrat que subsis-teixi en Verhaeren ('acoloriment que féul'originalitat dels seus primers suplicis poe-màtics i poematitzats, l'or que fou llòbreces torna alegrement líquid, la porpra quefou porpra de verdanc es fa esplendent. Lesevocacions s'allunyen per obrir pas a la pre-sència. Les imatges, que s'estiregassavencom sargassos, prenen profunditat. El poetas'ha arrencat de la presó d'un ahir i enfonsaels seus cants en totes les albes revolucio-nàries dels nous dies.

Les convulsions de Verhaeren han tingutpotència. I en la saya ascensió del cicle exal-tat, que comença amb Les flames altes, Ver-haeren deixa d'ésser el vidre que dóna pasa la llum d'un gresol per convertir-se enfareu de pròpia claror guiadora.

. *#*

Vivim convulsions que ens arrenquen d'unatavisme tenebrós de ciutats asmàtiques, deteologies fosforescents com espatlla de gat;de prostíbuls xuclants, de palaus episcopalsminats de milions i de casernes amb gene-rals pudents de xampany fermentat ambfemta, de clergues i frares amb cervells foradel cap — llúpies damunt les coronetes mar-cades en el cabell —, de vents tumefactes,cl'Escorials gebrats, de Guadarrames bufantgel sobre les podridures aristocràtiques, decatedrals amb base de cranis. Passem, comVerhaeren, del cicle desolat al cicle de l'exal-tació còsmica.

Com no hem de recordar el poeta, pled'hispanisme històric, en els actuals dies,ara que acaba de fer vint anys de la sevamort, i enmig de la lluita de dues Espanyes— la vella i la nova —, en la qual ha calgutque Catakrnya prengués part?

Nosaltres, com Verhaeren, convulsionatscom ell, anem a deixar d'ésser vidre, que

El «Jove Teatre », fundat en 1917 i que loadonat naixença a dos grans teatres ucra-nians d'avui — el aBerésil» i el teatre«Franko» — que no desdiuen per res delsmillors i més antics teatres russos, ha estatel bressol del teatre d'Ucraina contemporani.

En la seva declaració del I925, el teatre«Berésil» definí aixi la seva acció: üEl tea-tre «Berésil» és una organització social, as-sadollada d'una ideologia de classe ; estàadscrit a l'obra de l'edificació soviètica, pelsmètodes de l'art, i s'inspira en el marxismei en el leninisme. Lluita per tal que esrealitzi totalment la revolució social i d'unamanera especial la cultura comunista.»

La declaració-programa del teatre «Fran-ho» diu : «Una de les nostres tasques essen-cials consisteix en la creació d'un teatreucrainià que per les seves realitzacions esti-gui al nivell del teatre europeu i que ¢er laideologia respongui a les exigències del noupúblic, bo i conservant la seva originalitatnacional. Seguim el nostre propi camí pera l'acompliment de les nostres tasques.Aquest camí, és el realisme. En la veritatde la vida, és l'ideal expressat sota les for-mes dictades pel moment.»

Quatre Operes nacionals existeixen aUcraina. Hi ha teatres a Karkov, a Kiev,a Odessa, a Dniepropetrovsk, als Donets,etcètera ; diversos teatres obrers i camperolsrecorren el país. Després de la revolució homveié formar-se grans quadres d'actors, dedirectors i de dramaturgs de valor.

L'organització del públic ha de conside-rar-se com un dels millors resultats obtin-guts pel teatre ucrainià. Prop d'un So perloo dels espectadors estan organitzats encooperatives teatrals, cosa que assegura al'teatre una base material seriosa.

Des del 1926, el teatre ucrainià començàz formar sistemàticament el seu repertori.Han aparegut dramaturgs re>narcables, quehan aconseguit un bon renom. VIenciona-rem ací M. Kulistx («97», La. Commune enles estepes») i I. Mikitenho («La dictadura», .«Brilleu, estels!»).

L'ampli desenvolupament dels cercles tea-trals de la joventut obrera i camperola con-sisteix en l'evolució del teatre ucrainià unf a c t o r d'una importància inapreciable.Aquests cercles troben en els nombrososclubs i en les ibes-biblioteques dels campsaixí com en les Cases de les arts un ampliradi d'acció. Molts inilers de joves prole tcr-ris participen així en l'art escènic i consti-tueixen les inesgotables reserves d'on es re-cruten les forces noves de l'art dramàiic.

Cal remarcar 1'obrq d'un d'aquests tea-tres d'aficionats, el teatre ucrainià Krasno-zavodshi, fundat en I928. Es presentà en1930 a la primera Olimpiada dels teatres iale les arts fels púlfes de ¡la U. R. S. S.El quadre és formut íntegrament per jovesobrers, la major part units a les fàbriques.Tan sols un nombre petit d'aquests artistess'han enterament especialitzat. La tasca es-sencial és la recerca d'una forma específica-ment ucrainiana de teatre -tribuna de mas-ses. El realisme constructiu és el principalmètode d'aquest teatre, que ha definit enaquests termes la seva orientació : «Partici-pació activa en l'edificació socialista, difu-sió de la cultura nacional entre les massesobreres que cal atreure al moviment, «inter-pretació dialèctica dels fets, de les imatgesi dels problemes de l'actualitat, així comdels esdeveniments històrics, des d'un puntde vista proletari de classes.

L

t

• ' t̂ ^ I : Íí ^`

-- El patró no hi és. Ara mateix acabade sortir.

(De «Everybody's Weeklyn)

dóna pas a la claror d'una flameta de gresol,per a convertir-nos en far de llum pròpiaguiadora,

RA^toN VINYES

NOTA. • Emili Guanyavents — poeta elqual tenim en oblit injustificat — ha traduïtmestrívolament al català poemes d'EmileVerhaeren.Carles Capdevila ha fet una acurada tra-

ducció catalana del drama de Verhaeren ElClaustre.

CAMISER tESPECIALISTA

EXIT EN LA MIDA

JAUME I, ífTelèfon 11655

(Ve de la pàg. I)

lectors a Alemanya ; a Alemanya predominala creença que jo no pertanyo a aquest país.Un rellevant article publicat a la revistaKuntswart, que us trameto amb aquestalletra, ho demostra ; el seu autor és un com

-positor de primer rengle (l'únic d'avui, siem permeteu d'emetre un judici) i, per tant,desconegut.Sortosament no sempre he de dedicar les

meves forces a barallar-me. Als vint-i-quatreanys vaig ésser nomenat catedràtic a la Uni-versitat de Basilea. Allí vaig conèixer el ve-nerable professor Jacob Burkhardt, que m'es-timava molt. També he tingut lligams d'a-mistat amb Ricard Wagner i la seva esposa,,,as quals vivien aleshores a Triebsehen, propde Lucerna. Aquesta amistat intima era dela més gram importància per a mi. En eIfons sóc un vell músic. Posteriorment unamalaltia em va allunyar d'aquestes relacionsi em va menar a un estat de més pregonaconeixença de mi mateix, d'una coneixençade tal magnitud que potser ningú abans quejo no ha experimentat. No obstant, tota in-sanitat, tota violència, són alienes a la mevanatura. No he tingut la solitud com un dolor,sinó més aviat com una preada distinció,com una mena de castedat. Tanmateix heviscut dins un món de pensaments tan pro-blemàtics com infernals, potser d'una ma-riera més intensa que qualsevol altre home,però únicament pel gust de cercar aventures.

Tinc la meva joia com una prova de lameva castedat, i crec que podré fonamentaraquesta afirmació amb els dos llibres pre-sents. Us ho prego per favor, estimat se-nyor: reflexioneu si Gótzenddmmerung, un]libre radical en la seva concepció, furiós enla seva forma, no hauria d'ésser traduït.Fóra una ràpida i conscienciosa introduccióen el món dels meus pensaments. Em sem-bla gairebé impossible de presentar en menysvolum una més gran riquesa de pensament.

La completa estupidesa de l'Alemanya ac-tual és palesada per la seva actitud enversmi. Tinc la sensació que no hi ha cap més

— N'estàs segur que encara ens trobemdamunt la pista de la fira?

(De «T/se Passing Show»)

llibre més decidit, més profund i més emo-cionant per a un gust depurat que el meuGòtzendfimmerung. Però els alemanys noentenen ni un borrall d'allò que en realitates tracta. Sóc tot al contrari d'un apòstolfanàtic i no concebo cap veritat que notingui un caràcter picaresc; els meus llibresni tan sols són avorrits, però els alemanysno en tenen ni la més lleugera noció. Unica-ment temo una cosa : els meus llibres fra

-cassaran si són jutjats del punt de vista mo-ral. Per tant, cal que reneixin a França elmés aviat possible.

III

— Mira, anamà. Un geperut.

«CAL QUE TOTS ELS POBLES INTEL-LIGENTS ES

POSIN 4L-MEU COSTAT»

Senyor Ruggiero Boughi.Per Déu ! Què té a veure la paranoia de.

la casa dels Hohenzollern amb nosaltres?No és un moviment nacional, sinó solamentdinàstic. El príncep Bismarck no ha pensatmai en el Reich : és, amb tot el seu instirit,un ajudant dels Hohenzollern. I aquestegoisme nacional pretén d'ésser consideratcom alta política, gairebé com ema obligació .enfront d'Europa? Cal acabar amb això, ijo sóc suficientment fort per a posar-hi ter-me. Per a (lanar-vos una idea de mi, ustrameto el llibre Gótzendümnzerung, que noés encara a les llibreries. Adjunto tambéuna crítica sobre mi feta per una personali-tat de gran relleu. Us agrairia molt que po-guéssiu publicar el llibre en italià. Els meusllibres — per á parlar pròpiament — són mésaviat destins que no das públicacions. Peròabans que res cal que tots els pobles intelli-gents es posin al meu costat, vista la mevaposició isolada a Alemanya. Malgrat que alsvint-i-quatre anys era ja catedràtic, no heaconseguit desvetllar l'enteniment d'aquestaraça idiota. Com és possible que una nacióque compta amb personalitats de vàlua pu-gui tractar amb una raça d'idiotes com ésl'alemanya? Això significa que la TriplaAliança no és més que una expressió dedesaliança.

Societat Espanyola de Carburs Metal'ticsCorreus: Apartat 190 BARCELONA

Telèfon 73013Teleg.: "Carburoo" Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI; Fàb riques a Berga (Barcelona) i Cor-cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 °lo DE PETRESA, Fàbriquesa Barcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT,Fàbriques a Barcelona, Madrid, Palència i Còrdova :: FERROMANGANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECATde fila i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIOINDUSTRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS,BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

I

ELS MILLORS

MAPES D'ESPANYAIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

ELS TROBAREU A LA

LLIBRERIA CATALONIA3, RONDA DE SANTPERE, 3

Telèfon 24647

En les edificacions de Madrid pot veure's el resultat del pacte del feixisme inter-nacional amb els sublevats espanyols.

24-XH-36 I\ W AI* R 3

c(L'Oeuvre) del dia 16 del mes que sompublicà un interessant article del seu enviatespecial a Ginebra, que creem convenientreproduir

Ginebra, 15 desembre

A Ginebra, després de la partida del se-nyor Del bayo, la bona impressió causadaper la seva intervenció s'ha accentuat en-cara. Amb tot, sembla que avui es creu

que, decididament, Berlín esté molt mésenredat del que es creia aquests . darrersdies en l'afer d'Espanya.

D'antuvi, semblaria que en els papersque foren trobats sobre els aviadors ale-manys víctimes de ]'accident de l'avió ale-many a Savoia, fa alguns dies, s'hauriatrobat un text de convenció entre Francoi el Govern alemamy, segons els termes delqual totes les altes autoritats civils o mili-tars ''`Espanya quaA estan actualment alcostat dels rebels serien, en l'esdevenidor,doblades de funcionaris civils i militars ale-manys; però, naturalment, manquen elsdetalls, encara, sobre tal document, delqual descrivim la natura només a títol d'es-tricta informació.

D'altra banda, un report de la DeutscheVolks Zeitung, de Berlín, conegut avui aGinebra, que publica l'organització d'unservei secret encarregat de reglamentar laqüestió de les pensions a concedir a ]ésvídues i als parents dels soldats de l'exèr-cit alemany morts o ferits a Espanya, hafet un cert soroll en els medis genovesos.Segons les regles d'aquesta organització,uns emissaris són encarregats de tractaramb els parents. Se'ls fa jurar que guarda-ran el secret. Està severament prohibit depublicar o enviar comunicacions de capmona. El que pugen aquestes pensions de-pèn de la «valua d'existèncian del mort. Lapensió mensual és de io Reichmark si estracta de joves que no han exercit encaracap professió ; pels pares de família, de 20a qo Reichmark, i la pensió d'una víduad'oficial és de 8 per cent del sou d'aquestdarrer fixat per la llei.

Les pèrdues alemanyes serien particular-ment grans aquests darrers mesos. E1 nom-bre de morts s'evalua en goa ó 1,200, d'ells,un gran nombre d'aviadors. Aquests darrersdies, un convoi de 30 grans mutilats, dosdels quals moriren pel camí, arribà a Ham-burg.

Amb tot, ]'estat econòmic d'Alemanya, tanben conegut a Ginebra, fa dubtar sempreals delegats de la voluntat del Führex d'a-nar fins a la fi en la qüestió d'Espanya.Avui ha circulat per Ginebra una notícia,segons la qual, entre els dirigents alemanys,la personalitat d'Otto Wolff, gran indus-trial de Dusseldorf, sembla estar en boca detothom.

La causa d'això és que aquest darrer hacomprat fa poc temps pel seu compte, ambdivises que li pertanyien, mineral de ferroa Suècia i s'ha fet reemborsar pel Governen marks. Otto Wolff s'ha ajuntat al puntde vista de la Reichswher pel que fa alperill de la guerra en dos fronts.

S'ha fet ]'advocat imperiós d'una entesaamb Moscú. Aquest esforç s'ha fet d'unamanera molt intensiva, gràcies a les rela-cions que la Reichswher ha conservat ambl'exèrcit roig. S'invita als russos a què esdesinteressin de l'Europa occidental i cen-tral—en pagament, se'ls donaria la segure-tat de no ésser inquietats a casa seva pelsexèrcits alemanys. Aquests arguments mili-tars i polítics són reforçats per oferimentseconòmics molt avantatjosos sobre la based'un canvi que procurés a Alemanya les ma-tèries primeres de què ella té necessitat pera completar els seus armaments.

Els alemanys, d'altra banda, haurien en-viat a París, aquests últims dies, una acO-missió d'exploració», com n'hi van de tanten tant a França, composta d'un financerd'origen escandinau i d'agregats americans,acompanvats de dos oficials de la Reichs-wher, que hauria tingut com missió de pro-

LLEGIU

"La Correspondencia Internacional"

v ar per llur costat la solidesa de l'aliançafranco-russa bo i fent mirotejar els france-sos la possibilitat d'un pacte de no agressiófranco-alemanya que comportaria aquestavegada serioses garanties.

Resumint, repetim-ho, Alemanya, com jaha fet diverses vegades, es vol fer ben bécàrrec de la solidesa del pacte franco-rúsen aquest moment,

GENEVIÈvE TABOUIS

EL PACTE D'AJUT D'ALEMANYA, ITÀLIA IPORTUGAL AL FEIXISME ESPANYOL,

Aquestes notícies no són noves. En 14de setembre, L'Humanité ja publicava lasegüent informació :

De front certa, sabem que ha estat signatun acord secret entre Alemanya, Portugal iel general rebel Franco.

Aquest acord estipula que després de lavictòria dels facciosos :

Primer. Les illes Canàries serien cedidesa Alemanya.

Segon. Alemanya podria installar ba-ses aèries i navals a les illes Bissagos (da-vant de la Guinea portuguesa ; els alemanyshi han instal•at ja bases per a submarins).

Tercer. Una de les illes Balears seriacedida a Itàlia.

Quart Grans avantatges econòmiquess'acorclarien a Portugal per a Alemanya.

Es degut a aquest acord que Portugal hacreat ja una llei militar anticomunista.

Aquest acord, que constitueix un gros pe-rill per a França i per a Anglaterra i per ala pau europea, explica la gran activitatdel feixisme internacional, a desgrat d'ha-ver signat l'acord de no intervenció, per aajudar els sublevats espanyols.

Heus ací algunes proves de la participa-ció italiana i alemanya en la guerra espa-nyola.

En el front de Talavera de la Reina, enel curs d'un combat aeri, foren abatuts tresavions rebels. Dos d'ells, declaren els tele-grames de, les agències, són de fabricacióalemanya.

Ens assabenten de Milà que el Governd'Itàlia ha enviat, encara, 21 avions S. 81Savoia-Marchetti als rebels espanyols, pos-teriorment a altres 24 que ja havien estatenviats. Sortiren el 8 de setembre de l'ae-ròdrom de Donate Pozzuolo. Els avions sónpilotats per oficials italians en actiu ambtrajo civil i que Qosseeixen metralladores idispositius de bombardeig. Tot aquest per-sonal està,provist de falsos documents d'i-dentitat. Aquest servei és imposat als ofi-cials per llurs superiors jeràrquics, com amissió especial i perceben doble sou. Les ne-gatives d'acudir en ajut dels facciosos es-panyols—n'hi ha hagut—són consideradescom actes de traició i castigades com a tals.El comandant del camp d'aviació militar deLonate Pozzuolo ha sortit amb aqúesta ex-pedició.

Per altra part, el port de Portoferraio(illa d'Elba) s'ha convertit en centre de pro-veïment de materials de guerra per als re-bels espanvols. Aquestes darreres setmanes,diversos vaixells han sortit de PortoferraioFen direcció a Espanya.

A Nàpols, un vaixell destinat al transportd'avions acaba de tornar d'Espanya. Un.nou carregament es prepara, ja que a latripulació se li ha donat només uns breusdies de permís, a fi de reprendre aviat elservei.

Comuniquen de Madrid que un avió Ca-proni ha caigut entre les ](nies lleials, i l'a-viador, que es salvà amb ('ajuda del para-caigudes, ha estat fet presoner. Es tractad'un oficial italià que ha declarat al generalAsensio, davant del qual fou emmenat, quel'exèrcit rebel acaba d'ésser ben proveït d'ar-mes per ]'intermedi de Portugal i que ungran nombre d'avions havia estat lliuratrecentment als insurrectes.

Una altra informació ens prova la parti-cipació del III Reich. En efecte : el corres-ponsal a Tànger del News Chronicle escriu

((La visita d'un vice-almirall i de diversosoficials dels navilis de guerra Nuremberg iGraff ha produït una gran impressió a Te-tuan.

»Aquests oficials han pronunciat discursosi han dit que es proposaven castigar elsrebels, els traïdors a la causa espanyola, almateix temps que feien elogis de Franco.))

El testimoni del periodista burgès és elo-qüent!

EspitlleraBons sentiments

Els anglesos estimen les bèsties, els gos-sos i els cavalls sobre tot, Qotser — oh, con-tradicció ! — perquè són útils per a la caça.

Ara estan realitzant la «creuada dels ca-valls». Uns quants senyors sensibles fan des-filar pels carrers de les principals ciutats,corrues de cavalls portadors de pancartes enles quals es demanen donatius a profit delRoyo! Veterinary College Hospital, el qualassegurarà als cavalls inútils una vellesacòmoda i tranquilla.

La tràgica vellesa dels obrers preocupamenys a aquests honorables ciutadans quela dels seus cavalls de luxe. Els anglesossón, evidentanent, persones de bons senti

-ments.

Tres germanes

Tres dones, tres germanes, presideixen al'hora actual el destí de la Xina : són lestres filles de Soong, un xinès que va esde-venir sacerdot metodista.

La més gran és vídua del «Lenin xinès»Sun lat Sen, del qual fou activa collabora-dora. En l'actualitat té una gran influènciadamunt els revolucionaris del seu país, elsquals l'estimen com a un dirigent.

La segona és casada asno el doctor Kung,ministre de finances de Xina, el qual és ala vegada un home de negocis força ric.La seva dona, segons diuen, l'ajuda eficaç-ment a augmentar les seves riqueses.

La tercera és l'esposa de Txang-Kai-Txec,cap del govern de Nanquin, l'home que vatrair la revolució xinesa i va lliurar el seupaís als imperialistes del Japó. Es una noiaforca bella i hom diu que té tant de talentpolític com Catarina de Rússia.

Tres dones, tres destins. El sacerdot Soongdeu sentir-se satisfet.

El Negus no comprèn

Haile Selassié ha protestat davant la S,D. N. contra el reconeixement pels governsd'Hongria i d'Austria de l'imperi italià d'E-tiopia.

En la intimitat, l'ex-rei de reis confes-sava :

—No he comprès en absolut la políticaeuropea...

Un dels seus ltiomes de confiança, li vafer la següent definició

—Majestat : la política europea és... això.

Silenci signtif catiu

El Social Demokraten de Stocolm ens in-forma que les llibreries alemanyes han fetgestions serioses encaminades a obtenir «quesigui prohibida a Suècia la venda de lesobres que critiquen el règim hitlerià».

Les llibreries sueques no s'han dignat res-/ ondre.

La força del costum

—Hauria jurat que han trucat.—No, no és res. Es que algunes bombes

dels avions italians i alemanys no-interven-cionistes han caigut davant de la porta.

l re f erències

Al Saló d'Intercanvis, que es celebra aParís un coji cada any, no cal tenir diners.La dificultat és trobar l'equivalent en espè-cie d'allò que hom vol adquirir.

Aquest any un visitant s'ha roveit d'unazebra en qualitat' de moneda d'intercanvi.El seu gust l'ha menat -- sobre gustos nalii ha res escrit ! — a sollicitar un retrat deLaval.

El símbol és corprenedor.Però, no hauria estat niés adient un ca-

maleó?

L'entusiasme feixista

—Vaig aprendre'm una copa i torno deseguida. La parada durarà encara algunesl ores.

(Ballyhoo, Nova-Yorl{)

Tclèf. MIRADOR 11.628

((La Unió Soviètica ha extir-pat el guany privat . No hi hacap indici de retorn al capita-lisme. Puc dir amb la més grancertitud que, a menys que Rús-sia no sigui conquistada per unpaís capitalista i pràcticamentobligada pels seus conquista-dors a marxar endarrera, no hiha cap possibilitat que tornials guanys privats que ha abo-lit i al capitalisme.n

(D'una conferència donadaper Sydney Webb a la SocietatFabiana de Londres.)

Hi ha una font inesgotable de diverti-ment en el fet que són els més ferotges de-fensors del capitalisme que freqüentmentataquen la U. R. S. S, a pretext que és apunt de retornar al capitalisme. Hi ha ve-ritablement quelcom de còmic en el fet quela lamentació de veure la U. R. S. S. aban-donada per la «gràcia socialista» vinguid'una tal gent.

No fa gaires dies que el diari anglès mésreaccionare, el Morning Past, ha dit en unto de lamentació que la U. R. S. S. ((ha di-luït el seu comunisme en tota mena de pràc-tiques capitalistes».

Imagineu! Els diaris reaccionaris, quelluitarien fins a la fi contra el socialisme,ataquen la Unió Soviètica perquè ha rene-gat del socialisme!

Aquesta gent hauria d'ésser advertida,

com Hamlet advertia la seva mare, de notenir massa compassió de la seva ànima.Però això és superflu. Es neguen ells ma-teixos prou clarament. Si pensaven de debòque la U. R. S. S. no assoleix les seves fi-nalitats sinó que està a punt de tornar en-darrera pel camí del capitalisme, se n'alegra

-rien segurament per comptes d'enfonsar-seen la malenconia.

Aquesta afirmació és massa ridícula per acontradir-la. De quina manera exactamentes troba la U. R. S. S. en disposició d'adop-tar les pràctiques de l'altre món? Potseradoptant la pràctica capitalista de l'atur for-çós? Ni tan sols remotament! L'atur ha des-aparegut a la U. R. S. S. per a sempre. Potser tolerant la propietat privada i tota l'anar-quia econòmica que comporta? En absolut!La indústria socialista a la U. R. S, S, ésfermament establerta i l'agricultura collecti_va, que enclou el go per cent de tota l'agri-cultura soviètica, marxen d'èxit en èxit. LaU. R. S. S. retorna al xovinisme o a l'odide races com és freqüent en l'altre món?Res d'això. No hi ha un poble que estiguitan lliure del fals orgull nacional ni que siguitan internacionalista com el poble soviètic.I en allò que fa referència a l'antagonismede les races, hi ha prova més evident de l'alt

grau de civilització de la U. R. S. S. que elfet que la més petita manifestació d'antago-nisme racial, d'antisemitisme, etc., és punidaper la llei i reprovada per l'opinió pública?

Malgrat tot això algú pot dir encara : uPe-rò l'extensió de la democràcia en la novaConstitució, no és una imitació de les pràc-tiques capitalistas?» No, no és res d'això.

Des del seu començament el règim soviè-tic ha perseguit la finalitat de la veritabledemocràcia.

Ha concentrat tots els seus esforços en lacreació d'una nova societat id'una nova generació d'éssershumans educats, cultes i intel-ligents, les personalitats delsquals seran previament desen -volupades i pletóriques d'espe-rit social. Havia de lluitarcontra tots aquells que, a Rús-sia i a tot arreu, s'oposavenal socialisme, lluitaven aspra-ment contra tot ço que e1 rè-gim emprenia, com la- cam_panya contra l'analfabetisme,l'alliberació de les nacionali-tats oprimides, la socialitzacióde la indústria, la collectivit-zació de l'agricultura, etc. Lalluita era dura. L'arma delmou règim fóu allò que el po-ble soviètic ha denominat frau_ciment dictadura .del proleta-riat. Els conflictes, com totsels conflictes d'aquesta mena,comportaven una part de vio-lència i de rudesa. Però aques.ta dictadura, aquesta pressiódel nou món en lluita amb elvell, era — com ha dit Lenini ho han confirmat molts ob-servadors — una democràciamil vegades més ampla que la

. que el poble havia conegut finsaleshores.

Passem ara a la nova cons-titució. IEs una inesperada

adopció dels ideals dels altres països? No,i ho podrem demostrar acudint a les afir-macions del senyor Sydney Webb.

«La Declaració dels Drets de l'Home, ambels seus deu punts, és única en la històriadel món. Els liberals s'han exclamat quanRússia ha adoptat el sufragi universal direc..te i secret, dient que la U. R. S. S. feia seuel programa del Partit Liberal. Però això erala en el Programa del Partit bolxevic, enigog, programa segons el qual la Revolucióha estat feta. I en Igog no hi havia en canpaís' un sol Partit Liberal que tingués aixòen el seu programa.»

La gran extensió de la democràcia en lanova Constitució és simplement la realitza-ció de les tasques que el règim s'havia pro-posat des del començament. Es e1 reflex legald'allò que realment existeix a la U. R: S. S.Es la sortida natural del desenvolupament del'economia socialista, del desenvolupamentpolític, social, cultural i econòmic de laUnió Soviètica.

La democràcia de la Unió Soviètica ultra-passa la de tots els altres països perquè ésuna demoorácia socialista i no pas una de-mocràcia superficial que aporta tantes cruelsdecepcions com llibertats.

La Constitució d'un Estat Socialista potestablir el dret al treball, al repòs i a l'edu-cació. Cap altra Constitució no ho pot fersense afegir-hi nombre de decepcions. Lli-bertat econòmica dels treballadors, abolicióde l'atur forçós, economia socialista planifi-cada, totes aquestes fermes realitats de laRússia actual són les bases de la novaConstitució Soviética, que fan la democrà-cia soviètica incomparable amb qualsevol al_tra. Això no és pas una limitació de lespràctiques capitalistes. AI contrari, moltspensen que és l'oposat i que significa unmagnífic exemple:

No desitgem polemitzar a l'entorn de teo-ries polítiques. Però hi ha una cosa quevolem fer: aquesta cosa és dir la veritatsobre la U. R. S. S, Tant si el lector pensaque es desitjable que la U. R. S. S. imitiles pràctiques capitalistes del món antic, comsi pensa que no ho és, nosaltres no podemfer altra cosa que dir sempre la veritat, osigui : que tat això no és cert.

GORE GRAHAM

DOCUMENTS

Un tractat entre Hitler i Franco?ESDEVENIMENTS

Es torna capitalista la Unió Soviètica?

Una aparença capitalista : el sorteig d'un emprèstit interior

La realitat : la «Casa de la Indústria», en construcció a Sverdlovsk.

+ MIIADDR z4•XI^•3á

LES LLETRESAquell vespre, una extremada lassitud

m'obligava a moure'm pel menjador d'unamanera vaga i decaiguda. L'ensunyament,en esmortuir-me totes les facultats físiquesi intellectuals, no abastava a atenuar unainquietant necessitat d'aire dels meus pul-mons ; les parets de l'habitació m'oprimienrarament i obria la boca fins allí on m'erapossible, cercant una glopada d'oxigen que,en ésser capturada, es convertia en unahorrible degustació d'aire calent.

EI gat, que en un oblidament de totes lesconveniències s'havia enfilat damunt la taulai escurava les restes del sopar, alçava el capde tant en tant i em dirigia una miradad'intelligència, de comprensió «del fenomen>,dilatant amplament les aletes nasals i obrintla boca, a la recerca de l'element que, sensecap mena de dubte, havia desertat.

Incapaç d'aguantar pacientment una si-tuació com aquella, vaig sacsejar la mandrai m'abocava a la finestra, mig cos enfora,clamant al cel el subministrament del ma-terial necessari per fer marxar la mevavida. L'aroma d'una pomera urbana que sispisos més avall clavava les arrels. en un trosde terra gran com un mocador d'herbes, vafer que dintre meu crepités algun òrgan, nosé quin fixament, però que va amussar-metota una zona de la meva anatomia.

El quadrat que dibuixaven els darrerescl'un grup de cases de l'eixampla, s'oscavaprecisament davant dels meus ulls, i deixavaal descobert un tros de via ampla, d'asfalt,terriblement afectada de diorama. En aquellmoment, un autómnibus que amb imperiali tot, omplia dins la meva pupil-la un puntetno superior al que podria marcar-hi unaagulla d'estendre roba, s'hi escorria lenta-ment deixant endevinar d'una manera claraque no era possible que anés enlloc.

EI cel, espès i fosc, se m'apareixia moltpròxim, degut potser a la seva densitat.No hi havia dubte que estirant el braç i•estenent la mà, «allò» que es pressentiagelatinós i càlid, ja era el cel ; cloent elsdits de sobte, podia arrencar-ne puríssimesi alades filagarses.

Enfront meu, un únic estel en tota lavolta, feia amb la seva llum intermitent unatelegrafia de punts i ratlles que, des - d'unespai situat a l'indret de la pomera, un grillcontestava amb un cant estrident i trencat.Jo no podia pas penetrar aquesta conxorxadescarada.

En aquella hora tenebrosa, les cases sem-blaven més que mai armaris de guardar-higent. Escampats sense ordre, clavats en lafosca, ]'arabesc dels menjadors illuminats idels foscos prenia una gran importància.A l'esquerra lluny, pà•lidament illuminadaamb un llum de sobretaula, una polida se-nyoreta tocava al piano una de les simfoniesmés immortals. Les notes arribaven a lesorelles cansades; fredes i s'hi deixaven caurerendides, impossibilitades de prolongar l'es-forç. Més avall, en una habitació de prin-cipal, vetllada pel fullam d'una gran palmeradomèstica que pujava del pati d'un garatge,un xicot treia d'una gàbia un canari i litallava el coll incomprensiblement, amb unafulla d'afaitar.

Els llums de la via asfaltada retallaven aterra grans discos de Ilum que semblavenels peons d'un joc de saló monumental, ju-gats perquè sé jo quins poderosos adver-saris ; del que estava segur era de que alfinal, el guanyador ens podria triar a nos-altres com a premi, a mi, al xicot i al ca-nari, a la senyoreta del piano, a totes lesombres d'humanitat que es movien pelspisos com unes marionetes incorpòries. Perquè tenia aquesta seguretat? Aneu a saber...A vegades la placidesa dóna una gran clari-vidència.

I és que, a desgrat de la meva inquietudrespiratòria, una gran placidesa senyorejavaen el tros de món que em voltava. En unpati interior, ornamentat amb garlandes depaper multicolor i fanalets de revetlla, unafamília coronava un gran sopar amb ladeglutició d'una síndria. El cap de casa,amb un ganivet més llarg de fulla dels quees poden usar sense llicència, repartia talla-des amb l'aire de distribuir prebendes i pri-vilegis. Darrera seu, oblidada de tothom,una menuda gemegava el seu adéu a lavida, ofegada pel suc fora de mare, desbor-dat, de 1a seva gran tallada.

AI pati del costat, uns senyors arreglatsescoltaven la ràdio. L'aparell, collocat da-munt d'un galliner, donava a l'ambient unaire de progrés que no li feia cap falta. Alcostat de l'aparell, una minyona gallegafestejava amb un xicot d'un entresol veí,conciliant el murmuri de l'idilli amb lesnotes estridents i barroeres de la ràdio. Ellduia un pijama extremadament frívol i ana-va enclenxinat com per assistir al ball ; te-nia l'aire de saber extreure de l'ambient queel voltava, tot el pintoresc. (Ella especulavavisiblement amb la generositat carnal delsseus flancs, brandant-los amb un joc d'estra-tègia que àdhuc a mi, a través de l'atmos-fera calenta; em feia arribar el seu missatgesensual.

De sobte, va encendre's un llum en unagaleria, dos pisos més amunt del del jovede la clenxa. La galeria irradiava un poderd'atracció irresistible. Aquella llum, a des-grat de procedir d'una bombeta elèctrica,tenia la immaterialitat de la llum dels meussomnis. La Ilum de les nits, en el cel delscristians, devia ésser com aquella. Era unailluminació atàctib>, tal com la percebríemnosaltres si tinguéssim la facultat de fer-hosense òrgans auxiliars—els ulls —, com sen-tim l'aire damunt la pell, com una carícia.A mi, no era pas en la retina on aquellallum m'impressionava, sinó, concretament,damunt de l'epigastri.

A més, jo sóc miop: A través dels vidresòptics, els objectes em rendeixen la sevaimatge d'una manera desmaiada ; perdudade contorns. La visió del món és tan dolçapels miops que tots som tímids, tarambanes,propensos a diluir l'humor en la tendresadel paisatge, com una inconcreció més delnostre defecte visual.

Doncs bé. Aquella galeria i els objectesque la componiaen s'oferia al meu esguardamb una nitidesa desconeguda. Els colors iles ratlles jugaven cada u el seu paper bendistintament, i la seva visió se m'acostavapassant per sobre del pati dels fanalets, delsflancs de la gallega, de l'estampa de lasenyoreta i el piano. Tenia tot allò tan a

prop com els plats i cobert a l'hora de dinar.En un recé, hi havia un sofà de tapisseria

transcendental, on s'hi dibuixaven una collade genets perses, amuntegats, víctimes d'unacomposició prolixa i desordenada. Damuntdel sofà, uns guants de punt amb manoplatenien tota l'essència de la feminitat, abso-lutament tota. Vaig enamorar-me'n de se-guida. A terra hi descobria un cabdell dellana blava, entortolligat als peus d'una ca-dira; aquesta cadira respirava una gran bon-dat. Res en ella deixava translluir el moblefred i rutinari que compleix la seva missióamb la mateixa indiferència amb què el glaçgela les begudes. No. Devia rebre els éssersamb la tendresa amb què una mare convidaun fill a la seva falda. No podria dir perquè, però d'això n'estava ben segur.

AI centre de la galeria, una tauleta rodonapagava la seva contribució al concert gene-ral, anivellant els volums. Estava cobertaamb un joc de puntes de les bones, de pun-taire de la costa ; aquesta ascendència ma-rinera la segellava un corni marí que marca-va les seves espirals en la tofa tendra de lespuntes. Al seu costat, un gerro de vidreinisat, fosforescent en aquell medi, sosteniaun ram de flors de cera, terriblement natu-rals ï molt més suggestives que les florsautèntiques.

Aquests elements estaven desplaçats capuna meitat de la taula, deixant l'altra unespai on tota l'atenció es concentrava en unsingular abibelob>. Es tractava d'una placao plataforma de marbre negre, lluent, da-munt de la qual dues mans de carn, mascu-lines, escampaven la seducció i l'encant delseu gest elegantíssim. He dit de carn, iés que a desgrat de la distància i de l'hora,aquest extrem se m'aparegué com a absolu-tament óndubtable. No donaven pas la im-pressió, però, de tractar-se de membres mu-tilats; en el lloc on haurien hagut d'ajun-tar-se amb l'avantbraç, una superfície decarn neta i viva substituïa el munyoc san-gonós de nervis i de tendons que algú s'hau-rà imaginat.

Aquestes mans irradiaven quelcom en unazona dilatada al seu voltant; quelcom invi-sible, impalpable, però que es pressentiapuixant i poderós. Les puntes fines, en laseva proximitat, s'havien tenyit de la grogord l'antiguitat més decrèpita. Una flor decera despresa del seu tany i depositada —no sé per quina força d'atracció descone-guda — prop de la plataforma, s'havia em-musteït d'una manera increible•

Montre contemplava aquest conjunt, unborinot procedent de la palmera, va entrarper la finestra. Va aturar-se nins momentsen ple vol, en una immobilitat d'autogirben construït, i després en vol directe, comun cop de pedra, va collocar-se damuntd'una de les mans. Immediatament, l'altramà va iniciar un clar moviment de caça;es movia sinuosament com l'espinada d'unfelí a l'aguait. Després, brutalment, va en-grapar el borinot i emprenia un actiu mo-viment de dits, amb la mà tancada i l'in-secte a dins, com es fa per arrugar unaquartilla i convertir-la en una bola de paper.Passats uns moments, la mà va obrir-se iel borinot rodolà per sobre de les puntes,convertit en una piloteta sense vida.

El llum de la galeria va apagar-se; noobstant, la fosforescència del gerro de florssubsistia encara durant uns instants. A baixal pati, la mona gallega encara feia saltsi allargava les mans cap als pisos superiors,amb una gran coqueteria, pretenent atraparel borinot que poc abans l'havia esveradaamb un vol sorollós arran d'orella. La clenxaplanxada i el pijama, agraïen la força afee-tiva d'aquella carn epilèptica.

Jo vaig quedar-me positivament sorprès.Mai no havia contemplat un espectacle comaquell.

Mentalment, calculava la casa i el carrerals quals podia pertànyer aquella galeria.Però això ho feia ja preparant-me per sor-tir, executant aquest acte sense abans haver_me'n fet el propòsit.

Tot el barri estava lliurat a percaçar lamica de fresca de la vesprada estival. Arraï-mats a les portes de les cases, la gent esdedicava a deixar-se anar, de gest i d'indu-mentària. E1 porter de cása meva, habitual-ment correcte i ben cordat, estava aclofatdamunt d'una cadira inclinada en el can-ce ll, amb pantalons i samarreta únicamenti encara, tan espitregat, que una tofa depèls .negres s'oferien pròdigament a l'es-guard dels vianants, suggerint la «pelou-se» d'un camp de tenis hotentot•

En el bar del xamfrà, un grup prodi-giós de jugadors feia trincar les fitxes delclòmino. Un espectador desdentegat, al seudarrera, es feia aire amb un pai-pai monu-mental, a dins del qual, el dibuix d'unaballarina anunciava un aiguardent de Càdiç•

A desgrat de la multitud agrupada pelscarrers, un gran silenci dominava per da-munt de tot. Fins el punt que el pas espaiatdels tramvies per una línia llunyana, ompliatot el barri de sorolls per una llarga estona.Com a fons d'aquests silencis intermitents,portant-ne segurament el ritme, un gos desaló anava lladrant acompassadament i mo-nòtona.

Mentre desgranava l'itinerari, cap pensa-ment concret dirigia els meus passos. Pot

parlar-se aquí d'una força oculta, novellesca,de les que lliguen la voluntat amb unasubtil xarxa de moviments incontrolats?No. De cap manera.

Jo m'havia confiat al carrer, simplement,amb una galvana dolça, terriblement acla-paradora, com a eix de la qual, i potsercom a darrer refugi de la voluntat, una grantafaneria per les puntes marineres, el sofàdels genets perses i les mans, informava elsmeus desigs immediats i l'anhel d'aquellmoment de viure. Em sentia estúpidamentfeliç, d'una felicitat taujana, que em mar-cava un somriure dolorós, de tan permanent,'i em donava l'aire cretí dels vagabunds ben -aventurats.

Els fanals de gas de les barriades, quesempre m'han engrescat inexplicablement,aquell vespre m'inspiraven tot de llibres deversos. La vaqueria de la meva demarcació,per davant de la qual sempre apressava elpas per evitar l'aiguabarreig de les sevesolors, aleshores em. semblava, morta la illu-minació com era, un cau de vagues fades,fines i espirituals com 'el reflex d'un trosde cel en un llac.

Vaig arribar—i el joc de les meves passesva alentir-se inconscientment—a l'indret onhavia calculat que hauria de trobar-se lacasa que cercava. En aquell tros, situat almig de l'espai entre dos fanals, el carrerera una mica més fosc. D'antuvi, en emafinestra baixa, d'entresol, descobria una da-ma de pell blavosa, que abocada damuntla barana, havia d'esverar forçosament elsvianants. A mi va produir-me un neguitinexpressable.

Duia els cabells molt aplanats, partits enuna ratlla que els repartia en dues llenquestornassolades, que s'escorrien a banda i ban-da de la cara ;els ulls, de marcada ascendèn-cia mongòlica, tenien un mirar pesant i elssentia damunt meu com un cop de raspall.Anava vestida amb una mena de túnica ne-gra, de roba mat i lluent a la vegada. Eralletja? Bonica? No ho sé pas. Vaig com

-prendre de seguida que es tractava d'unadama russa.

Mentre durava aquesta fugaç observació,m'havia aturat davant d'ella, i amb el barreta les mans feia un joc complicat de mitgesreverències. En aquesta actitud van sorpren-dre'm unes paraules de la dama— Veniu per les mans, no?— Sí. Efectivament, senyora. Però jo...

No em jutgéssiu pas rm indiscret!— No ; esteu en el vostre dret. Si vol-

guéssiu entrar a casa meva, em faríeu ungran honor...

Vaig accedir, . i ..immediatament, la damava retirar-se del balcó. En el cancell, unallum fantasmal retallava poc després la sevasilueta. 'En tenir-la a prop, mentre eaminà-

vern per un llarg corredor, vaig començarun interrogatori inconscient

— Vós sou russa, no?— Sí...— Tanmateix, les senyores russes en feu

un gra massa. Us ho he conegut de segui-da... 1 ara, a ben segur que m'oferireu te

'.'calent, de procedència immediata d'un mo-rumental «samovar>), oi?

— Doncs de quina altra manera us semblaque hauríem de procedir les russes?

— Sí, és clar. Sigui com sigui, no voldriaque interpretéssiu les meves paraules comuna intromissió als vostres costums...

Va introduir-me en una saleta d'una granambigüitat decorativa, on el jonc i la fusta,en complicats entrellaçaments, aixecavenl'arquitectura d'un mobiliari tan detestable,que feia, simplement, bonic. Al centre dela sala, un gran «samovar» lluent eseam-pava una escalfor insuportable.

Ella va conc idar-me a seure en una bu-taca gairebé immaterial, de tan prima d'ele-ments que era, i va començar a mirar-mea fons, d'una manera que em sentia cohibitsels moviments més insignificants. Tenia elposat hieràtic de les gates menopàusiques,i encertava a preparar el te i els accessorisconservant l'aparença de la immobilitat mésabsoluta. Amb la tassa a les mans, més ocu-pat de gest, pressentia el recobrament dela serenitat.

Va advertir-me que el líquid cremavá, adesgrat del qual vaig abocar-me'n una glo-pada. Traient fum pel nas, amb la llenguaescaldada, començava una precipitada con-versa per allunyar el ridícul

— Doncs bé. L'assumpte d'aquestesmans... Es ben curiós, ,no? Heus ací queun hom està aferrat a viure de la maneraniés material possible, ocupat a treballarl a ingerir aliments, a dormir l a llevar-se, a forjar petites intrigues terrenals, ide sobte surten aquestes mans i destrueixenel ritme. I no obstant, l'accident serveix pera constatar que hom posseeix menys reservesde sorpresa per al sobrenatural del que espensava. Vós, senyora, controleu l'actuaciód'aquestes mans?

— L'actuació de les mans no és pas perésser controlada per mortals. Són elles lesque marquen la «norma», les que controlenel to que ha de tenir la nostra vida...

— Espero que ño estareu afectada d'ar-caismes llegendaris. En un segle tan engi-nyós i tan científicament escèptic com elque vivim, seria absurd!

— Però vós us considereu actual, o mili-tant (permeteu l'expressió) d'aquest segle?

— Senyora!... — (vaig ensenyar-li la cè-dula i el carnet sindical) — la meva condiciód'europeu modern està degudament legalit-zada. No depèn pas de mi canviar de seglecom canviaria de corbata...

— Teniu la inconsciència agressiva de totsels vostres compatricis.

L'amor propi de la raça se'm va picar— Val més que conservem la polidesa, a

base de no explicar el que cada un de nos-altres dos pensa de l'altre.

«A més, heu acceptat de fer la meva co-neixença a base de les mans. Podeu suposarque he vingut ací mogut per la curiositat...M'estava plàcidament a casa meva, i sensemés ni més, el moviment de les mans dela vostra galeria ha vingut a trencar el filde les meves habituds. Em fa l'efecte quetinc dret a demanar una explicació del fe-nomen...

—Efectivament. Teniu aquest dret. Nohe pensat mai en escamotejar-vos-el. Sivoleu seguir-me fins a la galeria, a la vistade les mans us contaré quelcom que us la-teressa molt més del que sospiteu...

Vaig seguir-la a través d'una colla de re-cambrons, la característica dels quals erauna mena d'insipidesa lumínica que fadiga

-va extraordinàriament la retiria. La galeria,amb la seva Ilum immaterial, oferia un con-trast notable.

Va convidar-me a seure al sofà delsgenets perses, mentre ella s'acomodava ala cadira. Les mans estaven quietes, plàci-des ; tenien la línia tallant i l'actitud para-doxalment immòbil de les gavines embalsa-mades.

Jo esperava que la dama m'explicaria unpreàmbul a la manera russa, on la nostàlgiade 1'emjgrant i la neurastènia nacional om-plirien el fons d'una narració de taumatúr-gia. Però ella tenia quelcom de tan resoluten el fons de la mirada líquida, que imme-diatament de contemplar-la la meva previ

-sió va semblar-me supèrflua.Parlava tot mantenint la seva gran rigi-

desa. La veu li sortia en un doll fi, el drin_gueig de la qual, com onades de picarols

^p inúseuls, m'adormia la sensibilitat.—E1 patró dels meus ulls us haurà adver-

tit la procedència mongòlica. Retrocedintendins de la meva vida, els records se m'a-turen de sobte, brutalment, com tallats peruna incommensurable paret negra, on laimatge de la família i de la terra queda per-duda, esborrada, inexistent. Tota la nocióde lioc, d'ambient, que he pogut retenir delsduda, es redueix a l'interior i l'exteriord'una eroulette» luxosa, de suspensió fi-na, antítesi dels carros desgavellats de labol>émia nómada. A l'interior hi havia llum,sempre, una llum com la d'aquesta galeria.L'exterior era eternament fosc, com si laruta del vehicle fos marcada a través d'unanit inacabable. Els únics amics de la mevaadolescència, han estat les siluetes fugisse-res dels arbres, dibuixats en més obscur so-bre la foscor general, i el renillar d'uns pe-tits cavalls tàrtars, que han posat una mú-sica estrident al meu passat.

No he tingut mai, fixeu-vos-hi bé, al-tres parents que un oncle taumaturg que nom'abandonava mai. Des dels principis tincclavada la seva imatge a la memòria, ambmés nitidesa i més encisament que la mevapròpia.

Aquest oncle meu no era ni bo, rti dolent.Era, simplement, un taumaturg notable. Te-nia un poder extraordinari, el qual podia

irradiar damunt dels altres éssers ; aquestpoder no radicava pas en el cervell ni en lamirada, sinó que procedia concretament_ deles mans, i consistia en la facultat de poderencomanar a través d'una Rússia feudal,on cada gran senyor tenia almenys un veíamb qui liquidar afers, suposava per nos-altres una gran prosperitat. Les .comandestenien el meu oncle ocupat totes les horesde la jornada.

Jo no us podria pas dir quin paper jugavala meva presència en aquestes manifesta-cions de taumatúrgia. Tinc el pressentimentque servia d'agent d'enllaç entre dues for-ces antagòniques que em torturaven infi-nitament, però m'és impossible precisar elseu abast i el seu. caràcter.

En cada actuació, les mans del meu oncledibuixaven una ealigrafia eèria,t de senyalscabalístics, amb una activitat que contras-tava amb la rigidesa d'expressió i el posatabsent del rostre. Les seves mans, enfrontde la seva cara, semblaven un vol de colomsdavant d'una estàtua de bronze.

En aquestes cerimònies, jo havia d'ocuparun lloc determinat dins la «roulotte» : unangle ple de frivolitats femenines : bibelots,aplicacions de llaços i de bandes, estampesde labor conventual. No sabria dir-vos elmeu estat en aquells moments. Podria, pot-ser, condensar-lo en un sol concepte: ueons-ciència de succió» ; ni jo mateixa trauria unamajor clarividència de la vacuïtat d'aques-tes paraules, i no obstant les pressento d'u-na gran justesa.

No creguéssiu pas que el període a quèem refereixo marqués la meva vida ambgaire puixança. Aleshores jo fluctuava enuna semi-inconsciència, aquesta és la parau-la, que va conduir-me sense batzegades es-pirituals fins al moment del gran canvi, eltrasbalsament definitiu. Nosaltres, en escla-tar la revolució...

— Permeteu que us interrompi—vaig' ha-ver de saltar—. Es que als russos no us pothaver passat mai res ((al marge» de la re-volució? .Espero que no acabareu explieant-me que sou una duquessa...

—Per què no? Sí, efectivament, ho sóc.Pel que fa referència a la revolució, us con-testaré amb el vostre estil: pto podem can-viar de moment històric com canviem, perexemple, de capell.

El meu oncle va sentir d'una manera fí-sica 1'ensulsiada de tots els valors que cons_tituïen el seu medi. Una cavalcada d'arru-gues va abocar-se damunt la seva cara, coml'empremta marcada, en l'arrosegament dela desaparició, per tota la societat que s'es-tava liquidant.

Va intentar una reacció tardana, iniciantun intens bellugueig de mans, intentant sem-brar la bogeria i la mort entre els intrusosPerò ja aquests tenien el maneig de les dis-posicions oficials, tan obligadores, i haviendecretat e1 bandejament de la superstició ila taumatúrgia. En conseqüència, les mansdel meu oncle es movien sense força d'o-bligar, i ràpidament, 1a fina calligratia aèriava convertir-se en la tremolor incontroladade l'ancianitat.

Un gran neguit de fugir va emparar-se delmeu oncle. Els cavallets tàrtars foren bru-talment fuetejats, i mai una «roulotte» nó-mada haurà ratllat les carreteres i els ca-únic refugi a l'interior del carro.

Era una cursa folla, un vertigen de fugaen el qual el centre de gravetat tenia unúnic refugi en l'interior del carro.

Mentre ens anàvem acostant a la frontera,]'oncle envellia, es lliurava a la mort visi

-blement.E n contrast amb la descomposicióde moviments de les seves mans illustres, elrostre anava perdent el prestigi del seu hie-ratisme, refugiant-se en els ulls la fermesadel darrer propòsit. De tant en tant etn cla-vava la mirada, perduda ja en l'aquositatele la corrupció, per dir-me : «Ens .cal arri-bar a la frontera. Ens cal! ENS CAL!»

No sé, mesurada en temps, quant va durarla cursa. Sé que va costar-nos, exactament,a mi un tros de vida i a l'oncle la resta dela vida.

Aprop ele la frontera, l'oncle va baixarde la ((roulotte)>, més amb l'ajuda de les me-ves forces que no pas valent-se de les seves.En un darrer esforç, va, avançar amb elsbraços estirats cap a la línia divisòria ; peròno pogué arribar-hi: la mort va engrapar-lo pel camí, i caigué amb un crepitamentd'ossos que va donar a l'aire un alè. d'es-garrifança.

No obstant, les mans van quedar a l'altrabanda de lá ratlla de punts, que les sepa-nava pel monyó de Rússià i de la resta delcos. Jo, que instintivament havia saltat partenllà de la frontera, vaig contemplar asto-rada el. fenomen : mentre tot el cadàver eslliurava a una descomposició brutal, prema-tura, les mans, en contacte amb la terra fo-rastera, reprenien un inusitat vigor. El co-lor de la vida les tenyia novament, i encaramés : van començar un clar moviment diri-gint-se a mi, parlant -me endins de l'ànima,i exigint-me a recollir-les i van cedir ambuna docilitat extremada, desprenent-se delcos netament, sense l'aparença truculentdels traumatismes, tal com les veieu ara.Amb aquest bagatge singular he recorre-

gut tota Europa, canviant constantment deresidència i de país, puix que les mans re-quereixen, per a l'exercici de les seves fa-cultats, un clima i un ambient propicis.

La vostra terra ens ha brindat, a les mansi a mi, una hospitalitat absolutament ade-quada. Les mans han recobrat la facultatd'encomanar la mort i la bogeria. Car usinteressa saber que quan algú veu moure'sles mans, això constitueix el missatge de lamort o ele la follia. Jo mateixa, que no leshavia vist bellugar-se més després de lamort de l'oncle, he rebut fa dos dies el seumissatge. No sé pas quina de les dues for-mes revestirà el contingut de l'avís. Vós ma-teix, pel 4úe es refereix a la vostra persona,tampoc podeu saber-ho. Mútuament maméspodem fer-nos el present d'una evidènciaque estem agermanats per una fatalitat co-muna...

Després, absolutament lliure, abans d'en-trar a casa, vaig aspirar l'aire profunda-ment. Mai, com aleshores, m'he sentit tansaludablement bé, ni mai he tingut tan cla-ra la consciència de qué viuré molts anys.

(Passa a ta pàg. 6)

UN CONTE DE PERE CALDERS

Les mans del taumaturg

24-X11,36 MI;t iA IDR 5

LES LLETRESAL MARGE DEL "RETRAT DE L'ARTISTA ADOLESCENT''

UN ARTISTA REVOLUCIONARI

L° etètci e JoceMAIAKOVSKIVla(limir Maiakovski és el poeta renre-

sentatiu de la Rússia ele la Revolució. Side la Rússia de la Resolució, dintre milanys, no en quedés res més que les poesiesde Maiakovski, un hom es podria formar através d'elles una idea justa de l'estadi d'unade tes èpoques decisives de la humanitat.Aquest creiem que és el màxim elogi quee pot fer d'un poeta. El mateix Maia

-kovski en contestar un dia a un dels seuscrítics que afirmava que els versos que es-

«A Portrait of the artist as a young man»,publicat per primera vegada l'any rgr6, és laprimera novella de Joyce• De caràcter mar-cadament , autobiogràfic »descriu ]'educacióde Stephen Dèdalus pels jesuïtes, la sevarevolta contra l'Església catòlica, la sevaformació espiritual com a artista, i l'evolu-ció de la seva creença artística que haviade suplir la religiosa» (Charles Duff). Sem-pre m'havia semblat imprescindible aquestaobra per al coneixement total de Joyce, so, .bretot per a la comprensió to-tal de la seva obra .cabdal,Ulysses. He vist, ara, confir-mada aquesta opinió mevaper Stuart Gilbert, en el seuestudi sobre l'Ulysses. (JamesJoyce's Ulysses — a study.)«La majoria d'idees estètiquesdamunt de les quals es basal'Ulysses, són exposades perl'adolescent Stephen Dèda-l us; una lectura curosa delPortrait és indispensable pera una comprensió adequadade l'Ulysses», escriu StuartGilbert•

Val a dir que a la primeralectura del Retrat ja s'ende-vina, sota les opinions de Dè-dalus, un sistema llargamentmeditat, complet i harmoniós.Procurem de veure quines sónaquestes idees que, sobre elconcepte de la bellesa, ens• ex-posa Stephen Dèdalus.

Els punts de mira estèticsde Dèdalus, provinents del to-misme, reposen sobre la de-finició de Sant Tomàs, segonsla qual, per a la bellesa, aca-len tres coses, integritat, bar-monia i lluminositat:. («A pór-trait of the artist...», pàg. 252

i següents, Bauchnitz Edi-tion.) Però aquesta definicióno és sinó una anella, en elprocés dialèctic ele Joyce, pera arribar a la definició del'art. L'haurem de seguir. Po-sant-nos, és clar, el problema essencial de lareligió : la causa de la pietat i del terror.

Stephen Dèdalus fa objecte de les sevesconfidències ideològiques al seu companyd'escola Lynch — «Si vols que escolti lesteves filosofies estètiques, almenys convida'ma fumar» — Ii diu aquest, — «No m'in-teresseri ni les filosofies ni les dones. AIdiable tu i totes, les coses. El que .necessitoes un empleu de cinc centes a l'any. Vessi tu me'l darás.»

Però, potser, abans no ens emprenguemamb Dèdalus la dlefinició de la pietat i delterrdr, serà bo de retreure una conversa am-tenor, entre ell ï Davin, un altre companyseu. — «Són aquesta raça, aquest país (Ir-landa), i aquesta vida que m'han proddit— digué a Davin —. M'expressaré tal comsóc.» — «Procura ésser un dels nostres

—li repetí Davin —. De cor ja ho sé que etsirlandès, però és que el teu orgull pot mésque tu.)> — «Els meus avantpassats aban-donaren la seva llengua» — digué Ste-phen —. «Permetéreu a una colla d'estran-gers de subjugar-los. I vols que jo pagui,en la meva vida i en la meva persona, elsdeutes que ells contragueren? Perquè ?»— »Per la nostra llibertat, — digué Davin.— «No hi ha hagut cap home, honorablei sincer, des dels temps de Tone als deParnell, que, a desgrat de donar-vos la sevavida i la seva joventut, vosaltres no hàgiuvengut a l'enemic, o abandonat en la neces-sitat o traïcionat o deixat per un altre. 1 volsque sigui un dels vostres? Primer que se'nsen porti el diable a tots.» — «Ells sucum-biren peis seus ideals, Stevie — digué Da-vin —. El nostre dia encara ha de venir,creu-me.n

Stephen no digué res per una estoma,seguint el seu pensament. — «L'ànima neix— prosseguí amb aire absent — en els mo-ments ele què t'he parlat. Té un naixementlent i obscur, més misteriós que no pas eldel cos. Quan l'ànima d'un borne neix enaquest país, se li tiren al damunt unesxarxes per a retenir-la i privar-la de fugir.Em parles de nacionalitat, de religió, dellengua. El que jo vull és escapar-me d'a-questes xarxes.» — «Massa profund per mi— digué Davin —. Però primer que tot ésla pàtria. Primer Irlanda, Stevie. Després,pots ésser el que vulguis, poeta o místic.»— «Saps el que és Irlanda? — preguntà Ste-phen amb violència glacial —. Dons és latruja vella que es menja la pròpia garri-nada. l — «Ets una persona terrible, Stevie—digué Davin — ; sempre diferent dels al-tres.» — «Pots anar a firmar la petició depau universal mentre que omples el teu qua-dern de• termes militars ! —digué Stephen—.Pas llarg, FJANNA! (en gaèlic, soldat). In-clirwefó a la dreta! FIANNa, salut per nú-meros, un, dos !» — iiAixò és altra cosa —digué Davin —. Jo sóc un nacionalista ir-landès primer i abans que tat. Però aixòés 'el teu natural. Tu has nascut per aburlar-te de tot, Stevie.o — «Quan empren-gueu la nova rebellió amb bastons de hur-1uy — digué Stephen — i tingueu necessitatdels indispensables confidents, aviseu -me.Us en trobaré més d'un en aquest cofegi.— «No et pue comprendre—digué Davin—.Tan aviat ataques la literatura anglesa comels directors del poble irlandès. I el teunon>? 1 les teves idees?... Però, és que tuets realment irlandès ?» — «Vinc al depar-tament d'heràldica — contestà Stephen — iet mostraré l'arbre genealògic de la mevafamilia.» — «Aleshores, sigues un dels nos-tres - digué Davin —. Per què no aprensl'irlandès? Per què vas deixar d'assistir ales classes de la Lliga després de la primeralliçó?» — «Ja t'ho he dit» — respongué Ste-phen.

A continuació vegeu la conversa ambLvnch :

manes i i'uneix amb la causa secreta... Perexemple, fa alguns dies, una xicota llogà uncotxe de punt a Londres. Anava a veure laseva mare que no havia vist de feia moltsanys. En tambar una cantonada, la vara(l'un camió va fer a miques la finestretadel cotxe, que quedà estriada en forma d'as-terisc. Un tros de vidre llarg i fi com unaagulla, es clavà al çór de la noia, que moriaa l'instant. El rèpbrter qualificà aquestamort de tràgica. Per mi, res tan allunyat,com una mart així, de la pietat i del terrorsegons els termes de les meves definicions.L'emoció tràgica, de fet, és un rostre ambdues cares : una esguarda vers el terror,l'altra vers la pietat, i, ambdues són fasesd'ella. Has vist que uso la paraula para-litza. Vull dir que l'emoció tràgica és esté-tica, o potser, més ben dit, l'emoció dra-màtica ho és. Els sentiments excitats perun art impur són cinètics, desig i repulsió.EI desig ens incita a posseir, a moure'nsvers quelcom ; la repulsió ens incita a l'a-bandonament, a fugir d'alguna cosa. Lesarts, per tant, que els inciten, pornogràfi-ques o didàctiques, són arts impures. L'emo-ció estètica (per usar uin terme general) és,per consegüent, estàtica. L'esperit quedaparalitzat i és elevat per damunt de tatdesig i repulsió.

— Dius que l'art no excita el desig? --digué Lynch —, Com t'expliques aleshoresallò que et vaig dir d'haver escrit el meunom amb llapis sobre l'espatlla de la Venusde Praxítelles del Museu? 0 és que allò noera desig?

— Parlo de les naturaleses normals — vadir Stephen —. També em vas dir, un dia,que quan eres petit i anaves a aquell pin-toresc estudi de carmelites, et menjaves atrossos les buines seques de les vaques...Però ara estem precisament en un món es-piritual. El desig i la repulsió excitats permitjans estètics. impurs no són realmentemocions estètiques, no solament perquè sóncinètiques, sinó també perquè no són mésque físiques. La nostra carn retrocedeix da-vant del que l'espanta i respon a ]'estímuldel que desitja per una pura acció reflexadel sistema nerviós. Les parpelles • se'nsclouen abans que tinguem temps d'adonar

-nos que una mosca està a punt d'entrar-nosa l'ull:

-- No sempre — digué Lynch, críticament.— De la mateixa manera—prosseguí Ste-

phen — respon la teva carn a l'estímul d'unaestàtua nua, però, com t'he dit, només peruna simple acció reflexa dels nervis. Labellesa expressada per l'artista, no pot s-pertar en nosaltres una emoció cinètica, ouna sensació purament física. Desperta, ohauria de despertar, indueix, o hauria d'in-duir, una stasis estàtica, una pietat ideal oun ideal terror, una stasis provocada, pro-longada i, a la fi, dissolta pel que jo ano-meno el ritme de la bellesa.

— I qué és això, exactament? — preguntiLynch.

— Ritme — continuà Stephen — és la pri_mera relació estètica formal de part a parten qualsevol conjunt estètic o bé d'un con-junt estètic a la seva part, o parts, ò béde qualsevol part al conjunt estètic del qualforma part.

— Si això és el ritme — digué Lynch —,ja em diràs què és la bellesa ; i tingues pre-sent que encara que una vegada mengésbuina de vaca, l'única cosa que admiro ésla bellesa.

— Nosaltres estem en el cert, els altres,no — va dir Stephen —. El parlar d'aques-tes coses i tractar de comprendre llur natu•ralesa i, un cop compresa, tractar d'expres•sar — sense pressa, humilment i constant.ment — d'esprémer de u, de la terra gros.sera i del que produeix, de la forma i de'.so i del color -- que són les presons de Irnostra ànima —, una imatge de bellesa quE

hem arribat a comprendre : heus ací l'art.— Però no has respost a la meva pre-

gunta — observà Lynch — : què és l'art?Quina és la bellesa que expressa?

— Art — digué Stephen — és l'adaptacióper l'home de la matèria intel.ligent o sen-sible per a un fi estètic. Sant Tomàs diuque és bell allò l'aprehensió del qual agrada.

— Ja ho recorda — féu Lynch —. Pulchrasunt quoe visa placent.

— Usa la paraula visa — remarcà Ste-phen — per a englobar totes les aprehensionsestètiques, de qualsevol ordre que siguin,tant si provenen de la vista com de l'oïda,o bé de qualsevol altra via d'aprehensió.Aquesta paraula, encara que vague, és su-ficientment clara per a deixar a un costatel bo i el dolent que exciten el desig i larepulsió. Vol significar, evidentment, unastasis no una kinesis. I què direm de laveritat? Produeix també una mena de stasisde la ment: No et vindrien ganes d'escriureel teu nom amb llapis damunt de la hipo-tenusa d'un triangle rectangle.

—No — replicà Lynch —, el que jo vullés la hipotenusa de la Venus de Milo • •

—Per tant, el que produeix la veritat ésuna stasis—seguí dient Stephen—. Em sem-bla que Plató digué que la bellesa és laresplendor de la veritat . No crec que aixòvulgui dir res més sinó que la bellesa i laveritat són afins. La veritat és contempladaper la imaginació aquietada, per les rela-cions més satisfactòries del sensible. El pri-mer pas en direcció a la veritat és com

-prendre la contextura i l'abast de la intel-ligéncia mateixa, comprendre l'acte intellee-tiu mateix. Tot el sistema filosòfic d'Aristòtiles basa en el seu llibre de psicologia iaquest, em penso, té per fonament la sevaafirmació segons la qual un mateix atribut •no pot, en un temps i connexió idèntics,pertànyer i no pertànyer al mateix subjecte.El primer pas en direcció a la bellesa, ésel de comprendre la contèxtura i l'esperad'acció de la imaginació, comprendre l'actemateix , de I'aprehenió estètica. Ho veusclar?

— Però què és la bellesa? — preguntàLynch, impacient —. Vinga una altra defi-nició. Quelcom que veiem i ens agrada!I això és tot el que tu i Tomàs d'Aquinopodeu donar de vosaltres?

— Veuràs, agafem la dona — digué Ste-phen. -

— Agafem-la ! — digué fervorosament,Lynch.

— iEls grecs, els tyres, tels xinesos, elscoptes, els hotentots--digué Stephen—, totsadmiren un" tus diffenent cíe befltvs`a`f^fe-nina. Es diria que, arribats a aquest punt,ens beco perdut en un laberinte sense sor-tida. Jo veig, amb tot, dues eixides. Unaés la hipòtesi segons la qual qualsevol qua-litat física que els homes admiren en lesdones està en connexió directa amb les múl-tiples funcions de la dona per a la propa-gació de l'espècie (i).' Tal vegada sigui així.El món, pel que sembla, encara és mésIlóbrec del que tu t`imagines, Lynch. Perla meva part, em desagrada aquesta solu-ció. Et porta a l'eugènica més aviat que al'estètica. Et treu fora del laberinte perdur-te a L'aula moya i divertida en la qualMac Cann, amb L'origen de les espècies auna mà i el Nou Testament a l'altra, t'ex-plica que si tu admires les anques ubèrrimesde la Venus és perquè la sents capaç depujar una família robusta i que admires elsseus pits turgents és perquè sents que se-rien capaços de nodrir amb bona llet elsfills que tots dos engendréssiu.

— Doncs si és així, el que és Mac Cannés un mentider de marca — exclamà Lynch,enèrgicament.

— Ens queda una altra sortida — diguéStephen, que se li escapà el riure.— 0 sia? — apunté Lynch.— La hipòtesi següent — féu Stephen -:

encara que un mateix objecte no semblibell a tothom, tothom que admira un ob-jecte bell hi troba certes relacions que satis-fan, i coincideixen, amb les etapes matei-xes de tota aprehensió estética. Aquestesrelacions del sensible, visibles per tu d'unamanera i per mi d'una altra, han d'ésser,per tant, les qualitats necessàries de la be-Ilesa. Ara, és hora que retornem amb elnostre vell amic sant Tomàs per tal que ensen faci cinc més de saviesa.Lynch es posà a riure.— Em diverteix enormement—digué—de

sentir-te citar a sant Tomàs, una vegadadarrera l'altra, com si fossis un frare d'a-quells rabassuts i lluents. Vols dir que tumateix no rius per sota el nas?

— Mac Alisten—prosseguí Stephen—, ano-menaria la meva teoria estética «tomismeaplicat». De fet, és pot anar, en tota l'exten-sió d'aquest aspecte de la filosofia estètica, debracet amb el d'Aquino. Ara bé, en arribarals fenòmens de la concepció, de la gestaciói de la reproducció artístiques, he de recórrera una nova terminologia i a una nova in-vestigació personal.

— Es clar — digué Lynch —. Després detot sant Tomàs, a desgrat del seu imtelaecteno era més que un de tants frares panxutsi lluents. Però això de la investigació per-sonal i de la nova terminologia, ja m'hoexplicaràs un altre dia. Ves de pressa, ara,i acaba la primera part.

— Qui sap? — féu Stephen, somrient —.

Els premis literarisAcaben d'ésser atorgats els premis

nacionals de literatura d'enguany, quehan correspost als nostres col1abora-tors Xavier Benguerel, Francesc Tra-bal i Joan Oli rer ; no cal dir com enssatisfà. No s'ha fallat encara el PremiMaragall• Per manca de temps, no enparlem més extensament avui ; ho fa-rem en el proper número de Mta.aooa.

crivia el poeta moririen aviat, digué : «Ve-niu-me a trobar dintre mil anys. Llavors entornarem a parlar.» Aquesta resposta po-drà ésser una «boutade», però de totes ma-ocres palesa la seguretat que tenia el poetaque la seva obra el sobreviuria. Estem con-vençuts que si, dintre miJ ajiys fos possibleque el poeta i el crític es tornessin a tro

-bar, Maiakovski, davant l'aire de dubte queposaria encara el crític obtús, diria amb lamateixa desimboltura de la primera vega-da : «Bé, deixem-ho fins d'ací mil anysmés. Pa?»

Una persona que l'havia conegut perso-nalment durant la seva millor època deiaque era >am home colossal, d'estatura co-lossal, d'un temperament c•'.ossal i d'un ta-lent colossal». (Maiakovski era un borneque feia r'go metres d'alçada i la seva veudominava la conversa de mil persones.) Elrnot colossal és un adjectiu que no ens plaupas massa potser perquè no li podem llevarel sentit efectista amb el qual s'especulaamb les raquítiques mentalitats badoques.Acceptem, però, la paraula en el seu sentitdimensional, amb exclusió absoluta del con-cepte de grandesa matussera que aquestaparaula alemanya té en les nostres latitudsespirituals.

L'art de Maiakovski és acció. En ell noexisteix oposició entre el seu pensament po-lític i la font lírica. Són aquests dos ele-ments essencials de la seva personalitatque es complementen perfectament. Veul'art a través ele la política i la política através de l'art. Per això la seva poesia ésrectilínia, amb objectius concrets. Aquesta

Potser sant Tomàs em comprendria millora mi que no pas a tu. Ell també era poeta.Va escriure un himne per al Divendres Sant.Comença per les paraules Pange lingua glo-riosa. Diuen que. és la glòria de l'himnari.Es un himne enredat i confortador, M'a-grada. No n'hi ha cap, però, que es puguiposar al costat d'aquell cant processional,trist i majestuós, el Vexilla Regis de Venan-ci Fortunat.. • Acabaré el que estava dientsobre la be llesa — afegí Stephen —• Les re-lacions més satisfactòries del sensible hande correspondre, per tant, amb les fases necessàries de l'aprehensió artística. Un coptrobem això, haurem descobert les qualitatsde la bellesa universal. Sant Tomàs diuad pulcritudinem tria requiruntur integritas,consonantia, claritas. Que jo tradueixo aixíPer a la bellesa calen tres coses : integritat,harmonia i lluminositat. Et sembla si cor

-responen a les fases ele la meva aprehensió?Em segueixes?

— Es clar que sí — digué Lynch —. Si etpenses que tinc una intelligència excremen-tícia, ves a cercar En Donovan per a quet'escolti.

Amb això, Stephen signà un cistell quem mosso carnisser portava trabucat sobre

el cap.— Mira aquest cistell — digué.— Ja el veig — féu Lynch.— Per tal de veure aquest cistell — va dir

Stephen —, la teva ment necessita, primerque tot, separar-lo de la resta de 1'univensvisible que no és el cistell. La primera fasede la aprehensió és una línia de límit tra-çada a l'entorn de ]'objecte que ha d'ésseraprehès. Una imatge estètica se'ns pot pre-sentar tant en l'espai com en el temps. Elque és perceptible per a l'oida se'ns pre-senta en el temps; el que és visible, enl'espai. Temporal o espacial, però la imatgeestètica és de primer percebuda llumino-sament com limitada i continguda en ellamateixa, retallada en el fons incommensu-rable ele l'espai o del temps que no ésla imatge mateixa. L'aprehenem com una

conjunció podria implicar en un artistamenys dotat que ell, limitació i monotoniadegenerar en una poesia pamfletària, depropaganda superior més o menys convin-cent, però sempre desviada de la seva pro-funda missió : emocionar. No pas convén-cer.

1laiakovski està tan lluny de la freda ar-quitectura com del brodat. La seva poesiaactiva s'apodera amb vital vehemència deveritats i realitats elementals que estaven

en la consciència de milionsd'homes amb els quals coin-cidia, i amb l'ajut de la sevaimaginació creadora les inter-pretà d'una manera original,personal. A més, era un homeabrandat de fe, un home quecreia i això el feia encara mésnecessari. Com tots els quetenen els ulls fits en el futur,Maiakovski no pensa en ahir.El que importa és ]'avui' i eldemà. En els seus versos gai-rebé parla sempre en tempspresent. Sap per què i perqui escriú. El contacte direc-te amb son auditori, ambaquells per als quals treballa-va, multiplicava la profundi-tat dels seus sentiments i en-vigoria els seus pensaments.Durant els mesos heroics dela Revolució dibuixà moltscartells als quals posava ins-cripcions poètiques seves. Enla seva poesia, el «pathos» in-dividual queda diluït en l'e-xaltació sentimental de l'àni-ma col-lectiva. Vol que el seutreball tingui un valor posi-tiu, amb conseqüències i re-percussions humanes. No liplau el sensible isolament tra-dicional del poeta ; aspira a laimmersió ardent dins l'im-mens gresol de la Rússia no-va. Maiakovski no vol.. que»hom culli les seves poesiesen dies de festa com florscampestres», sinó que «siguinobjecte d'un gran debat peral pla anyal».

Tolstoi confessava que no li era possibleescriure res si no tenia el sentiment queallò que escrivia seria llegit al menys permig milió de persones. Beethoven, sard, es-crin la «Novena Simfonia» inspirada en elsversos ele Schiller que comencen amb lacolpidora frase de «Us abraço, milions !»Maiakovski titula una de les seves més fa-moses poesies, d'una potent bellesa defini-tiva, «150.000,000». 0 sigui, tots els homesde Rússia. «Encara que avui — diu en lareferida poesia — siguem pobres, tota lariquesa del món, tot el tresor de ]'universserà nostre.» «Vapor a les ànimes ens cal.»«Electricitat, en lloc de religions i pregà

-ries.»En la seva «Lletra als obrers», escrita

l'any r918, referint-se á l'art futur deia«Ningú no sap quins immensos sols illu-

minaran la vida futura. Potser els artistescanviaran la pols grisa de les ciutats perarcs iris de cent colors ; potser pels cimsde les muntanyes retrunyirà inlassablementla música potent dels volcans convertits enflautes ; potser obligaran les ones delsoceans a servir d'arquets de les xarxes decordes esteses entre Europa i América. Detotes maneres, una cosa és evident : la pri-mera pàgina de la nova historia de l'artacaba' d'ésser començada per nosaltres.»

Els artistes comencen a comprendre latasca que esperen d'ells els temps nous. Ba-tega ja en la consciència de molts que hande treballar per a la creació d'una bellesaútil. Comprenen ja alguns que l'art és lapedagogia espiritual que ensenya millor quecap altra a fer la utilitat bella.—A. BARTRA

Stephen i Lynch encengueren sengles ci-garretes i es posarem a caminar. Al capd'una pausa, Stephen començà

— Aristòtil no ha definit ni la pietat niel terror. Jo, sí. Per a mi la pietat és elsentiment que paralitza l'esperit en presèn-cia de•tot el que hi ha de greu i constanten les sofrences humanes i l'uneix a l'ésserpacient. Terror és el sentiment que para-litza l'esperit en presència de tot el que' egreu i constant hi ha en les sofrences bu-

sola cosa. La veiem com un tot. Percebemla seva integritat, o sia la seva integritas.

— De ple, noi, l'has encertada — diguéLynch, rient —• Continua.

— Després—digué Stephen—, passes d'unpunt a- l'altre, portat per les seves líniesforrnals ; la perceps com un equilibri departs dintre els seus límits ; sents el ritmede la seva estructura. En altres paraulesa la síntesi de la percepció immediata se-gueix l'anàlisi de l'aprehensió. De cop hassentit que era. una sola cosa, ara sents queés una cosa. L'aprehens com un complex,múltiple, divisible, separable, compost de lesseves parts i harmoniós en el resultat d'a-questes i llur suma. Aci tens la consonantia•

— De ple a ple novament, noi — diguéLynch graciosament—. Digues-me ara què ésclaritas i et guanyes un cigar.

— La significació específica de la paraula—digué Stephen—és més aviat vague. SantTomàs usa un terme en aparença inexacte.A mi em tingué desorientat per molt detemps. Et podria portar a creure que eld'Aquino pensava en algún simbolisme oidealisme, com si la qualitat suprema dela bellesa fos una llum d'un altre món ila matèria no fos més que una ombra dela concepció d'aquesta llum i només el sim-bol de la seva realitat. Jo pensava que cla-ritas volia significar, per sant Tomàs, ladescoberta i representació artística de I'ob- -jectiu diví en totes les coses o bé la força '^generalitzadora que converteix en universal

(Segueix a la pàg. 6)—' Joser SOL

• (r) Schopenhauer en el seu assaig Meta-física de l'amor, diu: «El plaer que els ho-mes trobem en l'altre sexe, per més objectiuque sembli, és simplement l'instint disfres-sat; en altres paraules, és el sentit de l'es-pèçie esforçant-se a preservar el seu ti-pus...» (Traducció anglesa de R. Dircks,pàg. 183.)

El surreaUswe de Dalí

Apunt de Kardowski sobre una obra de Griboïédov.

Fa quaranta anys, el colleccionista A.Bakhrutxin comprà al mercat de Sukharevretrats d'actors francesos que en altretemps havien . ornamentat les parets delteatre de serfs del comte Xeremètiev.

Aquesta adquisició atzarosa inicià la vastacoRecció que conté, avui, totes les etapesimportants de l'art teatral rus.

Els restants comerciants es mofaren delseu confrare Bakhrutxin, considerant-lo un

El Museu_Bakhrutxìn L'estètica_de d'esfèfica^^ (Ve de la dg. 5)

excèntric que esmerçava desenes de milersde rubles per a posseir «accessoris de teatreperfectament inútils».

El govern soviètic, però, sabé apreciarla passió d'aquest colleccionista farnàtic, declara intel•ligència. Ha donat al Museu laimportància que té i ha anomenat al seuiniciador conservador perpetu d'aquestacollecció única al país, a la qual ha donatel seu nom.

Retrats de bufons i cl'histrions .del se=gle xvit, quadres representant vertèQes (vellteatre de marionetes ucranià), tipus pagansi ]'eternament jove Petruxka (guinyol), ensemmenen a les fonts de l'art dramàtic rus.

Els esbossos dels decorats sumptuosos dePietro Gonzago — grutes fantàstiques, co-lumnades i arcs perdent-se ai lluny —, ensfan reviure en la imaginació el món des-aparegut dels bastidors del segle xvni illu-minats per la Ilum vacillant de les bugies.

Dmitrievski, actor, traductor i drama-turg, membre de l'acadèmia ; el francèsLequin ; Fédor Volkov, fundador del teatrede Iaroslavl, cámtemplen els visitants dinsdels marcs que han vist envellir l'or queels decora.

La trista figura de Paratxa Jemtxugova,actriu, amistançada i més tard dona — noreconeguda d'antuvi de la noblesa — delcomte Xeremètiev, fa reviure un dels ca-pítols més suggestius de la història del tea-tre serf.

El retrat de Catarina Seménova per Brul-low, nombrosos retrats del gran actor Ka-ratiguin, les tragèdies d'Osérov i les obresde Kúkolnik, ens fan penetrar en la vidateatral del Petersburg de començamentsdel segle xix.

Sosnitski i la bella Assenkova, cantadaper Nékrassov, obren la llista del corifeusdel teatre de l'època d'.Alexándre I.

Amb el célebre retrat de Motxalov, elaKin rus», pronunciant un monòleg en migdels seus admiradors, son conduïts a lasala d'espectacles del Mali-Teatre de Mos-cou, on el jove Ostrovski admirà sovint eljoc del genial Txtxepkin.

La secció consagrada a A. Ostrovskiatrau l'atenció dels visitants. Hi trobemnombrosos retrats del gran autor dramàticrus, les maquetes i els decorats de les sevesobres, els noms dels millors intèrprets deL'oratge, d'El bosc, d'Una piafa lucrativa.Les obres dramàtiques d'Ostrovski han ser-vat llur força ; les seves comèdies i els seusdrames són apreciats pels espectadors delsnostres dies, ja que s'emmotllen a Ies ideesmés diver,es dels directors d'escena d'avui.

Cartells esgrogueïts, memòries dels con-temporanis, gravats, fotografies, ressenyesdels diaris, tot el que es refereix a la vidai a l'obra dels grans artistes de l'escena quedominaren l'esperit i els sentiments de và-ries generacions i que fa reviure les imat-ges artístiques creades per aquests artistes.

El petit ram de fiors que un visitant hapenjat al retrat de l'admirable actriu Ko-missarjevskaïa testimonia l'encís persistentde les seves creacions escèniques ; en lesblanes sales del museu teatral, els difuntsviuen una vida nova.

El talent i l'extraordinària flexibilitat deMaria Taglioni faran encara per molt detemps la dansa clàssica el gènere for amen-tal del ballet. L'estatueta de bronze de la il-

CAMISERESPECIALISTA

EXIT EN LA MIDA

JAUME 1, 11

Telèfon 11655

lustre dansarina és una obra mestra degràcia i de bellesa plàstica.

Litografies descolorides pel temps enspresenten Fanny Elsner, Aquesta dansari-na realista, tan amada del públic de mit-jans del segle passat, sabé donar accentshumans als fantàstics personatges del ba-llet.

Fotografies, bocets de decorats, ressenyesi lletres fan reviure les llargues anyades

d'activitat de Marius Petitpas, mestre delballet francès, que donà representacions co-reogràfiques d'esplèndids espectacles de cort.Les esquemes gràfiques de Petitpas, quemuntà en l'escena imperial més de seixan-ta ballets, ofereixen un immens interès pera l'estudi de la coreografia.

Una vitrina especial és consagrada aIsadora Duncan, que fundà una escola aMoscou durant la revolució.

Les vitrines del museu presenten als vi-sitants els treballs dels dos més grans mes-tres del ballet rus del segle xx : Fokin ,iGorski.

Esbós de M. Bobytxev per al ballet«Passeig»,

Les realitzacions de Kassian Golé'izovskiens permeten seguir l'evolució ulterior del'art de la dansa.

Els fidels de l'òpera trobaran en aquestmuseu una abundant documentació sobrela història de ]'ópera i de la música russes,des de Kavos, Alabiev, Verstovski fins elsnostres dies.

La biblioteca del museu posseeix més de30,000 volums i altres tants manusorits d'e-dicions teatrals dels segles xvttt i xix, propde roo,000 fotografies, col•]eccions de car-tells, de ressenyes periodístiques, de retratsi de caricatures, una vasta collecció de pe-ces impreses o manuscrites, discos d efonò-grafs, autògrafs, lletres d'escriptors i d'au-tors dramàtics.

L'accés a aquestes precioses colleccionsés públic per a tothom que vulgui estudiarla història del teatre. Els directors de lescompanyies teatrals, professionals o d'artpopular, els historiadors i els crítics d'arthi trobaran un material magnífic i consellsútils.

L'alumne dels studios, l'actor professio-nal, el director d'escena americà que hatravessat l'oceà per a assistir a un festivalteatral, tots resten igualment impressionatsen deixar el modest edifici del museu.

Durant la seva estada a Moscou, ei cè-lebre actor xinès Mei-Lang-Fang passàquatre hores a les sales del Museu Bakhrut-xin. Algun temps després, feu donació almuseu d'una part del seu espléndit ves-tuari: kimonos brodats en seda i or; robaper a l'obra Fei-txen-0 ; capells Phèuix iGeneral Tigre, així com instruments de mú_sica originals, armes de teatre, sabates,barbes i altres accessoris.

M. STROIEV

la imatge estètica i arriba a fer extraradiarfes seves pròpies condicions. Però .això ésliteratura. Jo m'ho explico així : quan haspercebut, aprehès áquell cistell com una solacosa i després ]'has analitzat segons la sevaforma i l'has aprehès com una cosa, hasfet l'única síntesis lògica i estèticament per-missible. Veus que és aquella cosa, que noés cap altra cosa. La lluminositat de laqual parla sant Tomks és el que l'escolàs-tica anomena quidditas, o sia el perquè dela cosa, l'essència de l'ésser. Aquesta qua-litat suprema és sentida per l'artista en elmoment que la imatge estètica és conce-buda en la seva imaginació. La ment, en '.aquest instant misteriós, ha estat bellamentcomparada per Shelley a una brasa que s'a-paga. El moment en el qual aquesta quali-tat suprema de la bellesa, la lluminositatclara de la imatge estètica, és aprehesa ambtota claredat per ]a ment—suspensa, ja d'an-tuvi, per la seva integritat i fascinada, bentost, per la seva harmonia—, és la stasisquieta i lluminosa del plaer estètic, un estatespiritual molt semblant a aquell del cor, elqual, usant una frase gairebé tan bella comla de' Shelley, el fisiòleg italià Luigi Gal-vani anomena ]'encantament del cor.

Stephen féu una pausa, i encara què elseu company no deia res, sentia que les se-ves paraules havien congriat a llur entornun silenci encantat i penserós.

— El que he dit—prosseguí de nou—fareferència a la bellesa en el sentit més am-ple de la paraula, en el sentit que la paraulaté en la tradició literària. En la vida cor

-rent té un altre sentit. Quan parlem de be-

jIlesa en el segon sentit del terme e1 nostreudici és influenciat, en primer lloc, pel ma-

teix art i per la forma de l'art. La imatge,és evident, ha d'ésser posada entre la mento els sentits de l'artista mateix i la ment oels sentits dels altres. Si tens present aixòveuràs que l'art es divideix, necessàriament,en tres formes que van progressant de l'unaa l'altra. Aquestes formes són : la lírica,forma en la qual l'artista presenta la sevaimatge en relació immediata amb .ell ma-teix ; ]'épica, en la qual presenta la imatgeen relació immediata a ell mateix i als al-tres, i la dramàtica, en la qual presentala imatge en relació immediata amb elsaltres.

— Això ja m'ho vas. dir fa algunes nits—digué Lynch, i fou aleshores que començà

la gran discussió.— A casa tinc un quadern—digué Ste-

phen—en el qual solc escriure unes pregun_tes més divertides encara que les que tuem fas. Va ésser, precisament, en tractarde respondre-lek que Faig descobrir la teo-ria estètica que m'esforço a explicar-te.Heus ací algunes de les preguntes que emproposo : Una cadira bellament treballada,és tràgica o còmica? El retrat de la MonaLisa, és bo si jo desitjo veure'l? El bustde Sir Philip Gram ton, és líric, èpic o dra-màtic? I si no, l5er quina causa?

—Això, per quina causa?—inquirí Lynch,rient.

— Si un home—continuà Stephen—, des-tralejant furiosament una roca, aconsegueixdonar-li la forma d'una vaca, podem consi-derar aquesta imatge com una obra d'art?1 si no, j er què?

— Aquesta sí que és bona! —féu Lynch,rient altra vegada—. Aquesta sí que és benbé de marca escolàstica !

— Lessing — digué Stephen — no hauriad'haver pres a un grup d'estàtues com atema literari. L'art, per natura impur, nopresenta mai netament separades aquestesformes, de les quals t'he parlat. Fins enliteratura, la més elevada i la més espiri_tual de totes les arts, les formes són so-vint confuses. La forma lírica és, de fet,la vestidura verbal més simple d'un instantd'emoció, un crit rítmic semblant al queen temps antics animava a l'home que re-mava a les galeres o arrossegava blocs depedra muntanya amunt. El que el profereixés «rés conscient de ]'instant d'emoció queno pas d'ell mateix com a subjecte de 1'e-moció . La forma èpica més simple la veiemsargir de la literatura lírica quan l'artistas'esten i cavila sobre sí mateix com a cen-tre d'un esdeveniment èpic, i tal forma vaprogressant fins que el centre de gravetatemocional és equidistant del mateix artistai dels altres. La forma narrativa deixad'ésser purament personal. La personalitatde l'artista es difon en la narració mateixa,fluint a ]'entorn dels personatges i de l'ac-ció com les ones d'una mar vital. Aquestaprogressió la pots apreciar fàcilment enaquella vella balada anglesa Turpin Ibero,que comença en primera persona i acabaen tercera. S'arriba a la forma dramàticaquan la vitalitat que ha estat fluint i arre-molinant-se a ]'entorn dels personatges,omple cada un d'ells d'una tal força devida que els personatges mateixos, homes idones, arriben a assumir una vida estèticapròpia i intangible. La personalitat de l'ar-tista, de primer un crit, o una cançó, ouna humorada, i després una narració,flúïda i soma, esdevé, finalment, etèria, des-personalitzada, podríem dir. La imatge es-tética, en la forma dramàtica, és la vidapurificada per la imaginació humana i re-projectada per ella. El misteri de la oreacióestètica, com el de la creació material, restaconsumat. L'artista, com el Déu de la crea-ci ó queda dins o darrera o més enllà oper damunt de la seva obra, transfós, eva-porat fora de l'existència, indiferent... en-tretingut arreglant.se les ungles.

— Per tal de transfondre-les també forade l'existència ?—insinuà Lynch—. Qué t'hasproposat — reprengué agrament — amb totaaquesta xerrameca sobre la bellesa i la ima-ginació en aquesta illa deixada de la màde Déu? No trobo gens estrany que l'ar-tista es retirés dintre o darrera de la sevaobra després d'haver perpetrat aquest pasmiserable.

JOSEP SOL

ses una a-vant de la Idea. L'artista platònic — si po-dem emprar aquest mot — serà aquell queinsistirà sobre el propi, l'essència, i negli-girà l'accident. Per força, d'una tal fórmu-la .n'ha de resultar una gran bellesa.

Efectivament, el que anomenem bellesano és més que — des d'un cert punt de vis-tf i. cnhrrtnt nn1 nna fa al ó^^4r^ ., oir

à Segons David Gascoyne («Ashort survey of surrealismo)]'element més remarcable del

surrealisme és probablement el mètode ^a-ranòic de crítica inventat pe] pintor catalàSalvador Dalí. • Aquesta ¢aranòia és d'unabast molt més general que no pas la va-rietat clàssica. Segons Gascoyne, depènd' un estat mental que permet al subjecte,amb una rapidesa sobrehumana de pensa-ment que desafia tota anàlisi, arrabassar delmón objectiu una prova concreta, o illus-tració, de les seves obsessions, o, fins i tot,de les seves idees transitòries». Es així comel mateix Dalí, escrivint sobre Picasso, diuque va reconèixer l'origen d'una testa delgran pintor, en una postal, trobada casual-ment, cl'un poble africà. Un tipus quelcomsemblant d'experiment patològic en interèsde la lliure expressió, produí les notablesseccions en 1'Immaculée Conception, perBreton i Eluard, en les quals són registradesdiverses aberracions mentals, deliberadamentinduïdes, que es presenten clínicament d'u-na manera ordinària, per tal de fer veureel que la ment humana pot produir, sensedesviació permanent, amb un grau donatde tensió poètica.

alt hieràtic, immutable com el de ]'anticEgipte, representa, de fet — gairebé des d'un JAUME QUADRES

L ilz U E L' TQNJMC^TUG^C(Ve de la pág. 4 .) I les mans. Les vaig embolicar amb papers

ele diari abad 1 dLa meva interlocutora va callar, sumint-se en una abstracció freda. Jo, que diversesvegades havia hagut de dominar l'impacièn-cia de les interrupcions, vaig aprofitar elsilenci per intervenir

—A vós i a mi, senyora, només ens ager-mana aquesta assistència mútua a què es-tem obligats tots els humans. A nom seu,podreu mobilitzar sempre la meva sollicitud,però mai posar en joc els recursos de lavostra theurastènia atrabiliària. El que lesmans s'hagin bellugat a presència meva, ami no m'obliga a res, ni em dono per assa-bentat de cap missatge. Per altra banda,em fa ]'efecte que a desgrat de tot heu equi-vocat l'elecció del clima.

Per vós, a qui el missatge de les mansexerceix una ascendència efectiva, no dubtoqqP tot plegat us deu interessar molt, comtai^ipoc dubto gens de quin és per vós elveritable significat de l'avís. Veureu anys,senyora. Per aquesta banda, podeu estartranquilla. Teniu telèfon?

La infeliç va indicar-me desmaiadament]'angle on hi havia installat l'aparell. Cons-tatava un sobtat lliurament al meu arbitride tots els ressorts de la voluntat de ladama. A mi, en aquells moments, m'assis-tia una gran serenitat. Sense titubeigs,m'havia fet el propòsit d'assumir la respon-sabilitat de tot l'afer.

Vaig telefonar sollïcitant. la tramesa d'u-na ambulància, indicant amb precisió l'es-tat de la meva hostessa. L'espera, l'omplí-rem amb l'exercici d'una polidesa socialmolt entonada, en la qual la senyora russademostrava una finíssima habilitat.

Quan va arribar el cotxe ella es deixàaconduir dòcilment. En la meva conversaamb el doctor de ]'expedició, que m'exigiacerts aclariments formularis, vaig reeixir aésser infinitament discret. En marxar, ladama russa va fer-me amb la mà una cor-dial salutació.Jo tenia, no ohstant, la consciència clara

de què restava quelcom a fer. En endinsar-me novament en aquella casa forastera, noho feia pas amb desmaiament de propòsits,sinó amb la concreta idea d'emportar-me'n

EI realisme de punt de vista nacional — quelcom com unaveritat Tot sub'ecte individual f dLa nostra època dóna la manera d'arri-

bar a fer obres com les dels antics.Les obres dels antics són perfectes per la

vida que tenen, per una mena de superacióde la vida, que no és altra cosa que la vidareal, observada en els estadis i en les pa-lestres, sublimitzada per un pensament clari harmònic de si mateix.

El Discòbol del Museu del Vatio

Nosaltres, doncs, podem arribar álla onells arribaren, i; en més d'una ocasió, hihem arribat ja, només si seguim les sevespetges. L'essencial, en tot art, és la vida,l'originalitat i el realisme de la creació. Araque, si seguim Plató, aquest realisme nol'entendrem mai en el sentit de reproduirla realitat estricta, el tret individual exacte.Una reproducció en tal sentit podria teniruna bellesa relativa, però no seria el Bellen si, el Bell racional, o, per dir-ho així,el Bell geomètric. L'estètica de Plató ten-deix a alliberar-se de la preocupació de lasemblança . Concepció que concorda amb laque es desprèn de les obres mestres de l'es-tatuària grega, que reflecteixen més aviatuna veritat estática que una veritat indivi-dual — cosa que, en certa manera, explicallur perfecció.

Achine Doy defineix el classicisme comuna mena de conceptualització del real. Enels grecs, d'altra banda, hi h aun equivalentfilosòfic d'aquesta concepció estética : la teo-ria platònica de les idees. El caràcter degeneralitat, d'universalitat, obtingut pels«antics» escultors — Policlet — que feien un

n onnnt e pe esta), i vaig sor-tir al carrer amb aquell paquet singular.No sabia pas, sincerament, quina destinaciódonar al meu botí. Caminava d'esma, senseaprofundir massa en les meves meditacions,quan la presència d'un xarcuter alemanyconegut meu, va inspirar-me una resolució.L'home allargava la seva estada assegut ala porta de la botiga, recollint l'aire d'unanit ciutadana rarament embaumada. Vaigabordar-lo

—Vós teniu una màquina elèctrica detrinxar carn, no?

—Sí, efectivament...—Doncs us voldria demanar un favor...Ens ficàrem tots dos a l'interior de la

botiga. Allí, embolcallats en la mitja clarord'una bombeta poc potent, vaig explicar-lique em calia triturar unes mans. D'antuvi,l'home es va esverar. La cara roja va des-

1 tenyir-se-]i en un moment, mentre em su-plicava que no el compliqués en un tal afer.Després d'haver-li explicat exactament dequè es tractava, el xarcuter va cedir, peròamb una mala gana visible.

La màquina era magnífica, d'una granmarca americana. Al cim, un embut recep-tor proclamava la seva qualitat amb unacromació Iluentíssima. En engegar-la, tota

t la casa va omplir-se de sorolls.Vaig desembolicar les mans i vaig llen-

çar-les a dins de l'embut. L'alemany m'ex-pressava la seva temença de què els ossosli malmetessin la màquina. Però el meca-nisme rutllava amb una continuïtat mera-vellosa. En un extrem, damunt d'un plat deparíssim esmalt blanc, s'anava apilotant lacarn trinxada. Quan no va sortir-me més,el xarcuter parà la màquina, recollf la carndins una paperina de paper d'estrassa i me]'oferí amb una reverència.Al carrer, poc abans d'arribar a casa,

vaig trobar un gos famolenc que furejavaun munt de deixalles. El vaig cridar, perfer-li l'ofrena de la carn trinxada. Va em-passar-se-la amb dues grans mossegades, iem dirigí una mirada d'agraïment que re-cordaré sempre.

1! PERE CALDERS(IAustració de l'autor.)

UN GRAN MÚSIC REVOLUCIONARI Noticies de tot el món

H^nnsDe deixeble d'Arnold Sch6nberg a militant

del partit comunista

Hanns Eisler era, fa una quinzena d'anys,un dels deixebles predilectes del famós mes-tre de Viena : estudia contrapunt i compo-sició, i les seves primeres composicions : al-gunes Sonates, uns «Lieden), un Quintetper a instruments de vent, un Duo per aviolí i violoncel i un Quartet, revelen el seutalent extraordinari. L'Esco-la vienesa, la qual cosa voldir : l'Escola schónbergiamz,compta amb una nova espe-rança en la persona d'IEisler,que ja comença a fer parlardel seu talent en els medisartístics intennaciónals i a fi-gurar en els programes delsfestivals musicals.

Però ja ]'opus nou d'aquestjove compositor austriac facomprendre que Eisler no estàdisposat a Inclinar-se davantd'una carrera convencional.Aquesta obra, encara escritarigorosament en l'estil dens iexpressiu del sistema «a dot-ze sons)), porta el títol estranyde Retalls de diari .

Una nit, Eisler es trobareunit amb uns quants amicsen un d'aquests cafès clàssicsde Viena. Són els anys de lapost-guerra, en els quals tem

-peraments més vius es sentencommoguts per les terriblesvicissituds d'una època, l'equi-libri de la qual estava pertor-bat profundament. Una guer-ra perduda, una sèrie de re-volucions socials fracassadesa l'Europa central, la restau-ració més i més brutal de totsels privilegis de les classes ex-plotadores, i de ]'altre costat,molt lluny, -però al mateixtemps molt tangible, el triomf(l'un poble de 16o milions so- Ilans Eisler,bre la Santa Aliança de totsels imperialismes del món, nodeixen indiferents les intelli-gències més despertes dels joves" artistescl'aquesta generació. Una jove escriptorahongaresa agafa els diaris del dia i començaa examinar els anuncis de la darrera pàginai els «fets diversos», reveladors de tantestragèdies familiars en aquesta època. A tra-vés de cada una d'aquestes breus ratlles, avegades molt banals, es manifesta el pro-blema fonamer tal d'aquest temps, la ter-rible crisi d'un món, condemnat a mort, lalluita violenta per a un tros de pa d'un parede família o de la vídua d'un caigut a laGran Guerra, la recerca desesperada de tre-ball d'una jove generació, que no veu capperspectiva a incorporar-se al procés social,o el suïcidi d'un desgraciat, expulsat de laSacietat humana.

La imaginació d'Eisler s'encén en aquestsclocuments tràgics d'un segle en plena des-composició ; ]'amiga hongaresa recull elsretalls de diari més significatius i la mateixanit, Eisler els , posa en música : una veufemenina, amb ]'acompanyament del piano,cantarà. aquests textos banals a través delsquals es traeixen les convulsions d'un seglemalalt.

Pocs anys després, retrobem Hanns Eislera Berlín. Els més grans directors d'orques

-tra li encomanen composicions simfòniquesper a estrenar-les en els grans teatres oficialsi sales de concert de la captial• Però Eislerno s'interessa gens a escriure música per adivertir la burgesia alemanya i es nega ro-tundament, .El seu contacte viu amb la rea-litat i els seus estudis profunds de la teoriamarxista i leninista l'han fet abandonar de-finitivament l'esoterisme artificial del seumestre Sch&nberg i liquidar decididament to-tes les falses pretensions dels compositorsde la seva generació.

Mentre els altres deixebles de Schónbergconsideren la seva major ambició a con-treure amistat amb els grans directors d'or-questra, aficionats a la divulgació de mú-

El nou concert" de Stravinsky

Un conegut crític musical suís publicauna impressió molt significativa sobre elConcerto per due Pianoforti soli de Stra-vinsky, escrit en 1935•

«Si loe de manifestar el meu criteri per-sonal sobre aquesta obra — escriu a la

«Gazette musicale suissen —, he d'ésserfranc i confessar la meva decepció.

»Es veritat ; Stravinsky lnateix ha escritla frase famosa: «Hi ha diferents maneresde gustar i d'apreciar la música». Què m'hadoncs dece25 cionat en el seu Concerto? Abansde tot, la seva monotonia ert el sentit mésalnple de la paraula; una inspiració temá-tica molt magra i el seu treball estereotipatels jocs mètrics interminables, la insipidesamelódica en general i el caràcter inconce-biblement «salonescu del Notturno en par-ticular. En tota l'obra, només dintre laFuga he trobat un sol punt culminant; la

resta ha estat per a ari una «música dep (tpern, morta i estèril. ))

Aixi caracteritza un critic burgès l'últim a.obra del més gran compositor contempo-rani ; la seva crítica, com tota la crítica ar-tística burgesa, no va Inés enllà dels límitsd'una anàlisi estrictament tècnica de l'obraen giiestió. Aquest crític només veu l'artcom un fenomen isolat i no sap, o no vol

saber, que el fracàs d'un Stravinsky és elfracàs de tota una classe social; amb altresparaules, que l'artista ha de fracassar for-çosament si es distreu en problemes pura-1nent i artificialment artístics i no s'incor-poru als grans moviments socials que re-mouen la «ostra època.

C^ó^^c^rrsica moderna, els Klemperer, Scherchen iAnsermet, Eisler no es troba en condició deperdre el temps. Essent un dels millors ora-dors del partit comunista, es dedica a l'agi-tació i participa a nombrosos mítings i ma-nifestacions polítiques a totes les ciutats delpaís. Deixa córrer totes les pretensions defer música per a les sales de concerts i esdedica exclusivament a la composició de lacançó revolucionària.

autor del grandiós hinnne revolucionari

«Kominternu

Als barris obrers de Berlín, a 1'Alexander-platz o al Wedding, és un dels homes méspopulars d'aquests temps. Les seves can-çons, El Weddrng roig, la Cançó de la So-lidaritat proletària, la Cançó del decoradorHitler i moltes altres es canten en els car-rers com avui dia, la joventut socialista deValència, canta el seu himne, El Komin-tarn (I). A la Unió Soviètiva, fa una sèriede films, entre els quals el film sobre lanova ciutat Magnitogorsk, filmat pe] granrégisseur holandès Yoris-Ivens, ha tingut unèxit sorollós.

Amb e1 gran autor dramàtic Bert Brechainventa una nova forma de l'oratòria, en laqual el públic ha d'intervenir en forma de dis-cussió. Mentre Piscator no s'allunya mai enel seu teatre revolucionari del públic burgès,que precisament havia de finançar els seusexperiments escènics, Eisler recluta el seu pú-blic exclusivament entre les grans massespopulars. Les seves obres es canten i esrepresenten en les grans sales de les barria-des obreres de Berlín i de la Ruhr, i tenenel seu lloc preferit en els mítings del par-tit (2).

AI mateix temps, Eisler és un excellentprofessor de música i domina els problemescontrapúntics com pocs. Ningú no sap, comell, analitzar una fuga de Bach o una sonatade Beethnuen, però ningú no sap també comell discutir els problemes de l'art revolucio-nari i de la funció de la música dintre elsmoviments socials. Regularment ens reunimamb ell a casa seva joves musicòlegs, direc-tors de cors populars, escriptors i composi-tars per a analitzar per mitjà del mètode delmaterialisme històric els grans problemesde l'evolució històrica del nostre art o pera discutir les normes del nostre treball pràc-tic dintre les organitzacions culturals delmoviment proletari.

L'última vegada que hem parlat ambaquest gran orientador de l'art revolucio-nari ha estat a Barcelona, en ocasió del Fes-tival de la Societat Internacional de MúsicaContemporània. Mentre els representants elela musicologia alemanya es permetien' unsdiscursos insolents en ocasió de la recepcióoficial, sense que cap dels músics presentss'atrevís a protestar i els components elela S. I. M. C. perdien el temps amb els seuspersonalismes r discussions infructuoses decostum, recorrem amb el company Eisler unasèrie de fàbriques barcelonines, parlem ambels companys de les cèllules i li facilitemtots els detalls necessaris per a fer-se unaidea dels problemes socials i polítics de Ca-talunya. Una setmana d'estada a Barcelonael mes d'abril d'aquest any donava a HannsEisler la certitud que les tensions socials ales terres ibèriques havien creat una situa-ció eminentment revolucionària i que en laseva pròxima visita a la nostra terra ja tro-baria el panorama polític profundament can-viat.

Nosaltres ens permetérem de dubtar. Peròl'empenta i l'optimisme revolucionari deHanns Eisler, i sobretot la seva força ana-litzadora, li han donat tota la raó. Els esde-veniments han provat, a penes transcorre-guts tres mesos de la nostra darrera entre-vista amb aquest gran músic revolucionari,que la seva visití no era equivocada.

OTTO MAYER

(1) Aquesta composició té el mejor tirat-ge que mai ha vist un compositor d'una obraseva. A ]a U. R. S. S. ha estat divulgadaen un milió d'exemplars!

(2) L'obra de Hanns Eisler ha estat pre-sentada per primera vegada a Catalunya enel curs sobre ((Música contemporània» quehe donat a l'Ateneu Polytechnicum durantla temporada 1934-35.

EL MINISTRE DE PROPAG4NDA DEL TERCERREICH ha prohibit als crítics d'art alemanystota classe de crítica «negativa)). D'ara en-davant els artistes que pugen a les estradesde les sales de concert a Alemanya noméshauran de portar ben visiblement l'ensenyadel partit feixista o ostentar, per exemple,la bandera monàrquica espanyola, per a obli-

gar els crítics musicals a emprar tots elsrecursos d'entusiasme i d'elogis, que fins aranomés han reservat a les veritables gransfigures internacionals de la batuta, de l'arco de la veu. La qualitat artística es redueixal Tercer Reich a la confessió política, i fà-cilment preveiem el final d'aquest estat decoses : serà considerat, per la crítica «impar-cial», com el millor artista el qui professimés fervorosament la seva adhesió al Führcri a'la seva política imperialista.

EL «CARILI.ON», SOCIETAT MOLT ACTIVA per ala divulgació de la música moderna a Gine-bra, havia inventat per al seu últim concertel famós Trio Pasquier», de París, que exe-cutà, entre altres obres, un trio, bastant me-cliocre, de Robert Bernard, i un altre, d'uhagran empenta, de Martinu.

MARION ANDERSON, BEN CONEGUDA A BARCE-LONA, ha incorporat al seu repertori una obrade Respighi, Sopra un'aria antica; les pa-raules d'aquesta cançó constitueixen unacarta de Gabriele d :Annunzio dirigida a Eleo-nora Duse.

EN EL TERCER CONCERT SIMFÒNIC POPULARd'aquesta temporada a Berna, ha estat es-trenada una obra simfònica de l'excellentcompositor suís Frank Martin, tituladaRhytmes•

LA CONEGUDA LLIBRERIA NACIONAL I ESTRAN-GERA ALEMANYA, C. SEITHER, DE. BARCELONA,que disposa d'una excellent secció musical,particularment d'obres modernes, ha estatincautada pel grup alemany de la BrigadaInternacional Durruti.

J. S.. BACH ENS HA DEIXAT LA SEVA ÚLTIMAOBRA, L'Art de la Fuga, sense indicacionsdinàmiques a de moviment, ni d'instrumen-tació. Només posseïm la partitura a dues,tres i quatre veus de les diferents magnífi-ques peces que integren aquest, grandiós poe-ma musical de fugues, la qual cosa ha se-(iuït una sèrie de musicòlegs de revestiraquestes línies contrapúntiques d'una ma-jor sonoritat instrumental. Evidentment ungeni com Bach, experimentat en tots elsmisteris de la forma i de la instrumentació,

Final de «L'art de la fuga».

no haurà concebut en els darrers anys de laseva rica existència terrestre només una secacollecció d'estudis con't'rapúntics, sinó quehaurà tingut una idea determinada sobre laforma d'interpretació d'aquesta obra cim dela seva producció, idea que, desgraciada-ment, no podrem reconstruir mai més autèn-ticament, perquè ens falta la més petita in-dicació sobre la seva realització. Després deles dues versions per a gran orquestra deGraeser (Breitkopf und Hártel) i David(ed. Peters), una jove musicóloga de Basi

-lea, Ira Lohr, ha transcrit tota l'obra pera orgue i un petit conjunt d'instruments decorda i per a pocs passatges instrument devent. Aquesta versió s'aproxima molt a unarealització instrumental exigida per unaautoritat musicolàgica com la del professorHandschin, que voldria saber executar totL'Art de la Fuga en dos clavicèmbals.

I GUTENRERG, S. &i

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 • Telèfon 55728BARCELONA

CAMISERESPECIALISTA

B EXIT EN LA MIDA

i JAUME I, !4Telèfoñ 41655

MIRADOR - Tel. 11620

x

24-XII.36fs 111Y1UDR 1

L A 1 U S .1 C Xina contra I'im erialismeP(Ve de la pàg. 8.) davant el tribunal del Kuomin^tan i durant

Aquesta proposició del nostre Partit esbasa en factors objectius i subjectius abso-lutament reals. La situació objectiva de Xinademostra palesament la possibilitat que esrealitzin aquest gènere de proposicions delnostre Partit. En demostració de la qualcosa puc enumerar molts fets que posen demanifest inequívocament tot el quadre de larealitat actual de Xina. En aquest quadreapareixen reflectits amb claredat tots elsdesplaçaments i canvis operats en la corre-lació de forces a Xina, els quals posen demanifest que la idea de la necessitat de sal-v ar la pàtria abraça ja no solament extensesmasses del poble xinès, sinó també partsconsiderables de les tropes del Kuomingtanamb llurs quadres de comandament : aques-ta idea s'ha estès també a moltes persona-litats polítiques i socials de relleu.

Heus ací els següents fets, que palesen el ique diem :

'

ar

vegada és el Partit de tot elpoble xinès en la lluita pel seualliberament nacional i social.El Partit Comunista de Xina

1 no sals no s'avergonyeix que,

1Lals seus rengles hi hagi alguns

,A generals de prestigi del tipus^./ de Ti Hun-kan, sinó que, al

contrari, se n'enorgulleix. Sen'enorgulleix perquè prova cua-rament que és l'únic partit del'esperança nacional i la glò-ria nacional de tot el poblexinès. En efecte, solament en

4 el nostre Partit poden unir-setots els fills i filles, millors,hoinxats i revolucionaris delpoble xinès que no volen se-guir tolerant que llur pàtria

á1 esdevingui una colònia de 1'im-perialisme, que llur poble si-gui esclavitzat, que milions de

tt treballadors morin de fam.El Partit Comunista de Xi-

na se n'enorgulleix, perquèl'autoritat i la influència delnostre Partit són tan grans

L'emperador del Japó que inclús els generals i altscaps de les tropes del Kuo-mingtan, quan adquireixen la

Primer. De gener a març de 1932 Xana consciència de llur deure amb la pàtria i ambhai fou defensada heroicament contra els el poble, veuen en el P. C. de Xina la únicaimperialistes japonesos pel XIX.° exèrcit, sortida i 1'a única esperança. I, finalment, elformat per destacaments del Kuomingtan. nostre Partit s'enorgulleix perquè la força delFins llavors aquest exèrcit, en el transcurs marxisme-leninisme, la força de l'educació ide dos o tres anys i per ordre de Xan-Kai- de la influència del Partit Comumistá sobreXec, havia lluitat contra el nostre Exèrcit els seus afiliats són tan grans, que fins unroig, essent derrotat més d'una vegada. Però antic general i home nou als rengles del Par-després dels esdeveniments de Manxúria del tit com el camarada Ti. Hun-kan pot donar,IS de setembre de 1931 i especialment en amb la seva conducta revolucionària i la,relació amb l'ofensiva japonesa contra Xang_ seva mort heroica, un exemple de com eshai i la creixença sense precedent de les comporten els veritables comunistes, dignesaccions antijaponeses del poble, aquest DI- de la confiança de llur Partit i de llur poble.novè exèrcit, amb els seus caps Tsan-Ting- Quart. En 1933 fou aplicada la platafor-kai, Xan Kwan-lin, Wen Xao-yun i altres ma bàsica per a l'organització de la guerraque amaven al cap, malgrat ]'ordre del Go- nacional del poble xinès contra 1'imperialis-vern de Nanquín, girà les armes contra l'im- me japonès, sotscrita per milers de persones,perialisme japonès, gravant una de les pàgi- amb Sun Xing-ling (la vídua de Sun Vat-nes més glorioses en la histèria de la lluita Sen) al cap.per l'alliberament del poble xinès. Aquesta plataforma conté els següents

Segon. Durant els esdeveniments de Fu- punts concrets en la línia de l'organitzaciókien, a la fi de l'any 1933 i començament de la guerra antijaponesa d'alliberament na-de 1934, el XIX. e exèrcit amb els mateixos cional:caps corn a capdavanters, convençuts per llur I) Mobilització general de tots els desta-amarga experiència de la ignominiosa traïció caments militars (d'infanteria, d'aviació i denacional del Govern de Nanquín i del Kuo_ marina) de Xina per a la guerra contra l'im-mingtan (per exemple, Xan-Kai-Xec va tra- perialisme japonès i suspensió de totes lesmetre les seves forces a desarmar el Dinovè guerres intestines del poble xinès.exèrcit durant la defensa de Xanghai, i si 2) Mobilització general de tot el pobleel pla de Xang-Kai -Xec va fracassar fou so- xinès per aquesta guerra santa, als frontslament perquè les forces enviades es , passa- i a la reraguarda,ren per pròpia iniciativa al costat del Di- 3) Armament general de tat el poble•novè exèrcit per a lluitar conjuntament con- 4) I es següents mesures per a subvenirtra l'imperialisme japonès) i indignats per a les despeses de la guerra contra l'imperia-les operacions guerreres contra el propi po- lisme japonès:ble, és a dir contra 11Exércit roig, segellà ^^) Confiscació de tots els béns de 1'impe-amb aquest un acord combatiu per a lluitar rialisme japonès a Xina i suspensió delsconjuntament contra l'imperialisme japonès deutes japonesos;i el seu agent Xamg-Kai -Xec, i no solamentva girar les armes contra l'enemic del poble b) Confiscació dels béns de tots els traï-(Xang_Kai-Xec), sinó que declarà obertament dors nacionalsque es separava del Kuomingtan i organit- c) Lliurament ele tots els ingressos fiscalszava el Govern popular de Fukien, indepen- e l'Estat i locals a favor de la guerra anti-dentment de Nanquín. En aquests esdeveni- japonesa;ments de Fukien prengueren part inclús d) Implantació d'un impost progressiugrans militaristes tan coneguts com Xen- sobre la rendaMinxu, Li Ti-Xen i altres.. e) Amplies campanyes per a reunir mit-

Tercer. Les accions armades amtijapone- jans dintre la Xina i entre els emigrats xine-ses i antixankanxecanes dels cossos de tro- sos i tots els estrangers simpatitzants ambpes del Kuomingtan, amb els generals Ti el moviment d'alliberament nacional del po-Hun-kan, Fan Xen•wi, Sun Tienyin i altres, ble xinès;al nord de Xina, e] 1934. La millor prova f) Formació d'un Comitè panxinès de de-de la radicalització d'aquests cossos de tro- fensa nacional integrat per representants de-pes i d'una part de llurs quadres de coman- mocràtica.ment elegits de tat el poble, amblament, la tenim en la conducta del general comitès locals i organitzacions de base ; iTi Hun-kan. Essent comandant en cap del g) Aliança amb tots els adversaris deIII cos d'exèrcit del Kuomingtan i per ordre l'imperialisme japonès (amb el poble treba-de Xang-Kai-Xec guerrejà durant dos anys llador del Japó, amb els coreans, formo-amb el cos d'exèrcit contra el IV exèrcit sians, etc.) i establiment de relacions amis-roig al front d'Honan Hopeh-Anhwei• El toses amb totes , les nacions i Estats quegeneral Ti Hun-tkan, entusiasmat per l'he- simpatitzin amb la guerra d'alliberament na-roisme de l'Exèrcit roig i dels guerrillers cional del poble xinès, o que almenys adop-roigs en la lluita d'alliberament, i indignat tin una neutralitat de bons veïns en la lluitapor la traïció constant dels interessos del entre el poble xinès i l'imperialisme japonès.poble xinès i per la capitulació completa del Les signatures dels iniciadors i partidarisGovern de Nanquín davant el Japó, començà d'aquesta plataforma a Xina i a l'estrangera tenir consciència de la necessitat de pas- revelaven clarament que aquest documentsar-se al costat del poble. Xang-Kai-Xec, en afectava pel seu caràcter tot el poble i elconèixer el canvi que s'estava operant en desig fervent del poble xinès de lluitar amb]'estat d'esperit d'aquest general, s'apressà les armes a la mà contra els estranguladorsa rellevar-lo sota el pretext d'enviar-lo a Eu- japonesos.ropa a estudiar assumptes de guerra. De Pot posar-se en dubte que en relació ambretorn a Xina, Ti Han-kan començà a de- la profundització ulterior de la crisi nacio-manar amb insistència al C. C. del P. C. de nal i social i de les successives capitulacionsXina que ]'admetés als rengles del Partit vergonyants del Govern de Nanquín davantComunista. El C. C. el va admetre al Par- l'imperialisme japonès, tot el que hi ha detit. Des d'aquest moment milità com a co- millor i de bona persona en la societat xi-munista acomplint totes les indicacions i nesa s'aixecarà amb més força encara enseguí totes les instruccions del Partit. Va la lluita per a salvar el seu poble i la sevainvertir els seus diners i els seus béns per pàtria de l'esclavització per l'imperialismea la causa de la revolució i del poble. Quan japonès i els seus agents? Entre els soldatsel seu treball actiu encaminat a unir forces i els quadres de comandament de les tropesmilitars i del poble per a la salvació de la de Kuomingtan, i també entre els alumnespàtria commovia tot el nord de Xina, Xang- antics i actuals de l'Acadèmia de WampoaKai-Xcc, amb l'ajut de l'imperialisme japo- i d'altres acadèmies militars — que molts,nès, organitzà un atemptat contra Ti Hun- equivocant-se completament, condemnen enkan. Greument ferit a conseqüència de I'a- bloc, considerant-los partidaris de Xamg-Kai-temptat i trobant-se a l'hospital de la con- Xec —, hi ha hagut, hi ha i hi haurà nocessió francesa de Tientsin, Ti Hun-kan fou pocs joves nobles que manifesten més i mésdetingut i després executat a Peiping per or- el desig i la disposició de collaborar amb elcure de Xang-Kai-Xec. Segons la informació poble i el seu poder soviètic i el seu Exèrcitde tota la premsa ;xinesa i estrangera, el roig en la lluita contra l'imperialisme.camarada Ti Hun-kan i el seu partidari elgeneral Yen-Yin-xi, pesi a les ferides rebu- WAN MINdes i al seu greu estat físic, es comportaren (Acabarà)

Txang-Kai-Txec, el -general traidor al seu poble, que esposà incondicionalment al servei del Japó, per tal de lUn-rar-li Xina; a fi de complir el seu baix pacte, Txang-Kai-Txec ha emirat tots' els mitjans, procurant que laRepública xinesa anés quedant poc a poc esclavitzada.

tit Comunista no té altre camí per a la mo-bilització general de tot el poble xinès enla lluita santa nacional-revolucionaria con-tra i'ina.perialisme japonès, que la tàcticadel front únic popular antiimperialista.

En aquests últims anys, el P. C. de Xinaha aplicat i aplica la tàctica del front únicantiimperielista. El P. C. de Xina va apli-car aquesta tàctica en la lluita de l'Exèrcitroig, el qual s'adreça més d'un cop a totesles tropes de la Xina del Kuomingtan, ambla proposta de segellar un acord de lluitaper a combatre conjuntament contra l'impe-rialisme, sense altra cosa, que les següentscondicions elementals, estrictament prácti-ques : suspendre l'ofensiva contra les re-

Pu-li, l'emperador de Manxukuo

gions soviètiques i concedir al poble les lli-bertats democràtiques (la llibertat de prem-sa, de paraula, sindical, d'organització, demanifestacions, de vaga, etc.) i el dret d'or-ganitzar i armar destacaments de volunta-ns antijaponesos. El P. C. de Xina va apli-car aquesta tàctica en els temps de l'heroi-ca defensa de Xang-hai, a començament de1932 ; llavors, els comunistes lluitaren a pri-mera fila, al costat dels combatents del XIXexèrcit i de la població de. Xang-hai ; lla-

vors, els comunistes organitzaren la vagageneral dels obrers que treballaven a totesles fàbriques tèxtils japoneses de Xang-hai,per a sostenir el XIX exèrcit; llavors, lesorganitzacions del nostre Partit a Xang-haicrearen destacaments armats d'obrers i es-tudiants per prendre part en la lluita alsfronts, destacaments de transports, de co-municacions, d'informació, de proveïment,de la creu roja, etc., per ajudar l'exèrcit icobrir la reraguarda; llavors, el govern so-viètic central de Xina, malgrat la seva dí-ficilfssima situació financera, va invertirdesenes de milers de dòlars sostenint l'he

-roica vaga antijaponesa dels obrers.EI Partit Comunista aplicó aquesta tàc-

tica en els nombrosos combats heroics anti-japonesos del Nord de Xina (a Xane haik-wan, a Xahar, etc.) quan els comunistesi llurs partidaris lluitaven conjuntament alsfronts contra els exèrcits de Ti-Hun-kiang,Fan Xenwu, Sun Tian-yin i altres.

El Partit Comunista de Xina ha aplicati aplica aquesta tàctica a Manxúria i aJehol, on els comunistes, en aquestes dar-rers anys, actuen sempre i pertot arreu,com els iniciadors i organitzadors del frontúnic de tots els destacaments de guerrillersi de totes les forces del poble per a la lluitacontra l'enemic mortal comú : les tropesjaponeses d'ocupació. 1 precisament, com afruit d'aquesta tàctica del Partit Comunis-

I a muller de- Sun-Yat-Sem, la dirigent dels

general del poble contra els imperialistes .es-trangers i Ilurs agents. En relació amb aixòes reforça l'increment nacional-revolucionaride les masses més extenses. I inclús, moltsdestacaments de trapes dels militaristes s'in-clinen a favor de la guerra santa nacionaldefensiva del poble xinès contra l'imperia-lisme.

Segon. En aquests darrers anys, l'exèrcitroig s'ha desenvolupat fins esdevenir un po-tent factor militar a la Xina. Només l'exèrcitroig lluita obertament sota la consigna de la«guerra nacional-revolucionaria del poble ar-mat contra l'imperialisme japonès, en de-fensa de la integritat, la independència i launificació de Xina». I, de totes les forces

.. — C

^ar..-

El general xinés Hu Han Ming, partidaride la resistència als japonesos

militars anti-xankaixecanes, l'exèrcit roig ésl'únic que està en condicions de rebutjar ambèxit les ininterrompudes campanyes guerre-res de Txang-Kai-Txec i de lliurar la guerracontra els grups polítics i militars antijapo-nesos i antixankaixecans ja obrin per motiusautènticament patriòtics i d'alliberament na-cional o senzillament per virtut de les con-tradiccions militars i imperialistes — no te-nen més remei de veure en l'exèrcit roig elfactor militar més formidable de la lluitaarmada contra' el Japó i contra Xan-Kai-xec,

Tercer. Per a organitzar i portar a capamb èxit la guerra nacional-revolucionàriadel poble armat contra els imperialistes ja-ponesos, és inevitable i necessari que en

1 pquesta guerra hi participin no solamentl'exèrcit roig obrer i pagès, no solament totsels treballadors revolucionàriament orientatsi conscients, sinó també les diverses forcespolítiques i militars que representen aliatstemporals inestables i vacillants.

Entenc que avui, pensant en la nostra ex-periència precedent positiva i negativa, teninten compte la situació actual del nostre paísen un moment que la experiència nacionaldel nostre poble es veu amenaçada, el nostrePartit, en aquestes circumstàncies, ha de se-guir desenvolupant la seva tàctica de frontúnic antiimperialista, fins aconseguir conse-qüentment donar a aquest moviment l'im-puls més audaç, més extens i més potent,perquè d'aquesta manera el poble xinès pu-gui unificar-se veritablement i real, amb lamés gran rapidesa per a lluitar en comú con-tra l'imperialisme i per la salvació de lanostra pàtria.

Com haurà de seguir desenvolupant-seaquesta tàctica del Partit Comunista de Xi-na? Es la nostra opinió i la opinió de tot elC. C. del P. C. de Xina, que la nostra tàc-tica ha de consistir a adreçarse conjuntamentamb el Govern Soviètic de Xina, a tot el po-ble, a tots els partits, grups, tropes, organit-zacions de masses i a totes les personalitatsPolítiques i públiques d'algun relleu, propo-sant-tos-hi organitzar juntament amb nosal-

& MI L* R24-X[k36

XINA CONTRA L'JMPERIALISMEHi ha qui pensa, que ja que a Xina, ei;

una part considerable del territori del país,ha triomfat la revolució soviètica i s'haaguditzat extraordinariament la lluita declasses, el problema del front popular anti-imperialista no enclou, doncs, cap impor-tància, o no enclou una importància singu-lar. Això és un greu error. Els fets diuenprecisament el contrari. Els fets han indi-cat i indiquen clarament que a la Xina ac-tual, el problema del front popular antiim-perialista enclou una importància no sola-ment primordial, sinó més aviat decisiva.

•I s'explica pel fet que Xinaestà travessant una crisi na-cional sense precedent. Aques-ta crisi nacional sense prece-dent ha estat provocada enprimer terme, per la creixentexpansió militar, política i eco-nòmica de l'imperialisme ja-ponès i per la traïció nacionalsense exemple, ignominiosa,del Kuomingtan. Durant eltemps transcorregut des delsesdeveniments de Manxúria(.1931), és a dir, en menys dequatre anys, gairebé la mei-tat del territori xinès, es trobaen part ocupat per l'imperia-lisme japonès i en part de fet,sota el taló de ferro de la sol-dadesca del Japó.

Després de la Manxúria,Jehol ; després de Jehol, lazona que rodeja la Gran Mu-ralla i Xanghaikwan ; desprésde Xanghaikwan i els puntsestratègics de la Gran Mura

-ha, els anomenats «districtesdesmilitaritzats de Luantrmg»l'ocupació de fet per les for-ces armades japoneses de lesprovíncies d'Hopei, Xahar,Suivan. El pla de la completadestrucció de Xina com a Es,tat, • traçat en el memoràndumde Tanaka, es porta a termed'una manera sistemàtica.

En aquests darrers anys,Xang-Kai-Xek, Wán-Xins-wei, Xang-Hsueh-liang i altresagents de l'imperialisme japo-nès, amb la seva política dela «no resistència» lliurarenuna província xinesa darreral'altra, acceptaren l'una darre-ra l'altra totes les exigènciesjaponeses. Al mateix temps,aquests traïdors lliuren unaguerra sagnant contra llur propi poble i es-clafen tot intent de les masses de fer frontal Japó i salvar la pàtria, disfressant -se amb1a demagògia de la «necessitat d'aconseguirprimer la pacificació interior i després oposarresistència a ]'enemic exterior». Els darrerstemps, aquests traïdors a la pàtria, sota laconsigna de la «collaboració entre Xina iJapó porten a cap una política tan infamei tan descaradament venal i capituladora,com no la coneix la història de Xina ni lade cap altre poble.

Els imperialistes japonesos exigiren quees retiressin del Nord de Xina els exèrcitsde Iu Hsu-xun, de Sun,Xei-ivan i altres, itots aquests exèrcits foren immediatamentretirats cap el Sud i cap a ]'Oest, per a uti-litzar-los a la guerra intestina contra llurçropi poble. Els imperialistes japonesos exi-giren la destitució d'un gran nombre decaps polítics ç militars xinesos, i totes lespersones assenyalades foren immediatamentrellevades de llurs càrrecs. Els imperialis-tes japonesos exigiren que s'allunyés deTientsin el govern provisional d'Hopei, itotes les seves institucions foren trasllada-des immediatament a Paoting. Els imperia-listes japonesos exigiren la suspensió i su-pressió dels diaris . i reviste de Xina queno els agradaven, i tots els diaris i revistesper ells assenyalats foren tot seguit suspe-sos i suprimits. Els imperialistes japonesosexigiren la detenció i càstig dels més diver-sos directors i corresponsals dels diaris irevistes de Xina, i immediatament les per-sones de referència es trobaren detingudesi empresonades. Els imperialistes japonesosexigiren que s'implantés a les escoles i uni-versitats de Xina un sistema servil d'edu-cació japonòfila, i immediatament es cremétota la literatura xinesa avançada, i unamunió de joves que no volgueren convertir-se en esclaus d'un Estat estrany, foren de-tinguts, i molts afusellats. Els imperialistesjaponesos exigiren que a totes les institu-cions de ]'Estat xinès s'agreguessin japo-nesos en qualitat de consellers, i els espiesjaponesos aparegueren immediatament a lesinstitucions militars, polítiques i financeresdel govern de Nanquin. !Els imperialistes ja-ponesos exigiren inc]ús la dissolució de lesorganitzacions del Koumingtan, i les sevesorganitzacions locals del Nord de Xina i del'Amoi, foren immediatament dissoltes. Elsimperialistes japonesos exigiren la dissolu-ció de la Lliga dels «Camises blaves» i elsseus dirigents Tsin Kuan-xin i Xuan-Sao-sian, fugiren immediatament del Nord deXina.

Si aquest estat de coses continua, és evi-dent que les nostres províncies restants, si-tuades a les riberes del riu Yangtsè, a laConca del riu Xunkiang, etc., seran tambéanexionarles l'una darrera l'altra pels ban-dits imperialistes japonesos. I amb això, elnostre pafs que posseeix la cultura més an-tiga de la història de la humanitat, unacultura de cinc mil anys, es veurà convertitper sempre més en una colonia, i el nostrepoble, el més gran del món, amb 450 mi-lions d'habitants, es veurà definitivamentesclavitzat.

Pot continuar tolerant semblant situacióel gran poble xinès? No, no pot. Vegeu comel poble abissini, amb els seus dotze milionsd'habitants, està en peu per defensar perles armes la seva pàtría contra l'ocupaciódel feixisme italià. Pot el poble xinès, amb450 milions d'habitants, no lluitarà per laseva existència nacional, per la seva inde-pendència com a Estat, per la seva integri-tat territorial i pels seus drets i llibertatshumanes? .No, no pot deixar de lluitar. Elpoble xinès ha lluitat, lluita i seguirà llui-tant per totes aquestes coses.

El probiema està plantejat d'una maneraabsoluta : resistir l'ofensiva de l'imperia-lisme Jaj^onès per a viure, o negar-se a re-sistir l'enemic exterior, i deixar-se morir.

En relació amb això, la lluita per l'or-ganització de la resistència contra el Japó .

i f er .la salvació de la pàtria, s'ha conver-tit des de ja fa molt de temps, en un deuresagrat de tothom, de tots i de cada un delsfills i filles de la nostra pàtria. Sota les con-dieiorzs de la creixent crisi nacional no res-ta altre caml de salvació a Xina que lamobilització general de tot el nostre granpoble en la lluita decisiva e implacable con-Ira l'imperialisme. Al mateix temps, el' Par-

PER WAN MINta, en aquests últims temps, s'ha aconse-guit que nombrosos i escampats destaca-ments de guerrillers, a Manxúria 1 Jehol,s'unissin als destacaments de guerrillersacabdillats pels comunistes per a crear unestat major unificat dels exèrcits antijapo-n esos i mima direcció política única. D'aques-ta manera, es reforça i - enforteix enorme-ment la puixança combativa de tots els des-tacaments de guerrillers a Manxória i Jehol.

EI Partit Comunista ha aplicat aquestatàctica a totes les formes de la lluita anti-imperialista, per exemple : el boicot de lesmercaderies japoneses, manifestacions anti-imperialistes, vagues, etc.,' a tota la Xina.

No obstant, cal registrar amb tota ener-gia el fet que fins aquest moment, el Par-tit Comunista de Xina no ha assolit encaraf,ortar a cap aquesta tàctica d'una manerarealment consegilent i sense errors.

Per exemple, on temps de l'heroica de-fensa de Xang-hai, hauria hagut de crear elmés extens front únic antiimperialista, ambtots aquells que sostenien la lluita armadadel XIX exèrcit contra els invasors japone-sos. Però, per virtut de les orientacionserrònies d'alguns dels dirigents del nostrePartit, que reputaven inadmissible la con-signa de al'aliançá dels obrers, els pagesos,els soldats, els comerciants i éls inte•lec-tuals», no es va crear un front popular an-tijaponès realment extens. El Partit Comu-nista de Xina hauria hagut d'organitzar aXang-hai la vaga general i esforçar-se pera armar els obrers sobre la base d'un extensfront únic de tots els sindicats, roigs i grocs,contra l'imperialisme japonès. Però, perculpa del sabotatge dretista-oportunista idels errors. esquerro-sectaris deis nostres fun-cionaris sindicals, la consigna de la: vagageneral no fou realitzada, i l'armament delsobrers per a enviar-los al front es .portà acap d'una manera relativament débil.

Un altre exemple. El Govern Soviètic iel Consell revolucionari de guerra s'adreça

-ren a tot el poble i a tots els destacamentsde tropes, amb una crida per a segellar unacord combatiu per a la lluita armada con-junta contra l'imperialisme japonès (tots eldiaris estrangers i xinesos es veieren obli-gats a publicar aquest missatge). E] gene-ral Xen Xeu, comandant en cap de ]es tro-pes del Kuomingtan que operen contral'exèrcit roig al front Nord de Kiangsi,s'adreçà, conjuntament amb els seus capsi oficials, a Xan-Kai-xec, exigint que essuspenguessin les hostilitats contra l'exèrcitroig i que es prengués amb ells un acordde lluita contra els invasors japonesos. Enla seva resposta, Txang-Kai-Txec, declaravaobertament, d'una part, que «el qui seguisparlant de lluitar contra el Japó, s'exposa-va a un càstig fort» i rellevà del seu càrrec,el general Xen Xen, però per altra part esva veure obligat a publicar el seu missatgea l'exèrcit roig, en el qual, intentant justi-ficar la negativa a lluitar conjuntament con-tra el Japó, formulava les més insolentsacusacions contra l'exèrcit roig (manca del'elemental dignitat humana, etc.). Enaquestes condicions, el Partit Comunista deXina hauria hagut d'adreçar-se, amb pro-posicions encara més concretes, al generalXen Xen i a les seves tropes, r a totes lesaltres que desitgen lluitar contra l'imperia-lisme japonés. Hauria hagut de prosseguirla discussió amb Xan-Kai-xec, per a des-emmascarar-lo fins a la fi, davant l'exèrcit idavant del poble com a traïdor a la nació.No obstant, per no aplicar conseqüentmentla seva política, el Partit Comunista deXina es va limitar a la resposta negativade Txang-Kai -Txec, creient que d'aquestamanera l'havia desemmascarat i no va inten-tar aconseguir un resultat efectiu, real, per aarribar a un acord amb les tropes del Kuo-mingtan sobre la base d'un front únic diri-git contra l'imperialisme japonès.

Tercer exemple, En produir-se els esdeve-niments de Fukien, el Partit Comunista dc.Xina hauria hagut de partir de que aquestsesdeveniments eren el resultat directe de laproposició feta per l'exèrcit roig a les tro-pes del Kuomingtan amb l'objecte de sege-llar un acord combatiu per a lluitar conjun-tament contra l'mperialisme japonès i el seuagent Txang-Kai -Txec i que per aixà eranecessari situar-se davant del XIX exèrciti davant del govern de Fulden, com davantd'aliats. Però, a cansequència de la maneramecànica d'alguns dels dirigents del nostrePartit en abordar el problema de la lluitacontra els «intents de trabar per a Xina unatercera trajectòria, es a dir una trajectòriaque no fos ni la soviética ni la del Kuo-mingtann, ei Partit Comunista de Xina noanalitzà com havia de fer-ho la importàn-cia política dels esdeveniments de Fukien.D'ací va provenir també el nostre error mi-litar : en lloc de lliurar conjuntament amb elXIX exèrcit una lluita armada contra Txang-Kai-Txec en el responsable front Nord-est, a Kaingsi i 'Fukien, la direcció militarde l'exèrcit roig xinès decidí retirar els seusdestacaments d'aquest front i enviar-los alSud i a ]'Oest per a donar un cop contra lareraguarda de les tropes de Txang-Kai-Txec.D"aquesta manera, no estigué en condicionsde prestar en el seu dia un ajut seriós ieficaç a la lluita del XIX exèrcit.

I finalment, durant les accions armadescontra Txang Içai-Txec i el Japó dels exèrcitsde Ti-Hun-kan, Fen-Xen-wu i Sun-Ties jinal Nord de Xina, el Partit Comunista deXina hauria hagut de mobilitzar totes lesseves forces al Nord i en altres parts deXina per sostenir aquestes accions.

Però com que els nostres funcionaris alNord i a Xang-hai no saberen apreciar,de-gudament ni comprendre la importànciad'aquests esdeveniments, no arribàrem acrear allí focus de guerra antixankaixecansi antijaponesos.

1 avui, per a tothom és clar que si, en elperíode que es produïen tots aquests esde^'e-niments, el Partit Comunista de Xina .ha-gués portat a cap la téctica del front únicantiimperialista d'una forma realment serio-sa, conseqüentment i sense errors, la situaciópolítica de Xina es presentaria ara encaramés favoráble per al desenvolupament de lalluita revolucionària de les més extenses mas-ses del poble contra ]'imperialisme i els seusagents.Tals errors eren abans de tot la consequén-

cia que molts camarades nostres no compre-nien ni comprenen la nova situació formada

durant els últims anys a Xina. No compre-nen com s'ha de plantejar d'una nova ma-nera el problema del front únic antiimperia-lista a Xina.Aquests mous factors es redueixen, fona-

mentalment, als seguentsPrimer. La crisi nacional sense precedent

provocada per l'expansió japonesa, i la traï-ció del Kuomingtan, provocó la indignació

tres, un Govern popular unificat de defensanacional per a tota la Xina i un exèrcit mini.ficat ¢anxinès i antijaponès i de defensa no-cional.

I a ]'ensems que fa això, el P. C. de Xinaha de declarar obertament i amb la máximaresponsabilitat davant tot el poble, que salo_dará l'entrada, en aquest govern popular uni_ficat de defensa nacional, al costat dels repre-sentants del Govern soviètic, de tots aquellsque no volen convertir-se en esclaus colonials,de tots els soldats, caps i oficials que estiguindisposats a utilitzar llurs armes en defensa

del poble i de la pàtria, detots els partits, grups i orga-nitzacions que desitgin prendrepart a la guerra santa d'alli-berament nacional, de tots elsjoves honrats afiliats al Kuo-mingtan i a la Lliga dels «Ca-mises blavesn que estimin real.ment ]Icir poble i llur país; detots els emigrats xinesos que .desitgin salvar la pàtria, i detots els germans de les mino-ries nacionals (mongols, mu-sulmans, coreains, tibetans,miao, li, etc.), que es trobensota l'opressió dels imperialis-tes i de llurs agents; els mili-taristes xinesos.Alhora, el P. C. de Xina

ha de declarar obertament iamb la màxima responsabili-tat davant tot el poble, quesaluda l'entrada en aquestexèrcit antijaponès unificat, alcostat de l'Exèrcit roig deXina i els destacaments ar-mats antijaponesos de Manxú-ria, Jehol i e] nord de Xina,de totes les tropes, de tots elssoldats, tots els caps i oficialsque estiguin disposats a llui-tar amb les armes a la mà perla salvació de la nostra pàtria.

El Comitè Central del Par-tit Comunista de Xina i elComitè Executiu Central de laRepública popular soviètica xLnesa, declaren oficialment da-vant el poble de Xina i da-vant l'opinió pública de tot el .món, que

Primer. El C. C. del P.Ç. de Xina i el Govern soviè-tic 'de Xina estan disposats aprendre a llur càrrec la ini-

cantonesos, ciativa d'entaular negociacionsamb tots els partits, tots elsgrups, totes les organitzacions

socials i totes les autoritats polítiques i mi-litars locals, amb totes les personalitats polí-tiques i públiques, envers les mesures con-cretes encaminades a la formació d'aquestGovern popular de defensa nacional, sobrela base d'un programa acceptable per tots,de lluita per la resistncia armada contraGls atacs exteriors i per la salvació de lapàtria, independentment de les divergènciespolítiques a l'entorn de molts problemes im-portants del nostre pafs, que han existit iexisteixen entre el Partit Comunista i elGovern de la Xino soviética, d'una part, iells de l'altra.

Segon. L'exèrcit roig obrer i pagès estàdisposat a entrar el primer en aquest exèr-cit unificat antijaponès i a combatre, costatper costat amb tots els destacaments mili-tars, per la salvació de la nostra . pàtria . Siles tropes del Kuomingtan suspenen l'ofen-siva contra ]'exèrcit roig i lliuren realmentuna lluita armada contra l'imperialisme ja-ponés i els seus agents, l'Exèrcit roig elsallargarà immediatament la mà per a lluitarconjuntament per la salvació de la pàtria,siguin les que siguin les divergències queels hagin separat i els separin quant als pro-blemes polítics interiors, encara que entrel'Exèrcit roig i les tropes del Kuomingtanhi hagi hagut fins avui mateix una guerra.

Ultra això, e] P. C. de Xina ha de plan-tejar obertament davant tot el poble el pro-blema del caràcter d'aquest Govern popularde defensa nacional, com un govern la tascafonamental del qual serà organitzar la resis-tència armada contra el Japó, per la defensade la pàtria. En relació amb això, a la basedel programa polític d'aquest Govern popu-lar hauran d'entrar els següents punts, quereflecteixen els ínteressos generals de tat elpoble

Primer. Resistència armada contra l'ex-pansió japonesa i restitució de tots els terri-toris ocupats.

Segon. Ajut als famolencs i reparaciócabdal (le les rescloses per a lluitar contrales inundacions i les sequedats.

Tercer. Confiscació de tots els béns del'imperialisme japonès a Xina i lliuramentdels béns confiscats al Govern popular pera cobrir les despeses de la guerra contra ell.

Quart. Confiscació de les terres, de l'ar-ròs, del pa i de tots els béns dels traïdors

j

envers llur pàtria i agents de l'imperialismeaponès, lliurant-los als parats, als pobres i

als combatents antijaponesos.Cin.qué. Anullació de tots els impostos i

contribucions aclaparadors, normalització dela política financera i del sistema monetari idesenvolupament de l'economia nacional.

Sisè. Augment dels salaris i sous i millo-rament de la situació material dels obrers,pagesos, militars i intellectuals,

Setè. Llibertats democràtiques i allibera-ment de tots els presos polítics,

Vuitè. Instrucció general i jatuita i tre-ball per a tots els joves en acabar llurs es-tudis.

Novè. Igualtat de drets per a totes lesnacionalitats que integren la Xina i defensade la intangibilitat de la persona, dels béns,de la residència i dels treballs dels emigratsxinesos al seu pafs i a l'estranger.

Desè. Aliança amb totes les masses delpoble hostils a l'imperialisme japonès (alian-ça amb el poble treballador japonès, amb elscoreans, els formosians, etc.), aliança ambtotes les nacions i Estats que sostinguin lalluita d'alliberament nacional del poble xinèsi simpatitzin amb ella, i establiment de rela-cions amistoses amb totes les potències itotes les nacions que mantinguin una neu

-tralitat de bons veïns en les operacions mili-tars entre l'imperialisme japonès i el pobleAlguns pensen que semblant proposició del

P. C. de Xina enclou abans que tot un sim-ple carácter propagandista i d'agitació i nopot portar resultats reals. Això és absoluta-ment fals. (Segueix a la pàg. 7.)

UN10 GRAFICA, Coorex.artv.a OBRERA. — Nou de la Rambla, 45