ona nº 19 (juny 2004)

9
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) L’educació és una responsabilitat social Entrevista a Josep- Lluís Carod-Rovira ERC, nova secció local Transport municipal Viver d’empreses Què és l’Agermanament entre pobles? Recollida selectiva Edita: Grup Municipal d’Independents-ERC Santa Eulàlia de Ronçana • Imprès en paper ecològic • Dipòsit legal: B - 48.566 GRUP MUNICIPAL D’INDEPENDENTS-ERC SANTA EULÀLIA DE RONÇANA Juny del 2004 • Número 19 2 6 4 3 Continuïtat i reptes de futur Els municipis són, segurament, els elements fonamentals de l'administració perquè signifiquen el punt de partida de qualsevol ordenament. Ho va dir a Santa Eulàlia, i amb autoritat, l'historiador Borja de Riquer en la conferència que va oferir en l'homenatge que el nostre consistori va celebrar als 25 anys de democràcia. Va ser l'homenatge a un període centrat en les persones que l'han fet possible: quatre alcaldes i més de cinquanta regidors i regidores que han treballat, primer per assentar els fonaments i, després, per consolidar i construir el poble que avui tenim. I això, aquesta constància, ens omple d'orgull perquè demostra fefaentment que la implicació en el bé comú il·lusiona, i que existeix, per sobre de tendències polítiques, un fil conductor de compromís amb la gent que ens és més propera. Aquest compromís va ser el que va convocar tots els regidors i regidores que no van voler faltar a la cita. I, és clar, nosaltres des d'Independents-ERC també hi hem aportat per- sones que, ja en les dues legislatures anteriors des de l'oposició, han dedicat temps i capacitat a aquesta feina coral de millorar la qualitat de vida de la gent de Santa Eulàlia de Ronçana. D'aquest 25 anys, el darrer encara ens il·lusiona una mica més perquè és des de la primavera del 2003 que els resultats electorals ens van dictar la feina de liderar l'equip de govern al nostre municipi. L'acord al qual vam arribar amb el PSC ha resultat ser encertat i els treballs que hem compartit durant aquest any des de l'equip de govern han estat sincers i satisfactoris. D'altra banda, la capacitat d'implicació dels grups de l'oposició i el flux d'informacions que han anat tenint (mitjançant òrgans de nova creació com la Comissió Delegada i amb els contactes constants i puntuals) els ha permès fer una feina destacable de contrapunt. Ara, doncs, hem de fer un pas més. Som optimistes perquè el compromís de tot el grup d'Independents-ERC amb el progrés de Santa Eulàlia és ferm i, per sobre de conjuntures, les passes són segures perquè es basen en valors de servei a la comunitat. Estem molt satis- fets de la feina iniciada pels nostres representants a l'Ajuntament: encapçalats per en Jaume Dantí els nostres regidors han posat, durant aquests primers mesos d'activitat, les bases que s'aniran desenvolupant durant els propers anys. Així, s'han proposat i pressupostat actuacions urbanístiques de gran transcendència, algunes de les quals ja s'han iniciat, s'han incorporat sis- temes de control de la despesa i de garantia d'execució, s'han posat en fun- cionament un seguit de consells que són la llavor d'una creixent participació ciutadana en els afers municipals, s'ha informat puntualment de l'activitat municipal amb un renascut òrgan, el Tornaveu, que arriba puntualment a cada casa, s'ha convocat reunions d'informació general i de projectes pun- tuals, entre altres actuacions que ja estaven previstes en el nostre programa. Però també, i des del nostre grup, s'ha treballat de ferm per la imminent posa- da en marxa de l'Escola Bressol o del transport municipal i s'ha col·laborat sincerament en les comissions i consells generats des de l'Ajuntament. Som optimistes però també som gent d'ambició i, per això, no volem deixar passar l'ocasió de seguir prenent les iniciatives que considerem necessàries, algunes de les quals les podreu trobar en aquestes pàgines. Continuïtat, compromís i ambició són qualitats crucials que volem que si- guin presents en la nostra feina com a grup polític obert i en constant crei- xement. 6 7 8 8 La transparència i la convicció d'infor- mar puntualment la població ja va pale- sar-se en la reunió oberta en la qual els membres del nou equip de govern van informar de les novetats i projectes que s'estaven realitzant a principis d'any. Ara, i durant les properes setmanes, es farà una nova convocatòria amb l'actualitat consistorial generada des d'aleshores.

Upload: independents-erc

Post on 28-Mar-2016

218 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

Butlletí informatiu d'Independents-esquerra

TRANSCRIPT

Pla d’OrdenacióUrbanísticaMunicipal (POUM)

L’educació és unaresponsabilitatsocial

Entrevista a Josep-Lluís Carod-Rovira

ERC, nova secció local

Transport municipal

Viver d’empreses

Què ésl’Agermanamententre pobles?

Recollida selectiva

Edita: Grup Municipal d’Independents-ERC Santa Eulàlia de Ronçana •Imprès en paper ecològic • Dipòsit legal: B - 48.566

GRUP MUNICIPAL D’INDEPENDENTS-ERCSANTA EULÀLIA DE RONÇANA

Juny del 2004 • Número 19

2

6

4

3

Continuïtat i reptes de futurEls municipis són, segurament, els elements fonamentals de l'administracióperquè signifiquen el punt de partida de qualsevol ordenament. Ho va dir aSanta Eulàlia, i amb autoritat, l'historiador Borja de Riquer en la conferènciaque va oferir en l'homenatge que el nostre consistori va celebrar als 25 anysde democràcia. Va ser l'homenatge a un període centrat en les persones quel'han fet possible: quatre alcaldes i més de cinquanta regidors i regidores quehan treballat, primer per assentar els fonaments i, després, per consolidar iconstruir el poble que avui tenim. I això, aquesta constància, ens ompled'orgull perquè demostra fefaentment que la implicació en el bé comúil·lusiona, i que existeix, per sobre de tendències polítiques, un fil conductorde compromís amb la gent que ens és més propera. Aquest compromís va serel que va convocar tots els regidors i regidores que no van voler faltar a lacita. I, és clar, nosaltres des d'Independents-ERC també hi hem aportat per-sones que, ja en les dues legislatures anteriors des de l'oposició, han dedicattemps i capacitat a aquesta feina coral de millorar la qualitat de vida de lagent de Santa Eulàlia de Ronçana.

D'aquest 25 anys, el darrer encara ens il·lusiona una mica més perquè és desde la primavera del 2003 que els resultats electorals ens van dictar la feina deliderar l'equip de govern al nostre municipi. L'acord al qual vam arribar ambel PSC ha resultat ser encertat i els treballs que hem compartit durant aquestany des de l'equip de govern han estat sincers i satisfactoris. D'altra banda,la capacitat d'implicació dels grups de l'oposició i el flux d'informacions quehan anat tenint (mitjançant òrgans de nova creació com la ComissióDelegada i amb els contactes constants i puntuals) els ha permès fer una feinadestacable de contrapunt. Ara, doncs, hem de fer un pas més.

Som optimistes perquè el compromís de tot el grup d'Independents-ERC ambel progrés de Santa Eulàlia és ferm i, per sobre de conjuntures, les passes sónsegures perquè es basen en valors de servei a la comunitat. Estem molt satis-fets de la feina iniciada pels nostres representants a l'Ajuntament: encapçalatsper en Jaume Dantí els nostres regidors han posat, durant aquests primersmesos d'activitat, les bases que s'aniran desenvolupant durant els propersanys. Així, s'han proposat i pressupostat actuacions urbanístiques de grantranscendència, algunes de les quals ja s'han iniciat, s'han incorporat sis-temes de control de la despesa i de garantia d'execució, s'han posat en fun-cionament un seguit de consells que són la llavor d'una creixent participacióciutadana en els afers municipals, s'ha informat puntualment de l'activitatmunicipal amb un renascut òrgan, el Tornaveu, que arriba puntualment acada casa, s'ha convocat reunions d'informació general i de projectes pun-tuals, entre altres actuacions que ja estaven previstes en el nostre programa.Però també, i des del nostre grup, s'ha treballat de ferm per la imminent posa-da en marxa de l'Escola Bressol o del transport municipal i s'ha col·laboratsincerament en les comissions i consells generats des de l'Ajuntament.

Som optimistes però també som gent d'ambició i, per això, no volem deixarpassar l'ocasió de seguir prenent les iniciatives que considerem necessàries,algunes de les quals les podreu trobar en aquestes pàgines.

Continuïtat, compromís i ambició són qualitats crucials que volem que si-guin presents en la nostra feina com a grup polític obert i en constant crei-xement.

6

7

8

8

La transparència i la convicció d'infor-mar puntualment la població ja va pale-sar-se en la reunió oberta en la qual elsmembres del nou equip de govern vaninformar de les novetats i projectes ques'estaven realitzant a principis d'any.Ara, i durant les properes setmanes, es faràuna nova convocatòria amb l'actualitatconsistorial generada des d'aleshores.

a fons2

La realitat la percebem abans deres pel sentit de la vista. Quananem a un poble, el seu paisatgeés el tret que ens l'identifica. Hiarribem, normalment, per una deles carreteres d'entrada i copseml'estil de les seves cases i la dis-tribució dels seus carrers, els seusboscos i camps de conreu. No-més quan el trepitgem i ens himovem ens adonem dels seusllocs singulars, de les seves qua-litats urbanístiques per a viure-hi.Posem a funcionar el tacte. Des-prés ve l'oïda i l'olfacte. Xerrantamb la seva gent, ensumant lesseves olors, decidim si hi conviu-ríem de bon grat. Per fi, el gustens el regalen els productes de laterra –avellanes o formatges,patés o enciams, car-xofes o avi-ram,…– i la cuina que en fan elsfamiliars, amics o restaurants.Tots volem viure bé. La felicitat ésel nostre objectiu.

Tot plegat deu semblar un iniciidíl·lic i poètic per a l'objected'aquest article, però la voluntatd'Independents-ERC és bastir unprojecte comú de qualitat de vidapel futur proper i per les genera-

cions vinents. Cal, doncs, assegu-rar la comoditat en els desplaça-ments per dins del poble i l'a-parcament, preveure els equipa-ments necessaris comuns –esco-les, centres sanitaris, comerços,xarxa d'abastament d'aigües, declavegueres, parcs de lleure i zo-nes esportives, espais de trobada,cultura i relació humana per alsveïns, els joves i els grans,…–,facilitar la sortida cap al nostreentorn , preservar els paratges na-turals, garantir l'habitatge per a lapoblació present i futura i, a més,habilitar espais per al comerç il'economia productiva. Grans rep-tes, certament.

Preparem-lo.La qüestió no és doncs única-ment preservar, d’altra bandaesencial, sinó pensar en unagestió integrada i global d'un ter-ritori en constant evolució. Viu.Com el volem. Capaç de suportarun ritme urbanitzador adequat ales seves característiques. En fi,sostenible ambientalment, social-ment i econòmicament, ara i enels temps propers. Per fer-lo i

donar compliment al nostre pro-grama, ("adequarem el planeja-ment municipal a les accionsproposades a l'Agenda 21"): fa jados mesos que hem iniciat en elsi del nostre grup la preparaciódel procés per dotar-nos d'un Plad'Ordenació Urbanística Munici-pal (POUM). Cal ara fer públic ievident l'inici d'aquesta tasca.Una tasca que ha de ser de tots,que volem que sigui de tots.Només amb la diversitat deplantejaments i la discussió ober-ta de parers s'enriquirà el plane-jament i trobarem el més àmplia-ment volgut. Ja s’ha parlat amb laresta de grups polítics del consis-tori i, a principis de juliol, s'apro-varà en ple el seu inici. Formal-ment s'aprovarà un plec de vo-luntats i motius per a iniciar laredacció del POUM, amb elsobjectius fonamentals, un progra-ma marc de participació ciu-tadana en la redacció i els plecsde clàusules per a convocar elconcurs per a triar l'equip redac-tor. Val a dir que aquest equiphaurà de concretar el programa icalendari de participació. Us ani-mem, però, des d'ara a participar-hi activament

Volem un poble viu

Vista de Santa Eulàlia de Ronçana des de Rosàs.

a fons 3

L’educació és unaresponsabilitat socialL'educació: diversos fronts Quan pensem en educació elprimer que ens ve al cap és qual-sevol model d'institució educati-va: Escola Bressol, Centres d'Edu-cació Infantil, Primària i Secun-dària, Universitats, Escoles Supe-riors... Però, de fet, el món edu-catiu va més enllà de les paretsde les escoles, instituts i universi-tats. No ens hem d'oblidar de laimportància de l'educació extra-escolar, és a dir aquella que esrep fora de l'horari escolar i quecomplementa l'activitat pròpia-ment docent –escoles d'idiomes,escoles de música, dansa, artsplàstiques...–, o també la ques'interessa pel món de lleure ique intenta aportar valors edu-cant el temps d'esbarjo dels nos-tres fills i filles –clubs esportius,entitats, casals, associacions iagrupaments ben diversos–.

Les polítiques compensatòries són educadoresPerò el concepte d'educació nonomés es pot entendre pel ves-sant més institucionalitzada.Massa sovint oblidem que, quijuga un paper destacat en l'edu-cació, és la família. Aquesta ésuna institució que no disposa deprogrames de desenvolupamentque millorin l'eficàcia de lesseves pràctiques educatives, peròque té el rol més significatiu en laformació de les persones. Però elspares amb fills de qualsevol edata vegades ensopeguen amb inter-rogants als quals no saben trobarresposta. És per això que lesadministracions públiques mésproperes, i especialment els ajun-taments, han de preocupar-se per

potenciar tota mena de recursosque ajudin els ciutadans a inter-canviar experiències, a compartirneguits, a oferir una formacióespecífica en certs temes... I mésenllà d'aquestes necessitats, tam-bé cal endegar tota mena de pro-grames compensatoris que faci-litin que les famílies socialmentmés desafavorides gaudeixind'unes bones condicions edu-cadores, que ajudin a la inte-gració social dels seus membres,menuts i grans.

El poble, mirall d'educacióQualsevol entitat que desenvolu-pa la seva tasca en el municipipot i ha d'esdevenir educadora.És bo que s'estableixi connexióentre elles i puguin establirlligams efectius en beneficid'aquest vessant. Per sort, en elsnostres pobles i ciutats existei-xen, cada vegada més, agentseducatius que aporten actuacionsi experiències que formen part dela vida de les persones i les aju-den a constituir-se com a tals.Però també el mateix poble és unagent educatiu. No és el mateixviure en un entorn degradat,sense voreres ni zones per passe-jar, on es desvalori el patrimonihistòric i cultural, que un entornon precisament es busqui l'equi-libri entre creixement econòmic,transformació urbanística i be-nestar, cohesió social i partici-pació ciutadana.

El nostre poble serà educadorquan reconeixerà, exercirà i de-senvoluparà, a més de les fun-cions tradicionals –econòmica,social, política i de prestació deserveis–, també una funció edu-cadora, en el sentit que assumeixuna intencionalitat i una respon-

sabilitat amb l'objectiu de la for-mació, la promoció i el desen-volupament de tots els seus habi-tants, començant pels nens i elsjoves.

L'educació, un compromís de totsI aquest és un dels objectiusd'Independents-ERC. Sota la idead'un poble que educa en el nos-tre programa electoral es recla-mava la necessitat de cercar elsrecursos necessaris i posar enmarxa les accions municipalsque ajudessin els ciutadans deSanta Eulàlia a fer front de ma-nera individual, i especialmentcom a membres d'un col·lectiu,als reptes de la societat actual.

Ara, quan s'està a punt d'inaugu-rar l'escola bressol, cal vetllar perquè es continuï treballant enl'oferta de nous espais que co-breixin tant les necessitats educa-tives més urgents del poble coml'oferta diversificada d'activitats. Itot això sense oblidar el com-promís educatiu que tenen totsaquells que desenvolupen alguntipus d'activitat pública, des deles associacions i entitats de totamena fins als grups juvenils iclubs esportius, i que també es faextensiu als mateixos respon-sables municipals en la feina querealitzen des de les seves àrees degestió.

Educar és una feina que pot esdeveniren tota mena d’activitats.

4 entrevista

Santa Eulàlia de Ronçana ja téuna secció local d'ERC i, peraquest motiu, ens sembla benapropiat d'utilitzar l'espai d'en-trevistes de l'Ona per apropar-nos a en Josep-Lluís Carod-Rovira, secretari general d'ERC.En Josep-Lluís Carod-Rovira és, amés, una persona propera i inte-ressant, de pensament fi. Liagraïm, doncs, l'atenció que vatenir amb nosaltres, atrafegatcom estava en la campanya elec-toral per les eleccions europees,recentment celebrades i que hanrefermat la presència d'ERC a totel territori nacional.

Què és, actualment, EsquerraRepublicana de Catalunya?

Esquerra Republicana de Catalu-nya és el pioner dels partitspolítics catalans actuals i, pertant, és l'hereu d'una llargahistòria de més de setanta anysdurant els quals sempre s'ha dis-tingit per una profunda conviccióde servei a les persones, al país .Es tracta, doncs, d'un partit deprofundes arrels que, ara i avui, esreafirma com a organització cap-davantera de la dignitat nacional.Lluny de discursos messiànics,

ERC converteix aquest capteni-ment en la resposta avançada ales inquietuds col·lectives de lespersones que, ara més que mai,subratllen el bé comú i la justíciasocial. ERC fa una aposta, doncs,per les persones i per la necessi-tat d'adequar el progrés personalamb un marc de relacionsnacional, que afavoreixi la cohe-sió entre tothom i que no renun-ciï a la llibertat de decisió delnostre país.

Com valores, doncs, la situaciópolítica actual i d'ERC després deles successives eleccions que hiha hagut.

El cicle d'eleccions que aramateix acabem de cloure han sig-nificat un veritable canvi. Vosal-tres mateixos en sou protago-nistes: al Vallès Oriental i concre-tament a la Vall del Tenes, lasituació política ha variat subs-tancialment. Però aquesta varia-ció no és, només, un canvi en elsgrups polítics que ens represen-ten al capdavant d'Ajuntaments oaltres administracions: el querealment ha variat és l'actitud dequi ho ha possibilitat amb elsseus vots. Ha estat un primer pasmarcat per la il·lusió de la gent

que ha pres la inciativa i que,organitzadament o no, ha deciditque no n'hi ha prou amb obser-var de lluny com es gestiona laseva voluntat i ha volgut fer-sepresent en tots els àmbits dedecisió.

Un canvi d'actitud, dius?

Efectivament. Ens trobem en unveritable relleu generacional dela classe dirigent, i no em refe-reixo només a un relleu per unaqüestió d'edat, vull veure-hi,encara, un estricte relleu de lesactituds. La generació de l'anar

Josep-LluísCarod-Rovira"ERC té una extensa i intensa representació per tot el territorinacional i cada secció local, cada grup que simpatitza amb lesnostres propostes és, alhora, una satisfacció i un compromís"

entrevista 5

fent, la generació que valorava elbé personal per sobre del bécomú, la generació que enfos-quia el discurs nacionalista ambuna actuació coixa i gallinàcia, lageneració que ha apuntalat l'es-peculació com a referent nonomés de l'economia sinó tambéde l'actuació política, comença adeixar pas a persones que, provi-nents de diferents sensibilitats,convergeixen en una perspectivade participació col·lectiva en elsafers públics i en una autènticadignificació de la política com areferent d'una vida socialpropera, rica. Però, és clar, aixòexigeix eines (econòmiques,legals, financeres, de maduresapolítica, en definitiva) que malau-radament ens han estat negadessistemàticament i que ara ens calrefer.

Com es poden refer aquesteseines?

Amb consistència, coherència iapel·lant als drets col·lectiusd'una societat que se'ls mereix:no n'hi ha prou amb tenir raó, caltenir la possibilitat de fer prevaleraquesta raó i de sumar convicciópolítica, sensibilitat nacional isentit de pertinença per poderaconseguir que la qualitat de vidapersonal sigui un reflex irrenun-ciable del progrés col·lectiu. Ésper això, per la necessitat de

generar noves eines de relacióentre les persones i la col·lectivi-tat que plantegem, per exemple,el nou estatut com a nou marclegal. És per això que acaronemla possibilitat d'un nou marcfinancer que no sigui una llosa iun obstacle pel progrés nacional.És per això, en definitiva, queERC lidera aquest relleu. In'estem molt de contents del nouescenari que la gent del país haproposat amb la força dels seusvots. ERC ha crescut molt i s'haconvertit en l'eix necessari dequalsevol formulació de presenti, sobretot, de futur perquè em fal'efecte que el compromís que hafet a cada poble i a cada ciutatdel país és clar i intel·ligible per atothom.

Com valores la creació de la sec-ció local d'ERC a Santa Eulàlia deRonçana?

Evidentment, d'una manera moltpositiva. Em consta que des deIndependents-ERC ja hi ha hagut,de fa anys, una presència sincerai inequívoca de tots els valors querepresentem com a partit ambrepresentació a tots els PaïsosCatalans. Efectivament, tal i comho demostra la respostamajoritària a les urnes a les elec-cions municipals de fa un any, lespersones que encapçalen aquestprojecte han estat l'element pri-mordial que us ha portat, desd'una oposició digna, a un go-vern esperançador, carregat defutur. La presència d'ERC com asecció local no ha de fer cap altracosa que accentuar la implicaciód'aquesta mateixa gent amb elprojecte de país d'ERC, un pro-jecte que valora molt positiva-ment la reflexió interna a cadaracó i que, per tant, té les portesobertes a tota aquella gent que,sense monolitismes ni pensamentúnic, s'hi vol afegir. Ens fa molta

il·lusió, com a partit polític, d'a-collir-vos com a secció local i usesperonem a ser crítics i, alhora,fidels referents del nostre partit.

ERC té una extensa i intensa re-presentació per tot el territorinacional i cada secció local,cada grup que simpatitza amb lesnostres propostes és, alhora, unasatisfacció i un compromís.

Satisfacció i compromís?

Doncs sí. Satisfacció en compro-var com n'és d'activa la societatcatalana i com s'estén la impli-cació d'ERC en tots els àmbits; icompromís del partit en la neces-sitat de ser permeable i sensible ales inquietuds de totes i cada unad'aquestes agrupacions. Segura-ment un dels actius més sòlidsd'ERC és aquesta presència i lahonradesa i capacitat de les per-sones que en formen.

Vindràs a Santa Eulàlia deRonçana per celebrar aquestafita tan important per a nos-altres?

I és clar! No dubteu que trobaremel moment per compartir ambtothom aquesta creació de la sec-ció local que, evidentment, emcomplau molt.

En Josep-Lluís Carod-Rovira, acompanyat de Jaume Dantí i Josep Maria Ainaudde Lasarte, ja va ser entre nosaltres l'any 1988, en el sopar de Ronçana.

per àrees6

ERC, nova secció local a Santa Eulàlia de RonçanaEl creixement d'Esquerra Repu-blicana de Catalunya ha estat, enaquest darrer cicle electoral, real-ment espectacular. A la nostracomarca i al nostre poble, també:es tracta d'un creixement conti-nuat i constant que, des del grupmunicipal d'Independents-ERCobservem amb il·lusió i l'afa-vorim amb accions diàries.Resulta del tot evident que lafeina que fem com a grup estàdirigida d'una manera sistemàticaa l'acció sobre els temes i inquie-tuds que ens són més properes:les del nostre municipi. Amb tot,es tracta de l'adequació d'unatasca general que tota una collade gent va fent per tot el país,organitzada com a partit políticnacional. És per això que, ambun pulcre respecte a la iniciativad'Independents-ERC, que ha es-devingut la força majoritària alnostre poble, neix la secció locald'ERC que centrarà la seva acti-

vitat, entre altres objectius, enaglutinar els esforços de conne-xió i de coordinació entre la gentd'ERC del nostre poble i la restade pobles del país. Esdevenir,doncs, una baula ben reforçadadins d'una cadena que creix entots els Països Catalans i que, acasa nostra, també compta ambuna representació il·lusionada i,esperem, il·lusionadora.

A partir d'ara, doncs, tothom quevulgui tindrà l'ocasió d'apropar-se a la secció local d'ERC queneix amb la intenció de créixer iser la referència clara d'aquestpartit a casa nostra. Us anunciemque, una vegada constituïda lasecció local, es referma el com-promís d'Independents-ERC ambla gent de Santa Eulàlia i, alhora,es reforça mantenint l'estructuraactual, aprofundint en la perme-abilitat interna i la revaloritzacióde les aportacions de tots els seusintegrants i simpatitzants.

Les persones que hem iniciataquesta nova secció local d'ERCtambé ens comprometem a infor-mar periòdicament de les activi-tats que anirem desenvolupanten el nostre poble. L'entrevistad'aquesta Ona l'hem feta al se-cretari general d'ERC, en Josep-Lluís Carod-Rovira, al qual tambéhem convidat a la inauguracióoficial que tindrà lloc durant lesproperes setmanes i a la qual jaus convidarem més concreta-ment.

Transport municipal i mobilitat sostenibleSom un municipi on la poblacióestà dispersa al llarg del territori.És habitual que cada família dis-posi de dos o més vehicles. Aixòsuposa una càrrega econòmicamassa elevada, tant pel cost encombustible fòssil (irreemplaça-ble), com per la factura de man-teniment i assegurança. Des delnostre grup creiem en la necessi-tat d'un transport municipal queapropi els ciutadans als llocs onnecessiten arribar d'una manerasostenible, sense costos addi-cionals per al medi ambient nieconòmics per al ciutadà. Formapart del nostre programa electoraldotar el municipi d'un transportmunicipal a un preu raonable,

amb enllaços amb altres mitjans.Els nostres regidors ja s'han reuniten diverses ocasions amb tècnicsde l'Autoritat del Transport Metro-polità (ATM) per negociar la via-bilitat d'aquest projecte. Mem-bres del Fòrum pel Desenvolupa-ment Sostenible del nostre poble(Agenda 21) estant col·laboranten els estudis previs a la posadaen marxa d'aquest projecte i desd'aquestes línies volem agrairl'esforç personal d'aquestes per-sones que, de manera desinteres-sada, inverteixen part del seutemps lliure en millorar la qualitatde vida dels ciutadans d'aquestmunicipi.

Santa Eulàliade Ronçana

per àrees 7

Una qüestió d'interès per al nos-tre Grup és la relativa a la pro-moció econòmica de SantaEulàlia. És per això que consi-derem la creació i dinamitzaciód'un viver d'empreses, com asuport als emprenedors i al serveide la generació d'ocupació, pre-ferentment en la creació d'acti-vitats de futur, d'innovació, dequalitat, etc.

Un viver d'empreses no és altracosa que un espai destinat a"aprendre l'ofici d'emprendre",en un entorn d'acollida, ambvisió formativa i amb unes rela-cions de cooperació empresarial.Els vivers d'empreses proporcio-nen serveis orientats a facilitar elcamí a recórrer per a convertiruna idea inicial en un projecteempresarial viable, i la transfor-mació de l'emprenedor en em-presari.

Avui hi ha la suficient experièn-cia i "realitats en funcionament"com per pensar que el sistema devivers d'empreses està provat i enconseqüència es pot consideraruna solució vàlida.

Els serveis que faciliten els Ajun-taments que han endegat viversd'empreses abasten aspectesd'infrastructures, de formació,d'assessorament i de finança-ment. Sense que la relació siguiexhaustiva, indiquem alguns delsserveis que es poden facilitar:

En relació a lesinfrastructures:- Locals adequats, que en funcióde les disponibilitats del municipicondicionaran el tipus d'activitata realitzar. En tot cas, aquestsseran locals equipats amb elsserveis bàsics (instal·lació, elec-tricitat, aigua, telèfon, etc.)

- Accés a serveis d'ús compartit

D'ús de l'edifici: Manteniment deles instal·lacions, sistemes deseguretat, etc.

D'ús d'oficines: Recepció comu-na, centraleta telefònica, emissiói recepció de fax, servei defotocòpies. Sales de reunió, aulesde formació, etc.

En relació a la formació:En un marc d'aprenentatge per-manent, es facilitarà formació enmatèria de gestió empresarial,d'accés a les noves tecnologies,facilitar la cultura de la interna-cionalització de les empreses,etc.

En relació al serveid'assessoramentAquest servei haurà de ser capaçde resoldre els dubtes i pro-blemes (assessoria legal, comp-table, fiscal, financera, tecnològi-ca, organitzativa, en relació amercats, marketing, disseny, etc.),tot plegat basat en una metodolo-gia consistent en el seguimentindividual de cada projecte.

Ajuda a la sol·licitud de subven-cions.

Promoure les xarxes d'empreses,ampliació d'oportunitats de ne-goci, facilitar informació econò-mica rellevant, dur a terme estu-dis de mercat, etc.

En relació al servei definançamentAmb la constitució de societatsde capital-risc es poden finançaralguns tipus de projecte, sempreamb imports relativament petits.

Per finalitzar, indiquem que unviver d'empreses té unes reglesde funcionament que inclouenels tipus de projectes accepta-bles, el temps de permanència enel si del viver, els mecanismesd'accés i admissió. També dis-posa d'una organització, un sis-tema de finançament que co-breixi els seus costos, i per des-comptat, unes relacions econò-miques amb l'Ajuntament.

És a dir, les possibilitats sónmúltiples; en realitat cada Ajun-tament endega el viver d'empre-ses que pot dins de les seves pos-sibilitats, sense oblidar, però, quehi ha uns mínims imprescindiblesper a garantir la finalitat per laqual s'ha creat.

Promoció d’activitats econòmiques: Viver d’empreses

per àrees8

L'agermanament-cooperació ésun vincle entre entitats locals(normalment municipis, peròtambé altres com mancomuni-tats, comarques, etc.) que tenenla voluntat de compartir valors irecursos. És una forma de coo-peració des del Nord cap al Sud.Però l'agermanament ha d'anarmolt més enllà del mer finança-ment de projectes. Ha de ser,abans que res, una ocasió perl'apropament entre gent d'una iuna altra localitat, amb una vo-luntat de diàleg i de coneixemententre cultures diferents, com acooperació horitzontal: d'igual a

igual, intercanvi en què les duesparts aprenen i s'enriqueixen. Pertal que un agermanament tinguisentit ha d'evitar-se que quedireduït a un caràcter meramentsimbòlic i protocol·lari. Unesquantes fotos i algun viatge nojustifica que dues localitats s'au-todenominin germanes.

En un agermanament, és impor-tant promoure la participació delteixit associatiu de les dues loca-litats, que fa possible que la soli-daritat, que és la base de l'ager-manament, impregni el conjuntde la societat. Suposa un marcestable de cooperació amb una

vocació de continuïtat en eltemps. Arribar a un agermana-ment suposa un procés previd'apropament i coneixementmutu. Després d'un període detreball conjunt, si aquest resultasatisfactori, s'estableix l'ager-manament. En aquest sentit s’estàtreballant en el Consell Social deSanta Eulàlia.

Què és l'Agermanamententre pobles?

Recollida selectivaEl Planeta Terra té uns recursoslimitats. Per no exhaurir-los, ésnecessari que classifiquem lesdeixalles, separant el vidre, elpaper, els envasos lleugers pertornar-los a utilitzar una vegadareciclats. Cal separar les piles iels medicaments per no contami-nar. Cal separar la fracció orgàni-ca de la resta de les deixalles (elnostre poble ho haurà de fer perllei pel fet de superar els 5.000habitants).

La fracció orgànica, separada deles deixalles que van a l’abo-cador, serveix per fer compost.Aquest compost, amb el temps,s'utilitzarà per enriquir amb nutri-ents naturals testos, jardins i horts.

Reciclar beneficia l’economia delmunicipi i , de retruc, les nostresbutxaques. Si el vidre, el paper iels envasos lleugers anessin a

l'abocador de Vacarisses, el rebutde les escombraries seria moltmés alt que l'actual. Hem dereduir el volum de les tones derebuig que enviem a l'abocador.Cal que les restes de la poda esportin a la deixalleria. En els con-tenidors només hi ha d'haver lesdeixalles que no es poden tornara utilitzar.

Des del Grup Independents-ERCvolem ajudar a economitzar lesdespeses del municipi i ja estemtreballant des de fa temps en larecerca de la millor manera derebaixar el cost d'aquest servei.

La recollida selectiva és unanecessitat de la nostra societat iés un compromís per assegurarun futur sense mancances alsnostres fills. Tots els ciutadans ensom responsables.