ÌÁtsl1 hj dels - uab barcelona · 2007-06-05 · josep llimona i bruguera representant de les...

BUTLLETÍDELS

ÌÁtSL1 HJ i ua

jS

DE

BARCELONA

JUNTA DE MUSEUS

SETEMBRE - 193.2

JUNTA D E MUSEUS DEC LA GENERAL TATREPRESENTANTS CATALUNYA

P C MPRESIDENTS D'HONO

del Governde la Generalitat de Catalunya

Alcalde President de l'Ajuntament

PRESIDENT EFECTIU

Josep Llimona i BrugueraRepresentant de les entitats artístiques de

Barcelona

VICE-PRESIDENTS

Bonaventura Gassol i RoviraConseller d'Instrucció Pública del Govern de

la Generalitat de Catalunya

Pere Comas i CalvetTinent d'Alcalde

President de la Comissió de Culturade l'Ajuntament

TRESORER

Ernest Ventós i CasadevallTinent d'Alcalde

COMPTADOR

Josep Maria Serraclara i CostaDiputat de la Generalitat

VOCALS REPRESENTANTS DEL'AJUNTAMENT

Casimir Giralt i BullichTinent d'Alcalde

Joaquim Xirau i PalauRegidor-Sfndlo

Joaquim Pellicena i CamachoRegidor

Joan Baptista AtcherVocal tècnic

Ricard Opisso i SalaVocal tècnic

ere orominas 1 ont anysDiputat

Pere Comas i CalvetDiputat

Jaume Bofill i MatasDiputat

Teresa Amatiler i CrosVocal tienie

Joan Rebull i TorrojaVocal ticnic

VOCALS REPRESENTANTSDE LES ENTITATS ARTÍSTIQUES

Comte de GüellPresident de l'Acadèmia Catalana

de Belles Arts de Sant Jordi

Pere Mayoral i ParraciaDirector de l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts

Dr. Antoni Rubió i LluchRepresentant de l'Institut d'Estudis Catalans

Eduard Toda i GüellPresident de l'Acadèmia de Bones Lletres

Alexandre Soler i MarchRepresentant de les entitats artístiques

de Barcelona

Lluís Masriera i RosésRepresentant de les entitats artístiques

de Barcelona

Pere Casas i AbarcaRepresentant de les entitats artístiques

de BarcelonaVOCAL HONORARI

Carles Pirozzini i MartíEx- Secretari de la Junta

DIRECCIÓ - SECRETARIA - ADMINISTRACIÓ

Joaquim Folch i TorresDirector General dels Museus d'Art

Joaquim Borralleras i GrasSecretari de la Junta

Pere Bohigas i TarragóAdministrador General dels Museus d'Art

1-IORARI DELS MUSEUS BUTLLETI DELS MUSEUS D'ARTDE BARCELONA

MUSEU DE LA CIUTADELLA. — Arqueologia i Es publica cada mes.Art Medieval i Modern. Parc de la Ciutadella. REDACCIÓ: Museu de la Ciutadella, Plaça

MUSEU DE BELLES ARTS.—Art Contempo- d'Armes del Parc de la Ciutadella. Tel. 13868.

DIRECTOR: Joaquim Folch i Torres.rapi. Palau de Belles Arts. Passeig de Pujades.SECRETARI DE REDACCIÓ: P. Bohigas i Tarragó.

Durant el mes de setembre, tots els dies, inclús PREUS: Subscripció: 24 ptes. l'any. Núme-

el a diumenges, de deu a una del matí i de tres ro solt: 2 pies. Número endarrerit: 3 pies.

a posta de sol, excepte eis dilluns, destinats a ADMINISTRACIÓ: I. G. Seix i Barral Ger-festa del personal. mans, S. A. - Provença, 219- Telèfon 71671.

Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans

s • t^

I iPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraci6d'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt esta alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa

1 se (W-,4

`^Zp Ct:N15

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

AlAi it1EsVALENCIANO

ANTIGUITATS

^C*fióNUII^

Y^7!?7

BARCELONA

IiARI:I\IIy. GARCIA SIMON

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern deis

vtt millors artistes^sp^G1 va

MA 4 4LTS - MOTLLURES^ pd

^ pS^^ Jp ^F,pTtM

Ram:.,eu de Catalunya, n.° 29Telèfon 15677

RESERVATPER A LA CASA

.1 ®AA1IÁLOVEI,FOTOGRAVADOR

c^ ao

Carrer Casanova,núms. 157 i 159BARCELONA

1

NÚM. 16 SETEMBRE 1932 VOLUM 11

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA

PUI3LICACIO DE LA JUNTA DE 1JIUSEUS

LA MEDALLA DE LA CIU-TAT A JOSEP LLIMONA

Josep Llimona, l'insigne artista autor detantes i tan notables obres escultòriques, 1'illus-tre President de la Junta de Museus, a l'any1930 va fer ofrena a la ciutat de la seva bellaescultura «El Treball». L'original d'aquestaobra havia ornamentat la sala de les institu-cions d'ensenyament professional de la Man-comunitat a l'Exposició del Moble de l'any1923. Una rèplica en pedra d'aquesta mateixaobra figura entre les escultures que decoren laPlaça de Catalunya.

L'Ajuntament va acceptar el donatiu deLlimona, va fer fondre l'obra en bronze i vacollocar-la solemniahnent al Parc de Mont-juïc el dia 1 de maig d'aquell any, festa deltreball, en atenció al caràcter simbòlic del'obra.

La corporació municipal va creure que haviade testimoniar a Josep Llimona el seu agraï-ment per la valuosa ofrena que acabava de fera la ciutat i per a realitzar aquest propòsit ensessió del dia 29 d'abril del dit any vaacordar crear la Medalla de la Ciutat, que seràentregada a les persones que més s'hagin dis-tingit en obres i activitats favorables al seuprestigi i atorgar la primera a l'esmentat ar-tista.

Es va encarregar l'execució de la medallaal reputat escultor Enric Casanovas. El tre-hall d'aquest artista i el d'encunyació va pren

-dre un bon espai de temps. Fins que a l'últim.l'Ajuntament successor d'aquell, el primer delrègim republicà, ratificant, de fet, aquell primeracord, va decidir fer 1'entrega de la medallael dia 7 de juliol darrer.

A les cinc de la tarda d'aqueix dia va tenirlloc el dit acte al Saló de Cent de la Casade la Ciutat. La sessió va ésser presidida per

l'alcalde accidental senyor Joan Casanovas.A la seva dreta es va asseure l'homenatjat.A l'esquerra prengué seient el tinent d'alcal-de, president de la Comissió Municipal deCultura, senyor Pere Comas. Altres llocs de lapresidència foren ocupats pels senyors Josep M.Serraclara, de la Junta de Museus; JaumeSerra Hunter, rector de la Universitat;P. Casas Abarca, president del Círcol Artís-tic; Joaquim Cabot, president de l'Orfeó Ca-talà; Maurici Serrahima, president del CírcolArtístic de Sant Lluc; J. Ricart, president delFoment de les Arts Decoratives; FrancescMatheu, president dels Jocs Florals i M. Ro-dríguez Codolà, de l'Acadèmia Catalana deBelles Arts de Sant Jordi. La sala estava to-talment ocupada pels invitats, entre els que hihavia representacions de la majoria de les en-titats culturals de Barcelona i bon nombre d'ar-tists i literats.

El senyor Serraclara, en nom de la Junta deMuseus, va pronunciar un discurs recordant laseva vella 'amistat amb Josep Llimona, remar-cant la vàlua de l'obra que a través dels anysha realitzat l'artista i fent una crida a les ener-gies de les noves generacions perquè es con-sagrin com l'homenatjat a l'art i a la pàtria.

Seguidament va parlar el senyor Pere Co-mas. Va fer història de la creació de la Me-dalla de la Ciutat. Va enumerar els trets prin-cipals de la vida de l'artista, fent-ne una veri-table biografia. Va assenyalar les obres mésimportants que Havia produït. Finalment, varemarcar la justícia amb què l'alta personalitatde Josep Llimona es mereixia aquest honor.

L'alcalde accidental senyor Joan Casano-vas va glossar la significació de la Medalla dela Ciutat que ha creat l'Ajuntament i va ferconstar la satisfacció de tots els regidors per-què la primera hagi estat atorgada a un artistade tan alts mèrits com Josep Llimona, quia més havia exercit en altres temps, i amb sin-

257

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

L'estàtua «El Treball» de Josep Llimona, col locada alsjardins de Montjuïc

guiar lluiment, el càrrec de regidor del mateixAjuntament. En noin de la ciutat li féu en-trega de la medalla i li donà una cordialabraçada mentre l'auditori a peu dret escla-tava en llares picaments de mans.

Josep Llimona, visiblement emocionat, diguétextualment aquestes senzilles paraules: «No

vull caure en la vulgaritat de dir que no emmereixo aquest honor. Tots sabem que enaquests casos es diu el que no es pensa. Vos-altres haveu cregut que jo em mereixia aquestamedalla i me l'haveu donada. Doncs: moltesgràcies. I a vosaltres, infants i joves, només ushe de dir una cosa: Que tots treballeu atnb eldesig d'un dia poder obtenir aquesta medalla.»

Tots els assistents a l'acte, posats de peudret, coronaren aquestes paraules amb una ver-tadera ovació, en tant que l'homenatjat, acom-panyat de l'alcalde i les representacions ofi-cials sortia del saló.

Hom va creure que amb aquest motiu s'haviade retre a Josep Llimona l'homenatge que ambcaràcter general es mereixia per la totalitat dela seva obra. Obeint a aquest propòsit es vaformar una comissió organitzadora. La consti-tuïren: Eduard Toda, president de l'Acadèmiade Bones Lletres; comte de Güell, presidentde l'Acadèmia Catalana de Belles Arts deSant Jordi; Pere Corominas, president del'Institut d'Estudis Catalans; J. Serra Hunter,rector de la Universitat i president del Consellde Cultura de la Generalitat; Lluís Nicolaud'Olwer, president de l'Ateneu Barcelonès;Pere Casas Abarca, president del Círcol Ar-tístic; Maurici Serrahima, president del CírcolArtístic de Sant Lluc; Alexandre Soler iMarch, director de l'Escola d'Arquitectura ipresident de l'Associació d'Arquitectes; J. Ri-cart, president del Foment de les Arts Deco-ratives; Pau Vila, president del Centre Excur-sionista de Catalunya; Joaquim Cabot, presi-dent de l'Orfeó Català; Enr ic Casanovas, pre-sident de Les Arts i els Artistes; Feliu Mestres,president del Saló de Barcelona; Joan Rebull,president del Saló de Montjuïc, i Josep Xirau,president de l'Ateneu Polytecnicum.

Aquesta comissió el dia 4 de juliol va pu-blicar a la premsa el següent convit:

«L'ildustre escultor Josep Llimona, autor detantes obres admirables i que de tants anys vepresidint el desenrotllament dels nostres Museusd'Art, acaba de rebre l'homenatge de Barce-lona amb la concessió feta per l'Ajuntamentde la Medalla de la Ciutat que ara per primeravegada ha estat atorgada.

»Els presidents de les institucions que signenal peu, judicant oportuna l'hora per a sumar-sea l'homenatge que Barcelona dedica al seugran artista, convoquen a tots els amics i ad-miradors de Josep Llimona al banquet que 11

258

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

dediquen amb motiu d'aquesta merescuda dis-tinció, que ve a obrir amb el nom gloriós del'artista la llista d'una legió d'honor de lanostra ciutadania.»

A les oficines de la Junta de Museus, al'Ateneu Barcelonès, al Círcol Artístic, a la

Güell, senyora Suqué de Lluís Llimona, senyorJosep M. Serraclara, senyora Barret de RafaelLlimona, senyor Joan Rebull i senyor FredericMarés, que representava al senyor Feliu Mes-tres. L'esquerra de la presidència, després del'Alcalde, fou ocupada per la senyora Llimona

L'escultor Josep Llimona

Sala Parés, a les Galeries Laietanes, a la Lli-breria Catalònia i a l'Hotel Ritz es varen reco-

llir les inscripcions. El banquet va tenir lloc aaqueix hotel a les nou del vespre del dissabtedia 9 del mateix mes de juliol.

Va ocupar la presidència el president de laGeneralitat senyor Francesc Macià. A la sevadreta va prendre seient l'homenatjat i a l'es-querra l'alcalde senyor Jaume Aguadé. Se-guien a la tireta de la taula presidencial: se-nyora Carme Cortès d'Aguadé, comte de

de Domènec Carles, senyor Pere Coromines,senyora Utrillo de Josep Llimona, senyor P.Casas Abarca, senyor Alexandre Soler iMarch, senyor Joaquim Renart, senyor J. Ri-cart i senyor Joaquim Cabot.

Entre els altres concurrents recordem elssegüents: Josep Amorós, Joaquim Borralleras,

Josep M. Bassols, Ramon de Capmany i se-

nyora, Ricard de Capmany, F. Camps i Mar-

garit, Domènec Carles, Joan Cortès, CarmelDavalillo, Pere Domínguez, Alfred Doria,

259


Model de la Medalla de la Ciutat, modelada per Enric Casanovas

Josep Dunyach, Estanislau Duran i Reynals,Joaquim Folch i Torres i senyora, Emili Gan-dia, Màrius Gifreda, Manuel Grau, AdriàGual, Josep M. Gual, Montserrat Isern, LluísLlimona, Santiago Marco i senyora, Joan Mer

-li, Apelles Mestres, Enric Monjo, Vicens Na-varro, Lluís Nicolau d'Olwer, Ricard Opisso,Joaquim Peilicena, Josep M. Planas, JosepPuig i Cadafalch, Eduard Ragasol, Jos --p Ro-gent, Josep M. de Sagarra, Áurea de Sarrà,Vicens Solé de Sojo, Juli Soler i senyora,P. Bohigas Tarragó i senyora, Joaquim Ven-talló, Ernest Ventós, Joan Vila Ferran i JosepViladomat. Hi havia, a més, tots els repòrtersgràfics i un redactor de cada un dels següentsdiaris: Diario de Barcelona, La Vanguardia,Las Noticias, El Día Gráfico, La Veu de Ca-talunya, Diario del Comercio, Diari Mercantil,El Correo Catalán, La Humanitat, L'Opinió,El Matí, La Publicitat, La Nau, El Liberal,El Diluvio, El Noticiero Universal, La Nochei El Progreso i el setmanari Mirador. Entreaquests representants de la premsa hi havia elssenyors Carles Capdevila, Manuel RodríguezCodolà, Josep-F. Ràfols, Just Cabot i d'altres.En total, 126 comensals.

En acabar-se el sopar, el senyor P. BohigasTarragó va donar compte d'haver-se rebut,entre altres, les següents adhesions: VenturaGassol, Joan Casanovas, Pere Comas, CasimirGiralt, Joaquim Xirau, Pere Rahola, J. Puigd'Asprer, Martí Esteve, J. Puig i Ferreter,Josep Barbey, Lluís Massot, alcalde de Sitges,

alcalde de Caldetes, rector de la Universitat,A. Rubió i Lluch, Lluís Masriera, Carles Pi-rozzini, Jaume Bofill i Mates, Joan B. Atcher,Pere Mayoral, Orfeó Gracienc, Ateneu deGirona, Institut de Cultura de la Dona, Escolad'Arts i Oficis, Xavier Nogués, Marian Pide-laserra, Manuel Humbert, Josep Obiols, Fran-cesc Domingo, Lluís Mercader, Josep Mom-pou, Apelles Fenosa, Pere Inglada, Josep Do-mingo, Enric Clarassó, A. Mas i Fontdevila,Oleguer Junyent, Francesc d'A. Galí, Alexan-dre Cardunets, Rafael Benet, Joan J. Junceda,Esteve Monegal, Antoni Utrillo, FlorenciCuairán, Manuel de Soto, Iu Pascual, Joa-quim Sunyer, Feliu Mestres, J. Cabanyes, Car-les Vázquez, Vicens Anton, J. Roig i Raven-tós, Josep Selva, J. López Picó, J. M. Capdevi-la, Bonaventura Bassegoda, Francesc Matlheu,Ferran Agulló, Ferran de Sagarra, P. BoschGimpera, F. Valls i Taberner, AlexandrePlana, Manuel Trens, Joaquim Ciervo, EsteveBatlle, Miquel Utrillo, J. Puig Pujades, Tri-nitat Catasús, J. Vidal i Ventosa, TeodorDomínguez, Joan A. Maragall, J. Martins,R. Maragall, G. Bechini, Cebrià J. Pagès,Lluís Millet, Joan Llongueras, Lluís Plandiu-ra, Jeroni Martorell, Manuel Ainaud, Frede-ric Masriera, Joan Salvat, A. Badrinas, JuliRàfols, Miquel Regàs, Jesús Cambó, CarlesRahola i Jesús Pinilla.

A continuació el senyor Pere Coromines, ennom de les entitats organitzadores de l'home

-natge, féu ofrena del banquet. Ponderà l'obra

260


artística de Llimona ; assenyalà les belleses dela medalla modelada pel seu deixeble EnricCasanovas; féu present la importància extra-ordinària que des de començaments del seglepassat ha tingut l'escultura en mig de totes lesactivitats artístiques de la nostra terra i asse-nyalà la transcendència de l'alta cultura per ala formació d'una personalitat nacional, aca-bant fent vots per a què el grup escultòric queLlimona té fet, destinat a honorar la memòriadels barcelonins sacrificats en els dies de la in-vasi ó francesa, sigui col•locat al lloc públic aquè està destinat, perquè l'obra mereix aquestshonors i perquè, al seu entendre, l'heroïcitatd'aquells màrtirs és digna d'ésser honorada.

El senyor Joaquim Renart llegí unes quar-telles en honor de Josep Llimona, que fou fun-dador del Círcol Artístic de Sant Lluc, entitata la qual representava l'orador.

El senyor P. Casas Abarca, en nom delCírcol Artístic, féu constar l'adhesió de tots elsartistes a l'homenatge, i després d'elogiar latasca realitzada per Josep Llimona en la pre-sidència de la Junta de Museus, li pregà queseguís sense defalliments en la mateixa, sobre-tot en aquests moments en què, segons la sevaopinió, és imprescindible que es facin tots els

esforços per a què la collecció Plandiura siguiadjuntada al Museu.

El comte de Güell, en representació del'Acadèmia Catalana de Belles Arts de SantJordi, va recordar que la Medalla de la Ciutatva ésser creada per l'Ajuntament mentre ell elpresidia, i explicà com la unitat espiritual deCatalunya, no interrompuda mai, a través deles vicissituds de la història, es deu principal-ment a l'obra eterna dels artistes i sobretot a lad'aquells que saben traduir al marbre la divinainspiració de l'ànima catalana.

El senyor Alexandre Soler i March va parlaren nom de les dues entitats d'arquitectes quepresideix i de la Junta de Museus. Elogià calo-rosament l'obra de Josep Llimona com a ar-tista i com a President de la Junta, en la qualcompta amb l'adhesió i l'afecte més absolut detots els seus components. Acabà glossant lesrelacions de l'escultor i l'arquitecte per a crearconjunts de valor artístic.

Lluís Nicolau d'Olwer, per l'Ateneu Bar-celonès, féu una història del que s'havia fet alsMuseus de Barcelona sota la iniciativa i l'acti-vitat de Josep Llimona, remarcant com en pocsanys s'havia passat d'una incipient iniciació auna realitat considerable. Digué, per últim,

;L'alcalde accidental senyor Joan Casanovas lliura a Josep Llimona la Medalla de la Ciutat


Presidencia i concurrents al banquet d'homenatge a Josep Llimona

262


que l'homenatge coincidia en els dies en quèels Museus anaven a començar la seva segonaèpoca, ampliant -se i installant-se en les condi-cions que llur desenrotllament demanava, iexpressà la seva confiança de què, posadaaquesta obra a mans de l'homenatjat, reeixiriatan esplèndidament com havia reeixit la de laprimera etapa.

L'alcalde, senyor Jaume Aguadé, féu unaeloqüent glossa del que representen els artistesen l'obra de constitució espiritual dels pobles.Atribuí a ells el secret de què molts fets decaràcter polític hagin pogut assolir un triomf avoltes insospitat. Digué que a Catalunya liacontribuit extraordinàriament a aquest fet laillustre personalitat a qui es retia l'homenatge,la qual havia estat sempre inspirada pel méspur patriotisme, com ho demostra el fet de quèen determinada època col•laborés a l'obra ciu-tadana del catalanisme, no sols amb el seutreball d'artista, sinó amb la seva tasca deregidor de la ciutat.

El president de la Generalitat, senyorFrancesc Macià, va aixecar-se a resumir elsdiscursos. Digué, abans que tot, que haviaacudit a aquest acte per a tenir el goig d'as

-seure's al costat del seu gran amic i fer-se lail•lusió de què així s'asseia també al costat detots els artistes de Catalunya. Recollí els elogisfets pels oradors a la personalitat i a l'obra deJosep Llimona, i especialment el que s'haviadit sobre la importància de l'activitat artísticaen la formació espiritual del poble català. Re-cordà que una de les seves més grans satisfac-cions, quan estava a l'estranger, era quan da-vant d'una escultura notable li deien que eraobra d'un català. Al•ludint a les paraules dePere Coromines sobre la trascendència de l'altacultura, es mostrà partidari de prestar-hi lamés gran atenció, com ja ho ve fent la Gene-ralitat i com ho farà encara més quan Cata-lunya visqui en règim d'autonomia, per bé quecreu que mai no s'lia d'oblidar la obligació dedonar a les classes populars mitjans amplis isuficients d'instrucció. Féu finalment una cridaa tots els catalans per a què igual que els ar-tistes contribueixin a enfortir l'ànima catalanai a aconseguir les llibertats de Catalunya, afe-gint que en nom d'ells abraçava al gran artistaJosep Llimona.

L'homenatjat s'aixecà. Una llarga i sorollo-sa ovació esclatà. Josep Llimona digué: «Nosé què dir. No us puc dir més que moltes grà-

cies a tots. Perdoneu. Una cosa també us vulldir. És que en tota la meva actuació a laJunta de Museus he tingut sempre al costat unhome: Folch i Torres.» Els assistents, a peudret, repetiren l'ovació entusiasta.

UNA OBRA DE PERE JOHANAL MUSEU DE BARCELONA

Sense cap altre indici de procedència quel'haver format part de la Col•lecció Batlló, estroba al Museu de la Ciutadella un alt relleud'alabastre amb la imatge, de mig cos, deDéu Pare. És un disc de 0'80 m. de diàmetreel contorn del qual el formen uns núvols quenimben la representació central. La figura del'Etern vesteix túnica, cenyida a la cintura, icapa amb franges decorades, i porta coronao tiara de dues rengles de fulles crespades, dela qual pengen unes ínfules que cauen damuntde les espatlles. Amb la mà dreta fa el gestde beneir, mentre sosté amb la mà esquerral'esfera del Món, la qual, ara, és de fusta.

No sabem que mai s'hagi publicat res sobreaquesta obra. No tenim, doncs, per a estu-diar-la, cap altra base que l'obra mateixa.

Sortosament, el treball escultòric d'aquestrelleu és tan característic que la seva filiacióno ha d'ésser qüestió difícil. Es tracta, ambtota probabilitat, d'una obra de l'escultor ca-talà de la quinzena centúria Pere Johan.Coneixem d'aquest artista obres documentadesi datades amb tota precisió, suficientment re-partides cronològicament per a què poguemtenir idea clara no solament del seu estil, sinotambé de l'evolució que sofrí aquest estil alllarg de la vida de l'artista.

La primera obra que tenim de Pere Johan(1416-18) , l'enfront de la casa de la Gene-ralitat al carrer del Bisbe, ens revela la forçainterior de l'artista, continguda encara perl'ambient goticista que envaia la segona dè-cada de la quinzena centúria; tant la compo-

sici ó general com la tècnica es ressenten del'obrador tradicional i familiar. Quan retro-

bem Pere Johan a Tarragona, a l'obra del

retaule major de la catedral (1426-36) , laseva personalitat artística és molt acusada iel goticisme no és cap destorb a la seva ma-

263


Relleu de l'Etern Pare, obra atribuïble a Pere Johan

i que es suposa procedent de l'altar major de la seu

de Saragossa

(Col'lecció Ballló, del Museu de la Ciutadella)

nifestació; el respecta sobretot en la decoracióarquitectònica, acomplida amb un virtuosismeextremat, poc avingut, aparentment, amb elgeni creador que covava a l'ànima de l'es-cultor. Un examen lleuger de l'obra permet deveure com l'exuberància de vida que ompleel retaule ofega el misticisme del tema imposati es desborda en un art expressionista que esprodueix amb exaltació i arriba, si cal, alveinatge de la caricatura.

Aquesta característica no Iba de perdrel'art de Pere Johan en les obres posteriors. Elretaule de la catedral de Saragossa (1434-40)acusa la mateixa tendència amb l'escreix quehi porta el major domini de la tècnica.

Si preníem el disc esculturat del Museu deBarcelona i el comparàvem de prop amb total'obra coneguda de Pere Johan, ens aturaríema comprovar el parentiu extraordinari i benpalès que existeix amb el retaule de Tarra-gona. I no pas indistintament amb qualselvolfragment del retaule, sinó amb la seva partalta, la que fou treballada pensant que havia

d'ésser contemplada de lluny i que, per tant,no comportava el miniaturisme del bancal.En aquesta part alta del retaule de Tarragonaés on Pere Johan posà les robes més feixuguesi on deixà els personatges amb actituds mésviolentes i faccions més exagerades i dures, lesquals la distància i la penombra havien demoderar i endolcir.

Faccions excessives, expressió exagerada,robes gruixudes, simplisme decoratiu, heusací les notes més destacades del disc del Mu-seu. Posats a afinar les comparacions, caldràaparellar la imatge del Déu Pare, del Museude Barcelona, amb les imatges del Pare i elFill del relleu de la Coronació de la Vergedel retaule de Tarragona. La semblança éstan gran — expressió del rostre, plecs de lesrobes, estructura de la corona, estilitzaciódels núvols —, que la filiació de l'obra delMuseu resta esclarida. Cal observar, però, al-gunes diferències de detall que poden, tal ve-gada, ajudar a la precisió cronològica del re-lleu de Barcelona dins l'obra total de PereJohan: les perles, per exemple, que decorenla corona i les ínfules no són habituals enl'obra de l'artista, i sobretot les barbes delPare Etern, del Museu, si bé tenen la copiosatofa acostumada, són menys tumultuoses icrespades que les barbes germanes que veiema Tarragona.

El retaule de Saragossa no admet termesele comparació tan minuciosos com el de Tar-ragona, perquè només és de Pere Johan elbancal i algunes mènsules altes, mentre quetot el cos principal, el que per les dimensionshauria permès d'establir un paral•lelisme ambel relleu del Museu, és degut a Hans Piet,un escultor de Suàbia, l'obra del qual vinguéa substituir la que anteriorment hi havia fetel nostre Pere Johan. Però, cal retenir unaindicació que fan els documents referents al'obra de l'escultor alemany, tan avinent alnostre cas que tempta a prendre-la com a solu-ció definitiva en el procés de filiació i localit-zació del relleu del Museu.

A Saragossa, efectivament, l'any 1473, elvicari general, el prior i el capítol de la seupactaren amb mestre Hans l'acabament delretaule, ço és, els dosserets, pinacles i creste-ries que coronen els tres grans relleus que cons-titueixen la participació principal de mestreHans, tal com era projectat en un paper guar-dat a la caixa de l'Obra de la Catedral. A la

264


part central i alta del retaule, dessota mateixdels pinacles que aleshores tractaven de cons-truir, diuen els pactes que s'havia de fer unsagrari amb cortinatges i àngels, tal com era,així mateix, donat per traça en un paper. Pera poder fer aquesta obra, era precís, però,

més moderns: cal recordar també que en aquestspeu-drets hi són encara conservades vuit mèn-sules amb representacions d'àngels, infants ibestioles, ben típiques totes elles de l'art finalde Pere Johan. Bé podria ésser, per més queles descripcions conservades no ho deixin as-

Relleu de l'altar major de la seu de Tarragona, obra de Pere Joban

primerament llevar-ne la imatge del Déu Pareque aleshores hi havia. El text de la capitu-lació ho diu ben clarament: «Que debaxo delas tubas de medio, en el replano do agoraestá la ymagen de Dios Padre, sia tovido fa-zer, de alabastro, un sacrario con un papellone ángeles, segunt la ordenanza quel mesmomaestro ha dado divisa en un paper.» Calrecordar que Pere Johan havia fet no solamentel bancal del retaule sinó així mateix tot el cossuperior, del qual només subsisteixen els quatrepeu-drets que emmarquen els tres grans relleus

segurar, que en arribar l'escultor alemany hiHagués romàs a la part alta del retaule algu-na altra obra de Pere Johan ultra els peu-dretsi Llurs mènsules, i que entre aquesta obra des-coneguda hi hagués el Pare Etern que calguétreure per tal de construir en son lloc l'actualtabernacle.

Per una part hem vist com l'escultura delMuseu de Barcelona era obra de Pere Johan

i que semblava estretament emparentada amb

el seu estil de l'època de maduresa. Sabem, per

altea part, que al retaule de Saragossa, en el

265


Altar major de la seu de Saragossa

266


qual Pere Johan treballà tot seguit de finit el deTarragona, hi havia una figura del Pare Eternque calgué treure per tal de construir -hi un ta-bernacle, i que aquest tabernacle és de contorncircular tal com ho és el relleu del Museu deBarcelona. Els indicis són suficients per a podersuposar que el relleu del Pare Etern puguiprovenir del retaule de Saragossa. I si això nopot donar-se com a cosa plenament provada,sembla almenys cert que el relleu de Barcelonaés de l'escultor Pere Johan i que cal tenir-lo perobra de la seva plenitud, de l'època final delretaule de Tarragona o bé del temps en quèexecutà el de Saragossa.

A. DURAN 1 SAMPERE

Bibliografia : M. SERRANO Seuz, < Documentos relativos a la pin-tura en Aragón durante los siglos xiv y xv», » Revista de Archivos,Bibliotecas y museos» (Madrid, 19t8). —Id., <Gil illorlanes, escultordel siglo xv y principios del xvi », r Discurso de recepción leido enla Academia de Bellas Artes de San Luis, de Zaragoza, el dia 28 demayo de 19 t6 » ( Saragossa, 19(9). — P. GAu.muo, e Monumentosde la Seo en el siglo xv •, • Estudios Eclesiásticos de Aragón (Sa-ragossa, 1923).

ELS RETRATS AL CARBÓDE RAMON CASAS

A CARLES CAPDEVILA

Parallelament a la pintura captivadoramentgrisa que aplegà en les tres famoses inicialscol•lectives Rusiñol-Casas-Clarassó (1890-1891-1892) , Ramon Casas conreava el di-buix amb el traç ardit forainià al qual ensreferíem en el número 12 d'aquest BUT-LLETÍ, el traç for-ainià de les cartes de RusiñolDesde mi carro i Desde el molino, de lespoques cartes íntimes que a Rusiñol cursavaCasas, encara en castellà i en les quals mésexpressaven els dibuixos que la lletra. Alcostat d'aquests dibuixos de Ramon Casaspoden ésser situades — amb perfecta ordena-ció cronològica, naturalment — les anotacionsde les seves pintures, les còpies que ell mateixfeia per tal que fossin publicades en aquella

Sala del Museu d'Art Contemporani de Barcelona on són exposats cent dotze retrats al carbó, obra

de Ramon Casas. (EI donatiu fet per l'autor al Museu, l'any 1909, consta de dos cents retrats)

267


R. Casas. — Retrat de Lluís Duran i Ventosa

Museu d'Art Contemporani, Barcelona)

remarcable Vanguardia de Sánchez-Ortiz,diari aleshores avantguardista en absolut dintrel'esfera artística; anotacions que salvaven lesdificultats reproductives, difícil com era que elsfotogravats reixissin, aleshores, en paper dediari. I a l'ensems que el distingeix aquestenèrgic traç de la ploma que l'emparenta ambForain o amb Ibels, ve a ésser també Casas afíde Toulouse-Lautrec per la sèrie de dibuixoson, valent-se de la barreta de carbó, el traç li

adquireix viscositat i encara s'amanyaga pellleu passar del dit o la insinuació de ratllasuavíssima.

Les carteres de Ramon Casas es trobavenatapeïdes d'aquesta mena de dibuixos. Si lesprimeres exposicions que anualment ell feiaamb els seus dos companys de fictícia bohèmiaforen exclusivament o principalment depintures, els dibuixos i les pintures s'ajunta

-ren en la gran exposició de Ramon Casas a

R. Casas. — Retrat de Celestí Galceran

(Museu d'Art Contemporani, Barcelona)

268

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART D£ BARCELONA

R. Casas. Retrat d'Eduard Marquina


269


la Sala Parés el 1899, el primer any de larevista «Pèl & Ploma». Aquesta mateixa re-vista, d'altra banda, deixà reproduïts bona partdels dibuixos millors de Ramon Casas. A grantamany, a doble plana àdhuc, l'evocació (amblínies a carbó pla, gruixudes i acoloriments enverd i en rosat) del Carnestoltes barceloní, o dels

corbatura en l'aire dels cabells en remolí damuntla nuca femenina, les suaus ondulacions delsplecs d'unes faldilles o de la blanca cortinade glacé, o del vel d'una primera combreganta— la seva neboda — com és el cas del dibuixen facsímil repartit als subscriptors d'un delsdos darrers anys del «Pèl & Ploma».

R. Casas. — Retrat de Teresa Mariani

(Museu d 'Art Contemporani, Barcelona)

Tres Toms (TOMàs, TOMaset i TOMasó) , acop enèrgic i de joc força segur de corbatu-res, o de la senyora encapellada i a ple aplaco.Is encara el traç enèrgic i quasi fotogràficdels herois de rulota que a Rusiñol inspira-rien «L'alegria que passa», o el caràcter delpavero emboirat que a primer pla destaca perdavant d'un fris confós i llunyà de multituds,joc de relacions entre precisió en dos diferentstermes que correntment Casas no cuidava. Hi hala seguretat en aquestes obres manifesta pel copmai indecís de la barreta de carbó ben sovinta plena força. Altres vegades, si el tema aixího demana, Casas mou el carbó amb unadolça parsimònia per tal de poder expressar la

La retina seguríssima de Casas, veient laprecisió formal de tot objecte que copsava enel dibuix, estant l'autor relacionat per altrabanda amb el més representatiu i mogut detot el moviment intellectualista català de lacolla de «L'Avenç» i de «Catalònia», estanttambé en contacte amb alguns ben notables ar-tistes francesos; la retina seguríssima de Casasanà de mica en mica aficionant-se al dibuix deretrats. I aleshores, és quan neix aquesta sèrie deretrats al carbó, amb el fons sovint d'esquitxatal polvoritzador que en aquells dies, quanaquesta collecció iconogràfica deuria prendreresoltament forma (any 1897: il•lustració de«Fulls de la Vida», de Rusiñol per Ramon

270


R. Casas.— Retrat de Jaume Brossa


Pichot; dibuixos de gent del poble granadinaper Rusiñol; paravent de les dames encapades,al «Cau Ferrat», per Miquel Utrillo) , era lamoda del dia.

Ramon Casas en la seva primera etapa delsdibuixos iconogràfics té totes les qualitats queIi permet el carbó manejat per les seves mansprivilegiades. Sembla com si emprés el traçenèrgic per a indicar la qualitat de les enter-ques robes; sembla com si emprés el petit traçIleuíssim en voler evocar robes lleus estiuen-ques 1, sobretot matisos facials. I encara

anima de color i amb el punteig discretíssim— baldament massa mecànic — del polvorit-zador els fons dels personatges. Algunes obresben notables d'aquest seu moment són els re-trats de Duran i Ventosa, Celestí Galceran,Lluís Figuerola, Enric de Fuentes, Fèlix Mes-

tres, Pere Coll i Rataflutis, Ramon Llissas,

Antoni Ribera i, sobretot, el de Teresa Mariani.

El retrat de Duran i Ventosa consultant el

rellotge és un dels més sintètics i pastosos quetraçà el carbó de Casas. En la testa, un lleu

refregat llis cobreix el sobreparpella, el nas en


bola gairebé ni està delimitat, la pluja negradel mostatxo amagant-li la boca sembla quellenci ombreig fins al replec un xic insistentdel sotabarba que s'accentua per un traç enexpressar el seu contacte amb el coll de lacamisa. Una finíssima roseta a la galta — petit

El retrat de Lluís Figuerola és potser pel topassat de moda de la indumentària del qui vaésser popular periodista barceloní i pel traçatenèrgic del contorn que ens fa més venir a lamemòria Toulouse-Lautrec. No obstant, unacomparança entre aquest i Casas faria veure

r f

R. Casas. — Retrat de Foulché-Delbosch


toc de pastel gairebé imperceptible — acabad'animar aquest important dibuix.

El retrat de Celestí Galceran, l'administra-dor que fou de la revista «Pèl & Ploma», ésun bell contrallum d'home assegut, d'encaix enles mans tot just visible i cl'una pastositat queemparenta aquest detall (com en altres obres deCasas) amb certs jocs de matís que hi lea alsdibuixos de l'escultor Josep Llimona, i ambl'ombrejada faç només tractada per valoracionsd'intensitat en el fer córrer la barreta de carbó,en tot cas sols ajudades de ben curosos difu-mats amb la gema del dit, banyats, al pinzell,de força aigualit vermellós.

en Lautrec molta més agudesa en el cop dellapis de la que va tenir l'artista català,més aviat apte per a la breu anotació planera,de la qual tot seguit passa a matisar els ele-ments més importants (la cara molt especial-ment) de la persona estudiada.

Els retrats d'Enric de Fuentes, de Fèlix Mes-tres, de Pere Coll i Rataflutis, tenen el mateixsentit de segur traç (aplicat a personatges d'in-dumentària més normal) que l'anteriormentalludit de Figuerola.

Els retrats de Ramon Llissas caminant 1

d'Antoni Ribera en bella posa, tenen un joc decontrallum ben similar al joc de contrallum del

272


de Galceran; d'aire esblaimat és el de RamonLlissas, més enèrgic el d'Antoni Ribera — undels millors, sens dubte, de la nombrosa sè-

rie iconogràfica.El retrat-bust de Teresa Mariani té un sua

-víssim amoixament de barreta de carbó en tota

Altres vegades, Ramon Casas abusa delrefregat de carbó, i en aquest aspecte pot es-mentar-se el retrat de la japonesa Sada Yacco.

Per fi, en l'època dels retrats només de bustque dibuixava Casas, sovint el seu gran pre-judici per a obtenir la semblança amb la per-

R. Casas. Retrat de Manuel Bueno

(Museu d'Ar! Con(emporani, Barcelona)

la galta, que s'accentua amb gràcia al sotanàsi marca un pla de lleu foscor a les entrecelles,i també al sotabarba d'aquesta faç entre pa-rada i pensativa.

Són ben notables dintre encara aquestaèpoca (1897-1903) els carbons iconogràficsd'Eduard Marquina — tant com a estudi deL'home jove autor de Las Vendimias, estudi depoltrona que faria (l'estudi) les delícies d'unpedagog modern dintre el dibuix si així lipresentés un seu alumne — i de Jaume Brossa,força ric en valors obscures i de composicióoriginal i ben trobada.

sona retratada malmet el veritable encis artís-tic, l'agilitat que, a París, s'havia enco-manat de jove. Pel cantó de la semblança resno falla, i aleshores quan volem redescobrir

les qualitats millors de Casas, ens és precísrecórrer a aquells retrats de les darreres èpo-

ques en els quals més estones treballà; sovintno són pas aquests els d'escriptors o d'artistesremarcables, sinó els de senyors, de senyore-

tes o de nens d'algunes famílies benestants de

Barcelona, retrats que Casas feia per en-

càrrec.JOSEP-F. RÀFOLS

273


La «Patum ». — La Mula guita

LA «PATUM» DE BERGA ALMUSEU D'ART DEL POBLE

ESPANYOL

Aquest treball és una transposició ampliadade la conferència que el seu autor va donar alPoble Espanyol de Montjuïc el dia 22 dejuny d'aquest any, en ocasió d'exhibir-s'hi la«Patum» de Berga com una manifestació dela Secció Vivent de Festes, Danses i Misterisdel Museu Popular que la Junta de Museusinstallarà en el dit Poble Espanyol. La res-senya d'aquesta manifestació es publica a lapàgina 237 del present volum.

La «Patum» és un graciós espectacle po-pular, record de la més rústega i primitiva formade festejar la festivitat del Corpus. Els ele-ments que la integren no són propis ni originals;tots ells lean estat molt en ús en diferents in-drets de Catalunya i encara avui són viventsen vàries localitats, si bé de manera dis-persa i isolada, sense formar el graciós i típicconjunt que presenta la «Patum», que és elque dóna caràcter i fesomia pròpia a aquestarústega representació de teatre rudimentari.

En establir -se la festa del Sagrat Cor deJesús per butlla pontifícia de l'any 1319, va

donar-se a aquesta festa un sentit molt diferentdel que va prendre posteriorment i del que hatingut en temps moderns. Més que una glorifi-cació de l'Eucaristia es desitjava propagar entreel poble senzill, aleshores en un grau de granincultura, els més importants passatges i episodisde les sagrades escriptures, sobretot aquells decaient més llegendari i que podien donar a lavista del poble humil, lloc a un major especta-cle, fent-li conèixer també els principals i mésimportants personatges bíblics, els sants i santespels quals sentia major devoció, familiaritzant

-lo així d'una manera planera i ben a l'abast dela seva simple intelligència amb els més impor-tants misteris, escenes i passatges que formenel fons de la religió i la doctrina, molts delsquals no haurien estat prou ben capits amb lasimple predicació, mancats de l'objectivitat queels donava la vista de coses i persones querepresentaven al viu tot allò que més podiacolpir el seu esperit i que donava a les pa-raules del predicador un sentit d'objectiva reali-tat. La processó del Corpus, en els seus orígens,no era sinó una representació ambulatòriad'aquells aspectes i passatges dels llibres sa

-grats que més podien interessar al poble i quemajorment podien contribuir a refermar en elseu ànim el sentiment religiós i cristià, forta-

274


ment atacat fins aleshores pel judaisme i ma-

hometisme.Aquesta mena de representacions prengueren

el nom genèric d'entremès, adoptant formes i

aspectes diversos segons el que es proposaven

representar; quan es tractava de figurar unaescena en la que hi entraven varis personatges

però que no donava lloc a un joc, o siga que nohi havia moviment, es representava l'escena permitjà de figures de tamany més petit que el na-tural, muntades en un cadafal, transportat da-munt de rodes o a coll per bastaixos, donant

a aquest tipus de representacions el nom deroques o castells. Si la representació teniad'ésser moguda i pel desenrotllament de l'es-pectacle es feia qualque escena al viu, els actorsvestits amb més o menys propietat formavenpel seu peu part del seguici, i en deturar-seaquest en llocs assenyalats, feien el seu espec-tacle. Un tercer tipus d'entremès encara, hoeren els que figuraven animals generalment demida gegant i sovint deformada, que portatsper homes amagats sota el seu buc, unes vegadesactuaven sols, mentre altres en combinaciójocs i balls, ja que amb aquests dos termess'anomenava l'actuat• d'aquestes rústegues far-ses. D'aquestes dues menes d'entremesos, ditsentremès de peu, o siga que no anaven muntats

damunt del cadafal i es bellugaven i actuavenal sòl, n'han quedat qualques restes viventsencara en els nostres costums, i un nombred'ells formen el conjunt de l'espectacle conegutper la «Patum».

L'espectacle de la «Patum» es celebraanualment en la ciutat de Berga la tarda deldia de Corpus i la del següent diumenge. Noés possible seguir el procés històric de l'es-pectacle per manca de dades històriques que hifacin referència d'una manera concreta i bendeterminada; no obstant, poden perfectamentestudiar-se els elements que integren el seu con-junt, puix com ja hem dit no són propisni especials d'aquesta representació bergadana,i es pot trobar rastre del seu significat i sentiten dades força més anteriors que la més antigacita de la «Patum». La notícia més reculadaque es té d'aquest espectacle, és una relacióque en féu el secretari de Berga senyor Altarri-ba en 1715 per a satisfer la curiositat delsenyor Governador, que va interessar-se persaber què era i en què consistia l'espectacle.La descripció feta pel senyor Altarriba no ofe-reix altre interès que el d'assenyalar l'existèn-cia en aquella data de l'espectacle, i fer-nossaber que entre els episodis que formen la fa-cècia hi figurava el ball de bastons, avui perdut

La « Patum». -- Turcs i cavallets

275


J.

_ hom- .

aU^ Mellim=~Oi~ii.___ii_IS _l^7^^■^^lj~MJ5 IW~Br=^^^ i^iJ^^^ Ji/J^^1^it71^/^►>011^ f1U i 1

2a

-

.

irUía^c ^ La «Patum». — Melodia de Turcs i cavallets

La « Patum ». — Una de les figures de Turcs i cavallets

a Berga i el no haver-hi el Bali de nans, intro-duit a l'espectacle en el darrer quart del seglepassat. En 1715 era coneguda la «Patum»sota la denominació de la «Bulla», o siga unequivalent arcaic de les idees de joia, alegriai bullici; més ençà perdé aquest qualificatiude sentit clar i comprensible per adoptar l'ac-tual de «Patum», insignificat i ignot al quese li ha volgut donar una interpretació onoma-topeica treta del toc de tabal usat per a di-rigir-la, la que no té res d'acceptable essent defet el seu sentit i significat completament desco-neguts, així com també l'origen i raó del canvi.

La festa està presidida i fins a cert punt di-rigida, per un personatge anomenat el xamher-go, nom que pren d'un ample i graciós capellamb llarga ploma, que vesteix. Va proveit d'ungrossíssim tabal amb el que marca el comen-çament i acabament dels episodis, assenyalanttambé el ritme del Ball de diables. Va vestit decavaller segons la moda del Renaixement; elseu càrrec era hereditari, passant-se'l de paresa fills una distingida família bergadana, i ladignitat era tinguda en gran honor i satisfacció.

El primer quadre és el Bali de turcs i ca-vallets, en el que es simula una batalla entrequatre cavallers cristians i altres tants turcs. Lesevolucions son simplíssimes i cl'escassíssima valor

276


E1I

La «Patum». — Un diable

coreogràfica, fent vàries passades i encontres enels que encreuen i topen les llurs armes, en-carant-se sempre sols un cavaller amb un turc,no arribant, per tant, a haver-hi veritable bar-reig, produint-se en els encreuaments varis tocs icops d'armes dels que en resulta un escaientsoroll a l'uníson, acabant la brega per vèncer elpunyal dels cavallers la simitarra dels turcs. Enles evolucions no hi ha un veritable ball, puixno es marca cap punt limitant-se a saltironar,córrer i bellugar-se sota un ritme, però sensearribar pròpiament a la dansa.

Aquest quadre té origen en una de les re-presentacions que figuraven en l'antiga processóde Corpus de Barcelona. En una curiosa i inte-ressant relació dels diferents entremesos que laciutat i algunes esglésies i comunitats religioseshavien d'organitzar per a la processó pertanyent

a l'any 1424, però que es considera còpia d'al-tra de força més anterior que es troba publicadaen el Libre de les Solemnitats de la Ciutat deBarcelona, i també en el Ceremonial d'algunescoses antigues i memorables, en tractar de lesrepresentacions que havia d'organitzar l'esglé-sia de Santa Maria de la Mar, s'hi troba «lomartyri de Sanct Sebastià ab los cavalls coto-ners e los turcs». Per aquesta simple i escaridacita no és possible escatir el desenrotllament del'escena, però no és aventurat suposar que deviaésser ben semblant a una altra representacióconeguda pel «ball de Sant Sebastià», d'origenforça més modern, però que molt possiblementpodia tenir les seves arrels en el vell entremèsde la processó barcelonina. El ball que indi-quem es celebrava a Vall de Llop, prop deVilanova i Geltrú, cada any el dia de la festade sant Sebastià, patró del llogarret, figurant-seel martiri del sant pels musulmans i la sevadefensa per uns cavallers cristians.

Per a donar una idea del que havien estataquesta mena de representacions en els seusbons temps, i també perquè es pugui formarconcepte de l'estat de decadència en què estroben avui en relació al que havien estat,

La «Patum». — Sant Miquel i l'àngel

277


transcrivim dos documents que copiem del tre-ball de , Manuel Milà i Fontanals De algunasrepresentaciones catalanas antiguas y vulgares,publicat en la «Revista de Cataluña», Barce-lona, 1862, i més tard en Orígenes del teatrocatalàn, que són dos contractes referents a l'en-tremès que ens ocupa, un entre els consellersde la ciutat de Barcelona i els prohoms delGremi de Cotoners, pel que els primers confienals segons l'administració i cura de l'entremès,i altre entre els prohoms i el pintor de la ciutatTomàs Alemany, pel que aquest s'encarrega dela cura i bon ordre del mateix. El primer delsdocuments és de l'any 1437; «els cotonerss'encarreguen de 1'entremes e tots los cavallscotoners que ha la ciutat que son VIII abtots lurs arreus e arnests e la diadema barbae caballera e vestidura de aluda de aquellque representa en la dita profeso Sant Se-bastià e les barbes del gran turch e dels dospatges qui estan prop delí e la cabellera del dite lo gran tebal qui toca entre los turchs qui vana peu. Empero si los dos consols e promens decotoners volran que los dits entremesos la horaque auran servit a tot o en partida romanguenen la casa qui es de la ciutat on estan le altresentremesos de la dita ciutat plau als dits hone-rables concellers que-y estigue e romanguen.Item que los dits cotoners han lea tenir en con-dret tot lo dit entremes ... reparar e juntar locastell on està lo dit gran turch ... e axi mateixla roqueta on esta aquell qui representa santSebastia e los dits cavalls ab tots lurs arnesese totes altres coses del dit antremes e pagarbastays e totes altres despeses ... e los que ser-viran en lo dit entremes sien molts en nombre evagen ben vestits e arreats segons que fahien

los payers qui'n solían a yer carrech y encaramillor si poran». El segon document és del1446 i extractat diu així: «sobra los antrame-sos del martyri de Sent Sebastia e los cavallsguodoners de la batalla dels turchs qui an deservir a la festa de Jesuchrist ... mantenir loentremes de lo gran turch axi de pintar recocere adobtar líe pintar de nou com necesari sara...lo doser e yidola e banderes he bastaxos perportar lo demunt dit antremes e totes altrescoses necessaries al dit antremes ho castel se-gons los cotoners los solien menar o portar enlurs temps, la rocha e labra e les bastaxos perportar aquella ab lurs bastiments he barbes,VIII cavals guodoners ab lurs frens e brideshe retrangues he mantes e elmets gorgerins elanses e espases e totes les coses necesaries esdits cavals e cavallers septat los cachevels e fus-ta. XXIV schangels e XXIV filems e XXIVbarbes tres rodets ab lunes d'argent una per lopanoner e dues per los escoltes e totes altrescoses necesarias a tots aquels qui seran de la ba-tala contra los dits cavals; lo rey ab sa coronae barba e cavelera he lo gran schangel he lobastò del algotzir he barba he cavelera dehaquel e lo pano del gran turch e asta per lodit pano he barba he cavelera de aquel queaporta la gran masa e sobrevesta de aquel ela dita masa; les barbes e caveleres de toisaquels qui van ab lo gran turch sobre l'entre-mes ; la barba e cavelera e septra del anperadore la bandera grogua ab lunas d'argent e barbae cavalera per aquel qui aportera la dita ban-dera ; la bandera de sent Jordi e lances per totesles dites banderes; barbes e fletxes per totsaquells qui fletxaran contra sent Sebastia, dostabals grans ab lurs batons, un temboret ab lur

Rodolins d'auca amb figures de la « Patum»

278


La « Patum ». — L'Aliga

forniment de caschevels he morenes; la sobre-vesta de sent Sebastià he calces e suari he losresechs de la diadema ab lo Jesus he I11I pa-rels d'ales per los angels he IIII parell de gua-fes per les dites ales».

Pel que es pot veure, la representació en elsegle xv era força més complicada que al pre-sent, intervenint-hi un bon nombre de perso-natges avui desapareguts, essent difícil d'algunspoder esbrinar ara quin paper hi podien re-presentar. És molt possible que anteriorment ala data dels documents la representació estiguésformada per dos entremesos diferents: el delmartiri de sant Sebastià i el de la batalla d'unscavallers cristians contra uns turcs, havent-sebarrejat i confós més tard obeint a raons queavui no podem comprendre. Aquesta represen-taci ó va estar molt estesa a Catalunya, éssenben popular fins al segle xix el Ball de cavalletsen diferents ciutats i viles; els de Barcelona,perduda ja la companyia dels turcs i tota nociód'haver figurat una lluita, varen subsistir fins ales primeries del segle xix i se'ls troba repre-sentats en vàries auques i rajoles, i avui ende-més de Berga són vivents encara a Olot, ons'anomena la representació Ball dels cavallins,

i a Sant Feliu de Pallarols formant part de lamatadegolla, espectacle un xic semblant a la«Patum», en el que es simula una brega entreuns cavallets, uns gegants i una mulassa.D'aquestes tres representacions vivents encarala que més s'acosta al tipus originari és la deBerga, puix és la única que conserva el seuaspecte de lluita contra uns turcs.

Aquesta representació ve a ésser la que encerta forma simbolitza a Catalunya la lluitadel cristianisme contra el mahometisme, figu-ració molt estesa per gran part de la Penín-sula ibérica sota la forma de lluita entremoros i cristians, els quals es disputen la pos-sessió d'un castell de fusta que es munta enmig de la plaça on té lloc l'espectacle. Aquestarepresentació, molt estesa en els antics regnesde Múrcia i València, se la troba també enalgunes poblacions de la Catalunya nova, onla brega contra el sarraí invasor tingué certa

importància; en canvi, la forma més general a

casa nostra, i sobretot a la Catalunya vella, no

és la simulació d'una lluita dels cavallers cris-

tians contra el musulmà invasor i sedentari en

el terrer, sinó contra el turc pirata que feia in-

cursions per la costa amb freqüents desembarca-

279


ments, emportant -se riqueses i dones, saquejanttant com podia, entaulant aferrissada barallacontra els terrassans que s'oposaven a deixar-seespoliar. En la vella Catalunya, la lluita contrael musulmà no es presentà sota l'aspecte de labaralla entre uns cristians i uns moros, sinó entreuns cavallers guardadors de la costa contra lesincursions dels corsaris turcs; amb un grupd'aquests, presentant els primers a cavall, comsolien anar els cavallers encarregats de guardarla costa, i els segons a peu i en nombre moltsuperior als primers, com solia produir -se en elsdesembarcaments de corsaris, que difícilmentaquests podien cavalcar i sempre solien ésser ennombre molt superior als defensors del terrer,agafats quasi bé sempre per sorpresa. És curiósremarcar que en la representació de la «Patera»,d'Igualacla, cap a les seves darreries figuravauna lluita entre moros i cristians amb un grannombre de parlaments en castellà; quan varepresentar-se en ocasió de l'estada en aquellaciutat del rei Ferran d'Antequera, l'entremèsera conegut per la «Turquia», i els militantses disputaven un fus(, o siga una nau que s'ha-via muntat en mig de la plaça, representantdoncs una lluita entre uns cavallers i unsturcs tripulants d'una nau. El Ball de turcsi cavallets, vol representar, així un passatgede lluita entre uns cavallers catalans dels quetenien al seu càrrec la guarda de la costa,

contra les incursions turques, i uns corsaristurcs desembarcats d'una nau de rapinya.

Els cavallers, o cavallets, com els nomenael poble, simulen cavalcar un petit cavall elecartó d'una manera tota especial i singular.La figura del cavall no és pas sencera, sinó demig cos en amunt i sense cap pota; en mig delcos bi té un forat per on es posa el ballaire osimulat genet que sosté el cavall a rnig airedel seu cos, sostenint-lo per uns tirants queamaga sota el seu vestit, de manera que no ésel cavall el que porta al genet, sinó aquest alcavall, movent-se per l'impuls de les cames delballaire, que per a dissimular -se es confonen entreuns manolls de cintes i gallarets que pengen delcos del cavall per a fer bonic i dissimular lescames del genet. Aquesta curiosa forma de ca-valcar cavalls de cartó, és coneguda universal-ment i se la troba en ús no ja en tots els païsoscivilitzats, sinó fins entre les tribus primitivesdel Nord d'Amèrica i de les Indies neerlandeses,en quals festes i cerimònies fan figurar perso-natges cavalcant de tan simple com curiosa ma-nera. El costum té arrel molt antiga, puix quel'escriptor grec Plini el Jove ja conta una gra-ciosa tradició hellènica que es tenia al seu paíscom a origen dels balls en què es simulava ferballar cavalls. Conta que els sibarites eren unpoble molt donat a la folga i la vagància, granamic de la guerra i poc aficionat al treball, el

La « Patum ». — Melodia de t'Aliga

280


'La «Patum». — Els Nans vells

qual es passava el temps exercitant -se amb I'úsde les armes, arribant fins al punt d'ensenyara ballar als seus cavalls, certes danses molt gra-cioses. En certa ocasió estigueren en guerraamb els crotonites, els quals de cap manerapodien vèncer els sibarites, puix que el dominicl'aquests en l'ús de les armes era insuperable,però tingueren una certa pensada i fou la defer aprendre als seus trompetes els tocs de dansadels cavalls dels sibarites, i un dia, en plenalluita, els trompetes crotonites en lloc de sonarels tocs de guerra varen deixar sentir els airesde dansa dels cavalls sibarites, i aquests es po-saren al moment a ballar, sense que els seusgenets poguessin evitar-ho, i mentre els cavallsdansaven, els crotonites els varen apallissar for-tament, dominant-los i vencent-los.

El segon episodi de la «Patum» figura elBall de diables, en el que vuit d'aquests, pro-veïts de coets que acaben amb un fort petard,simulen entaular una molt elemental batallacontra sant Miquel i un àngel, figurats aquestsper dos infants. El moviment consisteix enunes simples passades i encreuaments entre elsdos grups formats un pels diables i altre pelsant i l'àngel. Els diables, vestits graciosamenti cobert el rostre per careta de ferotge aspecte,van armats d'una maça en la que duen I'espe-tegant coet; mentre aquest crema i escampa es-purnes de foc, el personatge salta i brinca amb

fúria infernal; però en esclatar el petard, cau aterra estirat i com a mort; aleshores hi van santMiquel 1 l'àngel, i aquest simula clavar-li unaespasa. L'espectacle fineix quan han esclatattots els petards.

Aquesta representació, com l'anterior, latrobem citada entre les representacions que, se-gons el Libre de les Solemnitats de la Ciutatde Barcelona, ja figuraven en el Corpus bar-celoní del 1424. Diu així la relació:

«Infern ab Lucifer desus ab IIII diablesab ell.

»Lo drach de Sanct Miquel.»Lo maioral ab la maça ab XXIIII dia

-bles los quals fan la batalla a peu ab losangels.

»Sanct Miquel ab XX angels de spasa quifan la batalla ab los diables.»

La facècia figuraba una lluita entre lesforces celestials, representades pels àngels diri-gits i presidits per sant Miquel, contra les fú-ries infernals comanades per Llucifer, portantaquestes en son ajut un drac ferotge i ferrenyque llençava foc per nas i boca. Aquesta re-

presentació, més o menys alterada per l'acció

del temps, se la troba encara vivent en vàries

poblacions, sobretot del Camp de Tarragona

i del Penedès. A Barcelona els diablots varen

subsistir acompanyant el drac fins a les darre-

ries del segle Xv[u, figurant en la processo i

281

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D • ART DE BARCELONA

1. 2á111

-----------,

I t^L^QaI

La «Patum ».— Melodia deis Nans vells

prenent part en la passada que es feia el diaabans de Corpus per a marcar el curs del se-guici. L'entremès del drac, que encara es trobaen vàries poblacions catalanes, sol i sense lacompanyia dels diables, té el seu origen enaquesta representació, podent-se'l considerarcom una resta de la mateixa. La figuració dejocs i batalles de diables, havia estat també enús en poblacions franceses i italianes.

Segueix als diables la mulassa, dita tambéla mula fera i la mula guita, figuració mons-truosa d'una mula gegant i contrafeta, amb uncoll extraordinàriament llarg, buc tapat peruna gualdrapa que llueix l'escut de Berga, sotade la qual s'amaguen quatre homes que la duenbaix el guiatge d'un cinquè que la mena, puixque tapats completament els de sota la bèstia perla folgada draperia que la cobreix, no veurienon van. L'animalet llença per la boca un granespetec de coets i car-raus, com els diables, sem-brant de foc i de llum el seu pas. No té altramissió que la de donar una volta pesadamenta l'entorn de la plaça, tot espeternegant. Éscom un complement al Ball de diables, i encerta manera, si bé deslligat d'aquest, ve a ferun paper un xic semblant al que feia el dracen l'antiga representació de la batalla de lesfúries infernals amb sant Miquel i els àngels.

L'origen de la mulassa sembla no ésser tanantic i diferent al de les altres representacions

que portem explicades. No se la troba citadaen la relació a què ja ens hem referit, i semblaque no va passar a formar part dels entremesosde la processó barcelonina fins molt a les darre-ries del segle xvi o ja entrat el xvii. La mésantiga cita que en coneixem es refereix a unesfestes celebrades a Olot l'any 1444 per a fes

-tejar la Mare de Déu del Tura, que descriu elsenyor Milà i Fontanals en els seus Orígenesdel teatro catalàn, segons un document queobra en l'arxiu municipal d'aquella ciutat, enquè consta que, entre altres elements, hi figu-raven «primerament anaban cabalcant cuatremissatgers e apres la mulassa vestida de bermelle apres los rebadans e pastors que feren lurball en totes les places». A Barcelona no surtcitada fins l'any 1566, en ocasió de les festescelebrades per a festejar l'entrada del rei Fe-l ip II, en les que hi varen prendre part elsgremis, dient la relació que en fa el Libre

de les Solemnitats de la Ciutat de Barce-lona: «Ítem los perayres que aportaven lurpano y la mulassa». Aquest entremès gosàde gran popularitat; junt amb el bou anavadavant de tot de la processó, empaitant elpoble i llençant coets a tort i a dret, tenint perobjecte fer apartar la gent i obrir pas a laprocessó. No cal dir que la seva actuació do-nava lloc a escenes còmiques, perquè el seupas era esperat pel poble amb curiositat. Surt

282


figurada en auques i rajoles amb molta abun-

dor. Se la troba encara vivent en altres pobla-

cions catalanes, com Sant Feliu de Pallarols,

Vilanova i Geltrú, Solsona, Reus, etc.Sembla tenir origen en les representacions

del Pessebre que es feien dintre de les esglésies,

en les que hi havia representats el bou i la

mula que, segons la tradició, escalfaven el

Nen Jesús, figures que varen sortir al carrer

no se sap com ni quan, possiblement acompa-nyant l'entremès de la Nativitat, si bé no se'lstroba citats, i que en un moment donat es varenfer independents de la representació que els hiva donar origen, passant a formar un entremèsper ells tots sols. El poble conta en tot unallegenda per a raonar la seva existència i l'es-peternegament de foc per la boca, cosa incom-prensible en una mula. Feia temps que cris-tians i moros estaven en forta brega, no podentpas els primers vèncer als segons; una nit se'lsacudí engegar contra el campament musulmàuna mula molt fera i guita impossible de do-mar, tota carregada de coets i espetecs de foc.Sorpresos els moros per allò que a les fosquesno veien pas què era i que tot rodejat de focels llençava fortes guitzes i llatzerava engegant

-los un torrent d'espurnes que els cremava, elsva prendre la por i varen fugir abandonant

el campament i tot el seu bagatge. Unamula aconseguí, en un moment, el que nohavia pogut un fort exèrcit en molts mesosde dura brega. Així ho conten a Berga, Poblade Lillet i Sant Feliu de Pallarols. Responent,a aquest suposat origen és que qualques de lesmulasses treuen foc por la boca; en canvi, lagran majoria es presenten normalment i senseespetegar, acostant -se més al seu origen demula del Naixement.

El quart quadre és el de l'àguila, dita pelpoble àliga per metàtesi. Figura una grossaàguila de cartó i pasta, portada per un bastaixi menada per altres dos que guien el primer,fent els tres uns petits punts de dansa molt plà-cids i cerimoniosos al so d'una melodia totasevera i reverent. També en la relació d'entre-mesos de la processó barcelonina del 1424 hiconsta «l'àguila tota sola», simbolitzant i repre-sentant sant Joan evangelista. Aquest entremèshavia gosat de gran importància, i en tenien lesmés importants ciutats, no essent usat el pos-seir-ne poblacions de poca importància, puixque se Ii donava un aire de ciutadania. Elmajor honor que podia fer una ciutat a un hosteo persona forastera, era regalar-lo amb unahallada de l'àguila, el que equivalia a signifi-car-li l'acatament i veneració de tota la ciutat.

La «Patum». — Els Gegants

283


Responent a l'elevada representació que se'lsvolia donar, la majoria portaven damunt delcap una corona, i recordant el seu origen bíblicde simbolització de sant Joan evangelista, granpredicador i orador famós, portaven a la bocaun colomí penjat, i altres vegades un cistellóamb dos colomins a dintre, amb el que es voliarepresentar la paraula que, sortint de la bocaprivilegiada de l'orador, prenia volada. A Bar-celona, per Corpus l'àguila ballava dintre dela seu, dalt del presbiteri, en presència delsconsellers, que prenien la dansa amb gran re-verència ; per a què la dansa sortís bé, es feia unassaig el dilluns abans, al que hi eren convida-des les personalitats, rodejant la ballada degran cerimònia. El càrrec de portador i balla

-dor de l'àguila era cobert per estreta i rigorosaoposició. En la processó ocupava un lloc d'ho-nor, immediatament davant de la custòdia,fent-li so la cobla de ministrils de la ciutat,que tocava els seus millors aires de dansa. Sela troba molt representada en auques i rajoles.Els pocs exemplars que en resten estan encararodejats de certa reverència i prestigi. Endemésde Berga, en posseeixen les ciutats de Girona,Valls, Olot i La Bisbal. Vilafranca n'ha cons

-truit una de nova molt recentment.Un alegre i xiroi Ball de geganls segueix al

de l'àguila. El formen dues parelles, una degrans, de més moderna construcció que l'altra

de més xics. Els seus portadors, amagats sotala folgada vestidura de les figurasses, es limi-ten a marcar uns lleus punts seguint el ritme dela melodia; simulen en tot un elemental ball,tot el que permet fer portant damunt tant pesi tant volum. Els gegants són també de ranciorigen, puix consta que en la ja citada pro-cessó barcelonina lti figurava «lo rey Davitab lo giguant» ; i també sant Cistòfol sotala figura d'un gegant. El caminar del tempstendeix a canviar i adulterar el sentit de lescoses, i els entremesos que en el seu origen tin-gueren un caràcter reverent i instruidor acaba-ren per caure en el terreny de cosa grotesca ipoc seriosa, devent privar les autoritats ecle-siàstiques la seva representació, puix que perdutja el seu prestigi originari, més perjudicavenque afavorien el seu caràcter pietós; mes el poblesentia per ells una certa atracció i simpatia perla part que tenien de teatral i espectacular, iposseint altrament els elements i accessoris queels formaven i complementaven, foren aquestsenviats al religiós seguici desposseïts del seuprimitiu caràcter i com una cosa isolada i des-membrada del seu Corpus originari, perdent totel seu primitiu caràcter per a quedar indefinitsprimer i en qualques casos pendre'n més tardun de completament diferent. Això, que vapassar amb tots els entremesos de què hemparlat i en altres encara existents que no figu-

La «Patum». — Melodia dels Gegants

284


a ______1

«Patum». — Melodia dels Nans nous

ren en el conjunt de la «Patum», en el quemés s'ha deixat sentir és en el gegant, que des-posse'it del rei David que el menava i li donavasentit, va quedar mancat de nexe, va seguirsol el curs de la processó sense cap sentit nisignificat, puix que a Barcelona no es trobacitada la gegantessa fins el 1580. Per l'estudide documents que no transcrivim per no allar-gar massa aquest treball, es pot deduir que lesprimeres figuracions dels gegants no es feiencom avui per mitjà d'una grossa figura de mun-tants de fusta amb testa de cartó, sinó que esrepresentava per un home muntat dalt d'uneselevades xanques de fusta vestint unes llarguesrobes, presentant al poble no la testa d'unninot sinó la pròpia, qui sap si coberta per unacareta. Sembla que la primera vegada que vaésser representada la figura del gegant per unninot fou en ocasió de les grans festes celebra-des el 1601 amb motiu de la canonització desant Ramon de Penyafort. Almenys, així hodeixen entendre els cronistes.

Entre el gegant i la gegantessa, no lii ha unveritable lligam ni relació en el seu origen;ella fou creada senzillament per a simular encerta forma com la seva companya o esposa,però ell duia ja més d'un segle de vida i teniaun caràcter que no prengué ella en ésser creada,puix que per llarg temps es presentava el gegantcom un guerrer ferotge proveit de grossa porrai armat fins a les dents; la gegantessa era figu-rada com una damisel.la del dia vestida a lamoda corrent que cada any anava seguint amb

tot escrúpol, mentre el gegant no perdia el seucaràcter d'antic guerrer. Les evolucions fetesper la indumentària de la gran parella, potseguir-se a través d'auques i rajoles i semprees nota aquesta diferència entre ell i ella. Finsa temps ben moderns ha arribat el costum bar-celoní d'ésser la gegantessa la que treia lesmodes del temps estival, pel que cada anydevia canviar de vestit i confiar-se aquest alsastre més competent, puix que les dames de

La « Patum ». - Nans nous

285


bon to no estrenaven llurs vestits d'estiu finsdesprés d'haver vist el figurí adoptat per lagegantessa.

Els gegants és el més popular dels nostres en-tremesos i de la seva història en tenim escrit ungros llibre inèdit. Actualment se'n conserven en-cara més de cinquanta parelles. Els gegants nosón pas cosa només Catalana; se'ls troba permoltes terres ibèriques, França, Bèlgica, Ho-landa i Anglaterra ; en canvi, no són conegutsa Itàlia, que lio sapiguem.

Figuren també en la «Patum» dues com-parses de nans, dits els nans vells i els nans

nous, per ésser la primera feta i organitzada

Els nans a Catalunya no tenen tradició, puixmentre que a València se'ls troba ja citats enun inventari dels efectes guardats en la «casade les roques», edifici on guarda aquella ciutattots els elements espectaculars que figuren en laprocessó del Corpus, fet en el segle Xvtt, acasa nostra no en trobem rastre fins ja ben entratel segle xix. Les comparses de nans són abun-dantíssimes a Catalunya i surten en companyiadels gegants. No sabem quin pogués ésser elsentit que se'ls volgués donar en creat -les, iCreiem que no és altre que el cl'una senzillaoposició als gegants.

Com a final i apoteosi de l'espectacle surten

IjLa «Patum». — Melodia dels Diables plens

en temps anterior a l'altra. Cada una està for-mada per quatre personatges: els vells totsiguals i els nous diferents. Representen perso-natges indiferents de significat, coberts els capsdels figurants per grosses testes de cartó queels hi donen un aspecte estrany i grotesc. Elsvells, porten la testa coberta per un barret detres pics, volent vestir segons moda antiga,mentre els nous, tenen un aire modern. Els pri-mers porten les testes lligades sota dels braçosper a fer-les fermes i perquè no els hi caiguinen ballar, pel que deuen tenir aquests un xicalçats i en posició forçada. Els vells ballen,acompanyant-se amb castanyoles de boix, unballet no gaire gentil. Els nous, en canvi, dansenal so d'una tonada inolt escaient i graciosa, ila coreografia del ball està així mateix plenad'una singular bellesa i escaiença. Amb tot iésser qualificat de nou, el ball d'aquesta segonacomparsa té un marcat regust de rancior, quefa suposar que tant la melodia com els movi-ments han estat emprats d'un altre ballet moltanterior a la data de formació de la comparsa.

altra vegada els diables portant no ja a dalt lamaça, com en la seva primera actuació, sinórepartit pel seu cos un gran nombre de coets,els quals encenen damunt seu mateix, portantfins que peten un davassali de foc que sembratot un rastre de espurnes per on passen; pro-duint-se una infernal confusió de trons, crits,fum i foc, que constitueix un adequat corollaria la representació. Aquest quadre és conegutpels plens, volent significar que els diables queel fan van plens de foc.

Tant a la «Patum» amb el seu conjunt dequadres, com isoladament, als diferents elementsque la formen, vistos i estudiats per separat,se'ls lia volgut cercar unes significacions simbò-liques totes complicades i retorçades, atribuint

-los una elevada i emblemàtica significació moltdifícil de produir-se en les coses d'aire popular;ni cap prova documental ni tant sols en qual-ques casos un xic de bon sentit poden avalaralgunes de les fantasies que s'han forjat al vol-tant de les figures que hem descrit i d'altresencara pariones seves que no se les troba en

286


La « Patum ». — El timbaler

la «Patum». La majoria els trobem citats enmoments de gran esplendor per a aquesta menade simples representacions rodejats d'elementsque havien perdut i que permeten, com hem vist,poder-ne capir la seva significació; l'acció deltemps els lia desmembrat i descarnat dels ele-ments que els rodejaven i situaven fent un xicdifícil la seva comprensió si se'ls mira crus inus tals com avui els trobem desplaçats del'ambient que va crear-los i en mig d'una so-cietat completament diferent a la seva.

La «Patum» és un interessant documentmedieval que ha sobreviscut varis segles a tra-vés de l'acció enrunadora dels temps i delcorrent triomfant de la civilització; és comuna alenada de l'ésser i sentir dels nostrespassats que amb tot el seu enciser escalflia arribat fins a nosaltres travessant el veure ipensar de vàries generacions. Si ens sabem situaren el seu ambient originari i sabem per unmoment viure l'època de la seva creació, tin-drem el goig de poder admirar, amb tot el seuregust i valor d'època, un interessantíssim do-cument d'estudi sota molt diferents punts devista, amb prou força per a interessar no janomés als iniciats, sinó fins al gros públic, comtinguérem ocasió d'apreciar.

JOAN AMADES

EL COMTE DE BELLOCHEl dia 30 del passat mes de juliol va morir

a la seva finca de Cornellà el senyor comte deBelloch, qui durant el període de la Dictadurahavia estat President de la Junta de Museus(d. e. p.) .

L'OBRA DELS MUSEUS AL«ROTARY CLUB»

En dues de les darreres reunions del RotaryClub, de Barcelona, s'han donat sengles con-ferències sobre les activitats de la Junta deMuseus.

En la primera, el nostre Director senyorFolch i Torres, especialment convidat per l'en-titat, va exposar àmpliament el pla de reor-ganització que estem realitzant i el que seràcada un dels nous Museus que estem orga-nitzant.

En la segona, el soci de l'entitat i distingitartista senyor Domènec Carles va dissertarsobre la collecció d'Art de Lluís Plandiuraque la Generalitat i l'Ajuntament han acordatadquirir per a incorporar-la al Museu.

Les dues conferències foren escoltades ambprofund interès pels socis del Rotary Club,que, a més, manifestaren palesament llur com

-plaença per l'obra de la nostra Junta.

L'ART EXTREMO-ORIENTALAL MUSEU DE LES ARTS DE-

CORATIVES DE PEDRALBES

El nou Museu de les Arts Decoratives,de Pedralbes, que s'està instal-lant a l'ex-palau reial i que podrà ésser obert al pública primers de l'any vinent, contindrà, entre al-guns altres objectes d'art japonès d'escassaimportància que posseeix la Junta de 1VIuseus,una col'iecció d'objectes i mobles japonesosque hi aporta en dipòsit l'eminent artista,

vocal d'aquesta Junta, senyor Lluís Masriera,els quals constituiran una sala, base de lafutura collecció que es proposa anar formant

la nostra institució a mesura que els seus mit-

jans i les seves atencions més urgents li hopermetin.

Una altra sala d'art extremo-oriental, en-

287


cara, hi haurà al nou Museu de les Arts De-coratives de Pedralbes, constituïda per labellíssima collecció formada pel conegut ar-tista senyor Josep Porta i que, posada a lavenda, corria el perill d'ésser dispersada.

Una gestió amistosa prop del patrici i homede negocis senyor Damià Mateu, decidí aquesta adquirir-la amb destí a ésser dipositada alreferit Museu de Pedralbes, on actualments'està installant. A més dels objectes d'artxinès, figura, a la collecció adquirida pel se-nyor Damià Mateu, una sèrie interessantíssimade miniatures persanes.

La Junta de Museus ha rebut d'altres col-leccionistes indicacions que fan creure que elcorrent de dipòsits i donatius als Museus s'ini-cia, corresponent així els ciutadans als esforçosde la Junta per a seriar degudament i installardignament les nostres colleccions d'art.

En números propers dei nostre BUTLLETÍel nostre amic i company, l'arqueòleg orienta-lista senyor Josep Gibert, publicarà articlesdonant a conèixer la collecció d'art japonèsdel senyor Masriera i la d'art xinès del senyorMateu que constitueixen la base de la secciód'art extremo-oriental en el futur Museu deles Arts Decoratives de Pedralbes.

CONFERENCIA SOBRE LAPINTURA MURAL: LA SEVA

RESTAURACIÓ

El pintor Carmel Davalillo va donar alCírcol Artístic una conferència sobre la pin-tura mural i la seva restauració. Aquesta con-ferència l'oferia als seus consocis com a fruit delseu viatge d'estudi de procediments pictòrics,que va fer en qualitat de pensionat per laJunta de Pensions a l'Estranger del Ministeridel Treball.

Féu el senyor Davalillo un exposat de lahistòria de la decoració mural i dels llibresrelatius a tècnica de la pintura, referint -se alsdel Renaixement principalment. Féu un elogidels treballs de restauració del laboratori delsnostres Museus, a càrrec del nostre companysenyor Grau, i va descriure, illustrant la sevadissertació amb projeccions, el procedimentd'arrencament i trasllat de pintures al fresc.

Una concurrència molt nodrida, compostaprincipalment d'artistes, escoltà i aplaudí elconferenciant.

EL MUSEU DE SANTA ÀGA_TA I LA CASA SEN YORIALDE LA FAMILIA PADELLÀS

En un dels nostres números passats donà-vem compte del projecte de Museu d'ArtSumptuari Català de l'Edat Mitja que s'had'installar a la Capella de Santa Ágata del'antiga plaça del Rei, fent d'acompanyamental retaule del Conestable, obra del pintor qua-trecentista català Jaume Huguet, que perhaver estat pintat expressament per a aquellacapella dels reis d'Aragó restarà en el seulloc d'origen.

Ultra les nombroses peces d'art sumptuaricatalà que posseeix la Junta, cal comptar ambles que pervindran de les darreres adquisi-cions que s'han fet per als nostres Museus,les quals, fent insuficient aquell lloc, han de-terminat la necessitat d'ampliar -lo adjuntanta l'edifici de la Capella de Santa Àgata lacasa senyorial de la família Padellàs, ques'està reconstruint a la plaça del Rei.

Dita reconstrucció, a càrrec deis arqui-tectes municipals senyors Falguera, Vilasecai Florensa, ha estat feta amb tota cura i elstreballs de reconstrucció s'estan portant aterme amb la més gran fidelitat.

La casa Padellàs tindrà la seva entradapel bellíssim pati gòtic que tindrà porta obertaa la plaça del Rei i es construirà una novafaçana damunt la muralla romana del carrerde la Tapineria, continuant el bell massísmural de la capella de Santa Ágata.

Al peu de la muralla, que serà descobertafins al seu fonament per mitjà d'una fossada,es formarà un jardí que decorarà la plaçade Berenguer el Gran.

En aquest edifici la Junta de Museus hiinstallarà la Secció de Ceràmica i vidresd'aquest Museu d'Art Sumptuari de SantaÀgata, formant amb la capella, al cor de laBarcelona vella, un conjunt harmoniós entreels edificis i llur contigut.

La Comissió de Cultura ja ha pres l'acordencaminat a la realització d'aquest bell pro-jecte que s'anirà portant a terme a mesuraque les possibilitats econòmiques ho permetin.

288

REPRODUCCIONS D'ARTESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES

1e11NA, 51. A.Passeig de Gràcia, 68 - Telèf. 77832

BARCELONA

0^^ ,,a^

DECORACIÓ 1

RESTAURACIÓD E . r` T ti. ^`, A

D ^Sp G1A1C

FONT DE SAN ^20 ^^^l , NÚM. 8Telèfon 25534

ANTIGUITATSDECORACIÓ

G.HOMAoc

Alb

OV\ ,^'d 4

os ,*20 01 - li 15349

BARCELONA

Vídua de Santiago Segura

BronzesMarbresEsmaltsServeis de cristallVaixellesBomboneresTri rafe

áVl` 's

n., ,Vots els països

615, Gra_' on 12674RCELONA

JOSEIOVINVAS

CONSTRUCCIÓY REPARACIÓ

D'OBP - EN GENERALS G1A^ a0

L O

ó° V

é2 Gt!:C1T4

Portal Nou, 52Telèfon 21455

itt A \ 111:1.cårvr

Instal'lacions elèctriquesTelèfonsAscensorsElectromotor..

^Â D MaterialsUMINACIONS

1J'^5

Verd, n." 78

( Gràcia )Telèf. 74924

ASSOCIACIÓ PROTECTORA DE L'ENSENYANÇA CATALANA

PUBLICACIONS ESCOLARS

ACABA DE PUBLICAR-SE

Llibre de la NaturaPRIMER GRAU

PER S. MALUQUER NICOLAU

I A. PARRAMON TUBAU

DE PRÒXIMA PUBLICA^ Sp ^Â^` _ `^^

Q °Z

His^óa de Catalunya

PRIMEBESô : ^^M°5..^0 PER FERRAN SOLDEVILA

EDITADES PER

I. G. Seix i Barral Germans, S. A.Provença, 219 - BARCELONA - Telèfon 71671

FUSTERIAEBENISTERIAMOBLES 1

DECORACIÓ

I'A WWCERRlh %& till11111i111y1n

CaS:1 ®^11'rt'^

S-A

BOQUERIA, n.° 2(cantonada Rambla)

Telèfon 16647

eí

Enri, -;n.° ti u,

Telèfon 72573BARCELONA

SASTRERc * CAMISERIASecció especial per a confecció

d'uniformes de tota mena

P E R E10A %S CAI A IÃ

PINTURA DECORATIVA

Enric Tarra!JÓ\O!,UPL

FUSTEREspecialitzaten treballs per aMuseus i Exposicions

EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTAMENA D'OBJECTES D'ART

.Lht I

Consell de Cent, núm. 283Telèfon 14345 : BARCELONA

r p

^ I ^^^i f1 ^'^ ^^

--- •Mallorca, 255Telèfon 70702

Filia de R. Ifi119901110MUNTATGE D'EXPOSI-

CIONS, TRANSPORT 1

SEGUR D'OBRES

EM B A L ATGED'OBJECTES D `ART

MOBLES DE LUXE

CASA FUNDL'ANY 18¡^

4V1,^ ,:. p

,'^^ ,y,FNTI

Tallers, n.° 66 : BARCELONA : Telèfon 15276

ristallcria CatalanaVIDRIERES ARTÍSTIQUES GRAN PREMI

Exposició1 DE TOTES CLASSES Barrcelona,l 1929

nternacional

■

Central: Ronda de Sant Antoni, 56

Telèfon n.° 22035

1. G. SEIX i BeaaAL GEams., 8. A. - PROP NÇA, 219 - BÁRCELONA

ÌÁtsl1 hj dels - uab barcelona · 2007-06-05 · josep llimona i bruguera representant de les...

Documents