Odontologia infantil.Coses que s'han de saber per poder veure créixer el teu fill sense preocupar-te en excés.

Què sabrem?1. La diferència entre dents de llet i definitives

2. Ordre en l'erupció de les dents de llet3. Curiositats de les dents definitives4. Dents neonatals i natals.5. Anomalies a la llengua6. Anomalies dentals7. Maloclusions per efecte de la succió: biberó, xumet i dit8. Traumatismes dentals9. Càries rampant o de la primera infància

10. Prevenció de les càries11. Higiene oral en l'infant

Diferència entre dents de llet i definitivesL'espècie humana com tots els mamífers és bifodonta, té dues sèries de dents, una de llet o temporal i una definitiva

La dentició de llet o temporal és la primera que erupciona, surten entre els 6 mesos i 2 anys. Són 20 dents

La dentició definitiva o permanent surt a partir dels 6 anys fins els 12. I als voltants dels 18 fins els 25 el queixal del seny. En total 32 dents

Les dents reben diferents noms depenent de si són temporals o defintives

DEFINITIVES2 incisius1 caní2 premolars3 molars

TEMPORAL2 incisius1 caní2 molars

Característiques de les dents temporals

Les dents temporals són:● més petites ( a excepció dels segons molars)● color blanc blavós, les definitives són grogoses● arrels més arquejades perquè hi ha les definitves sota● nervi més gran● esmalt més fi● menys sensibilitat al fred● menys resistents a les infeccions

Les dents temporals tenen més tendència a les càries i arriba més aviat al nervi

Erupció de les dents temporals

Les dents erupcionen per múltiples factors, però el principal és el creixement de l'arrel.El nen té varis símptomes:- zona vermellosa i inflamada a la geniva- isquèmia ( zona blanca) al punt on la dent perfora la geniva.- en ocasions dóna febre

L´erupció pot variar en edat i ordre però no hi ha diferències entre sexes. En canvi en la definitiva sí, degut a les hormones, van més avançades les nenes

Cronologia de l'erupció de les dents temporals

Depenent de l'edat en la que erupcionen les dents de llet es canviaran per les definitives. Contra més aviat surtin les de llet més aviat cauran i sortiran les definitives

- Surten primer les dents inferiors que les superiors a excepció dels incisius laterals

- Entre els 24-36 mesos ja es tenen totes les dents.

- L'arrel s'acaba de formar al cap d'un anys d'erupcionar.

Curiositats de les dents definitives Als 6 anys erupcionen els 1ers molars definitius al mateix temps que canvien les incisius inferiors. Molts pares es pensen que és una dent de llet i no donen importància a una càries i acaba arribant la consulta quan ja s’ha de treure la peça.

Els incisius inferiors definitius per raons anatòmiques acostumen a sortir per darrere dels de llet. Si no cauen s’han d’extreure i llavors gràcies a la pressió de la llengua es posen a lloc.

Contra més separades estiguin les dents de llet millor, així hi haurà prou espai perquè surtin les definitives. Tot i que els queixals de llet són més grans que les definitives per compensar la falta d’espai.

Dents neonatals i natalsDents natals: dents que té el nen al nàixer. Són més freqüents que les neonatals, en nenes i a les dents inferiorsDents neonatals: dents que surten els primers 30 dies de vida.

Complicacions:

● lesions al pit durant la lactància.● lesions a la base de la llengua per la fricció al succionar● aspiracio o deglució de la dent amb complicacions pulmonars

o digestives.

Aquestes dents podent formar part de la dentició de llet o ser un supernumerari, una dent de més

Tractament:Supernumerari: extreure perquè no té molta arrel i es mou molt amb risc d’aspiracióDefinitiva: si es mou molt extreure i de gran tindrà un conflicte d’espai perquè li faltarà una dent. si no es mou es poleix la punta o es posa empaste i es neteja bé

Anomalies de la llenguaLlengua anquilosada: el frenet lingual és curt i complica la deglució i la parla. S,ha de tallar el frenet. Es descobreix perquè el nadó s’aprima tot i mamar molt

Llengua escrotal o fissurada: fissures a la llengua, li surten a mesura que es fa gran, fins als 10 anys. S’ha de netejar bé perquè no tingui infeccions.

Llengua saburral: passa a nens de menys de 6 anys. És una capa gruixuda blanca-grogosa. No té símptomes. pot ser causada per la febre, infeccions sistèmiques o deshidratació. El tractament és neteja i resoldre el problema associat.

Anquilosada

Escrotal Saburral

Anomalies dentalsAgenèsia: falta d’alguna de les dents definitives. A les dents de llet és molt rar. És molt hereditari i es descobreix amb una radiografia. Quan es té una càries a les dents de llet sempre s’ha d’arreglar perquè potser no hi ha dent definitiva es perd la dent.

Anomalies de l’esmalt: La major part són genètiques. però d’altres causes són:● Fluorosi: un excés de fluor generalment en l’aigua que es beu o per massa pasta

de dents o per complements nutricionals.

● Dèficit nutricional: per dèficit de proteïnes, naixement prematur, problemes neonatals, dèficit de vit D. Produeix files o ratlles amb falta d’esmalt. Però les dents definitives sortirien sense anomalies

● Malalties: febres altes o rubeola de la mares. Les dents definitives sense anomalies.

Maloclusíó per efecte de la succió

Alletament matern: els moviments de succió durant els primers mesos afavoreix el fet de no tenir maloclusió, sobretot si és prolongada ja que s’estimula el creixement de la mandíbula millorant la relació intermaxil·lar.La succió materna afavoreix el tancament labial durant el descans i també el fet que la llengua es posicioni correctament a la regió palatina.L’alletament matern afavoreix a que no hi hagi mossegada creuada tot el contrari el que fa el xumet o la succió del polze

Biberó: La tetina ha de tenir una forma anatòmica, elàstica i tova per poder posar la llengua en una posició alta i permetre els moviments anteroposteriors. El forat ha se ser petit per tal que el nen es cansi al succionar i no necessiti el xumet per saciar-se

Xumet. ha de tenir una forma anatòmica, el més petita possible, elàstica i tova igual que el biberó. S’ha de retirar abans dels 2 anys, així no hi haurà maloclusions posteriors. Si es retira després dels 3 anys en un 50% del nens tenen mossegada creuada i oberta. Sempre és pitjor que es succioni el dit que el xumet. El problema del xumet és la freqüència. Hi ha estudis que relacionen la utilització del xumet i la prevenció de la mort súbita. No està tan vinculada al xumet com al fet de succionar.

Succió del dit: un 31% als 12 mesos i un 12% als 4 anys. La succió del dit fa que la llengua no faci pressió sobre el paladar i dóna mossegada oberta Si l’hàbit desapareix abans dels 3 anys no hi ha seqüeles, generalment ho deixen sols abans.

Tècniques per deixar-ho; donar premis quan s’està hores sense fer-ho enganxant gomets. Dibuixant un nen al dit dient que si se’l posa a l aboca està fosc i té por.

Traumatismes dentalsEls nens petits cauen, què hem de fer?● cau i es dóna un cop al dent. Es veu una mica de sang

al voltant però la dent no es mou i el nen menja sense cap problema. Observació i netejar bé

● El nen cau i es trenca una punteta de dent i no fa mal. Si la punta és afilada anar al dentista a polir-la, si no molesta per res observar i netejar bé.

● La dent es trenca molt, i es veu el nervi, el nen es queixa. Anar al dentista i se li matarà el nervi i s’empastarà.

● Si cau i la dent se li enfonsa. si es cap endavant no passa res perquè no toca la dent definitiva, anar al dentista, esperar a que torni a sortir i observar amb una radiografia. Si s’enfonsa cap a dins s’ha de treure perquè tocaria la dent difinitiva

● Si cau i la dent se li ha despenjat s’aconsella extreure

Traumatismes en dents definitives

Si cau una dent a un nen quan ja té les defintives, a partir dels 6 anys:

● Si la dent està inclinada en fora o es veu més llarga que les altres es recol·loca al seu lloc, mai es treu·.

● Si la dent se’ls enfonsa s’espera a que torni a sortir o bé s’haurà de posar ortodòncia per tornar-la a lloc

● Si la dent cau i s’actua amb rapidesa es pot salvar fins en un 70% d’ocasions. Què fer?

1.- si es pot recol·locar al moment es neteja la dent amb aigua o suero i es torna a posar al seu lloc. i es va al dentista. 2.- Si no es pot recol·locar al moment: - S’ha de transportar en un medi adequat. Aigua no perquè hi ha mort cel·lular, saliva tampoc perquè hi ha moltes bactèries i hi ha perill de deglució i aspiració. - el transport ideal és suero fisiològic i si no se’n disposa en llet, millor desnatada que té menys greix, i es pot conservar un màxim de 3h. - Tot sempre que no hagi estat fora de la boca durant més de 30 minuts.

Beneficis de la llet maternaLa llet materna no fermenta al mateix grau que els sucres, és per aquesta raó que es necessita molta més quantitat de residus per tal de causar danys a l’esmalt.

Tant la llet com els derivats làctics gràcies al seu alt contingut de calci i fosfats ajuden a la remineralització.

La llet materna conté proteïnes antibacterianes que interfereixen amb la flora bucal disminuint el risc de càries.

Càries de la primera infància o rampant.Aquestes càries primer es van relacionar amb el biberó, però s’ha comprovat que és multifactorial.Causes:● alimentació amb biberó o tasses antigoteig amb líquid ensucrats.

● alimentació amb pit a demanda.

● lactància artificial o materna mantinguda durant el son de forma habitual. Aquests factors hi estan relacionats però no són una causa única directa.

● Sí que hi ha una causa directa en quant a donar sucs o llet ensucrada amb biberó o bé l’ús del xumet impregnat de sucre, mel o sucs.

● Factors genètics

● Microbis streptococus mutans. es poden transmetre de mare-fill o d’un familiar.

Prevenció de les càries de la primera infànciaMare: ● Bona nutrició durant l’embaràs● Bona higiene oral ( baixarà el nivell de microbis)● Evitar llepar la cullera o el xumet en cas de tenir tendència a càries per possible

presència d’streptococus mutans.Nen:● Evitar begudes ensucrades i l’alimentació a demanda de biberó per la nit.● En cas de fer alletament matern a demanda mantenir una higiene oral amb gassa

humida per remoure la placa que es diposita sobre les dents.● No donar sucs al nen amb biberó, sempre amb vas i com a part del a menjada, després

beure aigua. Millor si són naturals que comprats perquè són molt ensucrats.● Evitar el contacte amb el petit de germans que ja pateixin càries ja que el pot

transmetre el microbis

La prevenció és molt eficaç en el primer any de vida, ja que és quan les dents són més immadures

Higiene oral segons l’edatNen de menys 1 any: ● Una vegada han erupcionat les dents s’haurien

de netejar amb una gasa o bé amb un raspall suau.

● Quan ja col·labora més s’aconsella posar el nen ajagut amb el cap a la falda. S’han de raspallar totes les dents i per ordre.

● Si hi ha baix risc de càries es farà sense pasta de dents.

● 2 vegades al dia i sobretot abans d’anar a dormir.

● També es pot fer quan es banya al nen.

Nen de 2 anys:● Ja se li pot posar pasta de dents, molt poca i no cal glopejar-

● Es pot fe ajagut o plantat

● S’ho fan sols perquè és com un joc, però s’ha de supervisar perquè pressionen molt poc.

Higiene oral segons l’edatNens de 3 anys:● Se li han de raspallar plantat, el pare darrera del nen i l’ajuda.● Primer raspallar el pare i llavors el nen sol, si és a l’inrevés el nen ja està cansat

i no es deixa.● A aquesta edat ja no es volen raspallar ● Se li posa pasta de dents, molt poca quantitat i ja pot glopejar.● no fa falta que ho facin perfecte però sí fer-ho per crear un hàbit

Nen de 6 a 10 anys:● S’ho hauria de fer sol per a adquirir la responsabilitat. ● Es pot fer servir un revelador de placa per saber on està brut, és com un joc.● Es pot posar pasta de dents sense cap problema

FI